Celsona 734

� Celsona 734 - Divendres, 12-08-2011

Solsona Redacció

El Servei d'Emergències (SEM) ha recollit un total de 2.928 signatures per sol·licitar el manteniment del servei urgent d'ambulància vigent fins al dia 22 de juliol, és a dir, el que hi havia abans de la retallada.

El procés de recollida de signatures continua obert a diversos comerços de Solsona i de forma itinerant els dimarts i els divendres al mercat. També es pot signar a altres poblacions com Su, Cambrils, Pinós, Sant Llorenç, Ogern i Cardona.

Segons els membres del transport sanitari i del SEM, recollir signatures és una manera de fer reivindicació de forma pacífica. El procés continuarà obert de forma indefinida fins que la Generalitat prengui una resolució.

El Servei d'Emergències Mèdiques recull prop de 3.000 signatures

La Barra del Mia

L'Ajuntament de Solsona enviarà una carta explicant que multaran amb 40e els que no pleguin la merda dels seus gossos!!

�Celsona 734 - Divendres, 12-08-2011

Solsona Ajuntament Solsona

Recordar, una vegada més, les obligacions dels titulars de gossos per mantenir neta i sense excrements la via pública de Solsona. Aquest és l’objectiu d’una nova campanya informativa, la tercera en dos anys, que duu a terme l’Ajuntament per posar fi a l’incompliment de l’Ordenança mu-nicipal. L’acció ha consistit en la tramesa d’una carta als 365 propietaris de gossos que des de principi d’any han censat la seva mascota en el registre municipal.

L’Ajuntament recorda que les sancions per no recollir les deposicions del gos són de 40 euros. Així mateix, és obligatori portar l’animal lligat i està prohibit el seu accés en parcs infantils i zones de joc. Des del 2009, la Policia Local vetlla pel seu compliment i la brigada municipal ha instal·lat noves papereres en aquells indrets del municipi més freqüentats per passejar amb el gos, com el Camp del Serra i el parc de la Mare de la Font.

Toc d'atenció als propietaris de gossosEs constata un increment dels incompliments de la normativa de la tinença d’animals domèstics, sobretot quant als excrements de gossos

Amplien en una desena les places d’estacionament del carrer d’Antoni Gaudí

L’Aju n t a m ent d e Solsona ha habilitat una de-sena de places d’estaciona-ment més al carrer d’Antoni Gaudí, en el tram descendent en direcció al passeig del Pare Claret. Aquesta mesura s’ha adoptat arran de la finalit-zació de les obres de la sala polivalent, fa més de mig any, i la paralització temporal dels treballs del casal cívic, que es reprendran durant el primer trimestre de l’any que ve, segons fonts del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

La regidoria de Governació ha considerat oportú recondicionar les places d’aparcament que abans ja hi havia hagut en aquest tram de vial atesa la seva proximitat a la zona comercial i de bars del passeig. Per aquest motiu s’ha despintat la senyalització horitzontal que reservava tota una franja de la calçada per al pas de vianants. En aquests moments, els vianants disposen de vorera suficient a l’altra banda del carrer.


Festa Major Solsona Redacció

Es presenta el cartell i el programa de la Festa Major de Solsona

El disseny gràfic, obra de Pere Cuadrench, se centra en la figura del pregoner, un element peculiar

en la tradició solsonina.El públic juvenil guanya protagonisme en el programa

Reinvenció a partir de la retallada Els balls de Festa Major d’aquest any seran amenitzats

per les orquestres Maravella, Venus i La Chata. En aquest sentit, es percep la retallada pressupostària a què obliga la conjuntura econòmica. El pressupost d’aquesta edició és d’uns 99.000 euros, 21.000 menys respecte l’any passat.

Així, per exemple, aquest any el programa no presenta la Principal de la Bisbal i el concert de tarda a la plaça de Sant Joan del 10 de setembre anirà a càrrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona.

A banda d’això, el programa inclou actuacions de primer nivell, com la de Lax’n’Busto, que és cap de cartell del concert solidari del SOM el 3 de setembre, i la d’El Belda i el Conjunt Badabadoc, que sortirà a l’escenari de la sala polivalent el dia 10 per tancar la jornada de l’Aplec Independentista del Castellvell, organitzat pel Casal Voliac i el Casal Popular La Fura.

El Grup de Teatre Lacetània es manté fidel a la tradició d’estrenar una obra per la Festa Major. En aquest cas, sobre l’escenari del Teatre Comarcal, es representarà Rumors, del nord-americà Neil Simon.

Per segon any consecutiu, la vessant gràfica del progra-ma és obra de l’artista solsoní Pere Cuadrench, guanyador del concurs convocat per la regidoria de Cultura. El focus recau enguany en la figura del pregoner, amb la fisonomia de Joan Isanta, el treballador municipal que realitza les crides a través d’aquest peculiar sistema des de fa 28 anys.

Mai abans com fins ara el públic juvenil solsoní havia gaudit d’una Festa Major feta tant a mida. Enguany, en la seva 358a edició, el programa de les festes en honor a la patrona, que se celebren del 7 a l’11 de setembre, incorpora les propostes dis-senyades per la Joventut Solsonina, especialment per a la franja nocturna. En la dimensió estrictament artística, del disseny gràfic del programa, el paper principal és per al pregoner de Solsona, la figura amb la qual el dissenyador, Pere Cuadrench, vol enaltir la tradició oral.

“L’Ajuntament està cofoi amb la participació de la Joventut Solsonina en la programació de la festa”. Ho va ma-nifestar la regidora de Cultura, Sara Alarcón, en la presentació del programa, acompanyada de l’artista guanyador del concurs per escollir el disseny, Pere Cuadrench. “Això demostra que els processos participatius que impulsa l’Ajuntament poden arri-bar a bon port”, va destacar fent al·lusió al procés de creació d’aquesta nova plataforma juvenil, ara autogestionada.

Una de les principals novetats d’aquesta edició és el Concurs de Músics al Carrer, obert a tots els grups o solistes de la comarca, que el dia 9 a partir de les 6 de la tarda omplirà de concerts les places del nucli antic. La formació guanyado-ra podrà tocar als concerts de la sala polivalent de la Festa Major de l’any que ve. Les inscripcions, que són obertes fins a final de mes, es poden fer per correu electrònic a l’adreça [email protected]


Homenatge a la tradició oral“El pregoner és un símbol de Solsona i l’ofici encara

conserva l’essència antiga”, ha argumentat Cuadrench, que ha subratllat la seva voluntat de retre homenatge a la tradició oral que s’ha transmès al llarg dels segles. Així, la portada inclou un perfil de Joan Isanta tocant la trompeta per anunciar les festes, i l’interior combina la inclusió de relats ancestrals, en forma de pictogrames i cal·ligrames, i composicions contemporànies. Una de les dues tintes és el daurat, que “pretén elevar la paraula oral a la categoria de tresor, que els pobles han preservat”.

De fet, la presència d’aquesta figura, pertanyent no no-més a l’àmbit festiu solsoní sinó també a la seva quotidianitat –Solsona és l’única capital de comarca que conserva aquest ofici per anunciar, per exemple, els difunts– és un dels factors que més va valorar el jurat per escollir el disseny entre les quatre propostes presentades al concurs. Tot i això, també va tenir un pes decisiu la seva qualitat artística.

Pere Cuadrench agraeix a la regidoria de Cultura la completa llibertat amb què ha pogut dissenyar el conjunt de la publicació per expressar artísticament tot el que ha volgut. Aquest programa és previst que surti al carrer a final de mes o principi de setembre i properament a www.solsonalafesta.net.

La regidora de Cultura, Sara Alarcón i l'autor de la imatge dràfica del programa de Festa Major, Pere Cuadrench

Festa Major Solsona Redacció

n Dr.JoanRieraMartí: Medicina de l’esport.

n Dr.AntoniCostaTubau:Ginecologia i obstetrícia.

n Dr.AntoniFernàndezSolà: Medicina interna.

n Dr.AlfredoMontehermosoJaramillo:Oftalmologia. Cirurgia ocular.

n Dr.JordiGiménez-SalinasBotella:Psiquiatria. Psicogeriatria.

n SílviaGilibetsParcerisa:Psicologia clínica. Neuropsicologia.

n Dr.MarcArmanguéJorba:Medicina i Cirurgia estètica.

n SòniaEsquerrerChueca:D.U.I. Nutrició terapèutica i Salut natural

n Dr.JosepM.GarciaBoldú: Cardiologia.

n Dr.EnriqueFernándezSallentiDr.JoséÁngelCodinaLópez: Vein Center. Tractament de Varius i Proctologia.

n Dr.FrancescPortaBlanquera: Digestologia.

n Dr.JaumeOliverasRiera: Traumatologia.

n D.P.RafaelFonollàNavarro:Estudis de la marxa i la carrera esportiva.

n MaiteLópezPérez: Osteopatia I fisioteràpia.


Comencen les nits insòlites a SolsonaTrenta dues persones van completar el recorregut pel patrimoni solsoní

Durant tots els divendres del mes d'agost a les 9 del vespre el públic solsoní i els turistes poden gaudir de visites gui-ades nocturnes per la "Solsona insòlita" a càrrec de l'arqueòleg municipal Pere Cascante.

El passat divendres hi va haver la primera de les quatre visites progra-mades. Hi van assistir un total de 32 persones, que van poder fer el recorregut passant pel Palau de Llobera, els absis i el campanar de la Catedral, Cal Carreres, la plaça Sant Joan, Cal Metge Solé, la plaça Major, els carrers de Sant Pere i Llobera, finalitzant la visita al celler de Ca l'Aguilar.

Els participants van escoltar atentament les explicacions de Cascante, que els va aproximar al patrimoni local civil i religiós de les èpoques medieval i barroca. El Palau Llobera és el punt de partida de la ruta

Solsona Miquel Manzano

La Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona posa en marxa "la nit del improperis"

La Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona (UBIC) ha posat en marxa la setena edició de les rutes nocturnes. Aquest any les rutes versen sobre els improperis de la ciutat de Solsona. Dijous passat unes 120 persones van omplir els quatre torns.

El recorregut s'inicia al Museu del Ganivet amb la pro-jecció d'un audiovisual sobre els gegants. A continuació, una dona de fum i aigua, un personatge habitual d’aquestes rutes, acompanya al públic en una passejada per la plaça Major. Més tard es recorre el celler de ca l’Aguilar, carrer de Sant Miquel i plaça de la Catedral, i durant el trajecte es fa referència a com es construeixen els improperis.

Tot seguit, els visitants s'endinsen a la Catedral, on fan un recorregut per la història dels gegants de Solsona des de la guerra civil, l’estat en què va quedar el cambril del Claustre quan va ser cremat i la manera com s’organitza, i com funciona la Vint-i-Quatrena.

Un cop fora de la Catedral es representa una escena amb un toc d'humor, tot finalitzant la ruta amb una copa de cava a l'Oficina de Turisme Comarcal.

Un any més les rutes nocturnes de la UBIC han esde-vingut un èxit, com ho demostra que abans de començar la primera ruta, tot i l'ampliació d'aquest any, ja s'havien emplenat tots els torns.

Així doncs, els propers dijous del mes d'agost sortiran quatre grups de 30 persones cada mitja hora a partir de les 9 del vespre per gaudir dels tresors i patrimoni que amaga la ciutat de Solsona a l'interior dels seus racons més emblemàtics.

El Gegant Vell

Edicions de les rutes de la UBIC

Primera ruta (2005): Pou de Gel i visita al CampanarSegona ruta (2006): Hospital de Llobera, carrer de la Re-gata, call jueu, plaça de St. Joan, Torre de les hores, casa de la Quadra, plaça Major, claustre de la Catedral.Tercera ruta (2007): Nit a la Catedral.Quarta ruta (2008): Palau episcopal, museu diocesà, c/ St.Llorenç, pati gòtic del consell.Cinquena ruta (2009): Torre de la muralla del Vall Fred, safareigs, portal del Castell, cal Gamisans, cal Morató, farmàcia Pallarès, baixos de l’AjuntamentSisena ruta (2010): CastellvellSetena ruta (2011): La nit dels improperis


Mentalisme Mag Pere

En una travessa les probabilitats d’encer-tar un ple al 15 (amb una reduïda) són gairebé del 0 %. Per tant, les probabilitats d’encertar el resultat exacte d’un partit de tanta transcendència com un Madrid-Barça, seran similars o fins i tot inferiors.

Analitzant les cases d’apostes d'internet ens podem fer una idea dels resultats que la gent considera més lògics i coherents. Per exemple, si queden 4-3, la casa d'apostes Bwin dóna 101 euros per euro apostat, ja que és un resultat poc probable. En contra, si el resultat final és de 2 - 1 només donen 10 euros per euro jugat, ja que aquest resultat és bastant més obvi.

I aquí es on entra la màgia. Aquest diumen-ge 14, just abans de l'inici del partit al Càmping el Solsonès, penjaré de la teulada una caixa amb pany i clau amb el que crec que serà el resultat del partit. Aquesta predicció quedarà a la vista durant tot el partit (que es visionarà amb una pantalla gegant) i no serà manipulada per ningú ja que estarà a uns quants metres del terra.

En acabar el derbi comprovarem si la pre-dicció coincideix amb el resultat final... Coincideixi o no, m’agradaria agrair al Càmping totes les faci-litats donades per convertir una idea esbojarrada en una realitat.

Moltes gràcies!

Ple al 15 = 0,00000697% probabilitats


Vall de Lord Montse Riu. Fotos: Montse Vilalta - Montse Riu

Sant Llorenç ha celebrat aquests dies la seva festa gran. Tot començava el dijous dia 4 amb el dia de festa Major orga-nitzat pel Casal l’Estaca. La tant esperada paròdia aquest any ens portava a la plaça els 4 grups polítics representats a l’Ajun-tament, la legión amb cabra inclosa i finalment el rei, la reina i el príncep, acompanyats per un seguici de guardaespatlles. També a mitja paròdia es podia sentir la famosa frase “algú ho havia de dir”. La classe política de la comarca no es va escapar tampoc de l’espectacle.

Al vespre continuava la festa amb una trobada d’acor-dionistes, que ja fa uns anys que ocupa la nit del primer dia de festa.

Sant Llorenç acull una Festa Major amb molt bona participació

per finalitzar el dia, gran concert per la gent jove, aquest cop amb Skandol Públic i la Banda del Coche Rojo, grup de ver-sions. Aproximadament 300 persones van disfrutar d’aquest concert.

Diumenge el matí els jocs infantils es varen traslladar al Pavelló degut a la pluja que va caure. Al migdia, sardanes i a la tarda presentació del primer equip de futbol del CE Sant Llorenç i celebració dels memorials Josep M. Xarau, que aquest cop celebrava la 25a edició, i el memorial Ramon Bessa Fornell. A 2/4 de 8 del vespre les havaneres, amb els mítics Pescadors de l’escala, feient les delícies de tots els assistents. Fi de festa al Guilligan’s.

El divendres dia dedicat als gegants i geganters, jun-tament amb els grallers Som Kom Som, treient els gegants de cercavila per portar la gent al sopar popular. El temps va acompanyar i va permetre l’assistència d’un miler de persones. Acabat el sopar, resta de cercavila pels bars del poble amb final al Pavelló.

