Upload
enric-pal
View
231
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
Climes i paisatges d’Espanya Alumnes de 6è B
Curs 2015-16
Col·legi Sant Ermengol
Climes i paisatges d’Espanya
1
1.- ELS CLIMES D´ESPANYA
1.- TEMPS I CLIMA
TEMPS: Condicions de l‟atmosfera d‟un lloc en un moment determinat.
CLIMA: Característiques atmosfèriques que s‟observen en una regió.
2.- FACTORS QUE DETERMINEN EL CLIMA
• Els factors del clima són aquells agents que modifiquen el comportament dels
elements del clima, i d‟acord a la seva interacció i a la seva presència i intensitat
que es determinen les característiques. Hi han sis factors que determinen el clima:
la latitud, l‟altitud, el relleu, la distància al mar, la vegetació i les corrents marines:
• LA LATITUD: seguint la distància a l‟equador, canvien les temperatures i les plu-
ges. Quan més a prop de l‟equador, més temperatura i més pluja.
• L‟ALTITUD I EL RELLEU: a més altitud, menys temperatura, per això els cims de
les grans muntanyes solen estar nevades. Per una altra part les cadenes munta-
nyoses frenen els vents i impedeixen el pas dels núvols.
• LA DISTÀNCIA AL MAR: lluny del mar les temperatures són més extremes.
• LA VEGETACIÓ: molta quantitat de vegetació disminueix la calor i fa que es pro-
dueixin més pluges.
• LES CORRENTS MARINES: influeixen en el clima de les zones costeres; si les
corrents són càlides eleven les temperatures; si són fredes fan que aquestes des-
cendeixin.
Climes i paisatges d’Espanya
2
3.- ELS CLIMES D’ESPANYA
El clima fa referència a l’estat de les condicions de l´ atmosfera que influeix a una
determinada zona. Sobretot ve determinat per la temperatura i les precipitacions.
Ex: A Asturias el clima és oceànic
A Espanya hi ha quatre climes diferents:
- Oceànic ( Ex: Astúries )
- Mediterrani ( Ex: Tarragona )
- Subtropical ( Ex: Tenerife )
- De Muntanya ( Ex: Sierra Nevada )
Climes i paisatges d’Espanya
3
4.- ELS CLIMOGRAMES
Un climograma és un gràfic en el qual es representen les temperatures mitjanes
mensuals i les precipitacions caigudes al llarg d‟un any en un lloc determinat. A l‟eix
horitzontal es situen els mesos de l‟any, en el vertical esquerra es representen els
valors de les temperatures mitjanes mensuals i en el dret dels valors de les
precipitacions mensuals.
Anàlisi dels climogrames:
La temperatura mitjana .- Si és elevada durant tot l‟any el clima és càlid, i si és baixa
es tractarà d‟un clima de muntanya
L‟oscil·lació tèrmica o diferència entre temperatura mitjana màxima i mínima.- Si és
petita ens indica que estem a prop del mar.
Precipitacions .- El volum total de precipitacions indica si es tracta d‟un clima sec o
humit.
Distribució de les precipitacions .- El climograma ens indicarà si es distribueixen
regularment al llarg de l‟any o per contra si es concentren en uns mesos.
Anàlisi de temperatures i precipitacions .- Si la corba de temperatures sobrepassa en
algun mes les barres de precipitacions, considerarem aquests mesos com a àrids.
Climes i paisatges d’Espanya
4
2.- CLIMA I PAISATGE D’ALTA MUNTANYA
Característiques generals: temperatura i precipitacions
Localització: Terres situades a més de 1.200 m. d'altitud. Zones més elevades dels Pirineus, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric, Sistema Central i Serralades Bètiques Estacions: Hiverns freds i llargs, aconseguint sovint temperatures per sota de zero, i els estius frescos i curts. Temperatures: Petita oscil·lació tèrmica a les obagues i gran a les valls. Precipitacions: Pluges abundants, sobretot en les parts altes de la muntanya. Sovint són en forma de neu. Precipitacions mitjanes anuals superiors a 800 mm.
El paisatge: la vegetació La temperatura i la humitat varien amb l'altitud. Això determina que a la muntanya puguem distingir diferents pisos de vegetació :
Zones més baixes : Vegetació mixta en la qual es barregen espècies de clima sec ( alzina i pi ) amb espècies de clima humit ( roures i faigs ) .
