La vida és somni

Lola March Vicente2n Bat. Escola Pia Nostra Senyora

Per què els somnis? Introducció al meu treball

2

El mot “oníric”, provinent del mot grec óneiros, ὄ νειρος (somni), és la paraula que designa tot allò que fa referència als somnis. La recerca de les relacions entre les diferents concepcions de allò que anomenem “somni” és l’eix principal d’aquest treball. La diversitat en la informació que tenim sobre aquest terme es el que m’ha motivat a escollir aquesta qüestió en concret, i la poca rellevància que els atorguem als somnis. Durant la història de la humanitat l’home ha volgut donar un significat, un perquè, a aquest fenomen. Antigament, degut a la manca de tecnologia i coneixements científics, les concepcions sobre aquest terme eren més aviat precàries, però, tot i ser així, algunes idees coincideixen amb les actuals per part d’altres cultures, o de la mateixa. Avui dia tampoc sabem gaire sobre el cervell humà, només tenim petites espurnes d’informació sobre el funcionament d’aquest òrgan. No tenim una teoria exacte sobre el perquè darrere els somnis, per això diferents disciplines que treballen sobre el món oníric varien en la seva opinió sobre aquest fet. El perquè d’aquest fenomen, la seva relació amb la mateixa realitat, els diferents significats que poden comportar i com ens poden afectar a la nostra vida diària són les principals qüestions que em plantejo entorn als somnis. També son fonamentals les bases en les quals es recolzen les disciplines que estudien el món oníric, ja que difereixen segons la cultura, l’època i la religió. El meu objectiu és realitzar una recerca exhaustiva darrere d’aquestes disciplines en referència als somnis, exposar-les i comparar-les. La flexibilitat que em proporciona el fet que no coneguem amb certesa la realitat del nostre cervell permet acceptar més d’una teoria i divagar sobre la validesa d’aquestes. El meu treball es concentrarà en una sèrie de punts d’espaitemps que han donat gran rellevància als somnis com ara el món clàssic occidental, el món egipci, el món medieval, el món oriental de l’ hinduisme i el budisme, el món del psicoanàlisi modern i el món de la parapsicologia de base occidental. Citaré les seves disciplines corresponents i les hipòtesis d’aquelles persones, o “divinitats” en alguns casos, per tal de poder relacionar-les entre sí i comparar-les, aconseguint una guia evolutiva d’allò que seria el pensament humà entorn un dels fenòmens més comuns i misteriosos que formen part de l’ésser humà.

La meva elecció del treball de recerca va fortament relacionada amb allò que visc jo intensament cada dia: els somnis. Des que era petita, m’he recordat gairebé sempre amb molta precisió dels meus somnis, i aquests m’han despertat curiositat. He

3

aprés a prendre consciencia de quan em trobo en un somni i quan no, i de controlar-los molts cops. També els escric molt freqüentment i els intento relacionar entre sí. M’han arribat a afectar molt a la meva vida diària. La por a la intensitat dels meus malsons ha arribat a causar-me insomni en la infantesa, i aquests malsons han repercutit molt en la filera de somnis que els han precedit en l’actualitat. Degut a la proximitat i la quotidianitat d’aquest fet en referència a la meva persona, i la curiositat que em desperta tot allò relacionat amb el funcionament del cervell humà i aquelles disciplines arcaiques i/o no convencionals que han estudiat o han parlat del funcionament d’aquest, he decidit centrar el meu treball en aquest món oníric.

4

Índex1. Introducció: Breu historia dels somnis

Bloc 1: Les antigues civilitzacions:1. L’antiga Grècia: Mite i filosofía2. Mesopotàmia, Assíria i Egipte: Orient mitjà

2.1. El llibre dels somnis 3. L’orient llunyà: Budisme i tradicions orientals

3.1. En el budisme3.2. El ioga dels somnis

4. El Talmud, la Cabalà i la Bíblia4.1. L’islam

Bloc 2: Entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna0. Introducció1. Descartes i LeibnizBloc 3: Les bases de la teràpia i l’interpretació dels somnis a l’actualitat: Freud i Jung1. Sigmund Freud

1.1. Freud i la descoberta de l’inconscient1.2. La interpretació de somnis

2. Carl Gustav Jung-El inconscient i el conscient-Els arquetips-Els símbols

5

3. Comparació Freud – Jung3.1. L’anàlisi dels somnis

3.2. La finalitat i funció dels somnis4. Altres psicologies derivades: La psicología Gestalt

- Què és la Gestalt- Els somnis en la Gestalt

5. Entrevistes Bloc 4: La fisiología dels somnis- Què passa mentre somniem- Les fases del somni- Somnis lúcidsBloc 5:

1. Conclusions finals2. Bibliografia

6

1. Introducció: Breu historia dels somnisDes de l'antiguitat més remota l'ésser humà ha sentit una fascinació pels somnis. L'interès per aquests fenòmens naturals ha conduït a civilitzacions i pobles primitius en totes les èpoques, a atribuir-li als processos onírics un pensament màgic. En estudiar la història de diverses cultures i religions comparades, podem conjeturar, que el significat dels somnis, no difereix molt sobre la interpretació dels sentiments o emocions subjacents.

Els reis i poderosos del món antic consultaven als seus somnis abans de prendre qualsevol decisió important. Per tant, va haver-hi en la majoria dels pobles, interprets que eren sacerdots o sacerdotesses. Donada la important funció que exercien, comptaven amb el respecte i admiració de tots. Lamentablement, el Concili de Trento va prohibir al segle VI. dC totes les creences relacionades amb l'oníric, per jutjar-les com a pecaminoses. Així, durant diversos segles el món jueu cristià va quedar privat d'expressar lliurement les opinions respecte a les seves imatges nocturnes, l’ excepció van ser els relatats pels sants i màrtirs.

Com se sap, a l'inici del segle XX Sigmund Freud, mèdic psiquiatre radicat a Viena, va provocar una veritable revolució en la societat, en publicar la seva obra «La Interpretació dels Somnis». La teoria que els somnis s'originaven en el subconscient, va anar un escàndol per a la comunitat científica i els europeus en general. Freud, va anar un pioner en la nostra història, en dedicar-li esforç a les seves recerques científiques sobre els somnis. Els seus detractors li retreuen l'èmfasi donada als problemes sexuals. No obstant això, cal situar-se en el context de l'era victoriana, on va existir una accentuada repressió sexual. De totes maneres, Freud, va contribuir -ens agradi o no- ser un innovador, en postular la seva tesi, a escala massiva.

7

Després de Freud, li segueix en importància Carl Gustav Jung, deixeble de Freud, que en discrepar del seu mestre, funda el seu propi corrent psicològic denominada psicologia analítica. Entre les seves teories més importants estan les dels arquetips i de l'inconscient col·lectiu.

Posteriorment, apareixen en la segona meitat del segle XX, científics de diversos àmbits del coneixement, que s'interessen pels somnis i realitzen estudis en universitats nord-americanes. En l'actualitat existeixen nombrosos investigadors onírics,per tant, resulta difícil nomenar-los a tots. No obstant això, entre alguns dels més destacats podem esmentar a William Dement, Rosalind Cartwright i Calvin Hall. No podem deixar de citar al psiquiatre Montag Ullman, creador d'un mètode molt senzill i eficient per treballar els somnis en grup. En aquesta metodologia,el professor Ullman, posa l'accent que la privadesa de l'individu sigui protegida.

En recerques sobre l'origen dels malsons el científic, més destacat, és el mèdic psiquiatre Ernest Hartmann. La seva aportació, sobre estudis rellevants sobre la fisiologia del somni, conjuga interessants llibres sobre els malsons i els somnis. No obstant això, la complexitat dels temes, el mestre aconsegueix amb un estil amè, instruir i entretenir al lector.El somni és un període natural que tots necessitem després de certes hores de vigília. Aquí hi ha un consens general, en considerar el somni com una etapa de repòs necessària perquè puguem funcionar satisfactòriament.

Els éssers humans somiem tres a quatre vegades totes les nits. També s'ha constatat que somien els mamífers i certes aus. A mitjan segle passat,en una universitat d'Estat Units, es va descobrir dins d'un grup de voluntaris, durant alguns períodes del dormir, moviments ràpids en els seus ulls. En ser despertats, ells van relatar escenes de somnis molt intensament viscuts.

8

A aquesta rellevant troballa se li va cridar somni REM, que és l'etapa, on apareixen els somnis. D'altra banda, l'enfocament de diversos corrents psicològics ha aportat, nombroses recerques sobre els diferents tipus de somnis.Hi ha treballs científics respecte a les següents categories de somnis: lúcids, la diferència entre els somnis de les dones i homes, de les dones embarassades, els somnis i la mort, els somnis en la tercera edat, els somnis en la menopausa, els somnis en els adolescents, i somnis eròtics. Així mateix, la biologia i l'antropologia tenen un punt de vista propi. Naturalment, que els esments anteriorment citats són solament algunes de les més rellevants. Els somnis i els fenòmens paranormals també han estat estudiats en laboratori. A més, la majoria de les grans religions i cultures també han col·laborat amb altres interpretacions.

L'important és que avui els somnis són estudiats dins de diverses disciplines i cada vegada més aquest moviment de treballar els somnis està en augment. A tot el món sorgeixen grups i tallers de somnis. No obstant això, cadascú segueixi una orientació pròpia, l'essència de conèixer-se a si mateix a través d'aquest camí és vàlida.Gairebé mai els somnis segueixen les lleis de la raó i la lògica. Veiem a persones mortes, com si estiguessin vives, trobem solució a problemes, de vegades ens adverteixen sobre mals que ens afligeixen. En unes altres, tenim trobades molt grates amb desconeguts. Quan passem per situacions conflictives, se'ns presenten monstres aterridors. També si estem amb alguna manca en la vida desperta, llavors els somnis compleixen la funció de portar-nos, en imatges el que tant anhelem –somiem–. Igual que en els mites, llegendes i contes de fades,el llenguatge en qual s'expressen, és el dels símbols i les metàfores.

“Els somnis són l’art de fer poesia involuntariament”1

1 Jean Paul Richter (1763- 1825)

9

Fa algunes dècades l'interès per conèixer el significat dels somnis ha anat augmentat. Els somnis estan recuperant la importància que sempre van tenir. Actualment, a tot el món hi ha milers de persones interessades a conèixer el significat d'aquestes imatges amb les quals convivim totes les nits, ens a acordem d'elles, o no. Antigament el propòsit, era gairebé sempre, consultar-los com a un oracle per conèixer la destinació. Avui dia és un altre, el de conèixer-se a si mateix, a través de teràpies, psicoanàlisis o assistint a un grup de somnis.

Bloc 1: Les antigues civilitzacions

1. L’antiga Grècia: Mite i filosofia

Els grecs van adoptar les creences dels egipcis tant sobre la dicotomia2 dels somnis: bons i dolents, com sobre la incubació 2 Divisió d’un concepte en dues parts aparentment oposades, que s’exclouen o s’alternen.

10

dels somnis. Els grecs, no obstant això, tenien rituals pre-somni molt específics per dur a terme amb la finalitat de purificar-se. Dos dies abans d’entrar en el santuari –santuari d’Apol·lo a Delfos– s’abstenien de tenir relacions sexuals, no menjaven carn, peix o aus, i bevien només aigua. A més es feia un sacrifici animal al déu a qui volien invocar a través d’un somni. Llavors, i només llavors, el somiador entrava en el santuari i es ficava al llit a dormir en la pell d’un animal sacrificat, sovint prop de l’estàtua de la deïtat.Hi ha una llegenda grega que insisteix que el déu Hipnos va portar el somni als mortals tocant-los amb la seva vareta màgica o ventant-los amb les seves ales. Morfeu, fill d’Hipnos va enviar el somnis als mortals. Morfeu, el déu del somni, també enviava advertiments i profecies als quals dormien en els santuaris i temples.En la mitologia grega, Hipnos (en grec Ύπνος Hypnos, ‘somni’) era la personificació del somni. La seva mare era Nix, la nit, que ho va tenir sense intervenció masculina, encara que en alguna altra tradició el seu pare va ser Érebo. Era germà bessó (o germanastre) de Tànatos, la mort no violenta, ja que el estat de somni i la mort són molt propers. El seu equivalent romà era Somnus.

El seu palau era una cova fosca on el sol mai brillava. A la seva entrada creixien “roselles i altres plantes hipnòtiques”3. Segons algunes fonts, vivia juntament amb Tánatos en un palau subterrani proper al de Nix. Segons unes altres, ho feia en una cova sota una illa grega, a través de la qual fluïa Lete, el riu de l'oblit.

Amb Pasítea va tenir mil fills, els Oniros. Els tres més importants apareixien en els somnis dels reis: Morfeu, Fobetor (por, malson) i Fantaso (elements de la naturalesa, inanimats). Segons un altre mite, Morfeu s'ocupava del contingut animat dels somnis dels éssers humans, mentre que els altres dos Oniros eren responsables dels animals i els objectes inanimats en els somnis

3 Dioses y héroes de la antigua Grécia, Robert Graves, 1968 (edició .pdf)

11

En la mitologia grega, Morfeu (en grec antic Μορφεύς, de μορφη morphê, ‘forma’) és el déu dels somnis. Segons certes teologies antigues, és el principal dels Oniros, els mil fills engendrats per Hipnos (el Somni) i Nix (la Nit, la seva mare), o per Hipnos amb Pasítea. Era germanastre de Tánatos (la Mort). Era representat amb ales que batia ràpida i silenciosament, permetent-li anar volant veloçment a qualsevol racó de la Terra. Morfeu s'encarregava d'induir els somnis d'els qui dormien i d'adoptar una aparença humana per aparèixer en ells, especialment la dels sers estimats (d'aquí el seu nom), permetent als mortals fugir per un moment de les maquinacions de déus. Va ser fulminat per Zeus per haver revelat secrets als mortals a través dels seus somnis.

No obstant això, l’antic filòsof grec, Aristòtil, tenia una comprensió diferent dels somnis. Ell creia que els somnis de malalties, per exemple, podrien ser causats simplement pel reconeixement inconscient del somiador dels símptomes en el cos. També pensava que el somni podria actuar inconscientment per provocar l’esdeveniment somiat, és a dir, que si una persona ha somiat alguna cosa, pot provocar que el somni es pugui complir simplement per insistir que aquest es compleixi.

Arist ò til: Sobre el somni i la vigília En “Sobre el somni i la vigília”, el primer dels seus tres tractats sobre el somni, Aristòtil es centra en la consideració del somni en la seva relació amb la vigília, en la dilucidació de la funció i la utilitat del somni i en l'anàlisi de la seva naturalesa. Convindrà assenyalar que Aristòtil s'apressa a distingir entre el somni -el dormir- i el que en la versió castellana s'ha traduït per "somni", això és, l'elaboració onírica pròpiament aquesta.

12

Vigília i somni formarien un parell complementari, com a moviment i quietud: atès que no és possible un moviment o una acció constants i ininterromputs, és necessari, com veiem que ocorre, que deixin lloc al repòs o la inacció per poder ser represos més tard. La raó de ser del somni seria, doncs, la d'interrompre els processos de la vigília a fi de que l'individu, home o animal, pugui reposar forces i tornar a l'estat de vigília. Mentre que la suspensió d’aquest estat, el somni, consisteix en una interrupció de la sensibilitat, però no en un bloqueig de cada sentit particular, sinó de la facultat per la qual ens advertim que estem sentint amb aquest o aquell sentit, és a dir, el sentit o sensibilitat comuna, la seu de la qual és el cor. És a dir, nosaltres, mitjnçant els sentits externs, segons Aristòtil, no percebiem res perquè erem reposant i sense moure’ns ni res, però en canvi al nostre cap es reproduïen sensacións, dins el somni, sense estímuls externs i només amb estímuls interns, la qual cosa facilitaría comprendre que Aristòtil diguès que si somniavem tenir una malaltia allò era una senyal que ens donava el propi cos, però que amb tots els estímuls externs som incapaços de sentir-ho.

Els somnis -objecte d'estudi del segon tractat, “Sobre els somnis”- constituirien així mateix una afecció del sentit comú segons Aristòtil, ni els sentits perceben veritablement ni hi ha consciència d'estar percebent, malgrat la qual cosa sembla, quan somiem, que efectivament hi ha percepció

sensorial i l'enganyosa creença que s'està percebent alguna cosa.

La facultat sensitiva es revela, referent a això, emparentada amb la imaginativa, en tant que ambdues tenen la capacitat de

13

produir imatges i, més en general, "representacions" sensorials (representació perquè la sensació no és produïda per cap estímul extern aparentment). L'origen d'aquestes imatges caldria buscar-ho, segons el filòsof, en els efectes residuals de les percepcions, capaces d'actuar molt després de produir-se aquestes, mentre l'individu dorm i no es produeixen noves (i, en conseqüència, més poderoses) percepcions. Com el propi Aristòtil afirma, "el somni és la imatge que procedeix del moviment de les sensacions quan un està en somni, mentre que pròpiament dormit".diria que, motivats per les sensacions residuals, els somnis se li apareixen més com a mers residus en si mateixos que com a elaboració del somni, no es pregunta la seva utilitat.

En el tercer i últim dels tractats que ens ocupen, “Sobre l’endevinació pel somni”, Aristòtil aborda una qüestió estretament vinculada amb la religió, a saber si als somnis se'ls pot atribuir facultats profètiques o endevinatòries i si tals facultats són d'origen diví. La seva resposta és decididament negativa en tots dos casos: lloc que també els animals somien, resultaria absurd atribuir als somnis la capacitat de predir el futur; quant a la inspiració divina dels somnis, el fet que sovint siguin les persones més insensates la més proclius a somiar prou per descartar-la, doncs no sembla lògic pensar que els déus farien dipositaris dels seus designis als més necis.

Els somnis podrien definir-se com a causes o senyals, o bé com a coincidències. Serien senyals en la mesura en què reflectissin processos (en particular, d'origen endogen) que tenen lloc mentre un individu dorm; causes, mentre que, decidit un individu a dur a terme determinada acció, el somni podria anticipar-se a la seva realització. Però en general, els somnis serien pures i simples coincidències: que el representat en un somni pogués produir-se efectivament només caldria deduir que es tracta d'un cas de casualitat. En el millor dels casos, el valor cognoscitiu d'un somni residiria més aviat en la capacitat per interpretar-ho que un individu pogués manifestar, és a dir, la

14

capacitat per entendre que un somni representa "alguna cosa" i què és aquest alguna cosa que representa, i no per predir, a partir del somni, un succés futur: "El jutge més hàbil dels somnis és el que pot observar la semblances […] Dic "semblances" perquè les imatges dels somnis succeeix que són semblants als reflexos en l'aigua […] Hàbil per jutjar les reflexions seria el que pogués percebre ràpidament i veure en el seu conjunt en l'esbocinat i dislocat de les imatges el que és d'un home, d'un cavall o de qualsevol altra cosa. De manera semblant, en el cas que ens ocupa, el que pogués percebre què pot ser un somni determinat".4

En quant a la visió del somni, Aristòtil imagina solament una comparació amb els miralls seguint al seu “mestre”, que segons els comentaristes en aquesta època eren de metall molt polit. I per això, ho assembla a aquests artefactes explicant l'efecte dels rajos de llum i la reflexió que segueixen les lleis precises de l'òptica.

Per a Aristòtil, el somni amb imatges no pertany a l'opinió ni a la intel·ligència; i tampoc procedeixen de la sensibilitat. No obstant això, per a aquest autor, sensibilitat i imaginació comparteixen les seves propietats en el somni i dóna l'exemple dels projectils que segueixen el moviment per l'impuls del motor que els origina, és a dir que les sensacions de vigília persisteixen en nosaltres durant el dia fins al moment del somni.

Amb certa ironia diu Aristòtil que si els somnis anessin divins, els animals podrien tenir accés a aquests, i que si vinguessin dels déus, els hi donarien als homes savis i no a les persones sense coneixement, com ha vist que succeeix. D'altra banda, considera que dels somnis es poden inferir els estats de salut i aquest treball fan els endevins, relacionant imatges amb malalties i prescripcions, la qual cosa fa a l'exercici de l'oracle, que les seves clíniques eren populars, com la d’Asclepi.5

4 “Sobre los sueños”, Aristòtil (format pdf)5 Déu de la medicina en la mitologia grega

15

Al·ludeix a les coincidències els compliments de somnis, doncs hi ha gran nombre que no es compleixen mai. Després als temperaments malenconiosos que tenen la sensibilitat excitada i que tendeixen a exagerar i adornar els successos. Quan si els somnis tenen algun sentit, comenta que mereixen alguna atenció, ja que l'experiència ho indica de vegades. Si hi ha somnis que es verifiquen, són els amics els qui coneixen al somiador els que valoren aquestes interpretacions, doncs pensen uns en els altres. Tot allò que es freqüenta, sol conèixer-se millor. Així explica Aristòtil la seva negació a acceptar la endevinació pels somnis, tot és fortuït i casual per a ell.

2. Mesopotamia, Assíria i Egipte: Orient Mitjà

Existeixen proves documentals que en Sumer6, bressol de la civilització no semítica7 que va poblar Mesopotàmia en el tercer i quart mil·lennis anteriors a nostra era, els reis de Lagash 6 La civilització sumèria està considerada com la primera i més antiga civilització del món. Van habitar les planícies al·luvials dels rius Èufrates i Tigris a Mesopotàmia7 El terme 'semita' (de l'hebreu bíblic "Shem", en caràcters hebreus: שם, traduït com a "nom", i en caràcters àrabs: سامّي) es refereix a aquelles persones que posseeixen un llegat biològic i cultural semític i prové de la mitologia bíblica en la qual un dels fills de Noé es deia Sem.

