Click here to load reader

Relleu espanya

  • View
    70

  • Download
    2

Embed Size (px)

Text of Relleu espanya

  • Espanya: el relleu

    LEspanya continental

    La pennsula Ibrica s una de les zones ms muntanyosesdEuropa. El seu relleu sorganitza al voltant dun gran altiplcentral, laMeseta, inclinat lleugerament cap a loest. Per aques-ta ra els seus rius desemboquen a loce Atlntic.La Meseta est travessada per una muralla grantica, el Siste-

    ma Central, que divideix laltipl en dues subunitats: la Sub-meseta nord (750 m daltitud mitjana) i la Submeseta sud(550 m daltitud mitjana). Aquesta ltima s travessada pelsMonts de Toledo.El paisatge de la Meseta s monton i uniforme i els terrenys

    plans shi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, lesvalls dalguns rius en trenquen la monotonia.La Meseta est envoltada per un seguit de serralades: els

    Monts de Lle (nord-oest), la Serralada Cantbrica (nord), laSerralada Ibrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud).

    116

    Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galcia).Pel que fa a les costes de lEspanya continental, ala faana nord, la Serralada Cantbrica i lesMuntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. Ala costa salternen els penya-segats i les platgesallargades. A Galcia la mar entra a les antiguesvalls dels rius, on forma mplies zones daigestranquilles: les ries.

    Font 2. La Mar Menor (Mrcia).Quan les muntanyes no entren en contacte direc-te amb la mar es formen costes sorrenques ano-menades costes baixes. s el paisatge predomi-nant de la faana mediterrnia de la Pennsula, lle-vat de la zona de la Serralada Btica, ja queaquesta tamb arriba fins a la mar. A la costaoriental cal destacar-hi les albuferes* (lAlbuferade Valncia i la Mar Menor de Mrcia).

    V O C A B U L A R I

    Albufera. Llacs daigua salada se-parats de la mar per una llenca desorra.

    Depressi. Sector de la superfcieterrestre enfonsat respecte de leszones del seu voltant.

  • Font 3. El relleu dEspanya.

    1. Respon a les preguntes segents:a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i qui-nes, la Submeseta sud?b)Quin s el pic ms alt de la Serralada Cantbrica? I elms alt de la Ibrica? I de la Penibtica?c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressi delEbre?d) Localitza els accidents geogrfics segents i digues enquin punt cardinal estan situats: el cap de Peas, el capde Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia.e) Quin sistema muntanys t ms a la vora el cap deFinisterre?f )Digues el nom duna serralada que es trobi al nord delSistema Central i el duna altra que estigui al sud deSierra Morena.g)Quina depressi es troba al nord-est de la Pennsula?

    0 200 km

    Cap de Peas

    Punta de lEstaca de Bares

    Cap Finisterre

    Ria dArousa Sil

    Mi

    o

    M

    ASS

    SG

    ALA

    I C

    Pea Trevinca2045

    Narancode Bulnes

    2519 Pea Labra2007

    Naln

    Cap deMatxitxako

    S E R R AL A D A C A N T

    B R I C A

    Golfde

    Biscaia

    Nerbin

    Bidas oaMUNTANYES

    BASQUESGorbeia Mendia

    1475Ebre

    M A R C A N T B R I C

    PI R I N E U

    F R A N A

    ANDORRA

    Golf de Roses

    Cap de Creus

    Aneto3404

    Cad2647

    Llobrega t

    Ebre

    Ter

    Cap de Salou

    Delta de lEbre

    Golfde Valncia

    Tajo

    Duero

    Tria

    Pearroya2024

    Moncayo2313

    S E R R A L AD

    A

    I B

    RI

    CA

    D E P R E S S I D

    EL E

    BR

    E SERRALAD

    A LITOR

    ALCA

    TALA

    NA

    Puig Major1445

    CapdArtrutx

    Capde Formentor

    Cap de Salines

    Mallorca

    Menorca

    Cabrera

    Sa.DE

    TRAM

    UNTA

    NA

    Evissa

    FormenteraI L

    L ES

    BA

    LE

    A

    RS

    Cap dela Nau

    Guadiana

    Xquer

    Duero

    MONT

    S D

    E LLE

    S U B M E S E T A

    N O R D

    S U B M E S E T A

    S U D

    S IS T

    E MA

    CE

    NT

    RA

    L

    SERRA

    DEGA

    TA

    SERRADE GR

    EDOSGUADA

    RRAMA

    SO

    MOSIE

    RRA

    Tajo

    M E S E T A

    PORTUGAL

    M ON T S

    D E T O L E D OCorocho de Rocigalgo1447

    Guadiana

    S E RR A L

    A D A PE N I B T I C A

    S IE R

    R AM O R

    E N A

    S E RR A

    L AD A

    S UB B

    TI C

    A

    DEPR

    ESSI

    DEL G

    UADALQ

    UIV IR

    Odie

    lTin

    to

    Gua

    da

    lquivir

    G o l fd e C a d i s

    Cap Trafalgar

    Punta de TarifaEstret de Gibraltar

    Mulhacn3478Veleta3392

    Guadalqu

    ivir

    MAR MENOR

    Cap de Gata

    Cap de Palos

    Segura

    M A R R O C

    A L G R I A

    M A R

    M E D I T E R R N I A

    Roque delos Muchachos

    2426

    Teide3718

    Fuerteventura

    Gran Canria

    Tenerife

    Gomera

    La Palma

    El Hierro

    I L L E S C A N R I E S Lanzarote

    OC

    E

    AT

    L

    NT

    IC

    A la partms exterior de laMeseta, gaireb sem-pre tocant a la mar, la part espanyola de la pennsu-la Ibrica presenta cinc sistemes muntanyencs: elMasss Galaic, les Muntanyes Basques, el Piri-neu, la Serralada Litoral Catalana i les SerraladesBtiques.Les Serralades Btiques presenten dos arcs de

    muntanyes: lun situat ms a la vora de la costa, desde Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serra-lada Penibtica, i laltre situat ms a linterior, quesanomena Serralada Subbtica.Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la

    de lEbre, entre el Pirineu i la Serralada Ibrica i ladel Guadalquivir entre les serralades btiques iSierra Morena.

