Espanya: el relleu
LEspanya continental
La pennsula Ibrica s una de les zones ms muntanyosesdEuropa. El seu relleu sorganitza al voltant dun gran altiplcentral, laMeseta, inclinat lleugerament cap a loest. Per aques-ta ra els seus rius desemboquen a loce Atlntic.La Meseta est travessada per una muralla grantica, el Siste-
ma Central, que divideix laltipl en dues subunitats: la Sub-meseta nord (750 m daltitud mitjana) i la Submeseta sud(550 m daltitud mitjana). Aquesta ltima s travessada pelsMonts de Toledo.El paisatge de la Meseta s monton i uniforme i els terrenys
plans shi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, lesvalls dalguns rius en trenquen la monotonia.La Meseta est envoltada per un seguit de serralades: els
Monts de Lle (nord-oest), la Serralada Cantbrica (nord), laSerralada Ibrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud).
116
Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galcia).Pel que fa a les costes de lEspanya continental, ala faana nord, la Serralada Cantbrica i lesMuntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. Ala costa salternen els penya-segats i les platgesallargades. A Galcia la mar entra a les antiguesvalls dels rius, on forma mplies zones daigestranquilles: les ries.
Font 2. La Mar Menor (Mrcia).Quan les muntanyes no entren en contacte direc-te amb la mar es formen costes sorrenques ano-menades costes baixes. s el paisatge predomi-nant de la faana mediterrnia de la Pennsula, lle-vat de la zona de la Serralada Btica, ja queaquesta tamb arriba fins a la mar. A la costaoriental cal destacar-hi les albuferes* (lAlbuferade Valncia i la Mar Menor de Mrcia).
V O C A B U L A R I
Albufera. Llacs daigua salada se-parats de la mar per una llenca desorra.
Depressi. Sector de la superfcieterrestre enfonsat respecte de leszones del seu voltant.
Font 3. El relleu dEspanya.
1. Respon a les preguntes segents:a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i qui-nes, la Submeseta sud?b)Quin s el pic ms alt de la Serralada Cantbrica? I elms alt de la Ibrica? I de la Penibtica?c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressi delEbre?d) Localitza els accidents geogrfics segents i digues enquin punt cardinal estan situats: el cap de Peas, el capde Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia.e) Quin sistema muntanys t ms a la vora el cap deFinisterre?f )Digues el nom duna serralada que es trobi al nord delSistema Central i el duna altra que estigui al sud deSierra Morena.g)Quina depressi es troba al nord-est de la Pennsula?
0 200 km
Cap de Peas
Punta de lEstaca de Bares
Cap Finisterre
Ria dArousa Sil
Mi
o
M
ASS
SG
ALA
I C
Pea Trevinca2045
Narancode Bulnes
2519 Pea Labra2007
Naln
Cap deMatxitxako
S E R R AL A D A C A N T
B R I C A
Golfde
Biscaia
Nerbin
Bidas oaMUNTANYES
BASQUESGorbeia Mendia
1475Ebre
M A R C A N T B R I C
PI R I N E U
F R A N A
ANDORRA
Golf de Roses
Cap de Creus
Aneto3404
Cad2647
Llobrega t
Ebre
Ter
Cap de Salou
Delta de lEbre
Golfde Valncia
Tajo
Duero
Tria
Pearroya2024
Moncayo2313
S E R R A L AD
A
I B
RI
CA
D E P R E S S I D
EL E
BR
E SERRALAD
A LITOR
ALCA
TALA
NA
Puig Major1445
CapdArtrutx
Capde Formentor
Cap de Salines
Mallorca
Menorca
Cabrera
Sa.DE
TRAM
UNTA
NA
Evissa
FormenteraI L
L ES
BA
LE
A
RS
Cap dela Nau
Guadiana
Xquer
Duero
MONT
S D
E LLE
S U B M E S E T A
N O R D
S U B M E S E T A
S U D
S IS T
E MA
CE
NT
RA
L
SERRA
DEGA
TA
SERRADE GR
EDOSGUADA
RRAMA
SO
MOSIE
RRA
Tajo
M E S E T A
PORTUGAL
M ON T S
D E T O L E D OCorocho de Rocigalgo1447
Guadiana
S E RR A L
A D A PE N I B T I C A
S IE R
R AM O R
E N A
S E RR A
L AD A
S UB B
TI C
A
DEPR
ESSI
DEL G
UADALQ
UIV IR
Odie
lTin
to
Gua
da
lquivir
G o l fd e C a d i s
Cap Trafalgar
Punta de TarifaEstret de Gibraltar
Mulhacn3478Veleta3392
Guadalqu
ivir
MAR MENOR
Cap de Gata
Cap de Palos
Segura
M A R R O C
A L G R I A
M A R
M E D I T E R R N I A
Roque delos Muchachos
2426
Teide3718
Fuerteventura
Gran Canria
Tenerife
Gomera
La Palma
El Hierro
I L L E S C A N R I E S Lanzarote
OC
E
AT
L
NT
IC
A la partms exterior de laMeseta, gaireb sem-pre tocant a la mar, la part espanyola de la pennsu-la Ibrica presenta cinc sistemes muntanyencs: elMasss Galaic, les Muntanyes Basques, el Piri-neu, la Serralada Litoral Catalana i les SerraladesBtiques.Les Serralades Btiques presenten dos arcs de
muntanyes: lun situat ms a la vora de la costa, desde Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serra-lada Penibtica, i laltre situat ms a linterior, quesanomena Serralada Subbtica.Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la
de lEbre, entre el Pirineu i la Serralada Ibrica i ladel Guadalquivir entre les serralades btiques iSierra Morena.
