7/15/2019 Cingles 104_

1/32

cINGLESAgrupaci Cientco-Excursionista de MatarBUTLLET INFORMATIU

Nm. 104juliol-agost-setembre 2012

7/15/2019 Cingles 104_

2/32

2

58

7/15/2019 Cingles 104_

3/32

INGLESCAgrupaci Cientco-Excursionista de Matar

Premi Tassis Torrent de premsa comarcal

BUTLLET INFORMATIUNum. 104

SUMARI

Portada:Elcimd

elToubkal(4.1

67m)

(Foto:AleixGirons)

EDITAAgrupaci Cientfco-Excursionista de MatarFundada el 1898 - Medalla dOr de la ciutat

Pge. del Pou dAvall, 1 (Baixada de les Escaletes)08301 MATAR Tel.-Fax 937 550 837info@agrupe.org / http://www.agrupe.org

DISSENY: Alsina Disseny / COLLABORA:

ADHERIDAFederaci dEntitats Excursionistes de CatalunyaFederaci Catalana dEspeleologa

EDITORIAL

juliol-agost-setembre 2012

3

459

EDITORIAL:Recordant els 4 muntanyencs del Lhote Sar:Sors, Escalera, Porras i Quines 3

AGENDA:Activitats Pogramades 5

ARXIU FOTOGRFIC:Campament Infantil de Catalunya a Canyamars(1974) 5

LA RESSENYA DESCALADA:Pic de Subenulls inferior (2.882 m), Cara S.E.Via dels Padrins 7

QU HEM FET?Treking pel Toubkal (Atlas marroqu) 8Escalant pel Pirineu Catal; Tumeneia (2.784 m)Cara Nord, via Evident (240 m - D) 12BTT, Ruta per lAnoia; Pedalant entre molins 16

LBUM FOTOGRFICRaquetes i esqu de muntanya 2012 20

ACTIVITATS REALITZADES40 Curs diniciaci a lEspeleologia 23Marxeta 2011 24La Mola de Lord (1.189 m) 26Sant Gregori (1.068 m); Susqueda - Osor 27

HOMENATGEWalter Bonatti; la mort dun mite i la sevarelaci amb Cingles 29

NOTICIARI:Informacions Generals 30Notes dArxiu 30Cicle de Projeccions... 31El soci opina... 31

SEi

RECORDANT ELS 4 MUNTANYENCSDEL LHOTSE SAR:

Sors, Escalera, Porras i Quiones!

Enguany fa 25 anys. El 27 de setembre de 1987, lexpedici

Matar Massana oganitzada per la nostra entitat i que intentavafer el cim del Lhotse Shar (8.383 m) fou escombrada per unagran allau en caiguda vertical de rescat impossible i hi morirenels 4 muntanyencs; Toni Sors, Sergi Escalera, Francisco Porras iAntonio Quiones.

La mort dels quatre companys fou un cop molt dur, tant quelAgrupaci, vint-i-cinc anys desprs, encara no sha refet isegurament no es recuperar mai ms.

Aquest trgic accident tall de soca-rel lexpansi de lalpinismedalada dins lentitat i lafectaci ha inundat per sempre elssentiments de tots els qui van viure aquella gran tragdia.

Ens apressem a dir que no volem celebrar res, tan sols recordaraquesta efemride, negativa, i des dara i aqu fer un sentit

homenatge als companys que es quedaren per sempre a lesmuntanyes del Himlaia, ara fa 25 anys.

Sempre estareu en els nostes pensaments i us recordarem ambsimpatia i respecte.

7/15/2019 Cingles 104_

4/3260

7/15/2019 Cingles 104_

5/32

5

461

JULIOL 201201, diumege Matinal: Turons del Maresme al Tur de Cllecs Enric Castells07, dissabte Sopar destiu La Junta

15, diumenge Collectiva als Cingles de la To; Malanyeu Jordi NoAGOST 2012

25, dissabte i26, diumenge Escalada: Pic de Subenulls Inferior (2.882 m), Cara S.E., Via dels Padrins Miquel Sala30, dijous Inauguraci exposici fotogrca sobre El Romnic; civil, militar i religis Manel Punsola

SETEMBRE 2012

02, diumenge Matinal: Turons del Maresme al Montnegre Enric Castells06, dijous Projecci: El Romnic; civil, militar i religis Manel Punsola16, diumenge Collectiva al Tall (1.278 m) (Alta Garrotxa) Llus Filb i Josep M.20, dijous Projecci: Els Crpats (Eslovnia), les muntanyes dels Tatres Jaume Parera i ngels

Brian20, dimecres Curs dEscalada: inauguraci i classe terica Secci dEscalada

23, diumenge Curs dEscalada: sortida de prctiques a Montserrat (Agulles) Secci dEscalada27, dimecres Curs dEscalada: classe terica Secci dEscalada30, diumenge Curs dEscalada: sortida de prctiques a Montserrat (Gorros) Secci dEscalada

AGENDA DACTIVITATS PROGRAMADES

ARXIU FOTOGRFIC

Data Ms informaciActivitat

A

ivispg

Axiugfc

-es tracta duna foto de larxiu den Jordi Roca-

CAMPAMENT INFANTIL DE CATALUNYA A CANYAMARS (1974)Actuaci al foc de camp del Cor Infantil de la nostra Agrupaci

(desquerra a dreta): Ramon Armengol Mingo, Joan Tur, Quim Carbonell i Pere Peiris Nen(a lesquerra i de perl): Francesc Serres, Joan Capdevila Meu i dos ms impossible de reconixer

7/15/2019 Cingles 104_

6/3262

7/15/2019 Cingles 104_

7/32

PIC DE SUBENULLS INFERIOR (2.881 m).Cara S.E, Via dels Padrins

7

463

per Miquel Sala i Roy

Larnya

da

Dicultat: Molt Difcil (V-V+)

Llargada: 350 metres

Horari: 4/5 hores

Primera ascensi: Juliol del 1992, per

Conrad Lpez i Toni Gonzlez.Material: 5 claus, bicoins i friends

Observacions: Es tracta dunaescalada sobre bona roca en conjunt.Resulta un itinerari fora interessanti per aix s molt freqentat pels quivolen descobrir tant el seu traat comla varietat dels seus passos, aix com laregularitat i nivell de dicultat de la via.Ens trobarem en un entorn ple a vessarde cims caracterstics i amb unes vistes

panormiques fascinants dins del Parc

Nacional dAiges Tortes.Aproximaci: Situats al refugi de laColomina, a lestany Gento, prendremel cam vers el coll dels Gavatxosque va vorejant lestany Tort, primer,i lestany de Mariolo, desprs.Deixarem el de Cubiesso a la dreta per,nalment, situar-nos arran dels estanysde Castiesso i Morto. Cercarem elmillor rac per passar la nit, i de bonmat passarem pel coll dels Gavatxosque ens donar accs a la valleta

des don veurem la paret sud-est delSubenulls.

Descens: La tornada, la faremresseguint el cam en sentit invers nsal refugi, i ms avall ns a lestaci delaeri, que ens deixar molt a prop delcotxe.

Proposta descalada: El 25 i 26dagost de 2012. Tots els interessatsa fer aquesta escalada ja us podeuapuntar a lAgrupaci.

Coordinaci: Miquel Sala (639 60 1542)

7/15/2019 Cingles 104_

8/3264

Membres de lexpedici: Sergi Clos Batet, Jordi Maym Puig,Marc Fors Camp, Slvia Cervero Arag, Oriol Feliu Trabal,Montse Collado Joan, Xavier Gelabert Rabiol, Aleix GironsFaura, Maral Gallem Rovira.

Que als castellers els agrada enlar-se no s cap novetat. Que

molts dells sn acionats a la muntanya a poca gent sorprendr.Per tant, no s destranyar que per celebrar els 15 anys de laColla Castellera Capgrossos de Matar es decids muntar unaexpedici de nivell. Cada any des de la colla sorganitza unasortida per a coronar un cim de ms de 3.000m. Lany 2.011,coincidint amb el 15 aniversari, calia superar-se i fer quelcomms. El repte es va plantejar clar des del principi: superar els4.000m. Un dels cims ms mtics es va plantar davant nostre: lamuntanya ms alta de lAtlas Marroqu, el Yebel Toubkal.

El trekking lhem repartit de la manera segent: 1r dia:Arribada a Imlil. 2n dia: Imlil - Tacheddirt. 3r dia: Tacheddirt- Azib Likemt. 4t dia: Azib Likemt - Amzouzart. 5 dia:Amzouzart - Llac Ifni. 6 dia: Llac Ifni- Refugi Toubkal (3.206m). 7 dia: Refugi - Toubkal Oest (4.030 m)- Toubkal (4.167m) - Refugi. 8 dia: Refugi Ras NOuanoukrim (4.083 m) -

Timesguida (4.088 m) - Refugi. 9 dia: Refugi - Biiguinnoussene(4.002 m) - Imlil.

1r dia: 08-08-11 Matar (0m) Imlil (1.740 m)(moltes hores i molts quilmetres, per ben pocs caminant)

Sortim de Matar amb les bosses a la m a punt per facturar

(pals i tendes ben embolicades i pesades) i motxilles (equipatgede m) a lesquena. Fem el viatge sense pressa, com diuen elsmarroquins La prisa mata. Tot i que els taxistes semblen noseguir aquesta norma, alguns arribem a Imlil amb algun ensurta la carretera, i s que avanar una moto s factible encaraque vingui un cami en direcci contrria. Desprs de lesnegociacions i regatejos uns quants decidim passar la nostra

primera nit al Marroc dormint en un bon hostal, menjant tagineo cus-cus. Mentre prenem un bon te ens plantegem la possibilitatdagafar un guia, que a ms pot portar un ruc per carregar partdel material, per el fet de ser ramad i que el guia no pot beureaigua ni menjar durant el dia ens fa decidir per anar sols. A mscomprovem que a Imlil es poden comprar moltes coses, per nohi ha bombones de gas per als nostres fogonets, o sigui que demoment no tenim com cuinar durant la travessa.

2n dia: Vistes del poblat de Tacheddirt (2.310 m) 3r dia: Cam cap a Azib Likemt

Qhme?

TREKING PEL TOUBKAL (Atlas Marroqu)

per Maral Gallem (fotos: Aleix, Montse, Slvia, Jordi i Marc)

LAtlas s un sistema muntanys que recorre, al llarg de 2.400 km, el nord-oest dfrica,des de Tunssia passant per Algria i ns al Marroc. El cim ms alt s el Toubkal (4.167 m),situat al Marroc i la poblaci autctona s berber, coneguts per la seva tradici agrcola iramadera.LAtlas separa les costes del mar Mediterrani i de loce Atlntic del desert del Shara i, defet, aquest s un dels factors que provoquen la gran sequedat daquest desert.LAtlas es divideix en tres massissos principals: Atlas marroqu, Atlas Sahari i Atlas Tellia-no, que al seu torn es subdivideixen en diverses serralades, per per ara noms ens centraremen el Gran Atlas Marroqu. El Toubkal amb els seus 4.167 m s lalada mxima de lAtlas ia ms est envoltat daltres quatremils.Vam decidir muntar un trekking de vuit dies per conixer mpliament aquesta regi, elsseus pobles, les seves valls i els seus cims. Lobjectiu no era solament assolir el Toubkal,sin immiscuir-nos en els pobles berbers, allats de les ciutats i de la modernitat, i acabar latravessa assolint uns quants quatremils.