Muntanya mitjana: Vegetació típica del bosc atlàntic (roures, castanyers i faigs).
Pujant en altitud: Boscos de coníferes (pins i abets). Per sobre de 2.000 m.: Matolls i pastures de muntanya.
Climes i paisatges d’Espanya
5
Els éssers vius: la fauna
L'existència de fauna a l'alta muntanya es veu condicionada pels mateixos factors cli-matològics. Són moltes menys les espècies de fauna que s'han adaptat a la vida en aquests exigents ambients. Això sí, parlarem de veritables especialistes en muntanya. Entre els amfibis trobem la granota roja (Rana tem-poraria) que habita en prats humits propers a es-tanys, i el tritó pirinenc (Euproctus asper) endèmic dels Pirineus que viu en rierols i estanys. L'escurçó pirinenc (Vipera aspis) o la sargantana de turbera (Lacerta vivipara) arriben a l'estiu als cims ro-cosos arribant fins als 3.000 metres d'altitud.
Els mamífers més adaptats a viure en les altes muntanyes desenvolupen diferents estratègies que els permeten habitar aquest biòtop. L'isard (Rupicapra rupicapra) canvia el seu pelatge a l'hivern i descendeix en alçada a zones on pot furgar en la neu i buscar aliment en forma de branquetes i herbes seques Petits rosegadors com el talpó nival (Microtus nivalis) passen l'hivern sota la neu i la marmota (Marmota marmota) Les aus són el grup millor representat si no comptem el dels insectes.
La perdiu blanca (Lagopus mutus) que amb el seu plomatge blanc a l'hivern i marró a l'estiu es confon amb el paisatge. Les seves potes emplomallades i el seu doble plomissol l'ajuden a sobreviure al fred hi-vern. Una altra espècie d'altura és el pardal alpí (Montifrin-gilla nivalis),
També a l'estiu i seguint als grans ramats, el trenca-lòs (Gypaetus barbatus) o el voltor comú (Gyps ful-vus) habiten els alts cims delectant-nos amb el seu majestuós vol.
Climes i paisatges d’Espanya
6
Recomanacions turístiques
Les possibilitats de diversió a l‟alta muntanya són infi-nites : activitats i entreteniment per totes les edats, una extensa oferta cultural, un alt nivell gastronòmic i per suposat, la neu i la muntanya com epicentre d‟aquesta galàxia d‟emocions. Les activitats més desafiants, com el descens de bar-rancs o l‟escalada, es combinen amb altres aptes per a tota la família, com el senderisme, la bicicleta de muntanya o les vies ferrates. I a l´hivern, la gran protagonista és la neu. A l‟alta muntanya hi podem realitzar doncs, les activitats següents:
AVENTURA: - Escalada - Senderisme - Vies ferrates - Barranquisme - Rafting - Tirolina
ACTIVITATS ESPORTIVES:
- Bicicleta Tot Terreny - Bicicleta de descens - Pesca
TURISME CULTURAL: - Visites a parcs naturals: hi ha dos parcs naturals d‟alta muntanya a Espanya
patrimoni de la Humanitat: parque nacional de Garajonay, Parque nacional de Ordesa y Monte Perdido,
- Visites a art romànic
ESQUÍ:
- Randonnée - Esquí alpí - Esquí de fons - Telemark - Raquetes
GASTRONOMIA: gastronomia tradicional de les zones de muntanya, amb plats
molt característics de caça com el senglar, la llebre, la perdiu o la truita de riu.
Climes i paisatges d’Espanya
7
3.- CLIMA I PAISATGE ATLÀNTIC
Característiques generals: temperatura i precipitacions
Les temperatures són suaus al llarg de tot l'any per la pro-
ximitat del mar, i només a l'interior muntanyenc s'assoleixen
valors freds i més extrems.
Els hiverns són temperats i els estius frescos. En hivern hi
ha entre els 12°C a 15°C i en l‟estiu hi ha entre 20°C i 25°C.
Les precipitacions es distribueixen regularment al llarg de
l'any, amb més de 100 dies de pluja. De manera general se
superen els 800 mm, fins i tot, els 1.000 mm anuals. A més,
la proximitat al mar de les muntanyes potencia l'acció de les borrasques i provoca pluges oro-
gràfiques, així com molts dies ennuvolats, que deixen una insolació amb prou feines 1.900 ho-
res a l'any.