El dissabte al matí es disputaren els partits de futbol tant dels benjamins com dels cadets. Festa de l’escuma a la tarda i per primer cop en aquesta festa partit de futbol amb soviè-tiques. També es va presentar el llibre Futbol a Sant Llorenç d’en Francesc Regàs i taula rodona amb els exjugadors del FC Barcelona Carles Reixac i Josep Maria Fusté.

Aquests dies el CE Sant Llorenç també ha inaugurat el local social construït dins la primera fase dels vestidors de la Piscina Municipal.

A la nit, gran correfoc pel casc antic de la població. I

El dilluns també s’iniciava amb animació infantil a les 6 de la tarda, tirada de bitlles catalanes i correfoc infantil. Fi de festa també al Guilligan’s.

Dimarts, campinonat de botifarra al Bar Jardí. I per continuar, Cercatasques amb la Banda Vatua. I per acabar, ball amb el grup Musical Orgue de Gats.

Al tancament de l’edició quedava pendent de celebrar l’últim dia de festa, el dia dedicat al Sant Patró, amb missa, cer-cavila amb els gegants, concert i ball de tarda amb l’Orquestra Rosaleda i no podia faltar el concert de festa Major a càrrec de la Coral Morunys a l’església.

Aquests dies la població ha estat plena de gent per disfrutar de tots aquests actes, també hi havien instal.lades les atraccions a la zona de la plaça del Mur.

Igualment, durant aquests dies s’han pogut visitar di-

Les soviètiques van prendre el relleu als jugadors de futbol i van fer el seu particular "partidet"


Vall de Lord Montse Riu

La història de l’església de La Pedra plasmada en un llibre

Jaume Adam i Vidal ha escrit un llibre amb l’edi-ció de l’Ajuntament de La Coma i La Pedra narrant la història de l’Església de La Pedra, titulat La parròquia de Sant Sadurní: una mirada a la història.

El proper dia 13 d’agost, dins dels actes de la Festa Major de La Coma es farà la presentació de l’anomenat llibre. L’acte tindrà lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament a les 12 del migdia amb la presència confirmada de la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, sra. Rosa Pujol i Esteve.

Durant la presentació, l’escriptor Jaume Adam explicarà tant el treball de recerca realitzat com les petites històries que se’n desprenen.

En el trascurs de la presentació, el llibre es posarà a la venda amb un preu de 10 euros, després també es podrà adquirir a l’Ajuntament. Se n’ha fet una tirada d’uns 230 exemplars.

Per finalitzar l’acte, petit refrigeri per a tots els assistents al local de joventut de la Piscina Municipal.

Primers bolets a la Vall de Lord

Durant aquests dies, a causa de la pluja caiguda durant el juliol i les baixes temperatures registrades, ja es poden veure els primers bolets trobats a la zona.

En aquest cas, es tracta de ceps, però també es pot trobar algun rovelló, però només localitzables pels boletaires més experimentats.

Paròdia del Casal l'Estaca: El rei i el príncep davant; i darrera, la resta d'autoritats

ferents exposicions. Des de l’Associació Cultural Vall de Lord, s’han organitzat la dels barrals i màquines de ventar, mostra de fotografies antigues, teler manual i escultures de Joan Herrada, tot a la sala Manel Segret dels claustres del monestir.

A la botiga de decoració Canal, exposició de pintures de Josep Fruitós. A la consulta de massatges Exprès, fotografies a càrrec de Xavier Serra.

Els pintors locals La Taca han exposat les seves pintures a la biblioteca.

Exposició del grup de pintors locals La Taca

Moment del Correfoc pels carrers de Sant Llorenç

10 Celsona 734 - Divendres, 12-08-2011

Castellers de Solsona Gerard Roca - Fotos: Josep M. Poblet

Diumenge passat els Castellers de Solsona ens vam desplaçar a la vila de Sant Guim de Freixenet (Segarra) per as-sistir a una gran diada conjunta amb un dels nostres padrins de bateig, els Margeners de Guissona. Una diada on els Castellers de Solsona vam aprofitar per sumar un nou castell a la llista dels nostres descarregats: aquesta vegada va ser el 5 de 6.

Tot sembla indicar que cada vegada que els Castellers de Solsona actuem amb els Margeners de Guissona, les coses ens han d'anar molt de cara. Era la segona diada de la nostra història que actuàvem conjuntament amb els Margeners de Guissona, i hem de dir que en totes dues els Castellers de Solsona hem aprofitat per estrenar un nou castell: el dia del bateig fou el 4de6a i ahir a Sant Guim de Freixenet va ser el 5de6. També és la segona setmana consecutiva en la que els grocs estrenem un nou castell. Tot plegat demostra que el temps ens està donant la raó dels assajos i que la parada estival ha anat bé per recuperar forces i començar amb més empenta aquesta segona volta de diades que ara ja no ens farà parar fins a final de temporada, al mes de novembre.

L'actuació va ser a 2/4 d'1 del migdia al carrer Major de Sant Guim. Un carrer que es va convertir en plaça castellera per

5d6 aconseguit a Sant Guim de Freixenet

Primer 5d6 dels Castellers de Solsona

Es va aconseguir diumenge passat a Sant Guim de Freixenet (Segarra)

unes hores. Per començar, Castellers de Solsona i Margeners de Guissona vam enlairar els 2pd4 i un pd4 respectivament per obrir la diada. Més tard van ser els Margeners els encarregats d'enlairar el primer castell en la primera ronda: un impressionant 3 de 7 que demostra la qualitat i experiència que amb el temps ja ha adquirit la colla de Guissona. Castellers de Solsona vam començar també forts apostant pel 4 de 6a. La segona ronda es diu que acostuma a ser la que s'ha de fer el castell més potent i

l'aposta més "arriscada" d'una diada, ja que és el moment més idoni per carregar un castell. Margeners ho van fer amb el 4 de 7 i els de Solsona, fent cas del consell, vam decidir tirar defini-tivament a plaça el 5 de 6; un 5 de 6 que va poder ser carregat sense dificultats i descarregat amb algun espant final, sort n'hi va haver de la feina sobretot de la pinya i posteriorment del tronc, que va reaccionar, i que finalment van ser capaços de tornar a posar el castell a lloc. Era el nostre primer 5 de 6. La tercera ronda va ser la d'anar a assegurar la bona diada que s'estava oferint i es va voler tancar amb castells que ambdues colles ja tenen bastant consolidats. Guissona va enlairar un 3 de 6 per sota mentre que els solsonins vam descarregar el 4 de 6.

Tot va acabar amb els pilars finals: Margeners van enlairar el seu ja característic p de 5 mentre que Solsona vam decidir tancar la diada com ja portem fent darrerament amb el p de 4 ps.

11Celsona 734 - Divendres, 12-08-2011

1� Celsona 734 - Divendres, 12-08-2011

Olius Ajuntament d'Olius

Inaugurat el mercat dominical del Pi-Olius

Bona afluència de públic al primer dia de mercat d’Olius al Pi de Sant Just. Malgrat la pluja, Les autoritats inaugurant el mercat

Olius celebra el sopar de Festa Major

Amb un canvi d’escenari, els veïns han gaudit d’una agradable vetllada.

L’últim sopar popular de la festa major d’Olius es va celebrar a Sant Esteve l’any 2009, i tots els invitats van acabar dins el temple degut a la pluja, que va impedir que la celebració es fes al lloc habitual de l’esplanada situada al costat de la muralla. Va suposar un esforç enor-me per l’organització, ja que en poc temps es varen haver d'ubicar tots els comensals i posteriorment donar servei en unes condicions no gaire apropiades. Malgrat aquest entrebanc tothom va sortir molt satisfet d’aquesta incidència climàtica que va provocar un fet històric d’aprofitament de l’església de Sant Esteve.

A l’any 2010, la mort de l’Isidre Malé, va refredar molt tota la colla or-ganitzadora i es va suspendre el sopar. L’Isidre, era molt estimat per tots i per respecte a la seva memòria i la poca dis-tància en el temps respecte a la festa ma-jor, es va fer aconsellable la suspensió.

Aquest any, la novetat ha estat el canvi d’escenari. El Molí del Pont ha estat escollit per a fer la reunió i sopar

dels veïns i al mateix temps assegurar un espai a cobert en cas de pluja.

Per sort tot ha anat dins les previ-sions i tots els assistents van poder gaudir d’una magnífica trobada.

El sopar al Molí del Pont

Rifa de la festa Major d'OliusEls premiats a la rifa són:

1r premi: 20.9792n premi: 07.6563r premi: 23.3904t premi: 23.9035è premi: 09.707

el primer dia del mercat Pi-Olius, celebrat al voltant de la plaça de l’Olivera del Pi de Sant Just, ha estat molt positiva.

L’equip de govern, juntament amb la resta d’autoritats presents van inaugurar aquest primer mercat dominical que pretén aportar una nova iniciativa comercial al municipi i a la comarca.

A mig matí quan el temps va millorar, l’afluència de públic va ser força important. Molts veïns d’Olius i Solsona, van poder visitar i comprar en aquest mercat setmanal.

L’Ajuntament espera per als propers diumenges, l’aug-ment en nombre i varietat de les parades, ja que els promotors així ho han comunicat al consistori.

Sopar a la fresca 2011 de Clariana de Cardener

El passat dissabte dia 6, prop de 70 veïns de Clariana de Cardener ens varem reunir als baixos de l’ajuntament per fer un sopar a la fresca. Feia goig veure tanta gent coneguda, reunida sols per passar una bona estona fent-la petar tot fent un bon mos.

Un cop tips i refrescats, el Mag Pere ens va fer tota una demostració de màgia, que ens va agradar i fer riure molt, tant a petits com grans.

Cal dir que el temps ens va ser molt favo-rable i ens va acompanyar durant tot el dia i la nit, tant en la preparació com en el transcurs del sopar. La jovenalla va poder jugar i passar-s'ho bé als volts de l’ajuntament.

Des de l’ajuntament volem agrair l’assis-tència i la participació que hi va haver per part dels assistents. Vàrem marxar molt satisfets i amb ganes de repetir-ho ben aviat.

Clariana de Cardener Roger Vilar

1�Celsona 734 - Divendres, 12-08-2011

Olius Ajuntament d'Olius

Inaugurat el mercat dominical del Pi-Olius

Bona afluència de públic al primer dia de mercat d’Olius al Pi de Sant Just. Malgrat la pluja, Les autoritats inaugurant el mercat

Olius celebra el sopar de Festa Major

Amb un canvi d’escenari, els veïns han gaudit d’una agradable vetllada.

L’últim sopar popular de la festa major d’Olius es va celebrar a Sant Esteve l’any 2009, i tots els invitats van acabar dins el temple degut a la pluja, que va impedir que la celebració es fes al lloc habitual de l’esplanada situada al costat de la muralla. Va suposar un esforç enor-me per l’organització, ja que en poc temps es varen haver d'ubicar tots els comensals i posteriorment donar servei en unes condicions no gaire apropiades. Malgrat aquest entrebanc tothom va sortir molt satisfet d’aquesta incidència climàtica que va provocar un fet històric d’aprofitament de l’església de Sant Esteve.

A l’any 2010, la mort de l’Isidre Malé, va refredar molt tota la colla or-ganitzadora i es va suspendre el sopar. L’Isidre, era molt estimat per tots i per respecte a la seva memòria i la poca dis-tància en el temps respecte a la festa ma-jor, es va fer aconsellable la suspensió.

Aquest any, la novetat ha estat el canvi d’escenari. El Molí del Pont ha estat escollit per a fer la reunió i sopar

dels veïns i al mateix temps assegurar un espai a cobert en cas de pluja.

Per sort tot ha anat dins les previ-sions i tots els assistents van poder gaudir d’una magnífica trobada.

El sopar al Molí del Pont

Rifa de la festa Major d'OliusEls premiats a la rifa són:

1r premi: 20.9792n premi: 07.6563r premi: 23.3904t premi: 23.9035è premi: 09.707

el primer dia del mercat Pi-Olius, celebrat al voltant de la plaça de l’Olivera del Pi de Sant Just, ha estat molt positiva.

L’equip de govern, juntament amb la resta d’autoritats presents van inaugurar aquest primer mercat dominical que pretén aportar una nova iniciativa comercial al municipi i a la comarca.

A mig matí quan el temps va millorar, l’afluència de públic va ser força important. Molts veïns d’Olius i Solsona, van poder visitar i comprar en aquest mercat setmanal.

L’Ajuntament espera per als propers diumenges, l’aug-ment en nombre i varietat de les parades, ja que els promotors així ho han comunicat al consistori.

Sopar a la fresca 2011 de Clariana de Cardener

El passat dissabte dia 6, prop de 70 veïns de Clariana de Cardener ens varem reunir als baixos de l’ajuntament per fer un sopar a la fresca. Feia goig veure tanta gent coneguda, reunida sols per passar una bona estona fent-la petar tot fent un bon mos.

Un cop tips i refrescats, el Mag Pere ens va fer tota una demostració de màgia, que ens va agradar i fer riure molt, tant a petits com grans.

Cal dir que el temps ens va ser molt favo-rable i ens va acompanyar durant tot el dia i la nit, tant en la preparació com en el transcurs del sopar. La jovenalla va poder jugar i passar-s'ho bé als volts de l’ajuntament.

Des de l’ajuntament volem agrair l’assis-tència i la participació que hi va haver per part dels assistents. Vàrem marxar molt satisfets i amb ganes de repetir-ho ben aviat.

Clariana de Cardener Roger Vilar


L’atur baixa sensiblement al

Solsonès

Aquest mes de juliol ha baixat sen-siblement l’atur a la comarca del Solsonès i se situa en 816 aturats, 20 menys que al juny. Solsona (que cau per sota dels 700 aturats), Olius (35) i Sant Llorenç de Morunys (25) són els municipis amb més persones aturades. L'any passat al juliol es van registrar 822 aturats. Per tant, l'atur a la comarca es manté pràcticament sense canvis.

Joventut Solsonina organitza un

concurs de música al carrer

Joventut Solsonina està prepa-rant un concurs de músics al carrer dins del programa d'actes de la Festa Major de Solsona 2011.

El concurs està obert a grups o solistes. Els concerts es realitzaran a les places del nucli antic de Solsona, durant la tarda del 9 de setembre. Un cop finalitzat el termini d’inscrip-cions l’organització farà el reparti-ment de places, horaris i durada dels concerts.

Els músics o grups musicals hauran de portar els seus instruments i equip d’amplificació si és necessari. l’organització els subministrarà un punt de corrent a la plaça que els hagi tocat.

El guanyador podrà tocar du-rant la Festa Major de 2012 a la Sala Polivalent. El jurat estarà format per músics, professors de música, actors, i gent del món de la faràndula de Solsona. El termini d’inscripcions és fins al 31 d’agost del 2011.

Breus comarca Miquel Manzano

Atur per municipis al SolsonèsCastellar de la Ribera ..........................2 Clariana de Cardener ..........................8 Guixers ................................................0 Lladurs ................................................1 Llobera ................................................6 La Molsosa ..........................................2 Navès ..................................................8 Odèn ....................................................4 Olius ..................................................35 La Coma i la Pedra ............................11 Pinell de Solsonès ...............................7 Pinós ....................................................9 Riner ...................................................8 Sant Llorenç de Morunys ..................25 Solsona ............................................690

Total de la comarca .......................816

Incendi a Castellar de la Ribera

Els Bombers de la Generalitat van donar per extingit, a les 21:46 hores, l’incendi de vegetació forestal que es va produir dilluns a la tarda al municipi de Castellar de la Ribera.

