espanya liberal

4Catalunya i Espanya al segle XIX:La construcció d’un règim liberal

4Catalunya i Espanya al segle XIX:La construcció d’un règim liberal

• Durant el segle XIX, Catalunya i Espanya va viureun procés de construcció d’un règim políticliberal. En morir Ferran VII va culminar lainstauració a Espanya del liberalisme.

• Els monarques van veure limitats els seuspoders per la Constitució i el Parlament.

• Malgrat això, el règim liberal espanyol es vacaracteritzar per la intervenció constant del’exèrcit en la vida política, per una participaciómolt restringida i per la limitació de llibertats.

• Els intents de democratització durant el BienniProgressista (1854-1856) i, sobretot, el SexenniDemocràtic (1868-1874) van fracassar.

Introducció

1. La crisi de l’Antic Règim (1808-1814)

1.1. La crisi de la monarquia borbònica

1.2. La Guerra del Francès (1808-1814)

1.3. Les Corts de Cadis

1.1. La crisi de la monarquia borbònica

• La reacció de Carles IV davant de la Revolució Francesa va ser declarar la guerra a França (1793-1795), temorós de l’expansió de les idees liberals.

• La guerra va ser un fracàs i a partir de 1799, Manuel Godoy, el ministre més influent, es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a Gran Bretanya.

041. La crisi de l’Antic Règim (1808-1814)

• Godoy va autoritzar l’exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal (Tractat de Fontainebleu, 1807).

• El descontentament d’una part de lapoblació amb les decisions de Godoyva provocar l’esclat del motí d’Aranjuez(1808).


• Josep Bonaparte va ser nomenat nou rei d’Espanya (per Napoleó) iels esdeveniments succeïts van provocar la rebel·lió popular. El 2 demaig de 1808 Madrid s’aixecà contra les tropes franceses.

04

• Es van crear juntes per dirigir la resistència, coordinades per una JuntaSuprema Central, mentre grups de patriotes s’organitzaven en guerrilles.


• El 1812, la campanya de Rússia va obligar Napoleó a desplaçarpart del seu exèrcit a aquell país.

• L’ajuda de les tropes britàniques va ser decisiva i, a finals de1813, els francesos van abandonar el territori espanyol.

• En 1813 es va firmar el Tractat de Valençay, pel qual Ferran VIIrecuperava la Corona i Napoleó retirava les seves tropes.

04

La Guerra del Francès

04

1.3. Les Corts de Cadis

• Les abdicacions de Baiona van deixar un buit de poder, ja que el rei Josep I no va gaudir mai de l’acceptació dels espanyols.

• Per això, el 1810, la Junta Central va convocar una reunió de Corts a Cadis, únic territori no ocupat pels francesos.

• Les Corts van decidir que tots els assistents, independentment del seu origen, es reunien en una única Assemblea i el seu vot tenia el mateix pes.

• La cambra va redactar una Constitució, aprovada el 1812, que reflectia els principis bàsics del liberalisme polític.

• Però la situació bèl·lica va impedir aplicar allò legislat a Cadis.

04

2. L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme

2.1. La restauració de l’absolutisme

2.2. El Trienni Liberal

2.3. La fallida de l’absolutisme

2.1. La restauració de l’absolutisme

Ferran VII va tornar a Espanya el 1814. El rei, convençut de la feblesa dels liberals, va impulsar un cop d’Estat mitjançant el qual va clausurar les Corts i va anul·lar la Constitució.

Durant els mesos següents es va produir la restauració de totes les antigues institucions i es va restablir el règim senyorial. Era el retorn a l’Antic Règim.

Amb el suport dels sectors més liberals de l’exèrcit, els opositors de l’absolutisme van organitzar múltiples pronunciaments, la majoria reprimits.


2.2. El Trienni Liberal

El 1820, un pronunciament protagonitzat pel coronel Riego va aconseguir triomfar, inaugurant el Trienni Liberal (1820-1823).

Les noves Corts van restaurar una gran part de les reformes de Cadis. Es va crear la Milícia Nacional, un cos de voluntaris armats que defensaven l’ordre liberal.

Aquest procés reformista no comptava amb la simpatia de Ferran VII, que va demanar ajuda a les potències europees per restaurar l’absolutisme.

La Santa Aliança va encarregar a França la intervenció militar a Espanya, i el 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís van derrotar els liberals i van reposar Ferran VII com a monarca absolut.


2.3. La fallida de l’absolutisme

El retorn a l’absolutisme va comportar la destrucció de l’obra legislativa del Trienni. Peròels governs de Ferran VII no van saber donar solució als problemes del país.

