64

Celsona 696

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Divendres 12 de novembre de 2010

Citation preview

Page 1: Celsona 696
Page 2: Celsona 696

� 696 - Divendres, 12-11-2010

Solsona Ramon Estany

Les cares somrients dels assistents al finalitzar la sessió del Consell Escolar Municipal celebrat dimarts passat eviden-ciaven l'acord amb el que es va arribar amb el conseller d'Edu-cació, Ernest Maragall. De forma extraordinària, el jovent es va reunir al carrer amb motiu de la primera visita oficial a la ciutat del màxim representant d'Ensenyament. Després d’uns quants mesos de debat i de reivindicacions de la comunitat educativa del municipi, Maragall ha acceptat de grat canviar les dates de la setmana d’interrupció del març perquè coincideixi amb els dies forts del Carnaval.

“Hem acordat que no hi ha cap obstacle per atendre l’aspiració que la setmana d’interrupció de febrer i març al Solsonès coincideixi amb el Dimecres de Cendra”, va afirmar Ernest Maragall dimarts a la tarda, just després de reunir-se amb el Consell Escolar Municipal de Solsona. El titular d’Educació, acompanyat de la directora dels Serveis Territorials, Dolors Collell, va admetre que aquest plantejament segueix un “bon criteri” des del vessant pedagògic. Va afegir que aquesta decisió, però, s’ha de poder aplicar coherentment a tota la comarca per evitar distorsions amb els serveis complementaris, com el de transport i menjador.

D’aquesta manera es dóna resposta a la inquietud manifestada a Solsona i el conjunt de la comarca per evitar

El conseller Maragall accepta canviarla setmana blanca al Solsonès

perdre dues setmanes d’aprofitament escolar, especialment per a l’alumnat de secundària. Inicialment s’havia previst que la interrupció escolar fos la setmana del Dijous Gras al conjunt de les comarques centrals i les dates s’alternessin biennalment. Tanmateix, el Departament ha escoltat la demanda solsonina de considerar l’excepcionalitat de la comarca atenent a l’arrelament

Page 3: Celsona 696

�696 - Divendres, 12-11-2010

del Carnaval. Abans d’entrar a l’edifici consistorial,

el conseller va ser rebut per prop d’un cente-nar d’alumnes de l’Institut Francesc Ribalta manifestant-se a favor de la modificació de la setmana blanca. Tots corejaven la cançó car-navalesca “A Solsona, bona gent” i molts ho feien vestits amb les bates de la festa. Des de l'AJEC i els alumnes representants del Consell Escolar de l'Institut, es va convocar als alumnes per ensenyar al sr. conseller Ernest Maragall i a la consellaria d'Educació i territorial del Centre de Catalunya, la importància que té el Carnaval de Solsona per a tota la comunitat d'estudiants de Solsona.

El projecte de l'escola El Vinyet ja serà damunt la taula abans de final de curs

El conseller també va avançar que està en marxa el pro-cés de construcció de l’edifici definitiu de l’escola El Vinyet. Des del mes passat, l’empresa pública GISA té l’encàrrec formal de licitar-ne el projecte i és previst que a final d’any ho hagi fet. Es calcula que abans de final de curs el Departament d’Educació tindrà el projecte damunt la taula per ensenyar-lo a la comunitat educativa. “És un procés imparable”, ha reblat Maragall.

Més places de secundària

D’altra banda, també es va parlar de la necessitat de preveure l’ampliació de places de secundària davant la pers-pectiva de creixement. En aquest sentit, una de les possibilitats que sospesa la Generalitat és l’habilitació d’un institut escola al mateix punt on es construirà l’escola El Vinyet. Per ara no és una decisió en ferm, però sí “una hipòtesi”, tenint present que al terreny de la Cabana del Màrtir hi ha l’espai suficient.

L’alcalde assegura que l’Ajuntament està “molt satisfet”

Solsona Ramon Estany

en constatar que “tots els interrogants educatius de la ciutat estan encarrilats”. Rodríguez destaca el procés de construc-ció de l’escola El Vinyet, però també el fet que es disposi d’un esbós de la fórmula d’ampliació de places de secundària. Això s’afegeix a la resolució de la problemàtica generada per les dates de la setmana festiva del Carnaval i al fet que, definitivament, s’hagi pogut estrenar el pati de Setelsis.

Page 4: Celsona 696

� 696 - Divendres, 12-11-2010

Escola Setelsis El conseller d’Educació va visitar l’escola Setelsis de

Solsona juntament amb l’alcalde, David Rodríguez, la directora del centre, Roser Fons, la regidora d’Educació, Encarna Tarifa, i altres regidors i membres de l’equip directiu de Setelsis. El centre, creat l’any 1968, ha comptat amb diferents ampliacions i millores de les instal·lacions fins arribar a l’edifici actual, que té capacitat per a 600 alumnes.

Aquest curs els nens i nenes poden gaudir del nou pati que compta amb una pista polisportiva, una zona de joc i un hort. L’ampliació del pati ha estat de 2.170 m2

Es tracta d’una escola d’educació infantil i primària amb capacitat per a 600 alumnes que compta aquest curs amb 565 alumnes i 52 mestres. A més disposa de 63h mensuals d’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) i una Unitat de Suport de l’Educació Especial (USEE) que dóna servei a la resta de centres de primària del municipi i la comarca.

El centre participa en el programa de reutilització de llibres de text amb molt d’èxit ja que hi participen el 95% de

El conseller d'Educació ha visitat l'escola Setelsisa Solsona i la llar d'infants municipal

Els Piteuets a Sant Llorenç de Morunys El conseller d’Educació, Ernest Maragall, va visitar dimarts passat les

noves instal·lacions de l’escola Setelsis, que aquest curs ha estrenat un nou pati

També va visitar la llar d’infants municipal Els Piteuets, que té capacitat per a 30 infants

Solsona Ramon Estany

l’alumnat. L’objectiu és deixar en préstec els llibres als alumnes per tal de contribuir en l’estalvi de les famílies i potenciar l’ús responsable del material escolar.

A més, desenvolupa el Pla Experimental de Llengües Estrangeres per tal de potenciar l’ús d’una tercera llengua a través de matèries no lingüístiques i el programa d’innovació educativa de biblioteca escolar PuntEdu.

Llar d’infants Els Piteuets El conseller d’Educació, també va visitar la llar d’infants

municipal Els Piteuets de Sant Llorenç de Morunys.El centre té capacitat per a 30 nens i nenes entre 0-3

anys i es troba ubicat al costat de l’escola de primària i la SES del municipi. Aquest curs 2010-2011 té matriculats 20 infants i hi treballen 3 mestres.

Referent a les seves instal·lacions, la llar d’infants Els Pi-teuets compta amb 2 aules amb lavabos, un ampli pati amb zona de jocs i sorral i una sala d’usos múltiples de més de 30m2.

Page 5: Celsona 696

�696 - Divendres, 12-11-2010

Page 6: Celsona 696

� 696 - Divendres, 12-11-2010

El conseller Joan Saura destaca a Solsonala singularitat del projecte comarcal de

senyalització sobre els emboscatsUn dels emblemes és el monument de la plaça del Camp,

dedicat als desertors de la reraguarda republicana

“Solsonès, terra d’emboscats” és el títol del projecte impulsat pel Consell Co-marcal amb la col·laboració dels ajuntaments i del Centre d’Estudis Lacetans i el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat. Avui el conseller d’Interior, Relacions Institucio-nals i Participació, Joan Saura, ha anunciat a Solsona la subvenció de més de 24.000 euros que el seu departament atorga enguany a aquesta iniciativa, amb què el Solsonès s’integrarà a la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya. Ha estat un dels temes tractats en la jornada de treball que avui Saura ha mantingut a Solsona, en el marc de la qual ha visitat l’Ajuntament.

Al llarg de l’any que ve se senyalitza-ran diversos espais singulars i notables del Solsonès per recuperar la memòria sobre els desertors dins la reraguarda republicana, un projecte únic a Catalunya i l’Estat espanyol. Es volen identificar i senyalitzar amagatalls i rutes dels emboscats a partir dels treballs de recerca que duu a terme la geògrafa i estudiosa del CEL Esther Miralles. I és que “la comarca va ser una de les zones que va registrar més desercions, fet que la singularitza dins els Espais de Memòria”, segons explica Miralles.

Un dels punts més emblemàtics que seran senyalitzats amb un plafó explicatiu és el monument de la plaça del Camp, inaugurat l’any 1970 –tot i que la idea original datava dels anys 40 amb l’objectiu d’homenatjar els caiguts. Aquesta estructura simbolitza l’acolliment i la generositat de molts habitants del camp, a través de la llosa de forma arrodonida i harmònica i els gravats, que representen pagesos oferint aigua, pa i vi i ajut físic. Acompanyat de l’alcalde i altres regidors, el conseller ha volgut veure de prop aquesta estructura, amb una significació

El conseller d’Interior en la seva visita a la plaça del Camp

fins ara tan desconeguda pels propis solsonins. Tal com ha assenyalat Joan Saura aquest migdia, “el

projecte dels emboscats és molt important en primer lloc per desconegut”. En aquest sentit, enriquirà el coneixement histò-ric de la comarca. Però també “contribuirà a incrementar la dinamització econòmica i turística de la zona”, amb l’interès que suposarà el condicionament de noves rutes. És previst que en un parell d’anys el projecte s’hagi completat. El titular d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ha agraït la col·laboració del Consell Comarcal i l’Ajuntament.

Els emboscats van ser joves que, per evitar anar al front republicà, s’amagaven als boscos, en refugis i coves i sobrevi-vien gràcies a una trama de suport social de les masies. Aquest fenomen va assolir la seva màxima expressió al Solsonès amb múltiples rutes i amagatalls.

Solsona Redacció

Page 7: Celsona 696

�696 - Divendres, 12-11-2010

El conseller Joan Saura en la visita a Solsona la setmana passada es va reunir amb el cap de la Regió Policial Central, el comissari Joan Martínez Roma; el cap de l'Àrea Bàsica Po-licial del Solsonès, el sotsinspector Joan Carles Vidal, i altres comandaments de la comissaria de Solsona i també ha visitat el Parc de Bombers de Solsona.

Saura va destacar que des del mes d'octubre de l'any passat i fins al mes de setembre d'enguany els delictes denunciats a Solsona han baixat un 9,6% i el total dels il·lícits penals, un 3,7%. La ràtio d'il·lícits penals comesos a la ciutat de Solsona, i a tota la comarca del Solsonès, se situa en una de les més baixes de Catalunya.

Durant aquest mateix període, la policia ha detingut 23 persones a Solsona: 19 com a presumptes autors de delictes, 7 d'ells per delictes contra el patrimoni, 3 per maltractaments en l'àmbit de la llar i 2 per violència en l'àmbit familiar.

Pel que fa a la Regió Policial Central, durant el primer semestre d'enguany els il·lícits penals van baixar un 2% i es van fer 1.289 detencions, un 46% de les quals van ser per delictes contra el patrimoni, mentre que un 15% van ser per delictes de maltractaments en l'àmbit de la llar o violència en l'àmbit familiar. Actualment, la Regió Policial Central compta amb 909 agents dels Mossos d'Esquadra, xifra que significa 121 agents

Els delictes baixen un 9,6% a Solsona

El Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, en la visita al parc de bombers amb el cap del Parc, Martin Pérez, i altres comandaments dels bombers de la Generalitat.

Solsona Redacció

més dels que hi havia l'any 2007. Sobre el parc de bombers, el conseller va assegurar

que així que es produeixi la cessió de terrenys de l'Incasol a l'ajuntament i de l'ajuntament al Departament, començaran les obres del nou parc.

Page 8: Celsona 696

� 696 - Divendres, 12-11-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

El Departament de Governació adjudicarà un ajut extraordinari de 94.000 euros del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) a l’Ajuntament de Solsona per al projecte de millora de la mobilitat ur-bana a l’entorn de la plaça d’Antoni Guitart i el portal de Llobera. L’execució de l’obra té un import total de 225.644 euros, que es preveu sufragar també mitjan-çant el Pla de barris (112.822 euros) i recursos propis (18.760), que es pressupostaran per a l’any que ve.

El projecte, redactat per l’arquitecte Ramon Padullés, consisteix en el disseny d’una rotonda a la intersecció entre l’avinguda de la Mare de Déu del Claustre, el carrer de Pere Màrtir Colomés i l’avinguda del Cardenal Tarancón, i en l’ampliació i adequació de les voreres del portal de Llobera i de la residència d’avis, amb la supressió de barreres arquitectòniques.

La concentració en un mateix punt de l’accés al Centre Sanitari i a l’Hospital Residència Pere Màrtir Colomés, una sortida del nucli antic i l’extrem d’un carrer provoca que en determinats moments del dia es converteixi en un tram conflictiu de l’entramat urbà, amb els consegüents problemes de seguretat viària i molèsties per als veïns. Per aquest motiu, la rotonda ha de permetre ordenar la zona millorant-ne la fluïdesa i la seguretat viària.

L’actuació inclou treballs de pavimentació, senyalització vertical i horitzontal, obres de formigonatge i enjardinament. La rotonda tindrà un diàmetre exterior de 20 metres i interior de quatre metres. Per projectar-la s’ha tingut en compte diversos paràmetres, entre els quals hi ha l’aprofitament màxim de les vorades i voreres existents al voltant de la intersecció; l’accés al nucli antic pel portal de Llobera, l’aprofitament dels conte-nidors i la minimització d’afectació de zones verdes i arbres de les voreres. El termini d’execució previst és de cinc mesos, incloent el període de temps necessari per a la reposició de serveis afectats.

El colofó de la reordenació viària

Per al regidor de Governació, Josep Caelles, la cons-trucció de la rotonda “serà el colofó de la reordenació viària en aquesta zona de la ciutat”. “Ha de facilitar al conductor la incorporació a la via principal –diu Caelles–, aconseguir més fluïdesa i garantir la seguretat del vianant”. El regidor de Governació afirma que actualment “s’hauria de tenir un agent de la Policia Local a la cruïlla en hores punta”.

Revalorització de les entrades al nucli antic

El proper pas serà l’aprovació de l’adjudicació dels tre-balls, si bé l’alcalde, David Rodríguez, confia que l’obra s’ini-ciarà aviat. En relació amb aquest projecte, l’alcalde explica la intenció d’adequar els portals del nucli antic per revaloritzar-los.

L’Ajuntament de Solsona reuneix el finançamentper a la rotonda de la plaça d’Antoni Guitart

Al mateix temps, s’adequarà l’accés al nucli antic pel portal de Llobera

Es vol millorar la seguretat i la fluïdesa en aquesta intersecció

En aquest sentit, afegeix que aquest projecte ja preveu la millora de l’entorn del portal de Llobera amb paviment de pedra.

El proper portal serà el del Castell, per al qual l’Ajunta-ment té un avantprojecte redactat pels serveis tècnics. En aquest cas es condicionarà l’esplanada ubicada entre el passeig del Pare Claret i el portal i situar en un mateix nivell el paviment d’aquest punt amb el del passeig, completant la remodelació del carrer del Vall Fred, realitzada l’any passat. Es calcula que aquesta obra tindrà un pressupost de 160.000 euros, la meitat dels quals es preveu finançar a través del Pla de barris.

Per al portal del Pont no es projecta cap actuació, atès que se’n va adequar l’entorn arran de la construcció de la rotonda, mentre que l’accés al centre històric pel carrer de Sant Llorenç ja quedarà condicionat amb les obres que començaran el gener en el marc del Pla d’intervenció integral del nucli antic.

Page 9: Celsona 696

�696 - Divendres, 12-11-2010

Solsona Iris Badia i Artés (Dinamitzadora a la Catalunya Central de la campanya 2010 d’Oberts al Català)

El Restaurant Kinoko i el Kebap House Solsona, guardonats pel seu compromís amb el català

El restaurant KINOKO i el KEBAP HOUSE de Solsona seran guardonats amb el primer premi i un diploma de reconeixement respectivament en el Premi extraordinari 2010 per l’aplicació del Pla d’assessorament “Oberts al català”, en la setena edició del Premi a la millor iniciativa lingüística del sector comercial de la Confederació de Comerç de Catalunya.

El lliurament d’aquests premis tindrà lloc avui divendres dia 12 de novembre a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, en el marc de la V Convenció d’Associacions i Gremis de Comerciants de Catalunya i en presència de polítics i autoritats del món del comerç.

El restaurant KINOKO ha estat escollit guanyador d’entre els 600 establiments que s’han visitat en la campa-nya d’enguany d’Oberts al Català duta a terme aquest estiu en diferents poblacions de les quatre províncies catalanes. L’objectiu d’aquesta campanya era el de visitar establiments regentats per estrangers residents a Catalunya i comprovar l’acompliment de la normativa lingüística i comercial.

Amicsd’ElsClàssics

Imagina’t una xarxa d’amics en què hi hagi els autors més universals de la literatura catalana. I ara imagina’t que tothom hi pugui dir la seva. Doncs això és fer-se Amic d’Els Clàssics. Perquè vol dir entrar en un grup d’amics en què, a més de llegir, re�exionar, compartir i, en de�nitiva, gaudir amb els grans títols clàssics de la literatura catalana, tindràs informació de primera mà sobre novetats editorials i et bene�ciaràs de descomptes en la compra de llibres, invitacions a actes socials i promocions especials.

Apunta-t’hi ara entrant a www.elsamicsdelsclassics.cat i t’enduràs un obsequi molt especial: una samarreta dels Amics d’Els Clàssics com la de la imatge.

www.elsamicsdelsclassics.cat

“No tots els meus amics són al Facebook”

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Premsa188x127.pdf 13/9/10 19:21:07

Page 10: Celsona 696

10 696 - Divendres, 12-11-2010

Solsona Ramon Estany

Inaugurades les obres d'ampliació de la Residència Pere Màrtir Colomés

Acció Social i Ciutadania inverteix 280.000 euros en la reforma de la residència i centre de dia Hospital Pere Màrtir Colomés de Solsona

Carles Vega, acompanyat de l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, el president del Consell Comarcal, Marià Chaure, i membres de la Junta i Patronat de la Fundació, van visitar les obres d'ampliació i reforma de la Residència i centre de dia Hospital Pere Màrtir Colomés. Les obres han permès reconver-tir la segona planta del centre en una unitat d'alta dependència especialitzada en l'atenció de persones grans amb demència.

Va iniciar aquesta jornada de portes obertes amb les au-toritats locals i comarcals una presentació del projecte a càrrec de la directora del centre, que va explicar les obres realitzades i els motius de l'ampliació donant pas als parlament de Mn. Antoni Quesada, en representació del bisbe Jaume Traserra, president del Patronat, Carles Vega, director General d'Acció Cívica, i l'alcalde de Solsona, David Rodríguez. Seguidament van fer una visita per les instal.lacions.

Les autoritats van poder conèixer de prop les instal.lacions

Distribució econòmica del projecte

Obres de reforma .................................................365.996'88 Teulada sota coberta i ampliació d'habitacions

Ascensor ..................................................................35.479'24

Mobiliari nova unitat .............................................71.082'2421 llits hospitalaris, matalassos, 4 tauletes nit i butaques, 5 taules i 30 cadires menjador, 2 grues, Cadires i butaques sala d'estar

Mobiliari i vestuaris .................................................4.581'53

Parament i roba de la llar .......................................5.636'19

Total inversió ........................................................482.776'08

La residència Hospital Pere Màrtir Colomés disposa de 92 places residencials, de

les quals 49 són concertades i 29 places d'atenció diürna.

Mn. Antoni Quesada, en representació del Patronat de la Fundació"Desitjo que amb la col·laboració de tothom, cadascú a la seva manera, vagi creixent la Fundació en extensió i qua-litat, de manera que els residents tinguin una major qualitat de vida"

Carles Vega, director dels Serveis Territorials d'Acció Social i Ciutadania a Lleida "S'ha de ressaltar l'esforç del Patronat, per al benestar de la gent gran i les seves famílies. Esperem que el Patronat conti-nuï trucant a la porta del Departament demanant més ajuts perquè hi confiem"

David Rodríguez, alcalde de Solsona"Quan vam arribar aquí hi vam veure qualitat vida. Qualitat que volem poten-ciar, amb iniciatives com el xec servei, o el menjador social, perquè reverteix en la millora a l'atenció de la gent gran i una millor qualitat de vida"

Page 11: Celsona 696

11696 - Divendres, 12-11-2010

La presentació va tenir lloc a la sala d'Actes

Rosa Anguera, directorade la residència Hospital Pere Màrtir ColomésEn què han consistit aquestes obres de la Residència Hospital Pere Màrtir Colomés?

En obres d'ampliació i millora de les instal·lacions. En l'ampliació de vuit places de residència assistida, en la creació d'una nova unitat d'atenció a l'alta dependència i en obres de millora de l'espai sotacoberta de l'edifici.

Per què una unitat d'atenció a l'alta dependència?Per atendre aquelles persones amb trastorns de con-

ducta secundaris, amb malalties neurodegeneratives: agitació, agressivitat física o verbal, fuga o vagabundeig, trastorns de la son, malaltia psiquiàtrica crònica greu... I d'aquesta manera es podran programar activitats i tractaments específics, disposant d'una adap-tació arquitectònica òptima, amb atenció de personal, especialitzat amb número adaptat a la intensitat d'atenció que requereix la cura d'aquestes persones. No es tractava de créixer per créixer sinó que hi ha un primer motiu que és anar adaptant el número de places a la demanda que tenim. I el segon motiu és créixer especialitzant serveis. Ens vèiem en la necessitat que de les 84 places que tenim, calia crear-ne de més específiques per a un grup de residents, la demanda dels quals era creixent. Hem de pensar que una residència assistida és un centre obert en el que els pacients i residents poden entrar i sortir, i per tant hi ha uns riscos no controlats, malgrat tenir la sort de ser una residència situada al bell mig de la ciutat.

Quan neix aquest projecte d'ampliació?Nosaltres vam detectar l'increment de persones ateses al

servei de residència amb diagnòstic de demència i simptoma-tologia associada al diagnòstic que dificultava l'atenció dins el mateix espai que la resta d'usuaris. Per aquest motiu, el Patronat va encarregar a l'equip directiu del centre un avantprojecte arquitectònic remodelant espais ja existents i també l'estudi de la viabilitat del projecte d'ampliació de places i creació d'una nova unitat vinculada a les obres de millora de la coberta i l'espai sotacoberta. A partir d'aquí es va elaborar el projecte arquitectònic i l'estudi de viabilitat, tot buscant fons de finan-çament i presentant el projecte a l'Ajuntament de Solsona i al departament d'Acció Social i Ciutadania.

Com s'ha ampliat?Creixent amb 8 places i adequant-ne 11 més per a dis-

posar d'una unitat específica d'atenció, sempre pensant en la millora de la qualitat de vida de les persones dependents.

I al f inal , qui ha fet possible aquesta inversió, financerament?

El projecte es va presentar a la convocatòria de sol·licitud de subvencions per a entitats destinades a actuacions d'inversió vinculades amb l'atenció a la dependència del departament d'Acció Social i Ciutadania i el mes de juny del 2009 es rep la resolució de subvenció per un import de 280.000 euros.

També es presentà el projecte d'equipaments de la nova unitat a la convocatòria 2009 del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales obtenint una subvenció de 49.000 euros. Per la seva part, l'Ajuntament de Solsona va subvencionar l'import de la llicència d'obres.

Solsona Ramon Estany

Page 12: Celsona 696

1� 696 - Divendres, 12-11-2010

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

El Director General d’Arquitectura i Paisatge visita l’estat de les obres del Pla de Camins del Solsonès

Ganyet va ser rebut al Consell Comarcal del Solsonès, on se li explicà l'estat de les obres del Pla de Camins del Solsonès

Dijous 4 de novembre a 2/4 d'1 del migdia el Director General d’Arqui-tectura i Paisatge, Joan Ganyet va ser rebut al Consell Comarcal del Solsonès pel President del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, el Vice-president primer del Consell, Albert Muntada, el Vicepresident segon, Joan Solà, alcaldes dels municipis afectats i diferents tècnics. Inicialment a la Sala de Govern del Palau Llobera, els tèc-nics encarregats del Pla de Camins del Solsonès durant aquests tres anys han presentat el resultat de la seva feina.

S'inicià la reunió mitjançant una presentació de les diferents tasques que s’han dut a terme fins ara a la primera fase del Pla de Camins del Solsonès. Aquestes inclouen els 16 camins total-ment finalitzats, (el Camí de Coll de Jou el Camí de Coll d’Arques, el Nucli de Pinós, Santuari de Pinós, el Camí Rural de la Pera, el Camí Rural de Piulats, el Camí Rural de Mantellí, el Camí Rural de Moncunill, el Camí L-301 de Prades, el Camí de Trullàs, el Camí de Serra de Sant Jaume, el Camí de Sant Climenç, el Camí de Sallent, el Camí de Ceuró, el Camí de Canalda i el de la Ribera Sa-lada). 3 camins finalitzats pendents de reparacions (Camí de Matamargó, Pegueroles i Joval), 3 camins asfaltats pendents de finalitzar ( Sant Martí de Riner, Miracle-Casamartina i el Camí de la Torregassa), els 3 camins amb plataforma finalitzada a punt de finalitzar (Pla de Busa, Coll d’Arques i el Coll de Jou-El Montnou, 3 camins on s’està treballant en plataforma i obres de fàbrica (Toni Coll,Clarà i Miravè) i finalment els 2 camins pendents d’actuar (Torregassa i Carretera de Prades). Un total de 29 camins amb una lon-gitud total de 3.350 metres més 6.154 metres quadrats. Un

cop finalitzada la reunió s’efectuà la visita amb minibus a les obres d’alguns dels camins.

El total de pressupost del contracte per a l’execució dels 29 camins ha estat de 6.549.402 euros, pressupost que inclou la redacció dels projectes executius dels 29 camins, l’Assistència tècnica a la direcció d’obra dels 29 camins, la Direcció d’Obra dels 29 camins i la despesa de manteniment de camins que formen part de la xarxa de camins d’interès comarcal.

Per la seva part, el Director General d’Arquitectura i Paisatge, Joan Ganyet va manifestar que “ha estat una expe-riència molt interessant i positiva entre el Consell Comarcal del Solsonès, els Ajuntaments i la Generalitat. El Solsonès ha passat davant d’altres comarques, i ho hem aconseguit fer-ho amb tres anys. Entre tots hem contribuït a fer una bona feina pel país i agraïm la dedicació tècnica i de gestió. És un goig poder visitar els camins sobre el terreny”.

Page 13: Celsona 696

1�696 - Divendres, 12-11-2010

Solsona Ramon Estany

L'atur no retrocedeix al Solsonès

Les dades de l'atur registrat al Solsonès a final d'octubre marquen una tendència estable, sense cap millora ni empitjorament respecte als dos darrers mesos. Solsona frega els 700 aturats i el total a la comarca arriba a 856 demandants d'ocupació. Només un municipi de la comarca no té cap aturat, Guixers.

Castellar de la Ribera ..................................................... 4 Clariana de Cardener .................................................... 9Guixers ........................................................................... 0Lladurs ........................................................................... 1Llobera ........................................................................... 3Molsosa, la ..................................................................... 2Navès ............................................................................ 10Odèn ............................................................................... 6Olius ............................................................................. 46Coma i la Pedra, la ....................................................... 12Pinell de Solsonès .......................................................... 8Pinós ............................................................................. 10Riner ............................................................................ 14Sant Llorenç de Morunys ............................................. 38Solsona ....................................................................... 693

Total .......................................................................... 856

Rodaran un curtmetratgea Solsona

Dimecres passat el Casal de Cultura va acollir el càs-ting de figurants per a un curtmetratge que es rodarà a Solsona entre el 15 i el 18 de novembre. El director del curt és Luis Fabra, que ha dirigit la sèrie de TV3, "Arròs Covat" i professor de l'escola "Escac". El curtmetratge serà el capítol pilot d'una sèrie que és previst presentar al festival de curts per internet "Notodofilmfest".