L’incendi, que es va produir per causes encara desconegudes, es va localitzar a la Finca Ginestar, a prop de la carretera C-26 al quilòmetre 91 aproximadament.

Segons el Cos d’Agents Rurals, el foc va cremar una superfície de 1.430m2 de massa forestal.

Finalment, van estar un total de 10 dotacions terrestres i 3 aèries (3 helicòp-ters bombarders) les que van participar en l’extinció de l’incendi. D’altra banda, no va ser necessària cap evacuació i tampoc no hi va haver afectació viària.

Fumigació a l'arbrat

La nit i matinada de dimecres a dijous d’aquesta setmana, l’ajuntament de Solsona va aplicar un nou tractament fitosanitari a l’arbrat de diversos punts de la via pública, sobretot als plàtans i freixeres.

Aquest tractament s’aplica per prevenir la plaga de l’insecte popularment anomenat “tigre del plàtan”. Es realitza mitjançant la fumigació dels arbres. Tot i que els productes emprats són de baixa ecotoxicitat i innocus per a la salut humana, el consistori va recomanar tancar qualsevol obertura de les llars per evitar molèsties, així com no deixar animals domèstics a l’exterior.

La fumigació va ser general, a totes les zones del municipi amb presència de plàtans i freixeres. Entre altres indrets, es va dur a terme al passeig del Pare Claret i la plaça del Camp, l’avinguda del Cardenal Tarancón, el Vall Calent i el Vall Fred i algunes places del nucli antic.


Els balladors de la Trobada de Gegantons escalfen motors

Els nens i nenes que ballaran durant la Trobada de Gegantons de Sant Roc han realitzat els assajos.durant aquesta setmana. Cada tarda s'han reunit a la plaça del Consell per aprendre les habilitats per fer ballar un improperi.

Óssos, Cavallets, Nans, Drac, Àliga i Gegantons van desfilar davant l'atenta mirada dels pares de la canalla.

En algun moment va ser dur haver de repetir alguns ballets per ajustar la coordi-nació entre els balladors, però tots han posat molt bona voluntat per aprendre i estaran a punt per l'estrena de divendres a la residèn-cia Pere Martir Colomès i per al gran dia, dimarts 16, on seran els grans protagonistes del passacarrers i dels posteriors ballets.

La il·lusió dels més petits fa de la festa de Sant Roc una festa molt especial i esperada cada estiu.

Solsona Miquel Manzano

Els balladors dels gegantons

A punt de començar l'assaig dels cavalletsEls Nans demostren la seva habilitat

Els Óssos van fer un bon assaig Els Gegantons van despertar admiració


Detall de la inauguració del Drac

El passat 31 de juliol a les 10 de la nit, amb pre-sència d’un bon nombre de persones, es va fer la inaugu-ració del Mur de la Memòria Històrica de la nostra Vila d’Oliana. L’esmentat acte va ser a la plaça anomenada de les Lloses. He de dir que el monument (un gran drac) és un homenatge a diferents persones il.lustres del poble.

Oliana Marcel Ribera

Festa de Sant Jaume de Graell

Benedicció del terme des de Sant Jaume (partida de Graell)

Inauguració del mur de la Memòria Històrica

Un any més vam celebrar l’aplec a Sant Jaume, partida de Graell. Aquest any va faltar en Pere Vilaseca i Solé; va ser durant molts anys el puntal de l’esmentada festa de Sant Jaume de Graell”; fa uns temps que ens va deixar. En aquesta data d’enguany els amics i el poble d’Oliana vam voler retre un petit homenatge a l’amic Pere; una placa col.locada vora l’església recordarà als visitants d’aquest lloc que la persona allí esmentada es va cuidar de la capella i que anys rera any per Sant Jaume se celebrés un aplec. En Jaume va dedicar part de la seva vida a la reconstrucció i a la recerca de mà d’obra i diners per l’arranjament de l’ermita.

X pedalada popularFa uns dies, vam poder veure un bon nombre de persones

participant en la X pedalada popular, que va sortir de la plaça Mn. Albert Vives. Els organitzadors de l’ACO, una vegada acabada l’esmentada pedalada, van obsequiar els participants amb una samarreta.

Participants en el moment de la sortida

Personal que atenia al públic.

Dimecres passat, dia 9 d’agost a les 7 de la tarda, va haver-hi la inauguració del SUMA Supermercats, instal.lat en una nova ubicació. Tothom hi era convidat, a degustar les seves marques. L’endemà dia 10 van obrir les portes per tots els clients.

Nou establiment “Suma”


Peramolins amb nom, de Josep Espunyes

Demà dissabte dia 13 d’agost a 2/4 de 8 del vespre es portarà a terme al cafè de Peramola la presentació del llibre Peramolins amb nom de l’escriptor Josep Espunyes. Si voleu gaudir de les explicacions que ens farà l’autor, us hi esperem. Seguiré informant la propera setmana sobre l’esmentada presentació.

En Josep Espunyes durant la presentació d’un altre dels seus llibres

Oliana Marcel Ribera

El passat 29 de juliol es va prejubilar un altre treballador de l’empresa Taurus, en Josep Maria Viladrich. Els companys i companyes van obsequiar-lo amb uns detalls que li van fer molta il.lusió. Tots volem arribar a jubilar-nos algun dia, llavors po-drem fer sense presses les coses que no vam poder desenvolupar per motius d’horaris i lògicament pel treball que havíem de dur a terme en l’època activa. Els diccionaris ens diuent, “Jubilar: Eximir de la feina, d’un càrrec, etc., per vellesa o altres motius, una persona i assenyalar-li una pensió vitalícia”. Una altra di-finició diu: ”Experimentar una alegria viva, expansiva”. Sigui com sigui, Josep, des de les pàgines de l’Informatiu Celsona, et desitgem en aquesta nova etapa, que gaudeixis tant com puguis de la vida i de la natura. No oblidem que ets un excursionista dels bons, dels de xiruca, d’aquells que trepitgen cada racó de la nostra geografia i, a la vegada compartint aquestes experiències amb els companys...

“Cal tenir clar que la vidano es mesura per viatges o per anys,

sinó per les vivències de cada persona,que són les que fan créixer i madurar”

Prejubilació

En Josep Maria Viladrich, celebrant-ho amb els companys/es de feina

Es traspassa llicència de Taxi

a Solsona amb vehicle inclòs.

647 626 024

OPORTUNITAT


Consell Comarcal

Actuacions a la carena de C-26 - Comardons - Solanes - carretera de Cambrils

Aquest any el Consell Comarcal del Solsonès ha portat a terme una important actuació quant a prevenció d’incendis forestals. Concretament l’actuació s’ha focalitzat al camí d’interès comarcal forestal de la carena de la C 26 – Comardons - Solanes - Carretera de Cambrils, definit al Pla Director Forestal. Aquest segueix la Serra de Comardons en direcció S-N, la carena paral·lela a la carretera de Cambrils, per dins de la massa forestal boscosa. L'actuació va tenir lloc als municipis classificats d’alt risc d’incendi forestal ,segons el Decret 64/1995, de 07-03-1995, de Castellar de la Ribera, Lladurs i Odèn.

Les actuacions han consistit en una tallada de tota la vegetació arbòria i arbustiva en una franja de 5 metres d’amplada a banda i banda del camí, i en la creació de punts de refugi seguint les directrius del Pla Director Forestal del Solsonès.

El Pla Director Forestal del Solsonès, considera que els camins d’interès comarcal forestal són prioritaris per les tasques d’extinció d’incendis forestals, és a dir, que el seu propòsit fonamental és el de permetre la mobilització

de mitjans terrestres per poder actuar sobre el front d’un possible incendi i els flancs. Els camins han de disposar de zones segures (punts de refugi) i de vorals alterns que permetin el gir o creua-ment de vehicles en dues direccions, i també han de tenir pendents assequibles per vehicles pesats autobombes. Per això es recomana la tallada i retirada de tota la vegetació arbòria i arbustiva en una franja de 5 m a cada banda del camí. Les actuacions contemplades al Pla Director Forestal són promogudes pel Consell Comarcal i el Departament d’Agricultura a través de Forestal Catalana SA.

Paral·lelament, des del Consell Comarcal del Solsonès s’ha demanat un ajut a la convocatòria que la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per als ajuts a la Gestió Forestal Sostenible 2010 i la millora de vials. En aquest sentit, l’actuació que s’ha dut a terme ha consistit en un repàs i piconatge de l’esmentat camí. L’arranjament del camí ja ha finalitzat i aquesta millora facilita l’accés als veïns de la zona i permet l’accés i el trànsit de vehicles d’extinció per la carena.

Joan Vendrell, nou President del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès

Consell Comarcal

El passat Ple Extraordinari del Consell Comarcal del Solsonès celebrat dijous 28 de juliol va aprovar nomenar el senyor Joan Vendrell i Segués com a President del Patronat Comarcal de Turisme i Desenvolupament Econòmic del Solsonès.

En el mateix ple també s’anomenà la nova junta del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès. Els 10 vocals de-signats pel Consell Comarcal són Lluís Xavier González i Villaró de l’Ajuntament de Solsona, Josep Call i Prunés de l’As-sociació de Turisme Rural Associació del Solsonès - TRAS, Jordi Casasayas i Torras de l’Associació de Turisme de la Vall de Lord, Dolors Garrigasait i Colomés del Gremi d’Hostaleria del Solsonès, Josep Molins i Antolín del Centre BTT Solsonès - Vall de Lord, Isabel Soler i Peiró de la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona, Antoni Rafart i Queralt de l’Asso-

ciació d’Artesans de Qualitat del Solsonès, Jaume Bernades i Postils del Museu Dio-cesà i Comarcal de Solsona, Montse Creus i Vantoldra del Centre d’Estudis Lacetans - CEL, i Xavier Xandri i Guitart membre del Club BTT del Solsonès.

El Patronat Comarcal de Turisme i Desenvolupament Econòmic del Solsonès és un organisme autònom local, instituït pel Consell Comarcal del Solsonès, el qual es regeix per uns estatuts i disposa de personalitat jurídica pròpia pel compli-ment de les seves finalitats, l’objecte de les quals és promoure la presència activa de la comarca en el mercat turístic, procurant la coordinació dels sectors interessats en el foment del turisme, produir els materials de propaganda necessària per a donar a conèixer l’oferta turística de la comarca, elaborar plans i estudis per a transformar els recursos en productes turístics a tra-vés de l’equip tècnic del propi Patronat i

proposar i realitzar qualsevol altra acció que pugui contribuir al foment turístic de la comarca.

El nou president del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès, en relació al seu mandat que ara comença, ha assegurat que “tenim per endavant quatre anys de treball, per fer realitat molts projectes ja iniciats i per engegar-ne de nous, optimitzant els recursos i unint esforços amb els ajuntaments i entitats de la comarca. Tenim per en-davant nous reptes, però també noves oportunitats”.


CTFC

Més de 70 persones van assistir a la Nit dels Ratpenats, dissabte passat a Solsona

Una jornada que tenia com objectiu apropar la població a aquests animals tan importants per l'equilibri de l'ecosistema

Per primera vegada a Solsona es va celebrar el passat dis-sabte, dia 6 de juliol, la Nit dels ratpenats. La jornada va ser tot un èxit de participació i tant petits com grans van poder gaudir de diverses activitats al llarg de la tarda i tota la vesprada. Unes 70 persones van seguir els tallers de manualitats a la mateixa seu del CTFC. Es van fer mòbils amb siluetes de ratpenats, dibuixos, ratpenats amb llana i cartolina i diferents jocs d'aprenentage sobre què mengen, com viuen i com són els ratpenats o voliacs.

Seguidament es va fer una xerrada a la sala d'actes del CTFC on David Guixé, investigador de l'àrea de Biodiversitat i organitzador dels actes, va explicar llargament detalls de la vida dels ratpenats. Seguidament es va passar un vídeo sobre la

comunicació dels ratpenats i els ultrasons i tot seguit es va anar al carrer a escoltar-los i veure'n volant. A més, es va tenir la sort de poder observar uns quants ratpenats sortint d'una de les caixes refugi que hi ha instal·lades al CTFC i veure'ls com volaven al voltant dels assistents.

L'objectiu d'aquesta jornada era apropar la població a aquests animals tan enigmàtics i tant importants per l'equilibri dels nostres ecosistemes i contribuir a què aquests mamífers siguin més coneguts i respectats per la població.

Des dels organitzadors es vol agrair a les institucions que han fet possible la Nit dels ratpenats a Catalunya: el Museu de Granollers, Galanthus i CTFC; així com a totes les persones que han ajudat a organitzar la jornada.

Curs per obtenir la Targeta Professional de la Construcció

El curs tindrà una durada de 8 hores i està organitzat pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal

Els interessats en obtenir la TPC (Targeta Professional de la Construcció) poden inscriure’s abans del 19 d’agost al Consell Comarcal del Solsonès, a l’Àrea del Pla de Ciutadania i Immigració, trucant al telèfon 973 48 32 34 de 9 del matí a 2 de la tarda.

El curs tindrà una durada de 8 hores i l’impartirà Comissions Obreres. El curs està destinat a treballadors, professionals lliberals o autònoms del sector de la construcció que vulguin d’aquesta ma-nera obtenir aquesta acreditació. El curs s’iniciarà un cop estiguin confirmades les 20 primeres places.

Per a qualsevol dubte o aclariment els interessats poden trucar al telèfon citat anteriorment i preguntar per Tània Pujol, tècnica de l’àrea del Pla de Ciutadania i Immigració.

Consell Comarcal

El Consell Comarcal del Solsonès ha pa-rat el procés d'adjudicació del servei de transport interurbà de viatgers, amb la intenció d'ampliar el servei de transport Solsona-Olius fins a Cardona o altres municipis de cara a l'any vinent, tot i que l'última paraula la tindrà el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Segons ha manifestat el president del Con-sell Comarcal, Joan Solà, "el servei actual con-tinua igual fins a final d'any", a més ha afegit que "una ampliació obligaria a renegociar el finançament".

El Consell vol ampliar el servei de bus -Solsona Olius- fins a Cardona

�0 Celsona 734 - Divendres, 12-08-2011

L'entrevista Miquel Manzano

Des del 1998 cada any, sense interrupció, s’ha cele-brat aquesta Trobada de Gegantons per Sant Roc. El pas diferencial de la primera a la segona, fou que en la segona hi hagué molta més participació. Aquella edició superà ben bé la vintena d’elements folklòrics particulars comptant dracs, bous, cavallets, gegantons, nans i óssos. A mesura que passen els anys s’incorporaren nous elements folklòrics com és el cas de les rèpliques dels quatre gegants de la Festa Major, dels nans, del bestiari, dels cavallets i dels óssos. D’aquesta manera, una de les prioritats dels Geganters Petits de Solsona és la d’organitzar la trobada i la d’ensenyar als nens interessats les danses que s’executen per la Festa Major i per Corpus i que en el transcurs del dia 16 es ballen a la plaça Major de Solsona amb el so de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Aquests Ballets són els dels óssos, cavallets, drac, nans, àliga i gegants.

