Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col-laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’àrea de dinamització comercial de l’Ajuntament de Solsona, de la regidoria de Promoció Econòmica, informa que els establiments comer-cials poden presentar, fins al proper 8 d’abril, sol·licituds d’incentius econò-mics que la Generalitat de Catalunya atorga a petites i mitjanes empreses comercials que realitzen projectes de millora en determinats àmbits.

Per explicar els requisits que cal complir en aquesta convocatòria, el Departament d’Innovació, Universi-tats i Empresa convoca els establi-ments de Solsona el proper dimecres 12 de març a les 4 de la tarda a la sala gòtica del Consell Comarcal. L’explicació sobre aquesta línia d’ajuts anirà a càrrec d’Emili Valdero, secretari de Comerç i Turisme del Departament.

Entre altres àmbits que poden ser motiu de rebre subvenció hi ha l’expansió territorial, la millora de la fórmula comercial, la gestió de la marca, els projectes de tecnologies de la informació i la comunicació, la logística,

Convoquen els establiments per parlar dels ajuts de la Generalitat per a petites i

mitjanes empreses comercials

la internacionalització i les reformes de mi-llora de l’establiment comercial, per citar-ne alguns.

Els Serveis Territorials del Departament a la Catalunya Central, organitzadors de l’acte, dema-nen als establiments que estiguin interessats a as-sistir-hi que enviïn un missatge de confirmació a l’adreça de correu electrònic carmecots@gencat.net, o bé una trucada al 93 693 02 71, indicant el nom i cognom i l’empresa.

L'espurna del Mia

...debats electorals...

2 559 - Divendres, 7-03-2008

Solsona Ramon Estany

El Trumfo sap promocionar Solsona i comarca

La Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona, que la UBIC ha organitzat per quart any, és un exemple de com el territori pot trobar sinergies entre els productes locals, el comerç i les administracions. Ho va afirmar Joan Gené, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat, en l’acte inaugural del certamen, a l’Ajuntament de Solsona. També van prendre part en la inauguració, a més del director de la fira, Josep Pelegrina, l’alcalde, Xavier Jounou, el president del Consell Comarcal, Marià Chaure i el diputat provincial Manel Medrano.

“Aquestes sinergies al final reverteixen en pro del desenvolupament rural i hi guanya el productor”, va destacar Gené, per a qui la clau radica a saber posar en valor el produc-te local i trobar els canals de distribució. I, per aquest motiu, “aquesta fira és un exemple, totalment ajustat als objectius de la Direcció General”. En aquesta línia, Josep Pelegrina va assenyalar que la Fira del Trumfo i la Tòfona ha servit “per obrir un aparador que per a molts productors els és gairebé impossible de trobar”.

Enguany aquest certamen monosectorial ha crescut vi-siblement, passant de la dotzena de parades de l’edició anterior a la cinquantena. “És una fira modesta, però que no para d’anar

endavant i consolidar-se”, va destacar en la seva intervenció Xavier Jounou. Per això “és una satisfacció per a l’Ajuntament de Solsona que vagi endavant la promoció d’aquest producte autòcton i de primera necessitat”. Igualment, Marià Chaure va qualificar el certamen com “una mostra de la vitalitat de Solsona i la comarca”.

Artesania alimentàriaEnguany, els organitzadors han potenciat també la fira de

productes artesans d’alimentació i representen la major part de parades del recinte, ubicat als principals carrers i places del nucli antic. Formatges, embotits, coques i olis són alguns dels productes que s’hi poden trobar, a més de les patates del Solsonès, princi-palment d’Odèn, Castellar de la Ribera i Pinell, i tòfones.

3559 - Divendres, 7-03-2008

Solsona Ramon Estany - Fotos: Ramon Estany - Kiko Montilla

Així mateix, el programa de la fira es vestí amb activitats paral·leles, com concursos, un taller infantil, tastets gastronòmics i degustació de trumfos xafats amb fredolics, i una exposició realitzada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya –instal·lades al vestíbul de l’Ajuntament sobre la tòfona. Una de les novetats d’aquesta edició, a més, ha estat una sessió de maridatge a càrrec de l’enòleg Lluís Ràfols que va comptar amb una nombrosa participació.

Diumenge continuà la venda de trumfos i tòfones i la

fira de productes alimentaris. D’altra banda, per als aficionats a les plaques de cava, a les 10 del matí començà a la plaça Major la tercera trobada d’intercanvi de plaques i la presen-tació de l’exemplar de Guixers a càrrec de l’Associació de Col·leccionistes de Plaques del Solsonès. A les 12 del migdia, hi hagué un espectacle de carrer i, a la mateixa hora, la sala de plens de la casa consistorial acollí l’homenatge del Premi Bufet 2008, que enguany recaigué sobre Bonaventura Serra i Colell, per la seva trajectòria com a productor de trumfos.

4 559 - Divendres, 7-03-2008

Dolors Caelles i Antoni Navinón de Llobera“Oferim tòfones conservades en conyac. És la forma més na-tural de conservar la mateixa tòfona, acabada de collir i neta i eixugada perquè no porti aigua. La posem en conserva amb el conyac i es guarda molt de temps. Pràcticament no té data de caducitat. El que sí que s’ha de mirar és que la tòfona sempre quedi coberta de líquid. Aquest any s’han fet poques tòfones, el porc senglar i la secada han fet molt mal”

Eliseu Vila“Fa pocs dies que hem començat a vendre amb aquestes bosses. En tenim la patent als mercats Llobet. Per les mestresses de casa que van a comprar és més còmode agafar aquestes bosses de 3 Kg. Esperem que tinguin una bona sortida.Aquest anys hi ha poca collita comparat amb altres anys. El preu, en canvi, no es mou, puja tot menys el producte, aquí hi ha el problema.”

Carme SellésAquí tenim llonganissa de Cambrils, codonyac, pèsol negre que només es fa a Cambrils i confitura, productes naturals, sense conser-vants. És el primer any que vinc a la Fira, ja que he posat una petita botiga a Cambrils recentment. Són productes que és difícil portar-los a vendre fora, i de fet, prefereixo vendre’ls des de casa.”

Maria Puit, de Cal Miquel de Cambrils“Ha estat una temporada regular, molt baixa, ja que no ha plogut, no s’ha collit o han sortit petits.Venim des del primer any a la Fira i cada cop ens ha anat molt bé. Estem contents perquè la gent ens coneix i molts tornen o ens truquen demanant-nos gènere.”

Solsona Ramon Estany - Fotos: Ramon Estany - Kiko Montilla

5559 - Divendres, 7-03-2008

La Fira del Trumfo fa un reconeixement a Ventura Serra com a pioner en la gran producció de patates al Solsonès

Institucions i Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona van fer un reconeixement diumenge al migdia a Bo-naventura Serra i Colell, conegut com a Ventureta, per la seva trajectòria en l’àmbit de la producció de patates al Solsonès. Va ser en el lliurament del Premi Bufet 2008, en el marc de la IV Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona.

De “visionari” va qualificar Josep Pelegrina, director del certamen i representant de la UBIC, en haver sabut apostar pel producte local. L’alcalde, Xavier Jounou, va remarcar que és un encert fer un reconeixement a persones que anònimament opten per treballar amb la patata i el Ventura va “ser el primer que va començar a traçar el camí per a molta gent de la co-marca”, en ser “el primer” que es va dedicar a la producció del

Solsona Fotos: Ramon Estany - Kiko Montilla

L’Homenatjat d’aquesta tercera edició del Premi Bufet - que s’organitza a través del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès dins el marc de la Fira del Trumfo i la Tòfona i a més promogut per la UBIC del Solsonès - és Bonaventura Serra i Colell, més conegut per tots vosaltres com el Ventureta, el Ventura Serra.

És el gran de 8 germans. Va nèixer un 20 de febrer de 1952 a Cal Ventureta, una finca situada a Pinell, a la parròquia de Miravé.

No ens equivocarem, segurament, si diem que el Ventura ha dedicat un bocí de la seva vida a cultivar patates. Però, de fet, perquè avui pugui ser aquí rebent aquest guardó, ens haurem de traslladar com a mínim uns 13.000 anys enrere i travessar l’Atlàntic per endinsar-nos en terres de Bolívia, Xile i Perú. Hi ha mostres arqueològiques que ens indiquen i ens demostren el consum de patates en aquella època i a més a més en aquelles contrades.

Sabem també que aquest tubercle va arribar a la penín-sula al segle XVI, i que el 1573, a l’Hospital de Sevilla es feia servir per donar menjar als malalts perquè era un producte econòmic i per tant es donava en l'àmbit hospitalari.

A la comarca del Solsonès, concretament a la zona d’Odèn, la patata hi va arribar més tard. Estaríem parlant de mitjan del segle XIX.

El que ens preguntem és com aquests trumfos van baixar per la Ribera Salada cap a Madrona per arribar fins a Miravé. De fet, el padrí d’En Ventura plantava i collia patates, ja, però d’una forma molt manual, d’una forma pràcticament artesana, molt diferent i més penós de com es fa ara. Feia servir els terrenys de Can Ramon i el Vendrell de Miravé, i destaco

Miravé precisament pel seu clima frescal. En aquells temps, les patates, els nostres trumfos que parlem, s’havien de guardar i mantenir, i per això feien servir com a sistema colgar els trumfos en una espècie de carboneres, fetes amb palla, on hi desaven aquestes patates i a més a més al damunt hi havia terra, amb una xemeneia al mig.

Ens ha arribat, però, que algun any el seu padrí, quan va anar a desenterrar aquests trumfos només hi va trobar la palla. Segurament que algun espavilat els hi havia robat. Amb el Rossendo, el seu pare, la mecanització va arribar a Cal Ventureta.

En aquell vell tractor de 60 cavalls s’hi enganxava la màquina de plantar, i la xic-xac, perquè així és com recordàveu i coneixíeu aquella vella màquina de rella que desenterrava els trumfos.

trumfo a l’engròs, de manera industrial. Jounou, en nom de la corporació local, ha felicitat l’”encert” dels organitzadors per a aquest tipus de reconeixement.

Albert Muntada, president del Patronat de Turisme del Solsonès, ens col·laborador en l’organització de l’acte, va pro-nunciar una glossa sobre la biografia del Ventureta.

Glossa al Premi Bufet 2008, Ventura Serra Colell

6 559 - Divendres, 7-03-2008

Solsona Fotos: Ramon Estany - Kiko Montilla

Va ser després una època de canvis. Cal Ventureta es convertí molt aviat en un indret bo per plantar trumfos, en un indret bo per les patates i, per tant, van anar ampliant.

Segur que el Ventura recordarà que en feien de prime-renques per menjar i després de més tardanes per a llavor.

El famós canvi climàtic del que segurament parlem con-tínuament ja s’havia deixat sentir en aquelles terres i fa temps, molt més temps del que parlem ara. De fet, les carboneres, doncs, van haver de desaparèixer i es van desestimar, parlant de contaminació, les xemeneies de palla que hi havia en aquells moments es van haver d’anar substituint per forats a Odèn.

Podem explicar també que el Rossendo, en una bona temporada podia collir fins a 1500 sacs de trumfos. En canvi, quan s’hi va afegir el Ventureta no ens equivocarem tampoc si parlem no de duplicar, sinó més enllà: aquesta producció va incrementar-se moltíssim.

L’habilitat del nostre premi Buffet d’enguany va fer que s’afegissin també més terres de conreu al trumfo.

Com aquell camp del Pla de Cirera, que a més a més de ser gran era molt bo.

També va apostar per una màquina novedosa que desen-terrava les patates, les pujava al remolc i les posava en caixes.

Amb aquest estri norueg, els enginyers nòrdics que van venir, que venien a donar lliçons de modernitat, van ser ells qui van marxar amb la lliçó ben apresa, després de descobrir la llonganissa i el pernil de Can Ventureta.

Va ser l’octubre de 1992, i a més a més va ser la primera

màquina d’aquest tipus que es va vendre a l’estat espanyol. Els nòrdics van marxar molt contents, 3 milions de pessetes i un carregament d’embotits de pagès de Cal Ventureta.

Però aquí no acaba la història amb aquests nòrdics. Molt satisfets van quedar encara, quan després el nostre homenatjat es va dedicar a anar fent demostracions d’aquesta màquina en terres del País Basc i la Rioja.

De fet, va acabar aconseguint que se’n venessin nou més, d’aquestes màquines.

Avui, però, podem desvetllar que el nostre homenatjat sempre ha apreciat més els trumfos de secà, tot i no ser tant productius com els de reg i que les seves costelles estarien en-cantades avui de poder veure totes les patates que ha traginat.

7559 - Divendres, 7-03-2008

Solsona A.C.P. del Solsonès

Aquest darrer cap de setmana vàrem participar amb els actes de la 4a Fira del Trumfo i de la Tòfona, que va orga-nitzar l’UBIC de Solsona els dies 1 i 2 de març. El dissabte es va muntar una parada de venda a tocar del Carrer Llobera, on es podia adquirir el cava i els materials per al col.leccionisme de plaques.

Diumenge dia 2 pel matí, l’A.C.P. del Solsonès va presentar amb l’assistència d’en Marià Chaure, President del Consell Comarcal i Alcalde de Guixers, la placa de cava Xepitus de la col.lecció dels Municipis del Solsonès que corres-pon a aquest Municipi, i que té com a motiu central una vista de l’Església de Sant Serni.

També es va presentar la placa commemorativa de la 3a Trobada d’intercanvi de plaques de cava i que té com a motiu el cartell de la 4a Fira del Trumfo i de la Tòfona d’enguany. La trobada es va dur a terme de les 10 del matí fins les 2 de la tarda, i la nombrosa participació de col.leccionistes d’arreu va fer que tingués un gran èxit. Les trobades de Solsona ja tenen un bon nom dins aquest món del col.leccionisme de plaques i cada vegada vénen més companys, alguns després de fer un bon viatge fins arribar-hi. El cert és que en aquesta ocasió marxaven

Trumfos, cava, i molta afició

ben carregats de plaques i de trumfos.El punt final, i sense estar pas preparat, va ser l’espontani

maridatge dels trumfos fers de l’UBIC i del cava de l’ACP del Solsonès. Val a dir que el bon veïnatge de les nostres parades ho va fer possible.

8 559 - Divendres, 7-03-2008

El departament d'Universitats presenta a Solsona les beques per universitaris de les àrees de muntanya

L'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, i la Comissionada per a Universitat i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Blan-ca Palmada, van reunir-se divendres passat al consistori solsoní per valorar la inclusió del Solsonès en la convocatòria d'ajuts per a estudiants universitaris de comarques de muntanya.

L'entrada del Solsonès en aquest programa d'ajuts arriba 4 anys deprés que la Generalitat n'obrís la primera convoca-tòria. Tot i això, aquesta modalitat de beques només abraçava d'inici les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran (Alt Urgell, Alta Ribagorça, la Cerdanya, Pallars Jussà i Sobirà i la Vall d'Aran) fet que va generar nombroses queixes entre partits polítics i institucions del Solsonès, com el Consell Comarcal i els ajun-taments, reclamant a la Generalitat el mateix tracte que la resta de comarques incloses en els ajuts.

Finalment, la Generalitat ha acceptat les reclamacions del Solsonès i ha permès que els universitaris de la comarca puguin sol.licitar les ajudes per aquest curs 2007-2008. Les beques ascendeixen a un màxim de 2.000 euros per estudiant en concepte d'allotjament i transport i s'atorguen en funció de la renda familiar i l'expedient acadèmic. El termini per demanar els ajuts va acabar el passsat 1 de març i properament es faran públiques les xifres d'estudiants que se n'han beneficiat, tot i que, de moment, des del Consell Comarcal només se n'han tramitat 9 sol.licituds.

Jounou: "el mèrit és de tots"L'alcalde de Solsona, Xavier Jounou va celebrar

l'entrada del Solsonès en les convocatòries del Solsonès i va destacar "l'esforç i el treball que des de l'ajuntament s'ha fet perquè això sigui una realitat. "Sense ànim de buscar cap confrontació" Jounou va reconèixer la tasca del Consell Comarcal en aquesta qüestió, però va recalcar que "el mèrit no és en particular del consell" perquè "hem estat molts els que hem treballat i hem aportat el nostre gra de sorra" per tal que, segons va dir, els estudiants del Solsonès es poguessin acollir a les beques.

Per la seva banda, Palmada va destacar "l'esforç" de la Generalitat "per garantir l'equitat" en l'accés a la universitat de tots els estudiants catalans. Per Palmada aquest ajuts han de contribuir "a compensar els costos econòmics addicionals" que suposa per moltes famílies "viure lluny de les universitats" i que "en el cas del Solsonès tindrà un efecte molt positiu", va augurar.

L'entrada del Solsonès en aquest programa d'ajuts és, segons Palmada, "un pas més" a l'espera que l'estat traspassi a l'administració autonòmica les competències que en matèria de beques fa anys que reclama la Generalitat. Un cop cedides les competències el govern definirà un sistema global de beques que tingui en compte "les diferències territorials d'un país tan extens i divers com el nostre", va assegurar Palmada.

Palmada va apuntar que la intenció del govern és ampliar aquests ajuts a altres comarques tot i que va assenyalar que fins que no es resolgui el nou model de finançament Estat-Catalunya "hi ha mesures que estan fora del nostre abast" i va recordar que de les 10 univeristats menys becades de tot l'estat 5 són catalanes.

Ajuntament i Generalitat veuen la mesura positiva per fomentar l'accés a la univeritat dels estudiants del Solsonès

L'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, i la comissionada per a Universitat i Recerca de la Generalitat, Blanca Palmada, al consistori solsoní

Solsona Josep M. Montaner i Reig

9559 - Divendres, 7-03-2008

Solsona Josep M. Montaner i Reig

El Conseller Huguet destaca l'aposta tecnològica i la tasca científica que porta a terme el Centre Tecnològic

El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa aportarà un milió d'euros per finançar les obres de cons-trucció de la nova seu del Centre Tecno-lògic Forestal de Catalunya (CTFC) que s'estan duent a terme als terrenys de Can Mascaró.

Ho van anunciar, divendres passat, el titular del departament, Josep Huguet, i el director general de Recerca, Ramon Moreno, en el transcurs de la visita que van realitzar a les instal.lacions del CTFC i al llarg de la qual van aprofitar per destacar "la important tasca científica i tecnològica" que en el camp de la gestió forestal i el desenvolupament rural està

La Generalitat aportarà un milió d'euros a les obres de construcció del nou edifici del CTFC

duent a terme el CTFC.Huguet va assegurar que el departament que presideix

"està en condicions d'ajudar el centre" i destinar-hi els re-cursos econòmics "habituals, que hi ha", però va apostar per ampliar els contactes de col.laboració entre els diferents centres d'investigació del país, per aprofitar així "el potencial humà i

tecnològic de què disposen". Segons Huguet, aquesta és la mi-llor fòrmula per multiplicar les línies de finançament provinents d'Europa i de l'Estat ja que, segons va advertir, la Generalitat està limitada pel que fa a l'aportació de recursos.

Aprofitaments forestals i turísticsHuguet va destacar la tasca del CTFC entorn als apro-

fitaments forestals com l'obtenció de biomassa per generar energia, la indústria del moble i de la construcció sostenible, o les aportacions que s'estan fent en el camp bioclimàtic i la prevenció d'incendis forestals.

Però entre les línies d'actuació que va proposar durant la seva estada al centre, Huguet va situar-hi també les actuacions relacionades amb l'impuls dels usos turístics, d'oci i lleure en l'àmbit rural. Així, va avançar la possibilitat de connectar el CTFC amb dos nous centres d'investigació turística que la Generalitat impulsa a Girona i Tarragona i que permetria, va dir, establir un sistema d'enllaços, acords i sinergies que fins ara no s'han aprotitat prou. Huguet va proposar als responsables del centre que assumissin aquesta línia de recerca turística en l'àmbit rural.

El conseller aposta pel cultiu de la tòfona Finalment, Huguet va reclamar "més pedagogia" des

de les institucions per tal de donar valor al sector forestal i va aprofitar l'avinentesa per fer una crida als propietaris i inversors perquè utilitzin els coneixements i la tecnologia del CTFC per modernitzar i innovar en l'àmbit rural. El conseller es va atrevir fins i tot a recomanar inversions en el cultiu de la tòfona. "No pot ser que a Teruel ens passin la mà per la cara", va comentar Huguet, que va animar a propietaris i silvicultors a invertir en la plantació d'alzines tofoneres com a exemple d'activitat "que combina tecnologia i desenvolupament rural", i que -segons ell- en aquests moments "sembla més segur que la borsa".

Els tècnics del CTFC van ensenyar al conseller alguns dels treballs de recerca científica que porten a terme

El conseller va signar el llibre de visites i va rebre un obsequi dels responsables del CTFC, Jose A. Bonet i Eduard Pallejà, director i president respectivament del centre

10 559 - Divendres, 7-03-2008

El projecte per la construcció del nou edifici del CTFC a can Mascaró té un pres-supost de 6,4 milions d'euros (més de 1.000 milions de pessetes) que es financen a través de les diferents aportacions de les administra-cions i dels recursos propis de la institució.

A més del milió d'euros en ajudes que hi ha destinat el Departament d'Innovació, Universitat i Recerca, s'hi ha de sumar un milió d'euros més provinents del Ministeri d'Indústria. La resta de recursos provenen dels fons europeus FEDER (260.0000 euros), del ministeri d'Educació i Ciència (300.000), de l'Institut Català de l'Energia (102.000) i del Pla d'Electrificació Rural de Catalunya (28.000). L'aportació més elevada per la construcció del nou edifici del CTFC la fa la mateixa institució que hi destina 3,7 milions d'euros a través de recursos i finançament propis.

Les obres del nou edifici del CTFC van començar el març del 2006 i s'espera que l'edifici es pugui acabar aquest

Solsona Josep M. Montaner i Reig

El nou edifici del CTFC suposarà una inversió de 6,4 milions d'euros

any. Les obres tenen un pressupost de 6’4 milions d’euros (més de 1.000 milions de pessetes) i actualment es troben en la tercera fase d’execució.

11559 - Divendres, 7-03-2008

Solsona Josep M. Montaner i Reig

El Pla Director de Turisme vol convertir Solsona en el referent turístic de la Catalunya interior

L'executiu municipal va presentar dimarts passat al con-sistori solsoní els responsables de l'empresa de serveis turístics Ati-Markefin, responsable d'elaborar i posar en marxa el futur Pla Director de Turisme de Solsona. A l'acte hi van assistir l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, i el regidor de Turisme, Jo-sep Caelles, a més del president d'Ati-Markefin, Josep Cerveró, que va esbossar les bases d'un projecte que, segons va manifes-tar, "neix amb el repte de contribuir a convertir Solsona en el referent turístic de la Catalunya interior".