16

prestaven especial atenció als seus somnis i acudien als temples a la recerca d'interpretació. El poble sumeri acceptava l'origen diví dels somnis i existia una casta sacerdotal, els ensi, especialitzada en la interpretació onírica. Aquesta interpretació es feia sovint a partir d’aquells somnis d’origen incubatori. La incubació d'un somni era una pràctica molt comuna en l'antiguitat per atreure cap als humans l'ajuda dels déus en la solució dels seus problemes. Incloïa tot un ritu de purificació en el temple de la deïtat corresponent i, després de dormir allí, el demandant esperava rebre un somni que li proporcionés la solució del seu problema. Va ser present a moltes altres cultures com la budista, la grega, etc. A Sumer, es practicava ja alguna forma d'incubació de somnis que consistia a acudir a pernoctar en determinats temples amb l'objecte de rebre, a través d'ells, directives per a la vida del consultant.Per als sumeris, els somnis tenien una estreta relació amb la mort. Com qualsevol experiència nocturna, les experiències oníriques es situaven sota el influx del dimoni. El somni tenia una doble influència per als sumeris: d’una banda del Sol, que durant la nit realitza el seu viatge subterrani, encarregat de portar ànimes a l’altre mon i per una altra banda la de la lluna, de la qual n’és el seu missatger. En les civilitzacions posteriors que van poblar Mesopotàmia, com van ser, la arcàdia, l'assíria i la babilònica, les arts de la màgia, la profecia, l’endevinació, i la interpretació dels somnis estaven àmpliament desenvolupades. Els somnis eren considerats com a revelacions de la voluntat divina o demoníaca. Existien uns sacerdots, denominats shabru, dedicats a la interpretació dels somnis i també es practicava la incubació, amb la variant que eren els propis sacerdots o altres persones en les quals l'interessat delegava el poder, els que rebien el somni.En el famós Poema de Gilgamesh, els passatges del qual daten de 4000 a. C., apareixen reflectits dos somnis profètics que constitueixen una de les referències històriques més antigues que es coneixen fins al moment. De la mateixa manera, en temps no tan remots, s'explica que trobant-se Alejandro Magne en Babilònia, va emmalaltir i va enviar als seus generals al temple de Marduk perquè rebessin en somni el tractament que pogués guarir la seva malaltia.

17

En aquesta epopeia, el gran clàssic de Mesopotàmia, moltes accions importants apareixen anticipades en els somnis dels personatges. Així, Gilgamesh8, rei de la ciutat-estat de Uruk, té dos presagis simbòlics de la seva trobada amb el salvatge Eabani, qui en principi era el seu rival però va acabar convertint-se en un bon amic. El primer senyal apareix quan Gilgamesh veu un raig caient sobre la Terra i després un destral de coure, símbols que segons la interpretació de la seva mare, la deessa Ninsun, representen a un home de gran fortalesa al que acabarà prenent afecte. Posteriorment, un altre somni li adverteix del perill que representa Khumbaba, el monstre del bosc, mentre que Eabani intueix que va a contreure una malaltia mortal i l'hi comunica al seu company amb aquestes paraules: <>. La visió de Eabani és una de les primeres premonicions de mort conservades, amb una nota de fatalisme que es repeteix en la cultura mesopotàmica.

Igual que a Egipte, els habitants de les províncies mesopotàmiques eren politeistes i el nombre de déus als quals es rendia culte oscil·lava entre els tres mil i quatre mil. Algunes de les divinitats més importants representaven forces elementals, com Enlil, déu del vent i les tempestes, o Enki, déu de les aigües.

Existien diversos canals a través dels quals els mesopotàmics podien comunicar-se amb els seus déus, Les ciutats-estat van construir habitades per als déus en forma de ziggurat (Construcció d'origen sumeri i assiri que consisteix en una torre piramidal i escalonada de base quadrada i amb terrassa, murs inclinats i suportats per contraforts revestits de maó cuit, que culmina en un santuari o temple en el cim, al que s'accedeix a través d'una sèrie de rampes). En la part més alta d'aquests edificis se situaven els temples, on al seu torn es guardaven les estàtues dels déus. Aquestes, recobertes de vestidures, eren complimentades contínuament i alimentades diàriament amb delicioses viandes que els fidels deixaven en qualitat d'ofrena. Només els sacerdots podien accedir a aquestes imatges.

En la literatura mesopotàmica les premonicions induïdes pel somni van tenir gran importància. Algunes de les imatges més poderoses dels seus mites es desenvolupen en una atmosfera gairebé onírica, com el vol de Etana, el pastor-rei deïficat, a lloms d'un àguila a la recerca de l'herba del rejoveneixement. 8L'Epopeia de Guilgamesh o Poema de Guilgamesh és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk. El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys, pel que és considerat com el més antic del món. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d'argila, fet que n'afavorí la conservació

18

Més directament, una versió del mite del déu Dumuzi, condemnat, com Persèfone en la mitologia grega, a passar sis mesos de l'any en un món subterrani, explica com aquest somia la seva pròpia destinació, perseguit pels dimonis de la mort coneguts com *gallas. Atès que ha tingut aquesta premonició, empra tot el seu enginy per escapar, però no pot. La moral d'aquesta història és que la mort visita a tots, amb independència del que es faci per impedir-ho.

Un dels textos més antics que es conserven conté 1.363 línies d'escriptura cuneïforme escrites en dos tubs de trenta centímetres de llarg. El text descriu com el rei de la ciutat-estat de Lagash va emprendre la restauració dels temples de la ciutat de Girsu perquè algú l'hi va demanar en somni. Segons la inscripció Gudea, que va governar Lagash sobre l'any 2140 a. de C., estava dormint quan Ningirsu, déu de la ciutat, es va presentar davant ell i li va dir: El déu li va oferir fins i tot un plànol del temple que desitjava. 9

A Mesopotàmia també, els babilonis dividien els somnis del dia a dia en “bons” enviats pels déus, i “dolents” enviats pels dimonis. Fins i tot tenien una deessa de l'els somnis: Mamu. Els sacerdots de la deessa intentaven complaure-la i resaven per convèncer-la perquè evités que els mals somnis es complissin.

2.1. El llibre dels somnis

Com ho testifiquen els famosos somnis del faraó recollits en la Bíblia i interpretats per José, també en l'antic Egipte els somnis eren un element important en el conjunt de creences. En els Ensenyaments per Merikare, obra datada cap a 2100 a. C., l'autor sosté que els somnis són enviats pels déus per conèixer el futur. Però a través dels somnis es rebia també valuosa informació sobre el tractament de les malalties, advertiments sobre possibles perills i consells o respostes a les preguntes del somiador. Encara es conserva el que podem considerar el primer tractat sobre els somnis de la història, doncs en el valuós Papir Chester Beatty III, que data de 1350 a. C., encara que probablement sigui una recopilació de textos més antics, s'inclou una llarga sèrie de somnis, fins a 108, amb les seves respectives interpretacions. De l'anàlisi del text es desprèn que el mètode interpretatiu dels antics egipcis era molt mecànic, és

9 Extret de l’Epopeia de Gilgamesh, citat a “Dreams and history: The interpretation of dreams from ancient Greece to modern Psychoanalysis” – Daniel Pick, Lyndal Roper , Ed. Routledge, 2004.

19

a dir, a cada imatge onírica corresponia un determinat significat; no obstant això, tal clau interpretativa podia estar basada en un joc de paraules o en una inversió del sentit.

El papir fou donat al Museu Britànic de Londres per Alfred Chester Beatty al segle passat (catàleg BM EA 10683) i editat per Alan H. Gardiner. Pertany a una col·lecció denominada papirs mèdics i va ser trobat en 1928 per l'equip de Bernard Bruyère juntament amb uns altres en la tomba número 1165 de Deir el Medina, un racó d'Egipte fundat fa 3500 anys. No obstant això, el papir del que parlo pertany a una distastía posterior a aquesta fundació, la dinastia XIX, famosa sobretot per la grandesa del gran faraó Ramsés II. El nom d'aquest pergamí és papir Chester Beatty III, conegut comunament com el Llibre dels Somnis, i va pertànyer en l'època ramèssida a l'escriba Qenherjepshef (Qeniherkhepshef), entre uns altres, qui va arribar a viure setanta anys naixent sota el regnat de Ramsés II i morint pràcticament recentment entrat el regnat de Siptah. El papir va anar heretant-se en la família. 10

El que es conserva avui no és més que un fragment d'uns trenta-cinc centímetres d'alt, però la seva escriptura hierática és totalment llegible. Es tracta d'una compilació de somnis acompanyats del seu corresponent significat, incloent si l'auguri és bo o dolent. El text està escrit en tinta negra, però la paraula "dolent" dels auguris s'escriu en tinta vermella, recordant l'ús ominós d'aquest color de tinta en l'Antic Egipte. Les columnes van encapçalades pel text "Si un home es veu a si mateix en un somni", i ho segueix el llistat de somnis, seguits aquests per les seves interpretacions i organitzats, primer per bons auguris i després per dolents.

Es tracta d’un pergamí on l'escriba Pentaur narra la victòria de Ramsés II a Kadesh. En la seva part posterior es llisten 108 somnis que van ser interpretats per l'autor. En una columna apareixen les visions i, en una altra, la seva possible explicació: en tinta negra si augura un bon futur o en vermella si és un vaticini negatiu. Si algun d'aquests auguris és nefast, el somiador pot evitar que es facin realitat si en despertar menja pa fresc i herbes macerades en cervesa, recitant: Venen cap a mi, mare Isis. Percebo el que està lluny de la meva ciutat?. 11

10 Extret de “How dreams reflect place and location (Georg von Gaal: Polylogika Mulatsás az Álomrol és Alvásrol (1821), über dem Schlat (1823) de Vilmos Voigt. (http://www.eki.ee/km/place/pdf/kp5_04_voigt.pdf)11 Traducció del paper Chester Beatty trobada al llibre Dreams and history de Daniel Pick citat anteriorment

20

Interpretacions segons el papir Chester Beatty III

- Les dents cauen: qui tingui aquest somni morirà- Estar mort: és bon auguri perquè és signe de llarga vida- Recollir dàtils: gran notícia perquè els déus li lliuraran aliments- Enterrar a un ancià: és bon presagi perquè simbolitza prosperitat- Mostrar les natges: qui tingui aquest somni quedarà orfe- Reflectir-se en un mirall: mal senyal perquè tindrà una nova esposa- Copular amb un porc: el somiador serà despullat de les seves possessions- Beure cervesa: malament pressentiment perquè arribaran sofriments- Menjar cocodrils: es tracta d'un bon futur, arribarà a ser funcionari- Veure una serp: una disputa pendent serà arreglada aviat

La literatura, a través de l'arqueologia, és la que més informació ens ha aportat sobre els somnis. Mostra el seu encara vigent caràcter profètic –oniromància–, realment una mínima part del

21

veritable abast de l'oníric. Com a eina literària, els somnis han servit d'argument o justificació en diverses obres. Comptem amb episodis onírics en el popular Conte de Sinuhé, adaptat a la literatura actual pel finlandès Mika Waltari, o el relat del Camperol eloqüent i els Ensenyaments de Ptahhotep. Molt atractiu resulta l'ús dels somnis per evocar l'efímer de la vida terrenal mitjançant personatges que narren des de l’inframón la seva existència entre els vius. Ens trobem davant un dels primers testimoniatges del famós tòpic “la vida és somni” o fins i tot un antecedent del memento mori, sense oblidar el goig i percepció positiva dels egipcis per la vida.Així mateix, els somnis van arribar a servir com a instrument polític. Els monarques es feien retratar interactuant amb deïtats en somni per legitimar la seva autoritat com a únics éssers capaços de tractar amb déus. El cas més cèlebre potser sigui el de Tutmosis IV (1400-1390 a. C.), narrat en el Deixant del Somni. Aquest recurrent tipus de somnis en què el déu vaticina el provenir del faraó, ho aconsella o protegeix i ho ajuda en les seves campanyes han estat objecte d'estudis que ofereixen diverses interpretacions sempre a favor de reforçar l'autoritat real. Resulta sorprenent que mentre les obres literàries evidenciaven el seu caràcter fictici, les oficials, emprant recursos similars, pretenien justificar fets reals.Per la seva banda, els malsons, com tot el perniciós, s'associaven a Seth, deïtat que afavoria la penetració de dimonis i enemics nocturns. No obstant això, per al seu estudi no es disposa d'ampli registre arqueològic ni fonts escrites. Existeix un important nombre d'encanteris, fórmules –com els textos de *execración, també amb finalitats polítiques– i amulets per repel·lir els malsons plasmats amb certa reticència sobre materials peribles. I és que no era recomanable *verbalizar aquests mals, doncs la paraula oral o escrita els atorgava l'existència i perpetuïtat entre els vius. Les narracions de bons somnis, en canvi, es tallaven sobre material resistent per durar eternament.Contra aquests malsons s'executaven purificacions amb substàncies aromàtiques, s'encenia foc per allunyar la foscor o es recorria directament a deïtats. Si ben els egipcis no

22

comptaven amb un déu del somni pròpiament, malgrat el vast panteó egipci, podien encomanar-se, per exemple, al molt popular i peculiar déu Bes.12

3. L’Orient llunyà: Budisme. Tradicions orientals. 3.1. En el budismeQuan els budistes somiaven, aquests tractaven els somnis de diverses maneres. Certs tipus de somnis ocorrien tan 12 Era el deu egipci de “tot allò que és bo”. Protegia les llars i els nens de tot mal.

23

freqüentment que eren llistats pels savis com a categories diferents per a l’anàlisi de somnis. Veure els somnis com un símil del buit, sunyata, la última naturalesa de tot allò que existeix., veure els somnis com a visions d’allò que vindrà (podria estar connectat amb el món dels deus) o com a missatges o lliçons dels dues, esperits o bodhisattva.13

A l’antic orient, els somnis i l’espiritualitat sempre han anat de la mà. De fet, l’introducció al budisme a la Xina arribà en un somni que va tenir l’emperador Ming, de la dinastia Han, l’any 61. dC. L’historia diu que l’emperador somià en una imatge daurada que s’alçava a l’aire, per sobre del seu palau, el qual fou interpretat per l’emperador com l’estàtua de Buda. Com a resultat d’aquest somni, l’emperador envia una missió a l’India per a conseguir mestres i escriptures budistes.

3.2. El Ioga dels somnis

Dzogchen és un antic ensenyament espiritual desenvolupat en el Tibet dins de la tradició budista tibetana. No pertany a una escola o sistema religiós. Més aviat, és el coneixement que mestres tibetans han transmès sense estar limitat pel sectarisme. La paraula 'Dzogchen', que significa " la perfecció total", en realitat es refereix a la veritable naturalesa inherent de tots els éssers, el seu estat primordial, que està lliure de totes les limitacions i condicionaments. La transmissió del mestre d'aquest estat del coneixement es troba en el cor mateix dels ensenyaments Dzogchen.

Els ensenyaments Dzogchen es divideixen en tres sèries: Semdé, Longdé i Mennagdé. Les tres sèries són tres maneres de presentar l'ensenyament, cadascuna amb els seus corresponents mètodes de pràctica. L'objectiu de les tres, no obstant això, és portar al practicant a la realització.

En el Semdé, la " sèrie de la ment", el practicant és introduït a la naturalesa de la ment amb la finalitat de tenir una experiència real de la mateixa. Longdé significa la "sèrie de l'espai": en aquest cas, l'espai es refereix a la dimensió primordial del no-res, que serveix com a base per a la manifestació de la claredat 13 Terme propi del budisme que fa referèncie a aquell que està il·luminat, és a dir, que es trobava en el camí de/cap a Buda de manera significativa.

24

del practicant, i per al desenvolupament de la seva comprensió. Mennagdé, la sèrie essencial de "instruccions secretes" o Upadesha, comprèn ensenyaments especials i mètodes basats en les experiències dels mestres, amb l'objectiu d'ajudar al progrés del practicant fins a completar la realització.Una de les pràctiques que més destacaven en referència al Dzogchen era el ioga dels somnis, del qual hi ha un llibre.En aquest credo els somnis són considerats una altra realitat tan vàlida com la vigília i a través d'ensenyaments i pràctiques l'adepte haurà d'anar seguint ensenyaments teòrics i exercicis per aprendre a reconèixer i dominar aquesta altra realitat.

En l'estat de vigília com en els somnis, caldrà seguir un llarg camí d'aprenentatge per alliberar-se del sofriment o “samsara”. El sofriment pot ser en la vida desperta o en els somnis. El ioga dels somnis creu que es pot viure en il·lusió com en una etapa de somni i il·lusió constantment o bé es pot despertar, a la realitat.El ioga dels somnis ensenya a través de les seves pràctiques a mantenir-se despert durant el temps que s'està somiant, i fer en el somni, la qual cosa ens agradaria fer en la vigília, i això porta viure i estimar la vida més intensament.

D'altra banda, com el budisme, creu en la reencarnació, postula que a més de xontrolar els somnis amb la voluntat o amb la consciència, la persona s'està preparant per a l'alliberament, quan arribi a el “bard”, estadi intermedi entre la mort del cos físic i la propera reencarnació. Per als budistes, la majoria de les persones, vivim en “samsara” o sofriments de tota índole. De vegades pensem que alguna cosa ens fa falta per ser feliços, potser una casa nova, una altra parella, tenir més diners, ser més alt, més baix, viure, a un altre país, ciutat, barri i un ampli etcètera d'anhels incomplets. No obstant això, com tot això és considerat un producte de la nostra ment es pot modificar, segons el budisme tibetà estem immersos i guiats per el “karma”, això significa la llei de causa i efecte. O bé, la nostra

25

accions, el nostre comportament en alguna etapa de la nostra vida tindrà una conseqüència, l'avui, aquí i ara en la nostra vida.

El karma podrà ser negatiu o positiu. Per exemple, si algú ens ha ferit, en comptes de pensar a venjar-nos d'aquesta persona, sentim compassió, transformem el karma negatiu en positiu. El budisme tibetà, té classificats tres tipus de somnis; somnis ordinaris, somnis de claredat i somnis de llum clara. En els dos primers, la persona podrà estar lúcida. El significat d'un somni quan és de”samsara”, va a dependre de la seva interpretació.

En els somnis de claredat, hi ha més consciència del que s'està somiant i tots els detalls són recordats amb més nitidesa. Els somnis de claredat són considerats més autèntics que els somnis “samsarics”, serien l'equivalent als somnis simbòlics en psicologia. Així mateix en els somnis de llum clara no existeix una definició del contingut del somni mateix, ni tampoc un jo o “ego” en contrapunt amb el contingut. No obstant això en estar somiant en aquest estat de llum clara, no existeixen conflictes ni problemes.

El ioga dels somnis en el budisme tibetà suggereix entre innombrables ensenyaments, suggereix la pràctica diària de la meditació. Amb la meditació es calma la ment i s'arriba a obtenir un estat de quietud i benestar físic. És important

esmentar, que encara en l'actualitat, els metges tibetans utilitzen els somnis, com un mètode de diagnòstic per a malalties.

Tenzin Wangyal Rimpoché, monge budista del Dzogchen, escriví un llibre sobre el ioga dels somnis on recull alguna informació sobre el seu origen i interpretació:

26

“Imagina't per exemple una dona que tingui por de la gent de manera habitual. Aquesta dona té un somni. En el somni, ella es troba en un restaurant on hi ha uns individus que comencen a perseguir-la. Ella es fica en el cotxe i es va, però aquests subjectes es munten en un altre cotxe i la segueixen per l'autopista. En un moment determinat s'adona que es tracta d'un somni, és a dir, que té un somni lúcid. Llavors, pot canviar el contingut del somni i somiar que pot volar i que aconsegueix fugir sana i estàlvia, deixant enrere als seus perseguidors, que s'han quedat embussats en el trànsit dens de l'autopista. Llavors se sent alleujada.

Quan un somni es fa lúcid, tot canvia. En l'exemple de la dona que pot volar i fugir aquest acte de volar permet que es reprogrami l'experiència. I aquesta reprogramació afecta a la vida real. A partir de llavors aquesta dona tindrà menys por d'experiències similars.

Els somnis lúcids són capaços d'alliberar les petjades « kármiques”. És com passar de la foscor a la llum. El que pot canviar-se en un somni lúcid porta amb si un canvi positiu. Les petjades kàrmiques s'esborren o es recalifiquen i així comencen a perdre la influència negativa que exerceixen.

Al final del dia es produeix una acumulació de forces, de les restes de les impressions i experiències que s'han tingut durant tot el dia. L'energia d'aquestes restes és la font d'on emanen els somnis. Per exemple, si has estat trist al matí i després va desaparèixer aquesta tristesa encara queda una mica de l'energia de la tristesa que pot transformar-se en un somni a la nit següent. Algunes vegades abans d'anar-te a dormir pots fer-la desaparèixer o donar-li un altre nom o esborrar-la, com hem dit abans, i llavors no podrà originar un somni. Si pots realment esborrar-la del tot no tindràs cap somni igual.

Un somni pot expressar el nostre temor, el nostre desig, la nostra tristesa o el nostre goig. Si tractes d'entendre un dels teus somnis descobriràs que les teves necessitats profundes (que potser desconeixies) han exercit un paper important en la seva creació. D'alguna manera el somni exposa i revela alguns dels teus desitjos i afanys més amagats. Per això, els somnis són de gran ajuda en el procés de conèixer-se i descobrir-se a un mateix.

De forma semblant, en la vida diürna normal, el sentit del que és real ve també condicionat per les nostres necessitats mentals. El que un percep i concep com a real, allò al que es diu "realitat" és el producte final d'un procés semblat de reedició i de creació. El món que la nostra ment construeix es troba determinat, en gran manera, per l'estat emocional que preval en nosaltres en un moment donat. Per exemple, una mateixa realitat pot aparèixer-nos sota aparences diferents depenent de si estem tristes o contents, ja que la ment construeix mons diferents en ambdues circumstàncies. Tant en la vigília com en els somnis la ment és el gran dissenyador, el gran productor. I per això, tots dos productes, el somni i la

27

realitat, comparteixen les mateixes característiques i la mateixa falta de consistència, o de "realitat" si es prefereix cridar-ho així.

El sentit del jo, de l'ego, també és una projecció de les nostres necessitats. Necessito ser "el teu marit" , necessito ser "el president" , etc... Un s'identifica amb un determinat paper en funció de les seves necessitats. I d'altra banda les necessitats provenen de la por, de la falta d'autoconeixement i de autorealització.

Quan hi ha una experiència profunda de meditació no hi ha sensació alguna de manca i l'ego desapareix, es dissol. Llavors no hi ha jo. No hi ha necessitats.