Després de 13 edicions, es pot considerar la Trobada de Gegantons de Sant Roc consolidada?

Està molt consolidada. Vam començar amb tres gegan-tons, dos bo i un drac de cartró. Actualment tenim més de 120 peces cada any, se'ns ha escapat de les mans. Nosaltres vam començar de petits i fèiem els balls un darrera l'altre. Ara hem hagut de buscar un altre dia i fer els balls duplicats perquè tots els nens puguin ballar.

Com s’organitza la festa? Teniu pensat fer algun protocol?

Es comença de cost zero i la festa s'autofinança. Aquest any sortegem una mulassa i a través de la venda dels números i amb les col·laboracions de l'hotel, l'Ajuntament i el Consell, la festa sempre ha quedat a zero. Aquest any els nens més joves ja comencen a aprendre i ells ja fan els assajos. Nosaltres ens dediquem més a la paperassa.

No, de moment no tenim pensat fer un protocol, perquè si un any volem fer tres balls dels drac, que els puguem fer, ja que si tenim tres nens que ho volen fer que ho facin. Al prin-cipi ja havíem fet balls de setze gegants, en grups de quatre. Si vénen molts nens i cadascú es porta el seu improperi els has de deixar ballar.

Podem afirmar que la Trobada de Gegantons és la Festa Major infantil, pel que fa al ball dels gegants?

Sí, Sant Roc és la Festa Major dels nens, perquè hi ha tots els balls menys el ball de bastons. És quan ells se senten importants, quan van a la Festa Major els veuen, però no els poden portar.

Proveirà en un futur a la Festa Major de balladors?La nostra generació va sortir d'aquí. Si aquests nens els

vas aguantant fent gegantons i quan estan en aquesta edat de decidir si continuen o no, els deixes encarregar-se de fer assajos poden continuar vinculats als gegants. Penso que tenim futur per molt temps.

A més de balladors també hi ha molts petits artistes que fan el seu gegantó?

Nosaltres diem que tant és si porten un drac del Manelet com un drac fet de casa seva. Amb els temps que corren no tothom pot anar al Manelet i gastar-se 300 euros per pagar un drac. La majoria són fets a casa, però cada cop menys, perquè s'ajunten la iaia, la tieta i compren un drac.

Hi ha alguna novetat per aquest any?Aquest any, com que és la catorzena, el Manelet ha fet

la novetat de la Mulassa i la sortejarem. Com que l'any que ve és la quinzena, aquest any hem volgut fer un Sant Roc normal. L'any que ve farem una festa molt grossa i aquest any era més que res fer el bàsic.

Què sortegeu enguany?Sortegem una Mulassa venent números, i llavors entre

tots els nens que porten un element folklòric a la trobada els

"...Vam començar amb tres gegantons, un bou i un drac de cartró. Actualment tenim més de 120 peces cada any..."

Albert Caelles,un dels organitzadors de la

Trobada de Gegantons de Sant Roc

"...Sant Roc és la Festa Major dels nens, perquè hi ha tots els balls menys el ball de bastons..."

�1Celsona 734 - Divendres, 12-08-2011

L'entrevista Miquel Manzano

apuntem en una llista i entren en el sorteig d'un ós. Amb això no han de pagar res.

L’any 2008 es va assolir el rècord de 130 participants, hi ha expectatives de superar-lo?

Les expectatives hi són, perquè n'hi va haver 130 i ara és el número que tenim fixat. Jo crec que aquest any serà difícil, però de cara a l'any que ve hem d'anar a superar els 130, perquè és el cop que n'hem tingut més.

Perquè hi ha tanta afició, ja des de ben petits, al gegants a Solsona?

Crec que a casa tothom té una figura dels gegants. Tam-bé ajuda el fet que hi ha els gegantons. Des de petits els nens

L'any sobre, l'agost de 1999, ja éren molts més. Quants dracs hi veieu?, dos o tres...

Trobada de gegantons, agost de 1998, ara fa 13 anys,

fixeu-vos que hi havia un exclusiu drac de cartró.

es posen a fer de gegants. Molts pares ens diuen que el vídeo dels gegants el tenen ratllat. A les escoles també els fan ballar molt, això és com una febre, quan anem a buscar els gegants grans cada cop vénen més nens a l'eixida perquè ja estan que no s'aguanten.

Els gegantons participen en alguna altra festa?No fa massa vam baixar amb un drac i un bou a una

cercavila infantil que van fer a Vilanova i la Geltrú de figures infantils. A la fira de Santa Llúcia a Navès també hi hem anat algunes vegades. On ens conviden, normalment intentem anar-hi. El Càmping també ens demana a l'estiu que hi anem un dia, als avis... Abans, durant l'estiu fèiem moltes trobades, però ara vam decidir fer-ne una de bona.

�� Celsona 734 - Divendres, 12-08-2011

El reportatge Miquel Manzano

A Solsona ja es practica la ictioteràpia

Els peixos Garra Rufa són els encarregats de proporcionar als usuaris una pell més saludable

La Míriam Campos s'ocupa d'aquest novedós negoci

Peixos anomenats Garra Rufa

Local molt acollidorKala està situat al carrer Pere Martir Colmés

El novedós tractament de la ictio-teràpia està disponible a Solsona des de principi de juliol al Kala Solsona. Aquest tractament consisteix a submergir els peus o mans a dins d'unes peixeres, allà esperen desenes de peixos Garra Rufa disposats a atipar-se amb les durícies, pell seca, èxzemes, alleujar la psoriasis, i a més a més produeixen un efecte relaxant i activen la circulació sanguínia.

La Míriam Campos és la gerent del negoci i explica que "Fa molt temps que ho tenia en ment, i vaig dir ara és l'oportunitat: o ara o mai". La ictioterà-pia és un mètode d'origen asiàtic.

Procés del tractamentEn arribar al Kala Solsona el

primer que cal fer és una bona rentada de peus o mans amb sabó i aigua. A continuació és fa una petita revisió al peu per evitar qualsevol malaltia com per exemple fongs.

Un cop fet aquest procés previ el client ja es pot col·locar a les peixeres. N'hi ha de dos tipus, una per les extre-mitats superiors (mans i avantbraç) i una per les extremitats inferiors (peus i part final de la cama). Alguns centres disposen de piscines per posar-hi tot el cos sencer, però aquest no és el cas. El temps aconse-llable del tractament és de mitja hora. En sortir de l'aigua l'usuari seu i se li aplica una crema per acabar d'hidratar el peu i relaxar-lo.

El peix Garra RufaEl peix Garra Rufa és originari de

Turquia, medeix uns 12 centímetres, viu a una temperatura propera als 35 graus amb un ph de 7,2 i, a aigües riques en seleni. Els que no han sentit mai a parlar sobre aquest tipus de tractament poden pensar que aquest peix els pot fer mal mentre menja, això no és així. Segons explica la Míriam, "No tenen dents, no poden mossegar i per tant no poden fer mal. Podem sentir pessigolles o formigueig depenent de la

��Celsona 734 - Divendres, 12-08-2011

El reportatge Miquel Manzano

Les peixeres per aplicar el tractament a les extremitats inferiors

Les peixeres per aplicar el tractament a les extremitats superiors

Consells d'ús

Cal fer una bona rentada abans de començar el tractament

No tenir fongs als peus

No portar les ungles pintades, pot ser tòxic per als peixos

Evitar tocar de peus al fons de la peixera

Fer moviments suaus per no espantar els peixos

Kala Solsona obre durant el mes d'agost divendres i dissabtes fins a les 12 de la nit. Cal demanar hora prèviament. En aquest mes que porta obert al públic, hi han passat més de 200 persones a provar el tractament. "Ha passat força gent, i gent que ha repetit. Estem contents" comenta la Miriam Campos.

Un negoci molt innovador i útil per a tots aquells que vulguin cuidar l'aspecte i la qualitat de la seva pell en mans i/o peus.

sensibilitat de cadascú". Aquests curiosos peixos utilitzen la boca a mode de ventosa i ofereixen un tractament exfoliant i de pedicura molt efectiu.

Entre tractament i tractament s'ha de deixar al Garra Rufa uns minuts de descans perquè ha de pair tot el que s'ha menjat prèviament, i així també dóna temps a l'aigua a passar pels filtres.

HigieneCom s'ha dit abans, els usuaris s'han de rentar bé

abans d'introduir les extremitats a l'aigua. La Miriam co-menta que "cada setmana es canvia gairebé la meitat de l'aigua, a més aquesta passa per 4 filtres, així quan un altre usuari fa el tractament la peixera està totalment desinfectada". Per tant la higiene està totalment garantida. I l'usuari pot gaudir del tractament i del massatge que li proporcionen aquests petits peixets.


Riner Miquel Manzano

Els valents que van fer el recorregut de Solsona al santuari del Miracle

La missa de diumenge va comptar amb una gran assistència de públic

El Miracle celebra la Festa MajorLa caminada Solsona - El Miracle va comptar amb uns 80 participants

El Miracle va celebrar el passat cap de setmana la seva Festa Major. El divendres va començar la festa amb la caminada des de Solsona fins al Miracle, aquesta va aplegar gairebé 80 caminadors, entre els quals hi havia l’alcalde de Riner i president del Consell Comarcal, Joan Solà, i el pare superior del Miracle, Xavier Poch. El mateix divendres a les 10 de la nit hi va haver la Vetlla de Santa Maria i la Pregària amb l’ofrena de l’aigua de la Bassadòria.

Els actes del dissabte 6 d'agost van començar a les 6 de la tarda amb els Vespres de la Mare de Déu. A continuació es va re-cuperar la tradició de concerts a l'aire lliure amb l’espectacle Pell i paraula, poemes de Josep Riera musicats pel grup V.I.C.U.S. Musicalment el grup V.I.C.U.S. es basa en tres veus que van alternant les diverses possibilitats de solistes, duets i trios. La vetllada va cloure amb un sopar a la plaça del Santuari.

L'acte central de la festivitat va ser diumenge al migdia amb la missa major presidida per Jaume Traserra. El Santuari es va omplir de fidels per lloar la Verge Nena. En sortir, als assistents els esperava un refresc al claustre del monestir.

La Festa Major va finalitzar el diumenge a les 6 de la tarda amb una trobada infantil i una xocolatada. Els infants van gaudir molt.

La missa major va ser l'acte central de la festivitat


Associacions i entitats Club Estel

Viatge a Viella i Bagneres de Luchon

Diumenge 21 d’agost. Sortida de Solsona direcció Pont de Suert i parada en ruta per esmorzar a compte del client. Continuació del viatge fins a Vielha. Temps lliure per visitar el poble i dinar de restaurant. Con-tinuació del viatge per arribar a primera hora de la tarda a Bagneres de Luchon per assistir a la “Festa de les flors”. Durant unes hores gaudirem de la desfilada de majorettes, carrosses guarnides amb milers de flors i rua de comparses musicals. Acabada la visita i a una hora prudencial, retorn a Solsona. Ja us podeu apuntar al local del club (973 48 10 47) o telefonant al sr. Joan Llort. Preu per persona: 49 euros

Tallers d’informàticaJa s’han convocat els tallers d’informàtica

pel tercer trimestre patrocinats per l’Obra Social de la Caixa amb les següents propostes:

Taller d’iniciació: (24 hores). Dilluns i dimecres de 10 a 12 hores.

Taller d’internet:(24 hores). Dilluns i dimecres de 3 a 5 de la tarda.També es proposa, com a alternativa en el cas que algun d’aquests no tingués prou percentatge d'inscrits, un Taller d’Eines de Presentació (Powerpoint) (20 hores)

Us podeu inscriure ja en qualsevol dels tres i els dos primers en omplir-se seran els que es cursaran. El termini d’inscripcions serà al setembre i les classes començaran la primera setmana d’octubre.

Avís sobre l'aula d'informàticaUs volem informar que l’aula d’informàtica del club Estel restarà

a disposició de tots els que vulguin practicar, repassar o connectar-se a internet durant tot el mes d’agost en horari de tarda. Estem també preparant una petita biblioteca. Us agrairem les vostres aportacions i suggeriments en aquest sentit. Moltes gràcies.

Sol del Solsonès

Xerrada: Estratègies per a l’entrevista laboral

El Sol, declarat entitat d’utilitat pública

Per resolució JUS/1629/2011 del 28 de juny de 2011, el Sol del Solsonès ha estat declarat entitat d’utilitat pública. La declaració d'utilitat pública és el reconeixement administratiu, per part del Depar-tament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, del fet que una associació està constituïda per assolir una finalitat d'interès general, és a dir, és un reconeixement social de la tasca realitzada per l’associació al llarg d’aquests anys per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen una malaltia mental i/o addicció i els seus familiars.

Ens visitarà l'AIMSEl dimarts 16 d’agost visitaran el Sol del

Solsonès alguns del alumnes de l’Acadèmia Inter-nacional de Música de Solsona per oferir-nos un concert, com cada any. L’acte serà a les 5 de la tarda a la seu social del Sol del Solsonès.

Hi sou tots convidats!!

El 28 de juliol, la Roser Armengol, responsable d’ASPID a Solsona, ens va oferir dins el programa d’escola de famílies, una xerrada sobre diferents aspectes a tenir en compte per la recerca de feina.

Ens va explicar que les persones amb discapacitat, com qual-sevol altre treballador/a depenen de les aptituds que poden oferir al mercat laboral. Ens va explicar els diferents graus d’incapacitat i les diferents opcions que existeixen al mercat laboral.

Una de les coses més importants és crear una xarxa de contac-tes, ja que el 70% de la població que ha trobat feina ha estat gràcies als contactes. Va ser una xerrada molt interesant perquè ens va donar diferents eines i consells per la recerca de feina.


Parròquia

BRICSFesta Major.- Diumenge, 14 d’agost, a les 12, Missa Solemne, ball de cascavells, el pasucat de Brics, repartiment de flors i cant dels goigs.

CASTELLAR DE LA RIBERAFesta Major.- Dilluns, 15 d’agost, festa de l’Assumpció, Missa a les 12 del migdia. Missa a Sant Joan de la Ribera (rectifi-cació).- Diumenge, 21 d’agost, a les 11, ce-lebrarem la Missa a Sant Joan, per comptes del dia 28, que era quan estava prevista.Primera Comunió.- El diumenge 28 d’agost, a les 12 del migdia, el nen Guillem Ginestà Capdevila farà la Primera Comunió a l’església de Castellar.

CASTELLVELLMissa mensual.- Avui, segon diumenge de mes, Missa a les 6 de la tarda.

CEURÓConcert d’AIMS.- Diumenge, 21 d’agost, a 2/4 d’1, en sortir de Missa, Concert d’alumnes.

LA COMAFesta Major.- Dimarts, 16 d’agost, celebra-rem la festa del nostre patró sant Roc. Missa a les 12, benedicció del pa i cant dels goigs a Sant Roc.

LA VALLDORASant Lleïr de la Valldora.- Diumeng, dia 21, a la 1, Missa i benedicció del pa.

EL MIRACLEConcert d’AIMS.- Diumenge, 14 d’agost, a les 7 del vespre, Concert de professors i alumnes solistes amb orgue i violoncel. Entrada 7 €. Aplec de Sant Roc d’Aïnés.- Dimarts, dia 16, lluïda festa de Sant Roc a la capella d’Aïnés. A les 12, Missa i repartiment del pa beneït per a tothom.

