Què h

em fet

?

HISTÒRIA DE LES EXPLORACIONS:Aprofitant que Bernat Jorba era un habitual d’Alós d’Isil vàrem fer una passejada per la zona de Salau en un dia boirós on el mal temps ens feia enrere a l’hora de fer alguna ruta per el massís de Marimanha... d’això però ja en fa uns quants anys.Quan vam trobar l’avenc que més tard anomenarem “Forat d’Alós”, no duiem les eines per fer-ne una exploració completa ni per fer-ne una topografia correcta. Per tant i per explorar-lo tal i com requeria ho vam anar ajornant. En Bernat Jorba però el passat 17 de juny de 2011 va morir per una complicació en el seu delicat cor. Per tant la feina de topografiar el forat estava incompleta. Tan aviat com ens va ser possible amb l’Eric Solé, un andorrà dels bons, vam pujar novament cap a Alós i vam aprofitar per situar, topografiar i començar a redactar el que serà el record que ens queda del “Forat d’Alós”.Aquest és un capítol més que volem deixar escrit després d’haver pogut viure tants moments a la muntanya, a les coves, o escalant amb el Bernat.

Volem doncs retre el nostre particular homenatge publicant-ne les topografies i una breu ressenya del lloc on trobem aquest avenc. Aquesta és potser la memòria d’exploracions per part d’un membre de la secció espeleològica de l’ACE més sentida i de les que més il·lusió em fa compartir al Cingles.

SITUACIÓ GEOGRÀFICAUTM: 347319, 4733436.A l’alta vall d’Isil és per on inicien el camí les aigües de la Noguera Pallaresa. D’aquesta vall i per accedir a França hi ha el conegut pas a través del Port de Salau. Històric pas durant l’exili. Prop del coll i en direcció E-SE en surt un camí que mena al Pic de Peguilla per la seva vessant S. I és direcció a aquest, a 2.190 m. a on trobem la cavitat.

SITUACIÓ GEOLÒGICAEl forat es situa en la unitat SDc1, corresponent a les calcàries grises amb intercal·lacions lutítiques, riques en chert, del Silurià

Tall geològic modificat de (Palau 1995) per tal de situar la cavitat en el context estructural de la zona.14438

per Albert Cabré Cano (amb la participació de Bernat Jorba Morros (EGAN) i Éric Solé Sarlé (Geòleg)

“FORAT D’ALÓS” DINS EL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU(Dedicat a la gent d’Alós d’Isil)

15439

Què hem fet?

superior-emaià descrites a (IGC 2007).Al W del mapa geològic hi trobem, en colors rosats, els materials corresponents al batòlit de Marimanya. El contacte d’aquest batòlit amb les sèries detrítiques paleozoiques encaixants produeix una banda de metamorfisme. La zona on es situa l’avenc queda però fóra d’aquesta. El fet de trobar-nos en la zona axial dels Pirineus ens descriu una zona afectada tant per l’orogènia varisca com per l’alpina. En el tall geològic de (Palau, 1995) es pot apreciar el fort plegament dels materials carbonatats on trobem la cavitat.

DESCRIPCIÓ DE LA CAVITATLa boca del forat d’Alós es troba al vessant S del Pic de Peguilla. L’entrada és una obertura en escletxa àmplia i fàcilment desgrimpable. A l’entrar a la cavitat ens trobem amb una sala. A través d’un pas estret descendent situat al final de la sala d’entrada es mena a la saleta final, anomenada “dels ossos” per la quantitat de restes òssies presents. Aquesta saleta és bastant plana. En un racó de la sala gran hi ha un pas estret amb absència de continuïtat i de corrent d’aire. L’absència de corrent d’aire és general en tota la cavitat. S’ha trobat indicis d’una anterior visita. Hi ha una ampolla

La llum que entra per la boca de la cova (foto: Albert Cabré)

Vista de la Saleta dels Ossos des del pas estret (foto: Albert Cabré)

Topografiant la cavitat (foto: Albert Cabré)

de vidre abandonada a la saleta d’entrada. Les restes d’isards, cabirols, cabres... No s’han recollit i resten en la posició de descans etern?

BIBLIOGRAFIA- Institut Geològic de Catalunya (2007): Mapa geològic comarcal de Catalunya (1:50.000): Pallars Sobirà, 26.- Jorba, B. (2011): Estudi geomorfològic del massís de Marimanya. Treball de final de carrera. Universitat de Barcelona. Inèdit.- Palau, J. (1995): El Plutó de Marimanya i el seu encaixant. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.