Les precipitacions varien molt entre unes zones i altres.
Les conques de l'interior de Galícia són les àrees més
seques de l'Espanya atlàntica, mentre que les munta-
nyes són les zones més humides, pot superar els 2.000
mm. Per això, les muntanyes cantàbriques i els Pirineus
són les que més neu reben a l'any, podent arribar als 70
dies i mantenint geleres permanents.
El paisatge: la vegetació
En aquesta part d‟Espanya predomina el roure i el faig. El sotabosc és molt pobre, són espècies humides que es desenvolupen en primavera quan les fulles no són tant denses. Quan el roure i el faig van desapareixent es substitueixen per espècies com el castanyer, molt comú a Cantàbria i també hi ha espècies com el pi i l’eucaliptus.
Els éssers vius: la fauna
A causa del clima i de la vegetació de la zona oceànica la fauna d‟aquesta zona és rica i molt
diversa i conté moltes espècies autòctones.
A les muntanyes hi viuen animals adaptats al fred i a la neu, com els isards, les llúdries i els
gats salvatges. Entre els ocells destaquen el gall salvatge, les àguiles, el trencalòs i el pi-
got negre. A les zones muntanyoses de menys altitud i cobertes de boscos hi ha senglars,
Climes i paisatges d’Espanya
8
guineus, conills, esquirols. Pel que fa a ocells, cal esmentar
els falcons, els mussols i les òlibes.
En els boscos de fulla caduca, viuen mamífers com: (guineus,
óssos, llops ...).
A les terres baixes, cal tenir en compte el lloc. A les planes hi
viuen conills, llebres i perdius roges. També hi ha rèptils,
com sargantanes i llangardaixos. A les landes (formacions
vegetals d‟arbustos, herbes i matolls situades en zones de ter-
ra poc fèrtil) habiten petits rosegadors com ratolins i talps i
gran nombre d'aus.
Als rius hi viuen diversos peixos d'aigua dolça, com truites,
carpes i barbs. Els llocs humits són el refugi d'alguns amfibis,
com les granotes i els gripaus. A la desembocadura de rius,
com el delta de l'Ebre, hi trobem ànecs, bernats pescaires,
gavines, garses, camallargs i una infinitat de petits ocells.
Recomanacions turístiques
SANTIAGO DE COMPOSTELA: Es la tercera
ciutat de pelegrinatge.
Praza do Obradoiro: Aquesta plaça resumeix la història de la ciutat. Els seus monuments van ser edificats durant set segles. Catedral de Santiago de Compostela: cons-truïda entre els s. XI-XIII, la façana del “obra-doiro” és barroca.
BURGOS: Situada a la vora del riu Arlanzón a 900m d‟alçada està
exposada a forts vents hivernals.
Catedral: Es la tercera més gran d‟Espanya, amb un estil flamíger ar-ribat de França i Alemanya. Podem trobar elements del romànic, mu-dèjars, gòtics i platerescs. Cartuja de Miraflores: Església de gran sobrietat exterior que con-trasta amb la riquesa decorativa de l‟interior.
Climes i paisatges d’Espanya
9
LEON: Situada en el centre de la Meseta Norte, al marge dret del riu Bernesga.
Panteón Real: Reposen vint-i-cinc reis i reines de
Lleó, reflexa un romànic innovador.
Tesoro de la Real Colegiata de San Isidoro: Museu eclesiàstic, amb obres de gran valor històric i artístic. Catedral: Es l‟única catedral espanyola de tendència francesa, el gran conjunt de vidrieres va posar en pe-rill la solides de l‟edifici.
OVIEDO: Situada en el turó d‟Ovietum, la petita ciutat que va fundà Froilán (722-768) avui
s‟ha convertit en una ciutat econòmica i cultural del Principat
d‟Astúries.
Santa María del Naranco: Es un Palau situat a la vessant sud de la muntanya Naranco, es Patrimoni de la humanitat des de 1985. Museu de Belles Arts d’Asturies: situat a l‟elegant palau de Velarde del segle VIII, amb una important col·lecció de pintu-res de pintors asturians. Catedral: Edificada durant els segles XIV I XVI, i representativa del gòtic flamíger.