  • LEspanya insular

    Espanya comprn, ams del ter-ritori peninsular, dos grups di-lles: larxiplag de les Balears, ala mar Mediterrnia, i el de lesCanries, a loce Atlntic, da-vant de les costes africanes delShara.El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de lilla de

    Menorca, s una continuaci de la serralada Subbtica. Les illesCanries sn unes illes volcniques situades sobre una plataformade falles.

    Font 4. Serra de Tramuntana(Mallorca).Les illes Balears presenten costesaltes i retallades, amb abundosescales sorrenques. En general aques-tes illes tenen un relleu baix, llevatde Mallorca que s travessada per laSerra de Tramuntana.

    Font 5. Conreu de vinya en terra volcnica a lilla de Lanzarote (Canries).Les Canries, situades davant la costa occidental dfrica, sn illesdorigen volcnic. El relleu presenta formes molt peculiars, com ara lescalderas (cons volcnics) o els malpases (terrenys coberts de lava). Alilla de Tenerife es troba el pic ms alt dEspanya: el Teide (3718 m).

    SABIES QUE?

    El nom de les illes Canries provdel mot llat canis, que vol dir gos.El nom de les illes Canries,doncs,vol dir illes dels gossos. La raadels gossos de les illes Canriess representada en el seu escut.A C T I V I T A T S

    2.Quines sn les grans unitats de relleu de la pennsula Ibrica?

    3.Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriorsrespecte de la Meseta.

    4. A partir del mapa fsic de la pennsula Ibrica, fes un esbs ambtotes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de mane-ra que spigues situar-les damunt duna mapa fsic mut.

    5.Localitza en elmapa de la pennsula Ibrica el nomdels accidentsgeogrfics segents: tres ries, tres caps i tres golfs.

  • Espanya: els rius

    La majoria dels rius dEspanya neixen a les muntanyes ms altesi vessen les seves aiges a les mars i a loce que envolten laPennsula. Per aix diem que els rius i els seus afluents sorganit-zen en xarxes hidrogrfiques, segons el vessant on desemboquen:vessant cantbric, vessant atlntic, vessant mediterrani.

    Mio Sil

    Ebre

    Tajo

    Duero

    Guadiana

    Guadalquiv

    ir

    Odiel

    Tinto

    Segura

    Xquer

    Tria

    Llobregat

    Ter

    Naln

    Nerbin

    Bidasoa

    Arag

    CincaGlleg

    o

    Segre

    Jaln

    Gu

    adalo

    pCabriel

    Millars

    Pisuerga

    Tormes

    Esla

    EresmaTita

    rAlagn

    Jarama

    Alberc

    he

    Genil

    Guadalhorce

    Huerva

    Guadalim

    ar

    Vessant atlntic

    Vessant mediterrani

    Vessant cantbric

    Menys de 20 m3/s

    De 20 a 50 m3/s

    De 50 a 100 m3/s

    De 100 a 200 m3/s

    De 200 a 500 m3/s

    Ms de 500 m3/s

    Cabals:

    0 200 km

    Tambre

    Ulla

    Cigela

    Jabaln

    F r a n a

    Po

    rt

    ug

    al

    Andorra

    Font 6. Les xarxes hidrogrfiques i elscabals de la pennsula Ibrica.

    6. Respon a les preguntes segents:a) Per qu els rius de la Meseta desem-boquen a loce Atlntic i no a la marMediterrnia?b) Quin s el factor que explica que elsrius del vessant cantbric siguin curts?c) Quins sn els rius ms cabalososdEspanya?

    Font 7. Els principals rius de la pe-nnsula Ibrica.

    Tajo Duero Ebre Guadiana Guadalquivir Mio

    1120

    Llargada en quilmetres

    913 908

    744680

    340

  • El vessant cantbric

    Els rius del vessant cantbric sn curts, cabalosos i de rgim* re-gular. Sn curts perqu neixen a la Serralada Cantbrica, a lesMuntanyes Basques o b alMasss Galaic, sistemesmuntanyososque sn molt a la vora del mar. Sn cabalosos i de rgim regularperqu la seva conca* pertany a la Ibria humida i hi plou de ma-nera constant al llarg de lany.

    El vessant atlntic

    Els rius del vessant atlntic sn llargs, de cabal mitj i de rgimirregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans riusdel vessant atlntic recorren la Meseta. Les seves conques snmolt grans per hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibria seca. Snirregulars perqu el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, acausa de les precipitacions. En canvi, a lestiu duen poca aigua.

    El vessantmediterrani

    Els rius del vessant mediterrani, llevat de lEbre, es caracteritzenper ser curts, de cabal escs i

Search related