L'alcalde de Solsona va qualificar "d'aposta valenta" el projecte i va assegurar que "s'obre una etapa nova i engres-cadora" per desenvolupar el potencial turístic de la ciutat "i de retruc" beneficiar tota la comarca. "L'admistració local ha de vetllar perquè els recursos públics es destinin a projectes beneficiosos per la societat i ens sembla que aquest projecte arribarà a bon port i donarà bons fruits", va remarcar l'alcalde. Al seu torn, el regidor de Turisme va agrair als membres de l'equip de govern "que hagin cregut en el projecte" i va qua-lificar de "pas positiu" l'inici dels treballs per impulsar el Pla Director de Turisme.

Consensuar objectius que es puguin acomplir Crear riquesa, potenciar els serveis i l'oferta de productes

turístics, generar llocs de treball i conservar i difondre el patri-moni local són els objectius prioritaris que s'ha fixat Ati-Mar-kefin a l'hora de posar en marxa el pla de turisme de Solsona. Els seus responsables s'han donat un termini de 2 mesos per elaborar un diagnòstic de la situació turística de la ciutat que, per una banda, permeti conèixer el recursos turístics existents, i per altra, contribueixi a definir els objectius a complir.

Per fer-ho es parlarà amb empresaris del sector, entitats i associacions, tècnics municipals i institucions amb l'objectiu de "consensuar un pla que pugui realitzar-se". "No volem generar expectatives que no es puguin complir", va remarcar el president d'Ati-Markefin, Josep Cerveró, que, a més, va defensar

Atraure turisme de qualitat, potenciar els recursos i els productes turístics de la ciutat i revaloritzar el patrimoni local, màxims objectius del pla

el consens com a via per assegurar l'aplicació futura del pla. Cerveró va avançar que el desenvolupament del projecte

pot durar entre 3 i 5 anys i va destacar la feina que l'ajuntament ja ha fet per tal de posar les bases del pla amb la contractació d'un tècnic en turisme i la creació de l'empresa municipal de turisme. Aquest ens municipal serà l'encarregat de posar en marxa el pla, i tal i com ha plantejat l'executiu municipal des de la seva creació, l'objectiu és que "pugui ser gestionat pel sector privat un cop estigui arrencat", va apuntar Cerveró.

Aposta pel turisme de qualitatTant els membres del govern municipal com els respon-

sables d'Ati-Markefin van coincidir en identificar l'àrea metro-politana de Barcelona com a principal mercat turístic al qual s'ha d'adreçar Solsona. A més, Cerveró va defensar un model turístic basat en el turisme familar de classe mitjana alta que, a més de valorar la tranquil·litat i l'entorn natural de Solsona i comarca, vol disposar d'una oferta cultural i de lleure atractiva. En aquest sentit, va apostar "per potenciar la qualitat per sobre de la quantitat i evitar una massificació que podria malmetre els recursos de què disposa la ciutat", va subratllar Cerveró.

Entre els atractius turístics que, segons els responsables d'Ati-Markefin, hauria d'explotar Solsona, van destacar el centre històric de la ciutat, que "tot i ser un dels més ben conservats de Catalunya no s'ha donat a conèixer el suficient". Cerve-ró va situar el nucli antic de la ciutat com un dels "elements diferencials" de Solsona i va proposar impulsar activitats que n'expliquin la seva història, els seus llocs d'interès "i no només als turistes sinó també a la gent de Solsona i comarca".

Potenciar els museus, les festes i el folklore i el patrimoni local i desenvolupar i comercialitzar nous productes turístics són algunes de les estratègies que els responsables d'Ati-Markefin i la regidoria de Turisme volen impulsar per tal de millorar l'atractiu turístic de la capital del Solsonès.

Ati-Markefin ha desenvolupat projectes al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona, les comarques del Montsià i l'Anoia, Malgrat de Mar, Arenys de Munt, la zona de l’Alpujarra i la província de Sòria.

Caelles, Jounou i Cerveró durant la presentació d'Ati-Markefin al consistori solsoní

12 559 - Divendres, 7-03-2008

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Dolors Garrigassait, representant del Gremi d'Hostaleria del SolsonèsCrec que és molt necessari que Solsona pugui tirar endavant finalment el seu projecte turís-tic. Ha de ser un pla integral per la ciutat i per la comarca i ha de ser ambiciós. Penso que s'hi han d'incloure tots els elements que puguin servir com a punts d'atracció turística perquè hi ha potencial suficient per convertir el Solsonès en un destí turístic de primer nivell. A més, hem de recuperar l'orgull d'allò que som i allò que tenim, ens hem de creure que disposem d'un patrimoni excel.lent que està per descobrir. Fer més difusió i donar a conèixer el que tenim i fer-ho a través d'un projecte global i compartit per tots beneficiarà tothom.

Míriam Montraveta, representant de la UBICJa comença a ser hora que es faci alguna cosa a nivell de turisme perquè anem força enda-rrerits respecte a d'altres ciutats i comarques similars a la nostra. Crec que el més urgent ara és que tots els sectors implicats vagin units en el desenvolupament d'aquest pla. Hem de vendre Solsona i comarca a tot arreu sense posar limitacions i és important que ens donem a conèixer. Per fer-ho, hem de crear un producte turístic de ciutat i de comarca que sigui atractiu i que aposti per la nostra singularitat ja que això ens diferencia de la resta. S'ha d'invertir en difusió, senyalització i explicació del patrimoni local i buscar una imatge de marca turística pròpia per Solsona.

Montse Cases, representant d'Orígens MC Serveis CulturalsÉs imprescindible fer realitat aquest projecte i dinamitzar el turisme tant a Solsona com al Solsonès. Fins ara s'han fet actuacions aïllades i per separat que han resultat poc efectives. Crec que la nova fórmula ha de servir perquè el sector públic i el sector privat vagin junts i en una mateixa direcció. Hem de convertir Solsona en un destí turístic de ni-vell i s'ha de desenvolupar una imatge pròpia -potenciant els elements que ens singularitzen- i crear els canals de difusió i de comercialització adequats pels nostres productes. El turisme pot ser un gran complement econòmic per la comarca sempre que es preservi el que tenim.

Jaume Bernades, representant del Museu Diocesà i ComarcalElaborar un projecte per ordenar l'oferta turís-tica sempre és positiu si es fa bé i es pot aplicar serà beneficiós per a tothom. Crec que és im-portant identificar els trets característics, allò que ens fa singulars i originals i potenciar-los. No es pot fer el que ja fa tothom, s'ha de buscar la diferència i ser original perquè el turisme vol coses noves i diferents. Penso que a Solsona hi ha prou elements per potenciar com la ganiveteria, el patrimoni cultural i arquitectònic, les festes, els productes autòctons i fins i tot la llengua i l'accent solsoní. S'ha de fer reviure el patrimoni, recuperant per exemple l'ofici de ganiveter o interpretant de forma original el passat de la ciutat.

Hem fet aquestes dues preguntes als 12 membres de la Comissió Municipal de Turisme, a excepció dels represen-tants dels partits polítics. Són representants d'entitats, asso-ciacions i empreses turístiques del Solsona i el Solsonès que participaran en l'elaboració d'un projecte que tots han coincidit en qualificar de necessari i imprescindible per la ciutat.

La majoria dels entrevistats creuen que Solsona necessita un projecte global i unitari que permeti potenciar els recursos turístics de la ciutat que fins ara no s'han sabut explotar. Demanen que el projecte es consensui amb tots els sectors implicats i que tingui la voluntat d'explicar i donar a conèixer, també, la resta de la comarca.

Identificar els elements més singulars del patrimoni local, buscant allò que és original i únic és un dels objec-

tius que ha de contemplar el pla, segons els membres del Comissió de Turisme.

A més, la majoria d'entrevistats demanen més in-versions i actuacions en senyalització, informació i difusió d'un patrimoni ric i variat que encara és força desconegut no només pels futurs visitants, sinó també entre la gent de casa. Desenvolupar una imatge turística pròpia, apostar pel turisme de qualitat, evitar la massificació i conservar i mi-llorar el patrimoni local són altres dels punts que defensen la majoria dels consultats.

Segons es desprèn de les entrevistes realitzades, el turisme pot ser una gran oportunitat per assegurar el des-envolupament econòmic del Solsonès sense malmetre'n l'entorn, i sense perdre la identitat del territori.

És necessari desenvolupar un pla turístic específic per Solsona. Quines actuacions portaries a terme perquè arribés a bon port el projecte?

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - SolsonaLIQUIDACIÓ TOTAL

ROBA TALLES GRANS

Llistes de naixençaPuericultura Roba 0-2 anys

Pre-mamà

13559 - Divendres, 7-03-2008

Gemma Guixé, representant del Càmping del SolsonèsCrec que és positiu començar de zero i amb la professionalitat que sembla que arrenca aquest projecte. Les altres experiències que s'han intentat no han sortit del tot bé i això ens ha d'ajudar a no repetir errors. La proposta que ara es planteja ens sembla, en principi, una bona iniciativa i cal recolzar-la. Amb tot, crec hem de canviar una mica el xip i entendre que, si es fa bé, el turisme pot ser una molt bona opor-tunitat de desenvolupament per la comarca. S'ha d'apostar per un turisme de qualitat, evitant la massificació, i sent el màxim de respectuós amb el nostre medi físic i cultural ja que així podrem conservar i millorar el nostre patrimoni i el nostre entorn.

Neus Mujal, representant del Centre d'Estudis LacetansÉs necessari i urgent i ha de ser pensat a nivell comarcal. Penso que Solsona i el Solsonès són encara molt desconegudes tot i el potencial tu-rístic que tenen per explotar. Som al centre de Catalunya estem a prop de Barcelona i tenim un patrimoni cultural i natural molt ric que pot ser un gran reclam per captar visitants. Crec que el pla s'ha de fer amb consens i entre els elements que potenciaria hi ha sobretot el nucli antic de la ciutat. Impressiona moltísssim a la gent que el visita i crec que cal millorar-ne la il.luminació, la senyalització i desenvolu-par els elements d'interès que té. També se li ha de donar vida, impulsant-hi el comerç i els equipaments de ciutat.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Laura Ibàñez, representant del col.lectiu d'artesansÉs del tot necessari sobretot pensant que Sol-sona no és res sense la comarca i la comarca va coixa sense Solsona. La capital té una força aglutinadora molt gran i és important que lide-ri i que pugui arrossegar tot el Solsonès. Penso que el projecte neix amb aquest plantejament i és bo. Crec que a Solsona hi ha un potencial turístic molt gran que no s'ha sabut explotar per manca de coordinació i d'un pla comú i compartit per tots els sectors. Per això penso que hem de treballar més organitzats, anar tots junts i bastir una imatge pròpia. Millorar la senyalització, la informació i la comercialització dels nostres productes turístics i fer que la gent de casa ho valori és vital.

Ester Vila, representant de l'Associació CofestasDesenvolupar un pla turístic per Solsona no és només necessari sinó urgent. Anem molt enda-rrerits perquè en molts anys s'ha fet poca cosa i la resta de Catalunya va per davant nostre. Crec que és bàsic fer un pla de senyalització dels llocs d'interès, hotels, establiments comercials i altres que permetin ampliar l'oferta de cara al turisme. El Solsonès i Solso-na són molt desconeguts i, en canvi, hi ha uns recursos turístics, en l'àmbit del patrimoni cultural i natural, molt importants que pràcticamnet no s'han explotat. Primer hem d'aconseguir que la gent de la comarca cregui en aquest potencial, que conegui i valori tot el que tenim i el pugui explicar i vendre.

Joan Vendrell, de l'Associació Turisme Rural del SolsonèsEm sembla molt bona idea i crec que feia falta impulsar un pla que permeti donar a conèixer més i millor el Solsonès. Crec que per fer-ho s'hauria de comptar amb tots els sectors que hi tenen coses a dir com entitats, institucions i administracions, empreses turístiques i tot els establiments que poden obtenir beneficis del turisme. Crec que fins ara ha faltat un pla de senyalització i difusió global i unificat que permeti mostrar tot el patrimoni que tenim. Apostar pel turisme pot ser positiu si prioritzem la qualitat i evitem la massificació perquè a la larga ens permetrà revaloritzar el patrimoni local i això ajudarà no només a conservar-lo sinó també a millorar-lo.

Joan Codina, representant de l'Associació de Festes de CarnavalPenso que és vital desenvolupar un projecte comú per Solsona i pel Solsonès. Tenim mol-tíssims recursos per explotar i crec que cada època de l'any té els seus atractius quant a festes, tradicions i potencial turístic per atraure visitants. Crec que és bo que ens assessorem amb professionals perquè no podem pensar que nosaltres sabem de tot i ho podem fer tot. Personalment veig bé que es busqui una empresa espe-cialitzada en el sector per tirar endavant aquest projecte. Penso també que des de Solsona i des de la comarca hi ha d'haver el consens suficient a l'hora de definir com ha de ser aquest pla i quina és la millor manera d'aplicar-lo i fer-lo funcionar.

Pere Cuadrench, representant de l'Associació de Geganters de SolsonaCrec que és molt necessari, sobretot per poder tenir una idea del que tenim i per poder fer un projecte del que volem explicar, ensenyar i vendre. És important que tothom vagi unit. A més, s'haurien d'identificar els elements més significatius i singulars del nostre patrimoni i explicar-los bé, de manera planera i atractiva que permeti arribar a tot tipus de turistes. Hem de fer que la gent vingui expressament a Solsona per conèixer el que som i el que tenim. A més, hem de crear una imatge de marca característica de Solsona, com pot ser el barroc, a partir de la qual es pugui explicar Solsona i tots els elements que s'hi puguin encabir.

Miquel Montaner, representant de la Cambra de Comerç del SolsonèsÉs imprescindible tirar endavant el projecte i trobo encertada la fórmula que està proposant l'equip de govern. Solsona i el Solsonès tenen un potencial turístic extraordinari però encara està per explotar. Crec que és necessari canviar la mentalitat i entendre el turisme com una gran oportunitat de desenvolupament econòmic, sobretot pel món rural. Hem d'apostar per un turisme de qualitat que eviti la massificació, que no malmeti el nostre entorn i que permeti preservar i desen-volupar el nostre patrimoni. Per mi és bàsic que destaquem els aspectes més singulars de la nostra identitat i que amb la seva difusió puguem generar una riquesa que beneficiï a tothom.

14 559 - Divendres, 7-03-2008

Solsona Josep M. Montaner i Reig

L'ajuntament lloga un local a la plaça Major per ubicar-hi l'oficina de turisme de Solsona

L'esoai acolirà també lesd ependeincia de l'oficina del Nuvli antic hi ha de servir co a punt d'imformació turistiac de al citat

L'ajuntament ha optat finalment per ubicar a la plaça Major de Solsona la futura Oficina d'Informació Turística de la ciutat. El local escollit es troba sota les arcades de la plaça Major, a la cantonada amb el carrer de Sant Cristòfor i té uns 60 metres quadrats de superfície.

La voluntat de l'executiu és centralitzar la informació turística de Solsona en aquest espai, on es podran adquirir en-trades pels museus de Solsona, obtenir informació de la ciutat i la comarca, fer reserves i apuntar-se a les sortides turístiques guiades pels diferents equipaments culturals de la ciutat.

Aquest nou espai obrirà les seves portes a final d'aquest mes i acollirà també l'Oficina del Nucli Antic, des d'on es cen-tralitzen tots els projectes relacionats amb la Llei de Barris i el Pla d'Intervenció del Nucli Antic.

L'executiu local ha valorat positivament l'obertura d'aquest equipament que ha de contribuir a dinamitzar el turis-me a Solsona i que, segons va assenyalar l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, s'ubicarà "en un dels eixos més concorreguts del nucli antic".

Per altra banda, el regidor de Turisme del consistori solsoní, Josep Caelles, ha avançat que l'ajuntament ha proposat l'eslogan "Solsona't" com a reclam turístic per atraure vistants i donar a conèixer la ciutat. La idea va sorgir de la regidoria de Turisme que va escollir el nom definitiu entre les propostes que van fer els membres del personal del l'ajuntament de Solsona i ara es podria incorporar al Pla Director Turístic que el consistori i la consultoria Ati-Markefin estan desenvolupant per Solsona.

Queixes de l'oposisióEl grup de Convergència i Unió, a l'oposició a

l'ajuntament de Solsona ha lamentat que l'equip de govern els hagi tingut totalment al marge d'aquestes decisions, i a més, ha carregat contra el govern municipal per deixar de banda el Consorci Turístic del Solsonès.

El regidor de CiU Josep A. Pelegrina ha qualificat de decisió politica equivocada el fet que l'ajuntament de Solsona hagi abandonat el consorci "quan el projecte disposava de la implicació del sector públic i el sector privat, i a més, tenia un abast comarcal". Pelegrina ha lamentat també que el seu grup encara no conegui l'empresa que ha de fer el pla turístic i ha criticat l'equip de govern perquè no ens han explicat res d'aquest projecte, ha remarcat Pelegrina.

La regidoria de Turisme proposa l'eslogan "Solsona't" com a reclam per atraure visitants

El punt d'informació turística de Solsona s'ubicarà en aquest local que també acollirà l'Oficina del Nucli Antic

15559 - Divendres, 7-03-2008

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

La Comissió de Seguiment dels RSU de Solsona s’amplia amb la representació dels empresaris i comerciants

També tractarà qüestions relacionades amb la recollida selectiva i la deixalleria

La regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Solsona vol donar més veu i representativitat a la Comissió de Seguiment dels Residus Sòlids Urbans per tal d’encertar més ajustadament les polítiques municipals relacionades amb la recollida de la brossa, la neteja viària i la gestió de la deixalle-ria. Per aquest motiu, se n’ha ampliat el nombre de membres integrants, amb l’entrada de la Unió de Botiguers i Comerciants, la delegació de la Cambra de Comerç de Lleida a Solsona, els Empresaris per al Solsonès i el Gremi d’Hostaleria.

Ahir al vespre es van reunir, juntament amb represen-tants de les quatre forces polítiques de l’Ajuntament (CiU, ERC, El Comú i PSC), l’alcalde, i els portaveus de les associacions de veïns, en la primera trobada de la Comissió d’aquesta legislatura. El regidor de Medi Ambient, Jordi Fraxanet, va fer una diagnosi de l’estat actual de la recollida de deixalles i la neteja viària i va avançar quines són les actuacions previstes d’executar aquest any en la seva àrea.

Millorar el sistema de recollida al nucli antic –s’estan estudiant diferents alternatives a la fórmula actual, que ha quedat obsoleta–; optimitzar la recollida de cartró comercial; enllestir el condicionament de la deixalleria, i buscar fórmules de col•laboració amb les escoles verdes de la ciutat (Arrels I i l’IES Francesc Ribalta) per dur a terme campanyes de sensi-bilització són algunes de les prioritats per a aquest exercici i que va exposar ahir Fraxanet. Així mateix, va assenyalar que un objectiu del consistori és implantar la recollida de la fracció orgànica a partir de l’any que ve.

Així mateix, segons el regidor, en el si d’aquest òrgan també es debatran qüestions relacionades amb la recollida selectiva i la gestió de la deixalleria, motiu pel qual es preveu que la comissió canviï de nom. A més, es reunirà com a mínim dues vegades l’any, a fi de “poder mantenir una continuïtat en el seguiment dels diferents serveis i plantejar possibles canvis abans d’implementar-los amb la participació dels col·lectius i ens que hi som representats”. Feia dos anys que aquest òrgan no s’havia reunit.

Renovació del conveni per als residus especialsD’altra banda, el titular municipal de Medi Ambient va

anunciar a la resta de membres de la Comissió de Seguiment dels RSU que l’Ajuntament renovarà el conveni signat el 2002 amb l’empresa de recollida de residus especials TPA, actualment convertida en FCC Ámbito. Des del segon trimestre de l’any passat, se n’ha ampliat la freqüència de recollida, que ha passat a ser de tres cops l’any i a domicili.

El consistori “vol donar les màximes facilitats als usuaris d’aquest tipus de servei perquè es puguin tractar aquests residus altament contaminants i no vagin a parar a l’abocador”, afirma Jordi Fraxanet. En aquest sentit, ha avançat que tots els establiments i tallers que en generen rebran una carta amb el calendari i les condicions de la recollida. Els que estiguin interessats a fer-ne ús i no rebin la informació, poden adreçar-se directament a la regidoria de Medi Ambient o bé al tècnic d’aquest àmbit, ubicat a les dependències dels serveis tècnics municipals.

La recollida selectiva serà un dels aspectes que es tractaran dins aquest òrgan

6 559 - Divendres, 7-03-2008

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Gruista amb carnetI n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Consergesd'ambdós sexes

16 559 - Divendres, 7-03-2008

Solsona Ramon Estany

El Club Sant Jordi acull una exposició sobre la Trobada de Corals del 2007

Fins al 17 de març es pot visitar a la seu del Club Sant Jordi una petita mostra mitjançant 7 plafons de fotografies i text en gran format que repassa i recorda la XVIII Trobada de Corals dels Clubs sant Jordi celebrada el passat 1 de juny de 2007 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Conseqüències de la sequera

L’Ajuntament de Solsona ha de tallar totalment alguns arbres que han mort a causa de la sequera i les malalties. Com l’arbre de la imatge, situat al Passeig del Vall Calent, l’ajunta-ment de Solsona s’està replantejant si replantarà o no aquests arbres, ja que la manca d’aigua no assegura que se’ls pugui regar adientment.

17559 - Divendres, 7-03-2008

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona programa una sessió doble de ‘Secrets’, de Mag Lari La regidoria de Cultura vol evitar la cua que es va formar per l’espectacle de Pep Bou

Aquesta setmana s’han posat a la venda les entrades anticipades per a l’espectacle “Secrets”, de Mag Lari, que es podrà veure al Teatre Comarcal de Solsona el dia 15 de març. El 60 per cent d’entrades estaran a la venda durant dues setmanes a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament. A més, la regidoria de Cultura ha canviat l’horari de l’actuació i n’ha decidit oferir-ne una sessió doble, una a les 5 de la tarda i l’altra, a les 8 del vespre.

L’Ajuntament vol evitar, així, que es repeteixi l’allau de persones que es va formar fa dos diumenges per adquirir una entrada a taquilla per a l’espectacle de Pep Bou. I és que no s’havien posat entrades a la venda anticipadament i inicialment només s’havia programat una funció. Amb tot, a última hora es va decidir oferir una segona sessió per a les 200 persones que feien cua i no van poder accedir al teatre a les 6 de la tarda en exhaurir-se les 350 localitats.

Humor, virtuosisme i poesia Mag Lari porta sobre l’escenari del Teatre Comarcal de

Solsona el seu darrer muntatge. “Secrets” és una proposta que combina l’humor, el ritme, la plàstica escènica i el virtuosisme tècnic, amb unes dosis de tendresa i poesia. Aquest número, darrera entrega del Cicle d’Espectacles Infantils de Solsona, va guanyar el premi Caixa Catalunya al millor espectacle a la 18a Mostra d’Igualada.

