Crisi restauracio

  • Published on
    07-Dec-2014

  • View
    1.031

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Transcript

<ul><li> 1. Tema 6:La crisi del sistema de la Restauraci (1898-1931)Histria 2on Batxillerat</li></ul><p> 2. Apartat 1: El reformisme dinstic Lany 1902 assoleix la majoria dedat el rei Alfons XIII.Fi de la regncia de Maria Cristina dustria (1885-1902). El desastre del 98, lascens dAlfons XIII i el fracs delregeneracionisme de Silvela, Polavieja i Duran i Basvan ser situacions que van animar a fer reformes en elsistema poltic de la Restauraci. Aquestes reformes van ser protagonitzades pels ldersdels dos partits dinstics: el conservador AntonioMaura (successor de Silvela i Villaverde) i el liberal JosCanalejas (successor de Sagasta). 3. Apartat 1: El reformisme dinstic Jos Canalejas, lder dels Antonio Maura, lder dels liberalsconservadors 4. Apartat 1: El reformisme dinstic El conservador Maura va ser President del Consell de Ministresdurant els perodes 1903-1904 i 1907-1909. El seu segon govern es van caracteritzar per una intensainiciativa legisladora coneguda com a revoluci des de dalt.Aquest conjunt de reformes es va caracteritzar per:- Intentar acabar amb el frau electoral (Reforma de la lleielectoral, 1907).- Acabar amb el caciquisme i el terrorisme anarquista. Les lleisreferents a aquests conceptes van ser rebutjades per les Corts.El desig dacabar amb el sufragi universal mascul i de regular lallibertat dassociaci va fer que rebs el rebuig dels liberals i grupsdesquerra. Tamb va rebre les crtiques de les classes altes pel seuinters en acabar amb el frau electoral i el caciquisme.La Setmana Trgica de Barcelona (1909) va posar fi al govern eMaura. 5. Apartat 1: El reformisme dinstic El liberal Canalejas va governar entre 1910 i 1912 i va fer unconjunt de reformes socials:- Supressi de limpost de consums.- Llei de lleves: eliminaci del pagament per no fer elservei militar, ara obligatori noms en temps de guerra.Altres mesures de Canalejas:- Limitaci del poder de lEsglsia amb la Llei del Candau,que evitava lestabliment de nous ordes religiosos.- Possibilitat de concedir autogovern a Catalunya amb la Lleide Mancomunitats (1911-1913).Massa reformista per molts sectors, Canalejas va serassassinat pels anarquistes lany 1912. 6. Apartat 1: El reformisme dinsticCanalejas va ser assassinat per lanarquista Manuel Pardias quan mirava laparadorduna llibreria del centre de Madrid.Recreaci cinematogrfica de la seva mort i imatge del seu funeral. 7. Apartat 2: Catalanistes i republicans La Lliga Regionalista va anar perdent foraprogressivament, especialment per la forta oposicique va fer a la vaga general obrera de 1902, on vanrecolzar la desmesurada actuaci policial. Aquest fetva afavorir el revifament dels republicans. Per el moment ms crtic per la Lliga va ser lescissidel partit. Els problemes es van originar amb la visitadel rei Alfons XIII a Barcelona lany 1904. Algunspoltics de la Lliga volien fer boicot, i altres, comFrancesc Camb, van rebre al rei amb tots elshonors. 8. Apartat 2: Catalanistes i republicansLa vaga general del sector industrial de febrer de 1902 va afectar sobretot a Catalunyadegut a la manca dimplicaci del sindicat UGT. Durant uns dies la ciutat de Barcelona vaestar paralitzada fins que les autoritats van decretar lEstat de Guerra. La repressi va serfora contundent. Els vaguistes demanaven la jornada laboral de 9 hores, que no vanaconseguir. 