En el cas de l'ego la diferència entre vigília i somni és deguda a un suport diferent en tots dos casos. En la vigília l'ego té una base molt més sòlida que durant el somni. Aquesta base inclou tots els senyals entrants dels òrgans dels sentits, com són les percepcions relacionades amb la casa, el treball, la família, els amics, etc. Totes aquestes percepcions funcionen com un suport físic per a la construcció de l'ego. En canvi, en el somni falten aquestes dimensions físiques i la ment ha de recórrer a els records, que són molt més subtils i constitueixen un material menys sòlid que les percepcions del món físic. “14

En una entrevista vaig llegir que preguntaren al monge budista i doctor Nida Chenagtsan sobre els somnis lúcids. Li van preguntar si en el somni lúcid es podia sortir del cos original i viatjar entre les dimensions, i ell va respondre: «La qüestió és més complicada. En els meus somnis tinc experiències de tornar enrere milions d'anys. Per tant, és possible burlar el temps. No obstant això, en la tradició tibetana no parlem de sortir del cos perquè considerem que els universos o les dimensions infinites formen part de nosaltres mateixos, de la nostra pròpia ment. En altres paraules, simplement es tracta de veure'ns a nosaltres mateixos des d'una perspectiva diferent. De fet, la nostra pròpia dimensió és aquesta dimensió infinita». Em va cridar l’atenció ja que aixo ja ho havia llegit en una revista de divulgació científica, el fet que les diferents dimensions es trobin dins nostre i faig el petit incís encara que no sigui la part comparativa del treball.

14 “El yoga de los sueños: un manual práctico para realizarnos mientras dormimos” – Tenzin Wangyal Rínpoche, Ed. Bodhi

28

Aquest pensament no s'allunya massa del que postula la moderna física quàntica, la ciència que estudia el comportament i propietats de les partícules subatòmiques. Segons la base fonamental de la mateixa, la matèria estaria constituïda, en última instància, per una espècie de «cordes vibrants» –es tracta d'un senzill símil per albirar una realitat fart complexa– que estarien connectades amb altres dimensions espai-temporals. Cadascun d'aquests cordills, igual que la corda d'una guitarra, pot vibrar de formes infinites, generant també infinits tons. En realitat, això és precisament el que estarien captant nostres més moderns aparells de laboratori: els diferents tons d'aquests cordills vibrants, que interpretaríem erròniament com a diferents partícules subatòmiques. Per tant, no existirien tals partícules. Però hi ha més, doncs l'anterior també suposaria que absolutament tota la matèria –inclosos nosaltres mateixos– estaria constantment connectada amb aquestes altres dimensions. Potser, només potser, certes tècniques meditatives i introspectives, entre les quals es trobarien els somnis lúcids, podrien constituir la porta d'accés a aquestes dimensions segons el ioga dels somnis.Per això, és curiós el terme “dimensions” al llarg de la religió budista sigui utilitzat ja que més tard, amb l’aparició de la física quàntica, fou demostrat que aquestes dimensions existien, si més no es referien a conceptes semblants.

29

4. El Talmud, el Cabalà i la Bíblia. La importància que les grans religions li han assignat als somnis, està documentada en cadascuna d'elles amb innombrables exemples.En el Talmud, llibre sagrat dels jueus, que es relaciona amb la part religiosa (ortodoxa) del judaisme, els somnis eren usats com a mètode endevinatori i profètic. Alguna cosa similar s'explica en la Càbala, llibre que compta amb 5.000 anys d'antiguitat, anterior al Talmud i que en hebreu significa “rebre”. La Cabalà no fa referència a “Déu” parlant en la vigília a través dels somnis, sinó a missatges de la “Llum”. Cal destacar que així com hi ha missatges positius, poden haver-hi també missatges negatius en els somnis.L'instrument mes important en la Càbala és el “Zohar” el llibre del “resplendor” i literalment d'acord al Zohar, la Càbala considera el món físic una il·lusió i una residència de tipus temporal, per la qual cosa els somnis i els “estats de somnis” són igual d'importants que els nostres estats conscients. Ara bé, el Zohar destaca la importància de la interpretació del somni, fins i tot en la Càbala es creu que la interpretació és mes important que el somni mateix, per la qual cosa existeixen una sèrie de condicions per a l'adequada interpretació del somni. L'absència de somnis per més d'una setmana és pels Cabalistes un indici que la persona es troba en un estat de marcat egoisme.

En la Bíblia des del Gènesi fins al Nou Testament es troben 1.800 referències a somnis i visions. En l'Antic Testament, està el somni de Jaco, que semblés ser una profecia per al poble jueu.

30

El somni diu el següent: “Jaco es va dirigir a Faran i va dormir allí, perquè ja el sol s'havia posat i va somiar. I heus aquí una escala que estava recolzada en terra, i el seu cap tocava el cel: i heus aquí àngels de Déu que pujaven i descendien d'ella. I Jehová va parlar i va dir en el somni; la terra en què estàs ficat al llit te la donaré a tu i a la teva sement. I serà la teva sement com la pols de la terra, i t'estendràs a l'occident i a l'orient, i totes les famílies de la terra seran beneïdes en tu i en la teva sement. I va despertar Jaco del seu somni i va dir: Certament Jehová està en aquest lloc, i jo no ho sabia”. (Gènesi 28-10-16).

En el Nou Testament la base mateixa de la cristiandat, està relatada així: “I el naixement de Jesucrist va dir així: Que sent María la seva mare muller de José, abans que s'ajuntessin, es va trobar haver concebut de l'Esperit Sant i pensant José en això, heus aquí l'àngel del Senyor li apareix en somni, dient: José: no temes de rebre a María la teva dona, perquè el que en ella és engendrat de l'Esperit Sant és. I tindrà un fill, i li cridaràs Jesús perquè ell salvarà al seu poble dels seus pecats. I despertant José del seu somni, va fer com l'àngel del senyor li havia manat i va rebre a la seva dona”. (Sant Mateu 18-24).

Un altre somni important dins d'aquest mateix període és el citat a continuació: “Durant la visita dels Reis Mags, quan aquests van veure al nen amb la seva mare María, ho van adorar li van oferir or, encens, i mirra. I sent avisats per una revelació en somni que no tornessin pel mateix camí, van tornar per un altre. Quan els Reis Mags van partir, heus aquí l'àngel del Senyor apareix en somni a José dient: Aixeca't i presa al nen i a la seva mare, i fuig a Egipte, i queda't allà fins que jo t'ho digui: perquè ha d'esdevenir, que Herodes buscarà al nen per matar-ho. I José despertant del seu somni, va prendre al nen i a la seva mare, i es va anar a Egipte. Herodes llavors es va enutjar molt i va enviar a matar tots els nens que vivien en Belén i que tenien fins a dos anys.

31

En morir Herodes, heus aquí l'àngel del Senyor apareix en somni a José a Egipte i dient: Aixeca't i presa al nen i a la seva mare i vés-te a terra d'Israel, que morts estan els que procuraven la mort del nen.

Llavors José es va aixecar i va prendre al nen i a la seva mare i es va venir a terra d'Israel. En un altre somni José va ser aconsellat a radicar-se a Nazaret, perquè es complís el que va ser anunciat, que el nen havia de ser anomenat Natzarè”. (Sant Mateu).

4.1. L’Islam

Als països musulmans va ser l'Alcorà que va difondre la oniromància. Era una creença que s'unia a les profecies del Talmud i a les antigues tradicions gregues. A més va ser l'únic oracle acceptat per aquest credo religiós.Mahoma i els seus deixebles asseveren que els somnis profètics són una revelació directa de l'Arcàngel Gabriel o d'Al·là. Déu és qui envia els somnis, aquest transmet el seu coneixement a Adán, aquest a Seth que al seu torn ho lliura a Noé. La cultura àrab va arribar a la seva màxima esplendor entre els segles VIII i XIII. Els interpretis de somnis tenien la mateixa categoria que els profetes. Hi havia milers d'ells i el més conegut fins als nostres dies va ser Ibn Sirin (mort en 728.dc, autor de" Livre de Reves Recueilles"15, (" Llibre de Somnis Compilats"). Així mateix, la fe que es tenia en el missatge que

15 La primera traducció es troba en francès

32

portaven els somnis va fer considerar a l’oniromància com una ciència natural. Per als adeptes d'aquest art-ciència , existia un àngel del somni anomenat "Sadiqun" i que una deïtat maligna "Farà", enviava somnis dolents. La creença era que el somni provenia de dues fonts; per àngels o per Satanàs. En l'Islam se li atribuïa una importància als somnis d'acord a l'hora en què sorgien. D'aquesta manera, el creient d'aquesta doctrina rebia en somni ordenis superiors que ho obligaven a actuar d'acord a la seva fe. Els somnis eren considerats com una pauta per seguir en la vida quotidiana, doncs portaven dins de sí un missatge sagrat. Mahoma explica que els somnis més importants vénen a l'alba.

La rellevància atribuïda als somnis queda establerta en la sentència dictada per Mahoma, abans de morir: "Entre totes les profecies solament els somnis perduraran".

Bloc 2: Entre l’Edat Mitjana i l’Edat moderna: L’Edat Mitjana i inicis del Barroc0. Introducció

Cal mencionar un grup de pensadors, fins un personatge llegendari, que van fer al·lusió al món dels somnis. Malgrat ser una època on la religió va tenyir la majoria de corrents filosòfiques i allò relacionat amb la recerca científica de temes relacionats amb la filosofia o el cosmos van ser censurats, va ser una època també de grans descobriments a Europa. Em centraré bàsicament en Europa.

33

Agustí d’Hipona (354-430 dC) fou un personatge fonamental per al desenvolupament del cristianisme a l’Època Medieval. Per a ell, tenen una gran importància els somnis dels màrtirs mencionats a la Bíblia i dels heretges. Els somnis, en el seu cas, juguen un paper fonamental en la seva conversió, que succeí arrel d’un somni de la seva mare. Molt important fou la creença de certs personatges com ell en que molts somnis podien procedir del diable, els quals s’havien de rebutjar totalment, mentre que d’altres eren una barreja entre el bé i el mal, ja que els humans estaven formats per aquests dos factors i alguns somnis podien resultar ambigus. Segons Agustí, només els sants (sancti viri) sabien reconèixer aquells somnis procedents d’un “esperit bo” (és a dir, enviats per Déu), d’aquells que no eren més que una il·lusió (procedents del diable).16

Isidor de Sevilla (primer terç del segle IV) tingué una concepció semblant. Diu que s’ha de ser extremadament prudent amb els somnis, s’ha de desconfiar d’ells, encara que siguin veritables. Menciona els somnis en el llibre III de la seva obra Sententiae, anomenat De tentamentis somniorum (Sobre la temptació dels somnis). Relaciona els somnis luxuriosos freqüents i en somni lleuger amb el pecat sobre pensar en certs temes en la vida desperta.Sobre els segles XIV i XV s’atribuí molts cops els somnis al món dels astres, com vàren fer Pascual el Romà (Liber thesauri occulti) i Guillem d’Aragó (De pronosticatione sompniorum).

1. Descartes i Leibniz

A continuació citaré una part de l’Antologia de Leibniz (1646-1716, Alemanya) :

16 “La ciudad de Dios” – Agustí d’Hipona, Google Books

34

“Si s'examina bé la qüestió l'única cosa certa és que nosaltres percebem, i que percebem coherentment i que en percebre observem certa regla. Percebre coherentment significa que es percep de manera tal que es pot donar raó de tot i que tot es pot predir. L'existència consisteix en això: si no percebéssim observant certes lleis, doncs, tot seria com un somni. No afirmo que molts perceben el mateix, sinó que perceben coses que els altres perceben concordantment (consententia). I diversos esperits es perceben a si mateixos i perceben els seus propis efectes i operacions. D'aquí se segueix que una mateixa causa és la que provoca les percepcions dels altres i les nostres. No

obstant això, no és precisament necessari que, o nosaltres actuem sobre el contingut d'aquelles percepcions o bé que el contingut d'aquelles percepcions actuï sobre nosaltres. L'única cosa necessària és que percebem coses concordes (conformia), a causa d'una mateixa raó i origen.

A més, no és necessari que el somni es diferenciï intrínsecament de la vigília en cert grau de realitat sinó només en la forma o ordre de les percepcions (sensionum). D'aquí es desprèn que la qüestió no consisteix a investigar el motiu pel qual existeixen alguns cossos fora de nosaltres, si l'espai és alguna cosa i altres coses semblants,

problemes que sorgeixen quan no s'expliquen suficientment els termes, tret que sostinguem que cos és qualsevol cosa que pot percebre's coherentment i espai és allò que fa que nombroses percepcions tinguin simultàniament mútua cohesió. Per exemple, si arribo a un lloc determinat a través d'un camí molt llarg, i seguint un altre, arribo a un segon lloc, i mitjançant un tercer, a un tercer lloc i de nou d'un d'aquests llocs a un altre, llavors d'aquí dedueixo en quin temps arribaré des d'un dels llocs restants a un altre dels restants, segons la unitat d'espai que hem suposat. Per tant, la idea d'espai resideix, com es reconeix, en allò per mitjà de la qual cosa separem el lloc, o per així cridar-ho “Món dels somnis”, del nostre món. No obstant això, no veig per què això és així. D'aquí se segueix que no hi ha alguna cosa diferent de la percepció i de la causa d'aquesta percepció i d'aquesta coherència. A més, d'aquí se segueix que poden existir altres infinits espais i Mons completament diferents de manera que entre ells i els nostres no hi hagi distancia alguna, si en veritat existeixen alguns esperits (ments) als quals se'ls apareguin altres coses en res coherents amb les nostres. Com el Món i espai dels somnis difereix del nostre, en ell podrien existir altres lleis del moviment. De tot això resulta evident que les coses materials estan tan lluny de ser més reals que les altres que, al revés, sempre pot posar-se en dubte l'existència d'elles, o més aviat que l'existència d'elles no difereix materialment en gens, o sigui en si mateixa, de l'existència dels somnis, encara que per cert difereixen en bellesa. Quan ens despertem dels somnis trobem més coherència en la conducta dels cossos, però, no obstant això, no la trobem també en la conducta dels esperits, o sigui, la república millor, i pot succeir que quan despertem també del somni d'aquesta vida, passem a un món més perfecte. Encara que també pot succeir que dormim repetidament per períodes, o sigui, que tornem a aquesta vida o a una altra semblant a ella. Tot el que investigui si pot existir un altre món, un altre

35

espai, només investiga si existeixen altres esperits que no es comuniquen amb els nostres. D'això es pot entendre fàcilment que no és necessari que no pugui provar-se amb certesa l'eternitat del Món a partir d'allò que percebem, encara que sigui necessari sempre, en efecte, un esperit i no pugui entendre's de quina manera un esperit comença i acaba, la qual cosa, en canvi, pot entendre's respecte de les coses corpòries, és a dir, que aquest món, això és, percepcions coherents d'aquesta manera, ha començat alguna vegada.”

Leibniz relaciona el món dels somnis amb la percepció. La percepció és la manera en la que el cervell d’un organisme interpreta aquells estímuls sensorials que rep. En aquest text, el que fa Leibniz es plantejar-se la diferència del somni amb la vigília, com fa Descartes que explicaré a continuació, derivant a la dificultat que tenim per comprendre i diferenciar aquests dos “mons”. Ell també creurà en les idees innates i, això, tindrà a veure amb la verificació de una realitat o somni. Descartes (1596 França – 1650 Suècia), per la seva banda, si que va a ocupar-se oberta i tècnicament de la qüestió onírica, sobretot dins de les seves disquisicions epistemològiques, abocades en “Discurs del mètode” i en “Meditacions metafísiques”. En aquesta última obra podem llegir passatges com aquests:

- “Veig tan clarament que no hi ha indicis certs per distingir el somni de la vigília que em quedo atònit, i és tal la meva estranyesa, que gairebé és bastant a persuadir-me que estic dormint”

- “La nostra memòria no pot mai enllaçar i ajuntar els somnis uns amb uns altres i amb el curs de la vida, com sol ajuntar les coses que ens succeeixen estant desperts”

- “Quan percebo coses, coneixent distintament el lloc d'on vénen, el lloc on estan i el temps en què m'apareixen, podent a més enllaçar sense interrupció el sentiment que d'elles tinc amb la restant marxa de la meva vida, posseeixo la completa seguretat que les percebo despert i no dormit”

36

Com veiem, és preocupació de Descartes trobar una manera de distingir realitat onírica de sensorial, dins de la seva cerca dels fonaments d'un coneixement fidedigne. Troba en la discontinuïtat del guió oníric, en la seva fracturada relació de successos, i en l'aparició i desaparició de motius segons, una lògica sui generis per diferenciar un estat de consciència de l'altre. És a dir: Descartes adjudica al somni una absurditat, un desconcert, que en vigília ell no pateix.

En el “Nou tractat sobre l'enteniment humà” de Leibniz, que contrasta amb la teoria de Descartes, es diu que els somnis on es revelen solucions a problemes llarg temps buscades, o els somnis premonitoris, dificulten despatxar el coneixement oníric com alguna cosa ximple i desarticulat. Cal dir que Descartes havia d'ocupar-se escrupolosament d'aquesta distinció perquè ell mateix gaudia d'una poderosa activitat onírica. La seva pròpia biografia li dóna la raó a Leibniz, ja que la seva obra magna, “Discurs del mètode”, neix d'un dia de febril incubació (10 de novembre de 1619) que dóna lloc en la nit a tres somnis decisius: Es veu a si mateix caminant cap a l'església de la seva antiga escola, el “Col·legi de la Fléche”. El vent li impedeix avançar a causa de la seva intensitat i ho arrossega contra la paret del temple. Al pati del mateix, algú conegut li convida a menjar un meló madur. De(scartes desperta i es dorm de nou, interpretant el somni com un advertiment cap a errors passats. Per a nosaltres el tema del vent i l'Església es tracta d'un estira i arronsa entre la raó i la fe, sent Descartes alhora l'últim dels escolàstics i el primer dels racionalistes. La maduresa del meló ens avisa que un contingut inconscient, les seves noves idees filosòfiques, està llest per ser conscienciat.

Li desperta el soroll d'un tro que omple l'habitació d'espurnes, i descobreix que es tracta també d'un somni. Ho interpreta com una epifania de l'esperit de la veritat. Representa una mena d’il·luminació.

Descartes es troba davant d'un diccionari i un llibre de poemes. Aconsegueix veure un vers de Ausoni17: “Quin serà el camí que seguiré en la meva vida? De sobte, un desconegut entra a la cambra i li ofereix un llibre obert amb dues paraules: SÍ i NO. Per a ell, el diccionari és com una enciclopèdia: un compendi de sabers. La unió de tots dos llibres és para Descartes, així mateix, la unió de totes les ciències i coneixements. Però nosaltres creiem veure una mica més: en el vers de Ausoni està l'anunci d'un moment decisiu en el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i de la seva destinació, una qüestió que commou a la seva ànima tota i que millor expressa la intuïtiva poesia que la pura raó. D'altra banda, en la paradigmàtica disjuntiva (sí/no) ell pensa en l'adquisició d'un mètode per distingir la veritat de la falsedat; nosaltres acceptem aquesta interpretació, però abundem dient que aquest 17 Dècim Màxim Ausoni, poeta romà nascut el 310 dC i, també, cònsol de Roma l’any 379.

37

símbol, en si, representa aquest pilar de la filosofia que significa la dialèctica, subratllant la filosofia com a alma mater (literalment, ànima mare), llar i destinació, de Descartes. A partir de la qual cosa apreciem símbols de tensió entre el fred pensament discursiu (diccionari) i el càlid pensament intuïtiu (poesia), totes les oposicions al final resumides en la pugna primordial: sí/no.

Tot això conflueix cap a la paradoxa, on la fricció antinòmica18 es torna matriu creadora d'una possible síntesi, més enllà d'aquesta raó que només és capaç de pensar en termes excloents. Molt possiblement, aquesta síntesi reconciliadora i reveladora és el que vol anunciar el símbol del tro del segon somni.Al final d'aquestes experiències en Neuburg19 promet peregrinar en agraïment, la qual cosa compleix en 1623, quan en un viatge a Itàlia aprofita per anar des de Venècia a Loreto.En la seva obra citada (Nou tractat sobre l’enteniment humà) Leibniz reflexiona en un lloc sobre els continguts del somni d'aquesta manera:“Pot succeir que els records d'antigues impressions perdurin vius, sense que ens acordem d'elles. Crec que en els somnis tots els pensaments tornen en aquesta forma.”

El filòsof postula amb això l'estrat subliminal de l'inconscient. Però, com diem, ell mateix planteja paral·lelament el reconeixement d'aquells continguts en els somnis que poden ser bastant misteriosos i xocants, aparentment inversemblants. A través de la qualitat premonitòria dels somnis tracta d'explicar-se el fenomen conegut com déjà vu:“Me’n recordo d'haver conegut a cert individu, doncs sento que la seva imatge, com la seva veu, no és nova per a mi; i aquest doble indici és per a mi major garantia que un solament, però no podria recordar d'on li he vist. No obstant, això succeeix, encara que rares vegades, que veiem a una persona en somni abans de veure-la en carn i os […]; però l'atzar pot produir aquest efecte, perquè és bastant rar que això succeeixi, a més de que les imatges dels somnis, per ser una mica fosques, poden ser relacionades amb més llibertat”

Més tard es descobrirà que el cervell humà és incapaç de crear cares. Les cares que apareixen ja les hem vist, però no queden registrades més que al nostre inconscient. Les podríem haver vist pel carrer, a la televisió on sigui.

18 Contradicció (entre dues lleis o principis fonamentals)19 Localitat de Baviera, Alemanya.

38

Quan es tracta de profecies prefereix adscriure-les a l'excepcional estat d'èxtasi místic i no al mer somni o visió ordinaris:“ [Els èxtasis] van acompanyats algunes vegades de visions; però les hi ha també sense èxtasi i la visió no sembla ser una altra cosa que un somni que passa per sensació, com si ens ensenyés la veritat dels objectes. I quan aquestes visions són divines hi ha veritat en elles efectivament, la qual cosa es pot conèixer, per exemple, quan contenen profecies particularitzades que els esdeveniments justifiquen. “

Com podem observar, Leibniz és partidari de la relació de Déu amb tot allò que podem pensar, com ara Descartes.

