Click here to load reader

Celsona 664

  • View
    247

  • Download
    6

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Divendres 26 de març de 2010

Text of Celsona 664

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    Comarca Consell Comarcal del Solsons

    El Consell Comarcal ha finalitzat les obres dadequaci de lantiga pista daterratge de lheli-cpter de Taurus a Solsona, com a punt daterratge eventual per a possibles emergncies fins que no es traslladi el cos de bombers de Solsona al nou polgon industrial de Santa Llcia, on es preveu ubicar definitivament un heliport.

    El Consell Comarcal ha realitzat les obres desprs darribar a un acord amb la direcci de lempresa EGO (Remco), que ha cedit els terrenys i ha rebut el suport de lAjuntament de Solsona.

    Les millores han consistit en el desbros-sament de la zona, el condicionament del ferm de la base, refer la tanca, fer un baixador per a lam-bulncia medicalitzada del SEM i la installaci duna mnega de vent. Albert Muntada, portaveu de CiU, comenta que un cop finalitzades les obres, sinformar a tots els cossos demergn-cies (bombers, SEM i protecci civil) perqu les puguin utilitzar de seguida.

    El Consell posa a disposici dels serveis d'emergncies de la comarca el nou punt daterratge de Solsona

    Les installacions, ubicades a l'antiga Taurus, s'han acabat d'obrar els darrers dies

    La Barra del Mia

    ... el Consell recupera l'heliport...

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    Solsona Ramon Estany

    Tot i que el termini dels treballs del carrer de la Regata potser es veur lleugerament ampliat, segons el regidor dUrbanisme, Mart Abella, lAjuntament valora molt posi-tivament la bona marxa de lactuaci, tenint en compte les dificultats afegides a les caracterstiques de la intervenci que shan hagut dafrontar. Abella es refereix tant a les complicaci-ons tcniques que suposa treballar en un carrer tan estret com la Regata, on hi ha soterrades diverses infraestructures, com a les inclemncies del temps, amb pluges, temperatures molt baixes i la gran nevada del passat dia 8. El regidor d'Urbanisme valora que caldr rebassar els tres mesos de temps per acabar la primera fase del carrer de la Regata.

    Les obres del carrer de Sant Lloren, al Ple dahir dijous

    Laprovaci definitiva del projecte durbanitzaci del carrer de Sant Lloren i linici de lexpedient de contractaci de les obres van ser un dels principals punts de lordre del dia del Ple ordinari de mar de lAjuntament de Solsona.

    La corporaci local vot ahir laprovaci definitiva del projecte durbanitzaci del carrer de Sant Lloren, redactat pel Servei dInfraestructura Viria de la Diputaci de Lleida per encrrec de lAjuntament. La regidoria dUrbanisme preveu que puguin iniciar-se els treballs daquest eix, (el tercer que es desenvolupa en el marc del Pla de barris), aquest estiu, encade-nant-se amb lacabament de les obres del carrer de la Regata, la primera fase de les quals es troba a la recta final.

    El carrer de la Regata comena a prendre formaAquesta setmana s'ha acabat de perforar i instal.lar les canonades del primer

    tram del carrer de la Regata, bona part del qual ja t col.locada la pedra

    L'apuntLes obres del Carrer de la Regata van ser adjudicades

    definitivament per acord del Ple en data 29 d'octubre de 2009 a l'empresa Construccions Mangas i Fills, SL. per un import dadjudicaci de 556.335,25 euros, sense IVA, 89.013,64 euros dIVA i 645.348,89 euros, IVA incls, amb un termini dexecuci de les obres de 6,5 mesos.

    A la crulla amb el Carrer de Sant Salvador ha quedat una espectacular plaa rodona

    Perfil del carrer de la Regata en la primera fase. El terra est format de 4 capes: pedra natural, morter, solera de formig i terres. Per sota passen tots els serveis

    L'ltim tram de la primera fase amb el carrer obert

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    El Grup de Teatre Vila Closa, de Sant Climen, ha estat la darrera entitat que ha contribut a engreixar els recursos del Pla demergncia so-cial de Solsona. Aquesta setmana, la presidenta de la companyia, Lourdes Ribera, juntament amb el director i protagonista de lltima obra, Joan Codina, han lliurat 1.000 euros recaptats en la darrera funci dEl sopar dels idiotes a lalcalde, David Rodrguez, i el president de Critas Arxiprestal Solsona-Morunys, Josep Montany, com a responsables de la gesti del compte corrent solidari.

    David Rodr guez, Josep Montany i la regidora dAcci Social, Clara Agut, han agrat una vegada ms la solidaritat solsonina en collaborar amb una iniciativa destinada a ajudar aquelles famlies de la ciutat que es troben en situaci de risc a causa de la crisi. Hem daplaudir la sensibilitat social dentitats com el Grup de Teatre Vila Closa, que collaboren amb el projecte, alhora que fan una activitat ldica, expressa lalcalde. Per a Lourdes Ribera, la finalitat del Pla demergncia social es mereix aquest gest i, a ms, el de Solsona s un del escenaris on s ms agrat actuar. Lltima funci dEl sopar dels idiotes es va representar al Teatre Comarcal el passat 21 de febrer i hi van assistir uns 300 espectadors.

    40 famlies ateses

    Fins ara, el Fons demergncia social de Solsona sha dotat de 28.500 euros i shan fet pagaments pel valor de 6.600 euros. Se nhan beneficiat una quarantena de famlies, que representen 157 persones, de les quals 80 sn infants. Prctica-ment totes les famlies ateses han recorregut al banc daliments, que s gestionat des de Creu Roja del Solsons. A ms, han rebut ajuts per cobrir necessitats bsiques, com el lloguer de lhabitatge, lalimentaci infantil, els bolquers o les despeses de subministraments, entre daltres.

    La regidora Clara Agut recorda que les persones usu-ries del Pla demergncia social no vnen de problemtiques marginals, per en quedar-se sense feina han vist minvar els ingressos econmics fins al punt que, un cop esgotats els es-talvis, no han tingut ms remei que sollicitar ajut. De fet, segons destaca Agut, la situaci social derivada de la crisi ha propiciat el darrer any un increment del 30 per cent del volum de feina datenci a les persones dels Serveis Socials.

    Juntament amb el consistori solson, Critas i Creu Roja, collaboren amb el Pla demergncia social el Consell Comarcal, la Fundaci Volem Feina, el Consell de la Gent Gran de Solsona, el Solsons Obert al Mn (SOM), el Rotary Club de Solsona, Mans Unides, la Diputaci de Lleida, lObra Social la Caixa

    El Grup de Teatre Vila Closa engreixa amb 1.000 euros el Fons demergncia social de Solsona

    El compte suma des del principi ms de 28.500 euros en aportacions

    Lliurament de la recaptaci de lltima obra a lAjuntament solson

    Solsona Ajuntament de Solsona

    i la revista Celsona Informaci. Tots els ciutadans que vulguin fer-hi aportacions a ttol particular poden fer-ho a travs del compte corrent 2100-0081-98-0200353789, de La Caixa.

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    Solsona Ajuntament de Solsona

    El reconeixement de Xavier Jounou com

    a solson illustre ocupa les primeres pgines dEl Portal

    La revista es comenar a bustiar als domicilis la

    setmana vinent

    Lalcalde Xavier Jounou i Bajo, des-aparegut el 13 de gener passat, rebr, a ttol pstum, la distinci de fill pre-dilecte de Solsona el proper 4 de juny. La ciutat li organitza un doble acte per commemorar-ho, que consistir en el lliurament oficial del ttol a la sala de plens de lAjuntament i en lhomenatge que es far a la plaa de Sant Joan i que sest preparant des del consistori i les entitats amb les quals Jounou va estar ms vinculat. Aquest s el tema central del nmero 19 de la revista municipal El Portal, que ja es pot consultar a travs del web de lAjuntament i que es comenar a bustiar als domicilis a partir de la setmana vinent.

    Lltim butllet de Solsona tamb dedica una pgina a la vintena dac-tuacions que sexecutaran enguany amb el finanament del Fons estatal per a locupaci i la sostenibilitat local (FEOSL). Entre altres qestions, tamb parla del futur casal cvic, el projecte del qual va presentar el gener el conseller de Governaci, Jordi Auss. La secci de les entitats locupa Amisol, mentre que lespai de lentrevista es dedica a la solsonina Claustre Rafart i Planas, tcnica superior en Art i Histria del Museu Picasso de Barcelona.

    LAjuntament de Solsona convoca un lloc de treball per reforar els Serveis Socials

    LAjuntament de Solsona convoca, amb carcter durgncia, un lloc de treball dadministratiu per als Serveis Socials. Loferta laboral t una durada de nou mesos i la jornada s de matins a temps parcial. Aquesta plaa, el con-tracte de la qual comena a labril, es finanar a travs del Fons estatal per a locupaci i la sostenibilitat local.

    Per ocupar aquesta plaa es reque-reix el ttol de Formaci Professional de segon grau o equivalent. Tamb es valorar lexperincia en latenci al pblic i el tracte amb els usuaris. Les tasques que haur de desenvolupar i per les quals el consistori busca reforar els Serveis Socials consistiran a donar suport administratiu al programa de prevenci de la dependncia, dins el qual sinclouen les activitats de la gent gran que organitza la regidoria dAcci Social i el servei dpats a domicili, i al Pla demergncia social. Aix mateix, sencarregar de latenci als usuaris daquests serveis municipals.

    Les persones interessades a ocupar aquest lloc de treball han dadrear-se a lOficina dAtenci Ciutadana de lAjuntament fins dimarts vinent, dia 30 de mar. Cal lliurar-hi la instncia, el model del qual es pot extreure del web municipal, i el currculum amb la cpia de la titulaci requerida. Aquesta oferta tamb sha presentat al Servei dOcupaci de Catalunya (SOC).

    Solsona se suma dissabte a lapagada mundial de Lhora del planeta La regidoria de Medi Ambient anima la ciutadania a participar en aquest gest des de lmbit particular

    Aquest dissabte, dia 27, Solsona apagar len-llumenat monumental del portal del Pont i de la faana ms visible de la catedral entre 2/4 de 9 i 2/4 de 10 del vespre. Amb aquest gest, lAjuntament sadhereix per primera vegada a Lhora del planeta, una campanya mundial pro-moguda per lAssociaci per a la Defensa de la Naturalesa, World Wildlife Found (WWF), per demostrar el suport global a lacci contra el canvi climtic.

    El consistori ha considerat adi-ent desconnectar les installacions lumniques del portal i de la faana catedralcia per participar en aquest gest simblic, en tant que sn els ele-ments arquitectnics ms emblemtics i representatius de la principal entrada a la ciutat. Igualment, la regidoria de Medi Ambient anima la ciutadania a sumar-shi en lmbit particular apagant el llum i els aparells electrodomstics durant la mateixa hora o canviant les bombetes incandescents per unes altres de baix consum.

    Lhora del planeta pretn involu-crar ms de mil milions de persones i mobilitzar 6.000 ciutats del mn per demostrar la possibilitat dactuar contra lescalfament global i el canvi climtic, tot i les limitacions de lAcord de Co-penhaguen. Lobjectiu de la iniciativa s prendre conscincia del problema i de la importncia de la participaci ciutada-na en la defensa del medi ambient.

    Foto: Vctor Pallars

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    Solsona Redacci

    En la xerrada sobre l'origen catal del navegant Cristfor Co-lom, organitzada per mnium del Solsons, el president de l'entitat, Ramon Segus, va presentar la pro-posta d'activitats per a l'any 2010, un any que qualific de consolida-ci, amb la II Edici dels premis Drac, pels quals "s'apostar fort", amb la presncia de figures com el periodista Carles Capdevila i el cantautor Roger Mas, per potenciar l'acte, ja que al capdavall, "s un certamen nacional convocat des de casa nostra".