9. Apartat 2: Catalanistes i republicans Lany 1907 neix el Centre Nacionalista Republic,format pel sector ms radical de la Lliga, de caireprogressista i contrari a la monarquia. Daquesta manera el nacionalisme catal queda dividiten:- Nacionalisme de dretes, burgs i pactista amb Madridper tal daconseguir lautogovern de Catalunya: LligaRegionalista dEnric Prat de la Riba i Francesc Camb- Nacionalisme enemic dEspanya, ms progressista,representat pel Centre Nacionalista Republic de JaumeCarner 10. Apartat 2: Catalanistes i republicansEnric Prat de la Riba, lder de la Lliga Regionalista i primer president de la Mancomunitat de Francesc Camb, representant Catalunyade la Lliga Regionalista a Madrid 11. Apartat 2: Catalanistes i republicans Per, no ens oblidem, a Catalunya tambestaven els republicans (demcrates, contraris ala monarquia, progressistes i federalistes), quevan augmentar forces amb la crisi de la Lliga. A partir de 1903 els republicans van guanyaradeptes amb el seu nou i carismtic lder,Alejandro Lerroux, lder a Catalunya del partitUni Republicana. Lerroux va proposar allunyar el republicanismecatal del model federalista. 12. Apartat 2: Catalanistes i republicans Dorigen andals, Lerroux tenia un discurs radical idemaggic que agradava escoltar a la classe obrera.Demanava la jornada laboral de vuit hores, criticavalEsglsia i, sobretot, al catalanisme poltic, acusant-lode recolzar a la burgesia i el clergat. Els berenars fraternals que va impulsar i les tcniquesmodernes de propaganda poltica que practicava vanfer que obtingus grans xits electorals en pocs anys. Lany 1908 va fundar el Partit Radical amb lobjectiude presentar-se com a candidat a tota Espanya. Aix elva fer perdre pes a Catalunya. Amb els anys, Lerroux vaanar fent-se cada cop ms conservador. 13. Apartat 2: Catalanistes i republicansAlejandro Lerroux fent un mting a una plaa de braus 14. Apartat 2: Catalanistes i republicans Lany 1905 va tenir lloc un incident amb gran transcendnciapoltica. La revista satrica Cu-cut, propera a la Lliga regionalista,va fer un acudit on es comparava el poc xit electoral dels partitsdinstics espanyols amb lefectivitat de lExrcit dEspanya. Lacudit no va agradar a Madrid, on ja es vivia un climaanticatalanista. Lexrcit va decidir, sense autoritzaci, clausurar lesrevistes Cu-cut i La veu de Catalaunya (tamb propera a la Lliga). La resposta del govern va ser la Llei de Jurisdiccions, per la qual,una ofensa a lExrcit passaria a ser un delicte militar. El rebuig a la llei va impulsar la creaci de Solidaritat Catalana(1906), una coalici electoral on van anar juntes totes les forcespoltiques de Catalunya (Lliga, Centre Nacionalista, republicans,carlins...); tots, excepte Lerroux. A les eleccions de 1907 vanaconseguir 41 escons de 44. 15. Apartat 2: Catalanistes i republicans 16. Mapa poltic a Espanya a principis del segle XXPARTIT DINSTIC Partit Conservador Antonio Maura iCONSERVADOR (dretes) Eduardo DatoPARTIT DINSTICPartit LiberalJos CanalejasPROGRESSISTA (esquerres)NACIONALISME BASC Partit Nacionalista Basc Ramn de la Sota(CONSERVADOR)NACIONALISME CATAL Lliga Regionalista Prat de la Riba,CONSERVADORFrancesc CambNACIONALISME CATAL Centre NacionalistaJaume CarnerPROGRESSISTARepublicREPUBLICANS Partit Radical (1908)Alejandro Lerroux(POPULISTA)REPUBLICANS A ESPANYA Uni Republicana Nicols Salmern i Alejandro Lerroux (a Catalunya, fins el 1908)SOCIALISTES MARXISTES Partit Socialista ObrerPablo IglesiasEspanyol 17. Apartat 3: La setmana trgica Perdudes les colnies dultramar, Espanya va orientar la sevapoltica exterior cap al nord dfrica (recordem quelexpansionisme cap al Marroc va comenar amb ODonnell enla dcada dels 50 del segle XIX). Espanya va arribar a un acord amb Frana per repartir-seMarroc (Tractat Hispanofrancs de 1912) establint dosprotectorats on Frana controlaria el centre i el sud, i Espanyael nord:- Ciutat de Tetuan.