Bloc 2 : Les bases de la teràpia i la interpretació de somnis en l’actualitat. 1. Sigmund Freud: Psicoanàlisi, inconscient i interpretació de somnis.1.1. Freud i la descoberta de l’inconscient

39

L’inconscient, com a concepte, no havia sigut emprat ni creat fins l’aparició de Sigmund Freud20. Hem vist com anteriorment s’havia parlat d’un altre món dins de la nostra ment, una espècie d’aproximació a aquest, però la paraula i el concepte eren encara desconeguts. La historiografia experta ha demostrat que Freud no va ser el primer pensador que va descobrir l'inconscient o va inventar la paraula per definir-ho. No obstant això, va ser ell qui va acabar per convertir-ho en el concepte principal de la seva doctrina, assignant-li una significació molt diferent de la qual li atribuïen els seus predecessors. En efecte, per Sigmund Freud l'inconscient ja no és una "supraconciencia" o un "subconscient", situat sobre o més enllà de la consciència; és converteix realment en una instància a la qual la consciència no te accés, però que es li revela en el somni, els lapsus, els acudits, els jocs de paraules, els actes fallits, etcètera. L'inconscient segons Freud te la particularitat de ser alhora intern al subjecte (i a la seva consciència) i exterior a tota forma de domini pel pensament conscient.

Freud va elaborar una concepció inèdita de l'inconscient. Va realitzar en primer lloc una síntesi dels ensenyaments de Jean Martin Charcot21, Hippolyte Bernheim22 i Josef Breuer23, que el va portar cap a la psicoanàlisi.

En 1893, en la seva "Comunicació preliminar" represa en 1895 com a obertura dels Estudis sobre la histèria, Freud i Breuer es van referir a la "dissociació" de la consciència: "A estudiar detingudament aquests fenòmens [els fenòmens histèrics], ens hem persuadit cada vegada més que la dissociació del conscient, denominada «doble consciència» en els observacions clàssiques, existeix rudimentàriament en totes els histèries. La tendència a aquesta dissociació, i en conseqüència a l'aparició d'estats de consciència anormals que nosaltres reunim sota el nom d'estats «hipnoides», seria un fenomen fonamental en aquesta neurosi." Encara que més tard, en 1905, Freud va rebutjar la idea d'estat hipnoide, que va atribuir a Breuer.

20Neuròleg d’origen austríac, nascut el 1956 a la República Txeca i mort el 1939 al Regne Unit. 21 1826-1893, neuròleg francès i professor d’anatomia coetani a Sigmund Freud. Expert en neurosi i en les malalties corresponents al cervell, va inspirar a Freud en la teoria del psicoanàlisi. 22 1840-1919, neuròleg i físic francés coetani a Sigmund Freud.23 1842-1925, fisiòleg i psicòleg austríac. El seu mètode catàrtic ideat per a les psicopatologies de la histèria va ser un precursor del psicoanàlisi de Freud.

40

La seva aparició explícita data de la famosa carta a Wilhelm Fliess24 del 6 de desembre de 1896, en la qual és refereix per primera vegada a l'aparell psíquic, formulant ja allò que és convertiria en els primers tòpics principals del psicoanàlisi: el conscient, el preconscient i l’inconscient.

La idea de l'inconscient i el seu nom van reaparèixer diverses vegades en aquesta correspondència al llarg dels anys següents. En 1898, en una carta del 10 de març, Freud situa el naixement de l'inconscient entre el primer i tercer any d'edat, període en el qual "es forma l'etiologia de totes les psiconeurosis". En una carta del 7 de juliol dóna una definició divertida de l'inconscient-, en parlar del progrés de la seva obra La interpretació dels somnis25, escriu: "El meu treball m'ha estat dictat enterament per l'inconscient»." Molt més triga en desenvolupar en el Jo i l’Això, aspectes del segon tòpic. "L'observació de la vida normal de vigília" semblava validar aquesta concepció clàssica de l'inconscient. Però "l'anàlisi de les formacions psicopatológiques de la vida quotidiana i del somni" havia fet aparèixer a l'inconscient com "una funció de dos sistemes molt diferents". D'ara endavant, al costat del conscient calia concebre dos tipus d'inconscient, tots dos inconscients en el sentit descriptiu, però molt diferents quant a la seva dinàmica i en els seus continguts: els de l'inconscient pròpiament dit no podien arribar mai a la consciència, mentre que els continguts de l'altre, denominat per tal raó preconscient, aconseguien la consciència en certes condicions, sobretot després de passar el control d'una forma de censura. Per això, Sigmund Freud es va considerar el l’autor de la “tercera gran humiliació de la humanitat”: la primera fou Gal·lileu i la descoberta de que nosaltres no erem el centre de l’univers, la segona fou Darwin amb la seva teòria que afirmava que nosaltres no erem la culminació de l’ésser i la tercera fou, finalment, Freud, afirmant que “ni nosaltres podem controlar la nostra pròpia ment”, la qual cosa explicaria gran part de la inversemblança dels somnis.

Sovint es compara a l'inconscient amb els forats negres perquè no se sap que es pot trobar dins d'ells .Aquesta noció d'inconscient des de la psicoanàlisi adquireix un significat precís que es diferencia del subconscient i de no conscient. Bàsicament la diferència entre aquests termes és que en el subconscient o en el no conscient els contingus d'aquests poden ser portats a la consciència ràpidament per la voluntat del subjecte o per altres mecanismes on la consciència recupera el 24 1858-1928, psicòleg i biòleg alemany, 25 Die Traumdeutung, 1899, Sigmund Freud

41

contingut. En la teoria freudiana l'inconscient és l'ocult, l'un altre de la consciència i al seu torn la "veritable realitat" del psíquic, es troba relacionat funcionalment amb les nocions de repressió i resistència. El problema és definir quins són els seus continguts. Davant això el propi Freud ha donat algunes respostes: en un primer moment ho va definir com allò reprimit, el 1915 en el seu text "L'inconscient " va sostenir que els seus continguts són "representants de la pulsió". El concepte de pulsió reemplaça a la clàssica idea d'instint, sent aquesta una noció límit entre el somàtic i el psíquic. Aquests continguts es troben en forma de "fantasies", "textos imaginaris", als quals es lliga la pulsió i poden identificar-se com a veritables posades en escena del "desig".Els continguts de l'inconscient tracten d'accedir a la consciència però ho fan a través de les anomenades "transformacions de compromís", és a dir que apareixen de forma disfressades a través dels somnis, lapsus, actes fallits, etc. Els somnis són uns

dels principals objectes d'estudi de la psicoanàlisi, són missatges subliminals de l’inconscient,. Els lapsus i els actes fallits són accions que ocorren en la vida quotidiana (per exemple errors en escriure o en parlar), aquests fets són irrupcions il·lògiques dins de la racionalitat quotidiana, és a dir són del mateix ordre de l'inconscient i es prenen com el seu reflex, igual que els somnis al que es denomina el regne de l'irracional. Quan un diu una paraula en comptes d’una altra (lapsus), la psicologia afirma que és el que realment es volia dir, els lapsus

estarien parlant llavors d'un conflicte intern. És per això que els somnis i l'associació lliure (el primer que ve a la ment, en una successió aparentment casual), són l'eix de l'anàlisi terapèutica.

Alguns actes de la vida quotidiana demostren clarament la presència del "un altre jo” (per exemple, si estem a casa i surt el nostre fill cridant d'uns dels racons donant un crit per espantar-nos, immediatament donarem un salt i ens allunyarem, i després d'uns segons ens adonarem que no es tracta de cap amenaça per a la nostra integritat). La primera reacció és un reflex gairebé automàtic com si l'inconscient s'hagués avançat a la consciència prenent la iniciativa dels nostres actes. Per tant,

42

la informació que no penetra directament al conscient es veu “disfressada” en somnis, segons Freud.

1.2. La teoria de la interpretació dels somnis

En la seva obra més coneguda, La Interpretació dels Somnis, Freud utilitza els seus propis somnis com a exemples per demostrar la seva teoria sobre la psicologia dels somnis. Freud distingeix entre el contingut del somni "manifest" o el somni “experimentat al nivell de la superfície”, i els "pensaments de somni latents", no conscients que s'expressen a través del llenguatge especial dels somnis.

Freud manté que tots els somnis representen la realització d'un desig per part del somiador, fins i tot els somnis de tipus malson. Hi ha somnis negatius de desitjos, on el que apareix és l'incompliment d'un desig. Per a això es donen diverses explicacions, entre les quals està la satisfacció d'una tendència masoquista. No obstant això segueix en peu la conclusió general de Freud: els somnis són realitzacions disfressades de desitjos reprimits. Segons la seva teoria, la "censura" dels somnis produeix una distorsió del seu contingut. Així que el que pot semblar ser un conjunt d'imatges somiades sense sentit pot, a través de l'anàlisi i del mètode "desxifrador", ser demostrat ser un conjunt d'idees coherents. Freud proposa que el valor de l'anàlisi dels somnis radica en la revelació de l'activitat subconscient de la ment. La teoria d'interpretació dels somnis de Freud representa les primeres teories d'est en relació amb la naturalesa de la psicologia de somnis inconscients pròpiament dites, la importància de les experiències de la infància, el llenguatge "jeroglific" dels somnis i el mètode que ell anomena "psicoanàlisi"

Freud considera que tot somni és interpretable, és a dir, pot trobar-se el seu sentit. La labor d'interpretar no recau sobretot en el somni com a conjunt sinó sobre les seves parts components basant-se en una espècie de llibre dels somnis, on cada cosa somiada significa una altra cosa, sense considerar la peculiaritat de cada subjecte. Primer es descompon el relat en parts, i recentment al final sorgeix la interpretació final o global, en la qual se'ns revela el somni com una realització de desitjos. El somni no és merament activitat somàtica: és un fenomen psíquic de realització de desitjos, i per tant ha de ser inclòs en el conjunt dels actes comprensibles (no incomprensibles) de la nostra vida desperta, constituint el resultat d'una activitat intel·lectual altament complicada.

43

Des de la seva joventut, Freud havia tingut atracció pels seus propis somnis; una dels seus costums era anotar la majoria dels seus somnis personals. El problema dels somnis se li va plantejar quan treballava amb la curació de les neurosis mitjançant el mètode de l'associació lliure, on els demanava als malalts que expressessin lliurement el contingut dels seus actes mentals. Aquests li explicaven els seus somnis amb bastant freqüència en el curs d'aquestes associacions. D'aquesta manera, Freud es va trobar amb el material dels seus propis somnis i el dels seus pacients neuròtics. Al principi escrivia els seus somnis i els hi enviava al seu amic Fliess interessat en la psicoanàlisi. En aquesta època, Freud, tènia interès a demostrar al món científic que els somnis tenien sentit, que era una formació de l'inconscient i que tenen a veure amb el desig.

El mètode de l'associació lliure portava implícit que el pacient parlés dels seus somnis, anotant Freud el camí que li indicaven les associacions. El somni va prendre gradualment la mateixa importància que els símptomes neuròtics en ser també una formació de l'inconscient. A partir del contingut manifest del somni (l'inicialment recordat, el relat del propi somni), els pacients associaven el material que al principi ignoraven (el contingut latent inconscient) i que a poc a poc s'anava fent més important en estar relacionat, amb l'inconscient, passant (el contingut manifest) a ser solament una façana aparent. Amb aquest procediment, Freud descobreix i inventa el que va anomenar "via règia de la psicoanàlisi", ja que portava al desig inconscient latent al somni o realització d'aquest desig.

Les restes diürnes de les experiències tingudes pel subjecte en el dia abans de dormir servirien de material per a la construcció inconscient del somni. No obstant això, el contingut manifest arriba a la nostra consciència de manera deformada i disfressada; està censurat, de manera que es presenta com una manifestació disfressada d'un desig inconscient. El mecanisme anterior ocorre pel conflicte entre el desig inconscient que impulsa i demanda per ser reconegut pel subjecte, i una instància repressora, al servei de la norma interioritzada, que imposa el seu desig de “callar”. El desig apareix disfressat en l'aspecte manifest del somni, en allò somiat, procés denominat 'deformació onírica'. Freud es pregunta perquè ha d'haver-hi una deformació, ja que podria haver ocorregut que el somni expressés el desig en forma directa, sense deformació. Aquesta deformació és intencional i es deu a la censura que el subjecte

44

exerceix contra la lliure expressió de desitjos, ja que els troba censurables per algun motiu.

Mitjançant certs mecanismes, com el desplaçament, el desig inconscient pasa a ser representat de manera successiva en diferents imatges del somni, a més de poder-se condensat ajuntant o unint diverses imatges, sent d'aquesta manera ocultat a la consciència. D'un altre banda, el mètode d'interpretació dels somnis defuig la interpretació universal dels símbols, ja que cada somni remet als significats personals inconscients d'un desig; desig que solament pot desxifrar el propi subjecte amb l'ajuda del desplegament de la seva cadena associativa des del seu contingut manifest al seu contingut latent i inconscient. No obstant això, Freud va arribar a admetre que en determinats casos es podia utilitzar el desxiframent universal dels símbols, però únicament com a mètode secundari a l'associació lliure.

Encara que Freud, inicialment, i encara avui dia molts psicoanalistes s'oposen a la interpretació universal d'una correspondència automàtica entre els símbols del contingut manifest del somni i el seu significat latent; ell mateix va arribar a admetre tal correspondència en determinats casos, però sempre combinant-la i postergant-la al mètode de l'associació lliure. La influència de les recerques antropològiques, i potser la pròpia influència dels seus deixebles inicials (com ara Jung, del qual en parlaré després) el van portar a aquesta solució de compromís. Avui dia molts psicoanalistes que segueixen a Freud i les seves teories totalment, rebutgen aquesta actitud freudiana, i neguen el paper dels símbols universals en determinats casos.

De fet, Freud, va arribar a la conclusió que en determinats casos hi ha somnis prototips que poden interpretar-se per la seva correspondència simbòlica; però solament quan el subjecte del somni és incapaç d'associar lliurement sobre el contingut del mateix. És a dir el simbolisme apareix com un mètode auxiliar a l'associació lliure, quan aquesta es veu dificultada.

En aquesta línia, Freud proposa una sèrie de correspondència de símbols i òrgans sexuals; com per exemple els objectes del contingut manifest allargats, que perforen o que s'eleven i els òrgans sexuals masculins o l'activitat sexual masculina; o la relació entre els objectes amb cavitat i sortints amb els òrgans sexuals femenins.

45

Aspectes problemàtics de la teoria psicoanalítica dels somnis i resposta de Freud a aquests problemes:

Un dels punts que Freud va sostenir de manera més persistent, malgrat les nombroses crítiques, és que els somnis són realitzacions de desitjos.

Per una banda, respecte els problemes dels somnis desagradables, els malsons, etc; que semblen contradir la realització d'un desig, Freud argumenta que a nivell manifest presenten aquests trets angoixants, però que tenint en compte que no cal confondre-ho amb el contingut latent del desig inconscient, aquests han sofert aquestes transformacions. És a dir, el desig és allà, però degut a una sèrie de factors (com ara la por) el contingut pateix unes transformacions. Quan el subjecte ha experimentat un intens desig latent que ha estat censurat pels mecanismes de treball del somni, i no ha estat suficient, a la seva repressió o transformació s'han afegit una forta ansietat que reflecteix d'una banda la força del desig i per un altre la de la censura, que pot arribar a despertar la persona com a reacció defensiva.

Els somnis, igual que els símptomes, són formacions de compromís. El jo en percebre el perill del desig de l'això inconscient, respon amb angoixa, i aquesta angoixa serveix com a senyal per mobilitzar els recursos defensius, que poden arribar a despertar al subjecte bruscament.

Un altre problema important són els casos de somnis de compulsió a la repetició, com els quals s'observen després de successos tràgics i traumàtics com ara accidents, neurosis de guerres i altres traumes. Aquests somnis presenten una nit rere altre fragments angoixants de l'experiència traumàtica.

Per primera vegada, Freud, al 1920, va arribar a admetre una excepció a la realització de desitjos, i introdueix el principi de compulsió a la repetició. Cal tenir en compte que Freud, va anar modificant la seva teoria progressivament al llarg del temps. Ell, no obstant això, considera aquest cas com una excepció a la qual tracta de treure importància. De fet, posteriorment va proposar que els somnis més que una realització de desitjos són un intent de realització de desitjos. Els malsons de les neurosis de guerra per tant eren fallides en el intent de satisfer el desig de controlar la realitat summament desagradable.

46

En la seva obra de 1920, Més enllà del principi de plaure, Freud introdueix una reformulació cabdal de la seva teoria pulsional26. En aquest moment concep les pulsions inconscients en una classificació en dues classes: les pulsions anabòliques (incloses la sexual i la de l’autoconservació) i les catabòliques (pulsions de mort o destructives contra un mateix o els altres). Malgrat això, no va introduir aquesta dicotomia en la seva teoria dels somnis; sinó que es va limitar a abandonar el significat consensuat de desig. El desig seria l'expressió de la pulsió anabòlica o catabòlica, de plaure o de destrucció-agressió. És a dir, el desig no es relaciona directament amb l’obtenció de plaer amb allò que ens sol portar plaer, sinó en la realitzacio (o la intenció de realització) d’expressar la pulsió inicial.

Exemples d’interpretació de somnis segons Freud 27 :

1.- "Començarem per un somni que es compon tan sols de dues breus imatges: El seu oncle fuma un cigarret a pesar que era dissabte--- Una dona li besa i li acaricia com si fos fill seu.A propòsit de la primera imatge, el subjecte que és jueu, ens comunica que el seu oncle, home piadós, no ha comès mai, ni és, en general capaç de cometre el pecat de fumar en dissabte. La dona que figura en la segona imatge li suggereix exclusivament el record de la seva mare.

Existeix per descomptat, una relació entre aquestes dues imatges o idees, però a primera vista no sospitem quin pot ser. Com el subjecte exclou en absolut la realitat de l'acte del seu oncle, ens inclinem a reunir les dues imatges per una relació de dependència temporal: En el cas que el meu oncle, tan piadós, es decidís a fumar un cigarret en dissabte, podria jo deixar-me acariciar per la meva mare. Això significa que les carícies entre mare i fill constitueixen alguna cosa tan poc permès com per a un jueu el fumar en dissabte. Ja us he dit i sens dubte ho recordareu que en l'elaboració del somni totes les relacions 26 Sent la pulsió, com la definí Freud, “un concepte limítrof entre el psíquic i l'orgànic” -és a dir un fenomen biològic amb una representació psíquica- es pot conèixer en la conducta manifesta del subjecte, sinó a través dels seus equivalents psíquics: els desitjos, tendències, excitacions, representacions i fantasies. Segons Freud, les pulsions són l’arrel de qualsevol acció i comportament humà. D'aquesta manera, deformat, transformat, arriba a la consciència i incita al Jo a actuar al món exterior, aconseguint així la satisfacció que busca. Els pacients, segons Freud, al no recordar els successos reprimits, els repeteixen en la seva vida quotidiana, causant-se a si mateixos molt dolor. A aquesta conducta, que constitueix un dels principals fenòmens clínics que fonamenten la seva teoria, la crida compulsió a la repetició i assegura que no està regida pel principi de plaure.27 La interpretación de los sueños 2, Sigmund Freud (1895-1899), Ed. El libro de bolsillo (edició del 2011)

47

entre les idees oníriques queden suprimides, sent aquestes reduïdes a l'estat de matèria primera i trobant-se a càrrec de la interpretació les relacions desaparegudes."

2.-"Després de les meves publicacions sobre els somnis he arribat a ser, fins a cert punt, un consultor oficial sobretot el relatiu al fenomen oníric, i he rebut, des de fa molts anys, cartes de les més diverses procedències, en les quals se'm comuniquen somnis o se'm demana opinió sobre ells. Naturalment, agraeixo que se m'enviïn materials suficients per fer possible la interpretació o que se'm proposin pel subjecte de la mateixa. A aquesta categoria pertany el somni següent, que m'ha estat comunicat en 1910 per un estudiant de medicina. Ho cito aquí per demostrar-vos com és de difícil, en general, comprendre un somni mentre el subjecte del mateix no ens proporciona totes les informacions necessàries. Al mateix temps, vaig a evitar-vos incórrer en un greu error, doncs sospito que us trobeu inclinats a considerar com la interpretació ideal dels somnis aquella que es base en la dels símbols i a col·locar en segon pla la tècnica fundada en les associacions del subjecte.”

13 de Juliol de 1910: A prop ja del matí somio el següent: Descendeixo amb bicicleta pels carrers de Tubinga i un basset negre (raça de gos) es precipita després de mi i em mossega en el taló. Baixo de la bicicleta una mica més lluny, i asseient-me en una graderia començp a defensar-me del furiós animal, que es nega a deixar anar la seva presa. Ni les mossegades ni l'escena que li segueix em fan experimentar cap sensació desagradable. Enfront de mi es troben assegudes dues senyores grans que em miren amb aire burleta. En arribar el somni a aquest punt em desperto, i com ja m'he ha succeït més d'una vegada, al mateix moment de passar del somni a l'estat de vigília, tot el meu somni se m'apareix amb perfecta claredat.

Els símbols ens prestarien aquí molt escàs auxili. Però el subjecte ens comunica el següent: Des de fa algun temps estic enamorat d'una noia que no conec sinó per haver-la trobat sovint al carrer, encara que no he tingut mai ocasió d'aproximar-me a ella. M'hagués satisfet granment que aquesta ocasió m'hagués estat proporcionada pel basset, doncs tinc gran afecte als animals i crec haver endevinat el mateix sentiment en la noia

Afegeix després que aquest afecte als animals li ha portat a intervenir diverses vegades, causant la sorpresa dels transeünts, per separar a gossos que es barallaven, i ens diu també que la noia de la qual s'havia enamorat anava sempre acompanyada per un gos com el del seu somni. Però el

48

contingut manifest d'aquest últim desapareix la jove i només queda el gos associat a la seva aparició. És possible que les senyores que en el somni es burlen del subjecte constitueixin una substitució de la noia, però les informacions del subjecte no són suficients per aclarir aquest punt. El fet de veure's en el somni muntat amb bicicleta constitueix la reproducció directa de la situació recordada, doncs en la realitat les vegades que havia trobat en el seu camí a la jove del basset anava ell amb bicicleta."