L'argument, força surrealista, gira al voltant de la invasió d'un monstre, un koala gegant, que destrueix la ciutat i provoca el caos entre la gent, mentre ho contempla un avi des d'un banc del Passeig.

Arrangen el mur de l’aparcament de les Moreres

Aquests dies l’Ajuntament de Solsona està treballant en l’arranjament del mur de la part inferior de l’aparcament de les Moreres per evitar-ne el risc de despreniments. Els treballs con-sistiran en la restauració del mur tapant-ne els forats amb pedra i morter. El consistori ja havia col·locat una tanca de protecció per tal que els vehicles mantinguessin una distància respecte de la paret, ja que n’havien caigut rocs. Realitza aquesta actuació la brigada municipal amb el suport de l’empresa solsonina Cons-truccions i Reformes Corbacho i Ramellat.

Solsona Ajuntament de Solsona

Solsona és present a Turisponent per arribar al turisme de proximitat

Solsona serà present aquest cap de setmana a Turisponent, la fira del turisme, la gastronomia, l’oci i la cultura de les terres de Lleida, que se celebra a Mollerussa. La ciutat hi participarà a través d’un estand de la Societat Municipal de Promoció Turística amb la col·laboració del Patronat Comarcal de Turisme.

Les empreses turístiques del Solsonès que vulguin fer difusió dels seus serveis a través d’aquest estand poden portar el material a l’Oficina del Nucli Antic i Promoció Turística Municipal, ubicada a la plaça Major, fins divendres al matí. La publicitat de l’oferta de la comarca es posarà a disposició dels visitants durant els tres dies de la fira.

L’àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajun-tament de Solsona considera interessant participar en aquest certamen mollerussenc per captar el turisme que no coneix Solsona i proposar-li l’oferta local com a alternativa propera amb una àmplia varietat d’activitats durant tot l’any. Trini Pià, gerent de la Societat Municipal de Promoció Turística, afirma que “el perfil del visitant majoritari es correspon a un públic de proximitat i català, i Turisponent és una oportunitat per donar-nos a conèixer”.

Page 14: Celsona 696

1� 696 - Divendres, 12-11-2010

El Centre Sanitari participa a la Primera Jornada Científica de la Catalunya Central sobre Fibromiàlgia,

Síndrome de Fatiga Crònica i Sensibilitat QuímicaL’acte se celebrarà el proper divendres 19 de novembre al Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya i

comptarà amb la presència de prestigiosos experts sobre el tema

El proper divendres 19 de novembre es celebrarà la Primera Jornada Científica de la Catalunya Central sobre Fibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica i Sensibilitat Química Múltiple a Solsona, a la Sala d’Actes del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya.

L’objectiu d’aquesta jornada, en que par-ticipa el Centre Sanitari del Solsonès, pretén ser un fòrum obert i permanent de debat científic i mèdic, sobre aquestes patologies, amb l’objectiu de facilitar el contacte entre els professionals implicats en aquestes patologies i la formació continuada d’aquelles persones que hi estan vinculades. També pretén donar una informació actualitzada als afectats i a les seves famílies. La direcció científica de la jornada és a càrrec del Dr. Antoni Fernàndez i Solà i la responsable de la coordinació de la jornada és Rosa Colilles i Solé

El programa de la jornada s’iniciarà a les 9 del matí amb la rebuda dels assistents, a continuació a les 9.30 hores el President Executiu del Centre Sanitari del Solsonès, Albert Muntada inaugurarà la Jornada. És previst que a les 9.45 hores la Dra. Violant Poca i Dias, Cap de Servei de Reumatòloga del Institut Ferran de Reumatologia imparteixi la xerrada “Últims avenços en el tractament de la Fibromiàlgia”. Un cop finalitzada

la primera xerrada, els assistents gaudiran d’un temps de pausa per esmorzar. A les 11.30 hores el Dr. Ferran J. Garcia Fructuoso, Director científic i Reumatòleg de l’Institut Ferran de Reumatologia impartirà la ponencia titulada “Paper del virus XMRV en l’etiologia de la SFC”. Posteriorment la Dra. Anna M. Cuscó i Segarra, Metgessa i experta en SQM de l’Institut Ferran de Reumato-logia presentarà la ponència titulada “Sensibilitat Química Múltiple.

Finalment, a les 13.45 hores, el President del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure conclourà la Jornada Científica de la Catalunya Central sobre Fibromiàlgia, Síndrome de Fatiga

Crònica i Sensibilitat Química Múltiple.Les inscripcions a la jornada són gratuïtes, i els inte-

ressats que vulguin assistir poden enviar un correu electrònic a [email protected] o bé trucant al telèfon 973 481172 i demanar per el Dr. Fernandez o per Rosa Colillas. Les places són limitades. La Jornada Científica de la Catalunya Central sobre Fibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica i Sensibilitat Química Múltiple serà possible gràcies a la col.laboració del Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona, el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, a l’ACAF, a SOLSFC i SERVIER.

Dr. Ferran J. Garcia Fructuoso

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

Èxit d’assistència i continguts a la Jornada de Social Media celebrada al Consell Comarcal del Solsonès

La Jornada de Social Media realitzada a Solsona el passat divendres 5 de novembre va comptar amb l'assistència d'una trentena d'empresaris i emprenedors interessats a conèixer el món 2.0. Durant la Jornada, celebrada al Palau Llobera de Solsona seu del Consell Comarcal del Solsonès, s'exposà la importància de planificar una estratègia de màrqueting online, tenint en compte el social media (facebook, twitter, youtube, wikipedia, flickr, blogs,..). Els assistents, durant el break, van poder gaudir d'un fantàstic tast de vins, ofert pel sommelier Joan Tomasa.

L’agència de Comunicació a&d Solucions responsable de l’organització d’aquesta 1a Jornada SOCIAL MEDIA es mostrà il.lusionada i molt satisfeta per tal i com s’havia celebrat l’acte i volia destacar l'èxit d'assistència i també remarcar el nivell dels continguts exposats, tant per part del ponent com dels assistents.

Page 15: Celsona 696

1�696 - Divendres, 12-11-2010

Més de 300 persones assisteixen al II Concurs d’Ous d’Euga de la Vall de Lord, a Sant Llorenç de Morunys

El passat diumenge 7 de novembre a la Plaça Major de Sant Llorenç de Morunys més de 300 persones assistiren a la segona edició del Concurs d’Ous d’Euga. El Concurs aplegà 40 participants que participaren el quatre categories. La Carbassa més gran, la més gran de la Vall de Lord, la més bonica de formes i colors i la més ben decorada. Paral.lelament s’orga-nitzà una dotzena de parades d’artesans d’arreu de Catalunya relacionats amb el món de la carbassa.

El guanyador de la carbassa més gran fou per a en Salva-dor Mogas de Santa Maria de Palautordera amb una carabassa de 282 Kg., el guanyador de la carbassa més gran de la Vall de Lord va ser per a en Jesús Colell de Sant Llorenç de Morunys amb una carbassa de 220 Kg., el guanyador de la carbassa més bonica de formes i colors fou en Marius Isern de Berga i el guanyador de la Carbassa més ben decorada fou l’Anna Canals de La Coma.

Al migdia es produí un passa carrers a càrrec dels Gegan-ters i els Grallers de Sant Llorenç que seguien a les autoritats. A l’arribar a la plaça Major interpretaren diversos balls. Acabaren l’actuació amb el ball de l’euga, ball especialment composat per aquesta festa pel compositor Albert Guinovart.

Finalment s’entregaren els premis als guanyadors de les quatre categories. Al concurs hi assistí el President del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, els tres alcaldes de la Vall de Lord, el President del Patronat de Turisme del Solsonès, Joan Solà i el President de l’Associació de Turisme de la Vall de Lord, Jaume Fruitós.

Per la seva part, el President de l’Associació de Turisme de la Vall de Lord, Jaume Fruitós va manifestar que “valorem molt positivament la participació dels pagesos de la Vall de Lord que aquest any s’han afegit al concurs, l’augment d’artesans que han vingut d’arreu de Catalunya i que han donat una nota de color a les diferents places de la vila, la participació de diferents establiments que han preparat menjars especialment condimentats amb carbassa i la col-laboració de l’Ajuntament de Sant Llorenç, de Fustes Graus amb la cessió d’un toro mecànic i d’en Joan Plana amb la

cessió de la bàscula. També vull agrair en nom de la junta de l’Associació la participació dels geganters i la col·laboració inestimable de l’Alfons Font, d’en Francesc Regàs, que han preparat amb molta cura tota la festa i d’en Josep Pintó per la cessió de les bales de palla, tots ells membres de l’anterior junta de l’Associació de Turisme.”

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

Page 16: Celsona 696

1� 696 - Divendres, 12-11-2010

Comarca CTFC

El Congrés Internacional sobre Pagaments per Serveis Ambi-entals (PSA) celebrat al CTFC a principis d’aquest mes ha servit per posar sobre la taula diferents experiències i projectes generats a tot el món i que permetran millorar les rutes de treball en aquest sentit. Els PSA són mecanismes que afavoreixen la gestió sostenible dels recursos naturals, contribueixen a la governança forestal i brinden alternatives per combatre la pobresa.

D’altra banda, és evident que la temàtica sobre els PSA s’ha inclòs en les agendes de discussió ambiental dels països desenvolupats en aquests darrers anys, i no només com un instrument de recolzament en els programes de cooperació, sinó també com un mecanisme que podria ser viable per a poder millorar la gestió dels propis boscos.

Pel que fa les conclusions, respecte les motivacions pels PSA, difereixen a Amèrica Llatina de Catalunya, Espanya i Europa. A Amè-rica Llatina els PSA són un mecanisme per a la conservació dels boscos i la disminució de la pressió agrícola, així com una eina contra la talla il·legal. En el cas d’Europa, és una eina que es comença a posicionar per a reanimar la gestió dels boscos i la conservació dels paisatges que integren en les zones de cultiu i els boscos, de vital importància per a la protecció de la biodiversitat i que estan sent abandonats al mateix ritme que s’abandonen les zones rurals.

En relació als proveïdors dels Serveis Ambientals, a Amèrica Llatina existeix una població molt jove que demana terres per a la producció ja que són necessàries per a la seva subsistència; en canvi, a Europa, la població jove no es queda al territori continuant les tasques de gestió i conservació dels boscos perquè els costos de gestió són molt alts i a més no es compta amb un incentiu econòmic.

Els contractes de custodia del territori són acords voluntaris entre el propietari, els usuaris i les institucions de l’estat que combinen diferents mecanismes financers i de coordinació. Aquests han afavorit a integrar i articular la gestió sostenible dels sistemes productius i també la conservació dels boscos, les activitats de turisme i l’accés als mercats dels propietaris, exemple, doncs dels PSA.

Les limitacions actuals en el desenvolupament dels PSA és la poca maduresa dels mercats en els que s’està operant sota demandes i ofertes limitades i que, el seu èxit, depèn del paper de les institucions de l’Estat, ja que és necessària una voluntat política que asseguri una legislació adequada, recursos de país i un compromís a llarg termini del sistema.

Una conclusió important és que Catalunya i Espanya tenen bones condicions per a la instauració d’un sistema de PSA: els boscos segueixen creixent, la població és sensible als temes de conservació dels recursos naturals i el paisatge, el turisme valora els elements culturals de cada regió; a més, els esforços que es facin en millorar els estudis de valoració econòmica, educació de la població i sensibi-lització dels potencials compradors d’aquests serveis és fonamental pel disseny i implantació d’un futur sistema de PSA.

Els Pagaments per Serveis Ambientals (PSA) combaten

la pobresa i generen desenvolupament

Conclusions del Congrés Internacional sobre el PSA, celebrat aquest mes d’octubre al Centre

Tecnològic Forestal de Catalunya

Espècies invasores: l’amenaça més gran pels peixos de la conca del Mediterrani

Un equip internacional liderat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha realitzat la primera anàlisi a gran escala de les amenaces que pateixen els peixos d’aigua dolça endèmics de la conca mediterrània. Les espècies invasores, i també la sobreexplotació de recursos hídrics, són les pressions més importants i les que exposen als peixos a un risc d’extinció més alt.

“Els peixos continentals de la conca mediterrània són un dels grups biològics més amenaçats del món”, diu Miguel Clavero, autor principal de l’anàlisi i investigador en el Grup d’Ecologia del Paisatge del CTFC.

L'estudi, que s'ha publicat a la revista Diversity and Distributions, ha analitzat la distri-bució geogràfica dels factors (pressions) d'origen humà que afecten de forma negativa a la biodiver-sitat, i la seva relació amb el grau d'amenaça de les comunitats de peixos d'aigua dolça endèmics de la conca mediterrània. L'anàlisi va combinar informació sobre les pressions que afecten a 232 espècies de peixos i sobre l'àrea de distribució d'aquestes espècies.

La major anàlisi de la conca mediterrània

L'equip d'investigació va recopilar la informació sobre l'avaluació de l'estat de con-servació dels peixos continentals endèmics de la conca mediterrània elaborada pel Centre de Cooperació del Mediterrani de la Unió Internaci-onal de la Conservació de la Naturalesa (UICN). Els científics van calcular el nombre d'espècies de peixos afectades per cada tipus de pressió en qua-drats de 10x10 km de la conca mediterrània. ”Així vam poder descriure la variació geogràfica en els impactes de les diferents pressions, que després va poder relacionar-se amb el risc d'extinció de les comunitats de peixos”, confirma Clavero.

L'equip va utilitzar dades a dues escales geogràfiques (a més de les àrees de 10x10 km, van analitzar les conques fluvials completes), així com dos indicadors complementaris del risc d'extinció, a través de les categories d'amenaça de la UICN.

Page 17: Celsona 696

1�696 - Divendres, 12-11-2010

Comarca CTFC

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i el president de l’Associació d’Entitats Locals Pro-pietàries Forestals a Catalunya (ELFOCAT), Manel Palau, van signar ahir a la tarda un acord de col·laboració que pretén millorar la gestió dels boscos públics.

L’acord té per objectiu preparar i desenvolupar conjun-tament plans, projectes, programes i estudis d’interès mutu amb l’objectiu de fomentar les activitats dins de les forests pertanyents a les entitats locals. D’aquesta manera es contri-buirà a la fixació de la població local i la creació de riquesa a les zones rurals de manera compatible amb la conservació dels seus valors naturals.

La col·laboració comporta que el Departament de Medi Ambient i Habitatge realitzi les gestions oportunes per tal que ELFOCAT es pugui integrar en la Mesa Intersectorial de la fusta i en el Consell de Protecció de la Natura, així com aquells altres òrgans de participació que per la seva naturalesa o funci-ons interessin a les entitats locals propietàries forestals. A més, potencia la realització de programes de formació específics per

Acord amb l'Associació d'entitats locals propietàries forestals de Catalunya, que contribuirà a millorar les

accions forestals als boscos de propietat públicaL’associació està promoguda, entre d’altres, pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

ELFOCAT es va constituir aquest mes de juliol i agrupa ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, i altres ens locals de Catalunya propietaris forestals, o que tinguin relació amb els boscos

a la realització de treballs forestals per tal d’estimular, professi-onalitzar i dignificar les condicions de treball dins del sector. El Departament de Medi Ambient i Habitatge també dóna suport a les iniciatives d’ELFOCAT en relació amb l’aprofitament de la biomassa.

El mes d’octubre s’ha fet al CTFC una reunió de treball en el marc del projecte RoKFOR en la qual dife-rents actors del sector de la construcció amb fusta han debatut sobre les capacitats de la indústria catalana de la fusta i el sector forestal per a consolidar aquest mercat amb recerca i innovació. Del resultat del debat es podran establir les línies de recerca prioritàries a Catalunya i incloure-les dins una Agenda de Recerca que ha de ser-vir al sector per a demanar millores en diferents àmbits de manera consensuada. A més, es va remarcar que una

Representants de la construcció ambfusta debaten el futur del sector

A la trobada, que va tenir lloc al CTFC i va ser liderada per l’INCAFUST i recolzada per la Cambra de Comerç de Lleida, es va constatar la capacitat del sector com un possible pol d’innovació

gestió forestal sostenible és compatible amb una major mobilització de fusta, fet que no només permetrà edificar i rehabilitar de manera sostenible, sinó que deixarà més valor afegit al territori.

El cluster català està format pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (coordinador a Catalunya) com entitat de recerca, els clusters Lleida Biotech (iniciativa liderada per la Cambra de Comerç de Lleida) i GEIE Forespir com representants d’empreses i indústries, i la Direcció General de Medi Natural del DMAH com administració.

Page 18: Celsona 696

1� 696 - Divendres, 12-11-2010

Educació Escola Setelsis

Entrevista al director del Museu

El grup de sisè de l'escola està treballant el tema de l'entrevista a les classes de català. Per fer-ho ha comptat amb la inestimable ajuda de Solsona FM i la seva directora Roser Clotet. Una vegada més aprofitem per agrair-li la seva bona disposició.

Aquest any la persona entrevistada ha estat Jaume Bernades, director del Museu de Solsona. Per tal de preparar l'entrevista, primer va venir a fer-nos una xerrada a l'escola. Va ser molt interessant i va donar a conèixer des de l'origen dels museus fins el seu ús i organització; des de la feina que fan els treballadors d'un museu fins a anècdotes de diferents museus del món.

El dia 3 de novembre va ser el dia triat per anar a la ràdio. Cada alumne portava la seva pregunta preparada i, una darrera l'altra, el director del museu va contestar totes les preguntes. Aquesta interessant informació la podrà conèixer tothom sintonitzant Solsona FM (107.5) els dies 8 de novembre (5h de la tarda), divendres, 12 (11h del matí) i diumenge, 14 (10 del matí).

Des d 'aquí volem agrair la generositat del senyor Berna-des dedicant-nos el seu temps i els seus coneixements.

Plantem al nostre hortet!Després de moure’ns uns

quants dies per l’interior i l’exterior de la nostra escola, vàrem descobrir que al pati hi havia un tancat de fusta sospitós… no sabíem què hi faríem allà dins, però ben aviat les nostres educadores ens ho van explicar.

Un dia mentre érem al pati ens van cridar: sols, llunes, estels!!! Veniu que us hem d’explicar una coseta molt important!!

Es tractava del nostre hortet ecològic… llavors vàrem començar a ajudar-los a arrencar les males herbes que hi havia.

Les educadores el van cavar per remoure la terra i uns dies més tard… vàrem demanar a les àvies què podíem plantar en aquesta època i elles encantades ens ho van explicar.

Tot fent cas dels bons consells que ens van donar, les nostres “senyos” van anar a comprar llavors d’espinacs lliures de pesticides.

Nosaltres amb totes les eines necessàries vàrem plantar-los i regar-los. Els cuidarem molt! POTSER D’AQUÍ UNS DIES PODREM FER-NE UNA TRUITA!

Educació Llar Infants El Pi

Page 19: Celsona 696

1�696 - Divendres, 12-11-2010

Taller xerrada “Salut amb els remeis de sempre” a Clariana

El passat dissabte dia 6 de novembre es va realitzat un taller de salut amb el tema “Els remeis de sempre”, que ha estat subvencionat en part, per l’Institut Català de les Dones.

Ha estat realitzat per la infermera Sara Solans i ha tingut una assistència de 13 persones.

L’objectiu d’aquest taller ha estat conèixer l’ús terapèutic dels recursos naturals per mantenir la salut o per recuperar-nos d’una malaltia, doncs les teràpies naturals sumen i no resten coneixements a la medicina tradicional.

Taller Ajuntament de Clariana de Cardener Concursos Associació de Festes de Carnaval de Solsona

Educació Escola Arrels

Els estudiants de segon d'ESO, també han visitat el Parlament i el centre històric de la capital catalana

Els alumnes de 2n d'ESO de l'Escola Arrels vam fer una sortida a Barcelona el passat dia 28 d'octubre. L'itinera-ri d'enguany era el següent: L'assistència a un judici a l'Audiència Provincial, la visita a la Catedral de Barcelona i el Barri gòtic i la visita guiada al Parlament de Catalunya.

Per acabar, vam anar al Maremàgnum i allà vam apro-fitar per anar a fer un volt i berenar.

Alumnes d'Arrels assisteixen a un judici a Barcelona

El programa de Carnaval ja té editor

El passat divendres 5 de novembre de 2010, els membres de l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona es van reunir per escollir l’editor del programa del Carnaval 2011.

L’Associació de Festes del Carnaval de Solsona va sot-metre a votació totes les propostes presentades per part dels interessats en l’edició del programa de Carnaval 2011 seguint els criteris que s’havien demanat a les bases del concurs: L’ori-ginalitat de la proposta i la proposta econòmica

Es van presentar quatre propostes de les quals, tres eren propostes d’empreses locals i una de fora.

Després d’un llarg debat i procés de deliberació, els mem-bres de l’Associació de Festes van decidir, per majoria, assignar la responsabilitat de l’edició del programa del Carnaval 2011 a l’empresa Apunts Gràfics SL, de Solsona.

Els motius principals de l’elecció d’aquesta proposta van ser que, de totes les que es van presentar, tenia l’equilibri necessari entre l’aportació econòmica directa i indirecta que van oferir i les característiques del programa úniques, originals i molt identificatives i personalitzades del Carnaval solsoní.

L’Associació de Festes ha quedat especialment satisfeta amb l’interès que ha despertat aquesta primera convocatòria del concurs de l’edició del programa de Carnaval i de la bona acollida que ha tingut i agraeix l’esforç de tots els candidats, especialment d’aquells que no han estat seleccionats.

Page 20: Celsona 696

�0 696 - Divendres, 12-11-2010

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Al Sol celebrem la castanyadaEl dijous 28 d’octubre al club social del Sol del Solsonès

vàrem celebrar la festa popular de la castanyada. En un am-bient acollidor ens vam menjar les castanyes i els panellets. Després del gran àpat vam acabar la festa amb una animada ballaruca.

Xerrada sobre els trastorns alimentaris

El passat dimarts 2 de novembre la psicòloga Sílvia Gi-libets ens va oferir una xerrada sobre els trastorns alimentaris, emmarcada dins el programa d’escola de famílies. A partir d’imatges i característiques concretes ens va aclarir en què consistia l’obesitat, l’obesitat mòrbida, l’anorèxia, la bulímia, la vigorèxia i l’ortorèxia, però la major part de la xerrada es va concentrar en parlar-nos sobre un trastorn alimentari molt fre-qüent però poc diagnosticat: el trastorn alimentari per “atracon”. Aquest consisteix en menjar de manera desmesurada en episodis freqüents encara que no es tingui gana. Per considerar-ho un trastorn, les fartaneres s’han de produir almenys dos dies a la setmana durant sis mesos. En un primer moment pot semblar que no és important, però a la llarga aquest trastorn por deri-var en complicacions com la diabetis de tipus II, hipertensió, colesterol i fatiga persistent entre d’altres. El tractament amb el pacient ha de ser supervisat per un psicoterapeuta, un metge i un nutricionista, ja que s’han de treballar tant aspectes físics com mentals.

Acaben els cursets d’informàtica

Aquesta setmana han finalitzat els Tallers d’Iniciació a la Informàtica i el Taller de Recursos de Gestió: Bases de Dades. Hem d’agrair a l’Obra Social, Fundació ”la Caixa” l’oportunitat que ens brinda a la gent gran de poder entrar a les xarxes de comunicació social i a utilitzar els recursos ofimàtics. No cal dir que també hem de donar les gràcies a la professora, senyoreta Alba, per la paciència, simpatia i professionalitat amb que ha impartit les classes. Esperem que vingui més vegades.

L'assistència als cursets ha estat premiada amb uns di-plomes acreditatius rebuts amb alegria pels alumnes que ara, segons m’han dit alguns d’ells, es dedicaran a repassar encara que no s’hagin de presentar a cap prova final.

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

www.elsolsones.net

Page 21: Celsona 696

�1696 - Divendres, 12-11-2010

Associacions i Entitats Carnaval de Solsona

Elecció del cartell de Carnaval

Els socis i sòcies del Carnaval de Solsona, podran participar, aquest dissabte en el procés d’elecció del cartell del carnaval de l’edició del 2011.

Tots aquells abonats que vulgueu participar, hi sou con-vidats. L’acte d’elecció tindrà lloc el proper 13 de novembre a les 7 de la tarda a la Cambra de Comerç de Solsona. Els socis i sòcies que vulguin exercir el seu dret a vot, hauran de venir acreditats amb el carnet de soci de l’edició del 2010. Des de l’Associació de Festes del Carnaval us animem a participar!! Veniu i voteu!

Presentació del lipdub!Per fi! Després de gairebé dos

mesos d’espera, EL LIPDUB DEL CARNAVAL DE SOLSONA veurà per primera vegada la llum aquest dissabte a les 7 de la tarda a la Cam-bra de Comerç de Solsona. Tothom hi és convidat, us hi esperem!

Vine a la Festa!!!

Associacions i Entitats Associació Viure i Conviure

ComunicatsComunica i informa que el dia 19 de novembre a les 7 de la tarda es farà una xerrada a càrrec dels mossos d'esquadra sobre seguretat ciutadana i estafes.

Comuniquem també que les classes de gimnàstica continuen cada dimecres i dissabte de 10 a 11 del matí. Per apuntar-vos-hi i informar-vos d'altres activitats podeu passar pel club.

Informem que el proper dia 27 de novembre farem un sopar de patates amb fredolics i tall.

Sorteig d'una cuina de Núria MirallesEls números del sorteig de la cuina que se celebrarà el dia 18 de desembre ja estan a la venda. Preu: talonari de 100 números, 10 euros. Papereta de 10 números, 1 euro.

Continuarà...

Èxit en el primer taller per crear una colla castellera a SolsonaDissabte passat, van començar els actes per acabar formant una Colla Castellera a Solsona

Amb l'ajuda dels Salats de Súria i l'assistència d'una quarantena de persones solsonines, ens disposàvem a co-mençar, el passat dissabte dia 6, un llarg camí.

El taller va estar precedit d'un vídeo creat per la Ge-neralitat de Catalunya, en què es mostra què són els castells i les seves estructures i parts més importants.

Més tard, i acabat el vídeo, l'encarregat de pinyes de la colla dels Salats de Súria ens en feia un breu resum, de com s'ha de col·locar cada persona dins de la pinya.

Acabada l'explicació, ens enfaixàvem i començàvem el taller pròpiament dit. En un taller on es van fer estructures d'una (un pilar de tres i al final de l'acte un de 4), dues, tres, quatre i fins a cinc persones.

Mentre els majors de 13 anys assajaven com col-locar-se dins de la pinya, els més menuts, protegits amb el casc casteller, estudiaven i practicaven els poms de la part superior d'un castell.

Aquest assaig va durar un parell d'horetes, un acte que es va decidir cloure amb un pilar de quatre que es va haver de fer davant l'edifici del Casal ja que dins el gimnàs de l'escola Ceip Setelsis es feia impossible poder passar del tercer pis. Un pilar de quatre que es va fer conjuntament amb els Salats de Súria. Una colla que té molt de futur dins del món casteller i que des d'aquí aprofitem per donar-li les gràcies per haver-se ofert a ajudar a posar en marxa aquest projecte que de moment tira endavant!

El proper objectiu és tornar a realitzar un taller demà dissabte a les 6 de la tarda al Gimnàs de l'Escola Setelsis.