- Muntanyes del Rif al nord-est (Nador)- La ciutat atlntica dIfni- Territori de Cabo Juby, a lextrem sud- A ms, es colonitzaria Riu dOr (Shara Occidental) 18. Apartat 3: La setmana trgica 19. Apartat 3: La setmana trgica La idea era refer-se de la desfeta a la Guerra deCuba i imitar a les potncies colonials europees(Gran Bretanya i Frana). Els defensors daquestapoltica expansiva es coneixien com militarsafricanistes. Espanya va treure profit al Marroc amb lextraccide minerals i les inversions en obra pblica. La primera gran derrota al Marroc va ser a lany1909. Les tropes espanyoles van perdre la batallade Barranco del Lobo contra els rebels berbers. 20. Apartat 3: La setmana trgica La guerra al Marroc no era gaire popular, i encara menysamb la derrota de Barranco del Lobo. El govern va enviarmolts soldats, la majoria reservistes casats i amb fills, imolts dells catalans. El 18 de juliol de 1909 es va iniciar la Setmana Trgica,protesta popular antimilitarista al Port de Barcelona. Lesprotestes van tenir tamb un marcat carcter anticlerical.Es va crear un comit que va acordar fer una vaga general. La protesta era espontnia i no estava organitzada. Aviat vadegenerar en enfrontaments amb les forces de lordre:aixecament de barricades als carrers de Barcelona iincendis de fins a 80 esglsies o monestirs. Es va decretarlestat de guerra. LExrcit va posar fi, desprs dunasetmana, a la revolta. 21. Apartat 3: La setmana trgicaEsglsies i monestirs de Barricada a un carrer de Barcelona incendiats Barcelona 22. Apartat 3: La setmana trgica La repressi va ser molt dura. Molts anarquistes van serdetinguts, sense mirar si havien participat o no als fets. Vanpatir consell de guerra 1.700 persones, amb 5 executats. El pedagog anarquista Francesc Ferrer i Gurdia va serexecutat exemplarment, encara que no va participardirectament als fets. Va crixer un fort sentiment contrari al conservador Mauraque, poc desprs, perdria el govern per donar pas al liberalCanalejas. Tamb es va criticar la complicitat a la repressi dels polticsde la Lliga Regionalista i del republic Lerroux. Els anarquistes, en canvi, van guanyar adeptes, fet que vaimpulsar la creaci del nou sindicat anarco-sindicalistaConfederaci Nacional del treball (CNT) lany 1910. 23. Apartat 3: La setmana trgicaFrancesc Ferrer Gurdia va ser afusellat als soterranis del Castell de Montjuc.Va ser lautor de lobra Escola moderna, on defensava leducaci laica i racionaldels infants. 24. Apartat 4: La Mancomunitat de Catalunya Catalunya va tenir autogovern per primer cop, des delsDecrets de Nova Planta de 1714, amb la creaci de laMancomunitat de Catalunya (1914-1925). Lartfex va ser el liberal Canalejas que va formular la Lleide Mancomunitats (1911-1913) a petici delsnacionalistes catalans. Lassassinat de Canalejas (1912), iloposici a la llei per part dels conservadors i de moltsliberals, van retardar el projecte. La insistncia dels nacionalistes va permetre que unconservador, Eduardo Dato, conceds la Mancomunitat, sa dir, la uni de les quatre provncies catalanes (Barcelona,Tarragona, Lleida i Girona). La idea era traspassar lescompetncies de govern que ja tenien les diputacionsprovincials a una assemblea catalana. 25. Apartat 4: La Mancomunitat de CatalunyaEduardo Dato (1856-1921) va ser un advocati poltic conservador gallec.President del Consell de Ministres (1913-1917),va concedir la Mancomunitat de Catalunya i vadeclarar la neutralitat dEspanya a la PrimeraGuerra Mundial. Va haver de fer front, anysms tard, a la crisi del 1917 i va dimitir.Un grup danarquistes el va tirotejar des dunsidecar a la Puerta del Sol lany 1921, quantornava a governar. 26. Apartat 4: La Mancomunitat de Catalunya El primer President de la Mancomunitat de Catalunya seria Enric Prat de la Riba (Lliga Regionalista). Eren dos els objectius de la Mancomunitat: crear infraestructures pbliques per modernitzar Catalunya i defensar la llengua i la cultura catalanes.1) Es va fer arribar el servei postal i telefnic a bona part del territori, es van fer carreteres, es va potenciar la productivitat agrria amb escoles denginyers agraris, etc.2) En lmbit de la cultura, es va finanar lInstitut dEstudis Catalans i altres institucions i museus, a ms dunificar lortografia catalana, encrrec que va assolir Pompeu Fabra. Tamb va nixer lEscola Industrial, destinada a la formaci professional. 