Els Trabucaires de Solsona actualitzen les tarifes de les seves sortides

L’Ajuntament de Solsona ha aprovat els nous preus de les actuacions dels Trabucaires (despeses de transport a part). La sortida més barata serà la de 4 trabucaires que costarà 696 euros. Entre 6 i 8 trabucaires, 928 euros, i si són 10 trabucaires, 1160 euros. Pels actes del Consell Comarcal rebran 150’8 euros, a més, cada trabucaire percep per cada actuació 20 euros.

Solsona Ramon Estany

AclarimentEn el reportatge sobre el comerç que vam publi-

car la setmana passada s’ha de precisar que durant l’any 2006 es van obrir 19 establiments i se’n van tancar 6 el que significa que van prosperar el 69% dels que es van obrir aquell any. El mateix passa amb l’any 2007, quan dels 22 que es van obrir se’n van mantenir 18, el 82% del total d’establiments oberts durant l’any.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

18 559 - Divendres, 7-03-2008

Comarca Consorci per a la Normalització Lingüística - Servei Comarcal de Català del Solsonès

Voluntariat per la llengua a SolsonaL’exposició “Les llengües, un gran tresor” –que fins

aquest dimecres s’ha pogut visitar a la sala cultural de l’Ajun-tament– va ser el marc de trobada per iniciar el dia 27 de febrer la cinquena edició del voluntariat lingüístic a Solsona.

Voluntariat per la llengua és un programa de la Secre-taria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que fomenta l’ús de la llengua catalana en les relacions personals tot posant en contacte una persona que parla habitualment català amb una altra que en té coneixements bàsics i que vol fer un pas endavant per parlar-lo amb normalitat.

Els voluntaris i les voluntàries lingüístiques que hi participen no només fan de conversadors en català amb una persona que està aprenent aquesta llengua, sinó que també tenen l’oportunitat de donar-li a conèixer els referents culturals de Catalunya i, alhora, enriquir-se amb el bagatge de la parella lingüística assignada.

Els aprenents i les aprenentes que s’han inscrit en aquest programa a Solsona són parlants de llengües com l’anglès, l’àrab, l’amazic, el castellà, el polonès, el portuguès i el romanès, i saben que per avançar en l’aprenentatge del català és impres-

cindible practicar-lo. Alhora valoren positivament ser acollits en la llengua pròpia del lloc on viuen.

La participació d’uns i altres –voluntaris i aprenents– ha permès en aquesta edició assignar a Solsona 16 parelles lin-güístiques, les quals en les properes setmanes han convingut que tenen disponibilitat per quedar una hora a la setmana i interrelacionar-se en català.

“Establiments col.laboradors”Per donar suport al programa Voluntariat per la llengua

els establiments comercials i del sector de l’hostaleria i la res-tauració del Solsonès poden adherir-se a la campanya que el CPNL està fent a tot Catalunya per fomentar que el català sigui la llengua inicial d’atenció al públic. Així les persones que no parlen habitualment català i volen fer el pas de parlar-lo (en-cara que s’hi expressin amb alguna dificultat) poden fer-ho en contextos reals, sense que les persones que els atenen canviïn de llengua innecessàriament. Per formalitzar l’adhesió a “Es-tabliments col.laboradors” cal adreçar-se al Servei Comarcal de Català del Solsonès.

Amb l’objectiu de cre-ar un espai propi que consoli-di un mercat de l’automoció de segona mà, que ja no té cabuda dins el marc de la Fira de Sant Isidre, la comis-sió organitzadora d’aquest cer tamen presenta rà els propers 19 i 20 d’abril, l’AU-TOCAMP, un mot AUTOCAMP, que identifica la Fira del Vehicle d’Ocasió de Solsona i que tindrà lloc a la Plaça del Camp d’aquesta ciutat.

El certamen que ja té imatge, inclourà la mostra de vehicles de pràcticament tots els tallers de la ciutat. A més a més, des de la comissió organitzadora s’està preparant un eslàlom amb vehicles de rally al Camp del Serra, activitats amb cotxes dirigits per ràdio control, un concentració de cotxes tunnig i una de motos, entre altres.

Segons ha explicat Albert Muntada, director de la Fira de Sant Isidre, s’ha escollit “AUTOCAMP, per la seva simplicitat, ja que identifica clarament que és una fira de vehicles i es realitza al Camp”. La imatge “és fresca i prou àmplia per deixar la porta oberta, en un futur, ampliar la Fira a altres tipus de vehicles de tradició més rural”.

AUTOCAMP, la I Fira del Vehicle d’Ocasió de SolsonaAmb aquest nom, veu la llum aquest nou certamen

impulsat per la Fira de Sant Isidre que pretén promocionar el sector automobilístic de Solsona

El foment de l’ocupació, la participació, la salut i l’equilibri territorial, principals eixos del nou Pla Comarcal de Joventut El Consell Comarcal ha redactat el pla, que ha de regir les polítiques de joventut per aquest 2008, d’acord amb la Generalitat

El Consell Comarcal del Solsonès ja ha enllestit el nou Pla Comarcal de Joventut per aquest 2008, el qual fixa les polítiques de joventut de la comarca per aquest proper any, encapçalades per una major participació juvenil, amb la creació d’un Consell de joves del Solsonès; foment de l’ocupació juvenil, mitjançant la creació de la borsa de treball Setelsis; la formació i el treball en l’àmbit rural.

Enguany, l’àrea de Joventut del Consell ha dissenyat tota una sèrie d’activitats, algunes d’elles continuïtat, com són la Mostra d’Art Jove del Solsonès, el programa Forma’t i treballa en l’àmbit rural, les xerrades als centres educatius i els projectes de salut: Tarda Jove, el Telèfon verd o SOM.NIT, dedicats a la prevenció de conductes de risc. El respon-sable de l’àrea, Joan Solà, ha avançat també les activitats de nova fornada, com són la ja citada borsa de treball Setelsis, la taula de treball del Solsonès, els premis a les millors iniciatives de joves emprenedors o la creació d’un consell de joves i un d’infants del Solsonès, entre altres.

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

19559 - Divendres, 7-03-2008

Comarca Ramon Estany

38 estudiants del Solsonès es matriculen a la UOC en el segon semestre del curs

El segon semestre del curs 2007-2008 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha començat aquesta setmana amb 32.898 estudiants matriculats en titulacions de primer, segon i tercer cicle. D’aquestes, un total de 26.391 persones s’han matriculat en titulacions homologades en català i 5.256 ho han fet en castellà a tot el món. Les llicenciatures més demanades són Ciències Empresarials (7.185), Psicologia (4.007) i Dret (3.730). Xifres a les quals s’ha d’afegir els 798 estudiants de tercer cicle, que cursen els tres màsters oficials que imparteix la universitat i els 453 que s’han matriculat al títol propi de Graduat Multimèdia. Els estudiants estan distribuïts en 2.345 aules i cursaran un total de 1.334 assignatures.

Per demarcacions, l’àmbit metropolità continua concen-trant la major part d’estudiants de la UOC de primer, segon i tercer cicle de titulacions homologades en català, principalment el Barcelonès (8.132), seguit pel Vallès Occidental (2.675), el Baix Llobregat (2.455), el Maresme (1.456), el Garraf (522) i l’Alt Penedès (365). A la Catalunya Central, el Bages (666) té el major nombre d’estudiants de la zona, mentre que Osona té 450 estudiants, l’Anoia 357 i el Berguedà 131.

A les terres de Ponent, el Segrià (698) és la comarca amb més estudiants, seguida per l’Urgell (93), la Noguera (92), el Pla d’Urgell (67), les Garrigues (43) i la Segarra (38). A les comarques dels Pirineus, l’Alt Urgell en té 59, la Cerdanya 50, el Solsonès 38, el Pallars Jussà 36, la Vall d’Aran 24, el Pallars Sobirà 22 i l’Alta Ribagorça 14.

Estat espanyol i estrangerUn total de 8.141 estudiants de primer, segon i tercer

cicle de titulacions homologades de la UOC, tant en català com en castellà, resideixen a altres territoris de l’Estat. Al comença-ment d’aquest semestre també s’han matriculat a la UOC 578 persones a l’estranger, la major part en estats europeus (325) i al continent americà (209), però també a l’Àsia (23), l’Àfrica (18) i Oceania (3).

325 aturats al SolsonèsContinuen incrementant-se el nombre de persones ins-

crites a l’oficina de Treball de la Generalitat a Solsona. El mes de febrer la comarca del Solsonès ha superat els 300 inscrits, arribant a la xifra de 325 (13 més que el gener). Solsona ha passat de 241 a 255 i de la resta de la comarca, Sant Llorenç de Morunys passa a tenir 19 aturats, i Olius 12

Castellar de la Ribera: 2 - Clariana de Cardener: 4 - Guixers: 2 Lladurs: 2 - Llobera: 4 - Molsosa, la: 1 - Navès: 7 - Odèn: 1 Olius: 12 - Coma i la Pedra, la: 5 - Pinell de Solsonès: 2 Pinós: 5 - Riner: 4 - Sant Llorenç de Morunys: 19 - Solsona: 255 Total 325

Comarca CTFC

Captura una idea empresarial i vine a experimentar-la al Telecentre del Solsonès

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, on s’ubica el Telecentre del Solsonès, convoca el quart concurs per accedir al VIVER D’EMPRESES amb l’objectiu de potenciar la creació de nous projectes empresarials a la comarca.

El Viver d’empreses del CTFC és un dels mitjans dels quals se serveix el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per a la promoció de noves iniciatives em-presarials recolzant-les en les primeres fases de la seva constitució i donant-los-hi fermesa i seguretat en el seu procés de consolidació, fins que es considera que l’empresa està en condicions suficients d’autonomia per a valer-se en el mercat. Els projectes seleccionats gaudiran, durant divuit mesos, de la cessió d’un despatx, en exclusivitat o a temps parcial, amb el mobiliari i l’equipament informàtic necessari per al seu desenvolupament.

El termini de presentació de sol.licituds finalitza el 7 d’abril de 2008 a les 21 hores, al mateix Centre Tec-nològic.

Les persones interessades han de presentar el model de sol.licitud, amb el pla d’empresa del projecte. Aquesta documentació (la sol.licitud i el guió pel pla d’empresa) es pot demanar directament al telecentre del Solsonès o es pot consultar a l’apartat de novetats de la pàgina web: http://telecentre.ctfc.es

Aquesta convocatòria es realitza amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Infor-mació del departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio en el marc del Plan Avanza.

20 559 - Divendres, 7-03-2008

Llobera

Com ja és habitual, la Societat de Caçadors Esportius de Llobera, va organitzar un gran dinar, diumenge passat, al local social de Llobera, per a celebrar el final d’una altra temporada de caça

Unes 150 persones es van reunir al voltant de les taules i van poder degustar un menú triat per l'ocasió: Una gustosa paella d’ar-ròs, carn a la brasa i, és clar que no hi podia faltar, porc senglar guisat amb patates, sense oblidar-nos els dolços “bracets de gitano”.

Com cada any, es va pre-miar la punteria dels caçadors que han abatut més porcs senglars i més guineus. Els guanyadors, aquest any, van ser en primer lloc: Armengol Torra, en segon lloc un triple empat: Ramon Angrill, Eveli Albets, Antoni Barcons i en tercer lloc es va repetir el triple empat: Antoni Canal, Josep Vila i Josep Santaeulària. El guanyador de guineu va ser Carles Canal. També es va premiar el caçador novell, Jordi Angrill, per haver abatut els seus primers 3 porcs.

Entre els assistents hi havia propietaris, caçadors i també autoritats que van lliurar els trofeus. Cal esmentar la presència del President de la Federació Catalana de Caça, el President de la Federació Territorial de Caça de Lleida, el president del Consell Comarcal del Solsonès, l’alcalde de Llobera i diversos alcaldes veïns, de Solsona, Biosca, Pinell. També hi van assistir amics de les societats de caçadors dels voltants.

En definitiva, una reunió d’amics que esperem poder-tornar a repetir l’any vinent.

Final de temporada dels Caçadors de Llobera

La Junta de la Societat de caçadors vol agrair l’assis-tència de tothom i l’ajuda que els va proporcionar desinteres-sadament una bona colla de companys.

21559 - Divendres, 7-03-2008

Vall de Lord Dolors Pujols

VIII Calçotada Popular de la Vall de LordLa calçotada revalida l’èxit de participació tot i el canvi de lloc i horari

Prop de 200 persones van participar a la vuitena Calço-tada popular de la Vall de Lord que un any més va organtizar el Casal l’Estaca. Per primer cop des dels seus inicis l’any 2000, la festa del passat dissabte va tenir lloc a l’aire lliure i al migdia. La plaça Major va ser l’escenari d’aquest acte que s’ha consolidat dins el calendari cultural de la vall.

Els actes van començar a la 1 del migdia amb monòlegs teatrals a càrrec de “The Piscores”, tot seguit i durant el dinar va tenir lloc l’actuació del grup local del Borda i el Nogueres i Companyia i, finalment va ser l’Alguer amb el seu acordió qui va posar punt i final a la calçotada d’enguany. L’organització valora positivament l’assistència d’enguany tot i que expliquen: “el clima ens ha acompanyat, hauria pogut fer força fred i l’assistència no hauria estat la mateixa”, segons explica Meritxell Basora, del Casal l’Estaca.

8 559 - Divendres, 7-03-2008 22 559 - Divendres, 7-03-2008

la primera ministra de Moçambic Sra. Luisa Diogo, i a la pre-sidenta de Libèria Sra. Ellen Johnson-Sirleaf, també coneguda com “la Dama de Ferro”. Podria continuar amb tot un rosari de noms, però com a mostra són suficients els que haig esmentat. També hi ha el nom a “l’anonimat” d’una infinitat de dones que dia a dia van deixant la seva humil i sacrificada empremta de la forma més senzilla, com pot ser la feina diària de la casa: rentar la roba, fer el menjar, ... en una paraula, cuidar de la llar en tots els sentits, treballar les 24 hores del jorn. Són dones que probablement no sortiran en cap diari, ningú no sabrà del sacrifici que fan cotidianament; pensant amb els fills, amb el seu sacrifici fan tot el possible perquè tinguin uns estudis i no els falti res.

Entre tots i en tots els nivells fem possible que la igual-tat entre uns i altres sigui una realitat i que aquesta data amb la celebració del “ Dia de la Dona Treballadora” no s’hagi de celebrar durant gaire temps.

En diferents moments de l’any algunes entitats han recordat que cal assolir la igualtat entre homes i dones, una d’aquestes entitats és la UGT que com a tall d’exemple cal dir que el passat dia 29 de febrer va dedicar una jornada al “Dia de la Dona Treballadora”. Va haver-hi una taula rodona amb la participació de la Secretària General de la UGT de les Terres de Lleida, Rosa Palau, la qual va coordinar a les següents po-nents: Sra. Helena Garcia Melero, Directora de Comunicació de “El Periódico de Catalunya.; Sra. Berbel, Directora General d’Igualtat d’Oportunitats del Departament de Treball.; Dra. Candela Calle, Directora del Centre de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

Oliana Marcel Ribera . ARXIU FOTOGRAFIC: Marcel Ribera

Dia de la dona treballadora

“A totes les dones que amb la seva feina diària, siguin: oficinistes, metgesses, escombriaires,

pageses, mestresses de casa, o bé sigui la feina que sigui va dedicat aquest article, perquè en

un temps no molt llunyà pugin assolir els mateixos llocs de treball que els seus companys, sense cap

mena de discriminació.”

El proper dia 8 de març és el dia dedicat a la Dona Tre-balladora. Ja fa anys que en alguns dels meus escrits comento que no s’hauria de celebrar cap dia especial per cap motiu, perquè posar una data concreta per recordar el dia de la Dona Treballadora, el dia de la Infància, el dia..., això vol dir que no anem bé, mireu al pas que anem, al nostre calendari no hi haurà prou dies per recordar tantes efemèrides.

No ens enganyem, el Dia de la Dona treballadora és de l’1 de gener fins al 31 de desembre, dit d’una altra manera l’homenatge a la dona hauria de ser 365 dies a l’any, i si és any de traspàs 366. Sembla que a poc a poc les nostres companyes van escalant esglaons, ja sé que la diferència continua sent gran, però actualment es dediquen considerables esforços per arribar a la igualtat, això és bo, per tant cal continuar treballant perquè això sigui una realitat.

Penseu que si repassem la història n’hi ha moltes, de dones que al seu pas per aquest món han deixat una petjada tan profunda que seran moltes les generacions que les recordaran. Permeteu-me alguns exemples actuals i del passat. La Sra. Angela Dorotea Kasner, més coneguda pel cognom del seu primer marit Merkel (càrrec: Canceller-Alemanya); Margaret Thatcher, l’any 1979 va ser la primera dona en ocupar el càrrec de primera ministra del Regne Unit; Tarja Halonen, presidenta de Finlàndia; Mary McAleese, presidenta d’Irlanda; Vaira Vike-Freiberga, presidenta de Letònia; Violeta Chamorro, va arribar al càrrec de presidenta de Nicaragua. També recordem a Indira Gandhi, va ser primera ministra l’any 1966 a la Índia; Golda Meir, l’any 1969 va ocupar la presidència d’Israel. Perquè el ventall sigui més variat us anomenaré a dues dones de color, a

Puntaires de la nostra Vila

Homenatge a la Dona Treballadora. Taula rodona

3559 - Divendres, 7-03-2008 23559 - Divendres, 7-03-2008

Els alumnes de 6è a la ràdioTot aprofitant que a l’escola estem treballant l’en-

trevista, tots els alumnes de sisè vam convidar a l’Aleix Albareda per entrevistar-lo, i així aprendre més coses sobre aquest actor i artista solsoní.

L’Aleix ens va rebre molt bé i va contestar totes les nostres preguntes amb molt d’interès i simpatia. Va ser molt emocionant compartir aquesta experiència amb tots els companys, i ens va agradar molt veure com es fa un programa de ràdio.

Volem agrair a Ràdio Solsona i també a l’Aleix que ens acompanyessin en una experiència tan maca per a nosaltres.

Hem visitat el cim d’àligues

Els alumnes de primer del CEIP Setelsis hem estudiat les aus rapinyaires.

Primer vam treballar les característiques dels éssers vius i els diferents tipus d’animals vertebrats. I després les característiques dels mamífers, les aus, els peixos, els rèptils i els amfibis. Però el que millor coneixem són les aus i sobretot les rapinyaires.

Per això podem dir: - Les aus rapinyaires tenen el bec en forma de ganxo. - Algunes rapinyaires mengen carn i altres carronya. - Les aus rapinyaires poden ser diürnes o nocturnes.

El dia 28 de febrer, vam visitar finalment el Cim d’Àligues, i vam poder veure de molt a prop totes les aus que havíem estudiat a classe. La sessió de vol va ser molt emo-cionant, passaven les àguiles i els falcons volant per damunt nostre i calia que estiguéssim molt quiets i callats per no espantar-les. Ens va agradar molt.

En acabar de dinar tots vam fer un dibuix per a par-ticipar al concurs de la web del Cim d’Àligues, on podreu veure el dibuix guanyador de la nostra escola.

Abans de tornar a casa, vam parar a visitar i a jugar al Parc de l’Agulla de Manresa. Vam passejar pel costat del llac i finalment vam gaudir jugant als jocs que hi ha per a nosaltres, gronxadors, tobogans, castells... Ens ho vam passar molt bé.

Educació CEIP Setelsis

Portes obertes

Diumenge passat, en un dia primaveral, moltes famí-lies van aprofitar la jornada de portes obertes de l’escola per informar-se, veure els treballs dels nens i nenes, parlar amb els mestres i passar una bona estona.

Amb aquestes imatges volem agrair a totes les persones que van visitar l’escola la bona estona que vam passar junts.

Mirant les aules

Una estona de conversa

4 559 - Divendres, 7-03-2008 24 559 - Divendres, 7-03-2008

Educació Escola Arrels Secundària

Els alumnes de CFGM de les especialitats d’electrome-cànica de vehicle i electricitat han estat aquesta setmana passada a l’empresa Ausa, de Manresa, per tal de conèixer els sistemes de producció i fabricació de màquines com carretilles, dumpers, formigoneres, escombradores i altres multiservei d’aquest estil. La visita a les instal.lacions de l’empresa van anar precedides d’una explicació per part del cap de recursos humans, Salvador Viera, que presentà les activitats d’Ausa, l’equip, integrat per unes 500 persones i la seva política d’exportacions cap a Xina, Anglaterra, França, Alemanya i Estats Units, entre d’altres.

El recorregut per les cadenes de muntatge es va dur a terme de la mà del director de fabricació, Carles Caballé, i del responsable de producció, Jaume Casajuana. Ambdós directius van mostrar les àrees de disseny i muntatge de l’empresa per on passen tots els vehicles. Els processos de fosa, mecanitzats, ca-bines i instal.lacions elèctriques, però, es realitzen en empreses de fora, fins i tot d’Europa i Àsia.

Els estudiants de cicles formatius van poder veure l’adaptació d’Ausa a les exigències dels diferents clients així com les mesures de seguretat i qualitat adoptades per l’empresa seguint la legislació vigent en cada un dels països exportadors. Cal destacar les explicacions i atencions rebudes, a més dels detalls amb que van obsequiar als alumnes. Pel que fa a la visita

Gaudir dels entrenaments dels F-1 al Circuit de Catalunya, una nova experiència pels alumnes d’Arrels

Estudiants dels CFGM també han visitat l’empresa manresana Ausa, fabricant i exportador de maquinària

al Circuit de Catalunya, els joves van quedar sorpresos amb els tests dels Fórmula 1. A Montmeló, els estudiants de l’Escola van poder veure els entrenaments de 10 dels 11 equips que formen el mundi-al. Una experiència única al món que els va impressionar tant pel soroll dels motors, generat per la seva potència de fins a 700CV, en combinació amb les elevades revolucions, de fins a 19.500rpm, en màquines que no sobrepassen els 3.000 cm. cúbics. Tant professors com alumnes van coincidir amb l’interès de la jornada.

Estudi de les infraestructures de radiocomunicació a Solsona

DIMECRES 12 DE MARÇ - 20 H - SALA CULTURAL DE L’AJUNTAMENT

Hi intervindran: Montse Ariza, del Consorci Localret Responsables municipals

SESSIÓ INFORMATIVA

ELABORAT PEL CONSORCI LOCALRET

Pla de desplegament d’infraestructures de telefonia mòbil

25559 - Divendres, 7-03-2008

Educació IES Francesc Ribalta

Sé com cuidar la meva esquena?

Quantes vegades ens posem la mà a l’esquena perquè ens fa mal? O ens quedem clavats després de fer qualsevol moviment, com ara canviar una taula de lloc, fer el llit, aixecar una criatura...? Cuidem la nostra es-quena com cal? Hi posem l’atenció que necessita? Sovint pensem que no tindrà cap conseqüència negativa per a la nostra salut. Però, tenim raó? I els nostres fills? Què fem quan són adolescents i els veiem créixer i moure’s tan “pengim-penjam”?