Hi havia una situació econòmica difícil.

Es va produir un conflicte dinàstic. Ferran VII només havia tingut filles i la Llei Sàlicaimpedia que les dones regnessin a Espanya.

Es va donar el tron a Isabel, gràcies a la Pragmàtica Sanció, dictada pel rei. Però moltsabsolutistes no van acceptar el canvi


3. Independència de les colònies americanes (1808-1826)

3.1. Les causes de la independència3.2. La fi de l’Imperi americà3.3. Els problemes de les noves repúbliques


3.1. Les causes de la independència

A principis del segle XIX, el malestar a les colònies de feia dècades vaesclatar en forma de guerres d’independència. Diversos factors hi vancontribuir:La difusió de les idees il·lustrades i dels principis de llibertat i igualtatpromoguts per la Revolució Francesa.L’èxit de la revolta de les colònies britàniques d’Amèrica del Nord, que vaacabar amb la proclamació de la independència dels Estats Units el 1776.El descontentament de la burgesia criolla.


3.2. La fi de l’Imperi americà

La Guerra del Francès a Espanya va suscitar la formació de juntes també ales colònies americanes, que no van acatar la monarquia de JosepBonaparte.Els membres de les juntes es van negar a acceptar l’autoritat de la JuntaCentral Suprema.Els focus més importants de secessió es van originar a Veneçuela i alVirregnat del Riu de la Plata: el Paraguai i l’Argentina van ser les primeresnacions independents.Finalment, Espanya va perdre totes les seves colònies, excepte Cuba, lesFilipines i Puerto Rico.


3.3. Els problemes de les noves repúbliques

Els nous estats americans van néixer amb greus problemes, ja que elsinteressos dels cabdills locals van impedir la creació d’una Amèrica unida.Amèrica es va fragmentar en múltiples repúbliques. Es va consolidar elpoder dels caps militars i la intromissió constant de l’exèrcit en la vidapolítica.Es van oblidar les necessitats de la població indígena, negra i de les classespopulars. Per això, la societat postcolonial va néixer amb gransdesigualtats socials i econòmiques.


4. La revolució liberal (1833-1843)

4.1. La guerra carlina4.2. Les reformes progressistes4.3. La regència d’Espartero

4.1. La guerra carlina

A la mort de Ferran VII, es va desencadenar una guerra civil entreels partidaris de Carles, germà del rei difunt, i els partidaris de MariaCristina, vídua del rei i mare d’Isabel.

Els partidaris del carlisme (noblesa agrària, clero i pagesia) eren elsdefensors de l’Antic Règim.

Els isabelins presentaven diferents interessos. La monarquia i lanoblesa defensaven el tron i els seus privilegis, però van veure que unint-se als liberals podrien enfrontar-se al carlisme.

La guerra es va prolongar durant set anys (1833-1840). El Convenide Bergara va posar fi a la guerra, però el carlisme es va mantenir al llargde gairebé tot el segle XIX.



Carles Maria Isidre, pretenent Ma Cristina, la Regent


Uniformes carlins







4.2. Les reformes progressistes

Els liberals estaven dividits en dues faccions: els moderats i elsprogressistes.

Enmig de la guerra carlista, Maria Cristina va impulsar la formaciód’un govern liberal. Primer va intentar fer-ho amb els moderats, però alfinal va cridar els progressistes al govern.

Entre 1835 i 1837, els progressistes van implantar un règim liberal.Aquest procés va culminar amb la Constitució de 1837, que va inaugurarun període de monarquia parlamentària a Espanya.

El nou text reconeixia la sobirania nacional i els drets individuals,però acceptava el paper moderador de la Corona.




5. L’etapa isabelina: el liberalisme moderat (1843-1868)

Motí de la granja.



4.2.1 Aspectes fonamentals de la constitució de 1837

Estableix que la Sobirania és nacionalConsagra la divisió de poders:

Poder executiu: L'ostenta el rei (amb els seus ministres), quesanciona i promulga les lleis. Té dret de vet. La responsabilitat pel malgovern són dels ministres. S'estableix la inviolabilitat de la figura delmonarca.

Poder legislatiu: Corts bicamerals. El Congrés es nomenat persufragi directe censatari, mentre que els Senat es per nomenament reial.

Poder judicial: Tribunals de justícia que exerceixen la Justícia ennom del monarca.Religió: Obligació de mantenir el culte catòlic, així com els seus ministresper part de l'Estat.Poder local: Els càrrecs de les corporacions locals es designen per elecciódirecta mitjançant sufragi censatari.Es regula el funcionament de la milícia nacional.