Baix

adadesdelcollTiziNOuanoumscapalRefugidelToubkal

7/15/2019 Cingles 104_

9/32

9

465

2n dia: 09-08-11 Imlil (1.740 m) Tacheddirt (2.310 m)(4,5 h; 8,4 km; 1,2 km de desnivell acumulat)Letapa davui s relativament curta i estem animats, ensllevem cap a les 8h i esmorzem b al mateix hostal. Comencem

a caminar sota un sol de justcia. Alguns guies sofereixen aportar-nos cap al Toubkal, tot indicant-nos que no anem pelbon cam, ignorants que nosaltres no ens dirigim, encara, al cimms alt. La nostra meta avui s el coll de Tizi NTamater(2.280m), amb una pujada duns 940 metres vorejant la carretera iagafant alguna dracera que ens fa ascendir ms rpidament. Perdesgrcia nostra, el fet de ser el primer dia, motxilles carregadesi esquenes relaxades, ens comena a passar factura, i arribem alcoll esbufegant i acalorats. Hi ha un avituallament cobert amb

begudes fresques per agafar forces, i les vistes a la vall sn prouboniques. El paisatge de gran sequedat, cel blau i muntanyesde tons marrons desprovedes de vegetaci. Tan sols al voltantdels rius que centren les valls sacumula la vegetaci, petits

prats o bosquets de pins i casetes amb gueres. Ens espera una

baixada suau, duns 300 metres de desnivell, que decidim ferper la carretera. Arribem al primer poble berber, la canalla delpoble ens surt a rebre i ens mira amb els ulls oberts de bat a bat,mentre algun adult ens controla des de lombra dalguna nestrade les cases dadob i fusta, de construcci ms que artesana.Passem de llarg per pujar lleugerament ns al segent poblet,Tacheddirt, amb construccions digual manufactura i algunsanimals passejant pel que caldria anomenar carrers. Malgrat tot,lalberg o allotjament s molt agradable, daspecte net i de bonaconstrucci. A ms hi podem cuinar.3r dia: 10-08-11 Tacheddirt (2.310 m) Azib Likemt (2.600m)(6,5 h; 8 km; 2,3 km de desnivell acumulat)Ens llevem ben dhora. Letapa davui s una de les ms temudesde la travessa. Per despertar-nos ens toca fer una ascensi de

1.200m, ns al coll de Tizi NLikemt (3.555 m). El ritme smolt bo, i la fresca del mat ens esperona, ahir vam aprendre

b la lli, hem devitar el sol del migdia. El cam de pujadaziz-zagueja i es fa suau, molt ms dol del que era desperar i

ben marcat pel pas de gent i animals de crrega. Un cop al collens queda un dur descens de 1.100 metres ns a la preciosa vall,on unes quantes barraques formen un presumpte poble. Malgratser una poblaci realment petita, prop del riu hi ha una zonadacampada guardada, amb avituallament i possibilitat de llogarfogonet per cuinar.4t dia: 11-08-11 Azib Likemt (2.600 m) Amzouzart(1.740m)(6 h; 11 km; 2 km de desnivell acumulat)Ens llevem amb la visita dun home que ens ensenya una feridaal peu i intuim, ms que no pas entenem, el que vindria a dir-nos,no s pas el primer que ens demana que fem s de la farmaciola.Per sort tenim una etapa suau i no ens molesta pas entretenir-nosa netejar la ferida. Un cop enllestit el peu i amb el que entenem

com un agrament comencem la caminada, travessant el petitriu de la vall i pujant per un cam entre el pedregam. El camsegueix fent una pujada llarga per de poc pendent, remuntantuna bonica i transitada vall dAssif NTinzer ns arribar al collde Tizi NOura (3.109m). El trnsit de la vall s autcton, algunramat amb els seus pastors, i diversos comerciants amb animalsde crrega, ja que aquest ruta s la via daccs ms senzilla aAzib Likemt. Per compensar la pujada de 620 metres que hemfet, ens toca baixar uns 1.400 metres passant per Tagounite,una altra poblaci sense carretera i plena de nens berbers queens miren bocabadats mentre fem un petit dinar. No gaire llunytenim Amzouzart, poble no gaire bonic, per prou ben comunicat(t accs amb carretera asfaltada) i per aix disposa de botiguesi allotjaments acceptablement cmodes, que ens permetenrepostar queviures i sopar b.

Qhme?

4t dia: Pujant per la Vall Assif NTinzer 5 dia: Arribant al Llac Ifni (2.295 m)

6 dia: Arribada al Refugi del Toubkal (3.206 m)6 dia: Descans al coll de Tizi NOuanoums (3.680 m)

7/15/2019 Cingles 104_

10/32

0

66

Qhme?

5 dia: 12-08-11 Amzouzart (1.740m) Llac Ifni (2.295m)(3 h; 5 km; 0,6 km de desnivell acumulat)Com que s un dels dies ms suaus ens permetem un bonesmorzar. La caminadeta davui s de 600 metres de pujadaremuntant prop del riu Assif NIslane, passant pel petit poble

de Imhilane (1.980 m) i amb arribada al bonic llac dIfni, ambunes vistes espectaculars de la serralada. Al mateix llac hi ha un

punt davituallament, on tamb tenen fogonets per cuinar, i unscoberts on poder-se resguardar de la pluja i la calamarsa que ensha animat larribada al llac.6 dia: 13-08-11 Llac Ifni (2.295 m) Refugi Toubkal(3.206m)(5 h; 7 km; 1,8 km de desnivell acumulat)Com en el tercer dia, ens espera una etapa que imposa. Ens hemde llevar ben dhora, i comenar a caminar en negra nit, per pujarels 1.350m que ens separen del coll Tizi NOuanoums (3.680m).Pedra i ms pedra ens acompanya en un cam prou marcat, on les

parades per beure aigua es fan molt necessries, ja que laladaes fa notar. Amb el Sol ben alt noms ens queda el petit descensde 400m que ens portar al refugi, que ser la nostra llar durantuns dies. I sort que hi arribem aviat, perqu la pluja torna a feracte de presncia.7 dia: 14-08-11 Refugi Toubkal Toubkal O (4.030 m) -(Toubkal (4.167 m) - Tibbeihrine (3.887 m) - Refugi Toubkal(ruta color taronja)( 7h, 6 km, 2 km de desnivell acumulat)Tal com recomana tothom, ens llevem ben aviat i comencem aenlar el cam quan encara s de nit. Desprs de la travessa elcim no imposa tant, ens hem aclimatat dormint a ms de 2000mmolts dies seguits, per acabar dormint al refugi a ms de 3000m.Inspirem tranquils i expirem illusi mentre pugem. Algunsguies ja estant a mitja pujada amb els seus clients. Cal estar

alerta i buscar b el cam de pujada, cap a la vessant esquerra

de la tartera, es comena a enlar amb un bon pendent i no sqesti dagafar la parts de pedra na desintegrada que enscansarien innecessriament i ens farien endarrerir. El ToubkalOest ja sacosta, una grimpadeta de no res i assolit! Ja hemsuperat els 4.000 metres, per alguns de nosaltres s el nostre

nou rcord, tot i que sabem que durar poc. Desfem el caminetdel cim Oest i carenem cap a la nostra meta, disposats a acabardassolir el nostre repte. Coronem el Toubkal sense problemes,sota un sol ben bonic i amb una brisa fresqueta, notant per larespiraci lefecte de lalada. Aix es mereix una bona parada,ns que veiem uns nvols, que com cada tarda (o migdia), ensamenacem pluja. Comena la baixada, amb certa lleugeresa queels nvols sacosten. Passem de llarg lImouzzer (4.010 m) peranar a coronar el Tibbeihrine (3.887 m), on un avi va impactari va deixar les vessants plenes de peces i just al cim part de lacabina i el motor. Ens hi entretenim una mica massa i la plujasacosta, comencem a baixar, per ja comena i arribem al refugisota una calamarsada i bastant molls. Per s un nal dol per laruta que cabem de fer.

8 dia: 15-08-11 Refugi Toubkal Ras NOuanoukrim(4.083 m) - Timesguida (4.089 m) - Refugi Toubkal (rutacolor blau)( 5,5h, 10 km, 1,8 km de desnivell acumulat)Comencem a caminar de nit per tercer dia consecutiu. Per avuiho fem ms relaxats, sabedors que la ruta davui no ens suposartant desfor com les anteriors. Amb les motxilles lleugeres iel Toubkal assolit, la remuntada de la vall en direcci sud capal coll de Tizi NOuagane (3.750 m) es fa amb solidesa. Una

pujadeta ms i una grimpada suau ens porten al nostre tercer cimde ms de quatre-mil metres en dos dies, el Ras-NOuanoukrim(4.083 m). Desfem un trosset per agafar el cam que ens porta alquart cim, el Timesguida (4.089 m). Avui la ruta no s circular,

per la baixada es pot fer lliscant per la tartera en lloc de fe-ho

pel cam, aix es fa ms amena la tornada cap al refugi.

7 dia: Cim del Toubkal Oest (4.030 m), al fons el Toubkal 7 dia: Pilars al cim del Toubkal (4.167 m)

8 dia: Cim del Ras-NOuanoukrim (4.083 m)7 dia: Cim del Tibbeihrine (3.887 m)

7/15/2019 Cingles 104_

11/32

Qhme?

11

467

8 dia: Cim del Timesguida (4.089 m)

9 dia: Cam de baixada cap a Imlil

9 dia: Cim del Biiguinnoussene (4.002 m)

9 dia: De nou a Imlil, nal de ruta

9 dia: 16-08-11 Refugi Toubkal (3.206 m) Biiguinnoussene (4.002 m) - Refugi Toubkal-Imlil (1.740 m)(4,5 h, 10 km, 1,5 km de desnivell acumulat)Aix sacaba i s hora de cremar-ho tot. Els

ms valents de lexpedici es lleven bendhora, disposats a fer lltim quatre-mil, elBiiguinnoussene (4.002 m). Els altres esperem elseu retorn mentre descansem. Encara ens quedauna caminadeta de 1.500 metres de desnivell ns aImlil. El sol del migdia ens aixafa contra la nostraombra i la suor ens mulla ms que qualsevol pluja.Lltim dia per ja estem amb el ritme agafat ino ens deixarem tombar. Qesti dagafar forcesen alguna ombra i seguir endavant, que pel camhi ha bons avituallaments per fer passar la set aqualsevol (Sidi Hamharouch i Aremd). Travessemel riu NIsougouane, duna amplada considerable

per bastant sec en aquesta poca de lany. Mentre

mirem els bonics cdols del riu fem cap a Imlil, onacabarem la ruta menjant una bona tagine i beventun bon te, tal com la vam comenar.10 dia: 17-08-11 - Imlil (1.740m) Marrakech(466m)(pocs quilmetres a peu, noms passejant per la

plaa Djemma El-Fn)Per acabar la ruta vam decidir quedar-nos un

parell de dies fent turisme per Marrakech. Desprsde la ruta sagraeix molt dormir en un bon riad,menjar abundant i passejar tranquillament sensemotxilla. Es pot aprotar per comprar qualsevolde les artesanies populars a la ciutat, fer-se algun

bany i massatge a lesquena o gaudir de lactivitat

nocturna de la plaa El-Fn.

