Congr©s Medi Mabient La Salle Manlleu 6

  • View
    47

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Congr©s Medi Mabient La Salle Manlleu 6

1. FAIG PIC CIENTFIC INPUTLa Salle Manlleu21-11-141r ESOTutora: Eva C.congressalle.blogspot.com.esEQUIP:Emma C.Marina Q.Hussam Ch.Irene V.Mohamed A. 2. Lobjectiu daquest 1r Congrs Save the World14 sconixer algunes de les principals amenacesmediambientals que hi ha al nostre mn. Amb el nostre equip hem treballat les segents: 1. Animals en perill dextinci: El linx nrdic 2. Lefecte hivernacle. 3. Atmosfera, meteorologia i medi ambient: La fora delaire 4. El nostre comproms amb el Medi Ambient 5. Opini de lequip . 6. Comiat 3. Linxnrdic 4. Noms Classificaci Taxonomia Distribuci Lhbitat Descripci Alimentaci Reproducci Estat de conservaci Amenaces Protecci Imatges Video 5. Nom cientfic: Lynx lynx Nom com: Linx Nrdic Tamb conegut amb altres noms com llop cerver o llop cerval, fent referncia aun animal al que se li tenia una por aterradora o excessiva. Tamb s relacionael nom cerval, que prov de cervo (o crvol), per la capacitat de caar daquestsanimals. 6. La classificaci exacta de les subespcies encara s objecte dedebat, per sabem que s de la famlia dels felins.Gat Lleona Linx Nrdic 7. s de la famlia dels felins i s el ms gran del gnereLynx. Trobem moltes espcies de linx distribudes pertot el mn i, concretament la del linx nrdic, tamb taltres subespcies segons la regi que habita. 8. El llop cerver o linx nrdic habita en llocs on fa molt fred o en pasosamb boscos que proporcionen un munt d'amagatalls i oportunitatsd'aguaitar. Depenent de la localitat, poden viure a estepes arbrades, taig iboscos de muntanya. A les parts ms muntanyoses de la seva rea de distribuci, el linxva a les terres baixes durant l'hivern, seguint les seves preses ievitant les neus ms profundes. Tendeixen a ser menys comuns a les zones on els llops snabundants, ja que s'ha registrat que ataquen i fins i tot mengen linx 9. El linx nrdic s l'espcie ms gran del gnere Lynx El seu cos que va dels 80 als 129 centmetres i una alada a les espatllesd'uns 70 centmetres. La cua fa entre 15 i 25 centmetres de longitud. Els mascles pesen generalment entre 18 i 30 quilograms, mentre que lesfemelles tenen un pes mitj de 17,6 quilograms. S'ha registrat que els mascles de linx nrdic siberians sn els de mida msgran, amb un pes que pot arribar fins als 38 quilograms. T unes potes poderoses, amb grans peus palmats i peluts que actuen com araquetes de neu. Tamb t una cua curta amb una punta de color negre, uns flocs de cabellnegre a les orelles, i un collaret de pl llarg de color gris i negre. 10. El llop cerver caa llebres, conills, rosegadors, tetranids, senglars,isards, guineus, cabirols i rens. Com en altres felins, la captura de preses ms grans representa unrisc, i per tant normalment noms el corre durant l'hivern, quanl'aliment s menys abundant. Justament el nom de cerver (linx) prov de cervo (o crvol) per latradici popular sobre la capacitat de caar aquests animals. Tamb s'alimenta de carronya quan en troba. L'adult necessita consumir entre 1 i 2 quilograms per dia, fet que faque pugui trigar diversos dies en consumir algunes de les sevespreses ms grans. 11. La temporada de reproducci d'aquesta espcie comena al gener i s'allargafins a l'abril. Les femelles prenyades construeixen caus allats, sovint protegits per branqueso arrels d'arbres. El cau pot ser folrat amb plomes, pl de crvol, i herba seca per proporcionar unllit a les cries. El perode de gestaci t una durada entre 67 i 74 dies, desprs del qual lafemella dna a llum entre 1 i 4 gatets. En nixer, les cries de llop cerver pesen entre 240 i 430 grams, sn cegues iestan desvalgudes, i tenen un pelatge llis de color marr grisenc, que adquireixla coloraci d'adult al voltant de les onze setmanes d'edat. 12. Algunes de les principals amenaces per aquests ecosistemes especialssn: Tala d'arbres a gran escala La destrucci La contaminaci I la major amenaa son els humans ,ja que els caen per apofitar la sevapell . 13. Gracies la protecci de alguns parcs naturals, la vida del linxnrdic s mes segura i lespcie pot continuar amb normalitatsense perill dextinci. 14. [20/11714] 15. Efecte hivernacles un fenomen naturalque permet que la Terratingui una temperaturaidnia per la vidaSi els gasos es dupliquenes pot produir un canviclimtic molt important ipoden morir animals iplantesGasos de l'efecteDixid decarboniProv de lacombust decarb, petroli igas naturalOzProtegeix la Terrade les radiacionsultravioletes delsolVapor d'aigual'aiguaevaporitzadadels mars,estancs...xids de nitrgenApareix perl'acci debacteris delsolMetGas olors quedesprenen les zonespantanoses, elsarrossals, abocadorsde deixalles... 16. WORD 17. PIKTOCHART 18. -No contaminar -Llenar el vidre on toca -No tirar bateries i piles a la basura -No tirar coses al terra -Portar els medicaments a les farmcies -No fumar perqu fa fum -Cotxes elctrics -Reciclar 19. 1 2 3 4 5 6 7 81 - - - - - - - -2 1-2 - - - - - - -3 1-3 2-3 - - - - - -4 1-4 2-4 3-4 - - - - -5 1-5 2-5 3-5 4-5 - - - -6 1-6 2-6 3-6 4-6 5-6 - - -7 1-7 2-7 3-7 4-7 5-7 6-7 - -8 1-8 2-8 3-8 4-8 5-8 6-8 7-8 -TOTAL 1 3 4 1 1 5 6 6 20. HEM TRIAT: RECICLAR 21. LERROR VA SER PENSAR QUE LA TERRA ERA NOSTRE QUAN, LA VERITAT DELES COSES, S QUE NOSALTRES SM DE LA TERRA.CUIDA-LA, S DE TOTS.RECICLAREUTILITZAREDUEIXRESPECTA-LA, TOTS LA COMPARTIM. 22. Marina: A mi mha agradat molt i trobo que ha set molt interessant poder ferexperiments, estudiar els animals en perill dextinci... Emma: A mi tamb mha agradat molt, ha set molt xulo per seria millor si elsgrups fossin ms reduts, que no hi hagus tanta gent. Aixi treballarem millor. Irene: Ha set divertit, per no tenem gaire temps i estic dacord amb lameva companya, que als grups hi ha massa gent. Per igualment, ha molatmolt. Mohamed : Ha set molt guai, i ens ha costat treballar tots junts, per ho hemaconseguit Hussam : A mi, tamb mha agradat i el que he trobat mes divertit ha setutilitzar el Piktochart. 23. B, aix s tot. Aquest ha set el nostre PPT. Esperem que us hagi agradat molt i que ens puguem tornar a veure. Fins la prxima!