    Un altre aspecte que es vol consolidar s Sant Galderic, patr de la pagesia catalana, que l'any passat van iniciar, i aquest any es continuar, confirmant la presncia de l'escriptor Ramon Solsona i Mn. Enric Bartrina, i en el qual s'espera presentar tamb una reedici corregida i millorada dels Goigs de Sant Galderic, a crrec dels Gogistes solsonins.

    En l'apartat d'exposicions, tamb s'ha previst enguany dur a Solsona per la Festa Major "La Histria de Catalunya", a la Sala del Consell Comarcal i amb col.laboraci amb mnium del Bergued.

    I pel que fa a les presentacions, la propera ser aquest 10 d'abril, amb l'obra de Pasqual Farrs El vigilant de les coses, a la Sala Cultural de l'Ajuntament de Solsona. Tamb es vol pre-sentar durant els propers mesos, un llibre escrit per Margarida Prats, sobre l'obra de Mrius Torres,

    nmium del Solsons organitzar un homenatge al bisbe Deig

    Per mnium del Solsons s'ha plantejat nous reptes per aquest any, com un acte d'homenat-ge al bisbe Deig i que tindr lloc el 29 de maig, en el qual es presentar la seva obra potica en un recull, que formar part d'una col.lecci de 2 o 3 llibres que s'aniran editant en anys successius i que s'ha prets que fos no noms una presentaci al Teatre Comarcal sin tamb un acte d'homenatge multitudinari amb personalitats de la cultura i de l'Esglesia destacades.

    L'altra aposta s la Flama del Canig, en que aquest any s'anir a Bassella a buscar la flama que ve del Canig passant per la Cerdanya i la Seu d'Urgell i es mirar de fer-la arribar a Solsona a travs de Castellar de la Ribera i Lladurs. Tamb hi ha la intenci de difondre-la des de Solsona a la resta de municipis de la comarca. Per aquest motiu s'ha parlat amb algunes entitats comarcals, amb la idea d'arribar a tots els ajuntaments, perqu si volen podran encendre la seva foguera amb la flama del Canig.

    Finalment, fent balan de l'entitat, Segus va destacar el creixement social d'mnium Solsons, que ja t uns 115 socis, i que per a una comarca de 13.000 habitants "est molt b, per volem ser ms, perqu volem que molta ms gent pugui gaudir del que fem". I per aquest motiu mnium Solsons s'est donant a conixer a diferents municipis de la comarca: Sant Lloren de Morunys, Llobera, Lladurs i Castellar de la Ribera.

    Les obres a la catedral de Solsona faran possible la creaci d'un nou espai fins ara inexistent que s'utilitzar com a magatzem i que s'ubicar sota les escales d'accs de la Plaa del Palau. La fina-litat d'aquest nou espai ser la de guardar-hi estris com el carro dels difunts. De fet, els operaris ja treballen buidant la runa que forma el paviment de sota les escales per habilitar-hi un petit magatzem. Fins ara aquest espai era inexistent.

    Tamb han comenat les obres als lavabos, un espai que estava en fora mal estat.

    Pel que fa a la reposici del paviment, s'estan estudiant les solucions constructives ms adequades, fent proves amb diferents qualitats de pedra i anlisis per detallar en quines zones exactes cal actuar. La restauraci de la faana del cambril del claustre, l'altra gran actuaci que preveu aquesta fase, ser la darrera de les actuacions previstes en aquesta fase. Amb un pressupost de 326.000 euros, les obres estan sufragades pel ministeri de Cultura.

    La llum entrar a la Catedral de SolsonaL'actuaci a l'accs principal de la catedral preveu la substituci del cancell, que tindr vidres per facilitar

    l'entrada de llum al temple, i la collocaci d'una barana a les escales

    Ramon Segus, president d'Omnium Cultural

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    Comarca Ramon Estany

    L'embassament de la Llosa del Cavall. Imatge presa per TV3 la setmana passada

    Els embassaments del Solsons, gaireb al 90%

    Les pluges i nevades d'aquest hivern han ajudat a mantenir un excel.lent nivell als embassaments catalans

    Pel que fa als ubicats a la comarca del Solsons, es troben molt a prop de la seva mxima capacitat, per da-munt fins i tot de la mitjana global de les reserves a Catalunya, un 75%.

    La Llosa del Cavall amb una capacitat de 80 Hm3 emmagatzema 67,93 (84,91%) i Sant Pon, que pot emmagatzemar 24,38 Hm3, n'acu-mula 22,88 (93,84%)

    El pant de Sant Pon. Foto Carles Martnez

  • 10 664 - Divendres, 26-03-2010

    Sant Lloren de Morunys Xavier Serra

    Va tenir lloc a la Sala d Actes de l Ajuntament de Sant Lloren de Morunys a les vuit del vespre amb fora afluncia de pblic i va ser organitzat pel Casal lEstaca juntament amb el Servei dInformaci i Atenci a le Dones del Solsons.

    Sha convertit en la pel.lcula sussa ms taquillera dels darrers vint-i-cinc anys. Ens narra la histria de Martha, la qual no ha pogut superar la mort del seu marit i intenta trobar un significat a la seva vida. Preocupades per ella, les seves tres amigues la convencen, malgrat el seus vuitanta anys, de fer realitat el seu somni de ser modista. s llavors quan decideix obrir una botiga de roba interior femenina i amb tocs ertics. Aquest fet donar un gir radical a la vida de totes les dones, submergides en l ambient provinci duna comarca paradisaca, per avorrida. El poble es remou i fa tremolar els pilars ms conservadors amb aquesta inesperada novetat.

    El film ens mostra situacions de solitud, depressi, des-solaci, impotncia, desinters a les quals es veu abocada la gent gran quan arriba a una certa edat i no existeix cap estmul ni objectiu que doni sentit a la seva vida.

    En alguns casos, com el de la protagonista, s la prdua del marit, el qual durant molts anys ha estat company, confi-dent, guia i aquest fet provoca un trencament amb la realitat quotidiana que la precipita cap al buit.

    El divendres 19 de mar es va projectar la pel.lcula Las chicas de la lencera dins el programa d'actes del Dia Internacional de les Dones

    Tamb cal ressaltar el comportament duna de le seves amigues, el marit de la qual s invl.lid i necessita tractament mdic continuat. Aix implica el fet dhaver-se de traslladar peridicament a lhospital, amb el contratemps que aix suposa per al fill, el qual ha d abandonar els seus negocis, ja que ella no t carnet de conduir.

    La tercera amiga viu en una residncia, tot i que sembla un lloc adequat i digne, on s ofereixen activitats i possibilitats de relaci, ella es troba desmotivada i amargada.

    Aquests casos no sn nics, a la vida real en trobem molts ja que l esperana de vida s cada dia ms gran. Shan construt residncies d avis, per sn insuficients, existeix un projecte anomenat Llei de la Dependncia..., per el missatge que ens transmet aquesta projecci s que tot sser hum, abans d arribar a la vellesa ha viscut una vida plena d experincies, expectatives i frustacions i arribats a aquesta etapa, la vida continua i tothom necessita una il.lusi que encengui la llumeta que desperta els estmuls, desigs i fantasies que fan que cada minut de la vida esdevingui quelcom excitant.

    Per a la protagonista de Las chicas de la lencera aquesta il.lusi s el "Pequeo Pars", una botiga de roba ntima.

    I tu, quin s el teu desig ? Mai no s massa tard per comenar! Ajudem a la gent gran a no perdre la il.lusi i a viure aquest moment de la vida amb dignitat i alegria!.

  • 11664 - Divendres, 26-03-2010

    LAjuntament de Llobera ha decidit impulsar la instal.laci dun sistema deneria geotrmica que permetr climatitzar les dependncies municipals estalviant energia i reduint les emissions de dixid de carboni.

    El nou sistema, que sha comenat a instal.lar aquesta setmana, abastir la calefacci de ledifici consistorial i les aules de lescola del municipi i, segons els clculs de lempresa Getics, responsable de la instal.laci, reduir fins a una quarta part el consum energtic actual. A ms, la instal.laci daquest sistema denergia neta i renovable rebaixar un 95% les emis-sions de dixid de carboni que emetia la caldera de gasoil amb que lAjuntament escalfava fins ara els dos equipaments.

    A travs daquest sistema el consistori podr garantir la climatitzaci dels 200 metres quadrats de superfcie que ocupen lAjuntament i lescola de Llobera amb una inversi de 22.900 euros que se sufragaran ntegrament a travs del Fons Estatal per a lOcupaci i la Sostenibilitat Local. El sistema, que estar enllestit daqu a dos mesos, t una garantia de 10 anys, i un termini damortitzaci de 6 anys, segons els reponsables de lempresa instal.ladora.

    Lalcalde de Llobera, Josep Colell afirma que "cal valo-rar no noms la reducci del consum elctric que suposar la instal.laci sin tamb laposta que suposa a lhora de contribuir al desenvolupament sostenible del mn rural. A ms suposa una millora evident ja que ens ajudar a reduir les despeses corrents de lAjuntament, ha assegurat Colell.

    Lenergia geotrmica sobt a partir de laprofitament de

    LAjuntament de Llobera utilitzar lenergia geotrmica com a sistema de climatitzaci

    Aquest sistema denergia neta i renovable permetr reduir el consum elctric a ledifici consistorial i a lescola de Llobera

    Aquesta setmana una mquina perforava el subsl per introduir les sondes que han de captar l'energia geotrmica

    Llobera Josep M. Montaner i Reig

    la temperatura del subsl de la terra que es mant estable entre els 14 i els 15 graus de temperatura. A partir dunes sondes instal.lades a uns 100 metres de profunditat es capta aquesta temperatura i senvia a travs duna bomba de calor cap a la xarxa de radiadors. El sistema, que aprofita la instal.laci de radiadors ja existents, climatitzar per sobre els 20 graus de temperatura. A ms, en una fase posterior el sistema podria completar-se amb la instal.laci duna bomba daire fred que permetria refrigerar lAjuntament i lescola durant lestiu.

    Llobera CUP del Solsons-Alt Cardener

    El recentment constitut nucli de suport a la CUP del Solsons-Alt Cardener, que aglutina gent de diversos municipis del Solsons, de la Vall de Lord i de Cardona organitza una jornada sobre el mn rural pel dissabte 27 de mar a partir de les 9 del mat a Llobera. La jornada semmarca dins el procs participatiu delaboraci del programa marc de la CUP i est oberta a tothom. Lobjectiu de la jornada s comenar a dibuixar un cam, de propostes factibles i transformadores que permetin la revitalitzaci del mn rural, que cada vegada es veu ms ofegat pel sistema econmic imperant. Es preveu que aquesta no sigui lnica jornada i que entre aquesta i daltres durant els propers mesos es puguin tractar tots els temes que afecten els municipis rurals del pas, i ms concretament de la comarca, des de la mateixa pagesia a leducaci entorn a les escoles rurals, la situaci de les dones, el model energtic, urbanstic, econmic, la situaci daband dels boscos, lagricultura i ra-maderia ecolgica...

    Llobera debatr sobre el futur del mn rural

    La jornada consta de cinc xerrades, amb un debat pos-terior per a cadascuna delles. Comenar de bon mat amb la ponncia Introducci a la lluita municipal en lmbit rural, tractant des de quines vessants es pot fer feina des dun ajunta-ment dun municipi petit, presentada a crrec de Josep Antoni Vilalta, regidor de la CUP a Tor.