MADRONAFesta Major.- Dissabte, dia 13, Missa a les 7 de la tarda. I dilluns, festa de la Mare de Déu d’Agost, a les 12, Missa solemne, cant dels goigs i benedicció del pa. Els dissabtes 20 i 27 d’agost, Missa a les 7.

ODÈNFesta Major.- Dilluns, dia 15, festa de la Mare de Déu d’Agost, a les 12, Missa i be-nedicció del pa a l’església parroquial.

SANT CLIMENÇDiumenge, dia 14.- Missa a 2/4 de 12.Festa de l’Assumpció.- No hi ha Missa a la parròquia.Diumenge, dia 21.- Missa a les 10 del matí.

SANT FELIU DE LLUELLESFesta Major a Preixana.- Dilluns,15 d’agost, festa de l’Assumpció, Missa a les 12.Festa de Sant Roc a Preixana.- Diumen-ge, 21 d’agost, a les 10, Missa en honor de Sant Roc.

SANT JUST-JOVALFesta Major.- Diumenge, 14 d’agost, Missa a 2/4 de 12 i celebració de la nostra festa major.

SANT LLORENÇConcerts d’AIMS.- Dissabte, 13 d’agost, a les 10 de la nit, a l’església, Concert de Pro-fessors amb peces selectes de Bach, Vivaldi, Domenico Gabrielli... Entrada 15 €.Divendres vinent, 19 d’agost, a les 10 de la nit, a l’església, Concert de professors amb peces musicals de Mozart i Brahms. Entrada 15 €.

VALLFEROSAFesta Major.- Diumenge vinent, 21 d’agost, a les 12, Missa i benedicció del pa a Santa Maria de Vallferosa. En acabar es convidarà a coca i beguda al so de la música.

VALLS (Morunys)Festa Major.- Demà dilluns, dia 15, festa de la Mare de Déu d’Agost, Missa a 2/4 d’11.

SOLSONACapella de Sant Roc.- Dimarts vinent, 16 d’agost, a les 9 del matí, es celebrarà l’Eu-caristia a l’antiga capella de Sant Roc, a la plaça del mateix nom.Partida de Sant Bernat.- Dissabte, 20 d’agost, festivitat de Sant Bernat, a les 9 del matí, Missa a la capella del Sant.Aplec de Sant Bernat.- Diumenge, 21 d’agost, a 2/4 de 12, Missa de l’aplec de Sant Bernat a la capella de la partida

Concerts d’AIMS Sala Polivalent de SolsonaDivendres i dissabte, 12 i 13 d’agost, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Auditori de la nova Sala Polivalent, gran Concert d’alumnes. Entrada gratuïta.

Sant LlorençDissabte 13 d’agost a les 10 de la nit, a l’església, Concert de professors amb peces selectes de Bach, Vivaldi, Do-menico Gabrielli. Entrada: 15 euros.

Divendres, 19 d’agost, a les 10 de la nit, a l’església, Concert de profes-sors amb peces musicals de Mozart i Brahms. Entrada 15 euros.

Catedral de SolsonaDiumenge, dia 14 d’agost, a 2/4 de 2 de la tarda. Organitzat per AIMS. Actuaran els professors Johannes Geffert, orgue. I Roel Dieltiens, violoncel.Entrada gratuïta.

Al MiracleDiumenge, 14 d’agost, a les 7 del ves-pre, Concert de professors i alumnes solistes amb orgue i violoncel. Entra-da 7 euros.

Al Teatre Comarcal de SolsonaDilluns, 15 d’agost, a les 10 de la nit, al Teatre Comarcal, concert d’alum-nes. Entrada 5 euros.

Diumenge, 21 d’agost, a les 10 de la nit, Concert de Cloenda amb profes-sor, alumnes solistes i de l’Orquestra de Cambra d’AIMS.

Al carrerDel dilluns, 15 d’agost, al dijous, 18 d’agost, a les 7, a la placeta de la Catedral i pels carrers del casc antic, concert de professors i alumnes, amb música popular.

ConferènciaDivendres dia 19 i dissabte dia 20, d’1 a 2, a l’Auditori de la Sala Polivalent, curs divulgatiu obert a tothom, de Joan Vives. Entrada 5 euros.

A CeuróDiumenge, 21 d’agost, a 2/4 d’1, en sortir de Missa, Concert d’alumnes.

Horari de Misses d’aquest cap de setmana :

Dia 13, tarda : A 2/4 de 7( 18’30 h), a la Companyia de Maria A les 8 ( 20 h), a la capella del Claustre. Dia 14, matí : A les 10 a la Catedral A 2/4 de 12 (11’30 h), al Cor de Maria A 2/4 de 1 ( 12’30 h), a la Catedral tarda : A les 6 ( 18 h) al Castellvell A 2/4 de 7 ( 18’30), a la Companyia de Maria A les 8 ( 20 h), a la Catedral. Dia 15, matí : Com el dia 14. tarda : Només a les 8 ( 20 h), a la Catedral.

Cartellera


FESTES MAJORS

FESTA MAJOR DE PREIxANA (Cal Tico)Dilluns, 15 d'agostA les 12 del matí Missa. A la sortida hi haurà coca i barreja per a tothom.A les 7 de la tarda. Gran Ball a càrrec del Duet Rico Rico. Durant el ball es farà el sorteig de premis, hi haurà servei de begudes i entrepans.En cas de pluja, el ball es farà a la Sala d'Esplai de Navès.

FESTA MAJOR MADRONA 2011Diumenge dia 14:A les 4 de la tarda: XI Concurs de botifarra Inscrip-cions el mateix dia. Trofeu per les 3 parelles finalistes i obsequi per a tots els participants.A les 5 de la tarda: Tirada de bitlles A les 8 del vespre: Gran ball amenitzat per Ramon Espuga. Es farà el ja típic ball del fuet!. Hi haurà cava gratuït i servei de bar i entrepans. Durant el ball se sortejarà una panera i varis lots.

Dilluns dia 15:A les 12 del migdia: Celebració de l’eucaristia. En sortir, benedicció i repartiment del pa. Tot seguit s’ob-sequiarà a tots els presents amb coca i barreja. Sorteig d’una panera i varis lots.

FESTA MAJOR DE LA COMADies 12, 13, 14, 15 , 16, 19 i 20 amb diferent

varietat d’actes per disfrutar tant grans com petits. Els dies 19 i 20 els actes es traslladen a Port del Comte. El programa d’actes pot consultar-se a la pàgina web de l’Ajuntament de la Coma, www.comapedra.cat dins l’apartat de notícies.

FESTA MAJOR DE VALLS (GUIxERS)Dia 15 d’agost, festa de Santa Maria amb

diferents actes que es poden consultar a la pàgina web de l’Ajuntament.

Cartellera

12 d’agost 5 de la tarda.- Ballada de gegantons a la Resi-

dencia Pere Màrtir Colomés.

15 d’agost8 del vespre.- Enramada del barri.

16 d’agost9 del matí.- Missa i a continuació Ball de l’Àliga

infantil i esmorzar.5 de la tarda.- Plantada dels elements i concurs

d’acoloriment.6 de la tarda.- Xocolatada.7 de la tarda.- Passacarrers pel nucli antic.8 del vespre.- Ballets dels Óssos, Cavallets, Drac, Nans, Àliga i

Gegantons.

Aquest any sortejarem una mulassa, feta pel Manalet Casserras, el preu dels números serà de 5 euros. També sortejarem un ós entre tots els participants inscrits (gratuït) a la trobada. Els elements estan exposats a l’aparador de Cal Davesas.

14a Trobada de Gegantons i altres elements folklòrics infantils de Sant Roc 2011-Solsona

Empresaris per al Solsonès

Curs: "Les claus de l'èxit"Aquest curs té com a finalitat facilitar l’adquisició de

competències i habilitats per desenvolupar un projecte profes-sional d’èxit tant en el camp de l’emprenedoria o de l’autoocu-pació com en el camp del mercat laboral. L’objectiu principal és formar persones amb talent i proporcionar noves oportunitats en el territori. Curs adreçat principalment a persones que vulguin ampliar les seves oportunitats de desenvolupament professional i les seves capacitats per fer créixer el seu talent.

El curs es farà al Centre Tecnològic del 20 al 23 de setembre.

Per a més informació: www.empresarissolsones.com


Opinió Josep Àngel Colomés i Serra

Proposar la fe

La fe és un do gratuït de Déu i accessible a tothom qui la demana humilment. "Senyor, si existeixes et vull conèixer", "Senyor, augmenteu la meva fe!", "Veniu Esperit Sant i ompliu el meu cor"...

Quan estem plens de fe, quan vivim de veritat el mis-satge de Jesús, ens passa com al P. Claret, se'ns encén un foc tan ardent que provoca la necessitat de transmetre la nostra esperança. "El qui em segueix no caminarà a les fosques", diu Jesús (Joan 8, 12). És el moment, doncs, que d'alguna manera o altra i, sobretot, mitjançant l'exemple, proposem i compartim aquesta llum que és la nostra fe.

Malgrat tot, sabem que som febles i pecadors i que, a vegades, no corresponem a l'Amor donat i donem mal exem-ple en la nostra vida. Ja ho diu Jesús: "Vetlleu i pregueu en tota ocasió per no caure en la temptació, l'esperit de l'home és prompte però la seva carn és feble" (Mt 26, 41). La caiguda en el pecat és tristesa per l'Església i escàndol pel món, però la mateixa Església ens dóna mitjans per viure una "segona conversió", per tornar a imitar Crist com cal. Allà "on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia", diu sant Pau a la carta als cristians de Roma (5, 20). I sí, les segones conversions ens retornen a l'amor i a la caritat.

Proposar és comunicar quelcom i acceptar la resposta afirmativa o negativa de l'altre. Si sabem que una recepta ens ha anat bé i veiem una persona amb el mateix problema que nosaltres, diem: la vols provar? És una proposta. La fe, si és profunda i arrelada, ens crema i no podem sinó expressar-la i compartir-la d'alguna manera. Cadascú, però, l'ha de rebre lliurement de part de Déu. La persona, doncs, capaç de Déu, rep una crida. Jesús és a la porta i truca (Ap 3, 20). Qui vol, pot obrir i respondre sí.

Proposar la joia de la fe és proposar quelcom que ens omple més que tota altra cosa. La mena de buidor a la que ens pot portar el món, provoca en nosaltres, a voltes, una set insaciable. Què passa? Per què no en tenim prou? Ni els diners, ni els plaers, ni els béns materials ens satisfan del tot, sempre en volem més, perquè tenim un destí més elevat que a vegades ja palpem en l'amor als fills, per exemple. I aquest amor més elevat baixa de Déu. Una espiritualitat buida de Déu sempre acabarà creant un buit encara més gran.

No hi ha cultura que no s'hagi preguntat d'on ve i on va. I les persones som religioses per naturalesa. O aprovem que hi ha Déu, o en dubtem, o el neguem, però tothom, mal-grat que en vulgui passar o en passi, en el fons del seu cor hi porta inscrit un desig d'Amor més gran que el purament humà i sap que ha de morir.

"El bon Déu ens ha donat un desig enorme i gran que solament Ell pot satisfer" ens diu l'humil rector d'Ars Joan Maria Vianney. Per la seva banda, Sant Agustí ens recalca que el nostre cor no descansa fins que no troba repòs en Déu. I nosaltres, que ens transformem gràcies a l'acció de Déu si ho demanem amb humilitat, sabem que ens cal portar l'Evangeli a la pràctica amb constància. El nostre pecat es fon en l'acció dels sagraments i ens convertim, desitgem estimar de nou. Aparquem l'home vell i el nostre fer canvia. I l'Eucaristia, la missa, llavor constant de caritat, ens empeny i ens interpel·la perquè estimem al 100% de paraula i obra les 24 hores del dia.

Mans unides obre un compte d’emergència per ajudar la població afectada per la fam

Mans Unides ha obert un compte d’emergència per donar resposta a les peticions d’ajuda que s’estan rebent des de la Banya d'Àfrica i a la demanda dels nostres socis, col·laboradors i amics. Tots aquells que vulguin col·laborar poden fer-ho en el següent compte d’emergència:

LA CAIXACte. Núm. 2100 0523 23 0200135401 Ref: EMERGÈNCIA BANYA D'ÀFRICA

Solidaritat Mans Unides Solsona

La vida de milions de persones corre perill i Mans Unides, com fa des del seu naixement, no pot sostreure's al dolor i al sofri-ment d'aquestes persones, que ens necessiten avui més que mai. Dimecres passat, les Nacions Unides van declarar la fam (*) en dues regions del sud de Somàlia, i van advertir que la situació podria ampliar-se a altres regions del país, si la comunitat inter-nacional no intervé aviat. La fam afecta gairebé la meitat de la població somali, 3,7 milions de persones, dels quals 2.800.000 estan al sud.

Els greus problemes alimentaris s'estenen també als països de l'anomenada Banya d'Àfrica: Sudan del Sud, Djibouti, Eritrea, Etiòpia i Kenya. En aquests dos últims, que a més són receptors de la major part dels desplaçats provinents de Somàlia, s'ha declarat ja l'emergència. D'aquesta manera, la fam i la desnutrició amenacen la vida de més d'11 milions de persones. La sequera, sumada a l'increment del preu dels aliments en els mercats internacionals, està causant estralls entre els sectors de població més pobres.

Les persones més vulnerables en aquests casos són les dones, els ancians i els nens, que fugen desesperats de casa seva, buscant una mà amiga que els socorri. Molts d'ells, sobretot els més petits, es queden al camí, perquè la fam fa encara més efecte en això, i moltes vegades les seves conseqüències són irreversibles.

(*) La fam es dóna quan hi ha una taxa de mortalitat de més de dos de cada 10.000 persones al dia i costa la vida de més d'un 30 per cent dels nens de menys de cinc anys en tota una regió. (Nacions Unides).


Opinió Francesc Xavier Bisbal. Prevere i economista

La Jornada Mundial de la Joventut i la crisi econòmica

La difícil situació econòmica que viu el nostre país fa que els mitjans de comu-nicació tinguin una gran responsabilitat en no encendre espurnes que facin més difícil la vida social o que apuntin a demagògies fàcils. És evident que el poble, a més de tenir el dret a ser ben informat i a no ser manipu-lat, té tot el dret a protestar, quan considera que les polítiques, les mesures concretes i les anomenades "retallades" perjudiquen injustament el benestar de tots. Però hi ha el perill, massa fàcil, de mobilitzar -per interessos obscurs- una massa "indignada" o propensa per la seva situació precària, a la protesta.

Ja les veus contràries a la despesa de l'organització de la Jornada Mundial de la Joventut, esdeveniment que tindrà lloc el proper mes d'agost a Madrid, organitzat per l'Església Catòlica i amb la presència del Papa Benet XVI, s'estan sentint amb força: una conjunció clerical i empresarial per una gran despesa inútil en plena crisi econòmica, és el que vénen a dir. Simplement voldria donar uns punts aclaridors:

1.- El pressupost és de 50 milions d'euros, un 75% aportat pels mateixos peregrins i un 25% per patrocinadors. No hi ha, per tant, una subvenció directa que provingui de l'erari públic.