3.- "Ja diverses vegades hem intentat abordar aquells somnis sobris i trivials que no contenen gens absurd o estrany, però que ens fa preguntar-nos per que raó somiem coses tan indiferents. Vaig a citar-vos un nou exemple d'aquest gènere: tres somnis enllaçats uns amb uns altres i somiats per una noia en una mateixa nit:

a) Travessa el saló de casa seva i es dóna amb el cap contra l'aranya (la làmpada) que penja del sostre, fent-se sang. Cap record ni reminiscència d’algun succés real semblant sorgeix a propòsit d'aquest somni en la imaginació de la subjecte, i les indicacions que aquesta ens proporciona versen sobre temes molt diferents. No sabeu--ens diu--com se m'està caient el pèl en aquests dies. La meva mare em va dir ahir que si continuava així, el meu cap em quedaria aviat tan calb com un culet. El cap apareix, doncs, aquí com un símbol de la part oposada del cos, i sent també evident la significació simbòlica de l'aranya, atès que tots els objectes allargats són símbols de l'òrgan sexual masculí, haurem de deduir que es tracta d'una hemorràgia en la part inferior del tronc a conseqüència d'una ferida causada pel penis. Aquesta circumstància podria interpretar-se en diversos sentits, però les restants informacions de la subjecte ens mostra que el contingut latent del seuAquesta circumstància podria interpretar-se en diversos sentits, però les restants informacions de la subjecte ens mostra que el contingut latent del seu somni és la creença, molt generalitzada en les noies encara no arribades a la pubertat, que les regles són provocades per les relacions sexuals amb l'home.

b) Veu en la vinya una fossa profunda que sap prové d'haver arrencat un arbre. A aquest propòsit observa el subjecte que li faltava l'arbre. Vol dir amb això que no ho va veure en el seu somni, però aquesta manera d'expressar-se és idèntica la que serviria per manifestar una diferent idea que la interpretació simbòlica ens revela amb tota certitud. El somni, es refereix en efecte, a una altra teoria sexual infantil, segons la qual les

49

nenes posseeixen en principi els mateixos òrgans sexuals que els nens, perdent-los després per castració (arrencament de l'arbre)

c) Es troba davant el calaix del seu escriptori el contingut del qual li és tan familiar que nota de seguida la menor intervenció d'una mà aliena. El calaix d'escriptori, és com tot calaix, caixa o arca, la representació simbòlica de l'òrgan sexual femení. La subjecte sap que les petjades de les relacions sexuals (segons la seva creença també en els tocaments) són fàcilment recognoscibles, creença que li ha procurat grans preocupacions. Al meu judici el més important d'aquests tres somnis són els coneixements sexuals de la subjecte, la qual recorda l'època de les seves reflexions infantils sobre els misteris de la vida sexual."

Per acabar, es molt important la següent observació de Freud en aquesta mateixa obra:

"Té, sens dubte, sentit dir que, segons la psicoanàlisi tots els somnis tenen una significació sexual, però ara podreu observar per vosaltres mateixos fins a quin punt aquest judici és equivocat.

Coneixeu ja somnis que són realitzacions de desitjos, uns altres en els quals es tracta de la satisfacció de les necessitats més fonamentals, com el gana la set i l'ànsia de llibertat i, finalment, els que hem denominat somnis de comoditat i d'impaciència, i uns altres purament avariciosos o egoistes. El que sí és indiscutible i heu de tenir sempre present com un dels resultats de la recerca psicoanalítica és que els somnis que semblen considerablement deformats són enla seva majoria---encara que tampoc sempre---l'expressió de desitjos sexuals."

Com es pot observar, Freud relacionà gran part de l’activitat de la ment humana amb la sexualitat.

50

2. Carl Gustav Jung

C.G. Jung (Kesswill, 1875 - Küssnacht, 1961) Psicòleg i psiquiatre suís. Va estudiar medicina a Basilea, i va iniciar la seva activitat a principis del segle XX, en la clínica de psiquiatria de la Universitat de Zurich, de la qual va anar després metge director.

Malgrat no descartar totalment el model freudià, Carl Jung creia que la definició dels somnis com a representacions de desitjos incomplits era una mica simplista i ingènua. Jung estava convençut que l'àmbit del significat dels somnis era més ampli, reflectint millor la riquesa i la complexitat de l'inconscient personal i col·lectiu. Jung opinava que la psique (“ment”) és un organisme d'autorregulació en el qual les actituds conscients són propenses a ser compensades per l'inconscient (dins del somni) pels seus oposats.

Jung va suggerir que els somnis revelaven tant l'inconscient personal com el col·lectiu i que els somnis servien per compensar les parts de la psique no suficientment desenvolupades en la vida de vigília. No obstant això, recerques posteriors revelen que els trets exhibits de les persones mentre estan despertes s'expressen també en els somnis.

Jung creia que els arquetips, com el animus, anima, ombra i uns altres es manifestaven en els somnis com a símbols o figures. Podien adoptar la forma d'un ancià, una jove soltera o una aranya geganta, segons el cas. Cadascun representa una actitud inconscient que s'oculta en la ment conscient. Encara que en una part global de la psique del somiador, aquestes manifestacions són en gran manera autònomes i percebudes pel somiador com a personatges externs. Juntament amb els arquetips que es manifesten a través d'aquests símbols, serveixen per augmentar la consciència de les actituds inconscients, la integració de parts aparentment dispars de la psique i contribueixen a l'important procés d'acte-comprensió holística.

51

Consciencia – Inconsciencia des de la perspectiva de Jung

Explicar la relació dels continguts conscients i inconscients en la dinàmica psíquica no és gens fàcil, els autors han plantejat diferents models referents a això. El Dr. Freud com a precursor en aquest camp, va plantejar en la seva teoria de la repressió, que els continguts psíquics incompatibles al jo, a causa del seu contingut emocional, eren reprimits i enviats a l'inconscient. Així com esdeveniments traumàtics, existeixen emocions vetades per la cultura que igualment són reprimides cap al mateix lloc apartat de la psique. Usualment la repressió és un mecanisme que s'inicia en la infància primerenca de l'individu, sota les condicions morals del seu entorn, i continuen la resta de la seva vida. La teoria de la repressió de Freud, convertia a l'inconscient en el reducte del material que una vegada va ser conscient, però que per la seva càrrega afectiva s'havia convertit en inconscient. Posteriorment, el Dr. Jung en la seva obra, va plantejar que els continguts psíquics, no solament eren reprimits des d'a dalt, si no que tenien llibertat de disminuir el seu nivell d'intensitat i passar per si mateixos a l'inconscient. A aquest mecanisme el Dr. Jung ho va denominar supressió. Per aquesta raó va denominar als complexos afectius com a autònoms. Ell no estava d'acord que l'inconscient era solament el reducte de la consciència, afirmava que tenia vida pròpia, la capacitat de creació de símbols i imatges de forma autònoma i la possibilitat d'acte curació.

En el inconscient personal solen donar-se grups de continguts que s'uneixen fins a formar una espècie d'aglomeració. A aquests conjunts de material inconscients Jung els va denominar "complexos".

Una de les eines terapèutiques que Jung emprava és el test d'associació de paraules. En aquest test, el terapeuta selecciona una sèrie de paraules que va llegint d'una per vegada al pacient demanant-li a aquest que respongui amb la primera paraula que li venja a la ment.

Jung va observar que de vegades la persona trigava molta estona abans de respondre. Quan li preguntava per què trigava tant a contestar, la persona no podia explicar-ho. Jung va concluïr que ‘espera era causada per una emoció inconsciente que va inhibir la resposta. En explorar més a fons aquest assumpte, va trobar que altres paraules que es relacionaven amb aquella que havia provocat una espera també produïen

52

moments de reacció lenta. Llavors va raonar que havien d'haver-hi grups associats de sentiments, pensaments i records (complexos) en el inconscient. Qualsevol paraula que tocava aquest complex causava una resposta que trigava.

Jung va arribar a concloure que els complexos són com petites personalitats disgregades dins de la personalitat total. Al principi, Jung, sota la influència de Freud, creia que els complexos havien d'originar-se en experiències traumàtiques de la primera infància. Amb el temps, va arribar a la conclusió que aquests complexos s'originaven en una instància molt més profunda i universal a la qual va denominar "inconscient col·lectiu".

Els complexos afectius, així com tenen la llibertat de disminuir el seu nivell d'intensitat i passar a l'inconscient (deslligant-se del jo), també tenien l'autonomia d'elevar-la, fent-se conscients o pertorbant a l'individu des de l'inconscient. L'efecte negatiu d'un complex normalment es manifesta a través de la dissociació d'alguna de les funcions psíquiques (sentiment, pensament, intuïció i sensació) (Darryl Sharp28, 1991). L'autonomia i llibertat dels complexos en la teoria junguiana queden segellats amb l'afirmació del seu autor quan diu "avui dia, tots saben que les persones tenen complexos. El que no es sap, malgrat que teòricament és molt més important, és que els complexos poden tenir-nos a nosaltres" ("Consideracions Generals sobre la Teoria dels Complexos", 1934). El Dr. Freud opinava que la via règia d'accés a l'inconscient eren els somnis, mentre que Jung va afirmar que l'era el complex, ja que aquests eren els "arquitectes dels somni". No obstant això sostenia que aquesta via, tampoc era molt "real" ja que el camí indicat pel complex era tortuós a causa del contingut afectiu del mateix.

El material psíquic està compost per imatges, sentiments, desitjos, passions, emocions, intuïcions, percepcions, pensaments racionals i irracionals, anàlisis, conclusions, estats d'ànim, preocupacions i esperances. Gran part d'aquest material pertany al regne de l'inconscient. Una de les raons de l'enfosquiment d'aquest contingut és la falta d'atenció, però hem de recordar que els elements psíquics tenen vida pròpia. En l'inconscient no solament es troben elements del passat. La capacitat de creació de nous símbols, imatges i idees que mai van ser conscients però que formen part integral del creixement 28 Analista junguià, publicà el Jung Lexicon el 1991, compendi de teories i definicions de conceptes junguians, el qual he utilizat per a dur a terme la recerca sobre C.G. Jung.

53

de tot ésser humà també és allà. De fet l'inconscient és la més gran reserva de la imaginació i allà es troba la capacitat de la creació i la genialitat.

Recordem que tota idea, sentiment o percepció manté una relació amb la seva dimensió psíquica, que varia d'intensitat i significat emocional en cada individu. Tota la nostra personalitat influeix en la textura amb què manegem la informació que ens envolta. Són aquests maticas personals, l'ingredient utilitzat per l'analista per penetrar en el llenguatge del somni. Això explica que durant l'activitat onírica els objectes i situació de la quotidianitat adquireixin una importància emotiva sorprenent pel somiador. Els nostres murs racionals han bloquejat el contacte primordial de les nostres emocions, per tant la intensitat psíquica que revesteixen les imatges oníriques, obliguen a posar la nostra atenció sobre elles.

Jung insisteix que, així com l'evolució té una important incidència en el cos, també la té sobre el psique. La ment està lligada al passat, no solament al passat de la infància sinó també al passat de l'espècie.

El inconsciente col·lectiu és una porció del psique que no depèn de l'experiència personal i el seu contingut és un dipòsit de predisposicions i potencialitats per experimentar i respondre al món de les mateixa manera que ho feien els avantpassats de l'espècie.

Aquestes predisposicions que heretà l'ésser humà s'expressaran i desenvoluparan de diferents maneres segons el context i les experiències que li toqui viure a cada individu.

Els símbols

C. G. Jung, en la seva obra "L'Home i els seus Símbols. Acostament de l'Inconscient" (1946), va expressar que símbol és "un terme, un nom o una imatge que pot ser conegut en la vida diària encara que posseeixi connotacions específiques a més del seu significat corrent i obvi". Quan la ment conscient intenta apropar-se al símbol, es troba en un terreny que va més enllà dels límits de la raó i la lògica. Presenta una dimensió inconscient, vaga, oculta, seductora, atemorizant, que no està definida o explicada totalment i que representa una mica més del seu significat immediat. Per molt esforç que el conscient realitzi, s'adonarà que no pot explicar o definir l'amplitud desconeguda del símbol. La psiquiatra Magaly Villalobos, en la

54

seva obra "Apunts" (2006), completa aquesta visió exposant que "Un símbol sempre pressuposa que l'expressió triada és la millor descripció possible o formulació d'un fet relativament desconegut, que se sap que existeix, o que és postulat com a existent. És una realitat dinàmica carregada de valors emocionals".

Jung afirmava que "tota expressió psicològica és un símbol si assumim que estableix o significa una mica més que ella mateixa, la qual cosa escapa al nostre coneixement actual" (C. G. Jung, 1994). Una imatge o paraula és simbòlica quan el seu significat va mes allà de l'enteniment humà, no es pot definir o comprendre. Els símbols són una expressió d'alguna cosa essencialment desconegut.

Després de ser captats, les dades sensorials, es converteixen en successos i fenòmens psíquics, la naturalesa final dels quals no podem conèixer, per la qual cosa cada experiència o objecte conté un nombre indefinit de dimensions desconegudes. D'altra banda, existeixen altres successos que per la seva intensitat han estat absorbits subliminalment, és a dir, s’han mantingut sota el llindar de la consciència. Una via perquè aquests esdeveniments arribin al llindar de la consciència és a través dels somnis, on l'aspecte inconscient de tal fenomen ens seria revelat, apareixent com una imatge simbòlica.

Els arquetips

Els continguts del inconscient col·lectiu es denominen "arquetips". Al llarg de la seva obra, Jung va descrivint nombrosos arquetips, assenyalant que existeixen tants com a experiències típiques en la vida: Déu, el dimoni, l'ancià savi, l'heroi, la mare terra, etc.

“Les formes arquetípiques no són, precisament, models estàtics. Són factors dinàmics que es manifesten en impulsos, tan espontàniament com els instints.”29

29 Els complexes i l’inconscient, 1946, C. G. Jung (Ed. Alianza)

55

Els arquetips són universals. Tot ésser humà hereta les mateixes imatges arquetípiques bàsiques. Les diferències culturals i individuals determinaran la forma en què aquests arquetips es manifestin.

El concepte d'arquetip comença a rondar la ment de Jung a partir de l'anàlisi dels somnis. Jung va trobar amb freqüència en els somnis, la presència d'elements que no podien derivar-se de l'experiència personal del subjecte. Freud ja havia usat l'expressió “romanents arcaics” per referir-se a certes expressions mentals l'origen de les quals semblava venir de molt més allà de la història personal. “Així com el cos humà representa tot un museu d'òrgans, cadascun amb una llarga història d'evolució després de si, igualment és de suposar que la ment estigui organitzada en forma anàloga.”30 Hi ha quatre arquetips fonamentals per a la psicologia analítica: el personatge, l'ànima/ánimus, l'ombra i el jo.

- El personatge

Etimològicament, la paraula personatge remet a les màscares usades pels actors en l'antiga Grècia. En la psicologia analítica aquest arquetip compleix una funció similar a la de la màscara d'un actor, permetent-nos representar un paper. El personatge és la cara que exhibim públicament, amb el propòsit d'exterioritzar una imatge favorable. L'objectiu del personatge és l'acceptació social. El personatge constitueix el suport de la vida social.

Una persona pot utilitzar diferents màscares en diferents contextos. Una màscara per al treball, una altra per al tracte amb familiars, una altra en el context d'un grup d'amics. El rol del personatge pot ser profitós o nociu per a la persona. Pot permetre obtenir beneficis materials que poden ser canalitzats després per portar una vida privada més satisfactòria. Però també pot esdevenir que la persona es fusioni massa amb el personatge. En aquest cas, l'ego pot veure's portat a identificar-se exclusivament amb el personatge, i altres facetes de la personalitat seran deixades de costat. A la identificació exclusiva de l'ego amb un personatge Jung la denomina “inflació”.

30 Apropament a l’inconscient, 1946, C. G. Jung

56

A això es troben exposats, per exemple, els polítics amb els seus assessors d'imatge que els aconsellen i “entrenen” per lluir, dir i fer el convenient per ser acceptats i votats. Els assessors d'imatge no són una altra cosa que “entrenadors” de l'arquetip del personatge. Si “els assessorats” no practiquen una bona introspecció poden acabar identificats amb el personatge. Els casos de “personatge inflat” solen mostrar persones amb cert èxit social que en algun moment comencen a tenir sensació de sense sentit en la seva vida. En l'anàlisi solen percatarse de certa hipocresia en les seves relacions i interessos sumada a una intensa sensació d'incomoditat. L'objectiu del tractament gravita en deflacionar al personatge procurant que s'expressin els altres aspectes de la personalitat.

- L'Anima i el Animus

Per Jung, el personatge conforma la cara exterior de la psiquis31, atès que és el rostre que es mostra al món. A la cara interior del psiquisme la designa sota els termes “ànima” (en l'home) i “ánimus” (en la dona). L'ànima representa el costat femení de la psiquis de l'home; i el ánimus és la part masculina de la psiquis femenina.

“L'home ha desenvolupat el seu arquetip ànima per la contínua exposició a les dones durant moltes generacions, i la dona ha desenvolupat el seu arquetip ánimus per la seva exposició als homes. A través de la vida i la interacció un amb un altre durant generacions, cada sexe ha adquirit característiques del sexe oposat que faciliten les respostes adequades i la comprensió del sexe oposat.”32 Es dedueix d'això la importància d'aquests arquetips en les relacions amb el sexe oposat.

Cada home porta dins del seu psiquis una estampa de totes les impressions produïdes per la dona a través dels segles. El mateix succeeix amb les dones i el ánimus. Aquesta estampa, imatge o rastre és inconscient, i tendeix a ser projectada cap a la persona estimada. L'ànima en l'home i el ánimus en la dona és una de les principals causes de l'atracció apassionada o del rebuig exaltat. Aquesta imatge apareix molt sovint als somnis, ja que aquests són una expressió del inconscient.

La cultura occidental té molts antecedents en relació a 31 psique32 Apropament a l’inconscient, 1946, C. G. Jung

57

menysprear el sexe femení en els homes i els aspectes masculins en la dona. Ja des de la infància s'estila burlar i cohibir amb (com ara “marimachos”) als nens i nenes que exterioritzen característiques del sexe oposat. Això sol conduir al fet que el personatge adquireixi prioritat i sufoqui a l'ànima o ánimus. Aquest desequilibri podria ocasionar una rebel·lió de l'ànima o ánimus, en aquest cas estaríem enfront d'una reacció comunament avaluada com a excessiva. Lluny de voler esgotar l'explicació de l'homosexualitat i el transvestisme, Jung considera que una identificació de l'home amb la seva ànima pot tenir significativa incidència en alguns casos.

- L'ombra

Hem esmentat que l'ànima i el ánimus manegen les relacions entre els sexes projectant-se cap al sexe oposat. Ara bé, Jung postula la presència d'un altre arquetip al gènere propi del subjecte i que condiciona les relacions de la persona amb els subjectes del mateix sexe. Es tracta de “l'ombra”, un dels arquetips junguians que més acceptació ha tingut en altres escoles psicològiques. Es tracta d'un arquetip on es troben elements de la naturalesa animal primitiva de l'home.

En integrar-se a la cultura, l'ésser humà és civilitzat; això implica moderar i refrenar els impulsos animals. En aquest procés de civilització, que guarda molta relació amb el desenvolupament de l'arquetip del personatge, l'individu es deslliga de la seva saviesa instintiva.

Aquests continguts censurats, en deure la seva energia a profundes arrels evolutives, no es dobleguen fàcilment; s'aixopluguen en el inconscient on romanen en estat latent.

Les persones tendeixen a projectar les embranzides de la seva ombra en unes altres del mateix sexe generant hostilitat i rebuig entre persones del mateix gènere. Quan una persona manifesta una exagerada aversió cap a una altra persona del propi sexe, Jung sospita que la persona veu en l'altre a la seva pròpia ombra expulsada de si.

La impugnació de l'ombra empobreix la personalitat. La naturalesa animal de l'home no és necessàriament alguna cosa dolenta. En certes ocasions, per exemple, quan hem de decidir i actuar veloçment davant una situació de perill, l'ego sol quedar

58

aclaparat davant la commoció sobtada i depenem de les nostres predisposicions animals. Si es permet la integració de l'ombra en la personalitat de l'individu podria aconseguir-se que la mateixa enriqueixi i complementi a les altres facetes del subjecte.

- El Jo

El jo és l'arquetip organitzador de la personalitat. És l'arquetip de la unificació que procura atreure i harmonitzar als altres arquetips, conferint a la personalitat un sentit d'unitat. Quan una persona diu que es troba en harmonia amb si mateixa, en cas que aquesta sensació sigui veritable, l'arquetip del jo està efectuant correctament la seva tasca.

Per Jung aquesta tasca no s'aconsegueix des de la ignorància sinó des del coneixement de un mateix. La persona que no es coneix acaba projectant els elements reprimits del seu inconscient sobre els altres.

És essencial no confondre el jo amb l'ego. L'arquetip del jo és un principi unificador, una espècie de guia interior. L'ego, en canvi, es veu afectat per les demandes socials i els impulsos del inconscient, entre l'ànima o el ánimus i el personatge.

3. Comparació: Jung i Freud

3. 1. L’anàlisi dels somnis

Segons el Dr. Jung un dels majors merits del Dr. Freud va ser haver observat que sense la col·laboració del somiador no es podria realitzar cap interpretació, ja que el relat del somni no presenta un sol sentit sinó molts. Cada imatge del somni ofereix una relació directa amb la vida del somiador, per tant, est és l'únic que pot oferir el rastre dels elements indispensables per realitzar l'anàlisi. Precisament és l'ajuda del somiador la que permet reduir la multiplicitat de significats que presenten les imatges oníriques portant-les a la seva essència. Aquesta

59

experiència va portar al Jung a la conclusió que l'anàlisi d'un somni és una vivència que solament per a dues persones, somiador i analista.Basant-se en aquesta noció, Jung va practicar un procediment que va anomenar "examen de context" que consistia a rastrejar a través de les associacions del somiador quin matís emotiu tenia cada detall manifestat en el somni. Normalment aquesta tècnica no ofereix un drama totalment comprensible sinó importants pistes de diverses possibilitats. L'examen de context sol ser un treball senzill que presenta una importància preparatòria. Elaborar aquest material i oferir la final interpretació del somni requereix una "preparació psicològica, capacitat de combinació, intuïció, coneixement del món i de l'ésser humà i sobretot saviesa especifica que depèn tant d'un ampli coneixement com de certa inteligence du coeur"33. Segons l'autor tots aquests requisits són necessaris per al delicat art del diagnòstic mèdic i afirma que no es necessita un sisè sentit per a aquesta tasca. És necessari rebutjar les explicacions estereotipades i concentrar-se en la interpretació particular, conclosa a través de l'examen de context. Això s'aconsegueix confessant la pròpia ignorància davant cada somni i renunciant a les idees preconcebudes.