    Seguidament siniciaran dues ponncies paralleles. En la ponncia econmica intervindran Jaume Garriga, dUni de Pagesos de la comarca,; en Sebasti Prat, i, finalment, en Josep Rosas que parlar dagricultura ecolgica. La ponncia parallela, sobre el model educatiu, ser a crrec de lAssumpta Duran, mestra de l'escola de Borred que pertany a la ZER Bergued Centre i actual co-coordinadora de l'Observatori de l'Educaci al Mn Rural.

    Desprs del dinar, comenaran les dues ltimes xerrades, tamb simultnies. Una, sobre medi ambient, i laltra ponncia, durbanisme.

  • 1 664 - Divendres, 26-03-2010

    Comarca Ramon Estany

    Dissabte passat es va presentar un pro-jecte iniciat a mitjan de 2008 i impulsat per 8 entitats, entre les quals s'hi troba La Fura (que ha elaborat la web) i l'Associaci de Dones del Solsons (que ha redactat el prleg de la guia). I tot aix, amb l'Arada com a entitat dinamit-zadora i coordinadora. Aix s com s'ha anat elaborant la guia d'entitats que va sorgir arran del reconeixement a nivell d'associacions de la manca de coneixement i informaci entre les entitats del territori, que comportava certs inconvenients, com el solapament d'actes o la manca de recursos.

    La Guia d'entitats va acompanyada d'un portal d'associacionisme en forma de bloc que ve a ser un mirall de la guia per amb un element ms dinmic.

    Qu hi podem trobar, a La guia d'entitats?La Guia d'Entitats vol visibilitzar l'associacionisme i se

    n'han fet 200 exemplars, per a biblioteques, centres cvics i les mateixes entitats que hi surten, unes 170.

    A part de donar a conixer les diferents experincies associatives hi ha un apartat de la guia que sn recursos per a entitats. S'han identificat els diferents equipaments pblics i col.lectius a nivell d'espais que hi ha al territori, alguns sn d'ajuntaments, per tamb n'hi ha d'entitats que cedeixen el seu local. Hi ha una altra part de recursos a nivell de progra-

    Presenten el portal i La guia de les associacions del Solsons

    Es perfila com una eina d'ajut a les associacions

    mes d'assessorament a l'associacionisme, tant a nivell jurdic com econmic o professional. Tamb es mostra una part de recursos que sn les lnies de finanament general a les iniciatives associatives.

    Estructura de la GuiaDesprs d'un prleg a crrec de l'Associ-

    aci de Dones del Solsons i de la introducci que explica la gnesi d'aquest projecte, arriba la part interessant de la guia, que sn les fitxes de les entitats. Hi ha 8 tipus d'entitats: culturals, esportives, educatives i lleure, atenci social,

    defensa de la natura, professionals i propietaris.De cada fitxa hi ha l'any de creaci de l'entitat, les da-

    des de contacte, els objectius i el que fan habitualment durant l'any.

    Al final de la guia s'ha integrat tot el llistat d'activitats en un calendari anual, amb tots els actes ms inamovibles de cada any. Finalment es troba el llistat de federacions i associacions, les lnies de finanament i ajuts i un ndex de classificaci per municipis.

    Portal www.solsonesviu.infoIncrementa les funcions de la Guia. s un bloc que pro-

    perament estar enllestit i al que tindran acces totes les entitats per introduir els actes, l'agenda i informacions.Comarca Ramon Estany

    El Govern declara B Cultural dInters Nacional l'esglsia de Sant Esteve, a Olius El Govern ha acordat declarar B Cultural dInters Nacional en la categoria de monument histric l'esglsia de Sant Esteve, a Olius

    Lesglsia de Sant Esteve dOlius (el Solsons) s un dels exemples singulars de larquitectura religiosa del romnic catal del segle XI, tant per la tipologia de la planta i per les solucions estructurals com per la pre-sncia de la cripta. Lesglsia es troba al centre del nucli rural del municipi, sobre un tossal definit pel riu Cardener i la rasa de Sant Esteve.

  • 1664 - Divendres, 26-03-2010

    Comarca Josep M. Montaner i Reig

    Una sortida de quads, motos i vehicles 4x4, organitzada al Solsons deprs de les ltimes nevades, ha ocasi-onat importants destrosses en diversos camins de la comarca i ha provocat la indignaci dels vens a causa dels des-perfectes que el pas daquests vehicles van produir en les seves propietats.

    El cap de setmana posterior a la nevada que va afectar el Solsons a principi de mes, una cinquantena de vehicles tot terreny, majoritriament quads i motos, es van congregar per recrrer diferents punts de la comarca, especialment als municipis dOlius, Riner i Pins. Les conseqncies de la sortida, que no havia estat organitzada per cap associaci o club vinculat al mn del motor, sn evidents en molts dels camins pblics, per tamb privats, per on van passar els vehicles i que han quedat en molt mal estat.

    Llus Civit, alcalde del municipi de Riner, un dels ms afectats pel pas daquests vehicles, sha mostrat molt dur amb lactitud dels participants a la sortida, la majoria del Solsons pel mal que han fet a molts vens i per la forma tan desconsiderada que algunes persones tenen de divertir-se. Civit ha explicat que el pas de la cursa ha provocat molta indignaci al municipi i ha avanat que lAjuntament que presideix ja sha posat en contacte amb el Departament de Medi Ambient desprs de les nombroses queixes que shan rebut per part dels vens afectats.

    Lestat en qu es trobaven la gran majoria de camins, amb fora neu encara i amb el ferm molt tou per lacci de laigua, la humitat i la neu, va agreujar els desperfectes deixant alguns camins gaireb impracticables. Per aquest motiu, alguns propi-etaris afectats ja han denunciat el cas als Mossos dEsquadra i als Agents Rurals del Solsons. A ms, es dna la circumstncia que els impulsors de la sortida no haurien demanat els permisos necessaris per dur a terme aquest tipus dactivitat.

    Per molt divertit que els resulti no poden destrossar impnement els camins i les propietats de les perones que es guanyen la vida i sestimen la seva terra, ha explicat Civit, el qual espera que Medi Ambient actu de forma severa per evitar aquest tipus dactuacions.

    De manera similar sha expressat el regidor de Serveis de lAjuntament dOlius, Antoni Mrquez, que ha lamentat les detrosses ocasionades per un grup de persones que no han seguit les normes que sexigeixen en aquests casos. Els Mossos dEsquadra i els Agents Rurals treballen per identificar els participants a la trobada, determinar el recorregut que van seguir i avaluar els danys que van ocasionar. Des de lOficina dels Agents Rurals han explicat que la sortida shavia organitzat sense el perms dels ajuntaments ni dels propietaris afectats,

    Una cinquantena de vehicles tot terreny provoquen desperfectes en diversos camins i propietats del Solsons

    La sortida no havia estat notificada ni als municipis ni als propietaris afectats

    i que a ms, havia passat per camins de titularitat privada, fet que suposa una infracci de les normes per aquest tipus dactivitats.

  • 1 664 - Divendres, 26-03-2010

    Bombers: 973 48 10 80 Creu Roja: 973 48 06 52 Mossos: 088 Policia Local: 973 48 30 40 Urgncies: 973 48 14 14

    AUTOMOCIGaratge MontanerCarretera de Manresa, 1 ......................... 973 48 06 00 Diresi Autoreparaci, SCCLCarretera de Tor, 20 .................................973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avinguda Sant Jordi, 25...........................973 48 27 05

    Guia de serveis

    ELECTRODOMSTICSExpert RafartCarrer de la Bfia, nmero 6Telfon: 973 48 31 32

    ESPORTSRibera EsportsPasseig Pare Claret, nmero 10Telfon: 973 48 15 47

    MODAGaudCarretera de Sant Lloren, s/n.............973 48 31 55Torra Stil................................................ 973 48 39 46

    vETERInRISClnica Veterinria Setelsis......... 629 39 12 46

    vIvEnDA - COnSTRUCCICuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga .....................973 48 20 07Finques Planes Api nm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

    PERRUQUERIESPerruqueria Bajona......................... 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancn,1 Baixos .....973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agust, 12.............................973 48 29 05Perruqueria LlusaCarrer Llobera, 38Telfon: 973 48 26 55

    JOIERIESJoieria EsterCarrer Sant Cristfol, 3..............................973 48 28 52

    Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ............................................ 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Lloren, 4 ................ 973 48 08 66Only Party.............................................973 48 29 17Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Lloren, 1 ................ 973 48 00 27

    BARS - RESTAURAnTS

    Carnisseria Angelina........................973 48 28 50Carnisseria PalPlaa Major, 4 ................................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos..973 48 20 55Carrer Castell, 35 .......................................... 973 48 11 67Carretera de Tor.........................................973 48 12 90

    CARnISSERIES

    IbercajaPlaa Camp, 8 ................................................973 48 03 09

    BAnCS I CAIXES

    Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelfon: 973 48 11 59

    ARTICLES DE REGAL

    Ferreteria Vilbar.................................973 48 01 54Ganiveteria PallarsPol. Ind. Els Ametllers, Par. 37.............. 973 48 30 54

    FERRETERIES - TALLERS

    Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telfon: 973 48 00 95

    GESTORIES

    ptica Jan.......................................... 973 48 34 29OPTIQUES

    Apunts Grfics.................................... 973 48 17 19Grfiques Muval.................................973 48 04 10

    PAPERERIES - IMPREnTES

    Begudes DelfCarrer de la Bfia, 10..................................973 48 14 09Cal CollCarretera de Tor, 6....................................973 48 02 16

    QUEvIURES - BEGUDES

    Autocars TarrsCarrer Sant Miquel, 13 ..............................973 48 01 29Transports I Logstica J. ViladrichCarrer Castell, 50 ......................................... 973 48 09 09Transports Joan Guilany Servei Grua + TransportCarrer Mari Fortuny, 9Telfon: 608 73 88 15

    TRAnSPORTS

    Peus, Centre PodolgicCarrer Gaspar de Portol, 4 ...................973 48 16 09

    PODOLOGIA

    Benigno Alczar, S.L.Carrer de la Bfia, 16..................................973 48 05 49

    PInTURES

    La LionesaCarrer Castell, 18...........................................973 48 02 60

    PASTISSERIES

    Taxi Bors - 24 h. - 5 i 9 Places973 48 11 31 ....................................................689 13 08 08Eva Bors 24 h. - Fins a 9 Places973 48 39 17.................................................... 630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antn Calln661 819 121 ......................................................973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h .......................................................608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer...............620 72 81 05

    TAXIS

    El Solsons s'adherir a la marca Cuina Catalana

    La Fundaci Institut Catal de la Cuina s'ha posat en contacte amb el Patronat de Turisme i amb restauradors de la comarca per tal que s'adhereixin al projecte d'implementaci de la marca Cuina Catalana. L'objectiu de la proposta s recuperar la cuina tradicional catalana. Molts restauradors del Solsons ja han fet arribar les seves receptes per poder assolir el distintiu que aix ho acrediti.

    Sobre la convocatria de beques per a lexecuci de projectes creats per jovesPer a ms informaci a loficina de joventut del Consell Comarcal del Solsons

    Aquesta setmana sha obert la convocatria per a les beques per ajudar a lexecuci de projectes adreats a persones joves i que estiguin realitzats per grups de persones joves que, com a tal grup, no tinguin personalitat jurdica, dins lexercici 2010. El Termini de presentaci de sollicituds s el dilluns, 12 dabril.

    Comarca Consell Comarcal del SolsonsComarca Ramon Estany

  • 1664 - Divendres, 26-03-2010

    Oliana Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRFIC: Marcel Ribera

    El passat divendres dia 19 de mar es va portar a terme la inauguraci del nou equip de radiologia del Cap dOliana. Lesmentada inauguraci va tenir lloc al Centre dAtenci Pri-mria de la nostra Vila. La Consellera de Salut, Marina Geli, juntament amb diferents autoritats van ser els encarregats de la nova inauguraci.