L’educació postural és un dels temes que van suscitar més interès, segons l’enquesta contestada pels pares a inici de curs. Per tal d’intentar donar resposta a les incògnites que a tots se’ns plantegen sobre aquest tema, l’Institut ha organitzat per a dimarts vinent, dia 11 de març, una xerrada sobre bons hàbits posturals, a càrrec de la la professora Sonia Malca, llicenciada en educació, professora superior de música i fisioterapeuta. Tindrem l’oportunitat d’adquirir uns coneixements bàsics i d’iniciar-nos en unes pràctiques a l’abast de tothom, senzilles, però, al mateix temps, molt útils i beneficioses per a tots nosaltres.

Activitats d’orientació acadèmica a l’Institut

Dimarts passat, dia 4 de març, els alumnes de 2n de batxillerat de l’IES “Francesc Ribalta” van tenir l’oportunitat de conèixer una mica més la Universitat Pompeu Fabra, gràcies a una xerrada que ens oferiren els serveis d’orientació d’aquesta universitat. Després de veure un reportatge il·lustratiu, ens explicaren les peculiaritats d’aquesta universitat respecte a les altres de Barcelona que també són públiques, i ens informaren dels estudis que s’hi poden cursar. Es va res-saltar molt la dimensió europea dels estudis i la necessitat de saber idiomes. Finalment, ens explicaren on era ubicada la universitat, així com els petits canvis que es realitzaran per al proper curs.

L’endemà, dimecres, el nostre Institut va assistir a les Jornades d’Orientació Universitària, celebrades a Tàrrega. Els alumnes de 2n de batxillerat, després d’assistir a una xerrada sobre l’assignació de places universitàries, varen tenir l’oportunitat de conèixer, a través d’un seguit de tau-les rodones, diverses universitats i diferents estudis tant universitaris com de cicles formatius de grau superior. A més, professors del nostre centre participaven en la taula rodona de “Pedagogia i Ciències de l’Educació”.

JUMPER• Divendres, 7 - 10.15 nit

(Dia de l'espectador)• Dissabte, 8 - 6.15 tarda • Diumenge, 9 - 5.15 tarda

AHORA O NUNCA• Dissabte, 8 - 11.00 nit• Diumenge, 9 - 7.30 tarda• Dilluns, 10 - 10.15 nit VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

JUMPER

AHORA O NUNCA

7 ANYS 13 ANYS

12 559 - Divendres, 7-03-2008

26 559 - Divendres, 7-03-2008

Comunicació Redacció

El setmanari Celsona Informació ha tornat a repetir els bons resultats d'audiència que li va donar el passat mes de novembre el Baròmetere de la Comunicació i la Cultura, l'estudi sobre audiències i consums culturals més detallat que es realitza a Catalunya.

En la nova onada de resultats del Baròmetre, publicats la setmana passada, Celsona Informació se situa al capdavant dels mitjans de premsa escrits al Solsonès amb una audiència setmanal de 7.000 lectors, igualant així la mitjana de lectors que va obtenir en l'estudi de l'any passat.

A més, aquest setmanari aconsegueix situar-se en el segon lloc del rànquing de revistes setmanals d'informació comarcal de tota la província de Lleida, just per darrera de la capçalera urgellenca Nova Tàrrega. El Baròmetre també atribueix a Celsona Informació la desena posició, pel que fa a nombre de lectors, d'entre totes les revistes setmanals que es distribueixen a Lleida.

Al Solsonès, és líder indiscutible amb 7.000 lectors set-

Celsona Informació manté el seu lideratge d'audiència al Solsonès

manals sobre una població lectora de 9.000 persones i supera de lluny les revistes Pron-to i Lecturas amb 1.000 lectors setmanals cada una. Segons les dades de l'informe, el 65% de la població del Solsonès que afirma haver llegit algun mitjà de premsa escrita setmanal ho fa decantant-se pel Celsona In-formació. La xifra suposa que més de sis de cada deu solsonins asseguren llegir aquesta capçalera.

Pel que fa a la premsa diària al Sol-sonès, el Periódico de Catalunya encapaçala la llista amb 2.000 lectors diaris en la versió castellana i 1.000 la catalana. El diari Regió 7 amb 2.000 lectors i el Mundo Deportivo amb 1.000 tanquen la llista.

Al Solsonès les dades del Baròmetre s'han recollit a través d'enquestes telefòniques amb una mostra de 203 persones. El Baròmetre de la Cultura i la Comunicació és l'estudi d'audiències més exhaustiu que es realitza a Catalunya i als territoris de parla catalana i s'ha basat en més de 47.000 entrevistes personals efectuades al llarg de l'any 2007.

27559 - Divendres, 7-03-2008

Història Escola Arrels

En Pau Alinyà,forjador d’una història de fa 250 anys

Cònsol - Regidor d’un municipi.Dobler - Moneda antiga

Les inquietuds culturals de la ciutat es feien notar. La primera temptativa per tenir monges que es dediquessin a la formació i ensenyament de la joventut femenina de Solsona data del 1691. Els cònsols escriuen a Roma tot demanant a l’agent de precs que volgués servir-los per fer una fundació a Solsona de monges dominiques.

Amb data de 31 de juliol de 1691, l’agent els contesta que per fer la funda-ció que li demanen, abans han de fer el convent i assegurar una pensió de vuit o deu mil doblers.

Aquesta necessitat de la població s’allargaria encara uns quants anys més. El 30 de novembre de 1722, un advocat solsoní sense fills, féu testament. Pau Alinyà, que així es deia, és gràcies al seu testament un personatge il·lustre, que dei-xaria la seva empremta altruista gravada en la nostra història.

L’1 d’agost de 1723 moria Pau Alinyà que havia disposat en el seu testament que tots els seus béns es dediquessin per a una

fundació de monges de Santa Clara o bé a l’Ensenyança.

Aquest testament s’havia de complir a la mort de la seva esposa, Maria Alinyà i Fontelles, la qual succeí el 27 de novembre de 1736.

El 14 de gener de 1739 s’obtingué el permís d’edificació de l’Il·lustríssim Sr Bisbe de Solsona, Josep Esteve de Noriega.

El 8 d’octubre de 1739, el rei Felip V va signar la llicència provisional per a la fundació. La primera pedra fou col·locada el 22 de gener de 1740.

Es proposà la fundació a la Rvda M. Francisca Noner, priora del convent de l’Ensenyança de Barcelona, la qual es va comprometre a enviar a Solsona les religi-oses que fossin necessàries per dur a terme la tasca d’ensenyament de les nenes.

El 14 d’abril de 1758 el Suprem Consell de Castella atorgà la llicència definitiva.

El 19 de juny molt de matinada, sor-tiren de Barcelona en tartana les quatre

monges encarregades de la fundació (el viatge durà tres dies):

-M. Marianna Crusellas -M. Antònia Vallgornera -M. Marianna Brichfeus -M. Rosa Gasch

El 25 de juny de 1758 van prendre pos-sessió del monestir.

El pròxim 25 de juny l’escola farà 250 anys.

Al llarg dels anys, com pluja fina,

ha amarat els camps,espigues hi creixen.

Quants afanys!

El temps no esborra el llegat,el referma en la història de la nostra

ciutat.

9559 - Divendres, 7-03-2008 28 559 - Divendres, 7-03-2008

8 de març, CASTELLAR DE LA RIBERAPresentació del bloc de les dones de Castellar de la RiberaProjecció del documental “Dones de terra endins”

> Lloc: Local social de Castellar de la Ribera> Hora: 16.30 hores> Ho organitza: Dones de Castellar de la Ribera

8 de març, SOLSONAConferència: “Benestar emocional al treball” a càrrec d’Hermínia Gomà, psicòloga.

> Lloc: Sala d’actes de l’Ajuntament de Solsona> Hora: 21 hores> Ho organitza: Associació de Dones del Solsonès,

Associació catalana d’afectats/des de fibromialgia.

11 de març, SOLSONALectura d’autores catalanes a càrrec de Fina Cinca i Ester Colell (Grup de teatre Lacetània)

> Lloc: Sala d’actes de l’ajuntament de Solsona> Hora: 19 hores> Ho Organitza: Institut Català de les Dones

15 de març, ST. LLORENÇ DE MORUNYSEspectacle infantil:Ningú més que l’altreSessió de contes infantils il·lustrats sobre la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. A càrrec de la compan-yia Lapsus Espectacles.

> Lloc: Teatre municipal de Sant Llorenç de Morunys> Hora: 18 hores> Ho Organitzen: Consell Comarcal del Solsonès i

Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys

*Espectacle recomanat per a nenes i nensde 5 a 10 anys.

15 de març, SOLSONATaula - rodonaDones que trenquen tòpicsHi participaran: Eva Puigpelat García, agent rural; Montse Rodríguez Alijarte, treballadora de la construcció, Maria Àngels Rial i Vila, propietària de l’empresa Semen Cardona; Eva Caball Torruella, veterinària de grans animals.

> Lloc: Sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès> Hora: 20 hores> Ho Organitzen: Diputació de Lleida, Consell

Comarcal del Solsonès i Ajuntament de Solsona

8 DE MARÇDIA INTERNACIONALDE LA DONAPROGRAMA D’ACTES

Organització:

Castellar de la RiberaDones de

29559 - Divendres, 7-03-2008

DISSABTE 15 DE MARÇ - 17 I 20 H - TEATRE COMARCAL - ENTRADA: 10 EUROS

Cicle d’Espectacles Infantils

REGIDORIA DE CULTURA

‘Secrets’ MAG LARI

DOBLE SESSIÓ DISSABTE 15 DE MARÇ

VENDA D’ENTRADES ANTICIPADES A L’OAC DE L’AJUNTAMENT DE SOLSONA

Coaching al minut? I per què no! Eduard Tamames (ActionCOACH)

L’any 1962 quatre músics joves i nerviosos tocaven a la seva primera audició per enregistrar un disc davant els executius de la companyia Decca Recording. Els executius no van resultar especialment impressionats. Mentre decidien rebutjar aquest grup de músics, un dels executius va dir: “No m’agrada el seu so. Els grups de guitarres estan en vies d’extinció”. El grup eren “The Beatles”.

L’any 1944 Emmeline Snively directora del Blue Book Modeling Agency va dir a una jove model: “Més et valdria que aprenguessis la feina de secretària o bé que et casessis”. Ella no en va fer cas, va continuar i va ser coneguda com a Marilyn Monroe.

L’any 1954 Jimmy Denny, manager del Grand Ole Opry va despatxar un cantant després d’una audició. Ell li va dir: “Tu no arribaràs enlloc, fill. Millor que tornis a con-duir un camió”. Ell es va convertir en un dels cantants més populars dels Estats Units i a tot el món: Elvis Presley.

Quan Alexander Graham Bell va inventar el telèfon l’any 1876, no el tenia precisament ocupat amb trucades i més trucades de possibles inversors i patrocinadors. Des-prés d’una trucada de demostració davant el president dels Estats Units d’Amèrica Rutherford Hayes, aquest li va dir: “Això és un invent increïble, però qui voldrà mai fer-ne servir algun?”

Quan Thomas Edison va inventar la bombeta, va pro-var-ho en més de 2000 experiments abans no va aconseguir que funcionés. Un jove periodista li va preguntar com se sentia després de tants fracassos. Ell va respondre: “No he fracassat ni un sol cop. He inventat la bombeta. Simplement ha estat un procés en 2000 etapes.”

En la dècada de 1940 un altre jove inventor de nom Chester Carlson va parlar de la seva idea a 20 grans compa-nyies, entre les quals hi havia algunes de les més importants del país. Totes van rebutjar el seu invent. L’any 1947, després de 7 llargs anys de rebuigs, finalment va trobar una petita empresa a Rochester, New York, la Haloid Corporation, que li va comprar els drets del seu invent: la transferència electrostàtica d’imatges d’una superfície fotoconductista a paper, és a dir, la xerografia. Haloid va esdevenir la com-panyia Xerox que coneixem avui en dia.

Wilma Glodean Rudolph va néixer a Clarksville, Tenesse. Ella era la vintena de 22 germans. Degut a la segregació racial no va poder néixer a l’hospital local tot i ser prematura i pesar menys de 2 quilos. Realment tenia unes escasses possibilitats de supervivència. A l’edat de 4 anys va contraure una doble pneumònia, febre escarlatina, xarampió, galteres i una poliomelitis que la va deixar amb una paràlisi de la cama esquerra. Els metges li van dir que no caminaria mai bé. Als 9 anys es va treure la pròtesi metàl.lica de la cama, de la qual depenia per moure’s, i va començar a caminar sense. Als 13 ja caminava amb més o menys normalitat. Els metges parlaven d’ella com d’un

Històries de perseverança

miracle. Aquell mateix any va decidir ser corredora. A la primera cursa en la qual va participar va quedar l’última. Els quatre anys següents va quedar darrera a totes les curses a on participava. Tothom li deia que ho deixés, però ella no volia renunciar a córrer. Aleshores va començar a guanyar una cursa. I una altra. A partir d’aquell moment va guanyar totes les curses en les quals participava. Així doncs, aquella joveneta, a la qual van dir que no podria caminar més, va aconseguir 3 medalles d’or olímpiques.

El que ens diuen les històries anteriors és que el caràcter no pot ser moldejat en la facilitat ni la tranquil-litat. Només a través d’experiències de prova i fracàs es pot enfortir l’ànima, clarificar la nostra visió, inspirar la nostra ambició i assolir l’èxit. Plantant cara als nostres temors és quan guanyem força, potència i confiança en nosaltres. Hem de fer aquelles coses que no podem fer. Un guanyador no és aquell que mai no fracassa. Un guanyador és el que mai no abandona. Recordem que moltes vegades només tenim una oportunitat. Cal viure la vida plenament i donar sempre el màxim.

No és interessant?

30 559 - Divendres, 7-03-2008

DISSABTE 15 DE MARÇ - 17 I 20 H - TEATRE COMARCAL - ENTRADA: 10 EUROS

Cicle d’Espectacles Infantils

REGIDORIA DE CULTURA

‘Secrets’ MAG LARI

DOBLE SESSIÓ DISSABTE 15 DE MARÇ

VENDA D’ENTRADES ANTICIPADES A L’OAC DE L’AJUNTAMENT DE SOLSONA

31559 - Divendres, 7-03-2008

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Panera del Casal La Fura

El passat dissabte dia 1, els membres del Casal Popular La Fura (Marta, Xavier, Albert, i Eladi) ens varen fer obsequi al Sol del Solsonès d’una gran panera el contingut de la qual eren moltes coses però sense cap classe d’alcohol (enhorabona). Per part del Sol, el president, Enric, Lluís Closa (fotògraf), l’Enriquet, i el Jose, en expressió d’agraïment per aquesta gene-rositat i col·laboració, els felicitem per aquesta bona joventut i els encoratgem a que tirin endavant el seu entorn de sense fum i sense alcohol.

Per part de tota la gent del Sol us donem les gràcies per aquest detall.

Cooper (Enriquet)

Junta directiva de Catalunya de la FECAFAMM

El passat dia 27 de febrer es va portar a terme a la seu de la FECAFAMM la reunió de la junta directiva, a la qual va assistir el president del Sol del Solsonès, Enric Serra, i Lluís Closa, fotògraf. Els temes varen ser interessantíssims. Des-taquem el Pla Director de salut mental i addiccions (2006-2015), amb un nou model d’atenció, els objectius estratègics, progra-ma d’atenció a les famílies per aconseguir que la cartera de serveis de Salut Mental i Addiccions estigui realment orientada als usuaris i les seves famílies, tot potenciant un model d’intervenció més actiu i comu-nitari, especialment per a les poblacions amb trastorns mentals més greus, integra-

CiU visita el Sol del Solsonès

El passat divendres dia 29 de febrer al migdia el Sol del Solsonès va rebre la visita de la diputada al congrés, la senyora Maria Concepció Tarruella, acom-panyada del president del consell Comarcal senyor Marià Chaure i del vicepresident Albert Muntada. Van visitar les instal·lacions del centre, saludant i compartint amb els usuaris i els tècnics una bona estona.

La senyora Tarruella és una persona molt sensi-ble i coneixedora de fons d’aquestes patologies. També ha ajudat en diferents associacions i s’ha ofert a ajudar el Sol del Solsonès.

És un objectiu fonamental que el Sol del Solsonès sensibilitzi els polítics d’aquestes patologies de salut mental i les addiccions.

Agraïm la visita molt atentament.

ció funcional de la xarxa de salut mental i drogodependències, promoció de la salut mental en les famílies, Pla Integral per a l’atenció a les persones amb problemes de salut mental, i altres problemes i solucions per a una millora en la salut mental.

El Sol del Solsonès agraeix a FE-CAFAMM l’immens pla de treball que estan duent a terme en defensa dels col-lectius que pateixen aquestes patologies de salut mental.

Les associacions i clubs socials són necessaris pel nostre país i estem tre-ballant per un bé important pels pacients i les famílies.

Per mès informació visiteu: www.lafura.info

7559 - Divendres, 7-03-2008 32 559 - Divendres, 7-03-2008

Associacions i Entitats Associació de dones del Solsonès

Dia mundial de les dones treballadores

El 8 de març és el dia que se celebra la lluita que moltes dones han realitzat al llarg de la història perquè actualment tinguem certs drets. La reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen d’aquesta celebració. Des de la nostra entitat volem felicitar totes aquelles dones treballadores, ja siguin remunerades, mestresses de casa, àvies cuidadores dels néts/es, les cuidadores dels avis/es, les dones pageses a les quals no se’ls reconeix el seu treball, a totes elles: felicitats. L’associació de dones del Solsonès es vol adherir a aquesta celebració, i és per això que organitza conjuntament amb Associació Catalana d’Afectats/ades de Fibromiàlgia, Seu del Solsonès, i la col.laboració de l’ajuntament de Solsona, el següent acte:

8 DE MARÇ DE 2008 - 21:00 H A LA SALA D’ACTES DE L’AJUNTAMENT DE SOLSONA

XERRADA: BENESTAR EMOCIONAL AL TREBALLA CÀRREC DE: HERMÍNIA GOMÀ (PSICÒLOGA)

El dia 8 de març, com ve essent habitual des de fa més de tres dècades, es commemora el Dia Internacional de la Dona. Es tracta d’una jornada amb caire reivindicatiu, que advoca pel compliment de les lleis que emparen, tant a homes com a dones, com a subjectes de drets en comuna dignitat. Una jornada que, en algunes nacions, on les dones continuen essent sistemàticament maltractades i discriminades, passa gairebé desapercebuda.

Mans Unides vol sumar la seva veu, per mitjà de la campanya “Mares sanes, dret i esperança”, a la de milions de persones que a tot el món denuncien la situació de desempara-ment i marginació que afecta les dones. I ho fem situant la salut, al centre dels nostres objectius. Perquè, malgrat que les dones tenen dret a gaudir del més alt grau possible de salut mental i física, la realitat és molt distinta. L’any 2007 vam aprovar 126 projectes destinats a la promoció de la dona, per un import de 5.701.268,86 euros. Perquè per a nosaltres, defensar la dona és defensar la vida. “Cap dona no hauria de morir donant a llum”, va assenyalar recentment la directora executiva del Fons de Nacions Unides per a la Dona. Malgrat això:• Cada dia moren 1.600 dones i 10.000 nounats, per proble-mes derivats de l’embaràs i el part. Aquesta xifra no ha patit modificacions substancials en més de dues dècades. “La violència contra la dona és el delicte més comú però menys castigat del món”, va assegurar Ban Ki-Moon, Secretari General de Nacions Unides, el passat 26 de febrer. La violència domèstica

8 de març, Dia Internacional de la Dona

Mares sanes, dret i esperança

Associacions i Entitats Mans Unides

Associacions i Entitats Creu Roja El Solsonès

Programa reciclemMaterial ortopèdic

Entre tots els programes que estem portant a terme, us hem de parlar del programa RECICLEM com a un dels més importants i que més funciona a la comarca del Solsonès. Aquest projecte es basa en el recull de tot aquell material que pugui ajudar a les persones amb problemes de mobilitat. I normalment, és des de els centres sanitaris i llars de jubilats que se’ns proporcionen grues, cadires de rodes, llits articulats, bastons, caminadors... etc. Actualment tenim en préstec 6 llits articulats, algunes cadires de rodes i caminadors. Però una gran part de la població fa demanda de GRUES i no podem cobrir la seva demanda. Fem una crida a totes aquelles persones que, a nivell particular, tinguin algun d’aquest material en desús i vulguin fer-lo arribar a la nostra oficina, per tal de posar-lo a disposició dels que ho necessitin. Ens trobareu tots els matins de 10 a 13 a la Crta de Manresa,Km 52 de Solsona o bé ens podeu trucar al 973 42 06 52 o enviar un correu electrònic a elsolsones@cruzroja.es

Aprofitem per demanar una persona que vulgui fer-se voluntari/a de la Creu Roja i que seria la respon-sable de mantenir aquest material en condicions.

encara no és delicte en 102 països.• Una de cada tres dones, en algun moment de la seva vida, serà víctima de violència física o d’abusos.• Entre les dones de 15 a 44 anys, la violència és una de les principals causes de mort i discapacitat.• Prop del 80 per cent dels 50 milions de persones afectades per guerres, conflictes, desastres naturals i desplaçaments, són dones.

“Només mitjançant el lliure i ple consentiment dels fu-turs esposos podrà contreure’s el matrimoni” (Art. 16, paràgraf 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans)• En els pròxims 10 anys, aproximadament 100 milions de nenes contrauran matrimoni abans d’arribar als 18 anys.• Gairebé 14 milions d’adolescents donen a llum cada any, principal causa de mort entre aquestes dones.

Aquestes xifres són tan sols una mostra de les condicions en què es desenvolupa la vida de milions de dones en el món. Condicions a què des de Mans Unides tractem de donar la volta, amb el suport a projectes de desenvolupament que tenen com a principals destinatàries les dones.

33559 - Divendres, 7-03-2008

Societat

Amor, ens casem!!Durant tots aquests anys, vaig

anar aprenent algunes coses que m’ha ensenyat la vida.

Vaig apendre a ser fill, germà, amic, traballador i pare.

I encara que això em fa entendre millor les coses, sé que hi ha

alguna cosa que des que em vas trobar, ja no podré aprendre mai

més: A ser un soliatari.Gràcies, amor meu, per donar-li

la volta a la meva vida.T’estimo, Antonin

Aquí era el gran comienzo de una gran historia de amor, que el dia 8 de marzo os llevará a un futuro aún mejor. Manoli y Tony se casan, enhorabuena de parte de vuestros amigos.

Benvingut Roc!El Roc Aymerich Rovira va néixer el passat 18 de febrer. Els amics dels seus pares li donem la benvinguda i felicitem a la Maria i al Joan.

El dia 13 de març el David farà 10 anys.Moltes felecitats de part de la familia!

34 559 - Divendres, 7-03-2008

Es constitueix l’associació ‘Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès’

Artesans/es d’art i ofici i productors/es agroalimentaris i ecològics de la comarca creen l’associació per promocionar i difondre les produccions locals de la comarca.

Des del passat mes de febrer ja tenim a la comarca una nova entitat: l’associació de ‘Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès’.