27. Apartat 4: La Mancomunitat de CatalunyaPompeyo Fabra, enginyer industriali gramtic, va ser el pare de la labernticaortografia catalana. 28. Apartat 5: La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 Espanya es va declarar neutral a la Primera GuerraMundial (1914-1918) per decisi del govern delconservador Eduardo Dato. A Espanya es va viure la guerra amb inters, declarant-seuns germanfils (normalment la dreta) i daltresaliadfils (generalment progressistes). El movimentobrer rebutjava una guerra que consideraven capitalista ialiena als seus interessos. La guerra va provocar una forta expansi econmica:Espanya produa aliments, roba i armes per als pasosbelligerants. 29. Apartat 5: La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 Per lexpansi econmica sol anar de la m de la inflaci(pujada dels preus). En definitiva, la burgesia feia negocismolt rendibles, per no pujava els sous a les classespopulars que veien com el pa sencaria un 72% per culpade les exportacions i lescassetat de menjar. Lany 1917 va esclatar la Revoluci Russa on, per primercop a la histria, els comunistes van prendre el poderconstruint un pas sense propietat privada ni difernciesde classe. La pujada dels preus i lexemple rus van afavorir tot unseguit de vagues i reivindicacions obreres. Aquestasituaci es coneix com la Crisi del 1917. La crisi del 17va tenir tres vessants: militar, poltica i social. 30. Apartat 5: La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 La crisi militar va comenar amb la reclamaci demillores salarials, especialment per part delsmilitars de la pennsula que veien com elsmilitars africanistes, per estar en guerra, tenienms possibilitats de ser ascendits. Es van crear a Barcelona unes Juntes deDefensa per pressionar al govern a fer unareforma constitucional que permets als militarsassociar-se en sindicats i poder reclamar millorsremuneracions. 31. Apartat 5: La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 Crisi poltica: la reacci de Dato davant la crisi militarva ser clausurar les Corts temporalment i decretar lacensura de premsa en juliol del 1917. Davant la protesta militar i la situacidexcepcionalitat institucional, la Lliga Regionalista vadecidir convocar una Assemblea de ParlamentarisCatalans el 5 de juliol de 1917 a Barcelona. Estaven convidats a lassemblea tots els diputats isenadors catalans de qualsevol partit. 32. Apartat 5: La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 La majoria dels poltics catalans no va assistir (nomsels republicans i els socialistes) i lAssemblea deParlamentaris va acabar sent dissolta per la GurdiaCivil. A ms, es van tancar els diaris catalanistes. La conclusi a la que van arribar les forces poltiquescatalanes en aquesta Assemblea de Parlamentaris vaser la necessitat de convocar eleccions, crear unanova constituci i garantir la netedat de les eleccions. El sistema de la Restauraci va patir la seva pitjor crisi. 33. Apartat 5: La Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917 Crisi social: PSOE i el sindicat UGT (marxistes) vanconvocar una vaga general lagost del 1917. Es van produir enfrontaments violents amb lesforces de seguretat a les zones amb mspresncia socialista: Madrid, Astries i Pas Basc. Aquestes protestes van acabar amb la declaracide la llei marcial (el govern va donar via lliure alexrcit per resoldre la crisi per la fora). La repressi militar va ser molt forta, amb 2.000detinguts i una setantena morts. 34. Apartat 5: La Primer...</p>

Recommended

View more >