    Fent una mica dhistria recordem que el CAP dOliana va ser inaugurat pel Conseller Sr. Xavier Trias, Conseller de

    El CAP dOliana estrena equip de radiologia

    Moment de larribada de la Consellera saludant al personal sanitari

    Secci de Radiologia.Escoltant les explicacions.

    Sanitat i Seguretat Social de Catalunya daquell temps, aix passava el 22 de gener de 1994. Tal i com sens va dir en el seu moment lobjectiu principal del CAP s que tothom pugui gaudir dun sistema sanitari ms efica i competent, a fi de millorar el nivell de salut de les persones, la qual cosa fa que es recolzi lassitncia primria (assistncia de capalera) que constitueix el primer pas en latenci a la salut de la persona i la poblaci.

    En aquests moments sha donat un pas ms posant un equip de radiologia a disposici de tota la comunitat que ho necessiti.

    En el marc del projecte Intrader 35 empresaris autnoms de Catalunya, Arag, Pas Basc, Navarra i Madrid han estat orientats en la seva tasca professional dedicada a la bioenergia per lrea dAprofitaments Fusters i Biomassa del Centre Tec-nolgic Forestal de Catalunya. Lobjectiu ha estat contribuir a millorar la competitivitat de les empreses alhora que sha promocionat aquesta energia renovable, contribuint aix a la mobilitzaci de fusta del bosc i amb una clara incidncia tant en la dinamitzaci de lentorn rural com en la prevenci del risc dincendi forestal.

    Aix mateix, ms de 150 empresaris i autnoms del mateix mbit rebran en format CD lestudi realitzat al municipi

    Empreses CTFC

    Assessorament sobre ls de la biomassa forestal i estudi sobre estella forestal per aplicacions energtiques

    Sassessor 35 empresaris i autnoms, i 150 ms rebran lestudi complet sobre estella de fusta per aplicacions energtiques

    dArgenola (Anoia) en collaboraci amb emprenedors locals. Aquest estudi es focalitza en lemmagatzematge de lestella orientat a garantir la seva qualitat. En aquest CD tamb sin-clouran bones prctiques orientades a millorar i optimitzar tot el procs, des del bosc fins a la caldera.

    Tota aquesta informaci es podr trobar tamb, de ma-nera gratuta, a la pgina web del projecte http://intrader.ctfc.es/ o del butllet infobiomassa http://www.ctfc.es/infobio

    El projecte INTRADER ha estat cofinanat pel Fons Social Europeu i el CTFC, en el marc del programa Emplea Verde de la Fundacin Biodiversidad.

  • 1 664 - Divendres, 26-03-2010

    Sant Antoni 2010 Ramon Estany

    El passat dissabte 20 de mar Solsona va viure els actes ms ldics i festius de la festa de Sant Antoni que es va haver d'ajornar el passat mes de gener. Desprs d'un esmorzar i una passejada a cavall pel Vinyet, els cavallistes van gaudir d'un dinar a la Mare de la Font. Al vespre, un sopar al Gran Sol va donar pas a un animat ball a la Sala Xelsa amb l'Orquestra Gerunda, en el decurs del qual es va fer el tradicional sorteig que va donar els segents premis: Premi Especial, un cap de setmana sorpresa: 2.8343r premi: 2 galls cedits per Agropequria Ventura o 30 euros: 7.7912n premi, 1 xai de 25 Kg cedit per casa Ginest o 60 euros: 1.2061r premi, 1 porc de 80 Kg cedit per Granja Godall o 90 euros: 0.898

    Van sortir a la mateixa sala els premis especial i segon, i tot seguit, els pendonistes del 2010, la Vanessa, el Ramon i l'Isidre, van donar per acabada la seva feina tot traspassant l'encrrec de la festa del 2011 al Joan Esteve de Casa Viles, a la Merc Estruch i l'lex Marly Miquel.

    Solsona celebra la festa pendent de Sant Antoni

    La vetllada festiva prossegu amb la tradicional destapa-da d'ampolles de cava gentilesa de Tradema, i una bona estona ms de ballaruca.

    Destapant les ampolles de cava

    La guanaydora del Premi Especial

    Trasps de pendonistes

    El guanyador del 2n Premi

    Agrament

    El passat cap de setmana, 20 i 21 de mar es van celebrar els actes festius de la festa de Sant Antoni Abat, que van ser aplaats el passat 16 i 17 de gener per les causes ja conegudes.Doncs b, voldrem dedicar aquesta nota d'agrament a totes aquelles persones, entitats, col.laboradors, ajuntaments, institucions, massips d'enguany i bvi-ament a tots els membres de la junta de Cofestas que fan que aquesta festa sigui possible.Per tot aix i ms, estem molt agrats els pendonistes d'enguany: Isidre Cases, Ramon Dur i Vanessa Ginest.

    Dinant a la Mare de la Font

  • 1664 - Divendres, 26-03-2010

    Sant Antoni 2010 Ramon Estany

    Lliuren el 4t. Premi Pendonista a l'Arnau Abella TravessetL'Arnau va rebre el premi, consistent en un val de 200 euros per adquirir material didctic

    El passat diumenge 21 de mar va tenir lloc un dels actes ajornat de la Festa de Sant Antoni Abat, amb la 4a. Edici del Premi Pendonista, un premi que va nixer l'any 2007 amb la intenci de premiar l'esfor i l'estudi al millor estudiant de la comarca que ha tret la nota ms alta de la selectivitat passada. Van lliurar aquest premi els pendonis-tes d'enguany, l'Isidre Cases, el Ramon Durr i la Vanessa Ginest, que van recordar que el premi s un reconeixement a l'esfor, constncia, tenacitat i comproms dels joves cap a ells mateixos i cap a la societat actual, en un moment difcil tant des del punt de vista laboral com econmic i en el que noms els ms ben preparats en sortiran airosos, i sn ells els qui el dia de dem hauran de tirar el pas endavant.

    El pendonistes van fer extensiu l'agrament als centres educatius de Solsona, l'IES Francesc Ribalta i l'Escola Arrels per la seva dedicaci a la formaci dels homes i dones del dem i felicitaren aix mateix a l'Arnau per la magnfica nota de selectivitat, encoratjant-lo a continuar amb l'esfor i dedicaci que ha demostrat i animant-lo a continuar pre-parant-se pel futur.

    El grup Coll d'Arques s'atreveix amb una stira de la corrupciEls nois i noies del grup teatral de Navs, Coll d'Arques, van oferir diumenge passat al Teatre Comarcal de Solsona una enginyosa obra de Jordi Galceran: Fuita

    L'acte va ser en motiu dels actes de la Festa de Sant Antoni Abat 2010

    Com podem resumir aquesta obra en poques paraules... doncs, si ens els darrers mesos hem estat atents a qualsevol mitj de comunicaci, segur que ens hem assabentat de la corrupci poltica, de les estafes dels alts crrecs, i un etc. inacabable. I tot i que van triar l'obra molt abans que tots aquests escndols sortissin a la llum, els ha anat com oli en un llum. Es tracta d'un xalet pagat amb favors poltics, diners a canvi d'estafes, i pel mig personatges com poltics, advocats, periodistes, sicaris, estafadors professionals... que van fer passar una vetllada molt distreta i divertida al pblic assistent.

    Els actors de l'obra sn: Esther Tort (Vicenta Galofr), Domnec Casafont (Isidre Gal), Judit Casafont (Iolanda), David Estany (Mariano) i Carles Tristany (Manolo).

  • 1 664 - Divendres, 26-03-2010

    Educaci Centre de Formaci dAdults

    El passat dia 19 de mar, 76 persones (entre alumnes i acompanyants), juntament amb una part del professorat del Centre de Formaci dAdults del Solsons, vrem fer una sortida al Teatre Nacional de Catalunya, per gaudir de lobra de teatre LAuca del senyor Esteve de Santiago Rusiol.

    Aquesta obra dna una visi innovadora del gran clssic

    El Centre de Formaci dAdults gaudeix de lauca del Senyor Esteve

    de Rusiol amb una gran companyia i msica en directe.Lauca del senyor Esteve, publicada com a novella lany

    1907 i representada per primer cop com a comdia teatral el 1917, amb un xit immens, s una de les obres cabdals del modernisme catal i va ser la pea escollida per inaugurar oficialment el Teatre Nacional de Catalunya l11 de setembre de 1997.

    El joc heurstic s una activitat que proposa lexploraci (sensorial, motriu, cognitiva) i la classificaci per part dels infants ms petits de diferents materials.

    Les caracterstiques daquests materials sn:

    - Sn recuperats des de la natura, recollits de casa, de la indstria, confeccionats o comprats.

    - Han de ser fcilment combinables entre ells.- Alguns han de poder contenir coses a dins.- Que han de ser fcilment manejables.- Que han doferir possibilitats sensorials diverses: grandria, pes, color, textura...

    A lESCOLA BRESSOL duem a terme aquesta activitat peridicament amb els infants dun any perqu ens sembla que ofereix moltes possibilitats, aqu en teniu una mostra.

    La mestra o leducadora t un rol dobservador intencionadament silencis. Interv noms en els moments precisos, i ajuda a mantenir un clima favorable a la concentraci, respon a les sollicituds i encoratja lacci dels indecisos.

    Els infants actuen lliurement sobre els objectes, descobrint totes les pos-sibilitats dexploraci i combinaci: omplir, ficar, treure, tapar, destapar, apilar, encaixar, aprenentatge, comparar, girar, etc.

    Tastets educatius: el joc heurstic

    Educaci Escola Bressol

  • 1664 - Divendres, 26-03-2010

    Educaci CTFC

    Docents i els alumnes del PQPI del Consorci de Formaci i diniciatives Cercs-Bergued visiten el CTFC

    Divendres passat, 19 de mar, els alumnes de lEscola Taller de noves tecnologies i entorns multi-mdia del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya, van rebre la visita dels docents i els alumnes del Programa de Qualificaci Professional Inicial (PQPI) en auxiliar de muntatge i manteniment dequips in-formtics del Consorci de Formaci i dIniciatives Cercs-Bergued.

    Durant la visita, els alumnes van fer un in-tercanvi dels treballs que realitzen, mostrant aix els avenos i els coneixements adquirits des de linici del curs. Tamb varen visitar la nova seu de ledifici del CTFC, on van poder observar com estava realitzat el muntatge de la xarxa informtica.

    Per les dues bandes, sha valorat molt positi-vament la nova lnea de collaboraci que sha obert i sespera poder-la mantenir en nous projectes.

    Tot fent una ullada a les nostres activitats...

    Educaci L' equip educatiu de la llar d'infants pblica El Pi

    Finalitzem el 2n trimestre a l'escola del Pi i ens ale-grem que les activitats extraescolars hagin estat sol.licitades per diferents famles de Solsona i Olius fins a quedar els dos grups plens. La Marta i la Keleme treballen a diari perqu els infants gaudeixin al mxim de les activitats en dansa i angls que elles els preparen i els menuts integren de forma natural aquest trasps amb un mtode gil i cmode que s la base de la nostra metodologia.

    A les famlies de l'escola tamb els agrada poder partici-par de diferents activitats que organitzem i aquest trimestre els

    hem ofert, entre d'altres activitats, una xerrada sobre osteopatia craneal infantil a crrec del Dr. Josep Llus Retuerto i Manci-sidor, que molt amablement ens va fer una acurada presentaci el dia 22 de mar, d'aquesta prctica mdica manual. Cada trimestre oferim a les famlies interessades diferents xerrades referents a l'etapa 0-3 que fan referncia al desenvolupament de l'infant en totes les seves rees.