Associacions i Entitats Promotors de la creació

Page 22: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

El passat dissabte 23 d’octubre es va celebrar, al Teatre comarcal de Solsona, la vuitena edició de la nit literària i musical del Sol del Solsonès. El principal objectiu d’aquest acte lúdic és la implicació dels usuaris del Sol del Solsonès en l’organit-zació i participació d’una festa oberta al públic en general on ells són els principals protagonistes. A mes es pretén difondre la tasca del Sol del Solsonès i sensibilitzar una vegada més a la població pròxima de l'existència de les malalties mentals i les drogoaddiccions.

Aquest any, una dotzena de grups van fer omplir quasi tot el teatre, demostrant així la solidaritat i la conscienciació del poble solsoní. En primer lloc el president del Sol del Solsonès, Enric Serra, va donar la benvinguda a l’acte i va agrair l’esperit de fe i esperança i la responsabilitat compartida entre tots, i el gerent de FECAFAMM, Carles Coarasa va inaugurar l'acte. Els presentadors de l’acte, Núria Bonet i Ramon Segués, van donar pas a les actuacions. En primer lloc la incondicional Leonor Manau acompanyada del Josep Maria Tristany va interpretar Qué bella es la vida i Que tinguem sort. Seguidament i com a novetat d’enguany, el ballet clàssic de l’escola municipal de música ens va delectar amb Les sylphides. El trio de flautes de l’escola municipal de música ens va fer gaudir amb les peces El retorn de les orenetes i Rac time in Rio. L’Alba Marbà va interpretar dues cançons amb la seva veu espectacular. El nou grup Inuit ens va oferir Rebel Rebel i Hey hey my my. El pia-

Associacions i Entitats Sol del Solsonès - Fotos: Lluís Closa

VIII Nit literària i musical solidària del Sol del Solsonès

no de la Tate Gualdo va tornar a sonar amb Preludi scriabin i Poesia secreta. La Maria José i Rosi Ferrer ens van emocionar amb la lectura de dues poesies. El grup Roses for rebels ens va fer vibrar amb Paradise City i “Jimmy Dog. L’escola municipal de Música de Solsona, amb el seu grup de dansa urbana ens van oferir Mims. Tea for two i Since I fell for you van ser els temes escollits aquest any per Elisa Buil i Josep Cornellà. L’Albert Bajona de l’Àtic Taller Musical ens va fer gaudir amb el so del seu acordió. Finalment la coral Estel, sota la direcció de mossèn Joan Clos ens varen interpretar Els cors de Nabucco i Llop de Mar, acompanyats per l’acordionista Josep M. Tristany. Després de les actuacions, el delegat territorial de Joventut a Lleida, Jordi Satorra, va fer un parlament dirigit a la joventut i la importància que els pares i mares tenen en l’educació de valors dels fills i filles. L’alcalde de Solsona, David Rodríguez, i el president del Consell Comarcal, Marià Chaure, van recalcar a les seves intervencions la importància d’aquest tipus d’actes per a la sensibilització de la població. Per acabar la nit es va lliurar als participants, per part de les diferents autoritats, un obsequi de ceràmica realitzat des del Sol del Solsonès. Agraïm des d’aquí la participació de les autoritats, artistes, presentadors, tècnics del teatre, als assistents i a tots els col·laboradors, ja que sense ells aquesta nit màgica no seria possible.

Amb fe i esperança, fins l’any que ve.

Presentadors: Núria Bonet i Ramon Segués President del Sol del Solsonès, Enric Serra Gerent de FECAFAMM, Carles Coarasa

Delegat territorial de Joventut de Lleida, Jordi Satorra

Director de la Coral Estel, Mossèn Joan Clos

Leonor Manau i Josep M. Tristany

Page 23: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Escola Municipal de Música i el seu ballet clàssic Escola Municipal de Música i el seu trio de flautes

Inuit Roses for Rebels

Escola Municipal de Música i el seu grup de dansa urbana Elisa Buil i Josep Cornella

Entrega dels obsequis als participants Coral Estel

Alba Marbà Tate Gualdo Maria José i Rosi Ferrer Albert Bajona, de l’Àtic Taller Musical

Page 24: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Entrevista Ramon Estany- Fotos Bisbat de Solsona

"els meus nebots una de les primeres coses que van dir va ser "que fort, tenir un tiet Bisbe!!"."

Mons. Xavier Novell, Bisbe electe de Solsona

Com heu rebut el nomenament?Amb sorpresa, i amb agraïment vers el Sant Pare per ha-

ver-me confiat aquesta tasca. Amb sorpresa també perquè molta gent s'ha entusiasmat i s'ha il.lusionat per aquest nomenament, i això també em provoca una gran alegria. Una mica també de temor perquè penso que potser no estic prou preparat com per fer de bisbe de Solsona. Però amb l'ajut dels preveres, tots els laics i religiosos confio poder sortir-me'n.

En aquests temps que no són tan fàcils per l'Església, quins reptes afrontarà la diòcesi solsonina els propers anys?

Jo distingiria entre els temps difícils per l'Església en general, i que concretaria més en una secularització important de la societat, i per tant, una certa impermeabilitat a l'anunci de l'Evangeli per part dels qui han de ser receptors. També una imatge pública malmesa a conseqüència dels escàndols, particu-larment de pederàstia que s'han divulgat i ampliat tant com s'ha pogut. I d'altres més propers, i específics de la nostra diòcesi, com la falta de sacerdots, la falta de vocacions, i la dificultat de sentir-nos tots els membres de l'Església de Solsona units per dur a terme plegats una tasca de conjunt.

En el primer cas jo intentaré fer el meu treball aquí a la meva diòcesi per mirar de que molts coneguin Jesús i l'estimin i hi creguin, i apreciïn l'Església.

En l'aspecte més proper a la nostra diòcesi, el primer que faré serà parlar amb tots i cadascun dels capellans de la diòcesi per mirar de sentir-nos tots embarcats en el mateix projecte.

De fet, el bisbat de Solsona és una diòcesi envellida pel que fa als capellans. El problema de la manca de vocacions, com el veus?

És un problema molt i molt greu, i per tant, serà una de les prioritats del treball que vull dur a terme amb tothom. Cal ajudar a les famílies a que hi hagi un caliu cristià, que els nois i noies puguin tenir espais on crèixer en la fe i puguin arribar a plantejar-se què és el que Déu Nostre Senyor els demana i res-pondre. Tenim només un seminarista i una mitjana d'edat de 70 anys i mig del clergat i hem de treballar perquè això canviï.

Una de les solucions que proposeu passa per la nova evan-gelització, que particularment remarqueu en el vostre lema episcopal?

Les vocacions sempre són un regal de Déu, per això, molt sovint, allà on menys has treballat apareix un noi que Déu el crida. Però també és veritat que una Església on la vida cristiana

en família és pobre, on la Pastoral d'Infants i de Joves no ajuda a que aquests nois i noies es trobin amb el Senyor, doncs, és posar-hi moltes dificultats, a la crida de Déu. Per tant, s'ha de mirar de treballar en tots aquests camps, perquè quan Déu cridi un jove, aquest jove el pugui escoltar i respondre.

Sou fill d'una família cristiana, i a més, el vostre pare és diaca de la diòcesi. Com han rebut la vostra família el nomenament?

Amb molta sorpresa, desbordats per una cosa que no es podien ni imaginar. Amb alegria també, sobretot veient que molta gent també està contenta. I amb una mica de temor, perquè són conscients i coneixen la realitat de la nostra Esglé-sia, i que no tothom estarà content, quan em toqui començar a prendre decisions i algú, doncs, potser es pugui incomodar, o li desagradi, i això suposarà crítiques. Lògicament, per una mare o un pare veure com critiquen el seu fill no els agrada i els fa sofrir, amb temor i patiment.

Des d'una altra perspectiva més simpàtica, els meus nebots una de les primeres coses que van dir va ser: "que fort, tenir un tiet bisbe!!".

En l'aspecte més personal, el vostre pare, en la cerimònia d'ordenació episcopal i presa de possessió, hi participarà com a diaca o estarà entre els fidels?

No hem tingut temps de parlar-ne. Jo respectaré el que ell decideixi, però em sembla que aquest dia haurà de fer costat a la meva mare.

Una de les qüestions debatudes i impulsades en l'episcopat de l'anterior bisbe Jaume Traserra, hi ha l'agrupació de parròquies. Es continuarà amb aquest procés durant el vostre episcopat?

Sí, i tant, per tal de poder garantir un servei adequat a totes les parròquies serà necessari continuar garantint-ho tot a les parròquies de referència i fent allò que sigui possible a les parròquies agrupades. És una manera racional i encertada de mirar de distribuir els recursos i els capellans que tenim, i també de vetllar perquè les comunitats cristianes siguin una mica més vives, perquè algunes petites parròquies en aquests moments estan desdibuixant-se el perfil de comunitats vives. Són poques les persones que van a missa, i veient-se tant poquets i atesos amb tanta brevetat, el risc és que acabin desanimant-se, fet que no passa quan assisteixen a l'Eucaristia amb una afluència més gran de fidels, i veient que la litúrgia és bonica.

Page 25: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Entrevista Ramon Estany- Fotos Bisbat de Solsona

Continuareu treballant per impulsar el diaconat?Jo hi crec totalment en totes les vocacions que hi ha a

l'Església. I em sembla magnífic que a Solsona hi hagi molts diaques, molts religiosos i molts capellans i moltes famílies cristianes, per tant, promouré un impuls decidit a la promo-ció de la vocació del diaconat, i un impuls decidit a l'Escola de Formació de Laics, de la qual me'n sento constructor i valoro molt el bé immens que ha fet a aquesta diòcesi.

I com seran finalment, les relacions amb les adminis-tracions locals i comarcals en aquells aspectes en que el bisbat comparteix responsabilitats, per exemple els museus?

Hi ha, per part meva, la voluntat de col.laborar amb totes les institucions per mirar de fer el màxim possible en tots els aspectes de la cultura.

Bisbat i parròquia Redacció

BESORAMissa.- Dissabte vinent, dia 13, Missa a les 8 del vespre.

CASTELLVELLMissa mensual.- Diumenge, 14 de no-vembre, a les 4 de la tarda

LA SELVAFesta de Sant Martí de les Serres.- Aquest diumenge, 14 de novembre, a la 1, Missa a la capella de les Serres.

LLINARSFesta de Sant Iscle i Santa Victòria.- Dimecres, 17 de novembre, a les 12, Missa en honor dels Sants Patrons.

PREIXANAVisita al Cementiri.- Diumenge, dia 14, a les 10, Missa i visita la Cementiri.

SANT JUST-JOVALFesta de Sant Martí.- Diumenge, dia 14, celebrarem la festa patronal de Sant Martí a l’església de Joval. La missa serà a 2/4 de 12 del migdia.

VALLFEROSASant Martí de Salomons.- Diumenge, 14 de novembre, a les 11, Missa a la capella de Sant Martí de Salomons.

SOLSONAJornada de Germanor i Dia de l’Esglé-sia Diocesana 2010.- Diumenge que ve, 21 de novembre, a totes les misses es farà la col·lecta pel sosteniment de l’Església al Bisbat de Solsona, com ho faran també en les demés diòcesis de Catalunya. Enguany el lema és aquest: "L’Església, comunitat de fe, caritat i esperança”.

III JORNADA DIOCESANA DE FORMACIÓ Tema: Càritas... Necessària, urgent, possi-ble. A càrrec de Mn. Antoni DeulofeuDIA: 20 de novembre del 2010. HORA: 10,30 h del matí (Finalitzarà a les 12 h). LLOC: SOLSONA. Casa de la Parròquia – Passeig Pare Claret, s/n. Nota: Aquesta sessió formativa està oberta a tothom.

Cadena de pregària per les vocacions.- A cada Bisbat li toquen tres dies sencers. Al nostre: Dijous dia 4 (ja ha passat), Diumenge dia 14 i Dimecres dia 24. Es pot pregar sol o en comunitat, a qualsevol hora del dia o de la nit, i a qualsevol lloc. L’important serà pregar i sentir-nos en comunió. Si algú vol comunicar l’hora en què pregarà pot dir-ho a Núria Compañó 619 234 30, o bé, a Mn. Lluís Tollar 667 079 829. Reflexió d’enguany: "Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe”.

Catequesis per a joves i adults.-Van con-tinuant, amb satisfacció dels participants, les catequesis per a joves i adults a la Casa de la Parròquia. Unes catequesis que només pretenen acostar-nos a Jesús, Camí, Veritat i Vida. Cada dilluns i cada dimecres de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del vespre.

Adoració al Santíssim.- Els dimarts a la Catedral, de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 del vespre, amb quietud i silenci. També es fa una estona de pregària per les vocacions sacerdotals.

Escola de Formació de LaicsRecés d'AdventDies 27 i 28 de novembre, al Seminari de SolsonaA càrrec del predicador P. Vicente Zamora Martín, mercedari"Hoy... estoy a tu puerta y llamo" (Ap. 3,20)Duració: de les 9 del matí del dia 27 a les 3 de la tarda del dia 28.Import: 50 eurosInformació i inscripcions: termini, 21 de novembre.Sra. Teresa Gené Camps: e-mail: [email protected]/ Sr. Joan Novell Bala-gueró: [email protected]

Page 26: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

La germana Maria Teresa Bossa Solé, nascuda fa 49 anys a Callús, al Bages, tot ajudant de jove la parròquia de Súria, va descobrir la seva vocació religiosa. Bossa va fer els vots religiosos l'any 2001, als 40 anys, i després d'exercir diferents serveis a les delegacions del Bisbat de Solsona, aquest any ha escoltat la crida del Senyor per entrar de monja de clausura al convent de les carmelites a Mollerussa. Maria Teresa Bossa pertany fins ara a la fraternitat de Maria Verge, un orde religiós que està consagrat a fer tasques de col·laboració amb els mossens a les parròquies.

Com vas iniciar la teva vocació religiosa?Si bé vaig descobrir la Fraternitat de Maria Verge als 40 anys, ja als 18 anys em va començar a interessar la participació i col.laboració en les activitats de la parròquia.El mossèn, en veure'm a les misses, em va proposar d'ajudar a la catequesi, i a partir d'aquí cresqué la meva voluntat de servei a l'Església en les parròquies i el Bisbat, en un procés que va anar madurant any rere any. De fet, una de les activitats que va aportar més a la meva vocació va ser el Curs d'Agents de Pastoral, que em va permetre conèixer gent de delegacions i de Solsona.

Últimament havia crescut molt la teva implicació amb el bisbat?Sí, certament, he estat delegada de Vida Consagrada i membre de la Delegació de Vocacions i de la Litúrgia. I també aquest any vaig tenir cura de la parròquia de Bagà, degut a que el rector, mossèn Joan Casals, va haver de marxar a estudiar Dret Canònic a Roma, i el bisbe de Solsona em va proposar de portar la rectoria. La tasca que he realitzat ha estat eminent-ment administrativa, però també visitar i portar la comunió als malalts, gestionar el Full Parroquial i organitzar les classes de catequesi a Bagà.

Com ha estat la decisió de fer el pas que faràs ara, de fer-te monja de clausura?Com he dit abans, de ben joveneta sentia la vocació de pregar pels capellans, i vaig preguntar com ho podia fer. I la primera possibilitat o opció que em vaig plantejar van ser les Carmelites Descalces, perquè amb la reforma de Santa Teresa, es reforçava molt el sentit de la pregària pels capellans i per l'Església. I vaig pensar que el meu camí era aquest.Però la clausura em feia molt de respecte i ho vaig anar refle-xionant amb el temps, no em vaig voler precipitar.Va ser al cap d'un temps que descobrí la Fraternitat de Maria Verge, que justament el seu carisma és pregar pels capellans i ajudar-los en les tasques parroquials, i vaig pensar que aquest era el meu camí, i fins ara, al final, que ha tornat a sorgir la meva primera opció.

Quines passes seguiràs a partir d'ara?Un cop vaig veure que volia seguir aquest camí, vaig decidir anar a Mollerussa a parlar amb la comunitat, la qual he anat visitant per saber quins passos he de seguir. D'entrada, m'espera

mig any de postulantat o preparació, per veure per mi mateixa com serà l'experiència de la vida en clausura. Si passat aquest període veig convençuda que és el meu camí, es fa l'eucaristia de vestició d'hàbits, per passar al noviciat, que em prepararà i formarà per ser monja de clausura.

Què t'han proporcionat aquests anys que has viscut d'ex-periència religiosa?Ha estat molt bonic. De fet, jo ja col.laborava amb la parròquia des de fa molt temps, però poder-ho viure després des d'una consagració, des de dins, es viu d'una manera més profunda, i especialment aquest darrer any, que ha estat molt enriquidor, sobretot a la parròquia de Bagà.

No sentiràs enyorança quan entris a la clausura?Bé, el comiat va ser molt emotiu, perquè quan coneixes la gent i te l'estimes, sempre hi ha una recança a l'hora de deixar-los, però sempre els portes al cor, i ara, a més, els tindré en la pregària.

Finalment, què aconsellaries a una noia o noi que es plan-tegés entrar en una ordre de clausura?El bàsic és sentir a dins teu la crida de Nostre Senyor. Si t'es-coltes a dins teu que et crida, ho fas amb joia.

Entrevista Ramon Estany

"El bàsic és sentir a dins teu la crida de Nostre Senyor"Maria Teresa Bossa Solé

Page 27: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Garatge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avínguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ..................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................. 973 48 08 66Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................. 973 48 00 27

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PaláPlaça Major, 4 ........................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ..... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ....................................973 48 11 67Carretera de Torà ....................................973 48 12 90

Expert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

Ribera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

Ferreteria Vilbar ................................... 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCarretera de Torà, 39............................. 973 48 01 60

IbercajaPlaça Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ...............973 48 31 55Torra Stil ............................................... 973 48 39 46

Òptica Jané........................................... 973 48 34 29

Apunts Gràfics ......................................973 48 17 19Gràfiques Muval ................................... 973 48 04 10

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ............................. 973 48 05 49

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 .................. 973 48 16 09

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ..............................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ................................973 48 02 16

Taxi Borés - 24 h. - 5 I 9 Places973 48 11 31 ........................................... 689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 Places973 48 39 17............................................630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ............................................ 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ............................................. 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer .................. 620 72 81 05

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ............................973 48 01 29Transports I Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................... 973 48 09 09

Clínica Veterinària Setelsis .............. 629 39 12 46

Cuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga ..................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

Perruqueria Bajona ............................. 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos ........ 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 ........................... 973 48 29 05

Joieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 .......................... 973 48 28 52

AUTOMOCIÓ

ARTICLES DE REGAL

BANCS I CAIXES

BARS - RESTAURANTS

CARNISSERIES

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTS

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

JOIERIES

MODA

OPTIQUES

PAPERERIES - IMPRENTES

PINTURES

PERRUQUERIES

PODOLOGIA

QUEVIURES - BEGUDES

TAXI

TRANSPORTS

VETERINàRIS

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

Bombers: 973 48 10 80 · Creu Roja: 973 48 06 52 · Mossos: 973 48 14 94 · Policia Local: 973 48 30 40 · Urgències: 112

Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

PERRUQUERIES

Bisbat Redacció

Participant en la visita del Sant Pare a Barcelona

Diumenge passat una vinte-na de solsonins juntament amb d'altra gent d'arreu del bisbat de Solsona van baixar a Barcelona per assistir als actes de dedica-ció de la Sagrada Família i la visita de Benet XVI.

Page 28: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Entrevista Ramon Estany

“Aquest govern no només ha fet una mica més que Convergència sinó que ha fet coses que Convergència no hauria fet mai”

Joan Saura i Laporta(Barcelona, 1950)

És el Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. També

és el president d'Iniciativa per Catalunya Verds

Com valora aquests anys de govern d'esquerres. Queda alguna cosa per fer?

Segur que queden coses per fer, però jo els valoro molt positivament. Per vàries raons. Primer perquè aquest govern ha fet coses que els governs de Convergència no havien fet mai en 23 anys. Ha fet coses que responen als interessos dels treballa-dors i treballadores. Per exemple, hem fet la Llei de Barris, que aquí a Solsona n'hi ha un exemple. En aquesta legislatura, hi ha 230.000 persones que estan rebent ajut per l'habitatge, cosa que no s'havia fet mai. Hi ha més de 132.000 beneficiaris de l'ajut per la dependència. I el llistat seria molt llarg. S'han fet coses en una orientació política, perquè l'actual govern defensa interessos diferents dels anteriors governs.

Respecte a si està tot fet, ni molt menys. Sobretot tenint en compte que Catalunya té més de mig milió de persones aturades. S'han fet errors, hi ha coses per fer, però sobretot m'interessa destacar que aquest govern no només ha fet una mica més que Convergència sinó que ha fet coses que Convergència no hauria fet mai.

Creu que hi ha un sentiment anticatalà a l'estat espanyol, i que això dóna força als partits més independentistes?

Crec que especialment el Partit Popular, alguns mitjans de comunicació de l'estat, els sectors més conservadors, han fet de l'atac contra Catalunya l'eix central de la seva raó de ser. Des d'aquest punt de vista hi ha sectors de la societat espanyola que tenen pitjor imatge de Catalunya que fa 4 anys, però no és tot Espanya, i conec amics i molta gent que veu positivament el paper capdavanter que viu Catalunya.

En relació a si això significarà un increment dels partits independentistes o no, de moment les enquestes no ens diuen això. Possiblement, de les enquestes, no se'n pot fer cas. Però una de les singularitats, una de les repeticions de totes les enquestes, és que els partits independentistes, de forma contradictòria, no pugen sinó que baixen. Però no vull opinar, perquè les enquestes són això, enquestes.

El que m'interessa destacar és que malgrat la sentència del Constitucional i els sectors de l'Estat Espanyol que van contra Catalunya, Catalunya té avui l'autogovern més gran que

ha tingut mai. I això no vol dir que no haguem de lluitar per l'Estatut i des de la meva perspectiva, per l'Estat Federal.

Vull destacar que aquells que diuen que amb la sentència de l'Estatut tornem al 1979, que és mentida, i també és mentida el qui diu que no passa res perquè la sentència de l'Estatut és una sentència contrària a l'autogovern català.

El preocupa la desafecció per la política de la ciutadania?Aquest és un problema generalitzat a Catalunya, a Es-

panya i a Europa. Evidentment, els polítics i governs hi tenen responsabilitats. Jo avui diria a la gent que pensa abstenir-se de votar, que sàpiga que tot el que tenim, els drets laborals, la sanitat pública, l'educació pública, el dret a manifestació, ningú no ens ho ha regalat, i aquí hi ha hagut gent que en situacions difícils ha lluitat per aconseguir aquests drets. Ningú no es pot desentendre de la política, perquè hem rebut un llegat de llibertats dels nostres avantpassats.

Per tant, el que vull dir amb això és que, respectant que tothom es pugui abstenir o votar en blanc, que no es pot passar de la política perquè la política no passa de la gent.

Veu factible una reedició del tripartit després del 28N?Jo lluitaré i faré tot el possible perquè el tripartit es re-

fundi. El que no m'imagino és una continuïtat ni en el programa ni en les formes de l'actual govern d'esquerres. Cal refundar-lo

“en un govern de tres visions diferents s'enriqueix la decisió final, cosa que no

passa amb un sol partit”

Page 29: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

per dues raons: la primera perquè els reptes de la Catalunya del 2010 són molt diferents del 2003. Catalunya ha canviat molt en 7 anys. pensem que a final dels anys 90 Catalunya tancava escoles i tenia una demografia pràcticament negativa, i en 7 anys, Catalunya ha augmentat prop d'un milió d'habitants. És un canvi de dimensions no només quantitativament sinó des del punt de vista del que significa una societat amb cultures de procedència diversa. I en segon lloc perquè les relacions dels partits i la forma d'explicar-hi s'ha de millorar.

Hi ha coses que no hem fet i hagués estat bé de fer-les. M'hauria agradat anar als territoris a explicar l'acció de govern entre tres consellers dels tres partits.

Amb tot, hi ha hagut poques discrepàncies al govern, però les que hi ha hagut s'han magnificat i hi ha la sensació equivocada de que el govern s'ha barallat.

I aquí sí que vull dir que davant un problema, tres per-sones troben millor la solució que una de sola. Per tant, en un govern de tres visions diferents s'enriqueix la decisió final, cosa que no passa amb un sol partit.

Des d'aquest punt de vista, el que hi hagi discrepàncies no és dolent sinó que les discrepàncies se solucionen positivament. En aquest aspecte, hi ha exemples de decisions importantíssimes que hem pres, com el Pla d'Infrastructures, l'Impost de Succes-sions, l'IRPF... Són decisions que s'han pres millor simplement pel diàleg i el debat entre tres partits.

Per tant, un govern de coalició, en contra del que pensa molta gent, no és dolent sinó bo, i pràcticament a tot Europa la majoria dels governs ho són.

Considera que la criminalitat ha disminuït a Catalunya?Catalunya és el país amb l'índex de criminalitat més baix

de tota la Unió Europea. La percepció de seguretat de la gent a la darrera enquesta de juliol és la millor dels darrers anys des del 2002, i els Mossos d'esquadra tenen una valoració pràcticament de 7. Per tant, hi ha una bona percepció.

Certament, quan hi ha dos atracaments seguits, es crea una sensació d'inseguretat, però avui per avui, Catalunya és un país segur i ho vull destacar molt en el cas del Solsonès, que és de les comarques més tranquil·les, i en el que portem d'any, els delictes a Solsona han disminuït un 9%. Per tant, Catalunya és un país en la zona baixa de criminalitat, i el Solsonès, encara està més baix.

Pel que fa al trànsit, s'haurien d'endurir més els controls?La Unió Europea va fixar l'objectiu per al 2010 de reduir

el 50% dels morts en accident de trànsit des de l'any 2000. Hem arribat al 2010 i tenim una disminució del 60%. Avui Catalunya està entre els 5 països millors des del punt de vista de la mortalitat de trànsit, juntament amb Holanda, Bèlgica, Gran Bretanya i Suècia.

Amb això, no estic content perquè encara hi ha molts morts. Si cal endurir més els controls, jo diré que la disminució de sinistralitat té varis factors: El primer, evidentment, la mesura positiva del carnet per punts; i el segon, i més important, un canvi els darrers anys, un canvi cultural, on abans es presumia

d'anar a 180 Km/h i ara a qui hi va li diuen que és un ximple. O que abans molts conduïen havent fet la copa o el vermut, i ara ja no. S'ha produït un canvi cultural de major respecte a les normes de conducció pel que fa al consum d'alcohol i als límits de velocitat, un canvi de valors especialment important entre els joves.

Respecte al Memorial Democràtic, és fàcil explicar a la ciutadania el que significa aquest projecte?

Només explicaré una anècdota. Fa unes setmanes vam fer un acte a Gandesa sobre la Batalla de l'Ebre. S'hi van aple-gar 3.500 persones i vam omplir dues vegades el poliesportiu, repetint l'acte dos cops. No ens havia passat mai. Per tant, a la gent, els interessa molt. En aquests moments hi ha un centenar de projectes a tot Catalunya en relació al Memorial Democràtic.

I l'objectiu no és de revenja ni d'obrir ferides, sinó de passar pàgina però havent llegit la pàgina. És impossible que un país es plantegi el seu futur sense saber el seu passat. Nosaltres vam estar la setmana passada a Lleida dignificant 4 fosses comunes de persones víctimes de la repressió a la reraguarda, de persones que havien mort en bombardejos i persones mortes en la repressió franquista, i això és bo. Jo crec, que en el cas del Solsonès, l'Espai de la Memòria dels Emboscats és molt important perquè és una cosa pràcticament desconeguda, que jo sàpiga, ni a Catalunya ni a Espanya existeix cap altre espai com aquest, i per tant, és singular. I en segon lloc, és una incorporació del Solsonès a una xarxa de la Memòria Històrica que avui va de La Jonquera fins a l'Ebre i des de Pujals a l'Anoia fins a Sant Adrià i en tercer lloc, perquè a tot arreu on hem creat espais de la Memòria i Centres d'Interpretació i senyalitzacions, s'ha produït un increment de la dinamització econòmica i del coneixement. I jo crec que la Ruta dels Emboscats i tot el que fa referència als emboscats pot ser una contribució a que el Solsonès tingui una major visualització a Catalunya. És de justícia i a més a més té efectes econòmics i turístics importants.