La nova entitat, constituïda per 24 socis/es fundadors, neix amb força i motivació i és el resultat d’un any de treball a on el col.lectiu ha participat en diferents fires de la comarca durant el 2007, per tal de donar-se a conèixer tant a la població com als mateixos artesans/es i productors/es, a més a més de la iniciativa de les primeres entrevistes a alguns/es artesans/es i productors/es per part de la Delegació de la Cambra de Co-merç i el Celsona informació; el que fou les primeres passes d’aquest projecte col·lectiu. (Vegeu el Celsona núm. 522, del divendres 15/06/07).

Després de la passada tardor, amb sessions de treball a partir d’un procés de participació, amb el recolzament de la Cambra de Comerç, l’Associació Teixit Rural i el Consell Comarcal, el col.lectiu va debatre sobre la seva situació actual, les seves limitacions, problemàtiques i potencialitats; va definir el que serien les finalitats de l’associació i el seu pla de treball pels propers anys 2008 i 2009.

Enguany, projectes com el web, el catàleg de produc-tors/es, la possibilitat d’un punt de venda a l’oficina de turisme de Solsona, l’organització de tallers i activitats paral.leles en fires de la comarca i altres actuacions coordinades amb altres entitats de la comarca via el comerç i el turisme, marquen el calendari de treball de l’associació.

En aglutinar tres sectors diferents, l’associació funciona per comissions per atendre les particularitats de cada sector i tot i que som conscients que tot just comencem a caminar i de ben segur, ens cal millorar en molts aspectes, la motivació i les ganes d’aprendre i treballar plegats amb altres entitats és el motor de l’associació.

Els objectius generals són promoure, difondre i recupe-rar l’artesania d’art i oficis, ja que s’està perdent i cada vegada es mecanitzen més tots els tipus de producció. I de la mateixa manera recuperar la producció agroalimentària de qualitat,

respectant el medi i sense utilitzar productes químics. Un altre dels nostres objectius és mantenir l’associació oberta per tal de poder conèixer les nostres maneres de treballar, així com conèixer altres artesans/es i productors/es de la comarca per compartir idees i aficions. L’associació també està oberta a aquelles persones i/o entitats que simpatitzin amb les finalitats de l’associació malgrat que no siguin artesans/es o productors/es (en la categoria de socis/es col·laboradors).

Enguany, hem participat a la Fira del Trumfo i la Tòfona amb l’organització d’un taller artesà per als més petits/es, amb la intenció d'incrementar la participació en la propera edició de la fira i ens trobareu de nou a la de Sant Isidre de Solsona. Com l’any passat, en aquesta fira ens trobareu a l’envelat de la plaça de la Catedral, amb més espai, on coneixereu productes agroalimentaris i ecològics i d’artesania artística de diverses modalitats. També tindrem una nova carpa on farem una de-mostració de com treballem i un reguitzell d’activitats de les quals ja us anirem informant.

Podeu contactar amb nosaltres mitjançant els membres de la Junta de l’associació o per mail a: solsonacambra@grupouni2.comproductesdelsolsones@gmail.com:

Joan Pujantell: president (productor ecològic, municipi d’Odèn. Tel. 639132093)

Sandra Sala: vicepresidenta (productora ecològica, municipi d’Olius. Tel. 636491379)

Anna Delgado: secretària (artesana d’art i ofici, municipi de Solsona. Tel. 687847547)

Loreto Parcerisa: tresorera (artesana d’art i ofici, municipi d’Olius. Tel. 605511171)

Lurdes Santamaria: vocal d’artesania d’art i ofici (municipi de Solsona)

Marcel Colell: vocal de producció ecològica (municipi de Pinós)

Assumpció Caelles: vocal de producció agroalimentària (municipi de Pinós)

I en els propers números del Celsona (no setmanalment), us anirem presentant els diferents artesans/es i productors/es agroalimentaris i ecològics de l’associació.

Assocacions i Entitats Associació de ‘Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès’

35559 - Divendres, 7-03-2008

Ep, la foto!

Les dones del SUMA de marxa

L'equip Sènior del CB Solsona, de celebració al Bar Castell

36 559 - Divendres, 7-03-2008

Associacions i Entitats Esplai de Pinell

Hi havia una vegada...El dissabte passat, el grup dels Esquirols de l’esplai de Pinell vam anar a la ràdio a Solsona FM!

Després de superar el repte que l’Eulàlia Sandàlia ens va proposar fa algunes setmanes, la pintora ens va concedir aquest fantàstic premi. Vam preparar amb molta il·lusió cinc contes per omplir el Rebost de cada vespre amb històries màgiques, aranyes simpàtiques, pirates heroics i nassos de pallasso. La setmana que ve els podreu escoltar. Estem convençuts que us ho passareu tan bé com nosaltres!

Roser, gràcies per tot!

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

El dia 16 de març anirem a Tuir (França) a veure la bóta de roure més gran del món

Navès

Assaig de Caramelles

Els Caramellaires de Navès es troben tots els dimecres, al vespre, a la Sala d’Esplai, per assajar les caramelles. Cal dir que aquest any s’estrenen unes noves caramelles, lletra de Mn. Climent Forner i música de Jordi Xandri; ja que feia uns quants anys que no n’estrenaven. La seva lletra ens parla de les diferents parròquies del municipi, la primavera i la Pasqua. Aquestes caramelles seran cantades per les cases del municipi el dilluns de Pasqua.

Good Morning Solsona! Anais Tiare Fuentes

Hola!! Jo sóc l Anais Tiare Fuentes. Jo tinc disset anys i ara fa un mes que estic vivint aquí a Solsona. Estic vivint amb els meus tiets, Mei i Guris i la meva cosina Isis. Sóc d Amèrica i abans d aquest mes jo vivia a la ciutat de Thousand Oaks, Ca-lifòrnia. He vingut aquí per estudiar i perquè jo sé que vivint aquí serà una experiència diferent i bona per mi. Estic estudiant a l escola Arrels i faig primer de batxillerat. Jo estaré aquí fins el final de juny per acabar els estudis. Ara estic treballant per la revista Celsona i cada dues setmanes faré un escrit de la meva experiència aquí. Amb els meus escrits podreu veure el punt de vista d'una estrangera vivint aquí. També podreu veure una mica de com és la vida allà a Califòrnia i algunes diferències d aquí i allà. Amb aquest primer mes que he estat aquí jo he hagut d adaptarme a una cultura completament diferent i una vida completament diferent que la d allà. Jo ja veig moltes diferències amb la manera de viure. El primer canvi al que he hagut d adaptarme era el canvi d´hora. De Califòrnia a aquí hi a 8 hores de diferència. O sigui, si són les 8 del matí allà, serien les 3 de la tarda aquí. Però aquest canvi no m´ha costat tant, només els primers dies. Una altra diferència és el tema de menjar. Allà, durant la setmana, jo esmorzava a les 6, dinava a les 12, i sopava a les 7 de la tarda. I a vegades mengem un “snack” que és berenar per allà les 3. Aquí, ho feu molt diferent,

esmorzant a les 8, dinant a les 2, berenant per allà les 5, i sopant a les 9. També, en la meva opinió, jo diria que el menjar d aquí és millor. A mi m'encanta el menjar d aquí! Allà també tenim menjar bo, però és diferent. Aquestes són només unes quantes de les moltes diferències. Ja anireu veient més de les diferències amb els meus escrits.

Hola a tothom

37559 - Divendres, 7-03-2008

L'entrevista Ramon Estany

Albert Muntada i Mosella, candidat al Senat per CiU

Amb 39 anys, l'Albert, casat i pare de dos fills, és diplomat en ciències de l'Educació i treballa com a professor. És membre de l'Intercomarcal d'Unió a Lleida.

Com s’inicia l’Albert Muntada al món de la política i a aquestes eleccions en concret? La meva primera incursió en la política és als 15 anys en la JNC. Després d’una etapa presidint les joventuts de Convergència al Solsonès, m’integro a Unió Democràtica el 1995, any en que entro també de regidor a l’ajuntament d’Olius per CiU. Va ser al 1998 quan, per diferents motius, assumeixo la presidència comarcal d’UDC i, al 2003 la vicepresidència del Consell.La meva participació en aquestes eleccions m’ha vingut direc-tament de la mà de Duran Lleida. Va ser ell mateix qui em va proposar de formar part de les llistes al senat per Unió, per tal d’integrar-hi una persona jove i representativa de les comarques de muntanya, alhora que de la Catalunya interior. Com pots entendre, l’encàrrec m’ha omplert de satisfacció. Com afrontes el repte de les eleccions al Congrés i al Senat a Solsona i a Lleida? Crec que tenim una oportunitat que no podem deixar passar. En clau de Lleida et puc dir que el suport de la població a Convergència i Unió pot significar ser decisius a Madrid. Doblar el número de diputats i senadors de CiU en aquesta circumscripció podria evitar donar una majoria absoluta al PSOE i, per Catalunya, recuperar el respecte perdut, a més de condicionar les polítiques espanyoles en favor d’un equilibri que avui no existeix.Per Solsona i el Solsonès, penso que és important tenir línia directa amb el govern de l’estat. Està clar que sempre podrem incidir més en les necessitats de la comarca si hi som que si no hi som. És per això que demano el suport de tothom, siguin del partit que siguin, ara que tenim l’oportunitat de situar Solsona a primera línia de la política nacional.

D’on treus la il.lusió o l’esperit per fer campanya? És cert que aquests dies em faig un fart de voltar per tot el terri-tori de Lleida, però quan vius la política com una forma més de fer país, poses tots els esforços per arribar a la gent i explicar-los els nostres projectes, desitjant que els comparteixin i ens ajudin a millorar l’actual context de desacceleració econòmica, desencant polític i apatia general en que el PSOE està sumint el país tant a nivell espanyol com des de la Generalitat. Quina és la sensació que perceps dels ciutadans a només 3 dies de les eleccions? T’he de dir que a nivell personal molt bona. La gent t’atura pel carrer i et fa costat. No només aquí al Solsonès, sinó a La Seu

d’Urgell, a Tremp, a Tàrrega, a Lleida... T’adones que t’iden-tifiquen amb CiU i et fan arribar les seves inquietuds perquè, encara que jo personalment no surti elegit, pugui traslladar, per mitjà del nostre grup parlamentari, les problemàtiques del territori al congrés i al senat.Estic segur que els ciutadans assumiran el seu paper i aniran a votar, malgrat el temor a l’abstenció que s’està anunciant. És important que els nacionalistes ens puguem fer sentir a Madrid i això només es pot fer a través de CiU. Repto a qualsevol que vulgui votar el demagògic independentisme d’ERC al senat, a que trobi aquest partit; veureu clarament com fins i tot el logo d’Esquerra està fusionat dins el del PSOE... i llavors parlem d’independència!

Quin tipus de política creus que s’està fent al nostre país?Si parlem de Catalunya és ben evident que, tot i intentar vendre una mateixa política de façana, cada soci del tripartit va a la seva. Iniciativa procura fer viure els seus a base de subvenci-ons de participació ciutadana que es va retroalimentant amb estudis que fan ells mateixos i per a ells mateixos (a l’estil del Juan Palomo). Vols un exemple?.. no ens donen una subvenció per a fer la Fira però sí per fer un estudi de com fer la Fira (il.lògic, no?)Esquerra Republicana es troba navegant en un mar d’incomodi-tats (vegeu el suport a la MAT en el govern i les manifestacions contràries al carrer), per tal de poder mantenir les cadires, brindant l’estelada de tant en tant per a mantenir la il·lusió de quatre fins que els crida a l’ordre José Montilla.Segurament l’única política coherent deu ser la del PSOE: ha estat capaç d’erradicar els catalanistes del seu projecte i difumi-nar Catalunya dins el provincionalisme espanyol, assegurant-se que deixéssim de ser un referent per ningú.

"És important que els nacionalistes ens puguem fer sentir a Madrid i això només es pot fer a través de CiU"

38 559 - Divendres, 7-03-2008

L'entrevista Ramon Estany

Es pot canviar? Només Convergència i Unió pot canviar aquesta mediocritat

Què pot oferir Convergència i Unió als ciutadans? Has de pensar que la política del PSOE a Catalunya i Espanya és un buf. Zapatero i Montilla van donant pals de cec sense cap estratègia clara ni en matèria econòmica, social, sanitària...CiU té un model de societat fonamentat amb la família, l’edu-cació, la cohesió social, l’habitatge, la seguretat, la justícia, agricultura... Propostes concretes? Prestació de la seguretat social per fills a càrrec fins els 18 anys, gratuïtat real de l’educació, transferència dels recursos destinats a l’habitatge directament a la Generalitat i als ajuntaments, cap pensió per sota dels 700 euros, reducció dels impostos de societats a les empreses, i per descomptat un pla de millores en infrastructures que no tenim pas temps per detallar però que trobareu a www.ciu.cat Quines són les prioritats? Un nou model de finançament singular per a Catalunya amb un ple desplegament de l’Estatut, que comporti també les inversions que l’estat ha de fer. Impulsar un habitatge digne facilitant-ne l’accés als joves, comprometre’ns amb la sostenibilitat mediam-biental, establir unes pensions justes, donar facilitats i suport als emprenedors, al teixit productiu, a l’economia creativa... Quin estil necessita Catalunya i Espanya a l’hora de go-vernar? Cal una forma de govern que respecti l’estat plurinacional i plurilingüístic. En aquesta darrera etapa de governs del PP i PSOE només hem vist fomentar la crispació. Ningú no pot posar en dubte que només CiU ha representat i representa el seny català al llarg de tota aquesta etapa democràtica que hem viscut fins ara. Sempre que hem estat al govern català o hem condicionat la política espanyola s’ha progressat en equilibri i respecte. La gent no busca enfrontaments. A la gent li agrada viure bé i en harmonia, i la dicotomia PP o PSOE (tripartit inclòs) no són cap ga-rantia de res. Què t’atrau més de la política? Per a mi és una forma de viure que m’ha permès conèixer gent, molta gent. I al mateix temps, aquestes persones m’han permès conèixer el nostre territori, no tan sols al Solsonès sinó en molts indrets del país. Sí, deu ser això, crec que el que més m’atrau és la capacitat de relacionar-te que t’aporta, i això omple molt. Quina és la part negativa de la política?Jo diria que el més negatiu és quan deixes de tocar a terra pensant-te qui sap on has arribat. Aquell que no entengui que en política avui hi ets i demà ja has desaparegut de l’escenari, té un problema. Jo sóc molt conscient que d’aquí a quatre dies hauré cremat aquesta etapa de la meva vida i em tocarà fer una altra cosa. És per això que segueixo formant part d’entitats i organitzacions de la comarca a nivell personal i m’agrada parlar amb tothom de tu a tu.

Bateria de preguntes personals

Quin és el teu hobby? Quedarà molt malament si dic que és la política?... Bé, de fet, també estic molt enganxat als ordinadors i al cinema, tot i que quan disposo d’algun moment, m’encanta escriure.

Artista de Solsona que t’hagi cridat l’atenció? Tota la vida m’ha fascinat la màgia que sortia de les mans d’en Manel Casserras fins al punt de convertir Solsona en un referent

Una pel·lícula? Et podria parlar del Sisè Sentit, Freqüency, Les normes de la casa de la sidra... n’hi ha moltes.

Un llibre per passar l’estona? Un llibre... em faria passar massa estona, i no la tinc. Tot és qüestió de prioritats.

Un destí? Comprendre perquè la gent que m’envolta no em comprèn

Una virtut del candidat? No ho sé... saber desconnectar i deixar que siguin els altres qui s’estressin, potser?

Referent polític? Creus que si dic Jordi Pujol es moles-taran els d’Unió?

Un repte? Aconseguir administrar-me millor el temps per a poder dedicar més hores a la meva família

Un moment màgic? Mirar enrere i veure el futur

Un personatge? Històric? Jesucrist. Em provoca moltes preguntes.

l lema de la teva vida. Penso que només quan encara desitges allò que ja tens, descobreixes l’autèntic valor del que t’envolta

Què demanaries a la gent? Avui, el seu vot. Votar-me al senat és molt fàcil. Les llistes obertes us permeten posar 2 creus vora el nom dels candidats de qualsevol partit i la tercera a l’Albert Muntada. M’agradaria que els nostres ciutadans interpretessin aquestes eleccions també en clau local i em votessin pel fet de ser de la comarca.

El candidat al Senat Albert Muntada va fer campanyar al mercat del divendres amb el president del Consell Comarcal Marià Chaure

Campanya electoral Ramon Estany

39559 - Divendres, 7-03-2008

L'entrevista Ramon Estany

“Defensem el federalisme dels pobles que formen “Les Espanyes”, l’únic camí útil per arribar a orientar la política des de la base cap al sostre”

Joan Ramon Nova Creus, candidat al Congrés per Lleida

pel Partit Carlí de Catalunya

Aquest jove solsoní de 21 anys que actualment fa 2n d’His-tòria a la UB i va fer un any de dret a la UPF, i que els caps de setmana treballa al restaurant-hotel familiar, és el cap de llista de Lleida al Congrés pel Partit Carlí de Catalunya.

Com s’inicia Joan Ramon Nova al món de la política i a aquestes eleccions en concret?Quan vaig acabar el batxillerat vaig començar a interessar-me pel fenomen carlista, i a partir d’aquí vaig anar acaparant lli-bres i documentació sobre el tema, i juntament amb un viatge al País Basc i Navarra a finals d’estiu del 2006 em vaig acabar d’il.lusionar per formar part d’aquest projecte polític, històric al nostre país.

Com afrontes el repte de les eleccions al Congrés i al Senat a Solsona i a Lleida? Bé, tot i que no sóc derrotista, sóc realista; la realitat política d’aquest país no ajuda a que els “partitsminoritaris” puguin tenir una possibilitat de deixar de ser-ho. No veig la possibilitat de fer un resultat “políticament important” a la candidatura pel congrés, que jo represento. No obstant, m’agradaria que en el cas del Senat, on la multiplicitat de vot dóna per a més, es pogués arribar a fer alguna cosa. Si més no, demostrar que el carlisme, tot i ser un fenomen que ha anat davallant amb el pas del temps ( culpa potser d’una mala propaganda constant dels llibres de text i de la premsa en general), continua existint i que s’ha adaptat als temps postmoderns.

D’on treus la il.lusió o l’esperit per fer campanya?De veure com sense cap mitjà en absolut, desenes de persones que formem part del partit dia a dia aconseguim mantenir-lo viu.

Quina és la sensació que perceps dels ciutadans a vigilies de les eleccions?Molts estem farts de veure com la política s’ha convertit en una simple eina de poder a les mans d’uns quants, els quals se la disputen per a veure qui té la poltrona més grossa durant més temps, deixant de banda els autèntics problemes que tots patim. És molt difícil dir-li a una persona que vagi a votar, quan veu que any rere any els problemes no fan més que brollar pels descosits que els mateixos polítics ocasionen. No és d’estranyar, doncs, que la gent “passi” de votar avui en dia.

Quin tipus de política creus que s’està fent al nostre país?.La mateixa de sempre; una política que ens ve des de dalt,

llunyana, que ens arriba quasi inútil per resoldre els problemes que realment importen. D’aquesta manera, la política s’ha tornat ineficient per la nostra societat.

Es pot canviar?Si s’aconsegueix orientar la política des de baix cap a dalt, amb els problemes dels individus no com a finalitat, sinó com a base per a ser solucionats, llavors es pot dir que la política comença a funcionar i les coses milloren.

Què pot oferir el Partit Carlí de Catalunya als ciutadans?Un model polític i d’Estat nou, més apropat als ciutadans perquè té molt més en compte les comunitats on s’engloben. Defensem el federalisme dels pobles que formen “Les Espanyes”, l’únic camí útil per arribar a orientar la política des de la base cap al sostre. Els límits del poder únicament poden estar en la sobirania de les institucions autònomes que constitueixen la societat.

Quines són les necessitats més bàsiques?Assolir en l’àmbit estatal que Espanya està formada per un seguit de pobles iguals. Hi ha d’haver un principi d’igualtat entre pobles, però també un principi real de solidaritat, sempre i quan sigui possible i en la mesura de les possibilitats de ca-dascun. Després d’això, s’han d'impulsar les reformes d’àmbit social que més s’adaptin a les persones, i garantir que tots els drets dels individus seran respectats a tots per igual, sense tenir en compte cap tipus de condicionant social (cosa que avui en dia no passa). Per aconseguir tots aquests canvis, hi ha d’haver una reforma constitucional que permeti respectar-los i resguardar-los. Hi ha d’haver, doncs, una reestructuració global de l’estat des de sota cap amunt.

Quin estil necessita Catalunya i Espanya a l’hora de governar?Necessita veritables polítics que a l'hora de governar vetllin més per les necessitats que tenen tots els ciutadans i no per llurs necessitats. Catalunya necessita polítics que estimin la seva terra per damunt de tot i la resta d’Espanya necessita po-lítics que entenguin que la vella idea centralista i espanyolista “rància” s’ha d’acabar.

40 559 - Divendres, 7-03-2008

L'entrevista Ramon Estany

Què t’atrau més de la política?La possibilitat de poder millorar el país directament. Crec que per a que una democràcia funcionés tots hauríem de poder participar-hi més activament.

Quina és la part negativa de la política?La corrupció que d’aquesta se’n desprèn constantment, que fa que els veritables bons polítics quedin sempre estigmatitzats.

Bateria de preguntes personals

Quin és el teu hobby?No puc dir que només tingui un hobby, però destacaria tot el referent a la “història” i la informàtica. Si tingués més temps miraria de trobar-ne d’altres, el problema és que no tinc prou de temps per procurar-me’n més.Artista de Solsona que t’hagi cridat l’atenció?Tot i que no es podria catalogar “directament” d’artis-ta, m’agradaria recordar a Antoni Llorenç i Solé, pel seu treball de recopilació sobre la història de Solsona. Artísticament Solsona té força potencial; des de l’Aleix Albareda, passant pel Roger Mas. Podríem dir que aquests dos són els que en el panorama actual tenim més “internacionalitzats” fora de Solsona. Però bé és molt complicat anomenar-ne només un.Una pel.lícula? Yo Soy Sam, de Jessie Nelson

Un llibre per passar l’estona? “La pesca del Salmón en el Yemen”, de Paul Torday

Un destí? No sabria dir-ne cap, no sé si el destí ens ve a nosaltres o si simplement el trobem per casualitat.

Una virtut del candidat? L’home virtuós és per a mi aquell que no se sap veure les virtuts.

Referent polític? La meva curta vida m’obliga a recular en les referències; aquell Francesc Macià que no es va voler “solidaritzar” amb la guarnició de Barcelona per l’assalt del “Cucut” i la “Veu de Catalunya”. Fet que va propiciar el seu inici en la carrera política dins de “So-lidaritat Catalana”.