7/15/2019 Cingles 104_

12/32

2

68

Lolla va comenar a fer xup-xup amb una trucada de telfonde lEmili que va anar aix: Vull fer una cresta. I quina tens

pensada? La que tu vulguis. Doncs ja en pensar una i ettrucar per a concretar els dies i el lloc on anirem. Li podremdir a en Josep Maria i fer cordada de tres. Perfecte, ja eltrucar.Des de sempre mhavia fet trempera la cresta del Tumeneia -Pa de Sucre - Punta Harl pel seu aspecte esqueixalat, aix quelobjectiu estava clar. Ara faltava concretar el tram i triar peron pujar. Repassant i buscant rutes vaig arribar a la conclusique la via que millor sens adaptava, per dicultat i horari, eralaresta NE del Tumeneia. Sn set-cents metres de recorregutamb una dicultat mxima de IV+ i un horari estimat de dueshores i mitja per a fer la cresta. Vaig fer la proposta i a tothomli va semblar b. Seria del 9 a l11 de setembre. Amb lobjectiudenit, quedem per trucar-nos la mateixa setmana de la Diada

per a lligar-ho tot.En una sortida que vaig fer amb en Xevi a Montserrat li vaigcomentar la sortida que tenem planicada als Pirineus ique si vola ser el quart membre, aix seriem dues cordades i

progressarem ms cmodament. El pla li va semblar b i shiva apuntar, aix que vam quedar per trobar-nos tots quatre alAgrupaci per a lligar-ho tot.

El dia que ens trobem a lAgrupaci surt una nova proposta. EnXevi diu que progressarem lents sent dues cordades i els horaris

es dispararan. T ra, laproximaci i lascensi sn forallargues. En vista daix, proposo una alternativa que fa tempsque tinc al cap, la via Evident a la cara nord del Tumenia.Les referncies sn molt bones, una delles diu que s una petita

joia i no s molt difcil (IV+/V). Aix s, no regalen res ni enels llargs de III, sha descalar a totes les tirades. s una molt

bona escalada en qu hi ha de tot; ambient, aventura i bona roca.En denitiva, una gran escalada i molt disfrutona. Decidimmarxar i un cop a lloc ja triarem. Portarem material per a fertotes dues ascensions i tot fent les motxilles per a pujar al refugi

triarem si fem laresta o tirem pel mig de la paret.Una de les primeres decisions que prenem, s que agafarem tresdies per a fer lactivitat. Sortirem de Matar divendres al migdiai dormirem al refugi de La Restanca. Dissabte farem lactivitati tornarem per sopar i dormir altra volta al refu. Diumenge,nalment, ja noms ens quedar baixar ns al cotxe tot xino-xano fent-la petar, amb tranquillitat i els deures fets. Preferimanar tranquils, no volem unes jornades massa dures. Algunstenim una edat i els engranatges grinyolen.Sortim de Matar divendres a dos quarts de quatre de la tarda,

passem per Vilassar a recollir en Xevi i a les quatre enlemcam a la Vall dAran. De la logstica, se nencarrega en JosepMaria i mentre anem de pujada truca al refugi per a dir que no

arribarem a lhora de sopar, que hi anirem a dormir, per tard.Cap problema, ens deixaran una nota indicant-nos els llocs on

LEmili apretant en la primera tirada

per Ramon Cot (text i fotos)

EstanyirefugiRestancaambelsM

allsdeRiusalfons

Al lmit de la Vall de Bo i la Vall dAran shi trobala Serra de Tumeneia, entre el Bessiberri i el Montardo.Els noms dels seus cims sn molt coneguts i fotograats;Punta Harl, Mussol de Tumeneia, Pa de Sucre i Tumeneia,per tantmateix sn poc visitats, com uns perfectes deconeguts.Us esperonem a descobir-los.

Comenament de la tartera

ESCALANT PEL PIRINEU CATAL:

Tumeneia (2.784 m) Cara Nordvia Evident (240 m - D)

Q

hme?

7/15/2019 Cingles 104_

13/32

Qhme?

13

469

dormir. Tranquils per tenir lloc, parem per a sopar a Vielha.Sopem i reprenem viatge ns Arties. Daqu per la Vall de

Valarties ns al Pontet de Rius, on deixem les motxilles. LEmilii jo ens quedem amb les motxilles i els altres dos tornen a baixarns al prquing del Pont del Ressec on deixen la furgoneta (sobligatori deixar-la all) i tornen a pujar a peu ns on nosaltres elsesperem.Sn les onze de la nit i ja estem carregats amb els motxillots

plens de material per escalar la paret N, nalment ens decidimper la via que va pel mig de la paret. Ens espera una hora depujada amb una fantstica lluna que fa que quasi no encenemels frontals.Larribada a lEstany de La Restanca s una estampa molt

bonica, la lluna es reecteix a laigua jugant amb el bellugar deles petites ones que fa el vent. Al refugi no trobem cap nota quedigui el lloc on dormir. s la una de la matinada i tothom dorm.Busquem i a ltim pis trobem una cambra tota per a nosaltressols. Aix s un luxe, roncarem i petarem sense por de molestarning. Dit i fet! Bona nit!Avui dia, molts refugis ja no miren per les necessitats delsmuntanyencs. Shan convertit en hotels regentats per gent quehi treballa per que no t vocaci. Aix ho dic perqu tenem

previst sortir aviat al mat ja que lactivitat que volem fer esllarga. Doncs resulta que ara als refugis lesmorzar s de set avuit del mat. Si vols sortir ms aviat tens tres opcions: Esmorzara lhora que et diuen, sortir sense menjar o optar per la terceraopci que s la que jo us recomano: Portar-tel tu, ara ja hosabem. De fet, encara hi ha una altra opci que s demanar quevols esmorzar ms aviat. Si ho fas aix, tel deixen preparat per

est tot fred i no ve de gust. Pel preu que pagues, el mnim sesmorzar amb el caf i la llet al punt.

De cam cap a lEstany de Mar

A les vuit, ja esmorzats, comencem laproximaci vorejantlEstany de La Restanca per la seva esquerra, tot seguint

el cam que va a lEstany de Mar, cam que deixem quan jatenim com a referncia la paret N del Tumeneia. Aquest cam,de comenament sn de prats fora costeruts que menen a unimmens pedregam de grans blocs en qu unes tes ens ajuden aanar trobant el pas. La referncia que tenim ja s la paret per on

puja la via, que est entre el coll del Tumeneia i el coll de Paus.El comenament de la via s ms a prop daquest ltim coll.Ens costa localitzar linici de la via per per el trobem. La

pista; un parabolt (punt dassegurana) a quatre metres del terra.Comencem el ritual: Ens colloquem el boudrier, les cintes,les bagues... despleguem cordes i amunt! La pedra esta freda, elsdits ho noten, per aviat sescalfen. De seguida tenim la sensacique la roca s molt bona, anem pujant metres i comprovant ques aix.

En aquest primer llarg (IV+), entre el fred que fa (ens fan moltmal els dits dels peus) i que estrena peus de gat (dents de rataper a lEmili), en Josep Maria decideix baixar, ja que no vol fer-nos anar malament. Estem a la primera reuni, aix que muntemun rappel i baixa. Finalment, doncs, farem una cordada detres. Repartim les tirades entre jo i en Xevi, lEmili anir desegon. Un far la primera part de la via de primer i laltre, la

part nal. Decidim fer-ho aix per no anar fent canvis de cordaa cada reuni.Lescalada, com acostuma a passar en aquestes parets tan gransdel Pirineu, s qesti danar cercant la lgica de la via. Tenimalguna marrada que desfem per anem trobant la lnia bona.Tirada a tirada gaudim molt, moltssim! Progressem combinantels punts dassegurana que anem posant amb els que anem

trobant de la via. Les reunions estan molt ben equipades. Tot vade perles i xalem de lescalada.

LEmili en el tercer llarg

Fisures de les llastres nals

Reuni abans del cim

En Xevi a la segona tirada

7/15/2019 Cingles 104_

14/32

4

70

7/15/2019 Cingles 104_

15/32

15

471

Qhme?

La primera part transcorre per una srie de ssures que potspujar en bavaresa i uns dedres molt adherents on la roca esmolt compacte. La segona part comena amb un dedre que tels passos ms difcils de la via per, nalment, arribar a unes

plaques nals amb unes ssures molt franques, per plenes delquens que fan escalar sense perdre latenci. Arribem al cim

i la panormica que tenim s fantstica per hem de comenara baixar. Sn les cinc i daqu a dues hores comencen a donarel sopar. Ja ens han avisat que sn puntuals i com es diu

popularment: A la taula den Bernat qui no hi s no s comptat!La baixada s per la via normal, lAresta Paus (III). Ladesgrimpem sense encordar-nos, ja que es deixa fer b. En JosepMaria lha fet en solitari i noms li ha faltat lltim pas, a tocardel cim (5 metres de recorregut), que s aeri i fa iu-iu fer-lo totsol. Anem desfent laresta i ens reunim en un collet tots quatre.Des daqu, continuem baixant per un caos de pedres que s famolt pitjor de baixada que de pujada. Anem desfent cam i veiemque no arribarem a lhora de sopar, aix que els qui estan ms en

Cim del Tumenia (2.784 m)En Xevi negociant les llastres cimeres

forma, en Josep Maria i lEmili, marxen per a arribar dhora inegociar el ranxo per a en Xevi i per a mi. Desapareixen en unmoment! Deuen tenir gana!

Nosaltres els seguim ms lents. Arribem al refu i els companyshan aconseguit que tot i arribar un xic tard ens donin de menjar.Grcies per les dures negociacions!

Diumenge repartim el material, fem les motxilles i baixem sensepreses a agafar el cotxe al Pont del Resec on ens canviem icarregem per fer cam cap a lHostal del Llac per a dinar. Un cop

ben menjats i molt satisfets, acabem cadasc a casa seva.Lescalada de la via Evident s del tot recomanable. Com hellegit en un blog den Mingo Corts de Vilassar de Mar, donhe tret la ressenya que publiquem, s una petita joia amagadade grans massicacions. T la dicultat justa per als qui ensagraden les vies daquest estil i s molt divertida de fer sempreque tinguis un grau descalada mitja i tamb, i molt important,la intuci sucient per a saber interpretar amb lgica la paret.