2- La col·laboració pública queda reduïda a la seguretat i a la cessió d'instal·lacions per acollir persones, tenint present que les despeses derivades de l'ús de les mateixes les assumeix l'organització.

3.-Pel que fa als patrocinadors (entre els quals hi ha, per exemple, 'Prisa', empresa editora d'El País i propietària de la Ca-dena Ser) agrupats en la fundació 'Madrid Vivo', es beneficien de desgravacions pel fet de donar ajudes o de publicitar el logo de la JMJ. Això és perquè l'esdeveniment ha estat declarat "d'interès excepcional" per la llei pressupostària. N'hi ha molts d'altres, d'esdeveniments amb aquesta declaració (per exemple la Copa

Amèrica de Vela) i la JMJ només repre-sentarà un 8% dels recursos que l'Estat gastarà per aquest tipus d'esdeveniments. Si hi ha un debat sobre els costos i benefi-cis que generen els grans esdeveniments a Espanya, no crec que sigui just fer-lo només quan aquests estan organitzats per l'Església.

4.- Pel que fa als beneficis, es calculen en més de 60 milions per IVA per l'activitat generada per la JMJ. A més, grups de restauradors s'han beneficiat pels 6 milions de racions de menjar que es repartiran en una setmana; així com els hotelers, que salvaran el que sempre és el pitjor mes de l'any, l'agost, per a l'ocupació a la capital de l'Estat. Els beneficis de la visita del Papa a Barcelona, per exemple, han estat innegables: un 20% més de visites a la Sagrada Família.

És una mica desagradable tractar de forma econòmica i material un esdeve-niment espiritual, però és necessari fer-ho

davant la difusió de notícies demagògiques. Cal tenir en compte que la JMJ estava prevista de temps enrere, quan no havíem arribat a la difícil situació que viu el nostre país, i crec que es fan esforços perquè l'esdeveniment es realitzi amb la màxima austeritat. Per últim, crec que es menysvalora l'impacte social de la JMJ: la crisi econòmica no només és una crisi material o monetària: és també una crisi moral provocada per avarícia, especulació, irresponsabilitat, enganys amb productes financers, pel créixer sense límits sense pensar en el futur ni en la sostenibilitat... L'experiència cristiana compartida pels centenars de milers de joves també és una forma d'apostar per un model de vida diferent i per una societat millor: si la sortida de la crisi només fos una qüestió de rescats i retallades i no ens interrogués pel mode com vivim, a què aspirem, quines són les coses realment valuoses, com gestionem i com tractem els altres, crec que restaríem en una visió molt limitada que fàcilment ens faria caure en la mateixa pedra.

Atenció! Els escoltes obrim les preinscripcions!

Si vas néixer l'any 2005 o abans i tens ganes de venir al cau el curs que ve, no badis i segueix les instruccions següents: Passa per Cal Davesas de l’11 d’agost al 17 de setembre.Omple una butlleta amb les teves dades, i posa’t a punt per l’octubre!! Els més petits cal que tingueu en compte que només disposem d'unes 10 places, les quals adjudicarem per ordre de preins-cripció. Per més informació us podeu posar en contacte amb nosaltres al 696 79 23 13 o al 690 37 34 59.

Fins aviat!

Escoltes Anna Gilibets


Opinió M. Nadal Llengua Pere Ortís

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Josep M. Montaner - Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Miquel ManzanoEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

[email protected] - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.300 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament

"Golejada"L'aprenentatge

Diuen els experts, que cada dia se n'aprèn una de nova, que mai no és tard per aprendre. Això penso: per qui vol aprendre; que el qui no, es tanca en si ma-teix i allí no hi entren idees, raonaments ni consells, "a mi de minyó em varen ensenyar així, i ja m'està bé", se sol dir.

No fa pas gaire, en un programa de la 1a cadena, Españoles en el mundo, es parlava de Pequín, la capital de la immensa Xina, en la qual hi ha diverses religions, mites i costums. Jo estava convençut que Confuci n'era el predicador o creador, d'una altra.

Res més fals, pel que digueren allí. Confuci fou, en primer lloc, un gran pensador i creador d'un codi ètic i moral admirable entre els humans, d'educació, ciència, bones mane-res, costums de tracte exquisit entre ells, de pau, comprensió i tolerància entre tots... en fi, de viure bé en aquest món les realitats i avatars de "cada dia". I no esgarrapar massa en coses desconegudes, fosques, d'incertesa que solen causar malestar i angoixa.

Cert!. Masses manies?. No fa pas gaire, una jove em deia més o menys el mateix. "Jo sols crec en mi mateixa, pares, bons parents, amics o amigues que m'han demostrat el que són, de tota l'altra ferralla, xerrameca, de quins ho diuen, saben més o menys com jo mateixa, que no sé res del que passarà demà o després. Vaja ruqueria."

Sí, senyor!, superb per la llesta. Em sembla que cada dia n'hi ha més que pensen així. Però a la societat actual encara manca temps per practicar, tots o la majoria, les edificants idees o doctrines del "savi Confuci". Sembla que a la Xina ja comencen a fer efecte, amb la seva meditació, iogues, però treballant, ja comencen a desenvolupar-se de valent, essent a les portes de ser la primers potència econòmica mundial.

------------------------------------------

Un dia el príncep ¿Carles de Valois? o ¿Delia-Scala? (pel fet és igual), li diu al famós Dante lighieri: ¿Em pregunto senyor, perquè una persona tant culta i il.lustrada com vostè és odiada fins a la mort, mentre que el meu bufó és tan estimat per tothom?

Dante va contestar: La seva excel.lència hauria de tenir en compte que generalment apreciem i fem més cas d'aquells que més s'assemblen a nosaltres.

O, no?

A molts catalans aquesta paraula ens sona malament, com un castellanisme importat pels locutors d’esports als inicis dels nostres mitjans en català que desconeixien la paraula pana i l’expressió clavar pana per a indicar una victòria contundent al futbol. Aquells locutors prengueren “golejada” a corre-cuita del castellà “goleada”. Cosa que tingué lloc en altres instàncies, les quals també haurien de ser analitzades.

Fins aleshores havíem dit sempre, si més no en unes quantes comarques catalanes, per exemple: El Barça n’ha clavat cinc a zero al Madrid, quina pana! El Fuliola ha clavat pana a l’Utxafava. Set a zero, quina panera! Panera també és un cistell gros. El Moll no registra pana, amb aquest sentit, però sí panera, que diu que vol dir atupada, pallissa. I ja ho tenim.

Seria força més bona la construcció golada, com diem gentada, codolada, aigualada, pollada, arbrada, palissada. El Barça ha guanyat amb golada, ha guanyat clavant golada. Que, per cert, golada ja és paraula catalana, bé que vol dir la quantitat de líquid que un animal treu per la gola; se li podria donar aquesta altra accepció, cosa que s’esdevé freqüentment. “Golejada” no el registra el Fabra.

El registra el Diccionari de l’Institut, actuant contrària-ment a allò que estableix que un mot, una expressió forasters no seran manllevats, si ja tenim els nostres, en català, amb el mateix significat.

En català també tenim el verb empanar, amb el sentit de rendir, d’esclafar. Com quan diem: Volia fer el fort carregant-se una saca de cent i no podia, la saca l’empanava. El substantiu pana és un derivat d’aquest verb.

Ja que hi som, demanaríem als benvolguts locutors dels nostres mitjans més cura a servir-nos un català net i, en especial, a no suprimir els adverbis pronominals en i hi, en les expressions on han d’anar si no volen mutilar lletjament la llengua catalana, tan bonica. Gràcies


Opinió Joaquim Pugnau Vidal

Amor a primera vista

El privilegi de l’amor és un fet natural humà. Ens fa perdre el nord a vegades i es converteix en un verdader trauma, sobretot si es tracta d’un amor a primera vista.

L’amor a primera vista és aquella connexió espiritual on connecten les aures, almenys la d'un dels dos afectats. Aquest fet fa que el cor, de sobte, et bategui molt més fort i que et digui: és ella. Però ella, ai ella! Aquell clatellet tan bonic, com ens deia en Capri, o aquell sant que es va enamorar d’un porc, del qual ara no recordo el nom.

Per què és tan perillós això de l’amor? Recomanat pel compatriota i escriptor Víctor Alexandre, m’he llegit dos dels seus temes: Set dones i un home sol i Una història immoral. Desgraciadament, me n’he adonat que sóc un sant (no dels que s’enamoren dels porcs). Ser un sant davant d’una dona, actual-ment, no et serveix de res. Ets carn de canó. Ara si vols... lligar, cal que siguis un “pinta”, “guaperes” i ben dotat, sexualment i econòmicament, però, això no vol dir que en el fons, no siguis un calçasses i un banyut. La dona té molt de poder.

Com ens deia en Capri: és més gustosa la dona! Aquí és on rau el nostre punt feble si només busquem sexe. L’amor és quelcom molt més important que això i, si convertim l’amor en vici, el destruïm. Ens cal saber enllaçar amb l’espiritualitat emocional, amb aquelles emocions que no tenen resposta lògica, amb aquelles mirades als ulls en silenci que ho diuen tot, però a vegades, per circumstàncies de la vida, perquè ens han fet patir massa, hi desconfiem. Llavors aquest lligam no és possible, ens l’han fet malbé i hem convertit l’amor en poca cosa o en un constant recel. Quan un amor pur connecta amb una amor viciós, inevitablement es converteix en un amor impossible, desequilibrat i no pot durar.

Per sort meva, segueixo estant enamorat d’aquelles mi-rades als ulls que ho diuen tot, d’aquells silencis que parlen tot contemplant a l’estimada, aquells silencis que d’alguna manera uneixen amb l’esperit més profund i podem captar el missatge perquè és l’amor qui parla tot dient: Necessito compartir-ho tot amb tu per trobar sentit a la vida, la confiança que t’he dipositat és absoluta i sempre et seré fidel. El dia que em diguis vine, ho deixaré tot per estar només pendent de tu, ja que el meu repte serà que siguis tan feliç com ho sóc jo.

Aquestes ratlles i per no allargar-me més, són per fer una modesta reflexió sobre una història d’amor. Una història, en aquest cas, d’un amor a primera vista, un impossible, o que sigui el destí qui tingui l'última paraula.

¿Us ha agradat, dones?

Guifré el Pelós, heroi nacional

El comte Guifré I el Pelós, primer comte català independent, va morir l’11 d’agost de l’any 897. I va morir de la ferida que rebé lluitant contra els sarraïns, en una emboscada que li van parar hà-bilment els musulmans de Lleida, capitanejats per Lubb ibn Muhammad, que no era cap àrab, sinó un home del país, de la família Llop de Lleida, que es va islamitzar per detenir el poder en la nova situació d’hegemonia musulmana.

El comte Guifré havia vingut a auxiliar els seus vassalls que el reclamaven davant l’envestida dels musulmans de Lleida que havien assaltat i ar-rasat l’indret del castell d’Ora, Vall d’Ora, al terme de Navès, dins de la Vall de Lord, que el comte juntament amb el bisbe Galderic d’Urgell, havia repoblat 25 anys abans.

La versió musulmana és la que ens ha arribat, quan fa pocs anys el professor d’història i arabista Pere Balañà va traduir el manuscrit àrab d’Ibn Haii-an, conservat a la biblioteca Bodleiana d’Oxford, que ens ho explica de forma triomfal. Fins i tot reconeix que “Al·lah va afavorir l’acció dels musulmans en això”, i ho presenta com una gran victòria dels mu-sulmans sobre els cristians.

Que en aquest indret de Navès, regat pel riu Aiguadora, s’esdevingués aquesta ferida del comte Guifré I, com a conseqüència de la qual va morir i va ser enterrat al monestir de Santa Maria de Ripoll, és un honor indescriptible per a nosaltres, perquè ens implica directament en l’origen de la nostra nació catalana. Per això l’any 1992, l’Ajuntament de Navès va bastir un monument commemoratiu de la ferida mortal de Guifré el Pelós o Pilós, que vol dir, “el dels boscos”, segons expliquen alguns erudits.

Seguint la crida de l’Ajuntament de Navès que fa cada 11 d’agost, plantem una fita perquè Catalunya sigui una nació reconeguda per tothom, preservant així el llegat de qui va ser l’iniciador de la nació catalana, sempre solidària i fraterna amb totes les altres nacions d’Europa i del món.

Història Ramon Clotet i Vilalta


Opinió Ramon Gualdo

Tindrem una estona més de Rouco?

E l d i a 2 0 d 'aquest mes , el cardenal Antonio Mª Rouco Varela fa rà setanta-cinc anys. Per tant, hau-rà de presentar la renúncia al càrrec. Però, plegarà? Farà el ronsa? Faran el ronsa al Vaticà? Li deixaran un temps per seguir trafique-jant? No ho sabem, però per l'ambient que es respira a la conferència episco-pal espanyola, i en alguns sectors de la jerarquia, podria molt ben ser que conservés encara una bona estona el bàcul, la mitra, l'anell i el permís per anar fent, i qui dia passa any empeny.

Ja hem observat que aquesta norma de la renún-cia, segons el personatge, la fan anar més amunt o més avall, i s'ho maneguen com volen. Pot ser que conservi facultats per decidir, en escaure's que hi haurà hagut tot el sarau de la Jornada Mundial de la Joventut, la visita del Papa i tot l'enlluernament de solemnitats.

Tindrem una estona més de Rouco? em temo que podria ser. I a mi, no m'engresca pas gaire el sistema ni el "mètode Rouco", perquè trobo que és un pastor de línia dura, de línia carca, i de línia retrògrada. I encara que el tinguem a bastants quilòmetres de distància, sovint ens arriben esquitxos de les seves actuacions. He esmentat les seves maneres conservadores i algun cop ràncies. Doncs, no fa pas gaire en va aparèixer una mostra curiosa. És en motiu de la Jornada Mundial de Joventut:

Es veu que dins de la visita del Papa, un grup de monges hi tindran una trobada. Doncs, entre Rouco i organitzadors dels actes, han formulat un advertiment ben estrany. Les monges que vesteixen "de carrer" no hi podran participar si no es posen l'hàbit. Doncs considero que aquest advertiment és una cosa estrambòtica, d'un to carca, i fora de temps. I tant si ha sortit del cardenal com de l'organització, els vull dir que estan carregats de punyetes i que es compliquen la vida sense necessitat.

Bé, ja s'ho faran. No m'hi vull pas encaparrar massa, que encara em pujaria el colesterol.

Alguna hora sentíem aquella expressió: "Aque-lles mosses es quedaran per vestir sants". El cardenal Rouco, es quedarà per vestir m onges?

Em dic Àlex Bajoi ja sóc aquí

Solsonins, solsonines, si ho voleu saber, ja sóc aquí, ja he arribat. Sí, molt i molt il·lusionat de ser un solsoní, un bon solsoní. No us penseu que no sigui aquí, sóc viu, vaig néixer abans d'hora, en una data molt fàcil de recordar: el 13 de juliol. Em dic Àlex Bajo Pérez i sóc el rei de casa meva.