Un repte? De cara a les eleccions m’agradaria que el partit carlí obtingués un bon resultat aquí a Solsona com a mínim. No demano que ho sigui en la candidatura meva al congrés, ja que la gent avui en dia prefereix fer “vot útil”(tema que mereixeria una menció apart), però estaria bé que pel Senat es pogués manifestar una mica més de suport. La història d’aquesta comarca està molt marcada pel carlisme i tot el que aquest va comportar, i ara estaria bé veure com aquest reflex en la història encara és vigent.

Un moment màgic? Amb bona companyia qualsevol moment pot arribar a ser-ho.

Un personatge? Aquelles persones desconegudes que durant la història han aconseguit fer de la societat quel-com més humà.

El lema de la teva vida. ”No ploris perquè s’hagi post el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”.

Campanya electoral Ramon Estany

Trobada amistosa i intercanvi de propaganda entre candidats d'Esquerra i d'Iniciativa al mercat de Solsona

Solsona FM va emetre dimarts passat un debat electoral entre els candidats solsonins a les properes eleccions. Albert Muntada (CiU), Meravelles Gonzàlez (ERC), Roser Clotet, directora de Solsona FM i Josep Caelles (PSC)

Els polítics visiten el mercat de Solsona

Debat electoral a Solsona FM

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 41559 - Divendres, 7-03-2008

Eleccions Generals 2008 Esquerra

El candidat d’Esquerra per Lleida al Congrés, Jordi Ausàs, va explicar en un acte de campanya celebrat aquesta setmana a Solsona que "Esquerra apostarà perquè els serveis socials siguin el quart pilar de l’Estat del Benestar, conjunta-ment amb la seguretat social, el sistema sanitari i el sistema educatiu”. Ausàs va remarcar que "tots els nostres esforços a les Corts espanyoles es dirigiran a fer respectar i ampliar els traspassos de competències i vetllar pel compliment i la millora econòmica de les dotacions pressupostàries de l’àmbit social, sobretot pel que fa a les pensions".

Ausàs exigeix a l'Estat un augment de les pensions que iguali els ingressos al cost real de la vida

Josep Huguet va cloure l'acte central de campanya d'Esquerra al Teatre comarcal de Solsona davant la presència, entre altres, del candidat Jordi Ausàs, Meravelles Gonzàlez i l'alcalde de Solsona

Míting central d'Esquerra

El candidat d’Esquerra per Lleida al Congrés proposa augmentar del 0,7% del PIB al 2,1% la

despesa en polítiques socials de l'Estat

Durant una reunió amb representants de la gent gran de Solsona, Ausàs va explicar que el dèficit en el finançament estatal dels serveis socials catalans estava, al 2004, al voltant de 120 milions d’euros a l’any, fet que ha suposat "un llast, que ha hagut d’assumir la Generalitat de Catalunya". Per això, Esquerra proposarà que la despesa en polítiques socials a l'Estat passi de l’actual 0,7% del PIB al 2,1, i s'equipari a la mitjana europea. Incrementar les pensions no contributives, del SOVI, del Fons d’Assistència social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes, són alguns dels punts que defensarà Esquerra aquest legislatura.

Pel que fa a l’anomenada Llei de la dependència, el candidat d’Esquerra per Lleida al Congrés ha explicat que “vigilarem que les aportacions estatals d’aquesta llei siguin

suficients i la possibilitat de revisar els criteris per als convenis entre l’Estat i les comunitats autònomes en funció de les singu-laritats dels territoris. Segons ha manifestat el candidat republicà, “d’aquesta manera farem que les persones beneficiàries disposin d’alternatives" i puguin optar per viure a casa seva”.

42 559 - Divendres, 7-03-2008

Opinió Ramon Gualdo

Més d’un cop i més de dos, conversant amb algú de política, hem pronunciat frases d’aquesta mena: “Aquí, al nostre país, ens fa falta un Juan José Ibarretxe”. Jo, també ho crec. De moment vull expressar i ben sincerament, que admiro el lehendakari Ibarretxe. El considero un home honest i un polític honest, un home que busca la pau, qu estima el seu país, un home de cultura, de fermesa, i sobretot un home valent.

Vol la llibertat del seu país (una il·lusió que haurien de tenir tots els països), i dins aquest desig, ell hi treballa. I dins de les moltes coses en què hi pot treballar hi ha la voluntat de celebrar una consulta popular sobre el dret a decidir dels bascos. La data fóra a la segona quinzena d’octubre. El què ell defensa és ple de lògica. Vol deixar parlar al poble. El dret a decidir és un dels primers drets d’un poble. Ibarretxe vol fer això: Donar la veu al poble.

Ens falta un Ibarretxe

Voleu res més democràtic?Sí: Els pobles han de ser lliures. Aquí hi escauen

uns mots de Lluís M. Xirinacs: “una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat”. Tornant al lehendakari vull dir que és un home de paraula valenta, de paraula decidida, de paraula il·lusionada, de paraula patriòtica… Una paraula que des dels governants de Madrid, la voldrien fer callar. Ja fa temps, molt temps, que els governants de l’Estat s’han dedicat de manera barroera a fer la punyeta als governants del País Basc. Per això, des d’aquí faig costat a Ibarretxe.

I en les salutacions acostumades que formulem als amics, en trobar-nos, n’hi podríem afegir una altra. Per exemple: “Hola, Pep. Què es diu pel món?”… “Al món no ho sé, però a Catalunya ens falta un Ibarretxe.”

Prou d’enganys

Jo no sé si a vostè, amic i amable lector, li va passar el mateix que a mi en el ja famós debat entre en Zapatero i en Rajoy. No vaig poder aguantar més de trenta minuts. Vaig percebre la desagradable sensació de ser enganyat amb tot un seguit de dades i gràfics que no quadraven de cap de les maneres. No quadraven ni les del Zapatero, que teòricament havien de ser les oficials, ni les del Rajoy, que havien de demostrar la realitat actual del país. Totes estaven exageradament maquillades amb l’objectiu de presentar al contrincant com un perfecte inútil per governar. En fi, la majoria ho vam percebre com el debat de l’engany i de la tergiversació, res de nou venint dels qui venia.

Doncs bé, amb un d’aquest dos ens les haurem de veure els catalans després de les eleccions i, pel que sembla, serà en Zapatero. La qüestió és quina de les forces polítiques catalanes tindrà més capacitat per negociar amb clau de país, amb clau catalanista, qui podrà, entre d’altres objectius defensar els nostres interessos culturals i econòmics; la petita i la mitjana empresa, els emprenedors, els autònoms, la innovació etc... El que hem de tenir molt clar és que ni socialistes ni populars no han mogut mai un dit per Catalunya. Els seus interessos són únicament i exclusivament per la seva Espanya.

Un dels fenòmens que hem pogut veure i patir els ca-talans és aquesta falsa equidistància amb els socialistes que, impunement, ens volen revendre els d’ICV i, especialment, ERC eleccions darrere eleccions. Aquesta equidistància sol durar el

que duren les eleccions i després, com per art de màgia, tota equidistància s’evapora, s’esfuma entre les paraules dels mags de les ensarronades. Ho hem pogut veure a les dues últimes eleccions a la Generalitat de Catalunya, on ERC i ICV no han dubtat a l’hora d’aliar-se amb el PSOE-PSC per imposar-nos un president espanyolista a la Generalitat després de parlar-nos fins a la sacietat d’independentisme, catalanisme i tot un munt d’ismes. En fi, hem pogut comprovar, per exemple, com durant aquesta legislatura els del tripartit no han aconseguit cap tras-pàs de competències per a Catalunya, com hem caigut en una pèrdua constant de la nostra capacitat d’influència, com estem patint una paràlisi de govern a Catalunya, i un llarg etcetera d’exemples que emplenarien un Celsona sencer.

De tot plegat n’hem de treure una bona lliçó. No existeix cap equidistància entre ERC i, molt menys, els d’ICV amb el PSOE-PSC. Tota aquesta equidistància que simulen en cam-panya és comèdia. Ara tenim una bona ocasió per dir prou. Els catalans no ens podem permetre lluir més temps una llufa enganxada a l’esquena, volem tornar a dir amb orgull que som catalans, volem tornar a ser admirats i, perquè no, envejats, però per damunt de tot volem tornar a ser respectats. Aquest respecte vers Catalunya avui només el pot garantir CiU, de fet, sempre ha estat així, el vot a CiU és, sense cap mena de dubte, el vot de la garantia per tornar a ser escoltats i respectats, amb poques paraules, és el vot útil.

Opinió Ramon Solé i Capdevila. President del Comitè Executiu Local de CDC de Solsona

43559 - Divendres, 7-03-2008

Opinió Xavier Jounou i Bajo - Membre de l’executiva d’ERC-Solsonès

Era la campanya electoral de l’any 82. En aquella època era notable el sa costum d’anar a tots els mítings; no com ara que només van als mítings els convençuts de cada partit. Veníem de tanta gana democràtica que ho volíem sentir tot, encara que no ens agradés.

Recordo que era divendres perquè sortíem d’assaig de l’Orfeó. Era tardet i, per tant, el míting d’Alianza Popular ja devia estar per acabar. Amb els estimats, i algun ja recor-dat, companys de cantúries, vàrem entrar a un cine Espanya ple. Ens vàrem quedar d'empeus darrera de tot. El candidat exposava el seu raonament, que ja em costava prou de pair, quan va embolicar-se amb unes paraules que jo vaig trobar ofensives amb Catalunya. Era jovenot i no em vaig poder retenir i vaig xiular. Mal fet, ara ho sé. Ell, em va deixar repassat amb la complicitat de moltes mirades reprovant la meva actitud, i els aplaudiments per la seva intervenció. En sortir de l’acte em sentia observat i el meu voltant era ple de comentaris destinats a les meves orelles. Un cop a casa, tot i sentir la vergonya i la inseguretat d’un noi de vint i pocs anys, estava cofoi de mi mateix perquè, al capdavall, sense

Una petita història de la meva memòria històrica

faltar al respecte de ningú i potser de l'única manera que podia fer-ho en aquell moment, m’havia revelat davant les injustes i injurioses paraules envers la meva única pàtria dites per la boca d’un aspirant a diputat de la seva única pàtria. Ja devia tenir el cuc de la política furgant per dins.

I per què ho dic això, avui? Doncs perquè aquest senyor torna a ser, en les eleccions d’aquest diumenge i al cap de tants anys, el primer candidat per Lleida del PP. El senyor José Ignacio Llorens Torres. Un senyor d’una més que dubtosa procedència democràtica que ve a demostrar, de nou, d'on procedeix i a on passa ara aquest partit.

Només un comentari. Dels quatre diputats que li corresponen a la circumscripció de Lleida, tot indica que tres se’ls repartiran entre socialistes i convergents. El quart balla entre ERC i el PP. Vol dir que CiU i PSC necessitarien molts més vots, que no tindran, per obtenir-ne un altre i, si el PP obté el quart de Lleida, el senyor Llorens, serà altre cop diputat. Jo, m’hi revelo, i torno a xiular.

Penseu-hi, si us plau, a l’hora d’anar a votar. Gràcies.

Després d’haver aguantat nou processos electorals i, amb el de Cambres Agràries, els pagesos i pageses deu en cinc anys, totes i tots n’estem fins al capdamunt. I més amb el to de marxants de fira que a les campanyes donen la major part de polítics.

Com que els arguments polítics ja els hem sentit i llegit de sobres, avui, per demanar el vostre vot per la meva forma-ció política, ICV-EUA, ens fixarem en aspectes més pràctics, a l’abast de tothom, al marge del que se’n diu el llenguatge políticament correcte.

Darrerament dos partits, CiU i PSC, basen la seva cam-panya en l’amenaça que ve el llop. I certament, Rajoy i el seu candidat de Lleida sí que ho són de llops. Però ni la Chacón ni la Conillera són la Caputxeta Vermella; com a molt, com a molt, una mica sonrosadetes. I en Duran? Cocoliso?. Jo diria que, al Solsonès no cal el PP, els llops de veritat són a CiU.

Diu que es faran respectar a Madrid. Si no són capaços de fer-se respectar aquí. Ja sé que em repeteixo; però la de-mostració del Pla de Camins és tan escandalosa que no me’n puc estar. L’endemà que el Conseller de Política Territorial rebés 800 milions d’euros addicionals per infrastructures i

El llop

onze dies abans que el diputat d’ICV-EUA proposés al Sr. President del Consell Comarcal elaborar un pla de comuni-cacions pel Solsonès tal com han informat molt bé tots els mitjans de comunicació, doncs en aquesta situació l’equip de govern del Consell van i proposen reduir en un milió d’euros la inversió en camins al Solsonès. I que la inversió, en lloc de fer-se en dos anys que es faci en tres. I pensen que és tan bon negoci que ho fan saber a la Conselleria amb una acta que no reflecteix, diuen que per error, la realitat de la votació que hi va haver sobre el tema.

Això és el que pot passar, un dia sí i un altre també, si el govern de Madrid no necessita ICV-EUA i pacta amb aquesta colla. Xecs i descomptes pels rics i els treballadors i petits empresaris a pagar els plats trencats.

No em vull allargar més. Aneu a votar tots. El llop de la dreta salvatge només pot salvar la pell si els treballadors, les dones, els joves, els petits empresaris ens quedem a casa. I, posats a votar, voteu per ICV-EUA, que som una garantia de veritat a Madrid i a tot arreu .

Voteu ICV-EUA

Opinió Roser Pons - ICV-EUA

44 559 - Divendres, 7-03-2008

Escric aquestes ratlles com a simple ciutadà, un ciutadà que estima massa Catalunya.

Des d’aquestes mateixes pàgines, m’he inclinat més d’una vegada per l’abstenció, perquè no hi ha cap partit que em mereixi prou confiança. Seria el més lògic i coherent. Però la situació és massa greu perquè no posem tots el coll, si no volem que ens esborrin del mapa.

A qui hem de votar? Jo només us diria una cos : voteu per Catalunya! Tant de bo fóssim un país normalitzat, que només ens calgués triar entre detres i esquerres. Però nosaltres tenim un problema que és primordial: la supervivència com a poble.

Per aquesta raó crec que hem d’excloure per principi els partits espanyols i els sucursalistes, tant de dretes com d’es-querres. Recordeu la dita de Josep Pla: el que més s’assembla a un espanyol de dreta és un espanyol d’esquerra. I ja sabeu que, quan es tracta d’interessos nacionals espanyols i d’escanyar

A qui hem de votar?

Catalunya, no els costa res posar-se d’acord. No engreixem la fera que ens vol devorar.

Per desgràcia, si mirem el panorama dels partits que es diuen catalanistes o nacionalistes, no és gaire més falaguer. Entre uns i altres durant aquesta legislatura ens han fet perdre la dignitat, que és el pitjor que ens podia passar. Tot i que si-gui el lema d’un d’ells, a cap no el veig capaç de fer respectar Catalunya.

Tanmateix, us diré el que vaig respondre a una àvia que em preguntava a qui havia de votar: voteu encara que sigui a ulls clucs, per qualsevol dels partits catalanistes o nacionalistes. Que el vostre vot sigui de color inequívocament català. I, si em voleu creure, fins a les properes eleccions no us demaneu què n’ha fet el partit del vostre vot. Podríeu acabar patint del cor.

I, si tan revoltats esteu, voteu pel partit dels escons in-submisos, que té bona representació solsonina.

Opinió JH

Sr. Chaure! Llegeixi si us plau les següents línies

Els autors CONVERGENTS de l’escrit publicat fa tres setmanes al Celsona (núm. 556) sota el títol “VOLEM LA VARIANT NORD!!!” són uns barroers, sí, sí. Han escrit el que han escrit per defensar a ultrança la variant nord, però una tal Sra. Maria Solé, veïna d’Olius (i que no sé qui és), ha posat en evidència punt per punt tot el seu discurs demagògic, al meu entendre, en un escrit editat al Celsona de la passada setmana (núm. 558) en “RESPOSTA AL SR. ALCALDE D’OLIUS I ALTRES AJUNTAMENTS DE CIU AFECTATS”.

El sentit comú, la coherència se sosté sobre la raó, i la raó sempre s’acaba imposant. Sap greu que a l’hora de la veritat sigui més difícil desarmar un discurs demagògic que no pas ma-quinar-lo. Cal molta força per combatre amb aplom, sang freda un discurs demagògic. Per això, moltes vegades la demagògia només porta més demagògia. A mesura d’afegir mentida rere mentida i d’invocar el dimoni amb cua i banyes, el més habitual és que al final te l’ensopeguis a casa teva. És una norma que sempre ha succeït, però la Sra. Maria Solé entenc que no hi ha caigut. Més clar, l’aigua. L’únic que no puc assegurar, i a més no m’importa gens ni mica, és el tema de la constitució d’una societat per part d’una persona influent i d’altres per comprar uns terrenys en la zona rústica de la variant nord i urbanitzar-los.

L’article de fa tres setmanes de CDC també feia refe-rència a dos temes, que la Sra. Maria Solé no va tocar en el seu article, i que eren primer sobre el possible impacte de la variant sud sobre el futur creixement de Solsona i segon sobre la proxi-mitat d’accés als polígons industrials. Sobre aquests dos punts no crec necessari emetre cap judici perquè no és la motivació d’aquest escrit, i a més l’Ajuntament de Solsona i el gremi de transportistes, respectivament, ja han justificat ambdós punts.

L’únic que voldria afegir de més a l’escrit de la Sra. Maria Solé és que vostè, Sr. Marià Chaure, com a President del Consell Comarcal del Solsonès que és, actués en aquesta qüestió de la variant de Solsona en representació de tots els municipis de la nostra comarca i no només dels municipis del nord de la mateixa, en els quals alguns han manifestat que els interessaria més la variant nord. A més, si el Consell Comarcal ara vol liderar un procés de participació ciutadana per saber del parer d’una opció o altra, està en el seu legítim dret, però ha tingut des de la tardor de 2005, és a dir, uns dos anys i mig per fer-ho, abans que la Direcció General de Carreteres de la Generalitat (competent en la matèria) prengués una decisió que va delegar a l’Ajuntament de Solsona. Les actuacions a última hora, com fan la canalla que estudia a últim moment abans de l’examen, no solen generar bons resultats, i en aquest cas, el Consell toixament no ha estudiat per ganduleria, ronseria, ... i ara ho vol fer quan el curs ja s’ha acabat.

Finalment també li recordaria, sr. President, ara que està conscienciós amb l’assumpte de les carreteres, que n’existeixen d’altres en què també seria interessant que mostrés el mateix delit, entusiasme que fa ara per la variant de Solsona, per tal de desencallar la lentitud de l'execució de les seves millores, com són la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga, o la carretera de Navès a Montmajor (Berga), o la carretera de Solsona a Bassella, o la carretera de Su a Cardona.

PD: Sr. Jordi Vilalta, recent estrenat gerent del Consell Comarcal, prengui nota de l’últim paràgraf, i posi’s també a treballar en aquest aspecte de les carreteres. Aprofito per dir-li que no prengui com a model el del seu antecessor, i actuï com a bon gestor i no com a polític.

Opinió Carles Mujal i Colilles

45559 - Divendres, 7-03-2008

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Les eleccions generals tenen la virtut, o el defecte, segons com es miri, de reduir les grans alternatives, a dues molt con-cretes. Que de les votacions del dia 9 surti un govern del PP o se’n reediti un altre del Partit Socialista. S’ha de triar entre el vermell i el blau. I són colors i programes ben diferents. Es més, clarament oposats.

Qui digui el contrari, li recomano que es llegeixi una publi-cació del partit socialista a Barcelona en que detalla, en vermell, les primeres decisions d’un reeditat govern Zapatero, i en blau el que faria un PP guanyador. Diametralment oposades, espe-cialment en tot el que fa referència a temes socials, educatius, de llengua, d'economia domèstica i general. I per descomptat, en tot el que es refereix a Catalunya.

Aquí ens hi juguem molt més que en altres indrets, perquè el pacte de l’Estatut preveu importants millores en finançament, inversions de l’estat i en ampliació de competències i serveis. Un govern del PP suposaria un cop mortal per aquest futur prometedor, a la vista de que han presentat recurs, en contra, i no el volen desplegar.

De fet, sobre el que ens juguem en aquestes eleccions, ha quedat clar amb mobilitzacions de la dreta més reaccionària, d’una part dels bisbes, i d’altres col.lectius utilitzats pel PP en contra del govern com alguna de les associacions de víctimes del terrorisme i altres. En fi, tot un model de com estar a l' oposició amb ànims destructius i sense visió d’estat.

Però bé, ara arriba l’hora dels exàmens i cadascú podrà posar la nota que li sembli, votant a uns o altres. A Catalunya hi ha una major tria, però el vot útil, queda clar on està. Només hi ha dos presidents possibles: Zapatero o Rajoy. Dues maneres diferents de governar, i dues maneres d’entendre el paper de Catalunya dintre d’Espanya. Són ben poc creïbles, algunes afirmacions de que un i altre, són ben semblants, quan la trajectòria de l’un i de l’altre és radicalment diferent, i quan un ha ampliat les llibertats i l’altre s’ha dedicat a criticar-les i a prometre la seva anul.lació.

Està ja tot dit, i tot vist. Tres grans debats han mostrat les diferències, en formes i continguts. El diumenge, decidim.

Triarem entre el vermell i el blau, i Catalunya, és peça fonamental per decidir el president.

Triar entre dues opcions

Opinió F. Torres

Estimada família

No et quedis a casai VOTA

El proper diumenge hem de fer callar aquesta dreta tant impresentable. On s’ha vist que en un estat demo-cràtic com el nostre busquin l’abstenció a Catalunya? Això ens demostra quin peu calcen.

És per això què els catalans més que mai hem de dir la nostra i ho hem de dir amb el nostre dret a votar.

S’ha de votar progrés, accions socials, drets, estatut, pau... No et quedis a casa i VOTA.

Opinió JSC Solsonès

Una de les coses que em fa sentir satisfet i orgullós en la meva vida, és d’haver nascut d’uns pares que malgrat l’escassetat de recursos per tirar endavant una família nombrosa en els tres anys de guerra i uns quants més de postguerra, mai a casa no havia existit un dia nuvolat, mai no els havia vist renyir; i si alguna vegada hi havia les ten-sions inevitables en qualsevol convivència humana, la seva durada no anava més enllà d’una breu tempesta d’estiu.

Crec que el primer i fonamental de tota persona humana hauria de ser imposar-se la tasca de construir una família feliç. Pot ser difícil, perquè totes les coses importants ho són, però no impossible. El més sorprenent dels humans és que quan més important és una cosa menys cura posen a preparar-la. Per construir un pont s’exigeix títol d’enginyer i per signar un projecte de construcció d’una casa s’exigirà el d’arquitecte; en canvi per a construir una família, cosa molt més difícil, només cal convertir en realitat el desig d’un somni. No pretenc la creació d’una universitat de pares, amb matrícules i exàmens. Però sí que abans de fer aquest pas cal que l’interessat passi pel seu propi tribunal de responsabilitat i autoexigència. Perquè cada vegada són més les persones ensorrades, no ja pels divorcis i separacions, sinó per aquells divorcis interiors que amb freqüència viuen matrimonis aparentment molt ben units. Pares que es creuen amos absoluts dels fills, i fills que amb tota fredor dominen els pares; i tots plegats s’han creat un sistema d’individualisme de fer cadascú la seva. Guardo molt bon record de les relacions que mantenien els meus pares, en un temps que no mancaven dolors, dificultats i problemes per mantenir la família, però s’estimaven i ens estimàvem tots. Els dolors i els problemes poden entelar la felicitat, però el que l’embruta és l’avorriment i el desamor, Perquè el que la sosté és l’amor, la pau i l’harmonia; son tres àncores, que si estan ben assentades, no hi ha tempesta que les mogui. Aquest és el tresor que els sis germans vam heretar i el cuidem i transmetem als nostres fills.