7/15/2019 Cingles 104_

16/32

6

72

Anant al Pirineu des de Barcelona perlA-2, un cop passat el tnel dels Brucs,veien quan passem per Jorba, a dalt delsturons, uns molins denergia elica que

volten amb la fora del vent; s lAnoia,la comarca ms central del nostre pas,entre la Segarra, el Bages; al nord, elSolsons i al sud, lAlt Camp i lAltPeneds. Una comarca oblidada, tant pelque fa al turisme com per als qui volemfer activitats de lleure com ara caminar,anar en bicicleta etc. Potser el fet destar alombra del Montserrat, destinaci naturalde molts escaladors, i lluny del Pirineu, faaquesta comarca invisible i en passem dellarg com si no exists.

La capital s Igualada, per on travessa el

riu que dna nom a la comarca, lAnoia.Descobrirem pobles tranquils i reformatsde caire medieval com Pujalt. Poblesimportants com Calaf. Tamb castells:Castell de Claramunt, Castell de Rubi.Camps de cereals i vinyes. I els molinsdenergia elica que omplen els turonsde la Serra de Rubi, que sn una fontdingressos important per a la comarcai que ens acompanyaran en quasi tot elrecorregut.

Histries de la guerra civil quesexpliquen en el centre de recuperaci de

la memria histrica de Pujalt on hi haguel Campament dinstrucci del XVIII cosde lExrcit Popular; shi van instruir elssoldats de la lleva del biber.

Aquest hivern passat quan pujvem alPirineu a fer esqu de muntanya, vremsortir de lautovia per anar a fer un copdull per la zona, i la veritat s que ensvrem sentir fora motivats per realitzar-hi una sortida en bicicleta. s una micaestrany tot plegat, tenir-ho tant a propi oblidat, a ms tenint en compte que

podem utilitzar com a base el refugi de

Mas del Tronc.Decidim, doncs, posar l a lagulla ipreparar la sortida. Ens trobem un diaen el casal, tot sopant traiem els mapesi consultem ressenyes. Tenim algunsenllaos de webs que ens marquenitineraris per gps, ja que dun temps en

fem servir aquests aparells per poder traarles rutes. Fa temps vrem descobrir queseguir les rutes amb el gps es la maneraidnia per poder gaudir de lentorn i anar

per feina, ats que les possibilitats deperdres sn mnimes.

Hem quedat amb tothom en el bar delsBrucs, anirem amb els cotxes a deixar lespertinents mudes de recanvi i altres estrispersonals al refugi on ja ens esperen enGuillem i els seus dos gossos. De seguidatrobem un tracte molt cordial i amable ambganes dexplicar-nos coses del territori imolt content que haguem pensat a fer unaruta per la zona. Ens deixem coses perexplicar, al vespre tindrem molt de temps

per fer-la petar. Anirem cap a Jorba, puntdinici de la ruta.

1a ETAPA

Sortim de Jorba. La primera part de la rutala traarem cap a la ciutat dIgualada, i ja apocs quilmetres de la sortida ens trobemamb la bonica ermita de la Mare de Deude la Sala, al costat de Can Cansalada.Comencem sense gaires complicacions,ni grans pujades ni baixades, el terreny es

mostra fora planer ns que ens enlemen un turonet on ja tindrem Igualada a lavista.

La ciutat, la voregem per un magnctraat per a bicicletes, seguint el riu Anoia,que el veiem en tot moment, i que permet

a la gent de la ciutat practicar tot tipusdesport.

La propera destinaci la tenim no gairelluny, la Pobla de Claramunt i el Castell deClaramunt, per primer haurem de superarla Serra de la Gurdia i comenar a agafarcalor; per sort, un cop superat aquestesgla i haver gaudit de la baixada, enstrobem amb les delcies duna fantsticafont al costat dun petit parc. s a partirdaqu on haurem de fer el primer canvide direcci cap al nord est, i ens trobemde cara amb el perl de la muntanya de

Montserrat. Ara comenarem els puja ibaixa, deixarem la plana per entrar enterritori ms muntanys.

Per comenar, seguirem el GR 7 peltorrent del Forn den Mouner i, demoment, tenim sort, la presncia dunnvol per sobre nostre fa que el sofriment

BTT PER LANOIA:Pedalant entre molins

per Toni Salmern i Xavier Saleta (fotos: Xavier Saleta, Toni Llovet i Toni Salmern)

Recollint el cerealsCastell de Claramunt Montserrat al fons

Camps de lAnoia sortint de Calaf

Qhme?

7/15/2019 Cingles 104_

17/32

17

81

17

473

Qhme?

sigui ms agradable, s ns i tot lnicen molts quilmetres a la vista. Anirem

passant per diferents cases pairals, algunesdissortadament han estat abandonadesi, daltres per, sembla que les vulguinrecuperar de loblit. No ens adonem i

passem per sobre del tnel dels Brucs i desobte arribem al coll dels Brucs; som en el

punt on ms a prop estarem de Montserrati, a partir dara, li donarem lesquena iseguirem en direcci nord oest.

Ara ja estem veient el nostre objectiu, laSerra de Rubi i els seus molins. Ens deixael nvol solitari per, per sort, ara ens veuna bona baixada, que ja toca. Laire no

s clid ni xafogs, que s dagrair, i aixque ja som ben b al migdia; alguns fentbroma diuen que sn els molins que fanque circuli aquest airet. Enrere quedenels boscos de pins i ara entrem en terra decultius i de vinyes, s un terreny ms sec.Aix s de tant en tant trobem alguna fontdaigua fresca.

A Castellfollit del Boix - Maians fem unaparada al restaurant Cal Frare per fer unpetit vermut, s lnic que trobarem durantla ruta davui. Aix s, no fan bocatesi, veient menjar a la gent de dins, ens fa

venir salivera. Llstima que fer un granpat no ens permetria afrontar el que ensqueda, en bones condicions.

Els molins de la Serra de Rubi estan atocar, per, cosa estranya, quan ja semblaque hi siguis a tocar tespera una baixadai una nova pujada i aix anar fent ns

Ermita Mare de Du de la Sala

lltima recta nal on sembla que lesaspes dels molins les tinguis al clatell,

com hidalgos caballeros de la Manchaper amb estris de dues rodes. Arribem per a dalt la carena on el vent bufa de valent;la vista s extraordinria sobre els quatre

punts cardinals. Ja hem fet la primeraetapa, tan sols ens queda la baixada nalns al refugi.Arribem dhora i tenim tota la tarda perendavant, per recuperar forces i gaudirde la tranquillitat i el silenci daquestescontrades. Fem petar la xerrada ambel Guilllem, el guarda, que coneix elterritori pam a pam. Un molt bon sopar iuna passejadeta per sota els estels abans

danar a planxar les orelles, tanta calorque ha fet i al vespre fa un fred que pela!2a ETAPAEns ha costat barbaritats aixecar-nosdhora amb aquesta frescor, i el silenci ensha fet fer el ronsa ms del compte. Lolorde caf que ve de la cuina de baix, per,ens fa espavilar.

Sembla que no hi hagi pressa per sortir,ens ho prenem amb ganduleria, preparem

les coses amb la mirada encuriosida delsgossos. Avui han anunciat molta calor,per la qual cosa ja ens anem preparant,cremes, lquids isotnics...

Encaixada de mans, fotos de rigor i unarreveure perqu aquesta tarda quantornem a buscar els cotxes en Guillem jano hi ser.

Cosa estranya, comencem amb baixadadirecci nord i una trialera ja percomenar, aix ens fa obrir els ulls per siencara tenem restes de son. Fins i tot lafresqueta es fa notar i de valent. Per b,

tot sacaba i com s sabut, desprs dunabaixada toca una bona pujada, aquestvegada cap al Puig Altet que el seu nom

ja ho diu tot. Un cop superat aquest tram,ve la BAIXADA, en lletres majscules,llarga, divertida i picona on tothom treules forces don pot, aix sho val!, i a ms

ja s ben sabut que lltim paga el beure.

Molins de la Serra de Rubi Poble de Pujalt

Uns camps de vinyes cam de la Serra de Rubi Travessant un rierol prop de Copons

7/15/2019 Cingles 104_

18/32

8

74

7/15/2019 Cingles 104_

19/32

19

475

Qhme?

Pujant la pista cap a dalt la Serra de Rubi

Reagrupament nal per remuntar per unasuau pista que ens portar per un boniccorriol de pujada per dins el bosc . Ensortirem i ja ens trobem en el territori deles planes de conreu, canviarem el rumben direcci nord oest. A lhoritz, i persobre diferents turons, veiem ms siluetesde molins. Al fons i en sentit contrari, lasilueta altiva de Montserrat, que durant laresta de la jornada la tindrem ben present.

El dest ms proper, Calaf, que ja en tenimganes i gana de trobar una bona eca i unbon cafetonet.

El que ens ve pel devant a patir dara s elque nosaltres anomenarem la Serra unaseguit de pujades i baixades constants quedurant 30 quilmetres, per al contraridahir, avui la ruta passar per diferents

pobles que resten mig amagats per entreels camps, Conill, Castell de Pujalt, amb elseu Centre de Recuperaci de la MemoriHistrica de la Guerra Civil, lAstor,Vilamajor, tots ells pobles silenciososen qu sembla que els nics habitantssiguin les orenetes i on b hi trobarem una

porxada o b una font per fer passar unamica la calor.

Estem arribant a la frontera amb la Segarraa dues passes de Sant Guim de Freixenet,ns aqu hem anat tenint la sensacidanar-nos allunyant del dest, per aqutoquem ratlla i agafem direcci sud est.Tornem a trobar el bosc de pi, la calor ja escomena a notar i amb el constant trencacames fa que arribem a dalt del Turo deMontpao una mica tocats. Aqu dalt ja

podem veure al fons lautovia de Lleida.Ara ens toca una baixada per pista nsal poble de Copons. Haurem de prendre

precaucions en la baixada perqu la pistas bastant perillosa, amb uns grans xargaisque de tant en tant la tallen pel mig.

Un cop arribats al poble anem a buscar

un petit corriol que va pel costat dunrierol, hem passat del sec a un petit oasidhumitat i verdor que en aquestes horesde sol alt s dagrair. Aix durar uns 3quilmetres aproximadament, ns queens trobem per sobre nostre el pont delautovia, ltim i fort repetj ns a trobarel magnc carril bici per on passa la rutadel cam de Sant Jaume, el qual agafem endirecci, ara s, a Jorba.

Noms ens queda carregar les bicicletesi anar de nou cap al refugi a recollir lesbosses que hi havem deixat. Aquestcop per agafarem la carretera que pujadirecte cap al poble de Rubi i senlatota decidida ns dalt la serra de Rubi.