    Una bona relaci entre la famlia i l'escola permet el coneixement mutu i l'establiment d'acords en benefici de l'infant per tal de promoure el seu benestar.

  • 0 664 - Divendres, 26-03-2010

    LAssociaci Fnix presental'Estat de Comptes

    LAssociaci Fnix, com a entitat transparent i honesta, es compromet a fer pbliques els seus comptes de manera peridica. Per aix, des daquestes lnies, ens proposem infor-mar-vos de lestat general de la tresoreria en el tancament de lexercici 2009.

    Inicialment, lentitat comptava amb un saldo de 1.027,77 euros de la recapta que es va fer el dia de la presentaci de lAs-sociaci. Durant aquest any, les principals entrades de capital han estat possibles grcies a la solidaritat dalgunes associacions i entitats. Aix, destaca laportaci de 600 euros de lAssociaci Rotary Club. Per altra banda, la contribuci dels socis fins a la data ha estat de 55 euros.

    No obstant aix, els ingressos no noms han estat fruit daportacions externes sin tamb de les activitats promogudes per lentitat. Daquesta manera, grcies a la venda de loteria, lorganitzaci ha obtingut un total de 450 euros.

    En el captol de despeses, destaca la inversi de 600 euros en la compra dun ordinador porttil, destinat a les tasques de gesti i administraci de lorganitzaci. Alhora, remarquem les despeses relacionades en matria de comunicaci i promoci (341,77 euros). Finalment, cal tenir en compte el cost dapro-vaci dels estatuts (32,85 euros) aix com tamb les despeses relacionades amb lacte de presentaci (63 euros).

    En resum, lAssociaci ha obtingut un saldo positiu de 1.087,57 euros en el tancament de lexercici 2009. Des daqu, agram als socis i collaboradors la seva contribuci al bon funcionament de lentitat. Aix mateix, volem aprofitar l'ocasi per informar que tot aquell qui vulgui fer-se soci o voluntari de Fnix pot enviar un correu electrnic a ladrea: [email protected] o trucar al telfon 697169125.

    DESPESES DE JULIOL A DESEMBRE DE 2009ORDINADOR PORTATIL .................................599,99 eurosJUSTCIA-ESTATUTS .........................................32,85 eurosCARTELL ASSOCIACI ...................................124,77 eurosRECTIFICACI CARTELL ......................................12 eurosDESPESES BANCRIES ....................................... 7,62 eurosRAMS DE FLORS INUGURACI ...........................63 eurosENCARTAR TRPTICS ..........................................205 eurosTOTAL ...........................................................1.045,23 euros

    INGRESSOS DE JULIOL A DESEMBRE DE 2009PRESENTACI FNIX .................................. 1.027,77 eurosINTERESSOS .........................................................0,03 eurosDONACIONS I SOCIS ...............................................55 eurosDONACI ROTARY CLUB .............................. 600,00 eurosLOTERIA .................................................................450 eurosTOTAL ............................................................2.132,80 euros

    BALAN TOTALINGRESSOS .....................................................2.132,80 euros DESPESES .......................................................1.045,23 euros SALDO FINAL ..............................................1.087,57 euros

    Associacions i Entitats Associaci Fnix

    Taxistes de Solsona signen un acord d'ajut amb Fnix del Solsons

    El passat dijous va tenir lloc la signatura del conveni d'ajut entre taxistes solsonins i l'Associaci Fnix, d'ajuda i suport contra el cncer, pel qual, els taxistes es compro-meten a entregar a l'Assocaici el 10% de la facturaci pel transport de malalts de cncer, en concepte de donatiu. El contracte es va signar per un any. A Solsona, sn tres els taxistes que realitzen la feina de portar els malalts de cncer al tractament als centres hospitalaris: Llus Lpez Higueras, Fernando Anton Callen i Joan Parcerisa Jan.

    Els tres taxistes signants de l'acord, amb el president de l'Associaci Fnix, Miquel Montaner i Jounou, i altres membres de l'associaci

    Associacions i Entitats Estel del Solsons

    La setmana passada hi hagu un error en el llistat dels membres de la nova junta de l'Associaci de Jubi-lats i Pensionistes "L'Estel del Solsons", i que tot seguit reprodum correctament:

    - President: Joan Llort i Alsina- Sots-president: Robert Aug i Graell- Secretria: Claustre Arseda i Deu- Tresorera: Ftima Espinosa i Garcia- Vocals: Flix Pelegrina i Lpez, Llusa Manau i

    Cardona, Teresina Morist i Pallars i Antonia Boronat i Espasa.

    Nova junta de "L'Estel del Solsons"

  • 1664 - Divendres, 26-03-2010

    Continuant amb la dinmica iniciada fa ms dun any, la Coral Caixa Catalunya de Solsona ha realitzat aquestes cantades Solidries:

    a) a final dany, a la Residncia Hospital de Solsona amb canons de repertori nadalenc i de gresca.

    b) al Cine Pars, col.laboraci amb la Torronada Popular de Solsona amb les Corals i Msics de la Ciutat.

    c) a la Catedral, Cantada de lOfici i Process en la Trobada Anual de lHospitalitat de Lourdes del nostre Bisbat. Desprs del dinar de germanor, havaneres i cants de gresca en homenatge dagrament als participants a la Trobada.

    d) el 26 de febrer, a la Residncia de Guissona, havaneres com: La Barca Xica, Mare si fos Mariner, la Bella Lola, el Meu Avi, el Llop de Mar, etc i canons de gresca com: la Xalana, el Gall Negre, Cam de la Font, etc.

    Associacions i Entitats Sol del Solsons Associacions i Entitats Associaci de Dones del Solsons

    Curs psicologia en femenEls dies 23 i 30 de gener i el 6 i el 25 de febrer, les psiclogues Nria Montoriol i Montse Martnez van impartir el curs Psicologia en femen a les dones de lAssociaci de Dones

    Lobjectiu principal del curs era abordar els aspectes emocionals de les dones en les diferents etapes del seu cicle vital. Les sessions programades van anar derivant cap a tallers on les participants exposaven les seves experincies personals i opinions i explicaven com havien afrontat els diferents perodes, com shavien sentit, com els havien viscut...

    Creiem que va ser una experincia molt positiva perqu es va poder aprofundir en molts temes i compartir vivncies les unes amb les altres, fet que va enriquir personalment i emoci-onalment a tot el grup.

    Agram la vostra participaci, sense vosaltres no hagus estat possible.

    Comissi del PLEASAquest dilluns 22 de mar sha reunit la Comissi Ge-

    neral del PLEAS. En aquesta reuni es va parlar de la passada de les 250 primeres enquestes, on shan distribut i on shaurien de distribuir les que queden i quines sn les primeres sensaci-ons que se nextreuen. Per altra banda tamb es van tractar els arguments a treballar pel segon dptic i lestructura del projecte que es vol dur a terme en lmbit familiar. Aquest projecte anir dirigit als pares dels joves i adolescents i tractar els aspectes educatius, legals, cientfics i prctics en relaci al consum de drogues.

    El proper dimarts 30 de mar a les 18h. a la seu del Sol del Solsons (c/ Josep M. de Sagarra, 3)

    es realitzar una xerrada sobre

    Habilitats de comunicaci en lmbit familiar

    A crrec de la psicloga Slvia Gilibets

    Associacions i Entitats Maci Pedrosa, Director de la Coral Caixa Catalunya de Solsona

    Cantades solidries dhivern 2009 - 2010

    A mitja cantada, el Director va llegir alguns textos humo-rstics molt celebrats per la concurrncia: els Deu Manaments del Gandul, la Setmana del Jubilat... Tot plegat per fer pasar una bona estona als residents i fer-los oblidar per uns moments els seus maldecaps i dolncies.

    e) el 13 de mar, vam repetir el Programa anterior a la Residncia Mare Janer de Cervera, amb similars efectes en la concurrncia.

    f) i per acabar lhivern i comenar b la primavera, tornarem a la Residncia Hospital de Solsona on, entre altres canons, farem lestrena mundial duna can de Solsona: La Plaa de Sant Joan, amb lletra de Josep Valls, Joe, i msica de Bernat Gmez. Aquesta Cantada ser un petit homenatge al resident i autor de la lletra, lesmentat Josep Valls, Joe.

    De les Cantades Solidries de Primavera, si no us fa res, nanirem informant ms endavant.

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    Tots els dimecres, a les 5 de la tarda, el Club Caixa de Catalunya de Solsona ofereix un curs de cuina per a totes aquelles persones interessades a preparar plats fcils, amb receptes assequibles i gens complicades. El professor d'aquest curs s el Sergi Calamardo, cuiner del restaurant Sant Roc de Solsona. El Sergi s d'Olesa de Montserrat, ha estudiat a l'Escola d'Hostaleria Joviat de Manresa i porta 5 anys treballant a la cuina del Sant Roc. El curs, que durar uns tres mesos, encara t obertes les inscripcions.

    Associacions i Entitats Ramon Estany

    Sergi Calamardo, cuiner del Sant Roc

    Unes 25 persones s'han inscrit a aquest curs

    Curs de cuina al Club Caixa de Catalunya

    Xerrada informativa sobre la TDT a Solsona

    El passat dimecres el Club Caixa de Catalunya de Solsona va acollir una xerrada informativa sobre el pas de la televisi analgica a la digital. Dos joves responsables de la campanya van resoldre dubtes, van explicar les caracterstiques principals del nou sistema de televisi i van donar els darrers consells per a la gent que encara no ha adaptat el seu televisor.

    Preparant les caramellesLa Laura Massans, de 21 anys, i la Laura Casado,

    de 22, sn les dues joves monitores de l'Esplai Riallera que s'encarreguen aquest any de fer els assaigs de les caramelles amb els ms petits de l'Esplai per participar cantant el diu-menge de Pasqua (per Solsona) i el dilluns de Pasqua (per una ruta pel Vinyet).

    Sn una cinquantena de nens i nenes que aquest any interpretaran "Cantem, cantem, cantem".

    Ells han assajat cada dissabte des del 27 de febrer. L'Esplai Riallera considera que s una oportunitat molt interessant per "seguir mantenint tradicions del nostre pas. Sempre es respira molt bon ambient i a ms a ms els nens s'ho passen molt b, tot i que al principi els fa una mica de vergonya".

    Finalment, i com porten realitzant des de fa 2 anys, es proposar de fer un dinar de germanor quan acabin les caramelles, el mateix dilluns de Pasqua.

    Associacions i Entitats Ramon Estany

    Creu Roja El Solsons organitza:

    Curs de socorrisme(Atenci sanitria immediata. nivell ii)

    Solsona, del 20 dabril al 26 de maig de 2010Durada: 50 horesHorari: De dilluns a divendres, de 20:30 a 22:30 h.Requisits: Ser major de 16 anys.Inscripcions: A partir del 29 de mar.

    CREU ROJA EL SOLSONSCtra. de Manresa, Km 50 SolsonaTel. 973483519 - E-mail: [email protected]

    Associacions i Entitats Creu Roja El Solsons

    La Laura Massans, i la Laura Casado

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    Conferncia Ramon Estany

    "M'he especialitzat en la censura perqu penso que s l'element clau per entendre la histria"

    Jordi Bilbeny

    Dijous passat, Omnium Solsons va portar a Solsona una interessant xerrada sobre l'origen catal del descobridor d'Amrica Cristfor Colom, a crrec de l'escriptor, i investigador, Jordi Bilbeny.