BILBAO: Punt de trobada de tots els apassionats a l‟art i l‟arquitectura. Gran ciutat industrial
situada al costat del riu Nervion.
Museu Guggenheim-Bilbao: es l‟estrella arquitec-tònica de Bilbao, dissenyat per Frank O. Gehry. Museu de Bellas Artes: El composen dos edificis i té la segona col·lecció espanyola d‟obres d‟art dar-rera de la del museu del Prado.
SANTANDER: Va ser totalment reconstruïda després de la seva destrucció per un tornado en
1941.
El Sardinero: consta de quatre platges la pri-mera i la segona estan separades pels jardins del Piquio. Península de la Magdalena: esplèndid parc públic ideal per passejar.
Climes i paisatges d’Espanya
10
4.- CLIMA I PAISATGE MEDITERRANI LITORAL
Característiques generals: temperatura i precipitacions
- És un clima temperat, amb temperatures mitjanes anuals que oscil·len entre 14 i 18ºC. Els seus hiverns són suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12º C i els estius càlids entre els 22 i els 26ºC. - Les temperatures més elevades d‟Espanya es donen du-rant l‟estiu a l‟interior de la vall del Guadalquivir, arribant-se a superar els 40º C amb mitjanes superiors als 28ºC. - Les precipitacions són escasses i molt irregulars; poden passar mesos completament secs i, de sobte, poden su-perar-se els 100 mm en 24 hores. Les precipitacions se concentren en els mesos de tardor i primavera.
El paisatge: la vegetació En els boscos i matolls mediterranis es troba el 20%
de les espècies de plantes de la terra, més de 25.000
espècies de plantes i la meitat d'elles són endèmi-
ques de cada zona.
Abunden arbres com les alzines, els pins, els roures
els ullastres i garrovers. També trobem plantes aro-
màtiques com la farigola o el romaní.
Entre els pins del bosc Mediterrani hi ha diverses es-
pècies, el pi pinyer i el blanc són les més comunes.
Els éssers vius: la fauna
Els boscos mediterranis són rics en espècies de mamífers petits
com la musaranya, l‟elefant nord africà, el Dipodillus campestris
o l'esquiro l, a més de llebres i conills.
Grans mamífers com ós, el llop, el xacal comú, la guineu ver-
mella, la geneta o gat mesquer, la fura o el senglar. El gat sal-
vatge, el linx ibèric. Ta mbé la cabra pirinenca i les ovelles Bar-
bary.
Els rèptils estan ben representats en aquests boscos amb cen-
tenars d'espècies, com el camaleó, el fardatxo, l'escurçó Atlas,
els llangardaixos geckyo, a més d'amfibis com la salamandra, el tritó, gripaus i granotes de di-
ferents espècies.
Climes i paisatges d’Espanya
11
5.- CLIMA I PAISATGE MEDITERRANI CONTINENTAL
Característiques generals: temperatura i precipitacions
La temperatura és semblant al mediterrani típic, però amb
característiques de climes continentals , que són més ex-
tremes. Els estius són força calorosos i els hiverns bastant
freds.
Les precipitacions tenen un màxim durant la tardor i la
primavera tenint en compte que la menor influència del
mar, fa que sigui un clima més sec que el clima mediterrani
típic.
El paisatge: la vegetació La vegetació mediterrània continental : La vegetació que es dona en aquest clima està
adaptat a suportar temperatures extremes i seques prolongades en l´estiu. Les espècies dels
arbres més característiques de les zones interiors de España, on es dona el clima mediterrani
continental, són el rabassut, el pi , la surera...
Els éssers vius: la fauna
La fauna mediterrània continental té una amplia diversitat deguda a, en gran part, a la seva
posició geogràfica entre l„Atlàntic i el Mediterrani i entre Àfrica i Europa i la gran diversitat
d‟hàbitats i biòtops, conseqüència d‟una varietat important de climes i per tenir regions ben di-
ferents.
Climes i paisatges d’Espanya
12
Recomanacions turístiques
La zona mediterrani continental és un país turístic. Es poden trobar molts llocs per visitar,
per la seva història i cultura. Un lloc recomanable seria Saragossa, Madrid, Toledo ... : on es
poden gaudir de unes vistes precioses, monuments reconeguts, grans supermercats on es pot
trobar de tot i hotels a molt bon preu.