La ruta ha estat un xit i per tant noens en podem anar com si res, ho hemde celebrar. Tornem doncs a Jorba, ondecidim fer un pat per acomiadar-nos. Laveritat s que no hi ha massa assortit derestaurants per poder-nos apalancar. Per ens encabim en un restaurant on tot i no

ser res de laltre mon, ens serveixen unmen i ens permet estar una bona estonarecordant els bons i mals moments de lasortida. Quan la cosa acaba b sacostumaa fer nous plans que anirem perlant poca poc, doncs ja sacosta lestiu i per tantles vacances, on cadasc sorganitza pelseu compte.

Des del refugi preparats per sortir el segon diaRefugi Mas el Tronc

Primer dia

Distncia: 55 km.Desnivell acumulat de pujada: 1462 mHorari: 5 hores (sense parades)

Segon dia

Distncia: 67 km.Desnivell acumulat de pujada: 1402 mHorari: 5 hores (sense parades)

Cartograa: Anoia 1:50.000 InstitutCartogrc de Catalunya.

Telfon contacte refugi: 686 541 983Guillem

Correu electrnic: guillemclaveria@gmail.com

poca recomanable: Primavera,eviteu fer la ruta desprs o amb pluges

Observacions: En tots els poblestrobareu fonts i alguna tamb pel cam.

Menjar: Per menjar lnic punt sCalaf

Ruta: Realitzada el 18 i 19 de juny del2011 per David Puig, Xavier Saleta,Toni, Kiku i Regina Mola, ngelEscalera i els trakeros dels GPS ToniLlovet i Toni Salmern.

Tur de Ferrera sortint de CalafSant Joan de Vilamajor

7/15/2019 Cingles 104_

20/32

0

76

R A Q U E T E S I E S Q U Tots els interessats en publicar les seves ascensions poden enviar les fotos indicant el lloc, el dia i la gent a qualsevol

Pic de la Dona (2.704 m) el 12-11-11 per Josep M.Ventura, Eloi Cot, Toni Ramon, Pitu Santana,Rafael Lacalle i Ramon Cot

Pic Coma dOr (2.826 m) el 09-12-11 per JosepM. Ventura, Pitu Santana i Ramon Cot

Bo-Tall (cirquait de raquetes), el 15-01-12per Maria Garcia, Josep Ll. Fors i Nria Camp(Equip ACE)

Pic de la Coma de lOrri (2.686 m) i Gra de Fajol(2.798 m) el 19-1-11 per Josep M. Ventura, ToniRamon, Isabel Gelada, Dani Gallardo i RamonCot

Pic de Lariste (2.168 m), intent, el 16-02-12 perEloi Cot, Joan Santana, Toni Ramon i Ramon Cot

Port Ain (circuit de raquetes) el 5-02-12 perJordi Ll, Fors, Maria Garca, Nria Camp iJaume Sala (Equip ACE)

Cap de Rec (col.lectiva raquetes) el 11-02-12 ambun total de 22 participants

Muntanya de Linza (Vall dAns) el 17-02-12 perEloi Cot, Joan Santana, Toni Ramon i Ramon Cot

Bony de la Coma den Jan (2.525 m) el 22-01-12 per Josep M. Ventura, Isabel Gelada, ToniRamon, Daniel Gallardo i Ramon Cot

Roca Colom (2.510 m), el 3-12-11 per Josep M.Ventura i Ramon Cot

Puig de la Portella Gran (2.756 m), el 25-02-12per Eloi Cot, Josep M. Ventura, Toni Ramon iRamon Cot

Nria (circuit de raquetes) el 13-02-11 per JordiLl. Fors, Maria Garcia, Nria Camp i Jaume Sala(Equip ACE)

Puigllanada (2.409 m), (circuit de raquetesa La Molina, Alabaus), el 27-02-12 per VikyArcediano, Maria Garcia, Jaume Sala, NriaCamp i Jordi Ll. Fors (Equip ACE)

Serra Maury (2.350 m) el 22-12-11 per Josep M.Ventura, David Gallardo i Ramon Cot

Pic de Bassibers (2.845m) el 12-11-11 per JosepM. Ventura, Eloi Cot, Toni Ramon, Pitu Santana,Rafael Lacalle i Ramon Cot

lbum

ogfc

7/15/2019 Cingles 104_

21/32

21

477

lbmgfc

D E M U N T A N Y A 2 0 1 2

Pic de Coma dOr (2.820 m) el 24-03-12 per IsabelGelada, Toni Ramon, Dani Gallardo i Ramon Cot

Ull de Ter (circuit de raquetes) el 25-03-12, ComaErmada (2.580 m) per Jordi Ll. Fors, NriaCamp, Jaume Sala i Maria Garcia (Equip ACE)

Tuc de Beret (2.590 m) per la vall de Marimanha,el 18-03-12, per Xavi Vidal, Miquel Batlle i JoanVallbona

Port del Compte (circuit de raquetes) el 11-03-11per Jordi Ll. Fors, Maria Garcia, Nria Camp iJaume Sala (Equip ACE)

Pic de la Coma del Forn (2.683 m), Vall deSorteny (Andorra) el 18-02-11 per Xavi Saleta,Toni Camps, Benet Jimnez, Pepe i Joan Vallbona

Tuc deth Miei o Barlongura (2.258 m) perMontgarri el 17-03-12 per Joan Vallbona

Puigmal (2.909 m) per Llo (Frana), el 5-05-12per Toni Camps, Xavier Saleta, ngel Escalera,David Rius, Eladio de la Orden, Artur Cayla iJordi Domingo

Pic de la Dona (2.704 m), Pic de Bacivers (2.845m) i Pic de Bastiments (2.883 m) el 24-03-12 perDavid Puig Pannon i Antoni Salmern

Valls dneu (circuit de raquetes) el 18-03-12 perJaume Sala, Maria Garca, Nria Camp, JordiLl. Fors (Equip ACE)

Tusse de Ramue (3.038 m), abandonament als2.831 m pel fort vent, el 10-03-12 per Toni Ramon,Rafael Lacalle, Isabel Gelada, Daniel Gallargo iRamon Cot

Pic de la Mina (2.683 m), el 10-03-12 per Eladiode la Orden, David Puig i Antoni Salmern

Tuc deth Port de Vielha ( 2.605 m), el 17-04-12 perToni Ramon, Dani Gallardo i Ramon Cot

Bastiments (2.883 m), el 21-04-12 perAssumptaTriad, Pitu Santana i Ramon Cot

s tres adreces: nuriacc51@yahoo.es - francescsalmeron@gmail.com - busquetscomas@yahoo.es

Pic de lInfern (2.869 m), el 27-03-12, per DanielGallardo i Ramon Cot

Gra de Fajol (2.708 m), el 21-04-12 perAssumptaTriad, Pitu Santana i Ramon Cot

7/15/2019 Cingles 104_

22/32

2

78

7/15/2019 Cingles 104_

23/32

23

479

Aivisr

litz

40 CURS DINICIACI A LESPELEOLOGIA

Entrant a lAvenc Emili Sabat (Garraf)

Al fons de lAvenc de Emili Sabat (Garraf)

Sortint de la Cova de la Fou de Bor (Cerdanya)

Prctiques exteriors a Les Pedritxes (Serra de lObac)

Entrant a lAvenc den Passant (Garraf)

Secci dEspeleologia

Durant els mesos de novembre i desembre de 2011 ha tingutlloc la quarantena edici del Curs dIniciaci a lEspeleologia.El curs, com acostuma a ser habitual, ha consistit en quatresessions teriques que shan portat a terme al local social delentitat, i quatre sortides de prctiques.Es va obrir el curs amb la presentaci del cos docent i tot seguites va fer una xerrada sobre la histria de lespeleologia i una

breu explicaci sobre lestructura federativa.La resta de classes teriques es van fer sobre el material personal

bsic, les tcniques de progressi lliure, les tcniques deprogressi en corda, la protecci i conservaci del medi natural,les intallacions i la prevenci daccidents. Lltima classeterica va servir per entrar en el vessant ms cientc amb una

introducci a la geologia i topograa.Les sortides de prctiques es van fer a la cova de la Fou deBor (la Cerdanya), a les Foradades de les Pedritxes (Serra delObac), i als avencs del Passant, Emili Sabat i de lEsquerr(masss del Garraf).Es va clausurar el curs amb el lliurament dobsequis i un pica-

pica. Els quatre cursetistes; David Igual, Isal Triad, MarcSnchez i Oriol Prez, amb una mitjana dedat que tot just arribaa la majoria dedat, han tingut una ptima assimilaci de lestcniques apreses en el curs.Com sempre, i com no podria ser daltra manera, la SeccidEspeleologia rep amb els braos oberts aquesta nova fornadade joves espelelegs, als quals est esperant una nova i fructferapoca dexploracions subterrnies.

7/15/2019 Cingles 104_

24/32

4

80

Fulles i aigua; la tardor en acompanya! (foto: Joan M. Labrador)

L A M A R

Quan lAurora de dits rosats illumin el dia, ens adonremque, com de costum, els maregasses de torn, ms preocupats

sempre pel manteniment de la seva galeria fotogrca que per labona prospectiva meteorolgica, havien, de nou, errat el tret ambels seus averanys de pluja -de vegades penso qu ens passariasi el nostre clima fos semblant al del Canad, amb risc de mort,en molts casos-. Per tant, les capelines, anoracs i ns i tot algun

paraigua, noms serviren per fer nosa i pes a les motxilles quhi farem !

En arribar al punt de sortida de la Marxeta, inquiets per sipodrem deixar el cotxe ben aparcat, un estrany personatge ambuna llum al front, talment un otorrino o un espeleleg, ens va fersenyals i ens va aconduir al lloc daparcament, ens va ajudar enles maniobres: una organitzaci perfecta per part de l Agrupe!

El lloc de sortida de la Marxeta, el polgon industrial dArgentona,era ple de totes les autoritats de lAgrupe: En Vctor Ligos, enLlus Filb, en Pere Busquets i altres saludaven efusivament alsfuturs marxaires que, amb cara de son, anvem arribant.

A les vuit en punt, lesclat dun coet don la sortida als centenarsde marxaires que omplirem lamplada del cam ns arribar a lariera dArgentona, on, de cop, el gruix hum an aprimant-se nsa formar una llargussima la ndia, que avanava amb lentitud.Les pluges dels dies anteriors havien convertit la llera de la riera,

per on transcorria la Marxeta, en un autntic fangueig i encaraportava fora aigua. Els marxaires avanvem amb dicultats,mirant b on posvem els peus, buscant les parts ms slides delcam, que cada vegada era ms trepitjat i per tant ms fangs.Els qui anaven al darrera de la la senfonsaven, sense remei,ns als turmells. Tot aix va donar un aire daventura inslit a

la Marxeta. Molts ens criem protagonistes duna expedici perla selva de Birmnia, com si fssim les columnes dels soldats

britnics perduts i enfangats a la selva de Objetivo Birmnia.

En arribar a Dosrius, al primer punt davituallament, contentsper lesfor realitzat i amb els baixos dels pantalons ben mullats,

IMPRESSIONS DE LA MARXETA, 20-NMiquel Reniu (marxaire)

ens esperava una coca excellent i un bon caf amb llet oferts perlAgrupe, aix com un descans ben merescut.