Jurament de la Constitució espanyola per part de la reina regent Maria Crsitina




4.3. La regència d’Espartero

El 1837, els moderats, amb el suport de Maria Cristina, van accediral govern i van intentar donar un gir conservador al procés de revolucióliberal.

Un moviment d’oposició es va alçar contra la regent, que es vaveure obligada a dimitir el 1840.

El progressista general Espartero va ser nomenat regent, però lesmesures lliurecanvistes i l’autoritarisme amb què va governar li va valerl’oposició de bona part del país.

El 1843, Espartero va dimitir i les Corts van avançar la majoriad’edat d’Isabel II i la van proclamar reina.



bullanga 1842.


5.1. La Dècada Moderada (1843-1854)5.2. Del Bienni Progressista a la crisi del sistema isabelí



5.1. La Dècada Moderada (1843-1854)

Durant el regnat d’Isabel II, el Partit Liberal Moderat va estar alcapdavant del govern amb el suport de la monarquia.

En aquesta etapa es va consolidar a Espanya un liberalismeconservador i centralista. Es va imposar el sufragi censatari, hi va haveruna gran intervenció de la Corona en la política i una limitació de lesllibertats.

L’acció de governDurant els deu primers anys de la majoria d’Isabel II, es va

promulgar la Constitució de 1845 i la sobirania compartida entre les Corts iel rei.

Es va firmar un Concordat amb la Santa Seu (1851), queconfigurava un Estat confessional. Es va organitzar l’administració desd’una òptica més centralista. Es va reformar la hisenda, es va redactar unnou codi penal i es va crear la Guàrdia Civil.


5.2. Del Bienni Progressista a la crisi del sistema isabelí

El 1854 va triomfar un pronunciament militar (vicalvarada), amb elsuport de progressistes i de moderats descontents que havien fundat laUnió Liberal.

Entre 1854-1856, els progressistes d’Espartero van intentarrestaurar els principis del règim constitucional de 1837 i realitzar reformeseconòmiques. Destaca la tasca reformista de Pascual Madoz

L’última etapa del regnat d’Isabel II va ser d’alternança al poderentre els moderats i la Unió Liberal. Es va impulsar una política colonialista(Guerra d’Àfrica) mentre que a l’interior l’actuació del govern va serautoritària i repressiva.

L’oposició al règim va anar en augment i van sorgir nous grupspolítics, els demòcrates i els republicans.


Pascual Madoz


6. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Ramon María Narváez

6.1. La Revolució del 18686.2. La monarquia democràtica (1870-1873)6.3. La Primera República (1873-1874)




A partir de 1866 es va produir una crisi econòmica greu que, unidaal desgast polític del règim isabelí, va desencadenar una revolució contrala monarquia.

Els insurrectes eren els grups marginats del poder: unionistes,progressistes i demòcrates.

El moviment va esclatar el 1868 amb la insurrecció de l’esquadradel brigadier Topete a la badia de Cadis.

Es va formar un govern provisional que va impulsar un programade reformes. Els homes forts del nou govern van ser els generals Prim iSerrano.

Finalment, es van elegir unes noves Corts, que van aprovar laConstitució de 1869, de caràcter democràtic.

6.1. La Revolució del 1868


Juan Bautista Topete


Juan Prim y Prats



General Serrano




La Constitució de 1869 establia la monarquia com a forma degovern i es va haver de buscar un rei entre les dinasties europees. L’elegitva ser Amadeu de Savoia.

Però Amadeu va comptar sempre amb l’oposició dels moderats,els carlins i l’Església, que es van mantenir fidels als Borbó. Moltsdemòcrates es van proclamar republicans.

A més, el nou rei va haver de fer front a l’esclat de dos conflictesarmats: una insurrecció a l’illa de Cuba (1868) i una nova guerra carlina,que es va iniciar el 1872.

Amadeu de Savoia va abdicar el febrer de 1873.

6.2. La monarquia democràtica (1870-1873)


Amadeo de saboya


Davant l’abdicació del rei, les Corts espanyoles van votar laproclamació de la República (1873).

La República va néixer amb possibilitats escasses d’èxit, encaraque fou rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les ciutats.

Els republicans tenien un programa ampli de reformes socials i esva pretendre organitzar l’Estat de forma federal.

El gener de 1874, un cop d’Estat protagonitzat pel general Pavía vadissoldre les Corts i va entregar la presidència de l’executiu al generalSerrano.