6.- CLIMA I PAISATGE SUBTROPICAL ÀRID
Característiques generals: temperatura i precipitacions
Es dóna en algunes zones de les Illes Canàries, princi-palment a la costa de les illes, al sud de Gran Canària i Tenerife, per sota de la cota 400 m i a Lanzarote i Fuer-teventura. Està influït pels vents alisis procedents d'Àfri-ca i per un corrent d'aigua freda anomenada corrent de les Canàries. Les temperatures, que no solen superar els 30 Cº, os-cil·len al voltant dels 20 º C tot l'any. Les precipitacions en aquestes zones són escasses, rarament superen el 300 mm, però a La Palma, La Go-mera, El Ferro, nord de Gran Canària i Tenerife hi ha una major variabilitat de microclimes, més propers al Clima subtropical humit, amb precipitaci-ons que poden superar els 600 mm en algunes zones.
El paisatge: la vegetació La vegetació presenta trets molt originals, amb abundants endemismes. Existeix gran varietat
que va des de les plantes xeròfiles, adaptades a la sequera, com ara l‟aulaga, la tabaiba i els
cardones.
Climes i paisatges d’Espanya
13
l‟aulaga tabaiba cardones
Els éssers vius: la fauna
Mamífers: La majoria dels mamífers, amb l'excepció dels Ratpenats i la Musaranya d'Osorio,
han estat introduïts deliberada o accidentalment per la mà
de l'home.
• Musaranya Osorio (Crocidura Osorio) - Descoberta en
1.989. Aquesta reservada musaranya es troba només en els
fonaments humits del nord de Gran Canària.
• Eriçó Moruno (Erinaceus algirus) - Aquestes espècies van
ser introduïdes des del Nord d'Àfrica.
• El Canari (Serinus canaria) - Aquesta espècie pot trobar al
voltant de les Illes Canàries, Madeira i les Açores. • Junta-
ment amb els ocells nadius, poblacions de periquitos i lloros
s'han establert sobretot al voltant de les zones turístiques
(dins dels jardins dels Hotels)
Rèptils:
• El Llangardaix Gegant de Gran Canària (Gallotia
stehlini)
• Sargantana de Haria - Subespècie del Llangardaix,
també es pot trobar a Lanzarote i Fuerteventura
• Camaleó de Boettger - De la mateixa manera es
troba a El Hierro ia les Illes Salvatges • Lisneja de
Gran Canària (Chalcides Simonyi) - Es troba a Gran
Canària, Fuerteventura i Lanzarote.
Climes i paisatges d’Espanya
14
Recomanacions turístiques
El turisme de les Illes Canàries és un factor molt important per a l'economia local. Pel clima
subtropical que gaudeixen les Illes Canàries molts visitants d'Alemanya, Holanda, Anglaterra i
Irlanda visiten cada estiu aquestes illes.
ELS MILLORS LLOCS VISITATS :
El Castell de Sant Gabriel, El castell de Sant José, L‟Església
de Sant Ginés, són els llocs mes visitats de Canàries desprès
de el espectacle de lluita canària
TENERIFE:
Es troba el Parc Nacional del Teide en la seva regió cen-
tral, hi ha la costa hi ha urbanitzacions turístiques que apro-
fiten les platges i el clima assolellat del sud i la bellesa pai-
satgística del nord.
LANZAROTE :
Pots visita els camps de volcans de Lanzarote formen un paisatge insòlit i únic, l'illa aquesta
coberta per diferents colors de lava que s'aprecien especialment en el Parc Nacional de Ti-
manfaya
AUTORS
1. ELS CLIMES D‟ESPANYA: ALBA, LAIA B., LORENA, PAULA 2. Clima i paisatge D‟ALTA MUNTANYA: ARNAU, RICARD, JOAN, FRANS 3. Clima i paisatge ATLÀNTIC: ÈLIA, LAIA So., NÀDIA, ÀLEX R. 4. Clima i paisatge MEDITERRANI LITORAL: VÍCTOR, BIEL, MARC T., MARC V. 5. Clima i paisatge MEDITERRANI CONTINENTAL: MIQUEL, ÀLEX F., JORDI 6. Clima i paisatge SUBTROPICAL: LAIA Sa., MARIA M., CLÀUDIA, MARIA B.