Les arrels dels somnis aprofundeixen en el rerefons inconscient, per la tant el somni ofereix la major font del material empíric per a l'estudi de la psique.Hem de tenir en compte que l'objectiu d'aquesta rememoració és aproximar-nos a conèixer per que el somni va portar a una o a una altra persona, perquè va triar tal o com escenari, d'on ve aquesta o una altra situació i quin significat té pel somiador aquesta o aquella conversa. Per tant després que el material associatiu és recol·lectat, est ha de ser sotmès a una selecció i elaboració, que el seu objectiu és la reconstrucció "històrica" o "científica" d'aquest material. Aquest procediment anomenat "mètode comparatiu", depèn en gran part de l'experiència, propòsit i destresa de l'analista.Les conclusions obtingudes de l'anàlisi d'un somni dependran en gran manera de l'enfocament amb que es treballi el material oníric, aquest enfocament contempla sotmetre el somni a una visió causalista o finalista. Quan s'examinen les associacions generades pel somni a una recerca causal només és possible analitzar l'origen passat del mateix, però no permet aconseguir l'objectiu intrínsec de la manifestació onírica, és a dir podem dir que d’allà va venir el somni, però si l'objectiu de l'anàlisi és la curació del pacient aquesta conclusió és, en definitiva, 33 “De l'Essència dels Somni, C.G. Jung, 1945/1948

60

insuficient. Jung aclareix que no posa en dubte les causes que generen el somni, ja que les associacions originàries són les mateixes, simplement va mes allà preguntant-se "perquè serveix aquest somni? o "quin resultat persegueix?” L'autor al·lega que la visió finalista pot ser aplicada a qualsevol fenomen psíquic o inclusivament físic.

Segons la visió del Dr. Freud, les imatges oníriques es presenten de forma simbòlica, ja que existeix una instància psíquica anomenada "censura", que matisa totes aquelles emocions, idees o sentiments que són incompatibles a la consciència moral, producte de l'educació cultural rebuda per un individu al llarg de la seva vida. Per tant aquests desitjos no poden aconseguir a la consciència sense ser disfressats34. Això vol dir que un símbol serà analitzat de forma completament diferent si és sotmès a un examen causalista o finalista. La teoria del Dr. Freud, cimentada en la visió causal, planteja l'existència de "un anhel, d'un desig reprimit que s'expressa en el somni", anhel que segons altres autors és senzill, encara que pot prendre múltiples formes. Per aquesta raó, per a la teoria freudiana existeixen un gran quantitat de símbols que signifiquen exactament el mateix, en arribar al punt que l'escola ortodoxa afirma la popular frase que tots els objectes allargats o en punta són símbols fàl·lics, i tots els objectes arrodonits o buits són símbols femenins.

Per a la visió finalista, l'anàlisi és totalment diferent, cada símbol presenta el seu propi valor i significat. En primera instància, en oferir una imatge o un altre, el material associatiu serà diferent i per tant es contemplarà la situació conscient de forma diferent. És precisament en aquesta diversitat que resideix la riquesa de les imatges oníriques, riquesa que va portar a Jung a plantejar un mètode d'amplificació d'aquests continguts, en lloc a la manera reductiva original de la psicoanàlisi, és a dir a la interpretació fixa dels mateixos. Per a aquesta concepció cap símbol presenta una interpretació estàtica, ja que cada imatge conté un valor intrínsec que la porta a ser exposada en el somni. Per a aquest enfocament la funció del símbol no és matisar o amagar, sinó ensenyar. Si no hi ha altre remei, la visió finalista contempla l'educació del pacient perquè transiti una vida més completa. En la pràctica és de vital importància tenir clara ambdues visions, ja que l'aplicació d'una o una altra alternativa portarà a l'anàlisi per camins diferents. Pel seu lloc això convida a destriar com és la visió més apropiada. Per a alguns autors l'objectiu de la psicoteràpia és l'educació del pacient per a la 34 Punts de Vista Generals Sobre la Psicologia del Somni, Sigmund Freud, 1916/1948

61

seva reinserció en la societat d'una forma més saludable, reflexionant i incorporant a la seva vida postures que abans no prenia en consideració. La via més expedita per a aquesta integració és la comunicació natural oferta pel somni, que busca la "plenitud i autonomia" de la personalitat de cada individu.

3.2. La finalitat i funció dels somnis

Sobre la teoria dels somnis suggereix Freud que aquests són substitutius de sèries de pensaments revestits d'afecte i, a pesar que no es conegui el procés que els fa sorgir, és injust considerar-los un fenomen purament físic, exempt d'importància psíquica (més tard serà descobert com els somnis són el resultat de unes descàrregues elèctriques que es produeixen de manera natural al nostre cervell i que ens ajuden a guardar informació, i són necessàries per al benestar i al descans de l’individu). A més ell ha observat dues coses: que el contingut del somni és molt més breu que aquells pensaments que substitueix i que l'estímul provocador del somni és un nimi succés del dia anterior.

Davant el somni distingeix entre el contingut manifest, això és el somni tal com apareix, i el contingut latent, que és el material trobat en l'anàlisi. A aquesta primera divisió li succeeix una segona: l'elaboració del somni, és a dir el procés que ha transformat el contingut latent en manifest i el motiu que ha fet necessària aquesta traducció. En el treball del somni prenen part els següents processos psíquics:

- Primer procés. La dramatització, el somni és una idea posada en imatges. Classifica els somnis en tres categories:

1.- Els que posseeixen un sentit i són comprensibles, sovint són breus i no desperten la nostra atenció per mancar d'elements que puguin causar-nos estranyesa.

2.- Els que ens causen estranyesa, encara que tenen coherència i posseeixen un sentit.

3.- Els incoherents, embullats i mancats de sentit.

62

La gran majoria dels somnis pertanyen a la segona i tercera categoria, i en ells la diferència entre el contingut manifest i latent és evident. A més Freud planteja la hipòtesi que entre el caràcter incomprensible i confús del somni i la dificultat de comunicar les idees del mateix existeix una íntima i regular connexió.

Els somnis dels nens són una altra cosa, estan caracteritzats per ser realitzacions de desitjos no complerts en la vida real. En ells no hi ha contradicció entre el contingut latent i manifest, no existint per tant elaboració. La imatge del somni és acceptada com a veritable perquè el nen no posseeix la facultat de distingir entre fantasia, al·lucinació i realitat. En canvi, l'adult ja sap establir aquesta diferenciació. Els somnis infantils, que no són habituals en una persona adulta, es poden resumir per una frase optativa (com ara, “tant de bo haguès passat!”) que expressa el desig de la persona que alguna cosa hagués passat -o no. També en els somnis confusos dels adults es poden presentar alguns fragments com a realitzacions de desitjos, encara que estan tan lligats amb la resta del material que resulten incomprensibles. Freud arriba a afirmar el següent: Els somnis presenten en la seva majoria, el més estrany i indiferent material, i gens hi ha en el seu contingut manifest que pugui considerar-se com la realització d'un desig.

- Segon procés. Posada en imatges del desig, la condensació.

En una representació única hi ha representades diverses cadenes associatives, diu Freud, i no podem dubtar que l'elaboració del somni ha dut a terme una gran comprensió o condensació. No es troba llavors un sol element del contingut del somni del qual no parteixin els fils d'associació en dos o més elements, i també, que generalment s'hagi representada una sola idea per més d'un element.

- Tercer procés. El desplaçament. La disparitat entre el contingut del somni i les idees del mateix no és únicament a causa dels efectes de la condensació i la dramatització. Freud diu: “Durant l'elaboració del somni passa la intensitat psíquica des de les idees i representacions, a les quals pertany justificadament, a unes altres que, al meu judici, no tenen dret algun a tal accentuació i continua: Constitueix tan sols un efecte del procés de desplaçament el fet que en lloc de la impressió justificadament estimulant o el material de justificat interès, sigui

63

l'indiferent el que arribi a fer-se admetre amb el contingut del somni”.35 Allò que en el somni es presentava com a contingut essencial ha de relacionar-se, després de l'anàlisi, amb un paper secundari entre les idees del somni. El somni no actua mai amb res que no sigui digne d'ocupar també el nostre pensament despert. Els somnis més plens de sentit són els que contenen realitzacions de desitjos. En aquests no té lloc el menor desplaçament.

Quant als mitjans de representació del somni, les idees que es presenten es mostren simbòlicament per mitjà de comparacions i metàfores, un llenguatge poètic i ric en imatges. No és únicament producte del desplaçament el fet que no es reconeguin les idees del somni. Aquestes han d'adaptar-se a aquest mitjà d'expressió. En paraules de Freud, el somni no té per què renunciar necessàriament a les relacions lògiques entre les idees latents, per contra, les substitueix per caràcters formals que li són propis. Tot aquest material té el seu origen en successos, impressions que amb freqüència daten de la infància i que han estat percebudes pel subjecte com a imatges visuals. També destaca Freud que les idees contradictòries són representades preferentment en el somni per un mateix i únic element. El “no” no sembla existir en el que concerneix al somni. A més de la condensació, el desplaçament i la dramatització hi ha un quart procés, l'elaboració secundària, que actua sobre el contingut del somni ja format i ordena els components. El somni rep així una primera aparença, que no cobreix el seu contingut, i sofreix al mateix temps una primera interpretació provisional. Aquests quatre processos no constitueixen en absolut una elaboració creadora, matisa Freud. La seva funció és la d'adaptar un material ja existent a aquesta forma de representació.

Les idees, per tant, existien en la seva vida psíquica i posseïen una certa intensitat o energia, però es trobaven en una peculiar situació psicològica per la qual no podien fer-se conscients. Ha d'admetre una relació causal entre la foscor del contingut del somni i l'estat de repressió. “El somni ha de ser fosc per no revelar idees latents prohibides. L'elaboració del somni està al servei de l'ocultació”, declara diu Freud.

35 La interpretación de los sueños 2, Sigmund Freud (1895-1899), Ed. El libro de bolsillo (edició del 2011)

64

Com explicar la repressió? En el nostre aparell psíquic, diu Freud, hi ha dues instàncies. A la frontera entre ambdues es troba la censura, que no deixa passar sinó allò que li agrada, detenint tot la resta. Allò rebutjat per la censura es troba llavors en estat de repressió. Sota determinades condicions, una de les quals és el dormir, es transforma la relació de les forces entre ambdues instàncies, de tal manera que allò reprimit no pot ja ser reprimit per complet, ens diu Freud, però la censura no cessa mai, només es relaxa.

Dels somnis hem esbrinat: 1.- Que aquells que són comprensibles i amb sentit són realitzacions de desitjos.

2.- Que en els foscos i embullats el desig sorgeix de les idees latents però la representació és irrecognoscible. El desig ha sucumbit a la repressió i és estrany a la consciència o està lligat a les idees reprimides. Són realitzacions de desitjos reprimits.

3.- Que aquells que, si bé representen un desig reprimit, ho fan sense disfressa algun o amb una disfressa insuficient. Aquests solen acompanyar-se d'angoixa, que acaba per interrompre'ls, sent l'angoixa un substitutiu de la deformació.

Hi ha somnis de contingut penós (de tristesa) que no produeixen sensació desagradable. En aquests casos es tracta de realitzacions «ben disfressades» de desitjos reprimits. Els somnis són protectors del dormir. Si el somni és l'exposició d'un desig realitzat i atribuïm la seva foscor a les transformacions imposades per la censura al material reprimit, no ens serà molt difícil deduir la funció del somni, protegir el dormir. Declara Freud que no hi ha objecció possible contra aquesta hipòtesi. No obstant això, hi ha casos extrems com en els somnis d'angoixa i malson en els quals canvia la seva funció de protegir el repòs per la d'interrompre a temps el somni. Per concloure Freud exposa que si acceptem la seva hipòtesi de l'existència de la censura no ha d'estranyar que la majoria dels somnis dels adults es revelin com a depenents de desitjos eròtics.

Des d'un punt de vista psicològic, el somni té una gran importància. Per Freud, com hem dit anteriorment, el somni era el "guardià del dormir". Es referia concretament a una de les funcions del somiar, quan produïa imatges que integraven els estímuls externs (sorolls, sensacions...) i interns (sigueu, gana, calor...) dins d'una narració onírica per afavorir que el subjecte segueixi dormint en comptes de despertar i trencar la

65

continuïtat d'aquest importantíssim procés neuropsicològic que és el somiar -per exemple, en somiar que prenem aigua fins a sadollar-nos, quan dormits vam sentir set.

Anant més enllà de Freud, Jung considerava que en els somnis la funció de custodiar el dormir fisiològic estava subordinada a la finalitat de la compensació intrapsíquica: el somnis "protegeixen el dormir quan és possible, és a dir, obligats per la necessitat i automàticament sota la influència d'aquest estat; però també saben interrompre-ho quan la seva funció ho requereix, això és, quan els seus continguts compensadors tenen una intensitat suficient per suspendre el curs del dormir. Un element compensador és particularment intens quan té una importància vital per a l'orientació de la consciència" 36

En efecte, per Jung el somni té com a funció principal mantenir l'equilibri i l'autoregulació psíquica. El sentit més important del somni radica que a través d'ell es duu a terme a l'interior del subjecte, com en un laboratori alquímic, fonamentals processos que tendeixen a la compensació, la integració i la sanació interior. Mitjançant la seva funció compensadora, els somnis procuren restablir l'equilibri psíquic, prenent el inconscient, mitjançant els seus productes onírics, els somnis, postures oposades a la unilateralitat de la consciència -per exemple, no seria estrany que una persona massa puritana somiés amb tot allò que rebutja i condemna, fins i tot podria somiar-se executant-ho-. I és que "la compensació representa una adequada autoregulació de l'organisme psíquic"37.

Però en la compensació, sent la principal de les funcions, no s'esgoten les funcions psíquiques del somni. Jung també distingeix funcions no-compensatòries i els seus consegüents tipus de somni:

- Funció prospectiva: somnis d'assajos de decisió; la ment s'anticipa imaginàriament a una situació important que requereix del subjecte una decisió o determinació, a fi d'assajar la millor solución.

36 Energética psíquica y esencia del sueño, C.G. Jung, 1954, Paidós, Buenos Aires.37 Energética psíquica y esencia del sueño, C.G. Jung, 1954, Paidós, Buenos Aires

66

- Funció reductiva: somnis de reducció; el contingut dels mateixos té a veure amb material *inconciente reprimit o ignorat pel somiador.

- Funció reactiva: somnis reactius o traumàtics; somnis que solen repetir esdeveniments altament angoixants, a fi de “desensibilitzar” gradualment el subjecte respecte de l'impacte emocional que va provocar aquest esdeveniment, fins que pugui acceptar-ho sense veure's sobrepassat o desbordat per la intensitat afectiva del mateix,

- Fenomen telepàtic: somnis telepàtics o d'anticipació en el temps i espai d'esdeveniments; no són comuns, però hi ha subjectes particularment receptius d'aquest tipus d'informació expressada en somni.

Per una altra banda, Freud pensa que alguns somnis expressen al·legòricament els desitjos sexuals, però Jung pensa que poden contenir un missatge diferent. Jung considera que existeixen molts símbols sexuals; i el fet que una persona triï un símbol i no un altre, ha de tenir també un profund significat.Per aquesta raó, decideix posar èmfasi en el contingut total del somni, o sigui a la seva descripció íntegra, encara que al somiador li resulti per altra repulsiva o falsa. Totes les coses que ens ocorren romanen en l'inconscient encara que les oblidem conscientment. Jung ens explica el cas d'una pacient que va ser internada en la clínica en complet estat d'estupor. L'endemà, quan va recobrar la consciència, sabia qui era però no sabia com havia arribat fins a allí. No obstant això, en estat de hipnosis, va recordar tots els detalls del que li havia passat, la seva entrada a la clínica, l'hora que registrava el rellotge de l'entrada, i qui l'havia admès. O sigui que la seva memòria era perfecta sota hipnosis. Jung descobreix que l'inconscient no solament conté experiències del passat sinó que també conté gèrmens de futures idees creatives i pensaments nous que abans no van ser conscients. Considera que sorgeixen de les profunditats de la ment i formen part important de la psique. Això es pot observar en la vida quotidiana on els problemes es poden resoldre algunes vegades de la forma més sorprenent i també en la història de la ciència.

Les recerques de Jung sobre els somnis ho van convèncer que les associacions i imatges que apareixen en ells són part de

67

l'inconscient (col·lectiu) i no “romanents arcaics” (Com diu Freud) d'etapes primerenques del desenvolupament individual, que es poden observar en qualsevol persona, independentment de la seva cultura, educació, intel·ligència o aptituds personals. Aquestes associacions històriques representen la connexió entre el món conscient i el món de l'instint. La funció dels somnis en general és tractar de recuperar l'equilibri psicològic, compensant les deficiències de la personalitat i advertint dels riscos de la vida present. Els somnis per tant poden anunciar-nos esdeveniments que encara no han ocorregut però que poden arribar a ocórrer. Però no es tracta de precognició ni de cap miracle, sinó del veritable coneixement del que ens pot passar si continuem cometent errors o sotmetent-nos a riscos, informació que en la vida conscient no registrem.

Els somnis s'originen en la nostra pròpia naturalesa més que humana que està representada més en la saviesa de la mitologia i les llegendes que en la consciència de l'home modern, que ha perdut els seus instints. Aquest instint és el que exerceix un rol vital en la funció compensadora dels somnis. Com més connectats estiguin el conscient i l'inconscient major serà la salut psíquica. Els símbols dels somnis són els missatges de la nostra part de la ment instintiva a la nostra part de la ment racional.

4. Altres escolesi derivacions: La psicologia Gestalt.

Què és la gestalt?

Gestalt és un substantiu de la llengua alemanya (pel que sempre ha d'escriure's en majúscula) que, encara que ha estat traduït com a forma o configuració, sol utilitzar-se sense traducció ja que no compta amb un equivalent exacte en l'idioma espanyol.

La psicologia de la Gestalt és un moviment de la psicologia que va sorgir al començament del segle XX a Alemanya. Aquesta escola sosté que la ment s'encarrega de configurar, mitjançant diversos principis, tots

68

aquells elements que es passen a formar part d'ella gràcies a l'acció de la percepció o al patrimoni de la memòria. Per a la psicologia de la Gestalt, el tot mai és igual a la suma de les seves diverses parts, sinó que és alguna cosa diferent.

Entre les principals lleis anunciades per la doctrina Gestalt, es troben la llei de la semblança (que postula que la ment s'encarrega de realitzar agrupacions d'elements segons la seva similitud), la llei de la pregnancia (l'experiència resultant de la percepció sempre tendeix a adquirir la forma de major simplicitat), la llei de la proximitat (la reunió d'elements es concreta segons la distància) i la llei del tancament (quan falta algun element, la ment s'encarrega d'afegir-ho para, d'aquesta forma, aconseguir obtenir una figura completa).

No obstant això, també cal deixar clar que al costat d'aquests principis existeixen altres tals com el de simetría, que estableix que les imatges que estan dotades amb aquest senyal d'identitat es contemplen com a idèntiques en la distància, o el d’experiència, que és el que determina que el nostre sistema nerviós es va formant en funció del món exterior que ens envolta, es deixa influir pel mateix. A més de tot això també cal ressaltar el fet que l'anomenada psicologia Gestalt que estem analitzant té com a antecedent a la filosofia alemanya que es va desenvolupar durant el segle XIX. Això suposa que estigui influïda per autors de gran importància com pot ser Immanuel Kant38 que va escriure una sèrie de teories que giraven entorn a la imaginació, els estímuls i el pensament. Un altre dels autors que més ha influït en aquesta psicologia ha estat Edmund Husserl39 que va fer un pas més enllà en unir el que és la pròpia experiència amb la fenomenologia40.

És important distingir entre la psicologia de la Gestalt i la teràpia Gestalt, que forma part de la psicologia humanista i es caracteritza per la seva intenció d'afavorir el creixement del potencial dels éssers humans. El que fa aquesta última és ajudar a intentar superar tots els símptomes negatius que posseeixi el pacient, l'alliberar-se de tot el conjunt de bloquejos que tingui en la seva vida perquè d'aquesta manera pugui ser l'individu més lliure, pugui créixer i pugui autorrealitzar-se, basant-se en la psicología Gestalt.

38 Immanuel Kant (1724-1804) fou un important filòsof prussià considerat la figuracentral de la filosofia moderna.

39 Edmund Husserl (1859-1938) filòsof alemany d’origen jueu , cap de l’escola fenomenològica.40 Forma de filosofía que estudia el món respecte la seva “manifestació”.

69

Els somnis en la Gestalt

Els somnis ocupen un lloc especial en la teràpia Gestalt per la immediatesa amb que poden ser viscuts i experimentats pel somiant. Perls diu “Els somnis són en realitat el gran camí que porta a la integració. Els somnis són clarament el nostre producte més espontani”41

En aquest context, el somni es constitueix en una oportunitat única per al treball cap a la integració de la persona, ja que es troben allí articulats, en forma espontània, conflictes i respostes, les maneres de defensar-se, allò temut i evitat i la potència per donar noves resolucions. El somni, com una totalitat que expressa el somiant, possibilita la integració d’allò no reconegut com a propi. Aquesta alienació no fa una altra cosa que empobrir, dificultar el desenvolupament del potencial vital amb què ens entenem. En l'enfocament gestàltic els somnis són vists com a projeccions de la personalitat del somiant; són parts de la seva experiència que es troben no assimilades i que es manifesten en les imatges oníriques com a missatges existencials. Tots els elements del somni, com aquells que representin a altres persones, es vinculen amb la nostra experiència; han de ser vists com alguna cosa pròpia, com a expressions pròpies, que ens pertanyen.

En relació amb els principis i regles de la Gestalt en el treball de somnis, el terapeuta no fa interpretacions sobre ell, sinó que facilita que la persona endevini del seu significat. Dit d'una altra forma, la persona que somia és l'única autoritzada per saber, per si mateixa, què signifiquen els seus somnis.

Els somnis, igual que tota experiència, han de ser experimentats en lloc d'explicats. Per la seva pròpia naturalesa els somnis són evitacions del contacte amb el que ens ocorre. En experimentar-se els somnis, utilitzant les diverses tècniques gestàltiques, el rol passiu que juguen canvia de gir, i es converteixen en alguna cosa “que fem”, podent assumir la nostra responsabilitat per ells.