Què cal fer amb els elements franquistes que s'ha censat recentment?

D'aquest cens que hem fet, hem obert una línia de sub-vencions perquè en el cas que convingui, es puguin retirar, o si tenen algun valor, conservar, com a mostra del que no pot ser. Jo crec que totes les plaques d'habitatge franquistes en immobles han de desaparèixer. Ningú no s'imagina passejar pels carrers de Berlín i trobar-se símbols nazis.

“a tot arreu on hem creat espais de la Memòria i Centres d'Interpretació i senyalitzacions,

s'ha produit un increment de la dinamització econòmica i del coneixement”

Entrevista Ramon Estany

Page 30: Celsona 696

�0 696 - Divendres, 12-11-2010

Entrevista Ramon Estany

Et presentes com a cap de llista per Escons en Blanc. Què t'ha portat a fer aquest pas?- Què és Escons en Blanc?

Bé, jo ja m’havia presentat a les últimes eleccions ge-nerals i des d’aleshores he seguit vinculada al partit d’Escons en Blanc.

L’objectiu d’Escons en Blanc no és cap altre que la re-generació política, però per exigir aquesta regeneració política de manera constant, creiem necessari un vot blanc computable, un tipus de vot que reculli tots aquells votants que creuen que cap dels partits que es presenten a les eleccions són vàlids per representar la ciutadania.

I per què? Actualment tots els partits polítics amb repre-sentació al parlament fan bandera de la lluita contra l’amenaça de l’abstenció en aquestes eleccions. Però quin d’ells planteja algun tipus de solució? Han estat capaços d’aprovar una llei de finançament de partits? No. Han aprovat una llei electoral? Tampoc, i el que és pitjor és que no han estat capaços d’aprovar-la perquè cadascú ha mirat per la seva “bossa” de votants i que la nova llei no reuneixi el poder d’aquesta bossa. Això per a mi ja és un motiu suficient per demostrar que els partits polítics “grans” només es preocupen per cobrar la cadira (i dic cobrar perquè ocupar no és precisament el que es dediquen a fer).

Doncs la idea d’Escons en Blanc és la mateixa: si hi ha l’opció de tenir cadires buides, els mateixos partits polítics acabaran per presentar gent honesta, tenir programes amb propostes factibles i rendir comptes a la ciutadania d’una manera més regular.

Podríem pensar que Escons en Blanc és un antipartit. Ho és?En absolut. La gent d’Escons en Blanc som demòcrates

convençuts, decebuts, però convençuts. Seríem un antipartit si la nostra intenció fos desprestigiar la política, però no és així. La política està desprestigiada ja per si mateixa, i nosaltres només volem donar-li el lloc, la importància i la credibilitat que es mereix.

Escons en Blanc és un partit que desapareixerà el dia que la llei electoral reguli aquesta opció de poder votar a una cadira buida.

Tant negativa és la imatge que teniu de la política actual?Jo crec que és prou evident. Parlo de política a nivell

nacional i estatal. I poso exemples penosos com les comissi-ons d’investigació al Parlament: el Cas d’Horta de Sant Joan, amb una comissió sense capacitat per depurar responsabilitats polítiques; el cas Palau on el PSC pressiona per una comissió d’investigació del cas Millet, però veta l’opció que s’investigui la branca del cas de l’Hotel del Palau a Barcelona, on a més, la ciutadania encara no té clar quina relació hi ha amb el finança-ment de Convergència. La incapacitat per dimitir que sembla

"La política està desprestigiada ja per si mateixa, i nosaltres només volem donar-li el lloc, la importància i la credibilitat que es mereix."

Anna Mujal i Colilles, cap de llista de Lleida per Escons en Blanc

Això sí, si traiem algun escó, tots els candidats i candidates que s’han presentat han signat

per escrit en el mateix full de candidatura que renunciaran a l’escó, el sou i els privilegis de

jubilació que porta associats

Aleshores l’única manera de començar a fer la selecció natural que va definir Darwin és treure’ls aquestes cadires que ara es reparteixen voti qui voti. Fent el símil, ara com ara el que els dóna de menjar són la quantitat de cadires, que porta associada un munt de coses més, entre d'altres les subvencions per eleccions que cobren els partits amb representació. Si a una espècie se li redueix la font d’aliment, només sobreviuen aquells que tenen capacitat de metabolitzar un altre tipus d’aliment.

Page 31: Celsona 696

�1696 - Divendres, 12-11-2010

Entrevista Ramon Estany

que han agafat els polítics ja fa anys és escandalosa. Algú recorda qui va ser l’últim Ministre o Conseller a dimitir?

No obstant, de tant en tant apareixen persones, independent-ment del partit, en les que podríem creure. Però els engranatges dels mateixos partits ja s’encarreguen de fer passar aquestes per-sones a un pla secundari (que això no vol dir que no siguin ni conselleres ni ministres).

Què pot arreglar Escons en Blanc?Ara com ara no massa, ja que no tenim ni representació

ni un Laporta al davant que faci cridar l’atenció als mitjans de comunicació nacionals i estatals i ens facin la campanya de ma-nera gratuïta. La mateixa llei electoral que impossibilita deixar buits els escons amb una proposta com la nostra és la mateixa que es dedica a esborrar qualsevol tipus de democràcia a l’hora de que la ciutadania conegui totes les opcions polítiques exis-tents. Només amb un gran pressupost pots entrar directament a ocupar un escó. Per als partits petits tot això és una cursa de fons i llarga, però els nostres resultats sempre han anat a l’alça i esperem que així segueixi.

Això sí, si traiem algun escó, tots els candidats i candi-dates que s’han presentat han signat per escrit en el mateix full de candidatura que renunciaran a l’escó, el sou i els privilegis de jubilació que porta associats. I així fins que es canviï la llei electoral que, si recull el punt que es demana, s’ocuparà l’escó per anar-la a votar.

En cas de treure algun escó, què fareu.?Doncs renunciar al sou i tots els privilegis que porta

associats. La gent que s’ha presentat a les llistes no és polí-tica professional ni pretenem ser-ho, i el compromís és ferm. També rebutjarem qualsevol tipus de subvenció derivada dels vots obtinguts quan tens representació. Som un partit orgullós d’autofinançar-se per la militància.

Si no feu acte de presència al parlament, com podeu trans-metre el vostre missatge o fer pressió als partits polítics convencionals?

Si un dels partits extraparlamentaris que ara es presen-ten, treu representació, aquesta té cara i veu. I és molt fàcil des dels grans partits fer pressió contra aquesta cara i buscar-li les pessigolles perquè se surti de to o cometi algun error i d’aquesta manera perdi l’escó a les properes eleccions i ells mateixos se’l puguin tornar a repartir. Què podrien fer els partits polítics davant una cadira buida? A qui li buscarien les pessigolles per tornar a guanyar-se aquesta cadira? Si a tu et prenen una part del pastís però saps qui te l’ha robat, podràs mirar de tornar-lo a tenir burxant la persona que te l’ha robat. Però si qui te l’ha pres no té ni cara ni és una persona reconeixible, doncs t’hauràs de plantejar què has fet malament perquè et prenguessin aquella part del pastís.

Creus que si realment es preocupessin de l’abstenció que auguren les enquestes estarien discutint dia sí dia també si fan un cara a cara, en quin canal i amb quina llengua?

A la candidatura per Lleida d'Escons en Blanc hi ha molts solsonins i solsonines. Com ha sigut això?

Home, a l’hora de fer la llista sempre és més fàcil con-vèncer la gent de l’entorn. Tenint en compte que a Escons en Blanc no som polítics professionals i que els nostres recursos són limitats, no podíem anar poble per poble a demanar candi-datures. A més, cada dia més ens trobem amb molt recolzament; sense anar més lluny el nostre perfil al Facebook va créixer en més de 1000 persones en 15 dies, això va fer sospitar algú que ens va denunciar i ens l’han tancat, quan ja teníem 1400 amics i més de 700 sol·licituds per contestar.

Què canviaries de la política actual?Buff...la llei electoral, la llei de finançament de partits, la

concepció dels recursos públics, el nepotisme i amiguisme que l’envolta. Però sobretot la professionalització de la política. No pot ser que una persona ja com a estudiant/a hagi estat en llocs de representació elevats en les joventuts d’un partit polític i als 40 anys encara estigui dins del partit en càrrecs polítics. Creus que una persona que porta des dels 19 anys vivint de la política té alguna idea de com es treballa en una empresa, o com es gestiona una botiga o com es fan unes classes a l’escola?

La política no ha de ser un modus vivendi.

Quins són els problemes principals que ha de resoldre Solsona al teu entendre, i ho podrien fer els polítics?

Escons en Blanc, ara per ara, no té intencions d’entrar dins la política local i sobretot de ciutats com Solsona, amb una població relativament baixa. La idiosincràsia de la política municipal és diferent i no creiem que sigui aplicable la idea de la regeneració política. A llocs com Solsona, en tenir el polític més a prop és més fàcil la transparència. A més, en aquests tipus de municipis molts cops hi ha iniciatives populars que poden mirar de resoldre millor els problemes locals que no pas un escó buit.

Què cal perquè el jovent solsoní es preocupi més per la política?

No és només una cosa del jovent solsoní. És general. I crec que és perquè aquesta classe política ha instaurat un sistema feudal –salvant algunes distàncies- on una capa de la societat, els polítics, fa i desfà i amb l’ajuda dels mitjans de comunicació manté la població a ratlla i cada quatre anys crida a files per anar a votar.

A més no crec que el jovent estigui tant despreocupat de la política, potser sí una mica desconnectat, però cada 4 anys, tal i com ens han acostumat, es connecta, s’actualitza i s’activa.

La incapacitat per dimitir que sembla que han agafat els polítics ja fa anys

és escandalosa. Algú recorda qui va ser l’últim Ministre o Conseller a dimitir?

Page 32: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Entrevista Josep Àngel Colomés

De Cardona, la nova portaveu regional de la federació de la Catalunya central de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), que engloba les àrees del Bages, Ber-guedà, Solsonès, Moianès i Lluçanès

ERC ha crescut molt a les diverses regions de Catalunya, creus que ha passat en detriment de CiU?

No m’agrada generalitzar, vivim en un país divers i cada racó del nostre territori és un món. Potser en algun moment, ERC ha crescut en detriment de CiU.

Però cal tenir en compte que Esquerra és l’únic partit parlamentari que sense cap mena de complex té com a objectiu l’alliberament nacional dels Països Catalans, considero que la raó princi-pal d’aquest creixement es deu a l’eixamplament d’una base social favorable a la independència, perquè tal i com demostren diverses enquestes elaborades darrerament, cada vegada són més aquelles persones que en un referèndum sobre la independència estarien disposades a votar SÍ.

Entre els joves ERC sempre ha tingut bona premsa, creus que el canvi dels últims 10 anys ha estat que gent de totes les edats s'ha anat afegint al projecte?

El temps ens ha donat la raó a tots aquells que fa anys tenim clar que Catalunya només pot tirar endavant i posar solució a les seves mancances a través d’una sola via, la independència.

El centralisme espanyol, les retallades de l’Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional, un constant espoli fiscal... ha deixat obsoleta la via de l’autonomisme i s’ha demostrat que l’encaix de Catalunya dins de l’Estat espanyol és impossible.

Davant d’aquesta situació, diversos sectors de la societat (que abans miraven el terme independència des de lluny) s’han adonat que si volem avançar, l’única alternativa raonable i eficaç és la independència.

Creus que ERC és una aposta de centre-esquerra i prou potent per arribar a ser algun dia la primera alternativa de govern?

ERC és un partit situat a l’esquerra i independentista. La seva acció comprèn dos eixos claus a l’hora de treballar, és un partit d’esquerres que vol construir un país socialment just i cohesionat i per altra banda, treballa per construir uns Països Catalans lliures.

Aconseguir una majoria al Parlament de Catalunya, no només suposaria un canvi de govern, sinó un canvi radical d’escenari. Aquesta situació seria una victòria d’ERC, perquè hauríem aconseguit aglutinar totes les forces independentistes i construir una majoria social independentista. En aquest cas, tin-dríem la força necessària per convocar un referèndum vinculant sobre la independència i com a conseqüència un estat propi!

Que ningú no ho dubti. Si fem les coses ben fetes, aquest dia arribarà molt més aviat del que ens pensem!

Tu vas participar a les consultes per la inde-pendència. Quin record en tens i com veus els nous partits que arrel de les consultes han sortit, com és el cas de Solidaritat Catalana per la Independència?

Considero que l’aparició d’aquests nous partits no és conseqüència de la Consulta sobre la Independència, sinó que l’independentisme en els darrers temps ha crescut exponencialment i ha ocupat espais socials que fins ara sempre s’ha-vien mantingut al marge d’aquesta qüestió. Per tant, és normal que apareguin noves formacions polítiques.

La Consulta va ser gràcies a tota una soci-etat civil forta, cohesionada, activa i madura, que vam dir prou! Vam demostrar que sabem el que volem i que tenim el dret de decidir quin futur volem com a poble.

Per primera vegada en 300 anys els catalans vam poder votar, vam demostrar que davant d’una Espanya retrògrada, nosaltres sense por decidim construir el nostre futur utilitzant la democràcia i la participació ciutadana activa.

Quina serà la teva tasca dins de les JERC? Et suposa molta feina?

Nosaltres som un equip que treballem i tirem tots enda-vant, treballem de costat, mai uns per sobre els altres, perquè només així, amb la participació de totes i tots es pot aconseguir la victòria. Mai una persona sola pot tirar un projecte.

Per tant, jo com a portaveu encapçalo, coordino i faig de cara visible del nostre treball, un projecte que cada dia construïm entre tots els joves que desitgin participar-hi.

T'agradaria presentar-te per alcaldessa de Cardona?Admiro les persones que “prenen la humil decisió de

lluitar”. Tinc clar que la persona que decideix presentar-se a l’alcaldia del seu poble no ho ha de fer en solitari, sinó ha de ser un grup. Ho ha de fer amb un tarannà humil, amb voluntat de servei i liderant un projecte col·lectiu que tingui clar que un poble el fem tots sigui quina sigui la teva ideologia i que fomenti la participació de diferents grups a l’hora de tirar endavant el dia a dia.

No vull semblar tòpica, crec que com qualsevol altra ciutadana, per mi seria tot un honor poder dedicar alguns anys de la meva vida a servir el meu poble, però ara no és el moment.

Quin missatge donaries als joves que passen de la política?

La política, no només és votar un cop cada quatre anys i deixar que facin. Algú va dir que “la política o la fas o te la fan” amb això vull dir que per canviar allò que no t’agrada, tant a nivell local com nacional, intentar que les coses siguin diferents, cal ser-hi. Cal participar, opinar, actuar i des del nostre entorn més proper, començar a construir.

Si passem de llarg i deixem que allò que no ens agrada continuï sent igual, som còmplices d’aquesta situació, ja que només podrem canviar les coses si estem al peu de canó.

“Si passem de la política i deixem que allò que no ens agrada continuï sent igual, som còmplices d’aquesta situació”

Eulàlia Company

Page 33: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Entrevista Josep Àngel Colomés

“Un país amb pocs diners però amb projecte segur que arriba a bon port, encara que hi hagi mala mar”

Albert Batalla, alcalde de la Seu d'Urgell i cap de llista de CiU per Lleida

Va llicenciar-se en periodisme per la Universitat Ramon Llull el 1995. Just aquell any va entrar a la JNC, la branca juvenil de Convergència Demo-cràtica de Catalunya. De la JNC en va ser secretari general del 2000 al 2004 i president del 2004 al 2006. Abans de ser alcalde de la seva localitat (el 2008 gràcies a un pacte amb ERC), va ocupar-ne diferents regidories. Des del 2003 és diputat per CiU al Parlament de Catalunya.

En el míting a Solsona del 26 S vas recordar les paraules d'Aristòtil "l'esperança és el somni de la gent desperta". Creus que molts catalans han perdut l'esperança?

És evident que vivim un moment complicat a Catalunya. Patim una crisi econòmica i social, patim una crisi de pres-tigi de la política i una gran decepció en l'avenç nacional de Catalunya per la sentència del constitucional. Això podria ser motiu més que suficient perquè els catalans estéssim decebuts i tiressim la tovallola, però per sort observo que molta gent, moltes famílies, moltes empreses i entitats no es conformen amb aquesta situació i treballen dia a dia per construir un millor futur per al nostre país. En certa manera, el canvi ja ha començat a Catalunya amb totes aquestes actituds valentes de la gent. El nostre humil objectiu és ser-ne la traducció po-lítica. La gent de CiU som gent desperta que tenim esperança i confiança en el futur del nostre país, com la majoria dels catalans.

Quines propostes té CiU per la província de Lleida i en concret per comarques com la teva, l'Alt Urgell, o per la nostra, el Solsonès?

Volem que el territori de Lleida i les comarques pi-rinenques i prepirinenques puguin tenir les inversions que ens corresponen. El 2003, les inversions de la Generalitat es repartien 50% a Barcelona i àrea metropolitana i l'altre 50% a la resta del país. Ara, la proporció ha passat ha ser del 68% a Barcelona i 32% a la resta del territori. Això cal canviar-ho per donar més oportunitats als que vivim en comarques rurals. Inversions en comunicacions terrestres i digitals, millora de determinats serveis públics i alhora complicitat amb el territori per ajudar a generar riquesa i llocs de treball. Aquesta és la nostra proposta.

Què creus que fa falta a les nostres comarques? Més in-dústria? Més turisme? O de tot una mica?

De tot una mica. Tenim grans possibilitats com a ter-ritori. En primer lloc pel nostre patrimoni natural, cultural i gastronòmic. Per altra banda perquè tenim molta extensió de terreny i tenim aigua. Això ens permet un desenvolupament industrial interessant i alhora aprofundir en la qüestió turística. El model del Solsonès és una bona guia.

Què més t'ha agradat de l'actual govern de la Generalitat i què creus que li caldria millorar?

És evident que s'han fet coses bé. Només faltaria! Potser destacaria la llei de barris com una bona iniciativa del Govern. El principal que caldria millorar per mi és que el Govern tingués un sol projecte de país i no tres com ha passat en aquests darrers anys. Això explica moltes de les coses que no han funcionat.

Quin missatge donaries a la ciutadania del Solsonès de cara al 28-N?

Els diria que com a gent desperta que són no perdin l'esperança en un país millor i ens ajudin a fer-lo realitat. A més, l'única oprtunitat real que té el Solsonès de tenir un representant directe al Parlament és votant CiU. La candidata número nou de la nostra llista és la Mireia Canals, de Solsona. Estic convençut que serà una excel·lent diputada.

Com a llicenciat en periodisme, com veus la professió avui?El món gira molt ràpid i la immediatesa s'ha convertit

en la principal urgència del periodisme. Això ens porta massa vegades a la superficialitat de les coses, al titular espectacular i al joc de declaració i contradeclaració. Però no es pot genera-litzar, hi ha molts periodistes que intenten fer una bona feina i alguns d'ells se'n surten amb nota.

Qüestionari breu:1- Mar o muntanya? Muntanya2- Macarrons o canelons? Entre setmana macarrons i els diumenges canelons.3- Jesús o Aristòtil? Se'n pot aprendre molt de tots dos.4- Acció o pensament? Jo sóc un home d'acció, però amb alguna idea al respecte.5- Sopar al Bulli o dinar en un restaurant del Solsonès? Plat fondo. Solsonès, sense dubte.6- La teoria o la pràctica? Pràctic, però amb una bona base teòrica.7- Roma o París? Roma, em fascina la dimensió histò-rica d'aquesta ciutat.

Page 34: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Francesc Pané, Sara Vilà i la candidata del Solsonès, Maria Díaz, es reuneixen amb diferents entitats de la comarca del Solsonès

El passat dimecres 3 de novembre, el diputat d’ICV-EUiA Francesc Pané, acompanyat per les candidates Sara Vilà i Maria Díaz, va reunir-se amb representants de l’associació per a la promoció dels productes artesans i de qualitat del Solsonès i l’associació cultural d’immigrants del Solsonès.

Amb els membres del artesans es van intercanviar opi-nions, ja que un punt essencial del programa d’ICV és l’impuls de l’artesania i els productes de qualitat a les comarques de Lleida. A més van explicar al diputat les debilitats i les forta-leses de l’entitat. Seguidament amb la comunitat islàmica del Solsonès es van posar sobre la taula algunes necessitats que pateix l’associació i es van donar opcions per a solucionar-les. Com a conclusions de les reunions es va concretar que el diputat, Francesc Pané, faria les gestions pertinents davant dels organis-mes competents en cada problema, i mantindria informades a les entitats dels passos a seguir per la solució dels temes.

Partits Polítics ICV Solsonès

Reunió del conseller Joan Saura, amb diferents entitats del Solsonès

El passat dijous 4 de novembre, el conseller Joan Saura es va reunir amb membres del SOM i del CEL.

El conseller es va interessar en com va sorgir i com es finança el SOM. Les representants de l’entitat li van explicar els projectes que tenen en funcionament i els que tenen previstos. Per altra banda el CEL va explicar al president d’ICV, la seva història i com actualment s’està donant una normalització en la realització d’actes sobre el franquisme i la guerra civil gràcies al memorial democràtic. Finalment li van explicar els reptes i projectes que tenen previstos.

Com a conclusions de les reunions es van concretar algu-nes gestions per resoldre problemes, de les quals es mantindrien informades les entitats.

ICV SOLSONÈSActualment estem vivint quatre crisis: l’econòmica, l’ecològica, la institucional i la democràtica. Des de ICV-EUA tenim un full de ruta per solucionar-ho. Si

vols conèixer les nostres propostes, et convidem a

Míting central de Francesc PanéDimarts 16 de novembre a les 9 del vespre

al Teatre comarcal de Solsona

La solsonina Maria Díaz rep el recolzament de Francesc Pané

Maria Díaz, la solsonina que ocupa el número 9 a les llistes al Parlament per ICV a Lleida, en la presentació a la premsa com a candidata per ICV a les properes eleccions va respondre al dirigent de CiU Albert Batalla de "demagog" i de fer "afirmacions que no són veritat" en relació amb el míting que el convergent va fer a Sant Llorenç de Morunys, on va acusar el tripartit de tenir "la comarca abandonada". Díaz va recordar "la gran inversió que ha suposat per al Solsonès l'execució del Pla de Camins" del departament de Política Territorial i Obres Públiques, així com el seguiment que ha fet El Comú de les inversions. Maria Díaz, segona per la dreta

Partits Polítics Ramon Estany

Page 35: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

El conseller Huguet es reuneix amb empresaris del Solsonès per escoltar les necessitats de la nostra comarca

Huguet subratlla la importància de la recerca i la innovació en un moment com l'actual,i la gran capacitat de màrqueting que ofereix internet, com a dos elements clau

per afrontar la crisi i superar millor la difícil situació econòmica

Josep Huguet, conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, ha visitat el Solsonès per reunir-se amb diversos empresaris de la comarca i abordar millor la situació de crisi que vivim. En primera instància, Huguet ha fet referència a la possibilitat de promoure el negoci a internet, una gran via de màrqueting empresarial encara poc explotada i que pot aportar més vendes i més producció. En aquest sentit, ha remarcat que la recerca i la innovació són essencials, i ha reblat que “aquells que innoven són els que pugen, malgrat la crisi, quan la resta d'empreses baixen”.

Huguet també ha parlat del producte autòcton català i artesà com un producte imbatible: “Els catalans tenim un gran catàleg de productes que només produïm nosaltres, són pro-ductes autòctons i que no tenen, ni poden tenir, competència a l'estranger”, ha especificat el conseller. Per aquest motiu, el conseller ha donat importància a promocionar el nostre producte autòcton a l'estranger, sense por, ja que “el que cal és innovar (també en promoció), sortir a fora, i situar-se en el mercat internacional, ja sigui utilitzant el màrqueting d'internet o els mètodes tradicionals”.

L'associacionisme empresarial, ha dit, també és una necessitat important per a les empreses petites, pimes i micro-empreses, fet que acaba esdevenint una solució per retrobar-se millor i en millors condicions amb el seu mercat. Ha recomanat als empresaris i professionals: “associeu-vos, sense por; i si trobeu una associació que no s'adiu a les vostres necessitats, intenteu-ho en una altra. En això no hi ha fórmules exactes i cal temptejar fins que trobeu aquella que s'adequa millor als vostres interessos”. Pel que fa al sector de la construcció, ha afirmat que “continuarà havent-hi feina, ja que un repte que tenim és dotar de més accessibilitat i sostenibilitat els edificis existents”.

El conseller també ha volgut remarcar que cal que el pròxim govern de la Generalitat avanci en la implantació de la declaració responsable, per tal de reduir el pes de la burocràcia administrativa sobre les empreses i els professionals. “Omplir

cada vegada més documentació, tant per part de l'empresa com de l'administració, va en contra de la competitivitat de l'economia catalana” ha expressat el conseller.

Tot seguit, s'ha explicat que s'ha invertit gairebé 3 mi-lions d'euros a la comarca del Solsonès en matèria de recerca, indústria, turisme, comerç i artesania (vegeu la taula següent). I s'ha ofert, als assistents que hi estaven interessats, a enviar-los la informació amb les partides d'inversió més detallades.

Finalment, en clau nacional, el conseller Huguet ha ex-plicat que “calia entrar al govern i fer l'Estatut per demostrar que no teníem altra sortida. La solució única per aconseguir el concert econòmic, ara mateix, és a través de la indepen-dència, perquè el Tribunal Constitucional (TC) ja ens ha sentenciat la possibilitat de tenir-lo”. “De fet, el concert era un pilar central de l'Estatut, però el pacte del Mas-Zapatero se'l va carregar”, ha reblat.

Huguet ha matisat que “hem hagut d'esperar 23 anys, d'ençà que es va perdre l'oportunitat de tenir el concert en el mateix moment que els bascos l'aconseguien, per situar el pro-blema sobre la taula de la Generalitat i conscienciar el nostre país que arrosseguem aquest problema de fa 30 anys!”.

Partits Polítics ERC Solsonès

Page 36: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Uriel Bertran, Joan Laporta i Xavier Segura, al final de l'acte

Més de 200 persones van omplir el Teatre Comarcal de Solsona

Partits Polítics Ramon Estany

Joan Laporta: “La sentència del TC ens ha fet reaccionar”

Unes 250 persones van omplir, dilluns al vespre, el Teatre Comarcal de Solsona en la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència. L’acte, que va comptar amb la presència dels candidats de SI per Barcelona, Joan Laporta i Uriel Bertran, el va presentar el cap de llista per Lleida, Francesc Xavier Segura, que va reconèixer que fa més de 40 anys que se sent a disgust amb l’Estat i “darrerament se m’ha desbocat aquesta ànsia de deixar de patir per pertànyer a Espanya”. Segura es va mostrar pessimista si no viu ha independència perquè “tots els pronòstics apunten que Espanya està decidida a eliminar-nos com a poble i ja ens ho ha demostrat amb la sentència del TC”. Per això, “SI ha vist clar que l’únic camí per mantenir la pertinença a un poble és declarar unilateralment la inde-pendència” va assegurar el candidat per Lleida, que va afirmar que “ha arribat el moment de dir prou i l’únic que cal és que ens feu confiança perquè no us defraudarem”.