LEspanya insular
Espanya comprn, ams del ter-ritori peninsular, dos grups di-lles: larxiplag de les Balears, ala mar Mediterrnia, i el de lesCanries, a loce Atlntic, da-vant de les costes africanes delShara.El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de lilla de
Menorca, s una continuaci de la serralada Subbtica. Les illesCanries sn unes illes volcniques situades sobre una plataformade falles.
Font 4. Serra de Tramuntana(Mallorca).Les illes Balears presenten costesaltes i retallades, amb abundosescales sorrenques. En general aques-tes illes tenen un relleu baix, llevatde Mallorca que s travessada per laSerra de Tramuntana.
Font 5. Conreu de vinya en terra volcnica a lilla de Lanzarote (Canries).Les Canries, situades davant la costa occidental dfrica, sn illesdorigen volcnic. El relleu presenta formes molt peculiars, com ara lescalderas (cons volcnics) o els malpases (terrenys coberts de lava). Alilla de Tenerife es troba el pic ms alt dEspanya: el Teide (3718 m).
SABIES QUE?
El nom de les illes Canries provdel mot llat canis, que vol dir gos.El nom de les illes Canries,doncs,vol dir illes dels gossos. La raadels gossos de les illes Canriess representada en el seu escut.A C T I V I T A T S
2.Quines sn les grans unitats de relleu de la pennsula Ibrica?
3.Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriorsrespecte de la Meseta.
4. A partir del mapa fsic de la pennsula Ibrica, fes un esbs ambtotes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de mane-ra que spigues situar-les damunt duna mapa fsic mut.
5.Localitza en elmapa de la pennsula Ibrica el nomdels accidentsgeogrfics segents: tres ries, tres caps i tres golfs.
Espanya: els rius
La majoria dels rius dEspanya neixen a les muntanyes ms altesi vessen les seves aiges a les mars i a loce que envolten laPennsula. Per aix diem que els rius i els seus afluents sorganit-zen en xarxes hidrogrfiques, segons el vessant on desemboquen:vessant cantbric, vessant atlntic, vessant mediterrani.
Mio Sil
Ebre
Tajo
Duero
Guadiana
Guadalquiv
ir
Odiel
Tinto
Segura
Xquer
Tria
Llobregat
Ter
Naln
Nerbin
Bidasoa
Arag
CincaGlleg
o
Segre
Jaln
Gu
adalo
pCabriel
Millars
Pisuerga
Tormes
Esla
EresmaTita
rAlagn
Jarama
Alberc
he
Genil
Guadalhorce
Huerva
Guadalim
ar
Vessant atlntic
Vessant mediterrani
Vessant cantbric
Menys de 20 m3/s
De 20 a 50 m3/s
De 50 a 100 m3/s
De 100 a 200 m3/s
De 200 a 500 m3/s
Ms de 500 m3/s
Cabals:
0 200 km
Tambre
Ulla
Cigela
Jabaln
F r a n a
Po
rt
ug
al
Andorra
Font 6. Les xarxes hidrogrfiques i elscabals de la pennsula Ibrica.
6. Respon a les preguntes segents:a) Per qu els rius de la Meseta desem-boquen a loce Atlntic i no a la marMediterrnia?b) Quin s el factor que explica que elsrius del vessant cantbric siguin curts?c) Quins sn els rius ms cabalososdEspanya?
Font 7. Els principals rius de la pe-nnsula Ibrica.
Tajo Duero Ebre Guadiana Guadalquivir Mio
1120
Llargada en quilmetres
913 908
744680
340
El vessant cantbric
Els rius del vessant cantbric sn curts, cabalosos i de rgim* re-gular. Sn curts perqu neixen a la Serralada Cantbrica, a lesMuntanyes Basques o b alMasss Galaic, sistemesmuntanyososque sn molt a la vora del mar. Sn cabalosos i de rgim regularperqu la seva conca* pertany a la Ibria humida i hi plou de ma-nera constant al llarg de lany.
El vessant atlntic
Els rius del vessant atlntic sn llargs, de cabal mitj i de rgimirregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans riusdel vessant atlntic recorren la Meseta. Les seves conques snmolt grans per hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibria seca. Snirregulars perqu el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, acausa de les precipitacions. En canvi, a lestiu duen poca aigua.
El vessantmediterrani
Els rius del vessant mediterrani, llevat de lEbre, es caracteritzenper ser curts, de cabal escs i