L’amor se sol donar més entre famílies senzilles. Pot ser cert el que algú ja ha dit: “la felicitat és com els rellotges, com menys complicats són menys s’espatllen".

46 559 - Divendres, 7-03-2008

En recordança Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

Un grup de música ens diu que “la vida és bonica, però a vegades compli-cada” i és ben cert. Sobretot, quan et prenen un company. Un moment pel qual ningú no està preparat i ningú no s’hi vol trobar: el passat divendres dia 29 de febrer, ens deixava el nostre company i amic, Martí Fernández Giralt de Manresa a l’edat de 16 anys.

Ens ha deixat un gran buit i un dolç record: durant els anys que vas formar part de la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona ens vas demostrar que eres una persona activa, voluntariosa, disposada sempre a donar un cop de mà, amb gran sentit de l’humor i sobretot, amb un gran cor.

Martí, ens has deixat tristos i abatuts, però pots estar segur, que siguis on siguis, et recordarem sempre. Pots estar segur que sempre que aixequem les faldilles d’un gegant, la nostra mirada hi buscarà el teu somriure. Pots estar segur que cada cop que soni el Bufi, estarem buscant-te per veure com balles. Pots estar segur que et trobarem a faltar.

Gràcies, pels grans moments viscuts al teu costat.

Fins sempre, Martí. Fins sempre.

“ L’home mor dues vegades,la primera quan el cor s’atura, i la segona quan s’obliden d’ell.

Aquesta segona no t’arribarà maiper part d’aquells que t’estimem.”

En memòria de

MARGARIDA OLIVAI CREUS

mestra

Hem rebut de tu grans lliçons: de vida, d’optimisme, de generositat, de voluntat ...

Cada dia, a l’escola, recordarem que el que cal és ensenyar el costat bo i bonic de la vida: experi-mentar l’aroma de les flors, comptar les rialles dels amics, dir paraules que ens fan créixer... Però tam-bé que cal enfortir l’esperit per quan arribin temps de tristesa i dolor.

Procurarem ser fidels al teu mestratge i tenir-te ben present en el somriure de cada nen que vol aprendre, de cada nena delerosa de saber.

Et trobarem molt a faltar, però farem que la teva llum perduri en cada racó de la nostra, la teva, escola.

Els teus companys i companyes

Escola Setelsis, març de 2008

Els Sants de la Setmana

Divendres, 7 Santa Perpètua i la seva serventa Felicitat. Sant Teòfil.

Dissabte, 8 Sant Joan de Déu. Sant Veremon (Bermudo); santa Aurèlia de Niça.

Diumenge, 9 Santa Francesca Romana. Sant Pacià. Sant Dagobert.

Dilluns, 10 Sant Simplici; sant Macari; sant Càndid o Candi; beata Maria-Eugènia Milleret de Brou.

Dimarts, 11 Sant Eulogi; santa Àurea (Oria); santa Rosina.

Dimecres, 12 Sant Innocenci I; sant Maximilià; sant Bernat; sant Teòfanes; beat Lluís Orione.

Dijous, 13 Sant Roderic i sant Salomó; santa Patrícia; sant Ramir.

Agraïment La família Llorach-Freixes us agraeixen les

mostres de condol i afecte rebudes

El Martí, un bon company

47559 - Divendres, 7-03-2008

Cartellera

13a festa dels PUBILLS Llobera (Hostal Nou)

Diumenge, 9 de març de 2008a 2/4 de 4 de la tarda:Concurs de butifarra comarcalTrofeu parella mixta o femenina millor classificada -1rs classificats: 1 premi i trofeu -2ns classificats: 1 caixa de cava i trofeuA 2/4 de 7 de la tardaGran Ball amenitzat per Lucky LuckL’entrada serà gratuïta, durant el ball hi haurà servei d’en-trepans calents i begudes, sorteig d’un lot sorpresa.Fe d'errades: En el Celsona de la setmana passada sortia publicat erròniament que els entrepans eren gratuïts, en comp-tes d'"entrada gratuïta" que és el correcte.

L’Orfeó et convidaVols cantar Caramelles?A partir de 12 anysAssaig els divendres 7 i 14 de març. A les 10 de la nit a la Sala de l’orfeó, 1r pis del Casal de CulturaVols fer el ball de caramelles?A partir de 14 anysNomés et cal trucar al 699 456 100 (Joan), Esbart dansaire “També canta l’ocellada”

Les cantarem i ballarem els dies 23 i 24 de març

Cicle de Primavera a El Monegal8 de març a les 6 de la tardaL’Hotel Restaurant Monegal de Sant Llorenç de Morunys emprèn el cicle de concerts de primavera, amb una proposta variada i de qualitat. La primera cita serà el 8 de març en que descobrirem com Toldrà musicà la poesia catalana, de la mà del pianista Adolf Pla, la flauta de Bernat Castillejo i la veu i la paraula de Moixic.Eduard Toldrà va musicar alguns sonets de poetes catalans. Moixic ens recitarà aquests poemes i dos músics d’excepció com Adolf Pla i Bernat Castillejo ens les interpretaran segons la concepció de Toldrà.

CONVOCATÒRIASopar dels avis i àvies cangursJa som una altra vegada a la primavera i amb ella arriba el sopar dels avis i àvies cangurs.No teniu ganes de sortir? De compartir una estona amb persones que, com vosaltres, viuen una segona...tercera....o quarta joventut cuidant els seus néts? Que tornen a jugar, cantar, ballar, explicar contes...i totes aquelles coses que ja sabeu!Us el perdreu?Aquest any ens trobarem al restaurant La Cabana d’en Geli el dia 14 de març a les 9 del vespre. Per apuntar-vos al sopar truqueu al 973 48 35 82.Us hi esperem. Com més serem, més riurem!

Busqueu, remeneu i recordeu...Volem fer una exposició de fotos i material, de tot tipus, dels 250 anys de l’Escola de “Monges” i “Arrels”.Necessitem que tots i totes ens en porteu. Les podeu deixar a la porteria de l’escola, al Garric-Gar-rac o a cal Dach.Si us plau, que hi posi l’any i de qui són, s’escanejaran i es tornaran. Teniu temps fins el dia 4 d’abril.

GRÀCIES.

Commemoració a Solsona del Dia Internacional de les DonesSala cultural de l’Ajuntament - 11 de març, 19 h

Per celebrar el Dia Internacional de les Dones, que té lloc el dia 8 de març, l’Institut Català de les Dones organitza a Solsona un acte oficial amb una lectura d’autores catalanes com a eix central. Aquesta lectura anirà a càrrec d’Esther Colell i Fina Cinca, membres del Grup de Teatre Lacetània. Aquesta com-memoració es durà a terme dimarts dia 11 a les 7 de la tarda a la sala cultural de l’Ajuntament.

Com ajudar els adolescents a gestionar les emocions?

Sessió sobre la gestió de les emocions dels ado-lescents adreçada als docents i professionals de la sanitat i que s’emmarca en el Programa Salut i Escola. Formen part d’aquest programa l’IES Francesc Ribalta, l’escola Arrels Secundària i el Centre Sanitari del Solsonès.

La comissió per a la implantació del Programa Salut i Escola al Solsonès considera molt interessant portar a terme activitats conjuntes entre els docents i els professionals de la sanitat en el marc del programa. Per això us convida a tots a assistir a aquesta activitat pensant que se’n pot treure profit des de punts de vista i interessos diversos.Data: 13 de març de 2008Hora: 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespreLloc: Sala de Cultura de l’Ajuntament de SolsonaPonent: M. Carme Timoneda

Autocross i futbol femení, a Castellar de la RiberaEl proper diumenge dia 16 de març, el municipi de Castellar de la Ribera tindrà una jornada plena d’esdeveniments

A primera hora del matí, en el circuït proper a la zona esportiva de Castellar de la Ribera, tindrà lloc el primer autocross del Solsonès que consistirà en diferents curses de cotxes de les ca-tegories de 1800 cc, 2000 cc i una cursa de Car cross, puntuable per l’Open de Lleida.Aquest acte, que compta amb la col·laboració de la Federació de Lleida de l’especialitat, tindrà lloc durant tot el matí, amb servei de begudes i entrepans.A la tarda, coincidint amb la inauguració de les obres d’ampliació del local social de Castellar de la Ribera, tindrà lloc un triangular femení, que acabarà de culminar les activitats del diumenge.

48 559 - Divendres, 7-03-2008

Jocs Esportius Consell Esportiu del Solsonès

El divendres, 29 de febrer de 2008, a la tarda, es va celebrar la Fase Comarcal de Tennis taula dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, categoria aleví masculí i femení per equips, al Gimnàs de l’IES Francesc Ribalta

Hi van participar una trentena de palistes, de les escoles: Arrels I, CEIP Setelsis, ZER Solsonès i CEIP Vall de Lord. Vegem-ne els resultats:

Categoria Masculí:1. CEIP Setelsis .......... Joan Santaeulària i Serni Santaeulària2.CEIP Setelsis .............................. Víctor Vázquez i Nil Pujol3. Escola Arrels 1 ........... Pau Murguiondo i Arnau Sancebrià4.CEIP Setelsis ................. Èric Masdenpinós i Àlex Valverde

Categoria Femení:1.Escola Arrels 1 ........................ Natàlia Pujol i Judit Colillas2.Escola Arrels I ....... Almudena Salvador i Noelia Caballero

Jocs Esportius Escolars de Catalunya - Curs 07/08

Fase Comarcal de Tennis Taula Aleví Equips, masculí i femení

Cal destacar que també es va dur a terme la fase comar-cal de cadets. En individual, va guanyar el jove Serafi Magin de l’Escola Arrels 2 i, en equips va guanyar la parella de l’Escola Arrels 2 (Serafí Magin i Àlex Andreu).

49559 - Divendres, 7-03-2008

1r Equip - 1a Territorial Grup 4Jornada 23 - Diumenge, 2-0-08

CF Solsona, 1 - UE Tona, 0CF Solsona: Juanjo, Santi, Candi, Obiols, Freixes, Javi, Aymerich, Sala, Miki, Vilaseca i Escalé. També: Raul, Alberto, Eliseu, Alarcon, i Codina.Gols: Primera part (1 – 0) Min. 7, Freixes. Segona part (1 – 0).

Llançats a la salvació!!!

Diumenge passat, el Solsona va rebre com a rival el Tona. L’equip més golejador de la categoria, equip que ha tret millors resultats a domicili i que tenia la condició de mata gegants del campionat; en definitiva, un molt bon equip, instaurat a la part alta de la classificació, va venir a Solsona a posar les coses ben difícils a un Solsona que cada dia li pren més el joc a la categoria. Els dos conjunts van oferir un partit digne de la categoria, amb molta seguretat en defensa i amb forts i incisius atacs, tot lligat amb uns centres del camp molt potents.

Un Solsona que va sortir amb molta intensitat al camp (sembla que des que es concentren abans del partit, surten amb un altra mentalitat, al camp) i, va anar a per totes des d’un bon principi, es va trobar amb un gol a favor després que Freixes fulminés el porter visitant, amb un potent xut. A partir d’aquí, el Solsona va saber gestionar aquesta renda de meravella. El Tona es va estirar una mica més i va tenir alguna ocasió de gol, però el Solsona també en va desaprofitar un parell.

A la segona part els blaus van plantejar un partit més pràctic, amb marcatges individuals al darrera i amb les idees molt clares al davant. Fruït d’això, no es va passar per gaires angúnies al darrera i es va tenir fins a tres claríssimes ocasions de gol (amb dos pals inclosos). En els últims instants, el Solsona va patir un xic, però, com en l’últim mes, la defensa està sensacional i junt a un Juanjo molt inspirat, van resoldre tots els esforços que va fer el Tona per empatar.

Aquesta setmana ens visitarà Les Franqueses del Vallès, equip que actualment està situat a la tercera posició amb un potencial, molt i molt bo, que de ben segur farà que sigui un partit molt difícil de tirar endavant però que l’equip blau espera tirar endavant i com a mínim treure un resultat com el del seu camp, on es va empatar a un gol.

Futbol CF Solsona Futbol CF Solsona - Gerard Roca

Infantils

CF Solsona, 2Martorell Associació Esportiva, 1

Bon partit, mal final

“Partidàs” el que van disputar els infantils del Solsona, en el partit que disputaren dissabte passat contra el Martorell.

El partit va començar ja, amb un domini absolut dels blaus, que en el primer minut ja van desposar d’una gran ocasió en que el porter del Martorell va estar molt encertat desviant la pilota a còrner.

El gol, però, no va arribar fins al minut quinze, on una molt bona jugada, en que hi va col·laborar la major part de l’equip, va acabar al fons de la xarxa.

Aquest fet va animar encara més els blaus, ja que van dis-posar encara d’unes quantes ocasions més abans de la mitja part, que, malauradament, no van acabar al fons de la porteria.

En la segona part, els jugadors del Solsona, van sortir molt animats, ja que al minut cinc, marcaren un altre gol, aquest cop, mitjançant una gran jugada individual del Robert que va saber batre el porter magníficament.

Dos a zero, era lògic, que el Martorell, es llançés a l’atac, i així va ser, ja que a partir de llavors es van posar a atacar. El Solsona, però, es va saber defensar molt bé, fins que al minut vint en una jugada molt “rara”, el senyor àrbitre va veure un penal, que només va veure ell, i l’entrenador del Martorell.

Gol del Martorell, i a partir d’aquí, comencen els problemes: els del Martorell no paraven de protestar en cada jugada. L’entrenador del Martorell, el seu delegat, i tots els ju-gadors, no paraven de “vomitar” insults cap a tothom. L’àrbitre (com és normal) se’n va cansar, i va expulsar un jugador del Martorell. El partit s’anava escalfant, fins que en una jugada, un jugador del Martorell es va tirar descaradament a la “pis-cina”, el delegat, va anar a atendre’l, i quan ja marxava cap a la banqueta, es posa a insultar a l’àrbitre, aquest l’expulsa, i s’acaba el partit.

Els jugadors del Martorell, i el seu entrenador, se’n van immediatament, a protestar a l’àrbitre, mentre van entrant cap als vestidors. De cop, un jugador del Martorell, comença a “escampar” que el segon entrenador nostre l’ha insultat. El pare d’aquest noi, que baixa de la zona del bar, i comença a insultar el segon entrenador. Acte seguit, baixa un altre pare amb una botella d’aigua plena, i es posa a donar botellassos, contra el segon entrenador. Sort n’hi va haver, que els pares del Solsona van començar a separar la gent.

Al cap d’un parell de minuts, quan els pares del Martorell encara estan esverats, arribà la Policia Local, i els Mossos d’Esquadra . Els pares del Martorell, que veuen que la cosa és seriosa, es calmen de cop i, per sort, tot se soluciona.

Esperem, que això, no torni a passar mai més, si més no, al camp del Solsona.

Ah, i per cert, el Solsona visita aquesta setmana, el camp del Gironella, un equip situat a la part alta de la classificació.

50 559 - Divendres, 7-03-2008

Prebenjamins

CF Solsona Blau, 9CF Avinyó “B”, 0.C.F. Solsona Blau: Pablo Guisado, Oriol Grau, Adrià Barniol, Gerard Robles, Àlex Santander, Ferran Ribera, Eduard Navío, Joel Sevilla i Andrei Turc. Entrenador: Rubén PérezGols: 1a Part: 1-0 Adrià, 2-0 Andrei. 2a Part: 3-0 Àlex. 3a Part: 4-0 Andrei, 5-0 Andrei. 4a Part: 6-0 Àlex, 7-0 Àlex, 8-0 Eduard i 9-0 Adrià.

Festival solsoní!

Tot i no comptar amb un referent en la defensa com és l’Albert Ba-jona, els solsonins s’han imposat clarament a l’Avinyó per 9-0. Els gols els han marcat: l’Àlex (3), l’Andrei (3), l’Adrià (2) i l’Eduard (1).

Els Blaus continuen demostrant amb escreix perquè encapçalen la classificació, comptant els partits jugats per victòries: mantenen una pressió constant a dalt, cadascú sap quina és la seva tasca durant el partit, no donen cap pilota per perduda i, sobretot, formen una pinya. Si continuen en aquesta línia, pocs equips li podran fer ombra, ja que milloren partit rere partit. L’Avinyó, per la seva part, no ha disposat pràcticament de cap ocasió clara de gol, tot i que ho han intentat.

Al final, els 3 punts en joc s’han quedat a Solsona, amb una sen-sació d’optimisme i de satisfacció per l’esforç que han fet els locals.

La setmana vinent el Solsona es desplaça a Sallent per intentar acabar la primera volta havent guanyat golejant en tots els partits; sens dubte, una fita històrica del futbol solsoní!

Felicitats!

Futbol CF Solsona

Juvenils - 1a Divisió Grup 2Jornada 21 - Dissabte, 1-03-08

CE Maurina Egara de Terrassa, 5CF Solsona, 2CF Solsona: Marc, Rodri, Moreno, Víctor R., Madruga, Bernat, Novelles, Joan, Ivan, Moncu i Josep M. També: Roger, Llorens, Miquel, Adrià, Oriol, Cristian. Gols: Primera part (2 – 1). Segona part (5 – 2). Gols: Moncu i Ivan.

Tocats i enfonsats

Dissabte, a la tarda, el juvenil del CF Solsona es va desplaçar a Terrassa per enfron-tar-se a la Maurina Egara.

En un camp de terra i de petites dimen-sions, el Solsona va sortir adormit i, després que l’equip local desaprofités dues bones ocasions de gol, quan corria el minut vint de joc, aprofitaven una bona jugada col·lectiva per avançar-se al marcador. Poc després, Moncu tornava la igualada al marcador en rematar de cap un centre perfecte de Novelles. Però, quan semblava que s’arribaria amb l’empat al descans, en l’últim sospir, els locals es tornaven a avançar.

El segon temps va començar amb un Solsona esperonat que semblava que es volia treure la son de les orelles i, al minut dos, Ivan culminava una bona jugada de tot l’equip per a fer pujar, de nou, l’empat al marcador. Però, quan millor funcionava el Solsona i quan més dominava, sobre el minut 25 d’aquest segon temps, els locals van fer dos gols seguits, tots dos en clar fora de joc. I, a les acaballes, amb un Solsona rendit, els locals van aprofitar per a fer el cinquè gol de la tarda.

La setmana vinent ens visitarà el Vic, un conjunt de la part alta de la classificació, que ara mateix no passa pel seu millor moment però que al seu camp ens va endossar un contundent 6 a 0. El partit serà dissabte, a partir de les 4 de la tarda.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos les vostres cròniques d'Esports...

abans deDIMARTS al migdia al nostre correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

51559 - Divendres, 7-03-2008

La lliga de botifarra CDC i JNC del Solsonès, Xavier Solà i Bosch, secretari d’organització de la JNC

El Sant Llorenç, C.E. diumenge va jugar un dels partits més complicats de la temporada i tot l’equip va haver de suar de valent per sumar els tres punts.

Els de Ripollet van ser un equip molt di-fícil de batre. De fet, ja en el partit de la primera volta, tot i jugar a casa, no va ser fins entrada la segona part que es va resoldre el partit amb el definiu 5 a 1.

El Sant Llorenç va començar el partit do-minant i aviat es va avançar en el marcador amb un bonic gol de Josep Ma. Rovira i de seguida el Guilem de Marimon va fer el segon gol de falta directa. Però no vàrem poder rematar el partit:una pilota al pal i un parell de xuts que el porter local va desviar ho van impedir i, en canvi, els de Ripollet es van tornar a veure les orelles i no només van empatar sinó que es van posar per davant en el marcador, arribant a la mitja part amb el resultat de 3 a 2.

Quedava tota la segona part per intentar donar la volta al resultat i les consignes que es van donar en el vestidor durant el descans van produir el seu efecte. L’equip local gairebé no va tenir més ocasions de gol, però no va ser fins ben entrada la segona part que en una jugada individual de Joel Canals, després d’escapar-se del seu marcador, va ser objecte d’un clar penal.

Per cert, és el primer penal que ens han assenyalat aques-

ALEVÍ F-7 Campionat de Lliga 2007/2008 Grup 3 Jornada 19 - Diumenge 2 de març de 2008

Escuela Futbol Base Ripollet, AD. 3 - Sant Llorenç de Morunys, C.E. , 4Sant Llorenç, C.E. : Xavier Ballarà, Carles Puig, GuĐ

Vicente, Josep Plana, Martí Vilafranca, David Canals. Entrenador: Josep Canals - Delegat: Climent Solé Gols: Primera part (3-2) Segona part ( 3-4)

Victòria difícil

ta temporada i que va ser transformat amb un xut inapel·lable del Guilem de Marimon. El gol de la victòria es resistia a arribar i no va ser fins a pocs minuts del final que el Joel Canals, en una jugada de força i habilitat, va aconseguir marcar el quart.

Els gols del Sant Llorenç, els van fer : Guillem de Ma-rimon ( 2 ) Joel Canals (1), Josep Maria Rovira ( 1 ).

El proper dissabte dia 8 de març juguem a casa contra l’Artés, F.C., a les 11 del matí al camp de Les Morunyedes. Us hi esperem.

Futbol - Vall de Lord

RESULTATSSANT CLIMENÇ – SOLSONA ........................................3-7C. DE LA RIBERA – FREIXINET .................................. 4-6NAVÈS – LLADURS .........................................................3-7CAMBRILS – OLIUS ....................................................... 6-4

PRÒXIMA JORNADA 9, 15, 16 de MARÇC. DE LA RIBERA - CAMBRILS .......Diumenge 2/4 de 6 hOLIUS - FREIXINET .........................................Dissabte 7 hSOLSONA - NAVÈS ................................. ….Diumenge 6 hLLADURS – SANT CLIMENÇ .....................Diumenge 6 h

Lladurs o Solsona?L’última jornada decideix...

A la quarta Lliga de botifarra només li queda una jornada per acabar-se!

I com no podia ser d’una altra manera, i com acostuma a passar en cada edició, acabarà amb més emoció que mai.

Lladurs: Els bicampions no en tenen prou i volen tornar a guanyar el campionat per tercera vegada i amb molt bona moral després de guanyar Navès per 3 a 7.

Solsona: Estan fent una temporada magnífica! Només han perdut un partit i estan a tocar el trofeu de campions.

El proper diumenge dia 16 sabrem com acaba, qui serà el guanyador o bé si haurem d’anar a una gran final. Molta sort a tots!!!