Desprs del petit descans i just en deixar lrea davituallamentde Dosrius, ens esperava la part ms dura del recorregut: una

pujada llargueta que justicava lexcursi. Els i les que feien la

Marxeta per suar la cansalada i deixar alguns grams pel cam,s a dir, per raons desttica o senzillament, els qui ho feien permorticar i endurir el cos i lesperit, ens vrem alegrar, shaviacomplert lexpectativa prevista. En arribar a la carena, un corriolesps, farcit de bolets de tota mena, agradable, amb sentors demolsa i humitat, wagneri i posiblement ple de follets, ens portns a la carretera on els camins de la Marxeta i la Minimarxetaes bifurcaven. Jo vaig escollir el cam fcil, aconsellat pelsmeus amtrions en Pep Riera i les exbanqueres; si b, en LlusVelasco i en Salme van triar el cam llarg, del qual explicavenmeravelles, un Sangri-La que algun dia haur de descobrir.

Al segon punt davituallament, a Ca lEspinal, ens esperavenmenges i begudes atentament servides per les velles autoritats

de lAgrupe: en Brullet, en Masriera, entre altres.Desprs duna llarga, bonica i fresca baixada, passant per la fontdel Llorer, arribrem a la riera dArgentona i de nou al polgonindustrial on nalitz la Marxeta. Un ben guanyat vermut enshi esperava i, desprs, cap a casa amb una samarreta blava queimmortalitzar la nostra heroica caminada.

Cal precisar que la data del 20-N en qu tingu lloc la Marxetano amaga cap commemoraci histrica, ni cap intent dafavorirlabstenci electoral. Aix, almenys, mho va conrmarlAgrupe.

UNA MARXETA RODONAJordi Sol Matu

Oblidat el ruixat de fa una estona, faig cap a Argentonadisposat a tornar moll. El punt de trobada s ben gris. Ai, ai, ai...Desprs de sucar sovint els peus a la riera, trio fer la curta(de fet, ja ho portava decidit) i la tria em permet endinsar-me

per un corriol ple dencants. Que b! Sembla que pot valer la

El Control de Sortida (foto: Llus Hugas) El Control desmorzar (foto: Llus Hugas)

Repartiment de coca per a tothom (foto: Llus Hugas)

Aiviasralitzd

7/15/2019 Cingles 104_

25/32

25

481

Aivisr

litz

pena la mullena... per, en arribar a la resclosa de Dosrius,laigua ns als turmells provoca noves malediccions. No res,minuts desprs, la coca , el caf, el cigarret i un raig de sol tmidmarrodoneixen lesperit.

Pujar els kilos que em sobren ns a Can Ribot costa una mica

(potser s millor que digui que costa molt). Per val la penaperqu, un cop a dalt, comena un festival de corriols magncsamb algunes vistes que ensenyen una mar que, avui, sembla unacatifa de paper de plata arrugat.

No em perdo la font dels lbers den Jav i de nou torno aoptar per la curta (no he dubtat gens). Aix que de seguida scdavant les taules parades a Ca lEspinal. Evito els xuxes, perno em puc estar de menjar un donut. Cono que lesfor de la

pujada compensar aquest caprici tan rod. Un altre cigarret i japuc comenar la baixada.

Haver vist la Font del Llorer no t mrit. El cam hi passa a freci tots els marxaires lhan vista, ns i tot els qui, de tant crrer, jafa estona que sn a larribada. Travesso el torrent de lEspinal i

remunto per laltra banda; s la part ms selvtica del recorreguti li aporta aquell carcter currat que tant magrada de lesMarxetes. A Can Misser Prats, em llegeixo el patracol i faigcas de les mesures preventives. Efectivament, veig les estranyesvoltes... de lluny.

Acabo molt satisfet del recorregut que mhan proposat. Comen altres Marxetes, massalten els dubtes sobre els quilmetresrecorreguts. Segur que noms sn els que posa limprs? Tantse val. Patates, olives, vermut i... un cigarret sn un bon nal.

A ms, surt un sol brillant! Rod!

El Control B davituallament (foto: Joan M. Labrador)

X E T A 2 0 1 1

LEquip Escombra tancant el recorregut (foto: Joan M. Labrador)

Cam cap el Control B (foto: Joan M. Labrador)

UN VETER A LA MARXETAJosep Ruz i Roquet

La viglia de la Marxeta, a la nit, plou de forma abundant.Amb el company que vrem quedar per anar-hi no sabem qufer, nalment decidim: si dem al mat plou no hi anem, si no

plou, s.

El dia de la marxeta al mat no plou, per tant sortim de Matar

cam dArgentona. Arribats al punt de trobada ja hi ha foragent, el dia es mant i sembla que millora, (acabarem amb unsol espaterrant).

A les vuit en punt donen la sortida, jo dacord amb el que deiael programa far la curta, de 10.950 mts., calculo que tardar

ms del que indiquen, 2 hores 45 minuts, per la meva edat i lesmeves forces. Hem de tenir en compte que quan em vaig anar ainscriure, i ja era divendres a la nit, em van dir que ns aquellmoment no hi havia ning ms gran.

Dacord amb el programa, (felicito sincerament lentitat,perqu sn sempre una lli de geograa i histria comarcal),comencem a caminar per la riera dArgentona, on es conrmaall del cabal irregular que anuncia el prospecte, ja que trobemdiferents trams, uns amb fora fangueig i altres de difcil pas perlaigua que baixa a causa de les ltimes pluges.

Arribats a Dosrius, ens espera un reconfortant esmorzar,recordo les primeres marxetes quan ens el diem a la motxilla,

buscvem un lloc per seure, la fiem petar i renovvem el cam.

Ara prcticament tots a peu dret i rpidament seguir caminant.Continuem per una pista costeruda que per mi no sacaba mai,per que si et paraves i tentretenies a mirar lhoritz en algunaclariana del bosc, es veien unes vistes molt boniques.

Acabada la pista vrem entrar per camins que ens van permetregaudir de diversos racons com la Font dels lbers den Jav,comprovant com molta gent se la passava de llarg, sense veure-la ni beuren, per arribar nalment a Ca lEspinal.

Aqu hi ha un avituallament i considerant que ja som al puntms alt dara endavant tot ser baixada tot passant per la Fontdel Llorer. Per ai aix no s aix, els nous corriols traats

juntament amb les ltimes pluges i els petits sifons que trobemfan que la marxeta sallargui duna manera desmesurada i que

jo arribi al punt nal al cap dunes cinc hores dhaver-ne sortit.Per lany que ve i amb motiu del XXV aniversari, mireu de serms precisos amb les distncies, sobretot amb la curta per si puctornar-la a fer. Grcies per la vostra dedicaci i esfor en b delexcursionisme.

El Control dArribada (foto: Joan M. Labrador)

7/15/2019 Cingles 104_

26/32

6

82

Aiviasralitzd

Segons mossn Antoni Bach el topnim de Lord t unasemblana i origen com amb Lorda de Frana. Potser una micams tard del segle xviii, es comen a escriure com Mare de Dude lHort.

Perqu aquest santuari? Per imposici en la programaci desortides collectives, em varen dir; hauries danar al santuari deLord pel novembre, s del teu sector, i aqu el teniu.Permeteu-me la llicncia. Vaig descobrir aquest rac de mnquan precisament era un rac de mn amb tota lafecci delexpressi. Les Cases de Posada, restaven abandonades, nomsamb un incipient servei de Colnies a les cases Altes.Era un dilluns de Pasqua Granada i el motiu recuperar unaantiga tradici danar a laplec del Santuari a peu des dela Vall dOra. Sortirem a les cinc del mat, recollim la gentdOrriols a la rasa dOdrigues, al Coll dArques safegien els

parroquians de Besora i Busa i tot seguit ens dirigirem al plade casa Llobeta amb lermita de Sant Iscle i Santa Victria (que

ja hem conegut en altra ocasi) per baixar cap a Santa Eullia

de les Cases (Eulria segons la pronncia autctona). En aquestlloc sesmorzava, es reprenia el cam baixant cap al Pont de lesCases en ple engorjat del Cardener ara engolit per les aiges dela presa, a partir daqu comenava la remuntada, en arribar ala casa de Sollort, petit recs, i tot seguit enlvem el cam delgrau, lascens era bastant rpid i en arribar a laltipl les personesde ms edat que havien accedit al Santuari per laltre grau ensvenien a rebre, muntvem els estendards de cada parrquia i elsmenuts portaven els gonfanons, formant una process dallms peculiar i pintoresca. A dos quarts de deu sobrien les portesde lesglsia amb tota solemnitat. Tot seguit, aguanta metxa!,un rosari soporfer i missa solemne, per acabar anant a estimarla Mare de Du. No cal dir que sortint es parava taula amb unestovalles a terra i tothom sasseia al voltant per dinar.Actualment amb la desaparici del pont, no hem tornat ms alSantuari i la tradici per part de les parrquies de La Vall dOra,Besora i Busa sha estroncat.Per aix avui hem canviat radicalment dorientaci i la nostraruta far cap des del serrat de Sbol, passant per la casa daquestnom, completament enrunada, seguint lnic cam existent peranar a la casa de Torruella, tamb enrunada, situada per al fonsde la vall. Cal esmentar un tros de cam anomenat el Mal Pas,duns deu metres de llargada, s ms impressionant per la timbaque no per la seva estretor, ja que hi passaven els matxos i lesvaques. Deixem enrere Torruella i, vorejant la canal del mateixnom, observem el nou paisatge que ens brinda lembassament dela Llosa del Cavall. Arribem a la casa de Sollort completamentaixecada de nou, encara que no habitada. Enlem per el graual costat dun roure centenari i en arribar a laltipl tenim ja el

Santuari a tocar. Dinem a lera del santuari i lhorari ens permetesplaiar-nos-hi per desprs seguir el cam vers el grau de SantLloren on trobem un can que segons la versi popular provde les antigues guerres carlines. Enlem la pista per trobar am dreta la font de Sant Isidre, poc desprs ens desviem abansdarribar al tnel, per passar pel Roc Foradat, coincidint amb el

Lembassament de la Llosa de Cavall

LA MOLA DE LORD (1.189 m)(SORTIDA COLLECTIVA DE NOVEMBRE)

per Llus Hugas (text i fotos)

El Santuari de Lord

GR-7. Retornats a la pista accedim en pocs minuts a lermita deSant Cerni del Grau, on acaba el nostre cam.