En el seu torn, Uriel Bertran, va reconèixer que tot i la força que té la lluita independentista no compta amb el suport dels grans mitjans de comunicació per la qual cosa, va subratllar que “farem campanya d’espardenya”, referint-se així a que caldrà trepitjant el territori per donar a conèixer el projecte de la coalició. “En els últims 20 anys Catalunya ha vist com a Europa emergien nous estats i el catalanisme veia el procés i reflexionava sobre si escollia el camí del mig o el de la lliber-tat”. Però, segons el número tres de SI per Barcelona, el camí del mig ha fracassat. “S’ha convertit en un corriol per on amb prou feines s’hi pot passar” i és que “en aquests últims quatre anys Espanya ha tractat Catalunya amb menyspreu i després de la sentència de l’Estatut d’una nació hem passat a ser una subespècie del gènere espanyol, del nou model de finançament hem passat al cafè per a tothom i a més, el Constitucional ha anul·lat l’ús preferent del català en algunes administracions públiques”, va recordar Uriel Bertran, que va afirmar que “des de SI volem abandonar aquest corriol per agafar l’autovia

lliure de peatges per arribar a Europa”. I és que “si Catalunya fos un estat independent, seríem el quart estat d’Europa” i va advertir als solsonins que el 28N “debatrem entre ser la dotzena comunitat autònoma o el quart país d’Europa”.

I finalment, el número 1 de SI, Joan Laporta, va de-clarar-se molt content d’haver fet el pas a la política ja que la raó principal de SI és aconseguir la independència per “tenir més diners, viure millor i construir un futur pròsper pels nostres fills”. Laporta va explicar que el greuge que suposa per a Catalunya formar part de l’Estat espanyol és molt gran. “Nosaltres aportem més del 10% del nostre PIB a Espanya, fet que ens està portant a un empobriment constant i a més, no tenim cap poder de decisió ni sobre el poder financer, ni sobre el traçat de les nostres infraestructures...”. Davant d’aquesta situació, el candidat de SI a la presidència de la Generalitat va desgranar alguns dels avantatges que suposaria pels solsonins i tots els catalans formar part de la Unió Europea. “Tindríem més competitivitat empresarial, es reduiria l’atur, tindríem unes infrastructures de qualitat o podríem donar pensions més altes a la gent gran”. Amb tot, Joan Laporta va donar les gràcies al Tribunal Constitucional per la situació en la que es tro-ba Catalunya. “Faria un monument a la sentència perquè ha ajudat a reaccionar a molts catalans que han vist que l’única via per avançar és tenir un estat en el sí de la Unió Europea”.

I va mostrar la seva indignació si el dia 28 els ciutadans fan confiança als partits tradicionals en comptes de formacions com SI, on va assegurar que “ens hi estem deixant la pell”.

I és que Laporta es va preguntar: “Què és això de donar vots al PP i al PSOE que volen aniquilar Catalunya?” Amb tot, el líder de SI va fer una advertència als altres partits: “Ara m’he posat en política de debò i que es calcin”.

L’acte s’acabà amb el cant dels Segadors i els candidats de SI dalt de l’escenari entonant l’himne.

Page 37: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

El seny del tripartitA diferents mitjans de comunicació, i el Celsona no és

una excepció, s’hi està anunciant els bons que el govern de la Generalitat ha posat a la venda per a particulars amb l’objectiu d’aconseguir liquiditat fins, com a mínim, fi d’any, o fins al pròxim mes de gener. Ens diuen que invertir en aquests bons és invertir en seny, concretament ens diuen; inverteix en seny, inverteix en el que som.

Tothom, més o menys, sabem el que és actuar amb seny, però m’he volgut curar en salut i he optat per consultar un diccio-nari, concretament, el de l’enciclopèdia catalana via internet. Ens diu que el seny és la sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Deixarem, doncs, les percepcions, apreciacions i captinences per centrar-nos en l’ac-tuació. I concretament l’actuació del tripartit a la Generalitat.

Ja fa temps que les notícies que ens arriben de la situació econòmica de la Generalitat són alarmants, encara que des del tripartit se’ns vulgui fer veure i creure el contrari. De fet, aquests últims mesos, n’hem tingut una clara mostra amb la posada en venda dels bons a un interès d’un 4.75 %, més un 3% que cobren les entitats financeres per la seva gestió, més la despesa del seu anunci. És a dir, a un cost total del 7,45%.

Cert que els bons han estat molt ben acollits, doncs no és estrany, a un 4,75 % d’interessos i a tornar d’aquí un any i dos dies – curiós això dels dos dies -, no cal apel·lar al seny ni al patriotisme, com també s’ha fet, per comprar-ne. Una primera remesa ha estat de 1.890 milions d’euros, ampliable a 2.500 milions, i ara es parla d’una ampliació de 3.000 milions d’euros. És a dir, a fi d’any i a un mes de les eleccions, el tripartit haurà generat un deute en forma de bons de 3.000 milions d’euros a tornar d’aquí un any i dos dies, amb un interès total del 7,78 % (un cost irracional). Però a aquesta xifra hi hem de sumar 1.000 milions més d’un crèdit sindicat, és a dir, acordat per una dese-na d’entitats bancàries, a tornar en quatre anys, concedit aquest passat agost, estaríem parlant d’un total de 4.000 milions d’euros de deute en cinc mesos.

El deute es dispara d’una manera alarmant a partir del 2007, després de formar-se el segon tripartit, es passa d’un 7,5 % del PIB, al 13,9 % el 2010, pràcticament el doble, és a dir, de 14,1 milions d’euros el 2006 als 29,1 milions el 2010. I no entraré amb les dades anuals del dèficit públic perquè també maregen. La Generalitat té un deute viu d’uns 30.000 milions d’euros, dels quals 9.000 milions vencen l’any vinent. Per tant, no és estrany que cap entitat financera no hagi volgut comprar deute de la Ge-neralitat, i les quines li han concedit crèdit han avisat que no en poden assumir més. Tot i així, aquesta setmana el Govern s’ha permès aprovar ajudes i subvencions per 165 milions d’euros. Aquesta és l’actitud que denuncia en Mas, quan diu que el tripartit està fent una política de terra cremada.

Aquests dies he estat atent per escoltar les explicacions del conseller Antoni Castells i del President José Montilla, per veure com justificaven aquest desgavell econòmic. Doncs bé, totes les entrevistes que han fet se les han passat carregant contra CiU. En cap no han aclarit què ha passat per arribar a aquesta lamentable situació, ni han aclarit quines són les previsions per tornar el deute que tant eficaçment han generat. Queden, doncs, tres preguntes a l’aire que no han contestat, ni ho faran; Com s’ha arribat a aquesta situació tan crítica? Quins factors han valorat per garantir la de-volució dels bons, més els interessos, d’aquí un any? I, en què es gastaran aquests diners? Ens demanen seny, és a dir, una actuació racionalitzada, el contrari del que han fet ells. Han actuat tard i malament, com em deia un economista, han jugat a póquer amb diners que no tenien i han perdut la partida.

Opinió Ramon Solé i Capdevila. President del Comitè Executiu Local de CDC de Solsona

Preservar el model públic català de salut,un model d’èxit

A Convergència i Unió, creiem en un sistema de salut integral, un model basat en els principis d’universalitat, assistència de qualitat, equitat i solidaritat. Catalunya ha de seguir tenint un model d’èxit.

Quina és la realitat actual? Un sistema amb molta tensió. Hi ha 7.647.000 targetes,

142.000 més que persones hi ha al padró. Unes llistes d’espera que continuen augmentant i que estan per sobre de les de l’Es-tat. A Catalunya, cal esperar 42 dies de més de mitjana que al conjunt de l’Estat. Presència d’un dèficit estructural creixent de la sanitat, ara creixent i galopant. Aquesta situació, amb l’economia estancada, és insostenible. En aquest sentit, cal tenir present que l’objectiu ha de ser conservar el model.

Què proposem des de Convergència i Unió?Millorar la gestió per mantenir el model públic de

salut. Un sistema més integrat. Més col·laboració públic-privada. Ens cal que de manera concertada agents privats i socials inverteixin en el camp de la salut. És l’única manera de poder créixer. La descentralització de la gestió dels serveis, més autonomia dels centres. Una coordinació més àmplia dels àmbits de l’assistència sanitària, sociosanitària i social i Corresponsabilitat dels ciutadans. Política de drets i deures. Això no només afecta al camp de la salut, sinó al conjunt del país.

Els professionals han de ser l’eix del model. El model no seria possible sense la implicació dels professionals. És una professió de vocacions, cal el reconeixement, respecte i prestigi dels professionals. Això passa per una major partici-pació dels professionals en la determinació de les polítiques sanitàries, més autonomia als centres, i la potenciació del paper de la infermeria, clau en la gestió sanitària.

La tecnologia ha d’estar al servei de les persones: la història clínica compartida, optimització de la recepta electrònica, obtenció de la imatge radiològica digitalitzada a tot Catalunya i increment dels serveis de telemedicina i la teleassistència mèdica.

Potenciar la recerca i la innovació, una aposta es-tratègica. En 10 anys, Catalunya ha fet un salt de gegant en centres de recerca, alguns de nivell europeu i alguns de nivell mundial. Així doncs, cal potenciar la bioregió com a motor de dinamització; millorar els models de col·laboració entre universitats, empresa i investigadors; establir mecanismes per a la fixació del talent al nostre territori, i facilitar la tasca de recerca de la indústria farmacèutica catalana.

Un compromís per la sostenibilitat del sistema. Ga-rantirem el manteniment dels recursos econòmics destinats al sistema amb una gestió més eficient del sistema, es podran aconseguir uns recursos addicionals. No donarem als ciuta-dans expectatives de prestacions noves o de nous equipaments si no es disposa del finançament corresponent i no se n’ha demostrat la seva eficiència en termes de millora de la salut. Reconeixement a l’assistència complementària. Un de cada quatre catalans disposa d’assegurança privada de salut. Cal preveure un tractament fiscal favorable per a les persones que subscriuen pòlisses d’assegurament privat. Hem de ser conscients que el servei públic no és gratuït, és car i es paga amb impostos. No som partidaris del copagament entès com una fórmula per millorar la recaptació.

Opinió Mireia Canals i Botines, candidata al Parlament per CiU.

Page 38: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Propostes realitzablesVa bé llegir a les pàgines del Celsona, escrits dels diferents partits, amb les

principals propostes de cara a les properes eleccions del 28 N. Un dels principals motius de “desafecció” dels ciutadans, respecte dels polítics, és precisament la creença de que prometen coses que no pensen complir, i és lògic que enganyar la gent tingui el càstig dels electors.

Em sorprèn l’actitud de CiU, en aquestes eleccions, perquè no m’imaginava que anés pels camins que va. Tenen les enquestes molt a favor, i en aquestes circumstàn-cies, hauríem de pensar que la prudència i la cura d’humilitat són les millors virtuts per arribar a les eleccions. Doncs, no, tiren per camins absolutament imprevisibles i prometen coses que saben que no podran complir. És a dir, provoquen en la gent allò que haurien d’evitar, l’escepticisme, i la sensació d’engany.

Perquè, qui pot pensar que la promesa d’un “Concert econòmic” per Catalunya és possible i viable?. Com és que Artur Mas, i amb ell, lògicament tots els candidats de CiU es llancen cap un carrer sense sortida? I aquí no trobaran, ni tant sols, la jus-tificació del Govern Central. El propi Estatut de Catalunya, tant l’actualment vigent, com l’anterior no preveien un concert econòmic. Per tant, no és estatutària aquests proposta, i per descomptat, tampoc no és constitucional.

Cal recordar també als meus joves, i als no tant, que la mateixa CiU d’ara, va ser la que no va voler parlar de concert econòmic en el vell estatut, el de Sau. Varen dir que era una fórmula antiquada i no oportuna. Estem parlant dels anys 80, inici de l’actual etapa democràtica.

Bé, si un dels primers grans temes del programa electoral d’Artur Mas és irrealitzable, per què insisteixen?

Com és, també, que un ex-Conseller en Cap, com ell, que ha estat anys en el govern pot afirmar que, si esdevé president de la Generalitat, retallarà un 25% l’administració de la Generalitat? Impossible, inviable, poc seriós i motiu clar d’in-compliment segur. Algú s’imagina que en 4 anys, un nou president pot fer fora de l'administració 50.000 treballadors? Per què no ho varen fer en els seus temps de govern? Com pensa fer-ho?

És que sobren metges, mossos d’esquadra, mestres, o d’altres funcionaris?Podem continuar amb algunes altres promeses de segur incompliment, com no

tocar impostos, o suprimir determinades despeses de funcionament. Fàcil de dir, però mai no posades a la pràctica per qui les predica. I voldria recordar les grans despeses sumptuàries dels governs de CiU. Qui no recorda campanyes publicitàries, en tota hora i moment, viatges a dojo, per l’estranger, obertura d’ambaixades, etc,? Per què ara hem de creure, el que mai no varen practicar?

Va bé, amb tot, llegir, escoltar, i seguir la campanya electoral, precisament per veure qui té major credibilitat. En aquest sentit, és contrastable el que promet el pre-sident Montilla, i el que ofereix Artur Mas. Dues maneres de governar, ben diferents i que tothom pot comparar. El passat vol tornar, millor continuar el progrés, amb un president Montilla, alliberat de determinades servituds.

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC Poesia Josep Maria Poblet

Restarem un poble il·lèsEns deixes, Joan Solà

sols, i en el precís momentque la ultradreta insolentperd el cul per enterrar

nostre idioma, el Català.

Tu ho saberes, eixa cosano és pas nova, els hi ha fet nosacompartir el sòl hispà amb gent

que parla tan diferenti s’expressa en vers i en prosa

en un idioma molt macoal qual molts hereus d’en “Paco”

ignorant que el va parirel bell i culte llatí,

ara anomenen: “Polaco”

Joan, tu reposa en pau,car, com jo, molts, hem la clauper preservar els nostres mots

dels atacs d’uns carallotsexperts en l’art del sarau...

Saps, Joan, el que faremnosaltres? Doncs seguirememprant sempre el Català,

nostre idioma talismà,i, com sempre, vencerem.

I malgrat l’amor palèsque ens professa l’amic Camps,i els “mimitos” dels germans

dels Tribunals i el Pepésrestarem un poble il·lès.

Breus Genís Cardona

BREUS

... es furgà dins de la caixa toràcica fins a trobar el cor. Bategava, però molt fluixet, com si tingués por de despertar alguna bèstia

adormida des de fa molt de temps, un ésser ancestral, potser, tancat hermèticament a la seva particular capsa de Pandora. Convençut, es cosí l'esvoranc i s'hi abocà un raig d'alcohol, per desinfectar. Després,

entrada la nit, es mirà al mirall i veié que ja no tenia cicatriu ...

Page 39: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Opinió Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Tots hem sentit en alguna ocasió històries explicades pels pares, padrins,... comentant que en altres temps havien passat molta gana, aquests fets són quasi increïbles pels més joves. Queden poques persones grans que recorden vivències de la postguerra. Les generacions actuals estem acostumats a una gran abundància, cal dir però que, això no es dóna a tot el planeta; en aquests moments quasi mil milions de persones passen gana. N’hi ha que no disposen d’aigua, aquest preciós i apreciat líquid que moltes vegades despilfarrem. Els nostres avantpassats, com els avis, no havien conegut mai aquesta abundància, abundància que podria acabar-se. Algú ha fet càlculs i ha dit que l’any 2050 hi haurà a la terra 9.300 milions de persones (pensem en la Xina i la Índia). Crec que és un bon moment de seguir aquells consells d’austeritat que tant ens parlaven els avis, àvies, padrins, com per exemple: vigilar amb l’aigua, utilitzar recipients reciclables i, entre altres coses, no llençar aquell tros d’entrepà que ens sobra; perquè siguem clars, actualment en més d’una ocasió podem veure algun tros de pa o de coca que algú ha llençat... Els nostres avis no llençaven res. En especial, el pa era una cosa que fins i tot, pronunciar el seu nom (pa), ho feien amb una reverència quasi beatífica. El pa sec servia per fer-ne sopes o es posava a torrar, posteriorment s’aixafava amb un botella de vidre i en sortia farina per arrebossar. Sobre el reciclatge falta molta cultura. També sentim, molt actualment, una frase que la transcric tal i com la vaig sentir: “la crisi agudi-za el ingenio”. Potser sí, però crec que no s’ha d’esperar la crisi per vigilar com gastem, el que mengem o el que ens comprem...és qüestió d’estar mentalitzats, potser alguns en èpoques de vaques grasses van fer coses que no calia fer-les, que haurien pogut passar sense tenir-les...

Tots en el mateix vaixell

Passem a un altre tema, els diferents mitjans de comu-nicació recorden a tots, i a totes hores: “la Crisi” (que no hem portat nosaltres, però que ho paguem entre tots). Cal recordar que alguns fa anys que ens estem estrenyent el cinturó, especi-alment a les nostres llars. Sembla que amb això no n’hi ha prou. Posem un exemple: entre altres coses també se’ns diu que s’ha de reduir la despesa sanitària. S’ha reduït un 5% el sou dels metges i infermeres. Últimament també hem vist o llegit que es cobrarà la petita botella d’aigua pels malalts. Si parlem dels aparells quirúrgics només es canviaran si s’espatllen. Altres hospitals han optat per l’anul·lació de llits o tancar plantes els caps de setmana, canvi de llençols (no cada dia), etc.

És estrany que ningú fins ara, tant les grans entitats com els nostres dirigents, no s’hagin adonat que calia fer aquests ajustaments; sembla que ningú no s’adonava que les coses anaven malament. És trist, molt trist que aquests que fa anys que ens estrenyem el cinturó ens torni a tocar (com sempre). Al pas que anem crec que no hi ha ningú que vegi les coses clares. Permeteu-me comentar i acabar aquest escrit en clau d’humor, o no?

Referent als aparells quirúrgics que no es poden canviar fins que s’espatllin, es podrien usar aquells aparells de l’edat de pedra, aquells tallans de sílex, segurament durarien més i sortirien més barats. I posats a dir... en cas de defunció, si hem d’estalviar, podrien fer unes caixes de cartró per posar el difunt (com les que hi va les sabates), però a mida de les persones; segurament que quan s’arribaria al cementiri ja s’hauria perdut el difunt pel camí, si tant s’ha d’estalviar... Recordem aquella frase que actualment sentim cada dia, i sobretot quan les coses van malament “Tots anem al mateix vaixell”; això és cert, però no ens oblidem que en un vaixell hi ha qui pren el sol a coberta, altres fan migdiada o el que sigui als camarots, i també hem de tenir present que altres es troben a les bodegues posant combustible i fent tot el possible perquè el vaixell tiri endavant i arribi a bon port. Ànims a tothom!

Estris de sílex

Mercat d’abans

Page 40: Celsona 696

�0 696 - Divendres, 12-11-2010

Opinió Jordi Badia i Pujol - filòleg

Fes bondat i creu, que et faran l’hereu

Tothom sap què vol dir fer bondat. Però el cas és que a molta gent li sembla una expressió vella, de les d’abans, i es resisteix a fer-la servir. Em fa l’efecte que si pensem això ens equivoquem, perquè no fem sinó empobrir la llengua. Per tant, no ens estiguem de dir als nostres fills: Ja cal que facis bondat a col·legi, i ves que no t’hagin de renyar. Que no ens passi que, de tan mo-derns que volem ser, vingui un moment que ni parlem bé ni eduquem com cal.

A banda d’aquesta, d’expressions amb el verb fer n’hi ha tantes que avui no les podrem pas veure totes, ni de bon tros. Però sí que és important de fer unes quantes observacions. Per exemple, que quan vulguem dir ‘si-mular’ no hauríem d’emprar *fer-se, sinó fer: No facis l’adormit, que ja sé que estàs despert (i no pas: *No et facis l’adormit). Quan no vol sentir una cosa fa el sord (i no: *es fa el sord). Igualment, amb el significat de ‘pre-sumir’ hem de dir fer i no pas *fer-se: No vulguis fer el valent, que no ho podràs portar (i no pas: *No et vulguis fer el valent).

Hi ha una construcció amb fer que no hauríem de deixar perdre: fer de mal (amb el significat de ‘ser difícil de’), o bé fer de bon (‘ser fàcil de’). Per exemple: No sé pas què dir-te, això fa de mal aconsellar. Fa de mal preveure com serà la temporada de bolets, enguany. És un llibre entenedor, que fa de bon llegir.

Hi ha moltes expressions amb el verb fer que corren el risc de desaparèixer perquè són sinònimes de verbs més usats i, a més, perquè en castellà no es diuen. Anoteu, per exemple, aquestes: fer nosa (‘molestar’), fer servir (‘utilit-zar’), fer via (‘anar de pressa’), fer cap (‘adreçar-se’), fer l’efecte (‘semblar’)... Heus aquí un parell de frases per a recordar-les: Em fa l’efecte que hi faig nosa, aquí, perquè no sé fer servir aquestes màquines. Si vull fer cap al casal d’avis abans no tanquin, ja cal que faci via.

Per acabar, tinguem en compte que, a diferència del castellà, nosaltres solem fer en comptes de donar. Per això hem de dir fer un petó, fer una abraçada i fer un pas (en comptes de *donar un petó, *donar una abraçada i *donar un pas). Parlant d’aquest ús de fer en lloc de donar, n’hi ha que ho atribueixen al nostre caràcter presumptament garrepa (per això no donem res), però a mi em fa l’efecte que, simplement, és que som feiners (per això sempre volem fer).

El cristianisme social

Parlar de cristianisme i afegir-hi social sembla i és, ben bé, una redundància. Bé, almenys ho hauria de ser. El cristianisme, basat en l'Evangeli de Jesús, té ja, de per si, d'arrel, el servei als desvalguts. Per aquest motiu, l'Església, i seguint el que demana Jesús, té com a bàsica i imprescindible la seva tasca social.

Alguna vegada ja s'ha parlat, per exemple, de la tasca social de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, moltes vegades criticada per la seva "riquesa". I cada parròquia o bisbat, en general, tenen quatre pilars socials bàsics amb els que treballa: l'atenció als malalts, l'atenció als presoners, l'atenció als exclosos socials sobretot mitjançant Càritas i l'atenció als exclosos socials del tercer món.

Sense aquest treball l'Església perdria una de les essèn-cies de l'Evangeli, que és aquesta entrega i aquest missatge de Jesús: no he vingut a condemnar sinó a salvar. A més, igual com passa amb el ric Zaqueu, Jesús no ha vingut a cridar els justos sinó els pecadors i, per això, i com predicava un jesuïta de Manresa, la conversió de Zaqueu sembla increïble tenint en compte que "és més difícil que un ric se salvi que no pas un camell passi pel forat d'una agulla". Però Jesús és capaç de l'increïble.

I en aquesta tasca d'ajuda i d'amor als oprimits, els cristians hi tenim de debò una de les parts essencials. Molts es pregunten: I per què ajuda aquesta persona a aquesta altra de marginada? Què hi guanya? Llavors és quan el cristià fa allò dels primers cristians, és a dir, estima i estima de debò.

Però en un món a vegades hostil a la bondat i amic del narcisisme i del mirar per un mateix, als cristians ens és necessari i bàsic també pregar. Quan els cristians deixem de pregar perdem el nord i fem el ridícul, perquè ens contradiem i la gent que ens mira diu: Què fa ara aquest? I és llavors quan als cristians ens cal una nova conversió.

Per això, la pregària ens és com un motor per activar el cristianisme social. Com més autenticitat en la pregària, més cristianisme social, més misericòrdia, més amor, més perdó.

Si Jesús és el nostre amic, el nostre mestre i el nos-tre Déu, nosaltres hem d'actuar com ell ens ensenya i tenir l'Evangeli a dins per mostrar-lo amb nou ardor i proposar-lo amb renovada esperança.

Opinió Josep Àngel Colomés

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

[email protected] - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Page 41: Celsona 696

�1696 - Divendres, 12-11-2010

Sóc persona Sergi Ballespí - Doctor en Psicologia Opinió Ramon Gualdo

NinisLa condició de nini rep el nom d’un fenomen de

superfície: no estudiar i no treballar, fenomen que és conseqüència d’una condició de fons que és l’absència de motivació. La motivació és l’impuls o força interna que ens indueix a fer quelcom o a perseguir un objectiu, sigui en positiu (per aconseguir quelcom agradable) o en negatiu (per evitar quelcom desagradable).

L’absència o pèrdua de motivació és símptoma d’al-tres condicions psicològiques com la depressió, la psicosi, la jubilació mal gestionada o els quadres laborals de burn out o bore out. Ara bé, el cas dels ninis preocupa perquè afecta gent molt jove i un tem que no es tracti d’una con-dició passatgera (un estat) sinó d’un tret. És quelcom que els passa o és quelcom que són?

Si és quelcom que els passa trobarem la solució. Però si és quelcom que són, perquè s’han estructurat així, aleshores hem de pensar en termes de personalitat.

El que passa en els primers vint anys de vida és determinant en la formació de la personalitat, molt més que el que passa en els segons vint anys (dels 21 als 40) o en els tercers (dels 41 als 60). Vint anys és, de fet, el que tarda la personalitat a formar-se i a cristal·litzar-se i és per això que allò al que donen forma els primers 20 anys després no és fàcil de canviar.

Per tant, abans de subvencionar res a cegues, temp-tejant, com qui intenta encendre foc amb llenya molla, no seria millor preguntar-se primer què ha passat? O seguirem subvencionant remeses de joves atordits fins que se’ns acudeixi aprofundir en la causa?

I per què es poden gastar els diners de la ciutadania tant a la lleugera sense perdre el càrrec de forma fulminant? Comença a preocupar-me la hipoteca que suposa la llibertat de decisió durant 4 anys.

[email protected]

Anacleto i TeresitaDins de la campanya "Contra la fam, defensa la Terra",

en un butlletí de Mans Unides hi vaig llegir aquestes paraules: "La Terra ens precedeix i ens ha estat donada perquè creixem en humanitat i omplim aquesta llar comuna amb sentiments de fraternitat. Sabem que això és possible malgrat els obstacles.". Sí: La Terra se'ns dóna, uns la treballen, molts l'estimen, uns altres la respecten, n'hi ha que no ho fan pas, uns en viuen i uns altres quasi no en poden viure, etc.

Nosaltres que tenim arrels en una terra pagesa (la nos-tra comarca) també ens pot ser interessant o curiós conèixer les trifulgues camperoles de gent a molts quilòmetres lluny de nosaltres. Per exemple, el viure o sobreviure de l'Anacleto i la seva dona, la Teresita. Això és al Paraguai. La seva jornada és molt llarga. A les cinc del matí es desperten. Sota un sol que crema, l'Anacleto i la colla, durant més de vuit hores, tallen i amunteguen la canya que creix en una gran extensió.

Després de pencar de valent, de llogar jornalers i cami-oners, què li queda en diners? Doncs allò que es diu "net, net", ben poca cosa. El que fóra més o menys cinc o sis euros.

Mentrestant, a casa, la Teresita, va atrafegada cuidant l'hort, els cinc fills, les bèsties...no para. Malgrat que tot plegat sigui poc rendible, l'Anacleto ha heretat del seu pare l'amor a la Terra, i va treballant cada dia des de ben matí, hores i hores.

I una altra lluita: Ha de resistir els embats de grans empreses estrangeres, latifundistes brasilers i europeus, i que perjudiquen els petits productors. Problemes i neguits.

A la vida camperola del món, hi ha molta gent amb penúria. Molts Anacletos i Teresitas. Molts que estimen la Terra, i tot i patint, sí, l'estimen. Mereixen respecte, però amb respecte no n'hi ha prou. Els que hi poden fer alguna cosa haurien de procurar que els Anacletos i les Teresitas no s'hagin de llevar a les cinc de la matinada, que el sol no els cremi tant la pell, que els quedin uns quants diners més per a poder viure amb dignitat tota la família.