    Llicenciat en filologia catalana, doctorat en Histria moderna i dedicat a la recerca de la histria i de la veritat, Bilbeny s'ha capbussat en els arxius per investigar la censura dels textos descobrint una manipulaci histrica, amb arguments slids i contrastats.

    L'historiador va manifestar que ha volgut ser un especialista sobre censura, fent notar fets curiosos com arxivers que moren misteriosament o sn empresonats, casos que fan sospitar. Bilbeny va manifestar que "m'he especialitzat en la censura perqu penso que s l'element clau per entendre la histria, i s que nosaltres pensem que la histria s el que surt dels llibres, i no tot el que surt als llibres s cert".

    A partir d'aqu va anar desgranant les diverses versions contradic-tries sobre l'origen de Colom i com totes porten cap a un origen catal en contra de la suposada procedncia italiana.

    Finalment, Bilbeny va demanar que la histria sigui una cincia amb rigor i contrastaci de dades, i "depn de nosaltres que es dignifiqui el nostre passat per construir un futur millor".

    Ramon Segus i Jordi Bilbeny

    Unes 40 persones van assistir a la xerrada

    Consulta Plataforma Riner Decideix

    Dia: Dissabte 27 de marLloc: Local Social de FreixinetHora: 7 de la tarda

    Seguidament hi haur refrigeri i campio-nat de botifarra

    La Plataforma Riner Decideix neix per la voluntat de gent de tot el municipi amb lobjectiu dorganitzar la Consulta per la Independncia a Riner. La nostra voluntat, per, s seguir sumant tothom qui estigui disposat a treballar per a fer realitat aquest projecte a Riner.

    Les persones que hem impulsat la creaci de Riner Decideix volem traslladar al nostre municipi lexercici democrtic que sha celebrat a centenars de municipis del nostre pas i que suposen una experincia de radicalitat democrtica nica al mn. s per aquest motiu que animem a participar als rinerencs daquesta experincia tant si creuen que han de votar S, NO, BLANC o NUL.

    Estem convenuts que votar no fa mal a ning. I s per aix que organitzem aquesta Consulta. Aquest motiu ens ha ajuntat gent de procedncia i ideologies ben diferents. Aquesta consulta neix des del convenciment que la democrcia implica parlar de tot, i implica, tamb, que sigui la ciutadania qui pugui decidir.

    s evident que la situaci al pas on vivim no s aquesta. Sens nega un dret tan bsic com poder decidir qu volem ser. Per tant, sens nega el dret a la ciutadania de parlar, de decidir. I hem decidit que ja nhi ha prou. Que volem decidir, ni que sigui de forma no vinculant, esperant, aix s, que un dia ho puguem fer de deb.

    Per tant, us animem a totes i a tots de participar de la Presentaci de la Pla-taforma Riner Decideix on us explicarem tots els actes i activitats que farem per tal de fomentar la participaci el dia de la Consulta, el 25 dabril.

    Us hi esperem!!!

    [email protected]://www.facebook.com/rinerdecideix

    Presentaci de Riner Decideix

    Participa-hi!!!

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    En la primera peregrinaci, realitzada durant els dies 1 al 3 de mar, hi van participar set sacerdots, acompanyats pel sr. Bisbe Jaume Traserra.

    El primer dia va estar dedicat a visitar el temple parroquial i el Santuari, on es veneren les despulles del sant Rector, la rectoria, i el monu-ment que commemora larribada de sant Joan M. Vianney a la parrquia. El sr. Bisbe i els preveres concelebraren en la missa dels pelegrins que se celebra cada dia al Santuari.

    A la tarda van tenir una estona de recs i van poder participar en el cant de vespres al Santuari, on tamb van ser-hi presents altres grups de pelegrins.

    El segon dia va transcrrer a Li per coni-xer lobra del beat Antoine Chevrier, apstol dels pobres i inspirador de la formaci de sacerdots per a servir els ms necessitats. La visita al Prado, actualment esglsia on ell est enterrat, va acabar amb la celebraci de leucaristia.

    Bisbat Ramon Estany

    El bisbe de Solsona pelegrina a Ars amb motiu de lAny Sacerdotal

    Entre les activitats organitzades per la dicesi, amb motiu de la celebraci de lAny Sacerdotal, es van programar dues peregrinacions per a sacerdots a Ars, la parrquia de sant Joan M. Vianney

    Desprs va tenir lloc la visita a la catedral de Li i al Santuari de la Mare de Du de Fourvieres que, des duna gran alada, presideix la ciutat.

    Conferncia Ramon Estany

    Obrint els actes oficials de conmemoraci del dia inter-nacional de les dones, la Sala Francesc de Llobera va acollir una xerrada a crrec de Maria Jos Puyalto, professora de Dret Mercantil de la Universitat de Lleida.

    En l'acte, que va ser presentat pel president del Con-sell Comarcal del Solsons i la Presidenta de l'Associaci de

    Conferncia: "Dones, temps i treballs:els paranys de la conciliaci"

    Dones del Solsons, Puyalto va advertir que el problema de la conciliaci famlia i treball prov del fet que el temps dedicat a la cura (famlia, personal, oci, domstic) est menys valorat que el temps dedicat a la feina i la professi, i que no es podr avanar en aquest sentit fins que no hi hagi una equiparaci i una valoraci real de les tasques que ha assumit la dona fins ara.Pblic assistent a la xerrada

    Mari Chaure, Maria Jos Puyalto i Pilar Garca

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    Parrquia Ramon Estany

    MADRONAMissa de Sant Josep a Castellana.- Dis-sabte, dia 20, a 2/4 de 6 tarda.

    SOLSONAConfraria de la Mare de Du del Claustre.- Dissabte, 27 de mar, 8 del vespre, soferir la Missa pels confrares traspassats darrerament: Jaume Jalmar Pujol, Carme Regus Caubet, Xavier Jounou Bajo, Maria Ramonet Canal i Xavier Buscall Ruiz. Tothom s convidat a participar-hi, especialment els familiars i confrares.

    DIUMENGE DE RAMS (28 de mar)Alts: A 1/4 d11. Besora: A les 12. Brics: Dissabte, 27, a les 7 del vespre. Castellar de la Ribera: A les 11. Clar: A les 12.El Miracle: A 2/4 de 12. La Coma: A les 11. Linya: A les 8, viglia, dia 27. Lladurs: A les 12. Madrona: A les 10. Massarrbies: Viglia, 8 del vespre. Navs: A 2/4 de 12. Ogern: A 2/4 de 12. Olius: A 2/4 d1. Peracamps: A les 11.Preixana: A les 10. Sant Climen: A les 12. Sant Just-Joval: A 2/4 de 12. Sant Lloren de Morunys: A les 12 (pl. Esgl-sia). Santuari de Lord: A les 11. Solsona: A les 12, benedicci a la pl. Major, pro-cess pel carrer de Sant Miquel, entrada per Sant Agust. Missa concelebrada i presidida pel senyor Bisbe mons. Jaume Traserra. Tingueu en compte que aquest dia no hi haur Missa a 2/4 de 12 al Cor de Maria. Altres misses: Companyia de Maria, a 2/4 de 7 tarda (Viglia); Hospital, a les 11; Catedral, a les 10 mat i a les 8 del vespre, no a les 7 (canvi dhora). Vallferosa: A les 10.

    CELEBRACIONS PENITENCIALS COMUNITRIESBaixa Ribera Salada: Alts, Ceur, Caste-llar de la Ribera, Ogern, Montpol: Dilluns Sant, 29 de mar, a les 9 del vespre a lesglsia dOgern.Sant Just-Joval: Dilluns Sant, dia 29, a 2/4 de 10 del vespre.Sant Lloren de Morunys: Dimarts Sant, 30 dabril, a les 9 del vespre.Navs, Besora, Linya, Sant Feliu: Dilluns Sant, dia 29, a Navs a les 9 del vespre.Lladurs, la Llena, Timoneda: Dimecres Sant, 31 dabril, a Lladurs 9 del vespre.

    SERVEI DE CONFESSIONSLinya: Dijous Sant, de 5 a 2/4 de 6 tarda.Madrona: Dijous Sant, a 2/4 de 6 tarda.

    Navs: Dijous Sant, de 2/4 de 8 a les 8 del vespre.Sant Climen: Dijous Sant, a 2/4 de 8 del vespre.Sant Just-Joval: Dijous Sant, a les 6 de la tarda i Divendres Sant a 2/4 de 5.Sant Lloren de Morunys: Dijous Sant, de les 5 a de 6 i Vetlla de pregria (10 de la nit) abans de tancar el temple par-roquial. Divendres Sant, de de 5 a de 6 de la tarda.Solsona: Dilluns, dimarts i dimecres : De 9 a 10 del mat. Dijous Sant: De 9 a 11 del mat i de 2/4 de 8 a de 9 del vespre. Divendres Sant: Desprs del Viacrucis del mat fins a les 11 i de 2/4 de 4 a 2/4 de 5 de la tarda. Dissabte: De 9 a 10 del mat i de 10 a 2/4 d11 del vespre.

    CELEBRACIONS CAPITULARS A LA CATEDRAL PRESIDIDES PELS SENYOR BISBEDiumenge de Rams: A les 12, benedic-ci, process i Missa.Dilluns Sant: A les 11, Missa concelebra-da amb els capellans i religiosos del Bisbat i benedicci dels Sants Olis.Dijous Sant: A 2/4 de 9 del vespre, Missa de la Cena del Senyor.Divendres Sant: A 2/4 de 5 de la tarda, Acci litrgica de la Mort del Senyor.Dissabte Sant: Vetlla Pasqual, a 2/4 d11 de la nit.

    MISSA CRISMALSe celebrar a la Catedral el Dilluns Sant, 29 dabril, a les 11 del mat. Ser presi-dida pel senyor Bisbe i concelebrada per un gran nombre de capellans i religiosos vinguts darreu del Bisbat. Shi beneiran els Sants Olis. Donada la seva significaci es recomana lassistncia a tothom que pugui.

    DIJOUS SANT (1 dabril)Brics: A les 6 de la tarda.Clar: A les 6 de la tarda.El Miracle: A les 7 de la tarda.La Coma: A les 8 del vespre.Linya: A les 6 de la tarda.Lladurs: A les 5 de la tarda.Madrona: A 2/4 de 6 de la tarda.Navs: A les 9 del vespre.Baixa Ribera Salada: A Ogern, a les 8. Olius: A les 8 del vespre.Peracamps: A 2/4 de 7 de la tarda.Sant Climen: A 2/4 de 8 del vespre.Sant Just-Joval: A 2/4 de 7 de la tarda.Sant Lloren de Morunys: A les 4 (Re-

    sidncia). A les 6 (E. parroquial). Vetlla de pregria: a les 10 de la nit.Santuari de Lord: A les 6 de la tarda.Solsona: A les 6 de la tarda, a la Com-panyia de Maria. A 2/4 de 9 del vespre, a la Catedral.

    SOLSONAViacrucis Quaresmal.- Diumenge de Rams, a les 6 de la tarda, farem el darrer Viacrucis.

    Missa Conventual: Canvi dhora.- A partir del Diumenge de Rams, la Missa Conventual de la Catedral se celebrar a les 8 del vespre fins al mes doctubre.

    La tragdia d'Hait mou a la creaci d'una nova ONG

    Un grup de famlies amb fills adoptats a Hait, entre les quals n'hi ha una de Solsona, han impulsat una associaci que t per objectius tornar a la nor-malitat l'orfanat de La Maison des Anges, on es trovaben aquests nens, i aconseguir que els nens que es troben all tornin a viure en condicions dignes. El nom de l'associaci s ANSAN'M POU BATI - JUNTOS PARA CONS-TRUIR. A Facebook han creat un grup anomenat ANSAN'M POU BATI - JUNTOS PARA CONSTRUIR, i el seu correu electrnic s [email protected] Tamb disposen d'una web provisional: http://sites.google.com/site/asociacionansanmpoubati/inicio Aquesta associaci t un compte per donatius a Caixa Manresa que s el nm. 2041 0053 63 0040106904

    Solidaritat Redacci

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    Ball per a la gent gran amb Maria Alba28 de mar, 7 de la tarda. Club Caixa Catalunya.