Sí, xiquets, sóc la meravella del restaurant La Fada. Els faig anar a tots de bòlit. sobretot al meu pare, que treu la baba per mi. No sé si quan seré gran faré el seu ofici. No em vull comparar amb la sèrie La Riera. Ja veurem el futur. Ara faig anar de cul el "xino" perquè m'expliqui contes i rondalles, i em canti cançons de bressol; això sí, després d'acabar la feina. Ara jo sóc petit, feliç de tenir els avis contents, sobretot quan l'avi em toca alguna bressola amb el seu acordió. Ara, un xic tranquil, diré que el meu pare es diu com jo: Àlex Bajo, per seguir la tradició familiar. També sóc feliç de tenir una bona mare. Sense ella no seria aquí. Es diu Abreih Pérez. La mare és la mare.

Estic molt orgullós d'estar entre vosaltres, sobretot quan el meu pare o els avis m'expliquen contes de fades. Com que el meu pare regenta un restaurant anomenat La Fada, així faig publicitat gratuïtament perquè us hi acosteu a fer-hi el tiberi, per no passar gana per dinar o sopar. Ja ho veieu: sóc xic i parlo molt.

He vingut feliç en una diada, dissabte, en que hi va haver molts gegants d'aquí i de fora. N'hi havia de Mallorca, de Vic, etc. És que a Solsona hi ha molta fal·lera gegantera, tant per carnaval com per festa major. Quan sigui una mica més gran ja els coneixeré, els gegants, però espero que no em facin por. Els espero molt il·lusionat; i que els pares i els avis me'ls ensenyin tant parats com ballant. Jo sé que seré feliç i riuré molt amb la família per festa major, corpus i, principalment, per carnaval. Ho espero amb molt deler: veure els seus gegants, caricatures de persones del país.

He arribat l'any del "por qué". Sé que el meu pare és culé. Jo encara sóc petit però crec que tindré el cor del Barça, com l'amic del meu pare, que també és culé, vaja, tothom dels voltants de la família i de La Fada. Em pregunto "por qué" sóc aquí. Ja ho sabeu, per viure la vida, que són quatre dies que s'han d'aprofitar. He nascut un 13 de juliol, abans del que era previst. He estat dies a la incubadora. Sóc feliç de ser un solsoní més al poble de Solsona. Us ha parlat l'Àlex Bajo Pérez, fill d'Abreih i Àlex. Ja ens coneixerem

Nota: Aquest escrit ha estat inspirat per i dedicat a l'Àlex Bajo Pérez, que ja és entre nosaltres des del dia 13 de juliol del 2011. Els seus pares són l'Abreih i l'Àlex, cuiners i propietaris de La Fada.

PD: Com si fos una carta, el 13 de juliol fa dos anys de la defunció d'Antoni Solé, germà del noi del Racó del Gregori. I el 13 de gener de 2012 en farà dos de la de Xavier Jounou i Bajo.

Escrit cedit especialment per un servidor, amb col-laboració especial de mi mateix, sota la idea brillant de Gregori Solé Marmi, seguint el càsting, direcció i realització de Celsona informació.

El racó del Gregori Gregori Solé i Marmi


Poesia Josep Maria Poblet

Atac frontal

Ara és en Camps, ran del Túria,qui amb tota la seva cúria,ataca el català amb fúria

perquè es mori en la foscúria.

A en Brufau, uf! li fa nosael català en vers i en prosa,i el vol trit, sota una llosalluny de sa illa calmosa.

El bell català, el P.P.l’ataca amb un odi obscè,esperant haver el poder

per soterrar-lo, amb plaer.

Seguirà, segur que sí,com anys ha, el traç roíamb que el mat estat veí

atén els afers d’aquí.

Si encara ens queda decència actuem en conseqüència.

Hem dues opcions: indigència,o afanar la Independència.

Al Joan de la Rossa

In memoriam Ramon Gualdo

Al nostre soci fundador

Joan de la Rossa

seguirem endavant per turecordant els bons momentsviscuts de xerinola i acudits.

Al costat de la Carmeni els teus fills.

L'ATENEU

Continuarà per tu...

Joan, bon amic:Havíem compartit festa i gresca. I tot engegant el Carnaval, a comen-

çament dels 70, hi vàrem dedicar hores, tardes i nits, amb alegria, talment com infants il·lusionats. En aquella festa i en altres ocasions vas posar-hi la feina i, ben sovint, sense fer-hi gaire negoci. Prou que en sóc testimoni. És que sempre has estat una persona generosa.

Un bon solsoní: A Solsona has anat col·laborant, organitzant i participant a la festa, l'esplai i la cultura. L'activitat ha estat molta i en di-ferents espais. Allò de no parar. Prou que se n'haurà fet memòria, de tanta bellugadissa.

Una cosa: si només ens quedéssim amb el gavadal de la feina artística estaria bé, sí. Però, en el teu cas hi ha alguna cosa més, hi ha sentiment, i el record porta un aire agradable, tendre. Porta l'acompanyament d'una mena de rosada matinal, que amara el record amb frescor de molsa i verd. És la frescor de la bondat. Per això quan esmentem el teu feinejar, hi podem afegir: El Joan de la Rossa era una bona persona.

Així et recordarem.


Societat

Els súper tomàquets del Miquel

Fixeu-vos quin parell de tomàquets va collir dimarts passat el Miquel de la Residència d'Avis Pere Màrtir Colomés.

N'hi ha un que gairebé fa 800 grams i un pam d'ample (18x12'5 cm). L'altre fa 607 grams i 10'5 x 16'5 cm. de costat.

Amb aquests tomàquets a les mans, imagi-neu-vos com sortiran els pebrots o les albergínies de la residència. Ben bé un pot de confitura per cadascun.

L'Agustí el diumenge farà 12 anys.Felicitats de part de la Mare, la teva germana Flor, els tiets Ale i Favi i la teva cosina Mili.

També et volen felicitar la teva family d'Argentina.

Doc amics celebrant el Ramadà


Galeria de personatges Josep Maria Poblet

La contrasenya ha estat clara: Li he dit a en Pola, “jo vindré sol, duré una carpeta sota el braç, una màquina fotogràfica i... ah, em conei-xereu, sóc un home ja gran” – “Nosaltres vindrem tots quatre, m’ha dit en Pola: la mare, el pare, (ambdós ratllen la quarantena) el meu germà petit, l’Antonius, i jo”.

Ens hem citat davant de Cal Colom a les set en punt del dimecres dia 6 de juny. Els veig venir i els reconec a trenta metres. Són ells, em dic. Ells em somriuen, també m’han re-conegut. Fetes les presentacions adients ens asseiem a l’interior de la cafeteria esmentada. He de dir d’entrada que m’hi sento molt bé, amb aquests ciutadans egipcis arribats tots junts a Catalunya fa sis anys. Constitueixen un nucli familiar perfecte. Són naturals d'El Caire, la capital del bell i llegendari país africà.

La Nagwa, que seu al meu costat, em sorprèn intervenint en la conversa parlant amb gran decisió el nostre idioma. En Hany, ens escolta amb molta atenció, ell, el pare, parla correctament l’anglès. Els germans Pola i Antonius entenen i parlen amb gran naturalitat el nostre idioma. M’admira la cura exquisida que té en Pola amb el seu pare, a qui tradueix qualque frase meva, davant de la que el seu progenitor mostra, en oir-la, alguna estranyesa.

La Nagwa va exercir durant dotze anys de fun-cionària del Ministeri d’Economia a El Caire. Aquí vol esmerçar el seu temps a tenir cura de la família. En Hany té un negoci de confecció de vestimenta de cotó, al seu país, i que està, actualment, en mans d’un familiar. Ha treballat una llarga temporada de mecànic soldador a l’Àrea de Guissona. La Nagwa em sorprèn quan m’assegura que el motiu principal de la seva vin-guda a Catalunya ve ser la certesa que aquí els seus fills podrien rebre una formació escolar molt superior a la que segurament rebrien al seu país. En Pola, el noi gran, 17 anys, ha acabat els estudis obligatoris i el batxillerat, i vol cursar estudis superiors a Barcelona, on espera compartir pis amb algun altre estudiant. L’Antonius, el germà petit, de 14 anys, ha acabat segon d’ESO.

La Nagwa em parla de la seva integració a casa nostra, que s’ha realitzat amb tota normalitat, sentint-se en tot moment molt ben acollits per la societat cerverina (en Pola, que està en tot, assenteix reiteradament amb el cap) i alhora em manifesta la seva admiració pels costums i tradicions de Catalunya. Parlem de la sarda-na, dels carranquers, de l’aquelarre, i ella hi afegeix la

La Nagwa i en Hany

tradició de l’arribada de l’aigua de Sant Magí amb motiu de la festa del Sant. Admirable. Arribats a aquest punt, en que la conversa transcorre amb una espontaneïtat i sinceritat admirables, parlem de creences religioses, em confessen que ells són cristians del ritus copte, i ens ocasiona una gran alegria mútua saber que compartim un amic comú, ni més ni menys que mossèn Jaume Prat, el rector de Sant Guim de Freixenet.

Quan toquem el tema dels aliments, en Pola, sempre a l’aguait, m’assegura que els llegums i la fruita d’aquí no són pas tan diferents dels que es conreen i dels que es nodreixen en el seu país, i que aquest aspecte no ha suposat cap inconvenient, ans al contrari, en la seva adaptació a casa nostra.

Acabada la nostra conversa en l’acollidora saleta de Cal Colom, sortim els cinc integrants del grup i els proposo fer unes fotografies davant l’edifici de la nostra Universitat. Els nois diuen que a la foto sols hi surtin els pares. I així ho fem.

Quan emprenc, quasi d’esme, la meva tornada a Sant Guim, per les Oluges, tinc la sensació d’haver encetat una amistat molt positiva amb una família molt maca. M’ha complagut la seva sinceritat i aquell somriure que no els ha deixat des del moment en que ens hem conegut. I la foto davant el gran centre docent cerverí, m’ha fet pensar en el brillant futur acadèmic, que, no en tinc cap dubte, acompanyarà aquests nois. He vist en les maneres i el tarannà d’en Pola, el germà gran, una llestesa natural, i tinc la certesa que aquest nou amic posseeix unes virtuts innates per afrontar la seva futura vida amb sobrades garanties d’èxit. Però l’arrel està en aquests pares que han deixat una pàtria estimada cercant el millor pels seus fills. Repeteixo: Amics Nagwa i Hany, sou admirables, felicitats, i una gran estada, fins quan vulgueu, en la nostra petita Nació.G

ale

ria d

e p

erso

natg

es


Aquest divendres passat va tenir lloc el primer entrena-ment de la Temporada 2011-12 amb la Permanència en la Segona Catalana com un dels objectius. Altres poden ser: gaudir del bon joc de l'equip; crear un bon ambient entre Junta, quadre tècnic, jugadors i afeccionats; usar el fair play com a forma d'entendre l'esport; donar exemple amb bon comportament cívic de cadascú (jugadors, membres de la Junta i quadre tècnic, afició, públic, ...); promocionar jugadors de Solsona, de la comarca i els voltants, que vulguin integrar-se en aquesta filosofia; i d'altres objectius que ja anirem esmentant.

La primera presa de contacte amb el Sr. Josep-Lluís Car-rio va començar, al vestuari, amb la presentació de tots i cada un dels jugadors, els seus objectius, les seves peticions i plante-jaments, el seu compromís amb el Club i la intenció de crear un grup, en el qual tothom se senti identificat i integrat. Tot seguit van passar al terreny de joc on van fer una sèrie d'exercicis per activar el cos i preparar-lo per a posteriors sessions, continuant amb un mini partit, tenint en compte que no hi havia ni equip titular ni reserva (tothom s'ha de guanyar el lloc).

Acabada la sessió, els jugadors es van dutxar i, tot seguit i amb membres de la Junta, van gaudir d'un “sopar a la fresca”, on es va poder viure un moment de distensió i bona relació.

Continuen d'anteriors tempo-rades (12): Àlex Alarcon (Mosqui), Xavier Moncunill (Moncu), Miquel-Àngel Pavon (Miki), Josep Sala Espar (Pep), Pau Tripiana (Pau), Miquel Vilar (Miquel), Àlex Novelles (Àlex), Jordi Rodríguez (Rodri), Martín Ezpeleta (Martín), Àlex Mas (Mas), Joan Solé (Solvi), Javier Jiménez (Javi).

Pugen del juvenil del Solsona (2): Nil Flores (Nil) i Marc Argerich (Marc).

Nous fitxatges (10):Del Ribera d'Ondara (5): Ós-

car Solé (Óscar), Salvador Segura (Salva), José Antonio Hernàndez ( Jose), David Puig (Puig), Ivan García (Ivan).

De l'Oliana (1): Joan-Marc Martín (Joan-Marc).

Del juvenil del CE Manresa (1): Marc Lorca (Marc).

Del Coll de Nargó(1): Albert Guiu (Albert).

24 h de Futbol Sala Ajuntament de Solsona

El primer equip es posa a funcionar

Als jugadors se'ls va presentar el programa de Pretem-porada, en el qual les sessions d'entrenament seran de 21 a 22:30 (els dies 8-9-11-16-18-19-25-26-30 d'agost i 2-6-8 i 9 de setembre). El dissabte, 13, hi haurà entrenament de les 9:30 fins a les 12, seguit de piscina i dinar comunitari.

Els partits amistosos previstos són:

Dilluns, 15 d'agost de 2011:

A les 7 de la tarda,al Camp Municipal d'Esports de Solsona:CF SOLSONA - CE MANRESA

Dissabte, 20, CF PUIG-REIG – CF SOLSONA. Dimarts, 23, CF SOLSONA – CF PUIG-REIGDimecres, 31, UE SÚRIA _ CF SOLSONADissabte, 3, CF SOLSONA – CF SANTA COLOMADiumenge, 11 de setembre, Diada de Catalunya, s'inicia

la Lliga, enfrontant-se el CF Solsona i el CF Juneda.

Que gaudiu de l'estiu!!!! Ja us mantindrem informats.

Plantilla del primer equip del CF SolsonaProvinents del futbol sala (2): Ivan

Romero ( ) i Jaume Sánchez (Jaume).

Tots aquests jugadors estaran sota les ordres del tècnic sr. José Luís Carrio Sepúlveda.

Des de la Junta Directiva es de-sitja, de tot cor i pel bé i bona reputació del CF Solsona, al tècnic i jugadors una temporada 2011-12 el més fructífera possible, sabent que tindran el seu recol-zament així com el de l'afició, de la qual s'espera que respongui positivament a les expectatives assumides com inici d'una labor que es desitja que fructifiqui en un futur pròxim i immediat, veient tots els bons fruits de la llavor, que ara s'està escampant i sembrant.

De l'afició s'espera aquesta respos-ta positiva col·laborant amb el Club:

Fent-se sociAssistint als partitsSponsoritzant algun dels equips

(vestimenta, samarretes, pantalonets, dessuadores, roba d'abric, ...).

Participant econòmicament amb la contractació de propaganda estàtica, en programes de cada jor-nada, de mà (calendaris).

Tenint un bon comportament, cívic i exemplar, model per a altres aficions i que eviti certs proble-mes que han ocorregut en altres ocasions.

Recolzant el tècnic i jugadors, tot i que els resultats no arribin a acompanyar la trajectòria de l'equip.

Suggerint a la Junta Directiva totes aquelles propostes i/o planteja-ments que es cregui convenients per al bon funcionament del Club.