Page 42: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Futbol CF Solsona - Foto: Lluís Closa

Campionat de Catalunya de 1a territorial (Grup 5)

CF Solsona, 2 - UE Guissona, 0CF Solsona: Miquelet, Cots (J. Codina), Obiols, Joanet, M. Vilar (Raül), Jean, Miki (Casanovas), Àlex (Martín), Pau (Mosqui), Moncu i Pep.UE Guissona: Adrià, Balagueró (Mingot), Pont, Pacheco, Eudald (David), Molina, Oliva (Rodríguez), Ribó, Arístides, Edgar (Condal) i Ramon.El sr. Antonio CORTÉS BERMÚDEZ va dirigir l’encontre, auxiliat pels srs. José M. Ribes Grimaldos i Josué Israel Veloz López. La labor del col·legiat va ser bona, encara que a vegades els auxiliars el van confondre amb les seves senyalitzacions. Va mostrar targetes grogues a Cots, Miki i Jean (pel Solsona) i a Balagueró, Eudald, Ramon i Oliva (pel Guissona).

Aquest partit de rivalitat comarcal es va resoldre favora-blement per als escapolats del Solsona. Els visitants feien un joc tècnic, de passades precises i « marcant » territori amb fortes entrades d’algun dels seus jugadors. La velocitat dels locals es notava cada vegada més amb penetracions per les bandes, rebent senyalitzacions de fora de joc, que no sempre ho eren.

En el minut 11, es produeix una falta en la medul·lar esquerra de la línia defensiva del Guissona. La falta, l’executa Joanet en forma parabòlica horitzontal, pentina un defensa i la pilota supera Adrià, que no s’esperava aquesta pronunciada trajectòria. (1-0).

Joc altern, amb més velocitat solsonina, i bones accions dels porters Adrià i Miquelet. El perill és més factible sobre l’àrea visitant i així es produeix un còrner. Pau el llança, és re-butjat per diversos jugadors, torna a Pau que xuta, la pilota toca el travesser i entra dins la porteria. És el minut 38 i el 2 a 0.

Control del joc per part del Solsona fins l’acabament del temps reglamentari.

En la segona part el joc ràpid dels locals continua, els visitants volen contrarestar-lo, entrant per les bandes, però es troben amb un Miquelet que resol la seva feina molt bé. Els atacs també arriben a la porteria d’Adrià que també té força feina. A mesura que passa el temps, els atacs es fan més patents i peri-

Xut a gol

llosos, però els porters defensen a capa i espasa el seu marc. En els últims minuts és quan més atacs es produeixen. El mig camp està quasi trencat i el fet de treure des de les porteries fa que hi hagi atacs constants, però sense tenir reflex en el marcador.

En resum, els tres punts aconseguits pels solsonins han estat per la velocitat d’aquests joves, que han superat un lluitador i veterà Guissona. També s’ha de tenir en compte que la pilota, amb la qual es va jugar el partit, va ser donada per COINSA, S.L. i ens ha portat un altre resultat positiu.

PROPERA JORNADACAMPIONAT DE CATALUNYA DE PRIMERA TERRI-TORIAL (Grup 5)Diumenge, 14 de novembre de 2010, a les 4 de la tarda, al Camp Municipal d’Esports de La Pobla de Segur.

CF POBLA DE SEGUR & CF SOLSONA

Per fi els jugadors del Solsona es van retrobar amb la victòria, després d' un mes d' octubre "horribilis". El partit es va iniciar amb el que seria la tònica de tot el matx, un Solsona abocat a la porteria rival i creant ocasions clares de gol. Tot i això no va ser fins ben entrada aquesta primera meitat que no es va poder obrir la llauna, fruit d'un mal refús del porter visitant. Aquest gol va donar confiança als locals, que van fer dos gols més abans del descans.

A la segona meitat, els jugadors del juvenil solsoní, van sortir amb menys intensitat, fruit del resultat. Tot i així, els visitants tan sols van inquietar la porteria defensada per Nil en un gran xut que va tenir una gran resposta per part del

porter local. Aquesta va ser de les poques ocasions que els visitants van inquietar el porter local.

Un gol més i molt de joc del mig del camp van caracteritzar la segona part del partit.

La propera setmana, descans per calendari i no es torna a competir fins al dia 20 de novembre, que és dissabte i un altre cop a casa. Esperem que el sotrac dels últims partits ja quedi com una anècdota més de la temporada.

Juvenil “A”

C.F. Solsona, 4 - Escola de Futbol Artesa - Ponts, 0Jugadors: Nil, Moussa (David) (1 gol), Múrcia, Aleix (Raül), Puig, Aresté (Codina), Cots , Jaume (Andreu), Moha (Sarri (1 gol)) Robert (2 gols).

Nil Flores va mantenir la seva porteria a zero

Page 43: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Futbol CF Solsona

Juvenil “B”

Solsona, 3 - P.I. Puig, 1Alineació: Villa, Juanju, Remí, Comelles, Marc M. (1 gol), Àlex H., Axel, Nil, Marc Argerich, Abdellah (1 gol). També: Bajona, Bernat (1 gol), Oliva.

Els partits dolents també s’han de guanyar!!

Partit complicat, el que es jugava diumenge passat al camp municipal de Solsona. Un diumenge al matí fred, en-nuvolat i trist que no feia venir gaires ganes de llevar-se del llit per anar a jugar a futbol.

Els juvenils del Solsona van sortir al camp una mica massa refiats pel fet de portar una bona ratxa i per jugar contra un equip que estava classificat al final de la taula. Però aviat es va veure que ni uns eren tan bons ni els altres tan dolents i, que si es volia guanyar el partit s’havia de suar la samarreta. A l’equip li va costar entrar al partit, però un cop hi va ser no va tardar gaire estona a posar-se amb un 2 a 0 a favor al marcador. Un gol va ser fet per Abdullah, que va pressionar fins al final una pilota i va aprofitar un mal refús. I l’altre, fet pel Marc Martínez, després d’una bona obertura a la banda d’Axel. Abans d’acabar la primera part els visitants van escurçar diferències al marcador aprofitant una mala entesa entre el porter i la defensa local.

A la segona part va seguir tot igual. Els visi-tants penjant pilotes per sobre de la defensa local i esperant algun error per poder igualar el partit i el Solsona intentant jugar la pilota. Fins que una jugada molt ben trenada entre Bernat i Axel va ser aprofitada pel primer per marcar el tercer gol i tancar el partit. A partir d’aquí, els visitant ja van baixar els braços degut a la seva baixa forma física i el Solsona va acabar de dominar a plaer fins al final del partit.

APUNT: Els partits no es guanyen abans de començar, en aquesta categoria qualsevol equip et pot complicar la vida i fer-te un ensurt.

Abdellah.- Gran inici de temporada de l’Abdellah, lluitant amb totes les defenses visitants i marcant gols decisius

Cadet

CF Solsona, 6 Sant Pau de Manresa, 0Alineació: Carles, Moha, Jose Luis, Ángel, Gerard, Aleix, Joan, Mariano, Guillem, David. També: Adrià, Abde, Alex V, Serni, Ossama.

Tres punts més per seguir a dalt

Dissabte dia 6 els cadets del Solsona ju-gàvem a casa contra el Sant Pau de Manresa.

Començat el partit, al minut 13 va arri-bar la primera ocasió per a nosaltres, però l’atura el porter. El Solsona va atacant, amb l’equip rival al seu camp, però com passa últimament el gol es resistia en el minut 21, al 27 i al 29; tres ocasions que no les vam saber aprofitar i així amb algunes ocasions més per nosaltres finalitzava la 1a part.

La segona part vam començar a fer circular la pilota ràpida i al minut 8 de la 2a segona Ossama assis-tia cap a Mariano. Tan sols sis minuts més tard Mariano li dóna la pilota a David, que va fer pujar el 2n gol al marcador, gran partit de David. Després de continuar amb el Sant Pau al seu camp al minut 61 Abde feia una assistència que Joan rematava a gol. Tres minuts després Serni feia una assistència cap a David, que feia el segon del seu compte particular i el 5è del Solsona: Solsona 5 i Sant Pau 0 a falta de 16 minuts per al final.

Com la setmana passada, vam jugar més tranquils i vam co-mençar a controlar el partit amb la possessió de la pilota fins que a sis minuts del final Gerard feia una passada a Abde que regatejava al porter i empenyia la pilota dins la xarxa. Final del partit: Solsona, 6 - Sant Pau de Manresa, 0.

Cadets: Amb aquesta segona part i la primera de Súria som un equip; felicitats, nois!!!!!

Cal destacar la tasca dels laterals, que en tot moment van pujar i baixar.

Bon treball de l’Àlex Valverde

Infantil

C.F. SolsonaC.F. Cardona

suspès

Aleví “B”

Solsona “B”, 9 - Callús, 1Alineació: Pablo, Roger, Adrià, Eduard, Joaquín, Joaquín, Andreu

Partit sensacional!!

Aquest dissabte jugàvem a casa amb moltes baixes i sense la possibilitat de fer cap canvi. Així, doncs, va haver de fer de jugador en Roger, que fins ara compartia la porteria amb el Pablo. La jugada va sortir bé perquè va ser un dels jugadors més destacats, amb dos gols i una molt bona feina jugant de davanter. El partit no va tenir gaires complicacions, ja que els blaus des del començament van sortir a guanyar el partit, amb un futbol col·lectiu fenomenal. Cal destacar els 3 gols de l'Adrià, 2 de l'Eduard, 2 de Roger, 1 de Ricard i l'últim marcat pel nostre porter Pablo de penal. Moltes felicitats i treballant així aconseguirem bons resultats.

Page 44: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Aleví “A”

CF Solsona, 11CE Sallent “B”, 1Gols: Noè 5, Fran 3, Andrei 2, Pere 1.

Gran Solsona endollat!!

Això és, ni més ni menys, des del minut 1 el que va fer el C. F. Solsona, va plantejar un partit seriós i amb moltes ganes. El partit no podia començar millor, Fran als primers minuts va enganxar dos cacaus que posaven molt i molt bé el marcador per al Solsona. A la segona part va sortir de la banqueta en Noè i juntament amb Fran i Andrei van crear un trident impossible de parar per al Sallent, i entre ells van marcar 3 gols més. Tot l’equip del C. F. Solsona es va contagiar de l’actitud que imposaven els atacants i no van deixar que el Sallent s’apropés a la porteria local defensada per un segur Agustín. Així, doncs, van arribar al descans amb un 5 a 0 a favor de l’aleví solsoní. Tot i el clar marcador a favor, no hi havia res aconseguit, encara quedava una part per endavant i s’havia d'acabar de guanyar aquest partit.

Així que a la tercera part van tornar a sortir al màxim, i Noè, gràcies a la seva rapidesa i a ser murri, va marcar 3 gols més. En Pere també va voler participar a la festa solsonina i va estar molt actiu a la davantera, i quan va trobar una pilota morta a l’àrea va afusellar al porter visitant col·locant el 9 a 0 al marcador.

A l’última part l’equip solsoní no va deixar de donar gas i va aconseguir 3 gols més. L’única nota negativa que embrutava una mica el marcador va ser el gol que va arribar per una errada defensiva, tot i que, queda clar que la defensa solsonina va estar impecable, i va realitzar un partit molt seriós. Està claríssim, amb esforç teniu premi! La setmana que ve visitem el camp del Valls de Torroella. Si l’actitud dels solsonins segueix perfecta, tornaran a tenir premi final que val més que la victòria, que és la felicitat que dóna el saber que s’ha guanyat lluitant!

Pere Algué, gran esforç, va aconseguir 1 gol.

Benjamí “A”

CF Solsona “A”, 2 - Moià, 6Equip titular: P. Puig, A. García, M. Mujal, G. Robles, M. Bajona, J.M. Macías, G. Estany. També han jugat: P. Serra, M. Barcons, P. Barbens i A. Camí.

Manca gol i tensió Al primer quart dos errors indi-

viduals condemnaven els blaus a haver d'arriscar durant tot el partit per intentar treure quelcom positiu del matx. En una competició tan igualada, els errors que cometem nosaltres mateixos són un premi excessiu pels mèrits dels rivals, que n'han tingut prou de fer gols a la contra. Només al tercer quart ha semblat que es podria culminar la reacció blava escurçant la diferència al 4-2, només un miratge, ja que han tornat els errors, i amb això, dos gols més.

Gerard Estany. Gran treball durant tot el partit

Benjamí “B”

CF Solsona “B”, 5La Salle de Manresa “A”, 4Alineació: David, Guillem, Hamza, Toni, Arnau C., Hug, Arian. També: Ricard, Marc O., Arnau T., Núria.

Partit vibrant!

Tot treball té la seva recompensa. Després de realitzar un bon partit els locals van poder celebrar una victòria molt desitjada, que donarà una mica de moral a aquests joves jugadors per seguir treballant de la mateixa manera. El partit va ser marcat per força igualtat per part dels dos conjunts. Es va trencar a la primera part gràcies a l’eficàcia en els llançaments de falta de l’Hug! Tres seguits! Pintava bé pel Solsona. En una jugada desafortunada retallaven distàncies els visitats. El gran treball d’Arian a la segona part amb dos gols d’autèntic “killer” van donar avantatge per encarar la recta final. Al final, resultat més ajustat i partit vibrant, el jugat a Solsona! Enhorabona, nois! Us ho mereixeu!

L’Hug va marcar 3 gols de falta espectaculars!

Prebenjamí “A”

CF Solsona, 7 - CE Arrels, 0

El derbi es decanta pels blaus

El dissabte dia 6 de novembre es va disputar el derbi dels pre-benjamins. El Solsona va controlar el partit des de bon principi i això es va reflectir en el munt d’ocasions de gol que van tenir els Blaus. Els jugadors del Solsona van marxar al descans amb un resultat a favor que va permetre provar coses noves en la represa. L’Arrels també va disposar d’ocasions de gol però els porters van estar molt encertats.

Podem dir que es va veure un partit disputat entre els dos equips. Ànims i a seguir així!!!

Prebenjamí B

C.F. Solsona “B”, 0C.F. Súria “A”, 27Jugadors: Aaron, Alexis, Joel, Nil, Carles, David, Àlex, Sebi, Maria i Dani.Entrenadors: Rubén Pérez i David Pérez

Massa diferència d’edat

Els solsonins no van poder fer res davant de la diferència d’edat del Súria i van perdre per 0 gols a 27.

Va ser un partit dominat des del minut 1 per l’equip visi-tant, el qual no va tenir cap problema per avançar-se al marcador i jugar a plaer la resta del matx. Vuit gols al primer quart, set al segon, cinc al tercer i set al darrer quart... Res a fer.

El potencial solsoní es veu quan juga amb equips de la seva edat. Quan s’enfronta a equips més grans, com és evident, no pot mostrar el seu joc. Tot i això, un altre partit per anar agafant experiència i per veure que, quan siguin una mica més grans, podran plantar cara a equips amb més potencial que ells.

Ànims i endavant!

Futbol CF Solsona

Page 45: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Cadet Juvenil femení

Solsona, 0 - Sant cugat, 3

El St. Cugat passa per sobre d’un Solsona que tot i el resultat deixa bones sensacions

El passat dissabte es va dispu-tar a Solsona el partit corresponent a la 5a jornada de la lliga cadet-juvenil femenina. Aquesta vegada es rebia un rival del qual no es tenia cap referència anterior però que prometia ser dur, tenint en compte el que en “deia” la taula classificatòria. De segur, un equip que lluitarà pel títol, vist el potencial demostrat en el camp.

El partit no va tenir color en cap dels moments i el Solsona no va poder fer res per retenir els punts a casa. Les rivals eren superiors en gairebé totes les facetes del joc i també en intensitat, cosa que va propiciar un desgast físic de les locals que passaria factura en forma gols. Tot i l'evident desigualtat, el Solsona sorprenia durant gaire-bé tota la primera meitat mostrant una imatge sòlida en defensa, amb unes estructures força organitzades i una compenetració fins aleshores no vista, que només es veia trencada per algun descuit puntual. Tot i això la falta d’agressivitat va fer que arribés el primer gol després d’una magnífica jugada associativa de les rivals.

El Solsona, fidel a les idees que es transmeten des del primer dia, intentava sortir amb la pilota controlada per tal de crear perill a la porteria rival, cosa que, malgrat la gran pressió rival, s’aconseguia en alguna ocasió. Tot i això les constant pèrdues de possessió, fruit del ritme del rival i d’alguna imprecisió a l'ora de construir, obligaven les noies a romandre tancades a camp propi fins a encaixar un segon gol que va desmotivar, en certa manera, l’equip, que tant estava treballant per parar un “Santcu” llançat.

A la represa, però, cal dir que es va aguantar el marcador una bona estona, i malgrat que la intenció fos lluitar per augmentar la possessió de l’esfèrica per tal de crear perill, aquesta seguia en mans de les rivals. Al final una jugada d’infortuni acaba amb la pilota dins la xarxa defensada per les blaves i desmunta per complert el Solsona, que ja feia estona que tibava més per orgull que per cap altra cosa. A partir d’aquí s’acaba el partit i comença a ser un caos sense sentit per part dels dos conjunts.

Per finalitzar, i de segur que els presents ho van apreciar, cal destacar positivament el treball defensiu de conjunt realitzat durant la primera part, ja que tot i que sembli contradictori (pels gols encaixats) va ser molt més organitzat i ordenat. Tot i això no hi ha res fet encara, falta corregir alguns errors i augmentar l’agressivitat, millorant així aquesta faceta del joc que de segur que aviat servirà per posar-nos a la butxaca els partits exercint un major control del joc.

Felicitats pel treball, i cap a més!!!!!

Marta Alonso

Cadet 1a Divisió Grup 8

Tona, 2 - CE Arrels, 0CE ARRELS: Jordi Vila, Ivo, Albert, Xavi, Sala, Arnau, Ollé, Roger, Guilli, Piju i Àlex. També Ribera, Houssain, Pau, Oualid i RobinGols: 1-0 min 12, 2-0 min 30

Una mala primera part decideix el partit

Els cadets del CE Arrels van tornar de terres osonenques amb una altra derrota, produïda per la mala primera part que van jugar. Semblava que la boira que hi havia al camp els va fer sortir freds i desencertats a disputar el partit.

Els locals, aprofitant-se de la situació, van aconseguir marcar els dos gols a la primera part.

En començar la segona part, ja es va veure un canvi d’ac-titud en els solsonins, amb molta més concentració i amb un altre aire de jugar. El que no va acompanyar va ser l’encert, ja que tot i gaudir d’alguna bona ocasió no van encertar a marcar el gol.

Aquest dissabte rebrem el Torelló a 1/4 de 4 de la tarda.

Futbol CE ArrelsFutbol CF Solsona

Infantil - 2a Divisió - Grup 5. - 6-11-10

CE Manresa “B”, 4 - CE Arrels, 0Jugadors: Dani, Oriol, Josep Maria, Miquel, Ferran, Guiu, Marcel, David, Manel, Roger, M.Caelles, M.González, Livian, M.Sala.

Plantem cara al líder!

Els infantils d’Arrels aquesta set-mana van jugar al nou estadi municipal Congost davant el Manresa “B”, líder de la categoria.

Un camp difícil perquè els equips del C.E. Manresa despleguen sempre un bon joc col·lectiu.

Però els solsonins, després de la desfeta de la setmana passada, no vo-lien una altra pluja de gols i van sortir al camp amb més ganes que mai i amb una estratègia molt ben planificada pel seu entrenador Jordi.

El plantejament defensiu dels vi-sitants va sortir bé, ja que, al descans, van arribar-hi amb un 2-0, després d’un gol en possible fora de joc, i l’altre un “golàs” de l’extrem.

A la segona part, el Manresa va sortir “endollat” i va marcar dos gols en menys de 10 minuts. Tot feia pensar que seria un festival pels locals. Lluny d’això, els de Solsona, molt motivats tot el partit, van continuar fent un gran treball defensiu, i sortint al contraatac van tenir vàries oportunitats de fer gol. Per finalitzar, hem de felicitar tot l'equip per l’esforç i les ganes que hi van posar, i especialment al nostre porter, el Dani, que va estar espectacular, traient pilotes impossibles.

Jordi, l'entrenador de l'infantil d'Arrels

Page 46: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Futbol CE Arrels

Alevins “B” C.E. Arrels

CE Súria, 0 - CE Arrels, 5 CE ARRELS: Brahim, David Colell, Ferran Colell, Marc Casaldàliga, Agustín Moreno, Arnau Valls, Agustín Carrizo, Kader Guettaf.

Partit resolt amb solvència

Seguint amb la tònica de l’anterior jornada els ale-vins del CE ARRELS varen jugar un gran partit a Súria. Dominant d’una manera solvent en totes les variants del joc, començant amb una contundent línia defensiva i passant per un mig del camp treballador i creatiu que va permetre desenvolupar un constant, letal i efectiu joc d’atac.

El resultat reflecteix el que es va veure damunt el terreny de joc, un CE ARRELS superior i molt efectiu. Seguint amb aquesta dinàmica estem segurs que en poques jornades es col-locaran en els llocs de privilegi a la taula classificatòria.

Alevins “A” C.E. Arrels

CE Arrels, 1CF Atlètic Segre, 2CE ARRELS: Guillem Ribó, Lluís Pijuan, Albert Pijuan, Kader Guettaf, Manel Estany, Marc Pujol, Guillem Bajona, Toni Moreno.

Resultat injust

Visità Solsona potser el millor equip de futbol base de la província de Lleida, l’Atlètic Segre, havent guanyat tots els partits per escandaloses golejades. Els jugadors solsonins van saltar al terreny de joc amb el ferm objectiu de plantar-los cara amb un valent plantejament, clar i contundent: forta pressió a tot el camp en defensa i control quan es tenia la pilota per a poder realitzar atacs amb tot l’equip.

Va ser millor equip el CE ARRELS, però el resultat final no acompanyà i se l’endugueren els del Segrià per un ajustat, però del tot injust, 1-2. El proper diumenge visita Solsona el CF GUISSONA, un gran equip amb el que -si es vol guanyar- s’haurà de jugar amb la mateixa intensitat que contra l’Atlètic Segre.

Pebenjamins F7. Grup 19

Manresa CE, 3 - Arrels CE, 1ARRELS: Anass Serroukh, Marc Masana, Albert Solanelles, Carles Montraveta, Aniol Serra, Riel Capdevila, Marc Colillas, Andreu Pijuan, Aleix Viladrich, Jaime Paz i Pol Sanjuan.Gol: Andreu Pijuan

Decideix la pilota parada

Partit molt disputat entre els dos equips, que es va resoldre en jugades a pilota parada. El joc dels dos equips va ser molt igualat, només l’aspecte físic i algunes jugades aïllades van decidir. El Manresa va començar marcant el primer gol gràcies a una falta fora de l’àrea. El jugador bagenc va fer passar la pilota entre la barrera i el porter. L’equip solsoní va despertar d’un inici en què els jugadors estaven un xic adormits i ben aviat van arribar algunes jugades de perill davant la porteria del Manresa. La defensa de l’equip bagenc es va mostrar expeditiva, gairebé massa, per aturar les arribades dels davanters d’Arrels. La primera falta llançada per l’Andreu va ser aturada pel porter local de manera extraordinà-ria. Però va arribar una altra falta en el vèrtex de l’àrea. De nou l’especialista era l’Andreu, i aquest cop no va fallar. L’empat havia pujat al marcador. Els dos equips van intensificar el joc, amb alternatives constants. La superioritat no es feia palesa a favor de cap equip. Va arribar una jugada a l’àrea d’Arrels i la pilota va tocar al braç d’un jugador solsoní. L’àrbitre va assenyalar penal. El jugador local va fallar l’ocasió de posar-se davant el marcador i va llançar la pilota fora. El partit seguia amb la mateixa tònica, fins que de nou l’àrbitre va tornar a assenyalar un altre penal a l’àrea d’Arrels, per considerar mans una jugada involuntària d’un defensor visitant. Aquest cop sí que el jugador del Manresa va marcar. Això va influir moralment en els jugadors visitants. Molt més, quan en una jugada dins l’àrea del Manresa el defensor va fer caure el Carles i l’àrbitre no va assenyalar la infracció. Ja a la darrera part, Arrels es va llançar a l’atac amb més cor que cap, però això no va donar cap resultat. En un córner, el Manresa feia el 3 a 1 que seria definitiu. En general l’equip d’Arrels encara té marge de millora, cal treballar més el joc de conjunt, ser més forts en defensa i més contundents en el remat a porteria.

Andreu Pijuan, autor del gol de falta

Page 47: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Futbol Sala Fundació P. Esp. Arrels

Primera Divisió femení base Grup 1Temporada 2010/2011 - Dissabte 06/11/10

Bon Salvador A. E. “A”, 3 F. Esp. Arrels “A”, 5 Jugadores: Carla Ferrer, Anna Magin, Laia García, Paula Vilà, Eva Masana, M. Rosa Colell, Tania Bonillo, Laura Moreno, Maria Moreno, Urgell Marco, Ramona Sató.Entrenadors: Miquel Bonillo, Delegat: Jaume García

Victòria treballada a fora

El partit d’aquest dissabte va ser el primer test fiable per veure el nostre nivell real en la competició, ja que ens enfrontàvem a un equip molt similar a nosaltres i amb uns resultats semblants. Cal remarcar que la pista era a l’aire lliure i de ciment, cosa que afegia més dificultat al partit. Durant la primera part vàrem dominar el partit i vam anar al descans amb un 1-3 a favor. Al començament de la segona part ens vàrem despistar i ens van empatar gràcies al seu esforç. Ens va costar molt tornar a fer el nostre joc i a 5 minuts del final ja vàrem fer el 5è. gol, fet que ens va donar la tranquil·litat i va tornar a posar les coses al seu lloc. Com a conclusió, cal dir que són aquests partits difícils on realment aprenem i on es veu reflectit el nostre esforç i la nostra il-lusió per seguir jugant i disfrutant. A seguir així i fins aviat!!

Juvenil - 2a Divisió - G.19

Balconada, 0 – Arrels, 2Arrels: Magí, Óscar, Sorin, Palla, Roca, Alí, Moha, Jorge, Nourddin, Najim, Ferran. També: Josep M., Oriol Gols: Nourddin

Victòria en un camp molt difícil

L’Arrels ha tornat amb els 3 punts d’un camp difícil, tant per les condicions del terreny de joc com per la qualitat i motivació de l’equip local.

La primera part va ser molt igualada. Els locals van sortir forts, intentant controlar el partit, però els jugadors de l’Arrels no es van deixar sorprendre i, passats uns primers minuts de domini local, van capgirar la situació i, durant una gran part d’aquest període, van poder dominar la Balconada. Cap equip no va disposar d’ocasions massa clares durant els primers 45 minuts, i al descans es va arribar amb empat a 0. El pitjor contratemps va ser la lesió del Palla, que va haver de deixar el terreny de joc als 15 minuts de començar el partit.

A la represa, els manresans van sortir decidits a sentenciar el partit, van fer-se amb el domini de la pilota i van disposar d’algunes ocasions, mentre l’Arrels buscava les seves ocasions al contraatac. Als 20 minuts, una falta a l’esquerra, el Nourddin xuta, la pilota rebota en un jugador de la barrera i acaba al fons de la xarxa. A partir d’aquí, els locals van intensificar el seu domini, però amb més cor que cap, mentre els nostres es defensaven amb ordre i disposant d’alguna bona ocasió a la contra. Finalment va ser el Nourddin qui va tornar a culminar-ne una, marcant el segon a falta de 10 minuts. Això va afectar els locals, i fins al final pràcticament no es va veure més futbol. El Moha va entrar en aquest joc i va ser expulsat juntament amb un jugador de la Balconada.