6.3. La Primera República (1873-1874)


Al·legoria de la Primera República

7.1. El sistema canovista7.2. Els nacionalismes7.3. La crisi del 98

7. La Restauració monàrquica (1874-1898)

El desembre del 1874 el general Martínez Campos va proclamar rei Alfons de Borbó


7.1. El sistema canovista

El sistema polític configurat per Cánovas del Castillo tenia un caràcterconservador i es fonamentava en un sistema parlamentari liberal, però pocdemocràtic.

En allò essencial, el sistema consistia en l’alternança en el poder dels dospartits dinàstics:

El partit conservador era partidari de l' immobilisme polític, la defensade l’Església i l’ordre social.

El partit liberal es mostrava inclinat a un reformisme de caràcter mésdemocràtic, laic i social.

L’estabilitat del sistema es va veure afavorida per la redacció d’una novaConstitució (1876), de caràcter moderat.

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.ebrisa.com/portalc/media/media-S/images/00040348.jpg&imgrefurl=http://www.ebrisa.com/portalc/ShowArticle.do;jsessionid=1088870B0185E41BC54B2B28833E1861?articleId=147392&usg=__ss7RlA61pXjSm598YqJ20_aZQuE=&h=450&w=326&sz=26&hl=es&start=10&zoom=1&tbnid=4Izye-PVTMG84M:&tbnh=127&tbnw=92&prev=/images?q=sagasta&hl=es&gbv=2&tbs=isch:1&itbs=1


7.2. Els nacionalismes

La consolidació d’un Estat centralitzat i uniformista va provocar elsorgiment de moviments nacionalistes:

A Catalunya, la Renaixença, un moviment que reivindicava la llengua i lacultura catalanes, va donar lloc al sorgiment d’organitzacions polítiques quedemanaven l’autonomia.

Al País Basc, l’abolició dels furs, després de la derrota carlina, va generarun moviment de protesta que va culminar amb la creació del Partit NacionalistaBasc.

A Galícia, el galleguisme es va mantenir durant molts anys com amoviment cultural amb poques repercussions polítiques

DOCUMENTS

Gallegisme

Castelao, polític galleguista i un dels seus dibuixos



7.3. La crisi del 98

El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba per la incapacitat del’Administració espanyola de fer reformes polítiques, dotar-la d’autonomia i reduirel control econòmic.

A més, els Estats Units donaven suport als insurrectes a causa delsaranzels que impedien el comerç.

La fi del conflicte va arribar el 1898, quan els Estats Units van declarar laguerra a Espanya, després de l’enfonsament del cuirassat americà Maine al portde l’Havana.

Després d’una guerra curta, Espanya va ser derrotada i va perdre lesseves últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines

DOCUMENTS


DOCUMENTS


DOCUMENTS


8.1. La Renaixença8.2. El republicanisme federal8.3. El catalanisme

8. El naixement del catalanisme

8.1. La Renaixença

Al llarg del segle XVIII i a principis del XIX l’ús del català com a llengua decultura anà disminuint.

El català no tenia presència ni en l’Administració ni en l’ensenyament.Únicament se’n feia un ús quotidià.


En aquest context, cap a la dècada de 1830 va sorgir un movimentcultural, la Renaixença, que reivindicava l’ús del català com a llengua literària decultura

DOCUMENTS


DOCUMENTS


8.2. El republicanisme federal

Els orígens del catalanisme com a moviment polític cal cercar-los en unasèrie de moviments populars que es manifestaren contra el centralismeuniformador del nou Estat liberal.


Un d’aquests moviments que vaaconseguir un suport popular importantva ser el republicanisme federal.

Tenia un caràcter progressista ipresentava un fort componentanticentralista

8.3. El catalanisme

La transició del federalisme al catalanisme polític va anar de la mà deValentí Almirall, que va fundar el Centre Català (1882).


Almirall propugnava ladescentralització política de l’Estatespanyol i va ser un dels promotors delMemorial de Greuges (1885) Vegeu pàg. 81

En la difusió del catalanisme hiva tenir un paper molt important la UnióCatalanista (1891), una entitat queaplegava totes les organitzacionscatalanistes.

Al final del segle XIX es va formar la Lliga Regionalista (1901), que va aconseguirels primers èxits electorals del catalanisme

DOCUMENTS


Míting a Tarragona de Francesc Cambó, un dels màxims representants de la Lliga Regionalista - © Fototeca.cat

Documents

espanya liberal