Les tècniques utilitzades són les mateixes que s'usen comunament en la teràpia grupal o individual: portar el somni al present i a l'aquí; narrar-ho en primera persona. El subjecte ha de “ser” cada cosa que figura en el seu somni (role-playing). Si somia amb un bosc fosc, doncs ell mateix ha de ser el bosc, la seva foscor, els arbres, els animals que conté, la terra, el cel que 41 “Sueños y Existencia”. Frederick S. Perls (1974). Santiago de chile: Cuatro vientos.

70

ho cobreix, els núvols, etc, sentir-se com a tals, representar-los, de tal manera que en actuar-los, com en un psicodrama individual on el client representa tots els rols, pugui accedir al seu missatge, veure de quina manera s'associen amb la seva vida, i incorporar-los al si mateix.

“Totes les parts diferents del somni, és un mateix, és una projecció d'un mateix” . Es tracta que la persona s'adoni d'aquelles parts seves que estan projectades, ja sigui en persones, en objectes o conceptes. “Ens convertim en aquesta part fins que comencem a veure en ella una porció de nosaltres mateixos… i llavors torna a ser nostra”42

42 “Teoría y técnica de la psicoterapia gestáltica “- Joen Fagan (2008). Buenos Aires: Amorrortu

71

5. Entrevistes

Per a complementar la meva recerca sobre el món oníric i la seva història, he realitzat dues breus entrevistes sobre la concepció dels somnis i el seu paper en la psicoteràpia des de dues vessants diferents de la psicologia contemporània: la vessant del psicoanàlisi relacional i la vessant de la psicologia Gestalt. Aquestes entrevistes han estat realitzades en castellà i he respectat l’idioma utilitzat pels entrevistats per a no canviar erròniament la terminologia que han emprat.

72

Entrevista a Mª Belén Aranda Blanco(Psicóloga Clínica Infanto-Juvenil Acreditada como especialista en Psicoterapia en Obrir-se al món i consulta particular)

- ¿Qué es exactamente el psicoanálisis relacional? El psicoanálisis relacional es una vertiente del psicoanálisis, pero que se basa en el constructivismo, es decir asume que cada uno construye sus significados y su historia en un contexto y como tal el contexto también es importante para el análisis. Si bien no deja de lado el inconsciente, no es lo principal, sino que el sujeto está inserto en un contexto determinado, en una familia, en una sociedad y como tal debe analizarse desde todos estos ámbitos también. Por otro lado tiene muy en cuenta la relación entre terapeuta y paciente, el terapeuta deja de ser distante y la relación entre ambos deja de ser asimetría, sino que aparece una relación más cercana, puesto que se asume que es el paciente el que tiene las respuestas y hay que ayudarlo a encontrarlas.

- ¿Cómo ha estudiado el inconsciente en sus pacientes / al largo de su carrera? ¿Qué papel ha tomado en la terapia de sus pacientes?A ver si bien asumo que existe un inconsciente con el que hay que trabajar, el trabajo con niños es distinto, pues en ellos el problema es mas reciente y se encuentra en el presente, generalmente, por lo tanto se trabaja con lo que el niño lleva a cada sesión. Por ejemplo, si el niño llega enojado por alguna pelea con un compañero se trabaja con eso para trabajar por ejemplo el manejo de la ira o el control de impulsos, según sean los objetivos planteados en un principio para la terapia, pero siempre a través del juego y de actividades lúdicas y plásticas. En ese sentido, se podría decir que se “ve el inconsciente” del niño a través de sus producciones o sus juegos, es eso lo que se interpreta y se intenta devolver de una manera más elaborada para el niño para que pueda ir integrando ciertas habilidades o estrategias de resolución.

73

- ¿Cuál es el papel de los sueños en el comportamiento y la vida diaria de una persona? Creo que los sueños son representaciones de fragmentos de la vida que no han sido posibles de resolver, si bien uno sueña todos los días, no se recuerda de todos los sueños y hay sueños que nos afectan más que otros y que recordamos más que otros, son esos sueños con los que se podría trabajar, ya que en cierta medida están afectando e interrumpiendo el funcionamiento normal de la persona. Por alguna razón son más significativos e importantes y es eso lo que hay que averiguar con la persona, ver en qué contexto de la vida personal aparecen, cuando lo soñó, si tiene relación con su vida actual o con alguna vivencia presente, etc.

- ¿Qué relación tienen estos con las experiencias anteriormente vividas?Como decía uno sueña todos los días, el cerebro genera estas producciones oníricas, pero no necesariamente siempre las recordamos al despertar. Creo que cuando uno logra recordarlos y generan algo en uno, ya sea positivo o negativo, es importante analizarlo, ya que pueden tener relación con aspectos pendientes en la vida actual o pasada, con pequeños problemas que aun no hemos podido resolver o con aspectos que necesitan de trabajo personal.

- ¿Cuál es la función de los sueños según el psicoanálisis relacional? Hay alguna clasificación de sueños o símbolos determinados?Si bien existen diccionarios de simbología y de sueños, yo en lo particular creo que los sueños deben ser analizados a partir de la persona y de su contexto, puesto que para mi soñar con elefantes puede tener un significado distinto que para otra persona. El significado de los sueños o de las vivencias o de los símbolos, siempre tendrá relación con la persona que los vive, y deberá analizarse desde ahí, cada sujeto interpreta de manera distinta a partir de sus propias vivencias, historia vital, personalidad, etc., por lo tanto tendrá tantos significados como personas.

- ¿Qué opina sobre los sueños premonitorios?No creo en que alguien pueda predecir lo que pueda pasar, pero si creo que uno puede prever ciertas cosas y actuar

74

en función de eso. Existe en psicología lo que se llama profecía autocumplida, que es simplemente que uno prevé lo que pasara, pero a su vez actúa y hace todo para que eso pase (de manera inconsciente). Por ejemplo, yo digo: es que todos me dejan, todos me abandonan, esto sucede porque tengo miedo a que me abandonen. Cuando este con alguien ya sea en pareja o amigos intentare hacer todo lo posible para que esto no ocurra, lo que en algunas ocasiones termina por ahogar o asfixiar a la otra persona y termina yéndose o dejándome de igual manera.

- ¿Cree que, sobre los sueños, ya está todo descubierto? ¿Hay aún investigaciones desde el campo del psicoanálisis en relación al mundo onírico?La verdad es que con sueños no trabajo mucho, puesto que con niños no se trabaja mucho con eso, así que no sé si es que existen investigaciones más actuales sobre los sueños, me imagino que desde la neurociencia sí que pueden haber más investigaciones actuales sobre el tema, pero no estoy tan enterada al respecto.

Entrevista a Mauro Cabral Figueroa(Psicólogo y musicoterapéuta en Psicología y cuerpo)

- ¿Des de qué aspectos y escuelas has estudiado el tema de los sueños?Yo he estudiado los sueños principalmente desde el aspecto humanista, y la escuela existencial. También he estudiado en parte los sueños des del abordaje freudiano, pero principalmente me he dedicado a la Gestalt.

- ¿Podrías definirme brevemente que es la psicología Gestalt? ¿En qué consiste?Es un abordaje que se apoya en la epistemología humanística-existencial, que ve al ser humano como un ente holístico, no separado de su cuerpo, de sus emociones, de su entorno, de su

75

ambiente, de su ecología... Que ve al ser humano desde todo su ser, sistémico, psicológico, corporal... Se podría decir que diferente en su forma de tratar a las personas, en su forma de concebir el ser humano y las patologías psicológicas, etc.

- ¿Cómo que es diferente?

En la Gestalt sí se piensa según el concepto de inconsciente que plantea Freud, pero la manera de tratar a la persona es distinta. A nosotros no nos interesa tanto, no es tan fundamental el conflicto o trauma infantil, o traumas tempranos, sino que, en lugar de intentar hacer una regresión hacia el pasado, intentamos hablar y tratar la vida cotidiana de la persona, como te afecta lo que te pasó en algún momento, pero desde el presente.

- ¿Y qué papel toman los sueños entonces en este día a día? Me lo podrías comparar con Freud y su teoría?Aquello que plantea Freud es que los sueños tienen que ver con tus fantasías, con tu inconsciente, con aspectos que no quedaron resueltos en el pasado o en tu día a día. El sueño para él siempre fue la puerta de entrada al inconsciente, ya que estos, como el inconsciente, no tienen un espacio definido ni un tiempo definido. Pueden convivir distintas temporalidades en estos, puedes ser niño, viejo, adolescente... como aquello que se va registrando en tu inconsciente. Muerto, estar flotando mientras corres... No siguen una lógica temporal. En esto la Gestalt está de acuerdo y forma parte de ésta psicología, pero la forma de tratar los sueños no es desde el psicoanálisis en la Gestalt. Enfocamos mucho en el relato que está haciendo la persona, en la imagen de éste. Y esa misma imagen nos va mostrando distintos aspectos de la persona: cómo ésta se posiciona en la vida, como se enfrenta a sus problemas... A partir de ahí lo que interesa es la caracterización de los elementos del sueño, como los describe la persona, ésta se debe posicionar cómo uno de esos elementos, con el objetivo de descubrir el inconsciente de la persona.

- Entonces, ¿Qué relación dirías que tienen los sueños con la realidad? ¿Y la repercusión que éstos tienen en el día a día de la persona?Los sueños son una prolongación de la vida cotidiana, son algo continuo, no son tan diferentes al fin y al cabo. Aquellos problemas que tienes en tu día a día van a aparecer en los

76

sueños, y si esos problemas aparecieron hace años pero no han sido cerrados, esos problemas pueden aparecer en los sueños tanto como pueden aparecer caminando por la calle en la vigilia. La Gestalt tiene que ver con la forma de percibir el mundo, y con la circularidad de las cosas. Si en algún momento queda guardado algo que no resolviste, debido a la circularidad de la vida esto va a volver a aparecer, hasta que no cierres este ciclo y continuar con tu camino. No solo te va a aparecer en los sueños, también en el trabajo, en tus relaciones personales, etc. Los sueños son algo continuo a tu vida, de hecho son parte de tu vida también. Nosotros no nos fijamos tanto en el inconsciente, sino en el aquí y el ahora del relato, como el relato de los hechos (en este caso, de los hechos sucedidos en un sueño) y cómo te hacen sentir ahora en el presente, cuando los explicas. No nos interesan tanto los arquetipos que aparecen en los sueños como piensa Jung, sino como tú tratas e interpretas ese sueño.

- ¿A los sueños le dais, entonces, la misma importancia que a las experiencias del día a día, al ser una prolongación de la vida/vigilia)?Sí, la importancia está ahí ya que los sueños, además, tienen una gran ventaja. Las personas, en hablar de ellos, piensan que son una fantasía. Se abren más. Así que, a partir de la metáfora, aparentemente irrelevante para la persona cuando lo explica, se puede conocer mucho de dicha persona. Por ejemplo, puede tener problemas de conexión con el mundo, y sueña que está en un lago en el cual hay un muelle pero que llega a la mitad del lago, y no le permite llegar al otro lado. Ahí hay un problema de conexión, en la metáfora del muelle, y haciéndole ver a la persona el significado de la metáfora producida en su propio sueño comprenderá mejor que con ejemplos de vida diaria, de vigilia. En la psicología Gestalt se trabaja mucho con estos sueños debido a esta riqueza que presentan.

- Leí una frase que decía que los sueños eran la poesía involuntaria de la mente, por esto de las metáforas en ellos.Los sueños permiten darse cuenta de las cosas, ser consciente de las cosas y responsabilizarse de ellas, mediante la comprensión de estas metáforas que genera su propio cuerpo.- ¿Cómo trabajarías, entonces, el sueño de un paciente?

77

Yo lo tumbaría, le haría sentirse cómodo para relatar aquel sueño con más facilidad, le relajaría. Le diría que me introdujese el sueño y que a medida que lo explicara lo estuviera viendo, como una película. Probablemente, en algún elemento que él me intentara describir pero no acabara de conseguirlo, y no le prestara mucha importancia, me pararía y me centraría en ese elemento, y le pediría que se transformara en ese elemento, y que me relatara, desde la perspectiva de ese elemento, lo que ve. Una especie de role-playing43 o silla vacía, donde la persona interpreta y relata y describe, desde la perspectiva de ese elemento, el sueño. A partir de ahí intentaría crear una conversación entre la persona/paciente, el elemento y su perspectiva y yo, para así sacar una conclusión sobre este sueño. Generalmente es la misma persona quien saca esas conclusiones, yo solo soy un facilitador.

- ¿Pueden llevar los sueños a una patología?El sueño es vital para llevar una vida y un bienestar, si el ciclo de sueño se ve afectado, alterado, interrumpido, el bienestar mental de la persona también se verá alterado. El reposo es necesario, soñar es necesario para el humano. De hecho, una de las primeras causas ( y a su vez, consecuencias) de la psicosis es la falta y la alteración del sueño. Las personas que dejan de dormir bien o cambian su ciclo de dormir, pueden indicar algún síntoma de trastorno de tipo psicótico.Luego existen otras perturbaciones, que tienen que ver con la enuresis, es decir, con la micción, que se defeca o se orina. Es una patología psicológica, se puede tratar como patología somática y se puede tratar con medicamentos, pero la raíz está en un trauma, o un nerviosismo o una ansiedad, así que se debe tratar psicológicamente.

- Finalmente, ¿qué opina sobre los sueños premonitorios? Aristóteles, por ejemplo, decía que los sueños en los que se mostraba alguna enfermedad fisiológica o somática podrían indicar que el cuerpo nos está alertando de ésta?Realmente, no hay ningún fenómeno sobrenatural o místico sobre los sueños, al menos no los tratamos así. Pero, en los sueños, al no vernos afectados por estímulos externos, es posible que podamos ser más conscientes de las alertas que nos

43 Juego de rol

78

da el cuerpo o de las necesidades de éste. Vivimos en un mundo lleno de estímulos constantes, una vida muy acelerada: trabajo, dinero, transportes, ruido de la ciudad, tareas, relaciones, televisión, anuncios, facturas… Mil preocupaciones que nublan la mente e impiden ser conscientes de aquello que nos dice el cuerpo. Por eso, la Gestalt, en su terapia, intenta que el paciente no se centre ni en el futuro ni en el pasado, sino en el presente. Pretende que éste hable sobre el momento, sobre el instante en el que se encuentra, y así ir sacando los problemas según la intensidad con la que estos le afectan. Los sueños podrían ser premonitorios en éste sentido, pero no por algún tipo de fenómeno paranormal o nada parecido, sino porque pueden alertarnos de aquello que nos preocupa o nos afecta en el mismo instante cuando no nos vemos afectados por estímulos externos, somos solo nosotros y nuestro sueño.

- Muchas gracias por la entrevista.

79

Bloc 4: La fisiología dels somnis

Finalment, cal fer uns apunts bàsics sobre el fenomen dels somnis com a funció del nostre cos, ja que els avenços tecnològics ens han facilitat saber l’origen d’aquests, la qual cosa no defineix el significat d’aquests i només complementa la recerca anterior. Hi ha dos conceptes relacionats amb la paraula “somni” en l’actualitat. Aquests conceptes són el psicològic del somni, referit a l'activitat onírica (somiar) i el concepte fisiològic, referit a allò que s'ha oposat a la vigília , és a dir el dormir.

Podríem dir que els somnis són la representació d'una sèrie d'imatges, de pensaments, sons o sensacions que succeeixen durant el son de forma involuntària. Després d’haver investigat podem afirmar que tots els mamífers somniem, per tant no és un acte exclusiu que fem involuntàriament els humans, sinó que altres animals que en molts casos conviuen amb nosaltres també ho fan.

Hi ha moltes teories sobre per què els mamífers somniem, la més recent i, per tant, la última que s’ha acceptat, és la teoria que diu que els mamífers necessitem els somnis per a sobreviure. Mentre dormim i descansem, el nostre cervell emet

80

descàrregues elèctriques i així allibera tensions. Aquestes descàrregues elèctriques són els somnis. Dit això podem deduir que si no dormim no alliberem aquestes descàrregues elèctriques i per tant estem més cansats i tenim un malestar extra durant la nostra vida diària. Aquestes energies elèctriques que no s’han descarregat es poden eliminar simplement descansant un nombre d’hores raonable. S’han fet estudis de privació de somni amb subjectes voluntaris i a tots els que han arribat a les 72 hores consecutives sense descans els han hagut d’interrompre obligant-los a dormir. Aquestes interrupcions dels experiments s’han efectuat perquè s’han arribat a mostrar alts nivells d’agressivitat i violència de canvis d’humor i, en certs moments, una inactivitat semblant a la d’un vegetal. Aquest estat es deu a no haver efectuat les descàrregues elèctriques sobre les quals hem parlat. Una conclusió que podem extreure fàcilment de la privació del somni és que, com diu la llei més actual, necessitem somniar per sobreviure. Com que dormir sempre es produeix amb els somnis, encara que diàriament no recordem tot el que somniem, no podem demostrar exactament que és el que realment necessitem per sobreviure; els somnis o el son. Si no dormíssim però tinguéssim somnis durant el dia probablement podríem sobreviure ja que les descàrregues elèctriques s’haurien efectuat però la nostra ment tindria un “caos” intern incontrolable basat en desordre mental i mala síntesi de les idees. En canvi si només dormíssim i no somiéssim probablement estaríem més descansats durant el dia però al no alliberar les tensions ens mostraríem molt violents o sense ganes de cap activitat i això no conduiria a una vida sana, normal i saludable. Finalment concloent amb aquest paràgraf hem arribat a la conclusió que, com ja hem dit anteriorment, necessitem somniar per a sobreviure.

Què passa mentre somiem?

Durant tota la nostra vida dormim un terç del que vivim i , diàriament, dormim vuit hores aproximadament. En tot aquest període de son es produeixen un seguit de canvis, en aquest petit article explicarem quins són aquests canvis produïts mentre dormim.

  El primer canvi que patim al dormir es el somni, comencem a somiar una hora després de quedar-nos dormits.

Al dormir produïm més hormones de creixement i, al mateix temps, secretem proteïnes per a regenerar les

81

cèl·lules. La major part de les cèl·lules que regenerem són epitelials, per tant la gent que dorm poc envelleix abans ja que les cèl·lules de la seva pell no es regeneren amb més freqüència.

Un altre dels canvis que patim és la pèrdua de pes, entre 28 i 42 grams.

Un fet molt important és que, al dormir, consolidem el que hem après durant el dia: processem la informació apresa i eliminem la irrellevant d’aquesta forma ens quedem amb el que realment ens interessa.

El fet de dormir fa que baixi la nostra temperatura corporal.

Baixa l'activitat fisiològica, amb això ens referim a que es produeix un descens de la pressió sanguínia, la respiració i els batecs del cor. Per aquesta causa té lloc una variació del fluix sanguini a la part baixa de la panxa i, per això, algunes vegades, les noies pateixen una lleu inflamació del clítoris i els nois ereccions.

La nostra pressió arterial, mentre dormim és més baixa que durant el dia.

En alguns casos es produeixen irregularitats en la respiració, és a dir que la freqüència respiratòria és irregular.

 Al·lucinacions: es produeixen al·lucinacions visuals i auditives mentre et vas quedant dormit.

Els moviments oculars són més ràpids mentre somiem, movem els ulls com si veiéssim i perseguíssim el que estem somiant.

Es produeix una disminució en l'activitat de les glàndules lubricants dels ulls i gola, això produeix un augment de sequedat i inflamació a la gola.

Un fet molt comú a les persones és el canvi de la postura que s’adopta durant el son. Un estudi diu que es pateixen més de trenta canvis per nit. S’ha estudiat que, com a mitjana, canvies de posició cada catorze minuts mentre dorms i somies.

Finalment podem dir que anem canviant els nostres gestos facials mentre dormim segons el que somiem, i en molts casos no podem evitar fer algun soroll i fins hi tot parlar o dir alguna cosa. En aquest cas estaríem parlant del somnambulisme.

82

Moltes vegades mentre dormim no sabem diferenciar la línia que separa l’estat conscient del no conscient. La típica situació en la que de petits ens dormíem al sofà i ens llevàvem al llit, i quan els pares ens deien que ens havien aixecat la nit anterior per portar-nos al llit, no ens en recordaven. No recordàvem haver parlat amb ells ni haver-nos aixecat, però no li donàvem gaire importància. Això es devia a que estàvem dormits encara, i potser fins i tot estàvem somiant, però la intervenció dels nostres pares apareixia al propi somni o era ignorada. En aquest cas, estàvem entre el somni i la realitat, al punt mig que els separa, ja que l’estat de son te diferents fases, unes menys profundes i molt properes a la vigília i d’altres molt profundes.

Les fases del somni

Trobem dos fases diferenciades, el son REM (Rapid Eye Movement, moviment ocular ràpid) i el NO-REM, que és anterior al REM. El son NO-REM consta ell mateix de quatre fases diferents, cada una amb unes certes característiques. En cada una d’aquestes fases el nostre cos va variant de freqüència cardíaca, d’amplitud de senyals nervioses.

Etapa Freqüència (Hz)

Amplitud (microVolts)

Despert

15-50 <50

Pre-somni

8-12 50

1 4-8 50-1002 4-15 50-1503 2-4 100-1504 0.5-2 100-200REM 15-30 <50

 

El nostre sistema nerviós experimenta molts canvis quan estem dormint, ja que el nostre cervell va enviant diferents senyals

83

elèctriques que determinen la profunditat del somni i l’activitat mental que tenim. Aquesta amplitud indica l’estat de concentració, és a dir, quan més amplitud tenim menys clara tenim la diferència entre el conscient i l’inconscient, la ment opera de forma totalment

integrada. La freqüència indica l’activitat mental, és a dir, quan més alta sigui més activitat mental estem duent a terme. Quan estem desperts o en estat de vigília, patim ones BETA. Aquestes es caracteritzen per impulsos elèctrics d’alta freqüència (15-50 Hertz) però de baixa amplitud. Som totalment conscients del que fem i el nostre cervell treballa i elabora respostes contínuament. Aquestes ones BETA estan presents en el cervell durant l’estat de vigília ja que hi

ha major extraversió, activitat mental i identificació amb aspectes externs. L'anàlisi intel·lectual i la percepció a través dels cinc sentits es realitza en el nivell beta així com treballs de tipus físics o corporals. No obstant, aquestes ones BETA esdevenen ones ALFA, de menor freqüència i més tranquil·litat per a permetre la somnolència. Posteriorment, a l’estat de pre-somni, la freqüència va disminuint, ens anem relaxant, i l’amplitud puja, de manera que anem perdent la ‘’consciencia’’ lleument.A la primera fase del son, la qual pertany al son NO-REM, la nostra freqüència elèctrica ha baixat de manera notable i la nostra amplitud ha pujat. Som menys conscients del món exterior i estem molt relaxats, la activitat mental ha disminuït, però les ones són irregulars i ràpides. Experimentem ones THETA, de plenitud i harmonia, relaxació. És la fase de somnolència, en la qual les persones encara són capaces de percebre la majoria dels estímuls (auditius i tàctils). El somni en fase I és poc o res reparador. El to muscular disminueix en comparació de l'estat de vigília, i apareixen moviments oculars lents. Representa un 5% del temps que dormim. A la segona fase del son (NO-REM) és la fase del somni lleuger. Disminueix el ritme respiratori i el ritme circulatori. L’activitat mental es fa més lenta i el somni es fa menys superficial. Seguim tenint ones THETA, de relaxació i harmonia, però l’amplitud d’aquestes augmenta. Aquesta fase representa un 40-50% de temps que dormim.