Sense fer un bon partit, s’han aconseguit 3 punts valuosos cara a la moral. El proper dissabte rebem el Puigcerdà, un equip que ha millorat respecte anteriors temporades.

Futbol CE Arrels

Federació Catalana de Bitlles i Bowling

XX Lliga de Lleida de Bitlles Catalanes 2010 - 2011

Jornada 7 - 30/31-10-10 - SEGONA B SOLSONA 508 31 GÀRZOLA 526 41

Jornada 7 - 30/31-10-10 TERCERA A VALL DE LORD 450 27 VALLVERD B 450 28

Jornada 8 - 6/7-11-10 - SEGONA BLA FULIOLA 545 40 SOLSONA 540 38

Jornada 8 - 6/7-11-10 TERCERA EQUIP FLOR DE LIS 441 28 VALL DE LORD 475 32

Bitlles Ramon Estany

Page 48: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Lliga Comarcal Consell Comarcal del Solsonès

JORNADA 8 - 6-7 DE NOVEMBREBar Castell – Llobera ..........................................................................................0-3Bar Peter – Castellar de la Ribera ........................................................................6-2 L’Auba Freixinet – Sant Climenç ..........................................................................4-7Ardèvol – Expert Rafart Navès ........................................................................... 4-4Clariana de Cardener – Montmajor ......................................................................4-2Olius Solmèdic – Clínica Vet. “El Solsonès” ..........................................................5-2Sant Llorenç de Morunys – Lladurs Sputnik ........................................................15-5

CLASSIFICACIÓ GENERAL...............................................................PJ... PG.....PE....PP..... GF..... GC.... PUNTSGUIXERS "LA PERGOLA" .............................7..... 7 ........................ 37 ..... 12 ...........21OLIUS SOLMÈDIC.......................................8..... 7 ...............1 ...... 41 ..... 19 ...........21FS SOLSONA ESTANC DE BAIX ....................7..... 7 ....... ............... 30 ......8 ............21BAR CASTELL ............................................8..... 6 ....... ......2 ...... 43 .....26 ...........18LLOBERA ...................................................8..... 5 ...............3 ...... 22 ..... 10 ...........15BAR PETER ................................................8..... 4 .......1......3 ...... 29 .....26 ...........13CASTELLAR DE LA RIBERA ..........................8..... 4 ...............4 ...... 27 ..... 21 ...........12ARDÈVOL ..................................................8..... 3 .......2......3 ...... 37 ..... 31 ...........11CLARIANA DE CARDENER ............................8..... 3 .......1......4 ...... 29 .....29 ...........10EXPERT RAFART NAVÈS ..............................8..... 3 .......1......4 ...... 27 .....30 ...........10SANT LLORENÇ DE MORUNYS .....................8..... 3 ...............5 ...... 35 .....34 ............ 9SANT CLIMENÇ ..........................................8..... 3 ...............5 ...... 22 .....32 ............ 9CLÍNICA VETERINÀRIA "EL SOLSONÈS" ........8..... 2 .......1......5 ...... 17 .....39 ............ 7MONTMAJOR ............................................8..... 2 ...............6 ...... 16 .....35 ............ 6L'AUBA FREIXINET ......................................8..... 1 ...............7 ...... 13 .....35 ............ 3LLADURS SPUTNIK ....................................8.......................8 ...... 23 .....59 ............ 0

EQUIP. GOLEJADOR. GOLSCLÍNICA VETERINÀRIA .....................ALBERT CAELLES...............................................11BAR CASTELL ................................DAVID ALBAREDA ..............................................11OLIUS SOLMÈDIC............................. XAVI CAZORLA ................................................11GUIXERS "LA PÈRGOLA" .................. ALFONS MUJAL ...............................................10BAR CASTELL ................................... CARLES PISA .................................................10ARDÈVOL ...................................... JORDI MUNTADA ..............................................10CLARIANA DE CARDENER ................. JOSEP MORENO ...............................................10

JORNADA 9 - 13-14 DE NOVEMBREGuixers.“.La.Pèrgola”.–.Bar.Castell.(diumenge,.a.les.12.del.migdia,.al.pavelló).

Llobera.–.Bar.Peter.(dissabte,.2/4.de.7.tarda,.a.Llobera).

Castellar.de.la.Ribera.–.L’Auba.Freixinet.(dissabte,.2/4.de.7.tarda,.a.Castellar.de.la.Ribera).

Sant.Climenç.–.Ardèvol..(dissabte,.2/4.de.5.tarda,.a.St..Climenç).

Expert.Rafart.Navès.–.Clariana.de.Cardener.(dissabte,.2/4.de.5.tarda,.a.Navès).

Montmajor.–.Olius.Solmèdic.(dissabte,.2/4.de.7.tarda,.a.Montmajor).

Clínica. Vet.. “El. Solsonès”. –. Sant. Llorenç. de. Morunys. (dissabte,. 7. tarda,. al.pavelló).

FS.Solsona.Estanc.de.Baix”.–.Lladurs.Sputnik.(dissabte,.6.tarda,.al.pavelló).

PARTIT AJORNATGuixers.“La.Pèrgola”.–.FS.Solsona.Estany.de.Baix.(dijous.11.de.novembre.22.h.al.pavelló).

Bar Castell, 0 - Llobera, 3

Contundent victòria d'un Llobera que va plantejar un partit molt seriós defensivament

Les tímides arribades del Bar Castell no eren suficients per obrir la llauna, i els de l'Hostal Nou a la contra és mostraven més perillosos. Al minut 20 arriba el 0-1 en una jugada molt ben trenada de l'equip verd, que "Messi" empeny a la xarxa. Els pals i en Melet eviten anar al descans amb un marcador més ampli.

La segona part va ser un voler i no poder del Bar Castell, que va mostrar una millor cara, però la defensa i el porter del Llobera minavem la moral de l'equip verd i blanc. Així, doncs, en dues contres ben portades pel Llobera, el partit va quedar resolt.

Després de 8 jornades els dos equips seguei-xen ocupant llocs d'honor a la taula classificatòria i seguiran donant batalla en una lliga que promet ser apassionant i molt igualada.

PROGRAMACIÓTARDOR - HIVERN 2010

Telèfon: 973 48 42 25 - www.solsonafm.cat

L'Informatiu: Divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespreRepetició: Dissabte i diumenge a les 4 de la tarda

El Vermut: Diumenge a les 12 del migdiaRepetició: Dimarts a les 11 del matí

Retransmissió del ple municipal (quan s'escau): Dijous a les 9 del vespre

El Rebost dels Contes: De dilluns a divendres a 2/4 de 9 del vespreRepetició: Dissabte a les 5 de la tarda

Nova Orleans-Solsona, en una estona: Divendres a 2/4 d'11 de la nit. Repetició: Diumenge a 2/4 d'11 de la nit

Salut amb Creu Roja: De dilluns a divendres a la 1 del migdia

Camins: Dissabte a les 12 del migdiaRepetició: Dijous a les 11 del matí

Pluràlia (mensual): Dimarts a 2/4 de 8 del vespreRepetició: Dimecres a les 11 del matí

Societat Anònima: Dilluns a les 11 del matíRepetició: Divendres a les 7 de la tarda

Parlem de Pilotes: Divendres a les 5 de la tardaRepetició: Dissabte a les 7 de la tarda

Entre Tots: Dissabte a les 10 del matíRepetició: Dijous a les 5 de la tarda

Electrozona: Dimecres a 2/4 de 10 de la nit

Page 49: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Futbol Sala Laura Sala

Preferent catalana - Grup 5

Castellar de la Ribera, 9Torrente de Cinca - Massalcoreig, FS ''A'', 6

El partit va començar puntualment al muni-

cipal de Castellar de la Ribera. Ens enfrontàvem al Massalcoreig, el 5è classificat. Va començar essent un partit ràpid, i als dos minuts va arribar el primer gol, gol que va marcar Vila. Els nostres jugadors anaven bé, creant ocasions i atacant, i amb cosa de dos minuts més van arribar els gols de Pep i de Divins, i al minut 15 i mig ja hi havia un 3 a 0 al marcador. Tot i això no s'havien d'adormir: quedava molt partit per davant.

I així va ser, el Massalcoreig arribà a porteria i va marcar el seu primer gol, posant el 3 a 1.

Però aleshores, un Pep molt atent es trobava prop del porter i aquest allunya una pilota que recu-pera Pep i marca el quart gol.

Acostumat a fer hat-tricks a la primera part, no podia ser menys i a falta de 5 minuts per anar al descans Pep torna a marcar pel Castellar, posant el 5 a 1 al marcador. El qui va augmentar el seu compte personal també va ser Vila, que passat un minut de l'últim gol va enviar la pilota al fons de la xarxa. Però els visitants no es donaven per vençuts i van marcar el segon gol particular. Tanmateix, Divins tenia set de gol i abans d'anar al descans va marcar el seu segon gol, que representava el 7 a 2 en el marcador.

A la represa, ens esperaven uns quants gols més i bastanta emoció, un estira i arronsa dels dos equips. I a mig minut d'haver començat el partit, el Massalcoreig va marcar posant així el tercer gol. Continuaven lluitant i semblava que de mica en mica s'anaven apropant més, i va arribar el 7 a 4, i encara faltava un quart d'hora per finalitzar el partit. Però els nostres jugadors volien els 3 punts sí o sí, i després d'una jugada Divins assisteix al capità Xerol i aquest envia l'esfèrica al fons de la xarxa, posant així el 8 a 4. Faltaven 10 minuts per acabar el partit i els nostres jugadors ja portaven 5 faltes. S'havia de vigilar i filar molt prim. Però a falta de 7 minuts es disposaven a xutar un doble penal que va acabar en gol: 8 a 5 i nervis a flor de pell. Aquests 7 minuts van ser un anar tornar. El visitants van jugar de 5 i, sí, van marcar un gol, el sisè del seu compte. Però en l'últim minut Jordi S. va marcar el 9è del Castellar i així va acabar el partit, amb un 9 a 6 al marcador, amb un partit bastant entretingut i amb un Castellar que de mica en mica va cuidant els seus errors.

La setmana vinent ens desplacem a Llardecans per disputar la 7a jornada de Lliga. El partit es disputarà a les 6 de la tarda. ÀNIMS!!!

Futbol Sala PB Solsona

Primera Nacional B. Jornada 6

PB Solsona Trepovi, 2Esparreguera CFS, 2Jugadors: Seuba, Ritort, Albert Fernández, Eli, Joan (cinc inicial), Erola (c), Ivan Alsina, Quique, Hazel i DaniEntrenador: Albert Viladrich. Delegat: Josep VidalBaixes: Sam, Jordi i DavidGols: Albert Fernández (1 a 0 minut 5), Ivan Alsina (2 a 2 minut 38)

Primer punt

La Penya va jugar a casa, contra l'Esparreguera C.F.S., el seu partit corresponent a la sisena jornada de lliga. La primera part va començar molt bé per la Penya ja que al minut cinc de joc l'Albert Fernández feia pujar l'1 a 0 al marcador. A partir de llavors l'Esparreguera tenia més el control de la pilota i la Penya sortia al contraatac. Però aviat la Penya es va carregar amb cinc faltes en contra. I quan faltaven dos minuts per acabar la primera part, la Penya va cometre la sisena falta, provocant un llançament de doble penal a favor de l'Esparreguera, que el van transformar amb gol, fent pujar l'empat a un al marcador. Amb aquest resultat s'arribava al descans.

A la segona part la Penya va sortir a per la victòria. Hi va haver algunes ocasions pels dos equips i alguns pals, i va ser l'Esparreguera el qui en aquesta ocasió es va carregar amb cinc faltes, però sense arribar a cometre la sisena. I quan faltaven set minuts per acabar el partit, i la Penya tenia bones ocasions per marcar, va ser l'Esparreguera qui donava la volta al marcador, aconseguint l'1 a 2. Als últims minuts de partit la Penya va sortir de cinc amb porter jugador, i va aconseguir el gol de l'empat a falta de dos minuts pel final, mitjançant l'Ivan Alsina. I encara fins a l'últim segon de partit la Penya va disposar d'algunes bones ocasions per endur-se la victòria, que al final no va poder ser, i el partit va acabar amb empat a dos gols.

Equip patrocinat per TREPOVI, BENZINERA SE-TELSIS, PROSETEL 95 I SOLMÈDIC

Sènior masculí - Diumenge 14 de novembre del 2010, a les 12 del matí

Pavelló Municipal Mila (Salou)Primera Nacional B, jornada 7:

Salou F.S. P.B. Solsona Trepovi

Page 50: Celsona 696

�0 696 - Divendres, 12-11-2010

Bàsquet CB Solsona - Fotos: Lluís Closa

Campionat de Catalunya Sènior masculí 2a Cat.

CB Manlleu “A”, 85TB Assessors CB Solsona, 87TB ASSESSORS CB SOLSONA 87: Oriol Gavaldà (0), Quico Rafart (17), Dani Vendrells (0), Alexis Pardo (3), Xavier Viladrich (0), Brian Torrico (0), Roger Comas (16), Xavi Merino (31), Ferran Torres (0), Jordi Ramon (20).Parcials: Min. 10 21-21. Min. 20 44-42. Min. 30 69-66. Min.40 85-87.

Partit molt complet i victòria sobre la botzina

El TB ASSESSORS CB SOLSONA va jugar el pas-sat diumenge un partit molt complet amb un sol però gran contratemps, la lesió del Ferran, quan tan sols es jugava el segon minut de partit. Un inconvenient que va deixar molt minvats els jugadors solsonins, que ja es presentaven amb la baixa per malaltia del Valentí Farràs, que precisament cobreix la mateixa posició que el Ferran a la pista.

Durant el primer període els solsonins van viure amb el desconcert de la lesió del Ferran (i el seu desplaçament a l’hospital de Vic per part de membres de la Junta). Així, al minut cinc s’arribà amb un desfavorable 13-5 al marcador, que un temps mort del tècnic solsoní aconseguia recompon-dre arribant-se amb empat a la fi d’aquests primers deu mi-nuts. El segon quart continuà amb la recuperació solsonina, arribant a tenir fins a vuit d’avantatge a falta de dos minuts pel descans. Malauradament, dos minuts de desconcentració defensiva permetien tres triples consecutius dels d’Osona que els feien tornar a posar al davant al descans.

El tercer temps va transcórrer sempre amb els de Solsona per sota en el marcador, amb desavantatges petits entre dos i cinc punts, però sense perdre mai la sensació de tenir el control del partit. Així es continuà en el darrer període, fins a arribar al minut quaranta amb un 85-81 en l’electrònic. Amb canvis “d’handbol” (canvis de jugadors defensa-atac) es va aconseguir arribar amb empat a falta de 8 segons, i amb una darrera cistella del Merino en el darrer segon de partit després d’una gran assistència del Quico, s’aconseguia una ajustadíssima i molt important victòria final.

Ara cal esperar l’abast de la lesió del Ferran, que aquesta setmana passa revisió amb el fisioterapeuta del Barça. Esperem que no passi d’un esquinç però caldrà veu-re els resultats de les proves. Molts ànims al jugador i als companys d’equip!

Aquest diumenge, en horari molt poc habitual en els partits com a local del TB ASSESSORS CB SOLSONA, rebem un altre dels equips igualats amb els taronges en la primera posició de la taula (fins a cinc equips comparteixen aquesta primera posició). El Sant Pere de Terrassa és una nova prova de foc pels nostres jugadors, i un partit impor-tantíssim de cara al futur en la classificació. El partit és diumenge a 2/4 de 12 del matí al pavelló “nou” solsoní. US HI ESPEREM A TOTS I TOTES!!!

Tota la informació sobre equips, resultats i classifi-cacions, a www.cbsolsona.com

Sènior femení

CB Solsona, 45 - CB Vilatorrada, 50Parcials:13-16, 18-29, 27-35, 45-50.Jugadores: Corominas 2, Sierra 14, Vilaginés, Llorens 2, Caita, Sala 8, Tordesillas 4, Codina 2, C. Estany 5, Ribera 8.

El Solsona va caure davant un Vilatorrada que va portar la iniciativa en el joc però que no va poder trencar-lo amb diferències de-cisives fins als darrers minuts. El desencert en els tirs lliures, amb un total de 24 tirs errats, va ser el principal problema que van afrontar les locals.

El Solsona i el Vilatorrada van entaular un pols en el primer quart, amb petites diferències de les visitants (13-16). Les bagenques van marcar les distàncies (18-29 al descans), però no van poder escapar-se en el marcador. Amb una defensa forta, el Solsona va ajornar la sentència del Vilatorrada, que en els instants decisius, però, no va dubtar i va adjudicar-se la victòria.

Calendari del cap de setmana del CB Solsona

Cap de setmana amb tots els equips federats en competició. Cinc partits a casa (en sessions matinals de dissabte i diumenge) i quatre desplaçaments. Atenció: tingueu present aquest cap de setmana els partits del júnior i del sènior masculí, que habitualment es juguen els dissabtes a la tarda, es jugaran diumenge al matí. No us els perdeu!!!

Partits.a.casa:Dia .................. Hora .........Categoria.....................................................Equip VisitantDissabte, 13 ......9,30 .........Pre-mini mixt C. B. VILATORRADA, de St Joan de VilatorradaDissabte, 13 .....10,45 ........Mini mixt ......................CEIP CATALUNYA-NAVARCLES GROCDissabte, 13 .....12,15 ........Cadet masc. .............................. TERRES I PARETS - ASFE BDiumenge, 13 ... 10h .........Júnior masc. ..........................................C. B. SANTPEDORDiumenge, 14 ..11,30 ........Sènior masc. 2ª Cat. C. B. SANT PERE TERRASSA SOLMANIA

Desplaçaments:Dia ............... Hora ...... Categoria....................................... Equip LocalDissabte, 13 .....10,30 ........Infantil masc. ............................................. C. B. NAVÀS BDissabte, 13 .....12,30 ........Cadet fem. ................................................... S. A. SÚRIA BDiumenge, 13 ..12,30 ........Júnior fem. ....................................... C. E. MARISTES RUBÍDiumenge, 14 ..19,30 ........Sènior fem. 3ª Cat. .................. C. B. MARTORELL-SOLVIN B

Consulteu els calendaris actualitzats, resultats i classificacions a www.cbsolsona.com. Visita’ns al Facebook.

Page 51: Celsona 696

�1696 - Divendres, 12-11-2010

Bàsquet CB Solsona

Mini mixt

St. Joan Vilatorrada, 68CB Solsona, 76

Victòria treballada davant un rival que no va posar les coses fàcils en cap moment. Un bon segon temps dels solsonins els va permetre agafar un lleuger avantatge al marcador que van saber conservar. Durant el darrer període, els nervis i l'encert del rival van tornar la igualtat momentàniament, però en els últims minuts els solsonins van recuperar la concentració fins acabar amb vuit punts d'avantatge. Arbitratge poc encertat que, malgrat tot, no va influir en el marcador final.

Cadet masculí

Bàsquet Navarcles, 38CB Solsona, 49Jugadors: Aleix, Roger, Jordi, Gerard, Abdelah, Marc, Moisès, Èric, Pau i Quirze. Parcials: 6-14, 13-11, 09-16 i 10-8

El Solsona guanya en un partit molt dolent

El passat diumenge 7 de novembre, el cadet masculí del CB Solsona es desplaçava a la localitat de Navarcles per disputar el 4t partit de la fase prèvia; el rival era bàsquet Navarcles.

Els solsonins van sortir molt concentrats, tant en defensa com en atac, tot i que hi va haver algun error en defensa. Seguidament, en el segon període, els taron-ges es van bloquejar en atac (només vam fer 2 cistelles en joc), i en defensa els locals ens van dominar el rebot que els permetia tenir fins a 3 o 4 opcions de fer cistella. En la segona part vam seguir la línia de la primera part. Nosal-tres érem incapaços de tancar el nostre rebot però per sort en atac tornàvem a tenir les idees més clares. Només 2 triples locals al final del partit feien escurçar les diferències al marcador.

S'ha de millorar la defensa, ser més agressius a l'hora de tallar les passades i tancar el nostre rebot. En atac cal millorar els tirs lliures ( 9/21 ).

Aquest dissabte a 1/4 d'1 del matí ens visita el cuer del grup, el TERRES I PARETS-ASFE B.

El Toni Ribalta i el Mohamed Bensalah són els entrenadors del cadet masculí.

XXX Cursa Sant Crist de Balaguer

Marc Aranda 2n aSant Crist

Dissabte dia 6 de novembre a 2/4 de 5 de la tarda es va disputar la Cursa de Sant Crist de Balaguer.

La cursa té un desnivell acumulat de 300 mts. de pujada i de 200 mts de baixada. El primer i últim tram és força ràpid. Enmig hi ha la dura pujada a l’ermita de Sant Crist.

La participació va ser d’uns 225 atletes, entre ells quatre atletes dels Fondistes del Solsones: Gemma Mangas, Jordi Santacreu, Marc Aranda i Josep Alconchel, obte-nint bons resultats i un altre podi del Marc.

La cursa va ser guanyada per Carlos Oriach amb un temps de 33’17 minuts, seguit per David Francome amb 34’34 i tercer va ser Hugo Figueras amb 34’56 minuts.

En Marc va fer un temps de 38’27 minuts entrant al lloc 18 de la general i segon de la seva categoria.

Josep Alconchel va entrar al lloc 93 de la general amb un temps de 44’24 minuts.

Josep Santacreu va fer un temps de 50’42 minuts entrant al lloc 155 de la general.

En la classificació de dones la guanyadora va ser Carme Millan amb un temps de 41’30 minuts. Segona va ser Montse Magallon amb 45’41 minuts i tercera va entrar Eva Godia amb 46’10 minuts.

La Gemma va fer un temps de 54’53 minuts entrant al lloc 199 de la general.

L’últim atleta va fer un temps d’1’16 h.

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Pròximes curses13 de novembre 5 milles nocturnes de Cerdanyola 14 de novembre Memorial Ramon Blanch, Vilanova de la Barca (10 km)21 de novembre volta a l’Estany d’Ivars d’Urgell, (10 km)21 de novembre Mitja Marató de Ripoll.29 de novembre Mitja Marató de Tarragona.

Més informació Ribera Esports i www.atletisme.comhttp://fondistesdelsolsones.blogspot.com/

Page 52: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

La pilot de velocitat, que aquest any disputa el CEV dintre de la categoria de Moto2, ha patit una lesió que li impedirà assistir a la sisena prova del certamen que es disputa aquest cap de setmana al Circuit Ricardo Tormo de Cheste. Carla va rebre un fort impacte al genoll mentre entrenava el passat cap de setmana. Com a conseqüència del cop, va començar a patir forts dolors, i després de sotmetre a Calderer a diferents proves radiològiques i TAC, els metges han aconsellat molta precaució i repòs a

Patinatge Club Patinatge Solsonès

COPA CATALANA 2010

Montse i Rosa Isanta s’acomiadena casa de la competició catalana

Durant aquest cap de setmana, 6 i 7 de novembre, la nostra ciutat va acollir la Copa Catalana de Patinatge Artístic 2010. Un esdeveniment, on només hi arriben els tres millors de cada territorial. El Club Patinatge Solsonès, a més de ser-ne l’organitzador, comptava amb dues veteranes a la selecció de Lleida: Montse Isanta en categoria Juvenil i Rosa Isanta en Sènior.

Després de penjar la senyera, va co-mençar la competició del programa curt de la categoria Sènior, on Rosa Isanta va tornar a demostrar la seva gran qualitat sobre els patins, però el fet de participar en la competició més important de la temporada i a més a més fer-la a casa, li va suposar molts nervis a la pista. Per això va tenir alguns errors que la van dur a la 3a plaça provisional del podi.

Més tard, va ser el torn de la cate-goria amb més nivell, la dels Juvenils, on Montse Isanta va omplir la pista fent gala de les seves dots interpretatives, en un programa curt amb molts pocs errors. La nostra juvenil quedava 6a provisionalment.

Al diumenge, i de bon matí, les Sèni-ors van iniciar la competició per al disc llarg. La Rosa va ser l'última a sortir a pista. Tot i així va demostrar un bon tem-perament aconseguint quasi brodar tots els integratius. Això, la va fer meritòria de la primera plaça del programa llarg, que sumant-hi la puntuació del curt, va acabar com a Subcampiona de la Copa Catalana Sènior.

Montse Isanta, sabent que no ho tenia fàcil, sortia amb la pressió de remuntar places amb el programa llarg. Els nervis propis d’una competició de tant nivell, no li van impedir demostrar la seva velocitat

i qualitat a la pista, aconseguint excel·lents cabrioles. Finalment, però, es va haver de conformar amb la 7a posició.

A banda dels resultats obtinguts, les dues patinadores estan molt satisfetes del treball i preparació que han dut a terme per a arribar a aquesta competició. Per això, també volen agrair la paciència i dedicació del qui les ha acompanyat tots aquests mesos, el seu entrenador, Joan Jané.

Així, tanquen el seu pas per la Copa Catalana amb un palmarès brillant; la Montse amb dos títols i la Rosa sense ha-ver baixat del podi en els últims 5 anys.

La propera setmana, les germanes Isanta disputaran el seu últim campionat, aquest cop a la ciutat de Mollerussa. Des d’aquí, molta sort!

Moto 2

Carla Calderer no podrà participara la cursa de València

la pilot catalana. D'aquesta manera la jove lleidatana diu adéu a la cursa d'aquest cap de setmana en la qual tenia posades totes les seves esperances i en la qual hagués continuat amb el procés d'aprenentatge que ha suposat per a ella el Campionat d'Espanya de Velocitat de la present temporada. Encara que falta que noves proves mèdiques ho confirmin, també és probable que Carla no pugui participar a la cita final de CEV, que se celebrarà a Jerez una setmana després.

Page 53: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Botifarra Xavier Solà i Bosch, Secretari d'organització de la JNC (CDC i JNC del Solsonès)

La lliga és aquíLa Lliga de Botifarra ja ha començat! Les manilles ja han començat a

caure per tal de donar vida a la setena edició d'aquesta competició. I no podia ser sense veure uns resultats contundents. Cal remarcar la victòria del rei dels empats, Navès, davant els campions de l'any passat, Cambrils! L'absència del capità, al que volem felicitar per la bona nova, no va afectar als navesencs. I així, donant un toc d'atenció de cara al campionat! Els de Solsona també hi van forts! (8-2) Tot aconseguint més de mil punts de partit en un sol partit i posant-se líders de la classificació! Lladurs i Sant Climenç també comencen apuntant molt alt amb les seves victòries.

Ara La Lliga ja no para! El proper 21 d'aquest mes tindrem nous i emo-cionants partits! Sort a tots!

LA LLIGA DE BOTIFARRA

RESULTATSSANT CLIMENÇ - FREIXINET ...............................................................7-2OLIUS - LLADURS ....................................................................................3-7SOLSONA – C. DE LA RIBERA ...............................................................8-2CAMBRILS - NAVÈS ................................................................................ 6-4

CLASSIFICACIÓ

PRÒXIMA JORNADA 21 DE NOVEMBRECAMBRILS - SOLSONA: Diumenge 6 hFREIXINET – OLIUS: Diumenge 6hC. DE LA RIBERA – SANT CLIMENÇ: Diumenge 6 hLLADURS - NAVÈS: Diumenge 6h

Els equips d'Olius i Lladurs

Esports Consell Comarcal del Solsonès

Arriba la III Trobada Esportiva a SolsonaLa tercera edició de la Trobada Esportiva es celebrarà avui divendres 12 de novembre a partir de les 3 de la tarda a diferents instal.lacions esportives municipals de Solsona

Aquesta és una trobada oberta a la parti-cipació de tots els joves de 1r a 4t d’ESO de tota la comarca del Solsonès.