En tot aquest recorregut hem vist el Roc de Canalda, la Serra delPort del Compte, laltipl de Busa, la Serra dels Bastets, la Serradel Verd, la Serra dEnsija, els Rasos de Peguera, el Pedraforca,el Cad, etc...Resum de dades histriques. La primera allusi que tenim dela Mare de Du de Lord s de lany 992, quan Ermengol heretadel seu pare Borrell, comte de Barcelona, el comtat dUrgell.El mateix any el comte Guifr deixava en testament als pares

benedictins de Sant Lloren de Morunys part de les sevespossessions, entre elles lesglsia de Santa Maria de Lord.El segle xix fou fatal per al santuari, durant la guerra de laindependncia fou saquejat per les tropes franceses, encara queno destrut. Lany 1812 el santuari sutilitzaria com a dipsit de

presoners francesos, situaci semblant a la pres del Capolatella Busa. Lany 1835 els carlins el convertiren en hospital decampanya. Al Solsons, els carlins havien estat forts des del

primer moment i el seu basti era el santuari de la Mare de Dude Lord, per el capit general de Catalunya, Francisco EspozMina, hi va posar setge i va prendre el baluard lany 1836. Defet, fou el coronel Niub qui menava les tropes de la reina quanhi entr a sang i foc destruint-lo ns als fonaments. Lany 1867 elsenyor Esteve Monegal adquir a lestat la propietat dels terrenysi es colloc la primera pedra del temple actual. Al juliol de 1936,a nou dies dhaver comenat la guerra, el comit revolucionaride Sant Lloren de Morunys puj al santuari amb la intencide saquejar-lo, per uns devots de la Verge sels avanaren iamagaren limatge entre unes boixeres. Descoberta per, fouconduda a lAjuntament de Sant Lloren, i ms tard al museude Solsona, al gener de 1939 fou recuperada a Darnius (Girona),

quan les tropes republicanes intentaven creuar la frontera amb laintenci de vendre-la a lestranger.Fins aqu un petit resum de les moltes vicissituds que afectarenel santuari, per abans dacabar potser cal remarcar que com totaverge trobada t la seva llegenda; la tradici diu que fou trobada

per un bou que amb la pota furgava la terra i els seus bramulscridaren latenci del pastor que en anar-hi va trobar la Verge.Una ltima llicncia. He de confessar-vos que la meva intenci

primera era accedir a la Vall de Lord a travs de la Serra deBastets, per den la construcci de la presa lany 1997 lacorrespondncia de camins va quedar completament escapadai per enllaar-los cal fer una volta impossible de completar ambles condicions actuals duna collectiva. Ara b, el projecte de laSerra de Bastets o Els Llengots resten guardades a la motxilla

per si algun dia sescau una ruta per aquest sector, sinceramentval la pena.Tamb vull fer esment de la collaboraci rebuda per trobar elsitineraris den Miquel Aliberas als Bastets, i en Llus Pineda a laruta de Sbol i Sollort. De ben segur que tamb haureu notat quemolts noms o diccions que utilitzo sn diferents als de segonsquins mapes o versions ortogrques, per els vaig assimilar dela gent de la contrada.

7/15/2019 Cingles 104_

27/32

27

483

Aivisr

litz

SANT GREGORI (1.068 m); Susqueda - Osor(SORTIDA COLLECTIVA DE DESEMBRE)

per Jos Ll. Rodrguez (Fotos: Joan M. Labrador) amb lajut de Leonor Roda i Estrella

Pujant cap a Sant Gregori des de lembassament de Susqueda Pessebre i nadales a lermita de Sant Gregori

Tot el grup a lermita de Sant Gregori

La collectiva de desembre ens va portar cap la vena comarcade La Selva. Vam comenar la nostra singladura a la presa deSusqueda. Impressionant obra denginyeria inaugurada, per jasabeu qui, el 1967. T 135 metres dalada i suporta la presside 233 milions de metres cbics daigua quan est plena, que,

per poltiques de producci hidroelctrica, gaireb s tot lany.Amb la seva construcci es van ofegar les poblacions de SantVicen de Susqueda i Sant Mart de Quers. Si teniu ocasidemaneu perms per a entrar a la sala hipstila, s una meravellade larquitectura industrial moderna.El dia pinta b, el cel esta net de nvols, per quan comencema caminar fa fora fred. Anem per la carretera que porta nsa la presa. A 300 metres agafem una pista de servei de lesinstallacions elctriques de la zona hidrulica. Fa una mica de

pujada, pujada que ja no deixarem ns a arribar al cim de SantGregori. De seguida la pista es torna corriol, que discorre enmigduna pista abandonada i que durant ms de dos quilmetres haestat excavada enmig dels esbarzers per nosaltres. Estem ala Castanyeda de Colobrans. De tant en tant, caminem sota elscastanyers, que ara estan nus i ens van encatifat el terra amb lesseves fulles. Tamb hi ha alzines, roures, pins, i ns i tot algunaguera silvestre.Aquesta pista-corriol tributa a una altra pista, ms transitada.Continuem pujant ns a la crulla que hi ha en una plana. El cam

planeja una estoneta, passant per la Casa Nova de Colobransi el Cerver. La primera sembla que estigui habitada, almenystemporalment, i a la segona, tot indicava que hi havia pocmoviment hum. Una mica ms endavant, quan el cam comenaa davallar, labandonem i agafem, a la dreta, un altre que puja isendinsa a la castanyeda ns a quedar desdibuixat. Les niquesreferncies que tenim sn unes tes que ens indiquen un lmitterrenal. Una curta pujadeta i de seguida arribem a un magncroure que ens indica on est el bon cam.Planegem una bona estona. Per lesquerra veiem una castanyedarenascuda i es pot apreciar perfectament com de les antiguessoques tallades han brotat noves branques que lluiten entre els

pins replantats. Al fons de la vall el Sot del Clascar, una mica msenll, una masia amb el mateix nom. A la dreta del cam trobemalgunes alzines sureres i ms endavant un bosc de conferes.Arribem a les runes duna casa amb un dipsit daigua. Ja ensqueda poca pujada. Continuem una bona estona caminant enmigdel bosc, cada vegada ms tancat de conferes. Quan sacaba la

pujada el cam torna a planejar, tot vorejant la muntanya de SantGregori. Ens apropem a un mirador des don podem apreciartota la plana de lEmpord; veiem perfectament la Badia deRoses i les Illes Medes. Arribem a un gran bassal, zona desbarjoi esporga dels senglars i uns metres ms endavant ens trobem un

bell prat amb la Capella de Sant Gregori.Aqu ja ens espervem els amics Pere Pe, Pere Bu i la Fina ambuna molt agradable sorpresa; unes delicioses pastes, un reparadorcaf i un garnatxa que feia caure les llgrimes. Com que feiafora estona que no menjvem, tothom es va posar a dinar, i

ns que no vam deixar les safates de dolos sense cap engruna,els termos buits i la bta de vi tremolant, no ens vam plantardavant de la porta de la capella, on en Francesc, amb el seu art,va construir un naixement amb molt bon gust. Sota la batuta delEnric, cantrem el repertori habitual de nadales que, grcies alvi dels Peres, ens va semblar que anvem millor que de costum.En aquesta data tan especial no vrem poder evitar emocionar-nos tot recordant a la nostra sempre estimada amiga Carme.La capella de Sant Gregori (1088 m), t una perspectiva

paisatgstica de tota la comarca i de les valls venes impressionant.Es coneix des del 1632 i a mitjan segle xxva ser molt refeta. Elseu inters arquitectnic s fora limitat ja que es tracta dunedici duna sola nau i absis semicircular amb atri coronat perun petit campanar despadanya. Fora curis s un refugi pera pelegrins amb loriginalitat de tenir forma de pirmide i deconstrucci moderna (1940). A la vora de la pirmide hi ha un

bosquet de conferes que podria ben ser lescenari duna peli

de por. Paga la pena creuar el prat i endinsar-se uns segons albosc. Sant Gregori s un lloc ideal per descansar, ja que al costatde la capella hi ha una petita era amb vistes a la vall dOsor, SantMiquel de Solterra, les Agudes, el Matagalls i ms enll el mar.Desprs de dinar, retornem cap al bassal dels senglars, i agafemun caminet a la dreta, ja de baixada, que ens ha de portarar aOsor. A pocs minuts arribem a Can Serra Turonell, amb un passatfora millor que lactual on ens trobem una petita capella amb unoriginal pessebre. Com que anem justets de temps declinem laidea danar a fer una ullada al Puig dAfrau. Ja tenim excusa per amuntar una altra collectiva, ja que les vistes des del puig paguenla pena. Continuem cap a Osor, amb una esplndides vistes sobrela vall. En poca estona arribem a Can Ferrer (abandonat), perms endavant trobem el que sembla ser el paller de la casa i

que lestan rehabilitant. Seguim muntanya avall ns als Bancs,masia abandonada i separada del cam. De seguida passem pelcostat del Maroi i desprs el cmping. Ja som a Osor, noms calvorejar el camp de futbol i entrar al Cor de les Guilleries ques el restraurant on ens espera un bon berenar de Nadal, ambembotits de la comarca.

7/15/2019 Cingles 104_

28/32

8

84

7/15/2019 Cingles 104_

29/32

Hong

WALTER BONATTILa mort dun mite i la seva relaci amb CINGLES

El 13 de setembre del 2011 moria a Roma un daquellsalpinistes que han fet poca. Un dels grans de la muntanya, per ami, el ms gran. Va nixer el 22 de juny de 1930 a la Llombardia,concretament a la ciutat de Brgam.

Fer-ne ara una biograa, seria tasca llarga i segurament ensdeixarem moltes coses. O sigui, tan sols uns apunts: Als 18anys (1948) 4a ascensi a la Walker dels Grans Jorases, al 1951

primera ascensi de la via Bonatti al Gran Capucin, al 1954membre de lexpedici italiana que puja per primer cop el cimdel K2, al 1958 ascensi al G-IV (Karakorum), al 1961 PilarCentral del Montblanc, al 1965 primera hivernal solitria a la

Nord del Cerv... sn tan sols un tast dalgunes de les seves gransascensions.La seva vida literria, naturalment, ha estat lligada a la muntanya.Els seus llibres els hem llegit i rellegit; Les meves muntanyes(Bruguera 1965), el primer que va escriure, sha convertit en undels nostres llibres de capalera.Per, per atzar, aquest home tamb va tenir relaci amb

lAgrupaci i dintre dun dels seus llibres Un modo di essere(DallOglio Mil 1989) hi tenim un raconet per acompanyar-loa la glria.Vrem conixer Walter Bonatti, a Granollers, el febrer del 1988,en el decurs dun cicle de conferncies sobre els cims de msde 8.000 metres. Acabada la xerrada que donava Bonatti sobreel K2, ens hi acostrem tmidament en Miquel Sala i jo, persollicitar-li una entrevista per a Cingles. Haig de ser sincer, laseva proximitat em superava, per ben aviat em vaig adonar quela senzillesa i simpatia eren valors a afegir a la seva personalitat.Entrevista, fotos, conversa sense defugir cap tema i sobretot

proximitat. Era com parlar enmig de la muntanya, al voltantduna taula de qualsevol refugi.Lentrevista es va publicar al Cingles nm 65, el juny del 1988,

a la pgina 172. Us aconsello repassar-la.* * *

La histria podria acabar aqu, per no. Walter Bonatti eraquelcom ms que un alpinista, aquells valors que li havem captattindrien el seu reex. Aproximadament un any ms tard rebia unavis de correus per recollir un llibre. Venia dItlia, regal duna

editorial milanesa. Primera edici del nou llibre de Bonatti: Unmodo di essere, sortint dimpremta, quina passada!Mentre el llegia, de cop, part de lentrevista que li havem feta Cingles i el meu nom. Negre sobre blanc, aquell homerecordava i transcrivia la nostra conversa... entre centenarsdentrevistes i reportatges que li havien fet arreu del mn haviatriat una part de la nostra.Mare de Du! la sensaci de tan sols per un moment haverarribat a interessar al mite va superar el meu ego, us asseguroque des daquell moment tinc clar quin es el meu millor momentcom a alpinista; aquella conversa amb en Walter Bonatti.Us haig de ser franc, el mrit s den Miquel Sala, va ser ell quies va preocupar de fer arribar Cingles a les mans del ms granalpinista del mn. No hi ha dubte, en Miquel i jo, sempre hem

fet una bona cordada...Ara, ja no s entre nosaltres, ens ha deixat als 81 anys, aquestaicona de lalpinisme. Un mite, una explosi de tcnica, devalentia, en els difcils any que lalpinisme mundial cercava uncam, enmig del convuls segle xx. Per sobretot, un cap clar persaber que ell tan sols era un home, un muntanyenc ms...

per Manel Punsola i Mitjans (fotos: Arxiu Punsola)

El seu primer llibre i lnic tradut al catal El llibre on parla de lentrevista que li va fer Cingles

Walter Bonatti signant Cingles a Granollers (1988)

29

485

7/15/2019 Cingles 104_

30/32

0

86

No

a...