84

A la tercera fase i a la quarta fase entrem en el son profund. La freqüència de les ones disminueix però la seva amplitud va pujant notablement. A la tercera fase es produeix la transició de son lleuger a son profund, ja que s’alenteixen les funcions vitals (com respirar) i a la quarta arribem totalment al son profund. En aquestes dues fases resulta molt difícil ser despertats, ja que patim ones DELTA, les quals s’associen amb un estat de meditació i d’hipnosi. En aquestes etapes arribem a un son reparador i secretem l’hormona de creixement i representen d’un 18% a un 25% del cicle de son, més tard tornem a les primeres fases. Finalment tenim la fase REM. A aquesta etapa també se la coneix com a "paradoxal", atès que pels signes biològics podria semblar que estem desperts; un augment en la pressió sanguínia, augment en el pols, i a més els nostres ulls comencen a moure's ràpidament sota les nostres parpelles. Aquestes sensacions es deuen en part a que patim ones de 15 a 30 Hz de freqüència, però de molt poca amplitud, és a dir, patim ones BETA. Aquestes s’associen amb un estat d'alerta màxima, en la mateixa situació que quan estem desperts, conduint, o treballant, on estem en estat d'alerta, fins i tot en un estat d’ansietat. Durant l'etapa REM és quan tenim els somnis més reals i recordables; en experiments controlats, quan es despertaven a les persones durant aquesta etapa, aquestes diuen haver estat somiant i poden descriure les ocurrències oníriques amb bastant detall. En canvi, per exemple, en despertar a un individu des de la fase del somni profund d'ona lenta, aquest sol despertar desorientat temporal i espacialment, sense una clara memòria del que ha passat. Addicionalment, el nostre cos es paralitza, la qual cosa ens explica perquè no actuem els nostres somnis; la major part dels somnis tenen lloc en aquesta etapa. És clar que podem tenir somnis en fases anteriors, però no es gaire comú.

Després de passar per un cicle "REM", entrem a les etapes descrites anteriorment, per després tornar a un cicle "REM", despertar breument, i repetir tot novament. Cada vegada que passem pel cicle REM aquest és més extens; en les últimes hores de somni durant el matí, els períodes REM poden ser de fins a 1 hora, mentre que al començament de la nit són no més d'uns pocs minuts. A més repetim el cicle complet unes 4 o 5 vegades durant la nit. Podríem dir que la fase REM representa entre un 20% i un 25% del temps que dormim. Finalment, les

85

alteracións i enfermetats del somni s’anomenen parasomnies (ex. El sonambulisme).

Els somnis lúcids

Els somnis lúcids són aquells en els qual sabem que estem somiant mentre els experimentem, és a dir, sabem que tot allò no és real i que estem dormits en aquell mateix moment. D’alguna manera som conscients, i això ens permet actuar com vulguem en aquests somnis, de fer qualsevol cosa, ja que tenim la confiança de que no és real i que no ens pot succeir res. En els somnis seguim un modus operandi semblant que a la realitat, passem per la vida sense qüestionar-nos res del que passa, de l’entorn que ens envolta, amb unes reaccions ja mecanitzades envers els esdeveniments, amb normalitat. El que diferencia aquests modus operandi és el fet que en els somnis “ens deixem portar”, no decidim cap paper ni acció, però si que hi ha una conseqüència a totes aquestes. Això en canvi no passa en els somnis lúcids, perquè ens qüestionem la realitat del nostre entorn i sabem que estem somiant, i podem actuar de manera esbojarrada perquè sabem que res ens pot afectar, que res es real, que els nostres actes tampoc ho són ni els dels demés. Amb concentració i atenció, utilitzant tècniques per a conciliar el somni, podem arribar a la lucidesa, en aquest punt en que “despertem” a dins del somni, però en el sentit de que ens diem a nosaltres mateixos “això no és real, és un somni”, i esdevenim conscients de la vertadera realitat, de que estem somiant.

Petita història dels somnis lúcidsDes de l’antiguitat, els somnis lúcids s’havien utilitzat amb finalitats espirituals o esotèriques, com en el cas dels monjos tibetans que utilitzaven aquestes experiències com a mitjà de meditació per al reconeixement de la naturalesa il·lusòria de tots els fenòmens, per a què les experiències que es tenen al moment de morir no aclaparin al practicant.

Cap a finals dels anys 60, exactament l’any 1968, es va publicar el llibre ‘’Lucid dreams’’ de Celia Green, on es parla de la lucidesa onírica i de la validesa d’aquesta, és a dir, és relaciona amb la fase REM del somni i s’autentifica que no es tracta només d’una experiència esotèrica. S’utilitzen diferents

86

temàtiques de somnis per a exemplificar els somnis lúcids, com el “fals despertar” que consisteix en un somni en el qual t’aixeques com si estiguessis a la vida real i comences a fer les teves coses, i de sobte te n’adones de que estàs somiant. Simultàniament també es va publicar un llibre sobre les OBEs (Out of Body Experiences, experiències ‘fora del cos’) i que consisteixen en experiències extrasensorials a les quals podem d’alguna manera imaginar-nos que sortim del nostre cos i viatjar per la realitat, fins i tot veient el nostre cos dormit. Tractant d'evitar la superstició que suposaven totes aquestes pràctiques, Celia Green les tracta com a veritables fenòmens que poden tractar-se científicament. Green demostra que realment hi ha una categoria d'experiències diferents del somni ordinari a les quals estan associats els moviments ràpids dels globus oculars (REM).

Més tard, Keith Hearne va utilitzar el fet que els músculs dels ulls continuen actius durant el somni REM (a diferència de la resta del cos, que en condicions de somni normal queda totalment paralitzat), per a realitzar proves amb somiadors lúcids on els hi demanaven que repliquessin un determinat patró de moviment d'ulls durant l'experiència onírica, mentre dormien. Posteriorment es verificava el patró amb l'establert anteriorment, juntament amb els altres dades biològiques registrades del voluntari, per així comprovar que efectivament es trobava somiant mentre donava els senyals.Aquests patrons de moviment "pre-acordats" servien per a investigar que és exactament el que succeeix en el cervell del somiador just en el moment en què el somni es torna "lúcid". No obstant, durant aquesta època els resultats dels experiments no van anar àmpliament distribuïts ni reconeguts, però actualment aquests patrons de moviments enregistrats s’utilitzen com a font d’investigació. Als anys 80 es va establir consens científic sobre la validesa del fenomen (la lucidesa en els somnis) gràcies a Stephen Laberge, de la Universitat d’Stanford, que va dur a terme uns experiments sobre les somnis com a part de les dissertacions del seu doctorat. Avui dia, Laberge segueix investigant sobre el tema dels somnis.

La lucidesa i les seves etapes

La lucidesa és la ‘’claredat’’ del nostre estat mental, és la nitidesa i la distinció que tenim de l’experiència conscient.

87

L'única gran diferència entre un somni normal amb un somni lúcid és la clara percepció de que estem somiant, la qual cosa ens dóna una completa llibertat d'acció i decisió dins del somni; i no solament això, sinó que com veurem més endavant, en els somnis lúcids es produeixen una sèrie de fenòmens que definitivament no es presenten en els somnis normals, la qual cosa dóna bastant per especular.Segons el grau de lucidesa i de “control” que tenim sobre els somnis, podem distingir quatre etapes:

Estat pre-lúcid: En aquest estat del somni sabem que alguna cosa no va bé, és a dir, que la realitat que estem vivint no és totalment certa, però no sabem els motius. Estem a punt d’experimentar un somni lúcid però els esdeveniments que van ocurrent al somni no ens permeten parar-nos a pensar.

Baix nivell de lucidesa: Notem que estem somiant per uns instants, però abans de endinsar-nos en el somni de manera lúcida ens sentim absorbits per algun fet que passa dins del somni (exemple: de sobte et cau la casa a sobre i reacciones), i tornem a somiar de manera normal.

Alt nivell de lucidesa: En tot moment som conscients de que estem somiant. En aquest nivell podem, fins i tot, interactuar amb el nostre entorn i canviar-lo “màgicament” ja que la percepció de la realitat és totalment clara i sabem que tot forma part d’un somni creat per nosaltres. Som capaços de decidir les nostres accions i arribar a fer coses que en estat de vigília serien impossibles, com per exemple volar.

Lucidesa total: Som conscients d’absolutament tot, tenim un control total i els “talls” i “buits” que solen haver en els somnis normals no es produeixen. És molt semblant al nivell anterior amb la diferència de que no hi ha “salts” en la continuïtat de la consciencia. Aquest nivell està relacionat amb la meditació profunda i el control total de la nostra ment, el qual diuen posseir molts mestres budistes.

Bloc 5: Conclusions finals i bibliografia

1. Conclusions finals

88

El meu objectiu principal del treball era fer un recull de les diferents concepcions que hi ha hagut sobre els somnis i, posteriorment, fer-ne una breu comparació. Malgrat ja he estat comparant aspectes esporàdicament sobre diferents teories/concepcions durant el treball, em sembla, ara, difícil reunir-les concretament i d’una manera no abstracta en una taula comparativa o en un text unificat. Els somnis s’han tractat des de molts punts de vista, però principalment des del punt de vista filosòfic i religiós en l’antiguitat, més filosòfic que religiós en l’Edat Mitjana i molt espiritualment a l’Àsia, juntament amb la filosofía que comporten les seves religions i la seva mitología. En sorgir la psicología com a ciència, la concepció dels somnis pren un caire més científic d’alguna manera (metodòlogies, teories més desenvolupades), però semànticament parlant, deixant de banda l’aspecte fisiològic dels somnis, encara avui en dia no hi ha ciència certa que pugui afirmar-nos que x teoria sigui correcta i s’hagi d’interpretar els somnis d’una determinada manera. De fet, comprendre’ls d’una manera exacta i precisa mitjançant unes pautes no és al nostre abast des del meu punt de vista, ja que els somnis, com qualsevol altre producció de la ment, és pròpia d’aquesta, i cap altra ment pot aplicar unes normes i regles al món oníric individual d’una persona. És a dir, només la persona que els hi dedica reflexió i temps, podrà, amb l’ajuda d’una altre persona que ofereixi un mètode de relaxació, concentració en tots els detalls (com és el cas de la psicologia Gestalt, un canalitzador), extreure una veritable interpretació dels somnis.

És clar que amb això no estic negant la teoria de Freud, ni de Jung, ni de cap personatge mencionat, sinó penso que més enllà de les pautes que ens ofereixen, és la pròpia persona qui pot oferir la interpretació més propera a la veritat. I estic totalment d’acord amb la connexió dels somnis amb l’inconscient, però aquest inconscient, per més que l’estudiem i establim bases per a un inconscient col·lectiu, és singular en cadascú de nosaltres. Per tant, ens podem recolzar en teories com ara les dels arquetips, ja que són factors universals trobats a la ment humana, però no confiar-hi cent per cent ni donar una validesa total, o deixar-ho en allò que diuen literalment els arquetips, un cal anar més enllà.

Durant el temps, l’ésser humà ha sigut un ésser creatiu. Ha creat poesia, imatges, literatura, música, etc. I, lògicament, aquestes creacions han estat la majoria de cops lligades a una ideologia, religió, corrent filosòfica, manera de pensar. El que

89

vull dir amb això és que, els somnis, com a creació, quan encara no hi havia cap mètode per a deduïr la fisiologia d’aquests, han estat també objecte de reflexió per a religions o les filòsofies anteriorment esmentades. Per tant, com a fet inexplicable i incomprensible per a l’ésser humà en l’edat antiga i en l’edat mitjana, aquests han anat lligats a profecíes, mitologies, religions, déus, fenòmens paranormals, sobrenaturals o divins. Això també és cert en l’edat mitjana o contemporània, com per exemple la teoria de Freud i la seva relació amb la seva manera (ideologia) de veure els impulsos humans, les pulsions, de manera que els somnis acaben sent relacionats amb el desig sexual. És a dir, l’interpretació dels somnis ha anat lligada totalment a la pròpia interpretació de la vida, vigília, que tenien els humans en l’època.

Inicialment, jo vaig pensar en aquesta hipòtesis , perquè l’absència d’avenços tecnològics en un principi, en l’antiguitat, va classificar aquells fenòmens que no s’entenien (la pluja, la mort, la fertilitat) amb mites i déus, llavors té tota la lògica del món que el fenòmen oníric fos considerat un missatge dels déus (profètic, com ara en el llibre de Gilgamesh de les arrels de la religió hindú o els oracles a l’antiga Grècia, i la personificació, deïficació del propi fenòmen com en el cas de Morfeu a la mitologia també grega).

També en altres cultures, no només a la Europea i en l’època contemporània, se li ha intentat donar un significat als somnis mitjançant l’interpretació de simbols (com per exemple al paper de Chester Beatty d’origen egipci) que apareixen en el somni independentment del conjunt d’elements que aquest forma. S’ha intentat, doncs, trobar una mena de taula d’equivalencies o teoria per a poder interpretar aquestes metàfores enviades pels déus, summament importants per a la gent de l’època antiga.

Cal remarcar l’importància que han tingut els somnis durant la història, que no ha sigut poca. Llibres sagrats (Gilgamesh, Corà, Bíblia, Talmud...) han sigut basats o han incorporat missatges rebuts mitjançant els somnis (per el seu/seus corresponent déu/déus). Degut a la simulació que suposen els somnis (de percepcions i d’estímuls externs), antigament era impensable que aquests fossin un fenòmen aliè als déus, i la seva poca lògica i continuïtat els donava un misteri que havia de ser interpretat. Per tant es pot confirmar que durant l’edat antiga vàren ser de molta rellevància ja que, no solament veien el món dels somnis com una extensió de la realitat, sinó que també per a ells, el regne dels somnis era un món més poderós en molts

90

casos. Per exemple, en les èpoques grega i romana, els intèrprets de somnis acompanyaven a líders militars en la batalla. Els somnis eren summament importants i freqüentment vists com els missatges dels déus. Els somnis eren tractats en un context religiós i a Egipte, els sacerdots també actuaven com a intèrprets de somnis. Els egipcis van registrar els seus somnis en jeroglífics. A les persones amb somnis particulars vívids i importants se'ls creia beneïdes i es consideraven especials. Aquells que tenien el do per interpretar els somnis eren molt sol·licitats i tractats especialment. En la Bíblia, hi ha prop de set-cents esments de somnis, el somni apareix com una de les formes triades per Déu per transmetre la seva paraula a alguns dels seus fills mortals. Per prendre un exemple, en el llibre del Gènesi, se'ns explica que en fosquejar "va caure sobre Abraham un somni profund i li va embolicar una foscor terrorífica". Llavors, Déu li comunica a Abraham el que ocorria amb els seus descendents fins a la quarta generació.

En resum, si mirem retrospectivament a aquestes cultures ancestrals, les persones sempre han tingut una inclinació a interpretar els somnis.

A la fi del segle XVIII, els somnis havien perdut la importància que van tenir a través dels segles i se'ls prenia com a producte de l'ansietat o simple indigestió, per tant, no se'ls donava significat algun. Cal dir que l’esglèsia va marcar la majoria de fenòmens que podrien ser considerats com a profètics com a producte de “bruixots i bruixes”, per tant durant aquesta època aquest fenòmen va estar reservat per a uns pocs científics i filòsofs que van enllaçar les seves creences filosòfiques amb els somnis i el seu significat, com ara Leibniz i Descartes, els quals van ser rellevants per a l’estudi dels somnis. Per a Descartes, per exemple, diferenciar els somnis de la realitat era una tasca pràcticament impossible, per tant els somnis van seguir sent un fet desconcertant en molts aspectes.

Més tard, en segle XIX, Sigmund Freud va reviure la importància dels somnis, el seu significat i necessitat d'interpretació. Freud veritablement va revolucionar l'estudi de somnis, i el va seguir el seu deixeble Carl Gustav Jung. Les seves dues teories, comparades anteriorment, són actualment encara les més vàlides i més utilitzades com a mètodes d’interpretació de somnis, però sobretot són usades per a tractar els pacients que pateixen algún trauma o trastorn des del món oníric

91

(psicoteràpia psicoanalítica), interpretant-lo i així arribant a veritats que, només amb l’ajuda del propi pacient, poden sortir a la llum. Les diferents vessants de la psicologia solen estar d’acord amb la relació de l’inconscient amb els problemes de caire psiquiàtric i a la vegada, amb la connexió de l’inconscient amb els somnis, per tant psicologies com la Gestalt s’han servit de les teories de Freud i de Jung per a dur a terme la seva pròpia teràpia.

Posteriorment a Freud i a Jung, s’ha seguit fent investigació sobre els somnis i com afecten a les persones, la majoria des de la vessant més neuropsicològica, neurocientífica i psiquiàtrica. Un dels personatges contemporànis que ha fet més de cinquanta estudis sobre fenòmens relacionats amb el son i la seva afecció ha sigut el doctor Ernest Hartmann44, encara viu avui en dia. Per exemple, l’estudi "Long-term drug effects on human sleep".45 (In Sleep-Physiology, Biochemistry, Psychology, Pharmacology, Clinical Implications, 1973) en el qual es van estudiar els efectes de les drogues a llarg termini en el periode de son i en els somnis dels humans o l’estudi “Dreaming always makes new connections”46 (Sleep Medicine Clinics 5:241-248, 2010; Dreaming, 20: 149-168, 2010) en el qual s’estudià les connexions mentals (entre les neurones, mitjançant les dendrites) que eren formades durant el temps que estem somiant, és a dir, com la informació que captem dia a dia estableix relacions i connexions amb altre informació durant el periode de son, enregistrant nova informació i millorant l’aprenentatge.

Aquesta recerca d’informació m’ha portat a una conclusió ben clara: dels somnis ens falta descobrir el mateix que de la pròpia ment humana, i el què hem sapigut dels somnis s’ha ajustat als nostre coneixement sobre la ment i sobre el propi ésser humà, la seva vida i el seu origen en les diferents èpoques de la humanitat i de les diferents cultures al món. Els somnis són un mirall de la ment. Els somnis com a eina psicoterapèutica han mostrat ser de gran ajuda degut a la seva connexió amb el inconscient de la persona, en el qual es pot trobar la majoria de cops l’arrel de molts problemes i trastorns psicològics que

44 Professor de psiquiatria a la universitat Tufts University School of Medicine i director psiquiatre del Centre de Trastorns del somni al Newton Wellesley Hospital of Boston. 45 Els efectes de les drogues a llarg termini en el son humà46 Somiar sempre porta a noves connexions

92

afecten a les persones. No podem viure sense somiar, i tampoc es pot somiar sense viure, una cosa alimenta a l’altra, i afecta l’altra.

2. BibliografiaImatge de portada: “La pesadilla” de Johann Heïnrich Füssli (1781)

Primer bloc: Civilitzacions antigues i budisme (ioga dels somnis)

- “Dioses y héroes de la antigua Grécia”, Robert Graves (1968), format .pdf

- Il·lustració pag. 5 “Morfeo e Iris”, Óleo en lienzo por Pierre-Narcisse Guerín (1811)

- “El sueño y los sueños en la filosofia prearistotélica”, Angel J. Cappeleti (fragments trobats a Google Books)

93

- “Sobre los sueños (sobre el sueño y vigília)”, Aristóteles, format .pdf

- History and meaning od dreams in ancient cultures, www.blog.snoozester.com/history-and-meaning-of-dreams-in-ancient-cultures (enllaç)

- “Dreams and History: The Interpretation of Dreams from Ancient Greece to Modern Psychoanalysis” , Daniel Pick i Lyndal Roper, Routledge, 2004 (Edició Kindle, trobat a Amazon.com)

- Mesopotamian dream beliefs, www.dreamhawk.com/dream-encyclopedia/mesopotamian-dream-beliefs

- “El yoga de los sueños: un manual práctico para realizarnos mientras dormimos”, Ed. Bodhi, 2005

- Jung and Junti: West and East- A buddhist approach to dreams http://www.urbandharma.org/udharma7/dreams.html

- Il·lustració pag. 19 El sueño de Jacob, José Ribera “El Españoleto, 1639

- Fantaso www.wikipedia.com/wiki/Fantaso

- Four introductory texts on Dzongchen philosphy: http://www.holybooks.com/dzogchen-four-introductory-texts-on-dzogchen/ (quatre texts en format .pdf)

Segon bloc: Sigmund Freud, C.G. Jung i psicologia Gestalt

- “Los complejos y el inconsciente”, C.G. Jung, edició del 2013 d’Alianza Editorial

- “Teoría y técnica de la psicoterapia gestáltica “- Joen Fagan (2008). Buenos Aires: Amorrortu (.pdf)

- “Apropament a l’inconscient”, 1946, C. G. Jung (.pdf)

- “La interpretación de los sueños”, Sigmund Freud, volumen 1 y

volumen 2, edició del 2011 d’Alianza Editorial

94

- “El inconscient”, Sigmund Freud, assaig trobat a internet en

format .pdf

- Resum sobre la teoria de Freud sobre l’inconscient:

http://roble.pntic.mec.es/ipet0012/web_isidro/psi_uddidacticas/in

consciente01_guion_archivos/Inconsciente01_CM.pdf

- “Esquema de la fisiología del sueño”, Dr. Ricardo Velluti,

format .pdf http://www.rmu.org.uy/revista/1987v1/art5.pdf

95