NOTA.- Aquesta crònica té un final epistolar i és una petició parti-cular del cronista, tot creient que serà admesa i que no té cap mena de males intencions, més aviat intenta ésser constructiva i del tot positiva.

BONA TEMPORADA A TOTS!!!!!


24 h de Futbol Sala Ajuntament de Solsona Futbol Penya Barcelonista

Trofeu Joan GamperLa penya organitza el dia 22 d’agost un desplaçament al Camp Nou per veure el trofeu Joan Gamper.

F. C. Barcelona Nàpols

Per a més informació o inscripcions, els divendres dies 5 i 12 d’agost a la tarda al local de la penya, des de les 7 de la tarda a les 9 del vespre. La data límit per apuntar-s'hi és el divendres 12 d’agost.

www.lapenya.cat

27a edició de les 24 Hores de Futbol Sala Ciutat de Solsona

El termini d’inscripcions serà del 12 al 21 d’agost a la recepció de les piscines municipals

Aquest divendres, dia 12, s’obre el termini d’inscripcions a les 24 Hores de Futbol Sala Ciutat de Solsona, que es disputarà els dies 26 i 27 d’aquest mes al pavelló poliesportiu solsoní. Enguany la tradicional competició, organitzada per l’Ajuntament de Solsona amb la col·laboració del Consell Esportiu del Solsonès i la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca, arriba a la vint-i-setena edició.

Com en les edicions anteriors, la prova constarà d’una fase classificatòria i la final i es regirà pel reglament de la Federació Catalana de Futbol Sala. Els partits tindran una durada de 15 minuts per part, sense mitja part, i amb un descans de cinc minuts entre partits. Es premiaran els quatre primers equips classificats, els quatre quartfinalistes, l’equip menys golejat, el màxim golejador i el millor jugador de la final.

Les 24 Hores començaran a les 9 del vespre del divendres 26 i la fase classifica-tòria es jugarà fins a les 9 del matí de l’endemà, moment a partir del qual es disputaran les eliminatòries. És previst que la final del torneig tingui lloc al voltant de les 7 de la tarda i, una hora més tard, es dugui a terme el lliurament dels trofeus. L’any passat hi van participar catorze equips i va imposar-se el Boca, que se n’ha proclamat campió pràcticament de forma ininterrompuda des del 2001.

Per inscriure-s’hi, cal recollir el formulari a la recepció de les piscines muni-cipals, de dilluns a diumenge de 9 a 2/4 de 8 del vespre. Per a més informació, es pot trucar als telèfons 676 19 49 29 o 973 48 00 50 (extensió 130), o bé enviar un correu electrònic a [email protected].

cioeconòmic del territori que la integra. Són 10 municipis els quals pertanyen a 4 comarques diferents: la Noguera, la Segarra, el Solsonès i l’Anoia. Con-cretament són els municipis d’Oliola, Sanaüja, Biosca, Massoteres, Torà, Ivorra, Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, la Molsosa i Pinós.

Des de l’inici, l'associació va néixer amb la voluntat de desdibuixar fronteres administratives i aglutinar

interessos d’una realitat geogràfica i cultural distribuïda al llarg de la vall del riu Llobregós, que dóna una identitat diferenciada als municipis que abraça.

Si us animeu a participar al concurs, recordeu que les propostes cal enviar-les a la seu de l'associació: Pl. del Vall, 1. Torà abans del 25 de setembre de 2011.

Amb la marca de "turismellobre-gos.cat", l'Associació de municipis de la Vall del Llobregós convida la població local i els visitants que volen aprofundir en el seu territori, a conèixer una nova plataforma virtual amb informació del patrimoni local, propostes de lleure i l'oferta de serveis turístics disponibles a la Vall del Llobregós.

De forma paral·lela, l’associació també ha impulsat un concurs per a cercar el millor logotip que la representi. El termini per poder presentar les propostes s’inicià el 25 de juny i finalitzarà el 25 de setembre i el premi per la proposta seleccionada serà de 300 euros. Podeu consultar les bases al web: www.turismellobregos.cat

L'associació, creada al setembre de 2010, té com a objectiu principal fomentar i vetllar pel desenvolupament so-

Vall del Llobregós Montse Carbonell

www.turismellobregos.cat, el nou web de l'Associació de municipis de la Vall del Llobregós


Activitats Espaigua

L'última setmana de juliol vam fer una foto de família dels nens que aquella set-mana prenien part al 15è STAGE D’ESTIU D’ESPAIGUA. Alguns encara continuen amb nosaltres a l’agost, altres no però en vénen de nous. A tots els que han passat o passaran durant aquest mes, els agraïm haver compartit una part de l’estiu amb nosaltres, i els desitgem que acabin de passar un bon estiu.

El dimecres 3 d’agost va tenir lloc a ES-PAIGUA el 3r DIMECRES ESPORTIU, aquest cop dedicat al Futbol Sala. Cinc equips de nois i noies varen disputar un emocionant torneig, que va acabar amb la victòria de l’equip format per: Guillermo, Marc, David, Toni, Xavier i Rafa. Com cada dimecres, la tarda va acabar amb coca per a tots els participants i un obsequi pels guanyadors.

La setmana va acabar molt bé a ESPAIGUA. Ja sabeu que cada dia, de 4 a 5 de la tarda, fem una clase d’AQUAGYM que té molt èxit. El divendres 5 d’agost, però, vàrem fer una sessió especial, ja que la música va anar a càrrec del DJ GLORIÓS, i la coreografia va estar compartida per les 3 professores d’ESPAIGUA: Sílvia, Anna i Tate. La gent s’ho va pasar molt bé i esperem repetir l’experiència en altres ocasions.

UN ESTIU PLE D'ACTIVITATS


Solsona Patí Club Ester

El Solsona Patí Club participa al multitudinari i espectacular festival del C.P.A. Cubelles

Ariadna Fortes, Paula Martínez i Mercè Llordella també varen ser convidades a realitzar una exhibició individual

El diumenge dia 24 de juliol el C.P.A. Cubelles va celebrar el seu festival anual de patinatge artístic que any rere any s’està convertint en un referent artístic, tècnic i d’espectacularitat.

En aquest festival hi varen par-ticipar més de 200 patinadors vinguts del Lleida P.A., Bigues i Riells, Roda de Barà, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltrú, Santa Eulàlia de Roquetes de Sant Pere de Ribes, Sagnier del Prat de Llobregat, i el Solsona Patí Club.

Amb el Pavelló Municipal d’Es-ports ple de gom a gom, més d’un miler d’espectadors, l’alcaldessa i un elevat nom-bre de regidors de la ciutat de Cubelles es varen quedar meravellats amb el decorat de fusta que omplia tot el llarg de la pista, tota la decoració i totes les coreografies que realment varen ser espectaculars.

El Solsona Patí Club va estrenar una nova coreografia titulada Somni de Ti-telles on hi varen participar Arnau Albets, Marina Albets, Montse Auguets, Blanca Barrera, Gemma Barrera, Àngel Cases, Pa-trícia Cases, Xavier Cases, Anna Colilles, Gemma Colilles, Alba Fernández, Paula García, Mercè Llordella, Paula Martínez, Marc Miró, Marta Miró, Jèssica H. Pa-llarès, Carolina Semís i Moisès Semís. Aquesta coreografia va agradar molt per

aconseguir transportar-nos al món titellaire ple de màgia i il·lusió.

Les nostres patinadores solsonines Mercè Llordella, Paula Martínez i Ariadna Fortes també varen patinar en una exhi-bició individual on cadascuna d’elles va aconseguir deixar bocabadat tot el públic assistent.

Tot el grup dels patinadors del Solsona Patí Club

Des del Solsona Patí Club volem felicitar i agrair al C.P.A. Cubelles pel seu espectacular festival, i també felicitar tots els patinadors solsonins que varen partici-par-hi per haver realitzat un magnífic disc davant de tants espectadors. Remarquem que molts d’ells era la primera vegada que patinaven fora de Solsona.

Mercè LlordellaPaula MartínezAriadna Fortes


AIMS Acadèmia Internacional de Música de Solsona

PROGRAMACIÓ ESTIU 2011 (4 juliol-4 setembre)

Dilluns 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.SiVols15h.ElRebostdels

Contes16h.Aprenents19h.Historietes21h.ElVermut

Telèfon: 973 48 42 25 www.solsonafm.cat

Dimarts 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.Camins15h.ElRebostdels

Contes16h.Varietats19h.Historietes21h. SiVols

Dimecres 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.NomsPropis15h.ElRebostdels

Contes16h.Societat

Anònima19h.Historietes21.30hElectrozona

Dijous 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.EntreTots15h.ElRebostdels

Contes16h.ElVermut19h.Historietes21h.RetransmissiódelsPlensmunicipalsmensuals

Divendres 9h.ElRebostdels

Contes10h.ACopd’Ull11h.70xhora13.30h.L’Informatiu15h.ElRebostdelsContes16h.SiVols19h.Historietes20h. L’Informatiu22.30NovaOrleans-Solsona,

enunaestona

Dissabte 11h.ElRebost

delsContes(repetició)

13h.Preferitsdigitals16h.L’Informatiu17h.Camins22.30Electrozona

(repetició)

Diumenge 11h.Societat

Anònima13h.Quèmengem?16h.L’Informatiu17h.EntreTots22.30NovaOrleans-

Solsona,enunaestona

AIMS, 10 anysEl passat dimecres dia 10 d’agost,

AIMS, l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona, va inaugurar la seva desena edi-ció que es durà a terme fins al proper dia 22 d’aquest mes. Des de fa deu anys, el principal festival pedagògic de música clàssica de l’Es-tat porta música, talent i il·lusió a la capital del Solsonès.

Enguany, l’Acadèmia ha fet un ple total d’alumnat. 65 joves talents de 22 nacionalitats diferents reben classes magistrals d’onze pro-fessors de reconegut prestigi internacional. Mèxic, Xile, Rússia, Ucraïna, Xina, Japó, Corea, Anglaterra, Itàlia, Estats Units i Ale-manya són alguns dels països de procedència dels alumnes d’aquesta desena edició. A més, 17 dels joves músics són de Catalunya i un de la nostra comarca, l’Andreu Soldevila, que participa a AIMS per segon any consecutiu.

Per celebrar aquest desè aniversari, el Festival ha progra-mat un total de 26 actuacions en 13 dies. Disset són en format clàssic a les sales de concert habituals com el Teatre de Solsona, el Kursaal de Manresa, la Col·legiata de Cardona, el Teatre l’Amistat de Mollersussa i a les esglésies més emblemàtiques del

Solsonès. A més, com a novetat, s’incorpora al mapa concertístic d’AIMS un recital d’orgue a la Basílica de Montserrat i s’han programat tres concerts a l’Auditori de la nova Sala Polivalent, dos dels quals ja s’han dut a terme. Per si això fos poc, AIMS seguirà amb el cicle de concerts d’AIMS al carrer a la placeta de la Catedral de Solsona i amb els concerts a residències, hospitals i centres d’acollida de l’AIMS social.

El Festival completa la seva ofer-ta docent amb un curs divulgatiu de dues conferències obertes a tots els públics els dies 19 i 20 d’agost, a càrrec de Joan Vives, conegut locutor de Catalunya Música. La primera sessió serà sobre la composició instrumental catalana i la segona sobre la utilitat i l’ús de la música en la societat actual.

AIMS arriba al seu 10è aniversa-ri de la mà de l’Ajuntament de Solsona, amb el reconeixement del CoNCA (Con-sell Nacional de la Cultura i les Arts) i el suport de la Diputació de Lleida. En un context d’incertesa i dificultats econò-miques com l’actual, la qualitat artística del projecte, el seu impacte territorial i la seva capacitat d’autofinançament han estat les claus per arribar a situar-se com un dels festivals de referència de Catalunya.


Música Miquel Manzano

La dansa contemporània tanca el Cicle de ConcertsDoble Quartet està format per un quartet de jazz i quatre ballarines de dansa

Doble Quartet va oferir una gran actuació musical i de dansa

El públic va gaudir molt de l'actuació musical

La dansa contemporània i el jazz van ser els protagonistes de l'últim concert del XXX Cicle a Solsona.

Doble Quartet va oferir, di-vendres passat al Teatre Comarcal de Solsona, un diàleg, sense argument, basat en la relació entre la música i la dansa. Aquesta relació s'estableix a partir de temes composats amb dife-rents regles de joc.

Alhora de concebre els temes pels dos quartets, el tractament de la coreografia i la composició compar-teixen elements propis. Així la coreo-grafia es basa en la mateixa estructura que la música, és a dir en una variació escrita, el que seria el tema, i en im-

Músics - BallarinesToni Vaquer - piano - Juliette LousteJoan Mas - saxos - Zoé DesquesnesPau Salas - contrabaix - Carmen CollazoSanti Colomer - bateria - Nandy Luna

El Cicle de Concerts d'estiu ens ha ofert una gran va-rietat de música, així durant aquest mes, el públic de Solsona ha gaudit d'allò més amb jazz, música brasilera, ieié català i la música íntima del grup Akústik. El Teatre de Solsona ha estat testimoni d'un clàssic musical que organitza l'Ajunta-ment de Solsona, L'Orfeó Nova Solsona i l'Escola Municipal de Música.

Passatemps

Sudoku

provisacions, seguint els principis del jazz.


Garatge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avínguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ..................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................. 973 48 08 66Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................. 973 48 00 27

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PalàPlaça Major, 4 ........................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ..... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ....................................973 48 11 67Carretera de Torà ....................................973 48 12 90

Expert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

Ribera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

Ferreteria Vílbar ................................... 973 48 01 54Ganiveteria Pallarès ............................ 973 48 01 60

IbercajaPlaça Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ...............973 48 31 55Torra Stil ............................................... 973 48 39 46

Òptica Jané........................................... 973 48 34 29

Apunts Gràfics ......................................973 48 17 19Gràfiques Muval ................................... 973 48 04 10

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ............................. 973 48 05 49

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 .................. 973 48 16 09

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ..............................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ................................973 48 02 16

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 places973 48 11 31 ........................................... 689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 places973 48 39 17............................................630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ............................................ 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ............................................. 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer .................. 620 72 81 05

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ............................973 48 01 29Transports i Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................... 973 48 09 09

Clínica Veterinària Setelsis .............. 629 39 12 46

Cuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga ..................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

Perruqueria Bajona ............................. 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarancón,1 Baixos ......... 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 ........................... 973 48 29 05

Joieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 .......................... 973 48 28 52

AUTOMOCIÓ

ARTICLES DE REGAL

BANCS I CAIXES

BARS - RESTAURANTS

CARNISSERIES

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTS

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

JOIERIES

MODA

ÒPTIQUES

PAPERERIES - IMPREMTES

PINTURES

PERRUQUERIES

PODOLOGIA

QUEVIURES - BEGUDES

TAXI

TRANSPORTS

VETERINARIS

HABITATGE - CONSTRUCCIÓ

Bombers: 973 48 10 80 · Creu Roja: 973 48 06 52 · Mossos: 973 48 14 94 · Policia Local: 973 48 30 40 · Urgències: 112

Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

PERRUQUERIES


Diferències

Les 7 diferències

Podríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues imatges de la inauguració del mercat del Pi de Sant Just?

Solucions del Celsona 733

L'acudit del Simi

Documents

Celsona 734