    18a Caminada Popular Vall de LordDissabte 3 d'abril de 2010Sortida: Ajuntament de Guixers, de 8 a 9 del mat. Km aproximats: 15'9Organitza A.E

    Cartellera

    Exposici (prorrogada): "Els miracles del Miracle"Museu Dioces i Comarcal. Fins a l'abril de 2010, de dimarts a dissabtes, de 10 del mat a 1 de la tarda i de 4 a 6 de la tarda; diumenges i festius, de 10 del mat a 2 de la tarda.

    EXPOSICI

    ASSAIGS

    Vols cantar Caramelles?L'Orfe et convidaA partir de 12 anys.Assaig el divendres 26 de mar. A les 10 de la nit, a la sala de l'Orfe, 1r pis del Casal de Cultura. Les cantarem els dies 4 i 5 d'abril.

    OLIANA

    CAMINADES - SORTIDES

    XERRADA: Natura salvatge a parcs naturals nord-americansDivendres, 26 de mar. 2/4 de 10 nit. A la sala cultural de l'Ajuntament.El Grup de Natura del Solsons reprn el seu cicle de xerrades de viatges amb una sessi dedicada a la natura salvatge dels parcs naturals de Yosemite, Sequoia i Yellowstone, als Estats Units.

    SORTIDA: Descoberta geolgica del nord del Solsons28 de mar, sortida a les 9 h a la Plaa del Camp. El Grup de Natura del Solsons ofereix la possibilitat de participar en una excursi de descoberta geolgica al nord de la comarca.

    CONFERNCIES - XERRADES

    BALLS - CONCERTS

    Electro LordDissabte 3 d'abril- 24 hores al Pa-vell Municipal de Sant Lloren de Morunys. Entrada 5 euros amb con-sumici.Festival de msica electrnica a Sant Lloren de Morunys, el dia 3 d'abril al pavell municipal actuaran en una posa-da en escena immillorable una selecci dels millors dj's i productors de la zona de la nostra comarca.

    Passi viva Divendres Sant10 del vespre Passi viva 2010 el divendres 2 d'abril nica representaci

    Xerrada de la germana P. FeixasA la Casa de la Parrquia, dissab-te que ve, 27 de mar, a les 5 de la tarda, la germana Josefa Feixas, de la Companyia de Maria, ens parlar sobre Pensaments.

    FotografiaJordi Coromines RierolaDel dissabte 27 de mar al diumenge 4 d'abril a la Sala d'Exposicions Caixa de Catalunya a Solsona. Inauguraci, dissabte 27 de mar a les 6 de la tarda.

    Trobada de cavallsVila de SanajaDissabte 3 d'abril: 9'30 Esmorzar popu-lar. 12h Tres Tombs. 13h Homenatge a la Plaa Major a 2 persones de Sanaja. 14h Dinar (13 euros, Tef. 973 47 61 57). 17h Bingo popular. 20h Gran Ball amb Joan Vilandeny. Tot seguit, Disco Mbil

    TROBADES

    CONFERNCIES SOBRE LA MATERNITAT DELNA amb Assumpta Montell26 de marSolsona: Sala de Francesca de Llobera: 16 horesLladurs: Sala dactes de lAjuntament de Lladurs, 20 hores Ho organitzen: Consell Comarcal del Solsons, Centre de Formaci de Perso-nes Adultes del Solsons i Ajuntament de Lladurs

    Setmana Cultural de l'Escola Municipal de Msica de SolsonaDivendres 26 - 20.30 h Concert de professors amb la participaci de Mag Pere al Teatre ComarcalDissabte 27 - De 10 a 13 h i de 16 a 18 h Mster class de piano sobre la msica de Chopin, a crrec de Seon-Hee Myong, a l'auditoriDe 10 a 13 h i de 16 a 18 h Mster class de violoncel a crrec de Peter Thiemann, a l'orfe

    Oliana Decideix3 d'abril - Pati del casal de Jubilats7 tarda: Taula Rodona amb Uriel Bertran, David Rodrguez, Gerard Figueras, Roger Muntanyola i Jaume Fernndez.8'30 tarda: Festa de Cloenda de l'acte i botifarrada de germanor.

    CULTURA

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    Partits poltics JNC del Solsons

    Gerard Casals va ser escollit President local, durant un acte al qual va assistir Albert Batalla, alcalde de la Seu d'Urgell i cap de llista de la federaci nacionalista per Lleida.

    La JNC torna a ser present a la capital del Solsons, ja que s'ha refundat el collectiu de Solsona, que presidir Gerard Casals.

    Casals s'ha mostrat molts satisfet per la refundaci del collectiu i sobre

    la seva nova responsabilitat, ha dit que "s un nou impuls per treballar amb tothom per tenir una comarca referncia dins lorganitzaci i ajudar a gent de CiU per guanyar les properes eleccions nacionals.

    Com s tradici quan es funda un collectiu, el President de la JNC, Gerard Figueras, ha fet entrega d'una estelada i dels estatuts de l'organitzaci al nou president local; i ha encoratjat al nou grup "a treballar amb illusi i ganes per tirar endavant el projecte i els reptes de la JNC."

    L'acte ha comptat amb l'assistncia d'Albert Batalla, qui va ser Secretari General i President de la JNC, i actual alcalde de la Seu d'Urgell i cap de llista de CiU per Lleida per a les elec-cions al Parlament de Catalunya. Batalla ha volgut donar suport al nou grup que tirar endavant el collectiu de Solsona.

    A ms, hi van assitir diversos membres de la direcci nacional de la JNC, aix com militants de tota la comarca.

    La JNC refunda el collectiu de Solsona

    Opini ERC-Solsons

    Ens cal ms EsquerraLes enquestes apunten a un descens de la intenci

    de vot dERC. Aix ha estat interpretat per alguns com un cstig cap a Esquerra per les seves mancances, especi-alment per una presumpta tebior (quan no traci, se-gons els ms encesos) en el tema de la independncia.

    Si ho analitzem fredament, aquestes acusacions parteixen dun pressupsit fals: un partit pot actuar de la mateixa manera si s extraparlamentari, si t 21 diputats, si en t 62 o si en t 68. La realitat ens demostra que voler actuar daquesta manera noms condueix a una cosa: la manca de resultats.

    Si Esquerra tingus 68 diputats, hauria proclamat la independncia minuts desprs de la constituci de la mesa del Parlament. Si Esquerra tingus 62 diputats, faria com el SNP a Esccia: mirar de governar en solitari amb suports externs, mentre prepara les condicions per poder convocar un referndum. Amb 23 diputats, Es-querra noms va poder forar la reforma de lEstatut. No va poder impedir, s clar, el pacte sociovergent per la retallada del text a la Moncloa. Per la retallada va desemmascarar definitivament la nulla voluntat dEspa-nya davanar en lautogovern de Catalunya. Resultat: la idea de la independncia augmenta, es fa transversal i acaba dominant el debat poltic.

    Amb 21 diputats, Esquerra ha trencat mites irracionals per molt arrelats en molts catalans vinguts dEspanya. Fent president Montilla mai ms ning no podr dir que, si la independncia arriba de la m dEsquerra, es podria expulsar els catalans dorigen es-panyol, com molts dells temien. Resultat: sha desactivat lespanyolisme ms potencialment belligerant contra la independncia. Aix s bsic si volem arribar a ser independents algun dia.

    Amb 21 diputats, shan aconseguit diversos Pactes nacionals per cohesionar la nostra societat; sha aconseguit que el PSC, que havia votat en contra del 25% de doblatge en catal lany 1998, voti actualment a favor del 50% com si res. Sha aprovat la Llei de Consultes, sest tramitant la Llei de Vegueries, shan reconegut prop duna vintena de seleccions esportives, sha blindat el catal a les escoles, i moltes altres coses. I aix, amb un president que se sent espanyol i que no es considera nacionalista catal i que, s clar, no hagus fet res de tot aix si no hagus governat amb Esquerra.

    Tot aix demostra que no s tan important amb qui es fan les coses, sin quines es fan i, sobretot, quina fora tens per impulsar-les. Ara noms cal veure qu han fet els uns i els altres quan van tenir o tenen els 68, 62 i 45 diputats que no ha tingut mai ERC i ens podem imaginar qu haurien aconseguit amb els 21 que t Esquerra.

    Noms hi ha una situaci que permeti avanar ms: que Esquerra encara pugi ms. Perqu si el pro-blema s haver pactat amb el PSC, aix no sarregla castigant Esquerra, sin donant-li una majoria que li permeti governar, com a mnim, en solitari.

    Gerard Casals va ser escollit President local

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    Sc persona Sergi Ballesp, Doctor en PsicologiaOpini Ramon Gualdo

    Sense-somnis a la foguera!

    Qui no t un somni a la vida? Molta gent. Molta gent ja no t un somni a la vida. I no em sorprn perqu hi ha mil maneres de perdre els somnis. En canvi, el que s que em sorprn s que als pobres sense-somnis sels llenci tot sovint a la foguera. Com si no tinguessin prou pena i com si en tinguessin la culpa.

    Potser s aix el que passa, que els fem culpables de ser infelios i de no posar-hi soluci. Com si fos obli-gatori ser feli o si ms no somiar-ho. Doncs s, hi ha per a qui s aix. Ho he sentit en ms duna boca: Tenim lobligaci de ser felios!. Quina pressi, no? Jo mateix far campana ms duna vegada, ja ho aviso.

    La pena de ser un sense-somnis s que a sobre ets un proscrit: Vigileu, que aquell no s feli, tapeu-vos la boca i allunyeu-vos-en, que no se us encomani!. No en tens prou amb aquesta immensa sensaci de buit ni amb aquesta indiferncia sin que a sobre tassenyalen amb el dit.

    I qu pot fer un sense-somnis si se li ha apagat el foc? Com sendega de nou la mquina de desitjar coses? Si et fas mal al peu, vas coix, per si sespatlla laparell de desitjar i gaudir... don ha de sorgir el motiu que timpulsi a refer-te?

    La persona que no t somnis pot tenir un somni secret: el somni de tornar a somiar algun dia. Per en somiar tenir algun somni ja somia, i en veure acomplert el seu somni es queda de nou sense res.

    [email protected]

    Opini F. Torres

    El component dun grup en tornar dun viatge a frica explica als seus companys que el record ms viu que li ha que-dat s la d'aquell pags que a Uganda llaurava amb un bou molt vell i mal alimentat i en una de les banyes de lanimal penjava un petit transistor. Lhome anava prcticament des-pullat i la seva arada de fusta era d'abans del diluvi; per del transistor sortia una msica d'all ms moderna en aquell moment. Diu que li va impressionar molt veure aquell home que semblava sortit de ledat mitjana, que treballava amb una eina anterior als romans i noms shavia modernitzat en la cosa menys important. Noms pel transistor se sentia ciutad del segle XX.

    Aquesta imatge no ens resultar tan estranya si ens ado-nem que molts dels que avui presumeixen de moderns noms ho sn en laspecte accidental, perqu el seu cap, el cor i lnima vs a saber en quin segle passat el tenen. Ens hem omplert d'elec-trodomstics, mquines i cotxes. I mentrestant, el nostre cor, el

    Hait: Un dramaSe n'ha arribat a parlar molt, d'aquest punt del mn. I no s

    pas estrany, perqu la cosa ha estat grossa. Un indret del "mapa-mundi" que ha quedat tacat per la desgrcia. El 12 de gener un ter-ratrmol, per un terratrmol molt bstia. Una desgrcia immensa. La xifra de morts ha estat esgarrifosa.