Enguany està confirmada la participació de tots els centres de Secundària del Solsonès i les modalitats esportives seran les de Futbol Sala i Futbol 7. És prevista la participació d’un centenar de joves de 12 i 16 anys. L’objectiu de la Trobada Esportiva és la de crear nexes d’unió entre joves de diferents procedències mitjançant la pràctica de l’esport.

La Trobada Esportiva és possible gràcies a la col.laboració del Pla de Ciutadania i Immigració, l’Àrea de Joventut i Esports del Consell Comarcal del Solsonès, el Consell Esportiu del Solsonès amb el suport de l’Ajuntament de Solsona i els centres de Secundària de la comarca, IES Francesc Ribalta, Escola Arrels II, SES Sant Llorenç i UEC l'Afrau. En acabar la trobada s’oferirà un berenar a tots els assistents.

La 10a Nit de l’Esportista serà el proper divendres 26 de novembre

El divendres 26 de novembre a les 8 del vespre es celebrarà la desena edició de la Nit de l’Esportista al Teatre Comarcal de Solsona organitzada pel Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona con-juntament amb totes les entitats esportives, escoles de la comarca i amb el suport del Consell Esportiu del Solsonès. A partir del divendres 12 de novembre els interessats a assistir-hi ja poden passar a recollir les entrades al Consell Comarcal del Solsonès. El llistat de nominats no es farà públic fins la mateixa nit de l’Esportista.

Enguany hi haurà definides 5 categori-es: La d’Esport Individual d’Alt Nivell, la d’Equips Federats, la d’Esport Escolar, la Menció Especial i el Premi Premsa.

Page 54: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Esquí Redacció

Port del Comteacollirà un Slàlom FIS Ramon Carreras, president de la FCEH i altres membres de la junta directiva de l'entitat catalana han estat els dies 29 i 30 d'octubre a l'estació de Port del Comte, per a constituir el comitè organitzador de la prova FIS que es disputaràel 12 i 13 de març a l'estació del Solsonès

Projeccions Centre Excursionista del Solsonès

21è Cicle de ProjeccionsEntrada gratuïta - Dissabte 13 de novembre 2/4 de 10 del vespre

"El canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus"a càrrec de Jordi Camins (Durada, 1 hora)

Conferència-audiovisual amb l'objectiu de conèixer per mitjà d'imatges comparatives dels darrers 25 anys el retrocés i extinció de les glaceres dels Pirineus, a partir del contingut dels llibres El Canvi Climàtic a les Glaceres dels Pirineus i La Glacera d'Aneto. Efectes del Canvi Climàtic en imatges, explicant prèviament de manera bàsica com "funcionen" i quina és la dinàmica d'aquests aparells glacials, fent també un breu repàs de la història del clima i les glaciacions, per acabar amb un torn de preguntes o col·loqui.

Jordi Camins, alpinista i esquiador, ha participat en ascensions i expedicions a muntanyes d'Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Des de 1982 dedica part del seu temps lliure a l'observació de l'evolució de les glaceres, principalment dels Pirineus, col.laborant amb la Generalitat de Catalunya en l'estudi d'aquestes glaceres.

C. Castell, 8Solsona

973 48 00 78

El Divendres 29 d'octubre el president i membres de la junta directiva de la FCEH es van reunir a San Llorenç de Morunys para donar impuls a la prova FIS d'esquí alpí, un eslà-lom, que es disputarà en la pista del Llop de l'estació de Port del Comte, a 2.010 metres d'altura i amb 200 metres de desnivell. El tràmit d'homologació d'aquesta pista i dues més, on es podrien disputar fins a proves de Súper gegant, es va sol·licitar a l'estiu i en aquests moments està pendent de confirmació. Tot apunta que serà positiva, ja que la pista reuneix totes les condicions i característiques necessàries per a ser homologada. El comitè organitzador d'aquesta prova FIS, nova en el calendari de compe-ticions de l'estació dels Pre-Pirineus catalans, estarà format per la FCEH, la pròpia estació Port del Comte, els clubs de la zona Club Esquí Solsona, Club Esquí Port del Comte i Club Esquí La Coma i institucions locals. Port del Comte, amb una nodrida experiència en organització de proves dels circuits Interclubs, destaca també pel seu suport a l'esquí de base.

Com apunta el seu director Alfons Ferrer: "som una estació que per estructura, activitats i tipus d'usuaris estem molt implicats amb el públic familiar, però que al mateix temps tenim pistes i capacitat per a acollir i organitzar amb èxit una prova FIS com la qual tindrà lloc al mes de març". Durant la seva visita durant el matí del dia 30 d'octubre al Port del Comte, on van estar acompanyats per Marc Escarré, alcalde de La Coma i Alfons Ferrer, director de l'estació, Carreres i la junta directiva de la FCEH van conèixer el sistema de reciclatge de l'aigua i aprofitament de la neu, així com els treballs que es porten a terme a l'estiu i a la tardor per a la preparació de les pistes. Port del Comte, estació privada que en els últims anys ha demostrat una gestió impecable, ofereix, a part de l'esquí, un ventall d'activitats de neu per a tots els públics i edats entre les quals destaca la pista de trineus i doob.

Page 55: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Cartellera

CURSOSAVISOS

Sopar de l'any 1970!!Tots aquells que vau nèixer aquest any us podeu apuntar als telèfons: 699 847 431 (Rosa) o 687 536 421 (Dolors). El sopar es farà el dia 20 de novembre a quarts de deu al Crisami. Agrairíem confirmació abans del dia 13 de novembre.

Curs de màrketingDins la línia de formació del Pla Inicia 2010, està previst realitzar un curs gratuït de Màrqueting per a persones emprenedores durant el mes de novembre. Dies i horaris: 9-11-16-18 de novem-bre de 16-20 h. Lloc: sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.Cal confirmar assistència a [email protected] o bé al telèfon 973 482003

Curs d'iniciació a l'àrabPunt Òmnia (C/ Alcalde Moles, 30) El Punt Òmnia, la FAVIBC, l'Associ-ació de Veïns de Josep Torregassa i la Comunitat Islàmica del Solsonès orga-nitzen un nou curs gratuït d'iniciació a l'àrab, obert a tothom. Es durà a terme els divendres del 12 de novembre al 25 de març de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre.Cal inscriure-s'hi al Punt Òmnia fins al 5 de novembre al telèfon 973 48 27 53 o bé per correu electrònic a l'adreça [email protected]. Hi col·laboren el Servei d'Ocupació de Catalunya, l'Ajuntament de Solsona, el Fons Social Europeu, el Departament de Treball i Adigsa.

Jornada científica de la Catalunya Central sobre fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i sensibilitat química múltipleSolsona, 19 de novembre de 2010, a la Sala d’Actes del Centre Tecnològic i Fo-restal de Catalunya. Ctra. Sant Llorenç de Morunys km 2. PROGRAMA: 9h: Recepció dels assistents. 9.30h: Inauguració de la Jor-nada a càrrec del sr. Albert Muntada President executiu del Centre Sanitari del Solsonès. 9.45h: Últims avenços en el tractament de la Fibromiàlgia: Dra. Violant Poca i Dias. Cap de Servei. Reumatòloga – Institut Ferran de Reumatologia. 11h: Pausa- Cafè. 11.30h: Paper del virus XMRV en l’etiologia de la SFC: Dr. Ferran J. Garcia Fructuoso: Direc-tor científic. Reumatòleg – Institut Ferran de Reumatologia. 12.30h: Sensibilitat Química Múltiple: Dra. Anna M. Cuscó i Segarra; Metgessa i experta en SQM. – Institut Ferran de Reumatologia. 13.45h: Cloenda a càrrec del sr. Marià Chaure i Valls President del Consell Comarcal del Solsonès.

Cartell del Carnaval de Solsona 2011Tema: Lliure. En el cartell hi ha de posar: Carnaval Solsona 2011. Mida: 40x55. Vertical o horitzontal. Trameses: Asso-ciació de Festes del Carnaval de Solsona (Apartat de Correus núm. 67), Ajuntament de Solsona, Oficina de Turisme del Solsonès i Oficina de Turisme del Nucli Antic. Ad-missió: Fins al 12 de novembre de 2010.

CONCURSOS

ACTIVITATS

T'agradaria aprendre a ballar sardanes?L'Agrupació Sardanista de Solsona organitza un curset per aprendre a comptar i ballar sardanes.Hora: de les 11 a les 12 del matí, tots els dissabtes. Durada: Del 6 de novembre al 18 de desembre. Lloc: Club Catalunya Caixa. Hi col·labora: L'Ajuntament de Solsona. Us hi esperem!!

Història musical de SolsonaDiumenge 14 novembre de 2010 a les 5 de la tarda al Teatre Comarcal.1a part músical. Presentació del llibre a càrrec de: Jordi Tormer, Josep M. Tripi-ana, Josep Albets.

Exposició fotogràfica musicalAls baixos del Consell Comarcal (pati) Del 15 de novembre al 23 de desembre de 8 a 10 del vespre. Tots els dies.A la mateixa exposició es podrà adquirir el llibre.

PRESENTACIONS

CONFERÈNCIA

Conferència “Personatges històrics del Solsonès”A càrrec de Rafael Pérez i Cabanes.Dissabte, 13 de novembre a les 7 de la tarda al local social de Freixinet. Organitzat per l'Assocaició de Veïns de Freixinet i Rodalia

Rafael Pérez i CabanesNeix a Bocairent (València) el 1946. És llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i té estudis de Filologia Semítica a la Universitat de Barcelona. Actualment és Catedràtic en Llengua i Literatura Castellana a l’Institut de Solsona.Ha publicat diversos treballs sobre la història i la literatura dels segles XVIII i XIX, a més d’alguns textos de narrativa i també de crítica literària en publicacions estatals.

Page 56: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Llibres Jaume Adam i Vidal

El proper dijous, dia 18 de novembre a les 5 de la tarda, a la sala del club de jubilats Sant Jordi de Solsona, es

presentarà el llibre:

L’església de Sant Llorenç de Morunys abans de 1936

Escrit per Jaume Adam i Vidal

L’acte serà presentat pel sr. Jordi Torner, director de l’arxiu co-marcal del Solsonès, i per la sra. Rosa M. Vila, presidenta dels Amics del Museu de Solsona.

L’autor farà una xerrada comentant els aspectes més rellevants del llibre i exposant també algunes fotografies antigues sobre l’església de Sant Llorenç.

L’organització de l’acte anirà a càrrec del Club Sant Jordi, l’Arxiu Comarcal i els Amics del Museu de Solsona. Col·laboren, la Parròquia de Sant Llorenç i l’Associació Cultural Vall de Lord.

El llibre tracta d’identificar, mostrar grà-ficament i descriure tots els altars i retaules existents abans de 1936 a l’església parroqui-al de Sant Llorenç, molts d’ells desapareguts i altres afectats parcialment. A la vegada, es presenta una descripció històrica de cada altar i retaule, no tant sols dels existents el 1936 sinó també dels seus predecessors.

El llibre constitueix doncs, una aproxi-mació històrica a l’església de Sant Llorenç, seguint com a fil conductor el seu mobiliari religiós.

Bases del VII Concurs literari de relats curts escrits per dones

1- El concurs s’adreça a dones de totes les edats.

2- Té caire vocacional; no s’admetran candidates que hagin publicat obres a nivell professional.

3- El tema del relat és lliure.

4- Les obres presentades podran ser escrites en llengua catalana o castellana.

5- Cada autora podrà concursar-hi amb un únic treball.

6- S’hauran de lliurar 5 còpies de l’obra a l’adreça que indicarem mecanografiades a doble espai i per una sola cara, en paper DIN-4, cos de lletra 12, interlineat 1’5 i amb una extensió mínima de 4 fulls i màxima de 10 fulls. A la portada es farà constar el títol de l’obra i l’edat de l’autora. També s’enviarà una còpia per e-mail a la següent adreça: [email protected]. A dins un sobre es faran constar clarament el nom, cognoms, adreça, e-mail i telèfon de l’autora.

7- Els originals s’hauran d’adreçar a: Associació de Dones del Solsonès, Casal de cultura, bústia núm. 24 , 25280 Solsona (Lleida).

8- El termini d’admissió d’originals serà el 14 de febrer de 2011.

9- Totes les obres presentades hauran de ser in-èdites, quedaran excloses del concurs les obres premiades en altres concursos. Així mateix, la presentació d’una obra comporta que l’autora no té compromesos els drets d’edició i que l’obra no ha estat presentada a cap altre premi o certamen pendent d’adjudicació.

10- El jurat d’aquest concurs estarà format per dues persones de l’Associació de Dones del Solsonès i tres persones de l’àmbit cultural i acadèmic de la comarca del Solsonès.

11- El premi serà un record del certamen i la pu-blicació dels relats guanyadors en un llibre editat per l’Associació de Dones del Solsonès.

12- L’acte de proclamació de les guanyadores es farà per la fira de Sant Isidre a Solsona; la data i el lloc s’anunciaran més endavant.

13- La presentació dels originals suposa l’accepta-ció íntegra d’aquestes bases i condicions generals, així com els drets i obligacions que se’n deriven. Sense prejudici de la propietat intel·lectual de l’autora, els drets de la publicació dels treballs premiats correspondran a l’Associació de Dones del Solsonès, la qual podrà reproduir-los fent-hi constar el nom de l’autora.

Concursos Associació de Dones del Solsonès

Xarxa Redacció

L'associació Empresaris per al Solsonès s'estrena al Facebook

La nostra missió: vetllar pel desenvolupament econòmic, social i professional del teixit empresarial del Solsonès.

La nostra visió: crear il·lusió, amb una actitud positiva, iniciativa i entusiasme. Gràcies a tots per ser seguidors.http://www.facebook.com/aesolsones

Page 57: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Presentació del llibre El Jardí de les Dreugelsi el vídeo Nits d'Estiu 2010

Les llegendes són sovint històries eternes, històries que mai no han nascut però que sempre s'han explicat. Són potser només les traduccions directes de la llen-gua immemorial de les roques callades o del xiulet poruc de l'aire, que desajau la boira de les valls.

Fa uns pocs anys, Elisenda Ortega i M. Àngels Tàpies van començar a escoltar una història en els murmuris subtils de les pedres de Sant Andreu del Castell. Era la història d'un jardí que dormia latent sota l'herba i l'heura, un jardí sembrat per les Dreugels, les Dames del Castell.

Durant el primer Festival d'Arts Integrades Solstici d'Estiu, celebrat al juny de 2009, alguns olianesos van plantar i sembrar les llavors d'aquest jardí mig imaginari, que les Dreugels anirien cobrint

Elisenda presentant el vídeo Nits d'Estiu 2010

Elisenda Ortega, M. Àngels Tàpies i Pilar Quingles a la presentació del llibre “El Jardí de les Dreugels”

de pinzellades de màgia i colors d'espígol. Amb el jardí, Elisenda i M. Àngels van sembrar, també, la llegenda d'El Jardí de les Dreugels. Un any més tard, en les Nits d'Estiu 2010, presentaven un llibre narrant i il·lustrant la història.

A partir de la publicació de la lle-genda en forma de llibre il·lustrat, la veu de les Dreugels s'ha materialitzat i s'ha espargit d'una manera més tangible, per senyorejar les terres de l'antiga Oliana, les seves terres, per sempre. Amb poc temps, el llibre i el boca-orella han fet arrelar El Jardí de les Dreugels tan fort, que alguns dels olianesos més ancians comenten que aquesta història de les Dreugels del Castell

ja l'havien sentit, en alguna d'aquelles nits d'hivern en que el fred i els seus avis els arreplegaven vora el foc, asseguts sobre el caixabanc, per escoltar històries.

Potser tenen raó, potser les autores, a l'inventar-se aques-ta història només van despertar de la letargia allò que mai no s'havia explicat, però que sempre havia existit. Van traduir en paraules i il·lustracions un imaginari que només li faltava ser imaginat.

El cas és que, gràcies al llibre El Jardí de les Dreugels, publicat per Edicions Salòria i presentat de nou el passat 1 de novembre, les Dreugels ara existeixen. Les Dreugels van existir també d'una manera molt especial durant les Primeres Nits d'Es-tiu 2010, en una celebració d'exaltació a la mitologia pirinenca, amb representacions de llegendes autòctones, música en directe, projeccions audiovisuals, etc., que ha quedat documentat en un vídeo testimoni, editat per Jordi Camardons per Cau de l'Art i que també es va presentar durant la Fira de Tots Sants.

Públic assistent a la presentació durant la Fira Dreugels i follets de les Nits d'Estiu

Cultura Anna Simon i Ampurdanès

Page 58: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Trobades La comissió d'AA de la Cia Maria de Solsona

Amb motiu de la celebració dels 400 Anys de la Primera Festa de la Presentació, la comunitat religiosa de la Compa-nyia de Maria a Solsona, actualment l'Escola Arrels Primà-ria, celebrarà una Trobada d'antigues alumnes i amics de la Companyia de Maria, el proper dissabte 20 de novembre.

Els actes previstos s'iniciaran a 2/4 d'11 del matí amb la celebració de l'Eucaristia, a la Catedral, seguida d'una Pro-cessó amb la Verge Nena, pels Claustres de la Catedral.

Més tard, a les 12 del migdia, el Teatre Comarcal de Solsona acollirà un reportatge gràfic audiovisual i tres testimonis parlaran sobre "Com viure el nostre compromís cristià avui".

Els actes festius prosseguiran amb una ballada de sarda-nes a la plaça Major de Solsona.

Finalment, els assistents clouran la jornada amb un dinar de germanor, al Restaurant "Gran Sol".

Cal inscriure's mitjançant les butlletes que s'han enviat per correu a tothom vinculat a la festa i al full parroquial i que també es poden trobar a la recepció de la comunitat de la Companyia de Maria a Solsona. El preu del dinar és de 20 euros, però també es pot optar per participar tan sols als actes del matí.

Òmnium Cultural del Solsonès presenta: “El dia després. L’escenari del 29-N” a càrrec del professor Josep M. ReniuL’acte tindrà lloc el dissabte, 13 de novembre, a les 8 del vespre, a la sala cultural de l’Ajuntament de Solsona, al c/. Castell, 20

Òmnium Cultural del Sol-sonès vol atansar el públic solsoní a la contesa electoral del proper 28 de Novembre. És per això que, a fi de donar la màxima informació possible i sempre des de la neutrali-tat més absoluta, presenta aquesta conferència amb una eminència de prestigi poli-tològic al capdavant i des d’un enfocament científic del coneixement polític.

Al final de l’acte, s’obrirà un torn de paraula on tothom podrà participar-hi.

Conferències Òmnium Cultural del Solsonès

La Companyia de Mariaa Solsona celebrarà

una Trobada d'antigues alumnes

L'Escola Municipal de Música de Solsona participà a la III Jornada Musical a l'Auditori

El passat divendres 5 de novembre, a l'Auditori de Barcelona van tenir lloc les III Jornades musicals que organitzen el Departament d’Educació conjuntament amb L’Auditori. La jornada va tractar sobre l’exposició de diferents pràctiques educatives encaminades al des-envolupament de línies d’integració d’alumnat divers.

Tres professores de l'Escola Municipal de Mú-sica de Solsona, la Marta Serena, la Mamen Barreña i l'Anna Roure van presentar experiències d'inclusió d'alumnat amb alguna discapacitat, a través del projecte "Cors amb cor".

Tremenda Descarga Latina va animar la nit del divendres la Sala Sputnik de Solsona

Jornades Redacció Concerts Redacció

Page 59: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Un cafè amb.... Ramon Estany

- Com va nèixer la idea de fer un curs d'àrab a Solsona?Vaig veure que hi havia una gran comunitat de magri-

bins, sobretot anant pel mercat. I aleshores, vaig pensar que seria interessant un curs d'àrab, des de dues vessants: la lúdica, per les persones que els interessa aprendre idiomes o bé volen viatjar als països àrabs, i l'altra finalitat, més social, de poder crear un enllaç de comunicació entre les dues cultures que conviuen juntes a Solsona, la catalana i la magribí.

-A qui va adreçat principalment aquest curs?Està pensat pels professionals del sector educatiu, del

sector de la seguretat i la sanitat, que tenen més a veure amb aquestes comunitats. En general, totes aquelles persones interes-sades en aprendre la llengua àrab (conversa i inici a l'escriptura). I de fet, la convocatòria ha tingut èxit perquè pràcticament hem cobert les 15 places del curs disponibles.

-Com serà aquest curs?El curs tindrà una durada de cinc mesos, de novembre

fins a març, els divendres al vespre, al Punt Òmnia. El professor serà l'Abdelkaderz Chaid, que s'ofereix com a voluntari des de la Comunitat Islàmica del Solsonès. I els objectius són apren-dre el vocabulari bàsic per poder establir els primers diàlegs (salutacions, els dies, els temps, els números...), aprendre les tècniques bàsiques de l'escriptura i establir contactes de les formes culturals àrabs a partir de fotos, vídeos, música, gas-tronomia, tradicions...

-Per què pot ser interessant aquest curs?Jo penso que és una manera de poder comunicar-se mi-

llor. Quan ve una persona de fora, el país que l'acull d'alguna manera també s'ha d'obrir a aquestes persones.

-No hauria d'esser al revés, que més aviat la gent de fora s'ha d'esforçar a aprendre la llengua del país que l'acull?

Sí, també, però alhora hi ha d'haver una obertura, una reciprocitat, un donar i rebre, en aquesta multiculturalitat.

-I quines activitats fareu?L'àrab és una llengua molt complexa, i el curs és només

per iniciar-se, per conèixer l'alfabet, el vocabulari bàsic i poder

"Quan ve un immigrant, el país que l'acull d'alguna manera també s'ha d'obrir a aquesta persona"

Montse Selva Aldomà, coordinadora del curs d'iniciació a l'àrab a Solsona

Aquesta setmana comença a Solsona un curs d'iniciació a l'àrab, que s'imparteix al Punt Òmnia de Solsona. L'activitat és una resposta a l'èxit que va tenir un primer curs molt simple que es va fer fa alguns mesos. Parlem amb la Montse Selva Aldomà, tècnica coordinadora de la FAVBIC (Fede-ració d'Associacions de Veïns d'Habitatge Social de Catalunya), entitat que finança el curs

establir els primers diàlegs, practicant les salutacions, l'anar a comprar, situacions a l'hotel. Amb vídeos i CD's s'escoltarà la música i els diàlegs per aprendre la fonètica i saber-ho inter-pretar i també hi haurà una iniciació a l'escriptura, a aprendre a escriure els números, els dies....

En finalitzar el curs farem una avaluació escrita tipus test i es lliurarà un certificat d'assistència.

Page 60: Celsona 696

�0 696 - Divendres, 12-11-2010 �0 696 - Divendres, 12-11-2010

Societat

Per molts anys Mercè!!! Dels pares Miquel i Rosa, el Josep i tota la colla que t'estima.

Aquesta noieta ja n'ha fet 25.

Per molts anys!

L'Abel avui divendres ha fet 4 anys.Felicitats de part dels pares, germanet, avis i tiets.

Retrobada Curs "Nacio"- 1978-79

Page 61: Celsona 696

�1696 - Divendres, 12-11-2010

Llibres Josep M. Borés

Història Musical de Solsona

120 anys de recull de l'activitat musical de Solsona

Es presentarà aquest diumenge al Teatre Comarcal a les 5 de la tarda

Josep Albets és l'autor d'aquest excel.lent treball que recull totes les formacions musicals que hi ha hagut a Solsona des de l'any 1890 al 2010.

Aquest treball serà presentat al públic en un acte obert a tothom que s'ha organitzat al Teatre Comarcal aquest diumenge a les 5 de la tarda. Allí po-drem assistir a les actuacions de l'Orfeó Nova Solsona, escoltarem l'Elisa Buil i el Josep Cornella, la Coral Estel, els Pell de Serp, les Absentes i Iglú, un reguitzell d'estils musicals que de ben segur podrem gaudir.

A l'acte de presentació d'aquest extens treball es comptarà amb la pre-sència de Jordi Torner, director de l'Arxiu Comarcal de Solsonès, Josep M. Tripia-na, director de l'Escolania del Claustre i Capella de Música i l'autor, Josep Albets, fotògraf.

Per acompanyar la presentació de llibre, hi haurà als baixos del Con-sell Comarcal una exposició de tots els grups musicals fotografiats i que tothom podrà visitar gratuïtament des del 15 de novembre al 23 de desembre de 8 a 9 del vespre.

El llibreAquest recull que serà presentat

diumenge consta de 495 pàgines en les que hi ha publicades 700 fotografies, editat tot a tot color. Hi trobem tres parts diferenciades, on podrem gaudir de la informació i la història musical de 110 grups, 46 solistes i 6 grans formacions, orfeons i corals.

Una gran obra històrica on els protagonistes han estat els que amb il.lusió han participat del món de la música sol-sonina. La idea d'aquest recull, segons el Josep, es va iniciar al 1994 quan es va organitzar una exposició de 4 grups mu-

sicals. Al 2003 una altra exposició també de grups musicals va acabar d'encoratjar l'autor per iniciar el recull de tota aquesta història. Comença el llibre amb l'Orques-tra Planes que inicià l'activitat el 1890 i finalitza el recull amb el Grup Anna i Joan del 2010. Per a aconseguir-ho, el Josep ha comptat amb més de 300 col.laboradors als quals dóna les gràcies, i també agraeix als qui han ajudat aportant dades, noms dels membres dels grups i fotografies.

Estem davant una obra que serà referència musical i que tot i que no po-tencia cap estil per damunt dels altres, té l'objectiu de servir de catàleg i honorar els qui, d'una manera o altra, van participar del món musical. Val a dir que l'obra està centrada a Solsona i recull tota aquesta activitat de la ciutat.

Per fer-vos deler dels què hi tro-bareu, publiquem una part del llistat de grups que s'esmenten al llibre.

Orquestra PlanasRampillairesModerna SolsoninaBanda FalangeMaspláLiriamsDiamant ClubConjunt NovellesYoung-Ker'sAngelina, Salvador, EduardAlmogaversCamotsNovelles-BaratVailets de SolsonaDead FlowersGos FardosPep Pere XIIITitus i CargolsLa Faluga...GotFemixEra CrabaEspígolIglúCobla Ciutat de SolsonaPlàsticsBísmarkDiamantsNova-2Solsona 70...Reison FuzzBlody MamaBig BandSau al 7GigiPellofes RadioactivesFree CatHarpies...Sprit RoigPoca VergüenzaDuet EstelGrallersMales HerbesÇonsGrup CristalFree SongsCaracol Cojo...I així fins a quatre folis de llistat.

Com podeu veure, un recull que caldrà tenir. El diumenge al Teatre a les 5 de la tarda.

Page 62: Celsona 696

�� 696 - Divendres, 12-11-2010

Humor Gràfic Josep M. Borés

Que tingueu un bon dia!

A l'any 1919 als Estats Units s'inicià una campanya per prohibir el consum d'alcohol. Aquestes senyores es van fer una fotografia amb un rètol que diu així: "Aquells llavis que provin l'alcohol... no provaran els nostres". I.... veient la fotografia, qui és el qui no s'enganxa a una Xibeca?

Page 63: Celsona 696

��696 - Divendres, 12-11-2010

Diferències Josep M. Borés

Troba les 7 diferències

Els estudiants de Solsona van mostrar d'una manera pacífica com és la festa del Carnaval al Conseller d'Educació Ernest Maragall.

Solucions de la setmana passada, del Celsona 695

L'acudit del Simi

Page 64: Celsona 696