Us comuniquem que les ltimes altes que shan registrat hanestat les segents:-Xavi Patxot i Cardoner -Xavier Casal Romero-Jaume Puigvents Pons -Quer Sanbria Aparici-Aleix Mart Teixid -Miquel Serra Colilles-Joan Roca Manero -Marc Janer Gonzlez

NOTES DARXIU

Som el coro infantilde la nostra Agrupacii amb les nostres veus de nincantem i fotem remor...Ens agraden els joguetsles postals i les revistesi creiem tots en els reisdoncs, tots tenim molta vista...

A mi, magrada un io-io,a mi, magrada un timbal,a mi, un cavall de cartri a mi, fer molt lanimal...Sortim tots i passegemi com som petits i fnsles muntanyes escalemi als avencs anem endinsSom el coro infantilde la nostra Agrupacii amb les nostres veus de nincantem i fotem remor...s a dir, som uns angelets,bons nens, ens ho mengem tot

i amb les nostres dents de lletescurem un cap de porc.Tamb ens agrada xiulari tamb sens omple el cora la Natura cantari fotre algun renegotPer sempre junts procuremno fer-te cap mal a tui quasi sempre logremque no senfadi ning.I aix ens hem despedit,s tard i anem a dormiri si voleu aplaudirus fem a tots BONA NIT.

LLETRA DEL COR INFANTIL DE LANOSTRA AGRUPACI (1974)

En Jordi Roca ens ha fet arribar dues perles; la primera ha estatla foto que publiquem a la pgina 3 daquest Cingles i la segonaha estat una relquia, es tracta de la lletra de la can que es vacantar al foc de camp del Campament Infantil de Catalunya1974 que es va celebrar a Canyamars, concretament al Pou delGla. La lletra segurament deu ser de lErnest Samper i ja us

podeu imaginar la conya en veure actuar uns ganpies de msde vint-i-cinc o trenta anys guarnits amb bolquers i gorra de copcantant una can dedicada a totes les colles infantils (de veritat)assistents a aquest campament i vingudes darreu de Catalunya.

HIMNE DEL COR INFANTIL DE LA NOSTRA AGRUPACI

Una altra relquia, el bander del Campament (Arxiu Josep M. Parera Pepus)

INFORMACIONS GENERALSALTES DE SOCIS

ASSEMBLEA ANUAL DE LA FEECEl 21 dabril es va celebrar al Centre Cvic del Pla den Boetde la nostra ciutat lAssemblea Nacional Ordinria de laFederaci dEntitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), i vacorrespondre lorganitzaci a la nostra entitat, lACE.Lacte, al qual va assistir una trentena dentitats representades

per unes vuitanta persones, (nombre molt minso si es t encompte que sn associats a la FEEC ms de quatre-centesentitats), va estar presidit per Jordi Merino, president de laFEEC, acompanyat pel nostre president en Vctor Ligos, de JoanMora, alcalde de nostra ciutat i del regidor delegat dEsports iEnsenyament en Pere Galvany. En el breu discurs dapertura elSr. Mora va fer-nos esment del seu lligam al mn excursionista

ja que va dir ser soci del Club Excursionista de Camprodon i

recordava la seva darrera travessa pirinenca feta pocs dies abans.Lassemblea comen amb la lectura de lordre del dia.Seguidament es va raticar lalta de dotze noves entitats, duesdelles representades en lacte i concretament una dellesmaresmenca, La Massa de Vilassar de Dalt. Causaven baixavoluntria tres entitats.Es van raticar diferents reglaments, el de la Copa Catalana iOpen Raids dEsports de Muntanya, de la Copa i Campionatsdescalada de dicultat i en bloc, de les competicions de lescurses per muntanya, el de la Copa FEEC-Lafuma de cursesdUltraresistncia per muntanya i el de la Copa Catalana deCaminades de Resistncia.Igualment s va aprovar la memria de gesti i activitats de2011, la liquidaci de lexercici 2011 i lestat de comptes de la

FEEC en data 31 de desembre de 2011.Es va tractar en lassemblea, a demanda dalguns assistents,lintentar claricar la situaci actual dAzimut, cosa que ferenel President, Sr Merino i el vicepresident primer de la FederaciSr. Pix.Finalment el president Jordi Merino va informar sobre els

projectes i temes despecial inters en els que la FEEC esttreballant. Un informe que va abastar ladmissi de la FEEC coma membre observador en la Federaci Internacional dEscaladaEsportiva (ISFC); la Llei mnibus; el projecte de decret deSenders dutilitat pblica; les taules de negociaci en matriade seguretat i prevenci amb Bombers i les Administracionsal Pedraforca i a Montserrat; la situaci de la ComissiEstatutria, la taxa dels serveis dels Mossos dEsquadra enactivitats esportives; el conveni de reciprocitat en els refugis demuntanya; la situaci dels refugis i les futures millores que shi

preveuen; o els avantatges que tindran els federats que participinen les conegudes travesses Carros de Foc (Aigestortes) Cavallsde Vent (Cad- Moixer) i Estanys Amagats (Cerdanya), unavegada shagin signat els convenis que sestan negociant ambles empreses que gestionen aquestes travesses.En el torn obert de paraules es plantej perqu havem de seguirlligats a la Federacin Espanyola pel tema de refugis i sin es

podia buscar fer-ho a travs de lIAA i el CAF pel nostre compte.Bones intencions per moltes dicultats.Un altre tema fou si es podia escurar el temps per poder entrarun club al s de FEEC i no interposar tantes traves i limitar el

pes de la decisi de la Vegueria o dels veguers en particular,sestudiaria les possibilitats.

Les darrers paraules del Sr Merino van ser per agrair a la nostraentitat, lAgrupaci Cientco-Excursionista, la feina quehavem esmerat en lorganitzaci daquest esdeveniment quehavia estat fora reeixit.La sessi nalitzava desprs de tres hores llargues on no hihagu res destacable o que desperts un gran inters entre elsassistents.

7/15/2019 Cingles 104_

31/32

31

487

N...

BANKIA, CAIXA LAIETANA,lOBRA SOCIAL i LAGRUPACI

per Pere Busquets i Comas

EL SOCI OPINA...CICLE DE PROJECCIONS ...PROJECCIONS 2012 (segon semestre)

Aquestes sn les projeccions que programades:

Caixa Laietana ara s Bankia. LObra Social es debilita. Lesrelacions cordials sensorren. Ning no diu ni sap res i vandesapareixent tots els contactes... Qu est passant?El pitjor de tot plegat s la falta de comunicaci. Els ajuts icollaboracions van desapareixent, per per a nosaltres s del

tot necessari saber si es tractar dun tot o res, dun ara o msendavant, o si aix s un sha acabat per sempre.Tothom calla i tota la gent que coneixem han anat marxant o hofaran aviat.Qu hem de fer com a Entitat? Quan i com podem planicar lesactivitats futures?Quina mala imatge sest donant a les acaballes daquest ciclei quina mala imatge per comenar una nova etapa. Tantes itantes coses es desplomen... qu queda de tots aquells suportsa la cultura, a lesport, a les entitats i a la ciutadania? Quantesmedalles guanyades merescudament per arribar a fer aix;acabar com un banc pur i dur i insegur. Per acabar aix no caliaenvoltat-se de tant misteri ni haver danar escoltant que sestavatraballant per aconsseguir la millor opci amb qui fer la fussi

per tenir ms independncia. Total per qu? Per acabar com unbanc del PP? No calia.

Sembla que no tot sigui noms per una reducci de recurssossin que veritablement es pretengui deixar de collaborar, s adir arribar a la collaborazi zero. Per aix no s el que enshavien venut ns ara.En una comunicaci del mes de gener 2012, de paraula perllegint un escrit que no sens va entregar, ens diuen que esconservara, noms per aquest any, la collaboraci dels anuncisa Cingles, que es retirava tota la collaboraci a la Marxeta ique de cara al 2013 haurem de fer noves gestions per senseassegurar cap resultat, ni positiu o negatiu.En una altre comunciaci del febrer, noms un mes desprs, ensdiuen que desapareixen totes les collaboracions emparaulades

pel 2012, que ho senten molt per tenen lordre de dir-nosque Bankia elimina tots els ajuts amb lafegit que sintentarfer gestions per mantenir el comproms dels tres anuncisdaquest any, dun a un, per sense assegurar-nos res. Total unacomunicaci desmenteix lanterior i tan frescos, quina grcia!I ens preguntem, i ara desprs de les privatitzacions dentitats

bancries, qu?Ens hem de treure del cap obtenir res de Bankia. s perdre eltemps intentar de trobar com sortir-nosen. No cal negociar res,

perqu no hi ha res a negociar. Sens han tret de sobre i ja est.Ens queda una ltima oportunitat per intentar de trobar unaescletxa que ens permeti accedir a lObra Social des dun nou

punt de partida? Potser es podra assolir un nou tipus dajuts sisenfoquessin els nostres projectes des dun altre punt de vista?

De fet assolir una soluci positiva s molt difcil perqu lObraSocial tamb fa aigues.Lanunci de Bankia al Cingles-102 era en castell, mal presagi,i el del Cingles-103 el van traduir nosaltres, sense esperarconrmaci i tampoc no lhem cobrat. Ha estat lltim!Com acabar tot aix? El futur es veu molt negre i crec quening sap cap all on van.

El primer anunci a tota plana El segon anunci ja en castell El tercer anunci a mitja plana

7/15/2019 Cingles 104_

32/32