    Ja ho sabem, que el drama el va provocar el terratrmol. Per hi tenen molt a veure uns altres factors: La pobresa extrema, la manca d'infrastructures, la inestabilitat poltica, les condicions en que s'amunteguen milers de persones en districtes com Cit Soleil o tamb Martissan. Hem d'afegir-hi que els serveis sanitaris no cobreixen pas les necessitats bsiques. I aix hem de tornar a usar aquella expressi: Sempre plou sobre mullat. Igualment podrem dir, que hi va ploure polseguera sobre la pols, sobre la runa, sobre la misria, etc.

    S; Un veritable drama. El terratrmol va sacsejar Hait. Doncs, ara convindria una bona sacsejada a les conscincies dels poderosos, d'alguns governants, d'alguns crrecs de ben amunt...

    Ah, una cosa: Hi va haver milers i milers de morts. Als primers dies quan les vctimes mortals arribaven a cinquanta mil, hi va haver un bisbe (un tal... Monilla?), que va ser preguntat sobre la misericrdia de Du, davant dels desastres, davant del patiment... doncs, ell va sortir amb un estirabot que va fer empipar molta gent. Va venir a dir ms o menys una cosa aix: Que hi ha coses ms importants que tot all. Trobo que la postura d'aquest home d'Esglsia, s mancada totalment de caritat cristiana i mancada d'humanitat. s que per a ell cinquanta mil morts no tenen gaire importncia?. De tant en tant topem amb algun bisbe que en deixa anar alguna com una casa de pags. A aquests monsenyors se'ls acostuma a anomenar-los "pastors dels fidels". N'hi ha algun que en comptes de mostrar-se com un pastor que guarda les ovelles, ms aviat semblaria un llop que espanta el ramat.

    El transistor a la banya

    tenim paralitzat. Presumim de tenir molts coneixents tcnics, per hem retrocedit en el verdader coneixement de la vida. En una de les novelles de Delibes un camperol semi analfabet dna llions de comportament als illustres cretins que vnen de la ciutat. Aquests saben molt de poltica. Per lhome del camp s un savi en el mn de la naturalesa i en la realitat de la vida. Ells sn rics en paraules que moltes vegades no tenen cap sentit. En canvi aquest home del camp s un tresor de saviesa en cada una de les seves afirmacions.

    Per aix estaria b que de tant en tant ens pregunts-sim quines sn veritablement les persones cultes en aquest mn. Si preguntes per qu no llegeixen ms, per qu no cultiven el dileg i lamistat, la majoria et diran que no tenen temps, la feina els t aclaparats. Qu hi harem !, molts creuen que s suficient tenir a casa lltim trasto que sha inventat i aix acabarem pensant com aquell pags d'Uganda que es creia molt modern portant el transistor a la banya de lanimal.

  • 664 - Divendres, 26-03-2010

    El passat dissabte 20 de mar el Casal Popular la Fura va organitzar la 3a calotada popular de Solsona. Entenem que actes com aquest donen vida a la ciutat, creen caliu i ajuden a teixir xarxes socials. Des del nostre col-lectiu intentem oferir una programaci variada i continuada durant tot lany, amb activitats de caire popular i obertes sempre a la collaboraci amb altres associacions. Tamb ha estat molta la gent de molts llocs diferents que ha vingut a actes nostres, coneixent Solsona.

    s per aix que no entenem la lnia que est duent a terme lAjuntament de Solsona de posar-nos traves quan volem organitzar actes al carrer, que ja sarrossega des de fa un temps. L'ltima ha estat la calotada daquest dia 20, que no sens va deixar fer a la Plaa Sant Pere com

    Opini Casal Popular la Fura

    Carrers vius, poble viu

    lhavem feta normalment. En moltes localitats catalanes se celebren calotades populars organitzades per collectius que poden arribar a reunir un nombre important de persones. Sense anar ms lluny en trobem exemples a Sant Lloren de Morunys i a Cardona. Aquesta lnia poltica de lAjun-tament noms aconsegueix limitar les activitats de caire popular i participatiu a dates establertes i inamovibles, sense deixar cap marge a les entitats per poder innovar i seguir enriquint la vida cultural, ldica i participativa de Solsona. Si lAjuntament vol un poble viu, creiem que hauria de ser un objectiu de qualsevol consistori, ha de permetre que els carrers siguin un lloc on es puguin desenvolupar les activi-tats del teixit associatiu de Solsona sense impediments ni prohibicions sense sentit.

    Fa, ja ms de dos dies, que em costa dadormir-me, pensant en aquest tema, que no em veig capa daclarir. s per aix que vull invitar tothom a la reflexi, i a lectors i col.laboradors daquesta revista, ms preparats que una servidora, a aclarir-me un xic les idees, que no puc ordenar, i em comencen a aclaparar.

    Comencem pel comenament: resumint el que he pogut entendre de diccionaris i enciclopdies, i per procurar fer-ho entenedor, les definicions als tres conceptes de lencapalament, foren:- immigraci: moviment des del territori vital, cap a altres indrets, tot cercant una millora de les condicions econmiques-poltiques o socials.- colonitzaci: invasi, ( ms o menys pacfica ), per part duna cultura "superior", dun territori forani, per tal de dotar -als habitants indgenes del territori colonitzat- duna millor cultura, qualitat de vida, i avenos profitosos per als- invasi: arribada massiva, i normalment agressiva, a un ter-ritori, per tal de sotmetre als nadius del lloc, i aprofitar-se de les riqueses existens, per al propi gaudi, encara que aix pugui significar laniquilaci dels autctons del territori.

    B, una vegada llegides les definicions, i posat tot dins de la coctelera, comencen les meves preguntes.

    Els estats units, pas que dedica una important quantitat de diners, i que t fins i tot un departament dimmigraci, es-pecialitzat en deportacions, on cada any moren ms de 2.700 persones, "espaldas mojadas", intentant travessar la frontera de Mxic, qui cony sn?. el pitjor de cada casa de tot Europa, va emigrar a aquest pas, on sotmetent i enganyant uns habitants, que creien ( penso que amb ra ), que la terra no podia tenir amo, sin que tots nrem fills, i ella ens alimentava a tots, dient-ne, colonitzaci, duna cultura, superior?. els van exterminar.

    Els espanyols, amb lAmrica del Sud, tres quarts del mateix, els colonitzaven, o simplement els envaen, per a portar els tresors que all tenien als reis de torn, que nombraven virreis dspotes per a aquests territoris. Afortunadament per algunes de les nadiues, com que els espanyols anaven ms calents van optar pel mestissatge, ms que per l'aniquilaci total.

    Els francesos, uns dels que ms temps han fet perdurar les seves colnies, junt amb anglesos i belgues, van estar durant molt de temps, governant el nord dfrica, Algria. Per exemple, els algerians, amb passaport francs durant molt de temps, suposen actualment un problema greu per als francesos no musulmans, davant de la radicalitzaci, i la creixent demanda de drets de la cultura musulmana.

    Els rabs van immigrar a Espanya, durant vuit-cents anys, la qual cosa va convertir-se, en una autntica colonitzaci, per part duna cultura, a l'poca infinitament superior, fins que alg va considerar que aix era una invasi en tota regla. Aleshores, durant molt de temps varen guerrejar, fins que els varen fer fora.

    Actualment, hi ha un nou moviment migratori, massiu, per part, sobretot drabs, i tamb de gent dels pasos de lest, (potser, i noms potser, els nostres propers aliats). El moviment rab reivindica i exigeix dia a dia, i cada vegada amb ms ins-sistncia, el dret a la seva cultura i els seus costums, dins del nostre territori. Per altra banda, Al Qaeda no para de recordar, en qualsevol oportunitat que t, el seu dret sobre el territori d'Al-andalus, que arriba fins a Catalunya. Ens volen colonitzar?, s una invasi soterrada?, De qu es tracta?. I els drets humans?, I els propis drets?.

    De deb que no s on passem ni on som. Tampoc no puc cercar culpables. Per tinc una cosa molt clara. Em considero una dona a qui li agrada reflexionar, i buscar elements de criteri, per a formar-se una opini. Em sento ben perduda, i penso, honestament, que alguna cosa no rutlla. Per qu?????

    Opini Mafalda

    Immigraci?, colonitzaci?. o invasi?

  • 0 664 - Divendres, 26-03-2010

    Opini M. Nadal

    En una de les visites pastorals del Bisbe a Vallfogona, desprs de visitar lEsgl-sia, va anar a la rectoria. En veure que noms hi havia un llit, sinteress pel lloc on dormia la majordoma. El rector li contest decidit: Aqu mateix!

    El bisbe sinquiet i li digu: Aix est molt malament, mossn! Per el rector, molt astutament, li replic: No pateixi, que posem aquesta fusta entremig.

    Oh! diu el prelat, I si hi ha temptacions?Llavors cap problema, si es dons el cas no ens tocaria altre remei que treure

    la fusta! Com que ni sense voler feia versos, el poble tamb naprengu a fer-ne al-guns, veja'm!

    El rector de Vallfogona,nera un home petitet,

    feia ballar la majordonaamb laleta del BARRET!

    O tamb:El rector de Vallfogonai el Bisbe de Tarragona

    en lloc del barret, les feien ballaramb la punta del FUET!

    Un altre:El rector de Vallfogona

    i el Bisbe de Girona,avui shan llevat de bon matper ballar amb la majordona.

    I aquests:El rector de Vallfogona,

    nera un home petit,feia ballar la majordona,

    amb la punta del "BAST"!

    I un altre:Quan el rector de Vallfogona,

    est sol, canta, balla i fa el que vol,(quan fa vent) t un barret que mai li cau,

    se li ala la sotana i se li veu el "Nicolau"!

    Altra ancdotaUn dia en una fonda deman habitaci per passar la nit, per mentre omplien el

    llibre de registre de clients, vei una "pua" saltant sobre el llibre mateix.Agaf la maleta i se n'an corrents!La recepcionista, molt estranyada li diu: Per on va ara? ha de firmar!A un altre lloc: Comprengui que no puc quedar-me a dormir en una pensi on les

    puces ja sinformen del lloc on dormir! Adu, adu a vost i les seves "PUCES"!

    Continuaci del rector de Vallfogona(ancdotes i poemes)

    Poesia Josep Maria Poblet

    Tot, tot, tot, aqu val tot

    Llegeixo: El gran Federico,oid, el nostre amic Losantos,resta, aqu, mut sens els cantos

    eixits de su lindo pico,dinsults absurds, pleno i rico.

    T una emissora illegalen un estat on tot val.

    I aqu els Vips, dalt la figuera,no veuen, amb sa xerrera,

    que qui ho vol, aqu, ens fot pal.

    I qui permet fa diesposar aqu aquesta emissora?

    Qui per un plat de llentieses fa lorni, calla, i cobra?

    Quan tot put a porqueriaqui dels de dalt no es malfia?

    Hem mala peaSi ning no sap qu fer

    quan els focs, laigua i la neuesdevenen nostra creu

    i ens deixen fets un pur...hem mala pea al teler.

    Per el ms greu revs,pitjor que els citats ads,s labsurda inoperncia

    i la palesa arrognciadels responsables...Ents?

    Quan semprenya la naturaaqu, avui, molts vips hi sobren

    ja que no estan a lalturade les fortunes que cobren.

    Formen part de lequip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clav - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serr