52 559 - Divendres, 7-03-2008

III TERRITORIAL G.22

Palau d’Anglesola, 1Arrels, 4Arrels: Manu, Fodor, Sorin, Dorel, Anton, Jean, Carlos, Samir, Andrei, Alin, Marius. També: Jordi, Cosmin, Ahmed, David, Papu. Gols: Samir (3), Andrei

Victòria contundent davant un aspirant al títol

L’Arrels es desplaçava al difícil camp del Palau d’Anglesola, un dels equips capdavanters de la classificació i que intenta guanyar els partits amb futbol directe, buscant trencar la defensa contrària amb la velocitat dels seus davanters. Durant la pri-mera part es va poder veure un bon partit, amb força ocasions.

Van ser els visitants, però, qui colpejar pri-mer. Samir obria el marcador al minut 2, culminant la primera possesió de pilota del seu equip. Els locals, amb una defensa avençada pero que deixava força forats, van buscar el gol de l’empat. Seria un altre cop Samir, però, qui aprofitaria una passada a l’espai per anar-se’n de la defensa i marcar el se-gon. El Palau no van enfonsar-se, i fruit de la seva insistència, van provocar un penal que els permetia retallar diferències.

El partit seguia obert. L’Arrels no va ar-ronsar-se pel gol encaixat, i minuts després Samir aconseguia el tercer gol després que la defensa local no pogués rebutjar una pilota que havia quedat morta dins l’àrea. L’allau verd no s’aturaria aquí, abans del descans encara hi hauria temps per fallar un penal i perque en una contra Alin donés la seva tercera assistència de gol del partit a Andrei que, sol davant el porter, no fallava.

Cal remarcar que, tot i el marcador advers, els locals ho van intentar en tot moment, trobant-se però amb un Manu molt inspirat que va desfer totes les seves ocasions.

La segona part, però, va sobrar. Els dos equips van pagar el desgast realitzat a la primera part, el ritme va baixar força i l’Arrels es va limitar a defensar el seu avantatge contra un rival que s’havia quedat sense gasolina. Finalment, alguns jugadors del Palau van perdre els nervis, quedant-se amb 8 jugadors i provocant les ires i els insults xenòfobs de part del públic, únic recurs que els queda a al-guns quan el rival juga millor. L’Arrels va disposar d’algunes ocasions per ampliar l’avantatge, però el marcador ja no es va moure.

El proper diumenge ens desplacem al camp del Térmens, equip situat a la part baixa però difícil de guanyar.

Futbol CE Arrels

Calendari del CE ArrelsEl pròxim cap de setmana la majoria dels nostres equips

jugaran a casa. Tan sols els més grans (el Cadet i el Sènior) jugaran a fora. Així, doncs, aquest dissabte disposarem d’un gran ventall de possibilitats per veure el futbol base.

Aleví "a Divisió - Grup 27

CE Sallent, 3 - CE Arrels, 2CE ARRELS: Marc,Pallaruelo,Albert, Manyoses,Oriol ,Torrent, David, Lleïr, Arnau, Roger,M. Pujol, Adrià , Josep Mª, Ivaylo i Lluis

Plantem cara al segon

El joc dels del CE Arrels va a més i es demostra cada dia en els seus partits. Si la setmana passada guanyaven al tercer classificat, aquesta setmana visitaven al segon i van donar-li molta feina.

Els locals van avançar-se al minut 10 de joc en la primera aproximació a la porteria solsonina. Els nois no van arronsar-se i van co-mençar a trenar jugades de mèrit i s’acostaven a l’àrea local amb perill, fins que al minut 27 el Miquel Pujol culminava una escapada per la banda marcant l’empat.

A la segona part els de Sallent van sortir a buscar el partit i van poder marcar dos gols més quan ja havien passat vint minuts d’aquesta segona part. Els d’Arrels no van entregar-se i van co-mençar a arribar amb perill a l’àrea local, d’on van treure una falta indirecta, per cessió al porter, davant de la línia de l’àrea petita i l’Albert va retallar el marcador. Encara amb tres minuts per acabar l’àrbitre no va voler veure una clara falta sobre el Roger, just quant aquest s’escapava de cara porteria i no va donar opció a poder em-patar en cas de marcar. Voldria felicitar els nanos i el Vicenç pel treball que estan fent tots.

Aquest dissabte a les 11 ens visitarà al municipal el Moià.

Lluís i Marc

53559 - Divendres, 7-03-2008

Aquesta setmana vem disputar un partit importan-tíssim a les posicions davanteres de la lliga. El Cardona anava tercer a 2 punts de l’Arrels, si guanyàvem el partit els avançàvem a la classificació.

La primera part del partit va ser molt igualada amb molta lluita al mig del camp i poques ocasions de gol en ambdues porteries. Cal dir que el camp era de terra, cosa que dificultava poder executar un bon joc amb passades precises.

En el segon temps, com ja comença a ser habitual, l’Arrels comet petits errors de desconcentració, que acaben

Futbol CE Arrels

Golegem el líder amb un partit bri-llant, amb una primera part sensacional.

El partit es preveia molt difícil ja que el Navarcles només havia perdut un partit com nosaltres. Però sabíem que si pressi-onavem la sortida de la pilota al mig del camp i taponàvem bé als seus dos puntes, el domini podia ser nostre i efectivament la pressió al mig del camp ofegava els jugadors del Navarcles i ja al minut 10 el mestre Jordi rep una pilota al mig del camp, se’n va de dos contraris i es planta sol davant del porter i amb molta sang freda bat per sota al porter del Navarcles. El més difícil ja el teníem, que era marcar abans que el Navarcles. L'Arrels domina-va i pràcticament jugava el partit en el camp contrari, ja que les poques jugades que ens creaven les resolien els defenses de l’Arrels, que es permetien el luxe de pujar a la banda i crear perill, com Oliva i Bajona, que alternaven possessions amb el Ramon i - deixant un Isidre més que sobrat a darrera- al minut 28 Jordi torna a marcar. L'Arrels jugava els millors minuts de la temporada i 5 minuts després Oriol es disfressa de Henry (el de l’Arsenal) i marca un golàs a pal contrari que entra per tota l’esquadra. L'equip explota d’alegria i marxem al descans més contents que mai amb un contundent 3 a 0 a favor i sent molt superiors al Navarcles.

Cadets arrels

Arrels, 5 - Navarcles, 3Jugadors: Magí, Albert, Isidre, Ramon, Oliva, Bajona, Jorge, Palla, Jordi, Puig, Oriol, Marc, Vidal, Juanju, Codina, Remí i Andreu.

Un bon partit que ens converteix en líders

La segona part vam sortir amb la missió de seguir igual i intentar que no ens fessin un gol els primers 15 minuts. Però el Navarcles, ferit en el seu orgull, surt a per totes i junt amb la relaxació de l'Arrels ens marquen el 3 a 1. 10 minuts després Oriol torna a marcar, aquest cop de cap, el 4 a 1. Ens crèiem que era el gol de la tranquil·litat però el Navarcles no s'enfonsa i torna a marcar 2 gols pràctica-ment seguits i es posen a un 4 a 3. La cosa es complicava i ens fa passar per moments difícils. Això ens obliga a fer varis retocs en l'equip i intentar jugar com la primera part, i és quan la defensa es torna a po-

sar les piles i comencem a jugar per les bande,s on Andreu comença a entrar en joc i entre Andreu i Vidal -entrant per bandes- és quan tornem a crear perill amb 3 jugades d’Andreu que salva in extremis el bon porter del Navarcles i amb una internada de Puig és controlat pel mestre de gel a dintre de l’àrea petita, retalla un jugador per marcar amb l’esquerra el definitiu 5 a 3. SOM LÍDERS.

Claus del partit: La pressió enmig del camp juntament amb el treball defensiu.Val a destacar: el joc de l’equip que cada vegada anem a més i som més equip.

Infantil Arrels - 2ª Divisió - Jornada 19 (1-3-08)

Cardona, 3 - Arrels, 0Resultat enganyós

sent un gol regalat als rivals. Ens va passar en dues ocasi-ons, i ens vem posar en 2 a 0 en contra. A partir d’aquí els verds es van bolcar a l’atac jugant amb tan sols 3 defenses i creant múltiples ocasions que, el porter, els pals i defensors del Cardona evitaven en tot moment que entrés. A l’últim minut, en un contraatac ens van fer el gol de la sentència, i finalment va acabar el partit amb un 3 a 0 enganyós.

La setmana vinent ens visita l’Artés, un rival de mitja taula, però que no et pots despistar ja que qualsevol equip et pot sorprendre, sort!!

54 559 - Divendres, 7-03-2008

Dia 1 de març - Arrels Femení, Juvenil Cadet “A”

FS Sant Just, 2CE Arrels, 7Alineació: Nina Alet, Mireia Casado, Ivette Casafont, Ester Bajona, Nerea Alòs, Eva Gangolells, Mireia Vila, Goretti Aymerich, Pili Isanta.Gols: Mireia Vila- 4 - Pili Isanta – 2 - Eva Gangolells- 1Entrenador: Ruben. - Delegat: Joan Casado.

Una pista molt relliscosa i un rival molt incòmode

Aquest partit encara que al final el marcador va ser molt favorable es va haver de suar de valent i fins a 10 minuts del final, l’equip no va poder abaixar la guàrdia.

A la primera part del partit l’Arrels va començar amb domini de joc. Als primers minuts ja es va veure que l’equip rival es deixava dominar. Ja avançada la primera part, la Pili va poder per fi fer pujar el primer gol al marcador. L’equip rival, a partir d’aquest gol, va pujar línies i encara que va encaixar 2 gols més, va començar a arribar amb més claredat i va poder fer 1 gol.

Amb un 1-3 al començament de la segona part, l’equip rival va exercir molta pressió i va exigir un nivell físic important, en arribar l'1-4 al marcador semblava que l’equip rival afluixa-ria una mica però el 2-4 va tornar a esperonar a les rivals, que van endurir el joc. En una jugada d’expulsió, l’Ester Bajona va patir un esguinç al turmell i serà baixa als propers partits. Podríem dir que mentre l’equip rival es va dedicar a repartir llenya l’Arrels va administrar l’avantatge i la va poder ampliar amb un 2-7 final.

“II Torneig de futbol 7 Setmana santa”22 de març del 2008 Inscripcions al RIU esports i moda fins el 18 de març del 2008 places limitades! OBSEQUI d’una samarreta del torneig. Organitza: Branca de TRUCS de l’Agrupament Escolta Pare Claret

Futbol CE Arrels

Benjamins Arrels

CE Arrels, 8CF Fruituosenc, 2

CE Arrels, 5CF Artés, 3CE ARRELS : Guillem Ribó, Guillem Vilà, Albert Pijuan, Lluis Pijuan, Marc Pujol (1g.), David Colell (1g.) Ferran Colell, Toni Moreno (2g), Lluis Villaró (2g.), Marc Casaldàliga (2g), Guillermo Morales (5g.), Manel Estany, Pere Vilaginés.

Dos de dos

Aquesta jornada els nostres han fet ple. Dos de dos, el primer contra el Fruituosenc, sobrats; i el segon contra l’Artés, patint a la segona part.

Dissabte contra el CF Fruituosenc, els incondicionals de l’Arrels van poder gaudir d’un gran partit on només es va patir amb el 0-1 en contra només començar. A partir del 0-1 només hi hagué el color verd de l’Arrels al damunt del camp, un futbol bonic, trenant jugades de cinc i sis tocs des de la defensa, el domini fou espectacular i els gols van anar caient l’un darrere l’altre. El Guillem Vilà, en la tònica de les darreres jornades, sobri i transmetent seguretat als companys de la defensa. Al darrere el Marc Pujol sent l’amo, fins i tot marcà un gol de falta fent-li un “canyu” al porter, i el Ferran Colell en la seva nova ubicació com si del Puyol es tractés. Al mig el Marc Casaldà-liga desbordant amb les seves bicicletes i anotant 2 golets; el Manel Estany fent rutllar tot l’equip, és el nostre cervellet; el Guillermo Morales amunt i avall, i amb bon criteri proveint de pilotes als davanters, al Toni Moreno i al Pere Vilaginés tots dos obrint espais i arrossegant els defenses perquè el mig del camp entrés fins la cuina. I el David Colell, de comodín, jugant perfecte tant al mig del camp com a la defensa, complint amb les instruccions del míster.

I el diumenge contra l’Artés, un equip amb el que ens jugarem posicions a la classificació. La primera part per gravar-la i mirar-la una i altra vegada. Aprofitant tot el camp per jugar, l’Artés desitjava que l’àrbitre xiulés la mitja part. Al descans amb un favorable 4-0 tot feia preveure una golejada i malgrat que a la caseta es va insistir en que al partit encara li restava mitja part, els nostres sortiren confiats. Aquesta confiança junt amb dues jugades de mala sort possibilitaren que l’Artés es posés en un neguitós 4-3 amb encara 10 minuts de joc per davant. A patir. Férem un “reset” i l’Arrels es tornà a endollar al partit. Guillem Ribó, un porteràs al qui només poden fer-li els gols per dalt, on és impossible arribar-hi. Els germans Pijuan, el Lluís i l’Albert (quin munt de km els seus) defensant i pujant a l’atac aprofitant els relleus del Guillermo Morales i el Lluís Villaró (dos golets cadascun). El Toni Moreno lluitant incansablement i, a més de fer gols, donant-ne als companys. El Manel Estany controlant, excepte 10 minuts bojos de la segona part, el temps i ritme del partit. I el Ferran i el David Colell lluitant totes les pilotes, quina gana que tenien.

Per resumir direm que ens han recordat que els partits fins que l’àrbitre no xiula el final s’han de jugar, lluitar i treballar, si es volen guanyar.

Futbol Sala CE Arrels

55559 - Divendres, 7-03-2008

Lliga comarcal JA

Castellar de la Ribera, 1Clínica Veterinària del Solsonès, 2Gol Castellar: Jordi Cardona - Gols Clínica: Àlex Lema

El Clínica ho capgira en un minut

A la primera part l’equip del Llort va avançar-se en el marcador gràcies a una bona combinació de tot el conjunt com-pletada pel Jordi Cardona. Però les coses començaven a no rut-llar massa bé quan la sensació a la banqueta era de mal joc.

A la segona part la Clínica va anar pujant el nivell i el Castellar veia perillar el resultat. En un minut, dos magnífics contraatacs completats per Àlex Lema van donar la volta al partit i moral pel Clínica, que va jugar molt bé la seva tàctica defensiva i de sortida directa.

Enhorabona al Clínica, per la gran victòria i ànims pel Castellar, que tot i estar a 6 punts del líder encara té temps per aspirar al campionat. Queda molta lliga.

Futbol Sala Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

JORNADA 23 - 1 I 2 de marçEXC. J. RIBERA - FONDA NIN ...........................................3-0ARDÈVOL - SANT LLORENÇ ............................................3-0BAR CASTELL - SOLSONA................................................. 5-1CLARIANA DE CARDENER - HOMBRES G................... 7-1CASTELLAR DE LA RIBERACLÍNICA VET “EL SOLSONÈS”......................................... 1-2OLIUS - LLADURS SPUTNIK.............................................0-1MONTMAJOR - LLOBERA................................... falta resultatEXPERT RAFART NAVÈS - ST. CLIMENÇ ....... falta resultat ESP. FREIXINET DESCANSA

JORNADA 20

SOLSONA – OLIUS ............................................................... 8-3

JORNADA 24 - 8 I 9 de març

FONDA NIN - ESPORTIU FREIXINET(dissabte, a les 19.00h a St. Llorenç) FELICES

SANT LLORENÇ - EXC. J. RIBERA(dissabte, a les 18.00h a St. Llorenç) FELICES

HOMBRES G - BAR CASTELL(Diumenge, a les 12.30h al pavelló) RUBEN

SOLSONA - ARDÈVOL,(dijous 6 de març, a les 22.00h al pavelló) MORENO

CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” - CLARIANA DE CARDENER,

(dissabte, a les 18h al pavelló) MORENO

LLADURS SPUTNIK - CASTELLAR DE LA RIBERA(dissabte, a les 16h a Lladurs) MORENO

LLOBERA - OLIUS(diumenge, a les 12.45h a Llobera) CASTILLO

ST. CLIMENÇ - MONTMAJOR(diumenge, a les 11.15h a Sant Climenç) CASTILLO

EXPERT RAFART NAVÈS DESCANSA

14 559 - Divendres, 7-03-2008

Lliga Catalana Tercera Provincial

El Solsona, a 10 punts de la victòria

En el desplaçament al camp del Vergós B, un equip situat a la part alta de la classificació, els solsonins no van poder fer res per guanyar, amb un total de 497 punts contra els 507 dels locals, tot i que van fer les mateixes bitlles, 35.

El Bitlles Solsona, amb aquest resultat, va penúl-tim amb 8 punts, 4 partits guanyats i 13 de perduts.

L’alineació que va presentar l’equip solsoní aquest passat cap de setmana va ser: Jesús Babià, Carme Colell, Antònia Malé, José Pelegrina, Josep Santaeulària, Josep Serra, Ramon Torra i Carme Torralba. Cal destacar el Josep Santaeulària, que va fer 8 bitlles de 9.

Aquest diumenge el Bitlles Solsona juga a casa. Ho farà a les 10 del matí, davant el Tudela, amb qui com-peteix a les darreres places de la classificació.

Bitlles catalanes Ramon Estany

56 559 - Divendres, 7-03-2008

Futbol Sala PB Solsona

Primera Nacional B Campionat de Lliga 07-08Grup 2 / Jornada 20

PB Solsona La Xurre, 3Olímpic la Floresta, 2PB SOLSONA: Seuba, Erola, Ricard, Joan, Alsina, Quique, Jordi, Ivan, Carles i Vicenç / OLIMPIC LA FLORESTA: Alejandro, Gerard,Daniel, Jose, Marc, Estevan, Quintana, Martí i ArnauÀrbitres: Peran i RomeroGols: 1a part: 0-0 / 2a part:1-0 min.28 Ivan, 1-1 min.32 Jose, 2-1 min.38 Quique. 2-2 min.39 Jose, 3-2 min. 39,40 Vicenç

La penya pot amb el líderEn un ambient de pel·lícula els de LA XURRE van

aconseguir batre al primer classificat de la categoria i d’aquesta manera fer bo el resultat de la setmana passada a Balaguer.

El partit va ser jugat amb molta intensitat defensiva pels de la penya, ja que eren conscients de la superioritat del rival, amb una feina molt ben feta defensivament parlant, va arribar-se al descans amb el marcador tal com havia començat el partit, no sense haver-hi ocasions per les dues bandes, però els porters van estar d’allò més encertat per als dos conjunts.

La segona part va ser de les millors que s’han viscut en els deu anys de futbol sala al pavelló.

Els de LA XURRE van avançar-se als vuit minuts, després que l'Ivan culminés un contracop amb un fort xut per dalt que el porter no va poder tallar.

Els forasters, sabedors que si ens deixaven créixer els ho pasaríem difícil, van posar fil a l’agulla i en pocs minuts ja havien empatat. Aquest empat va durar fins que faltaven dos minuts per al final, quan el Quique aconseguia acabar una altra contra amb el segon gol. Però els de La Floresta van tornar a empatar a falta d’un minut jugant de cinc.

Amb els visitants buscant la victòria -continuant amb

cinc homes de camp- els de la penya van tallar una pilota: la van xutar i, quan encarava la porteria, el porter la va tocar amb les mans fora de l’àrea. Això va suposar la seva expulsió i tir de deu metres per als de casa.

El Vicenç va agafar la responsabilitat de xutar-lo, el porter el va refusar, però el rebot va tornar a peus del Vicenç que aquest cop no va fallar i enmig d’una bogeria col.lectiva al pavelló donava la victòria als de LA XURRE.

Aquesta setmana ens desplaçarem a la pista del Nàstic de Tarragona, en un partit que es presenta complicat per la situació de la taula de tots dos equips.

Tot l’equip vol agrair el suport rebut en aquest partit per part vostra. Junts podem !!!!!!!!!!

Juvenil 1a Divisió Grup 3 / Jornada 17

PB Solsona la Xurre, 2Reus Futsal AE, 2PB solsona: Ivan , Jordi, Marc, Walter (1), Nil (1), Albert, Pau i Èric

Vola el primer punt de la temporada

Aquest dissabte l’equip juvenil de la penya va empatar el seu partit, en el que suposa perdre el primer punt de la lliga.

El partit va ser molt intens per part dels dos equips, els locals van anar davant en el marcador fins a falta de dos minuts per acabar, moment en que l’àrbitre, d’una manera rigurosa va assenyalar la sisena falta i el corresponent tir de deu metres, que els reusencs van aprofitar per empatar el partit.

Aquest resultat no treu gens de mèrit al joc dels solsonins, que continuen al davant de la classificació de manera clara.

Diumenge al matí un cop paït el partit de dissabte es van desplaçar a Barcelona per disputar la fase prèvia de la

copa Catalunya, que van aconseguir superar en guanyar per 1 a 3 a l'EFS Prosperitat, amb tres gols de l’Albert, i d’aquesta manera passar a 1/32 de final on jugaran amb el FS Montcada de categoria nacional. El partit es disputarà a Solsona en una data encara per determinar.

13559 - Divendres, 7-03-2008 57559 - Divendres, 7-03-2008

Patinatge Solsona Patí Club

Els dies 1 i 2 de març, a la ciutat de Solsona, es va celebrar la 1a Volta del Trofeu Iniciació de les categories “E”, “A” i “Debutants” acollint prop de dos-cents patinadors d’esport base de la Territorial de Lleida.

El Solsona Patí Club hi va ser repre-sentat per Marc Círia, Ainoa Llácer, Alba Feliu, Genís Rescalvo, Aïda Taus, Trini Hernández, Marta Miró, Mercè Llordella, Paula Martínez, Jèssica Hernández i Júlia Mascaró.

Tots els nostres patinadors van sortir a pista amb molt coratge i també amb moltes ganes de mostrar a tots la seva gran evolució en tant poc temps, i així ho van fer. El seu patinatge va ser amb velocitat, amb unes coreografies (encara que han tingut poc temps per treballar-les) realit-zades per entrenadors especialitzats en aquest camp vinguts de l’altre costat d’Es-panya i també de l’estranger; a més tots els nostres patinadors porten una excel·lent tècnica, i tot això els va fer classificar-se en unes molt bones posicions.

Marc Círia va aconseguir pujar fins al 7è lloc i Ainoa Llácer va aconseguir classificar-se en 9a posició, tots ells a la categoria “E-1”.

Júlia Mascaró, Aïda Taus i Alba Feliu, del Solsona Patí Club, pugen al podi al Trofeu Iniciació

Jèssica Hernández, Marc Círia, Genís Rescalvo, Trini Hernández, Ainoa Llácer, Marta Miró, Mercè Llordella i Paula Martínez també obtenen uns excel.lents resultats

D’esquerra a dreta: Aïda Taus, Alab Feliu, Genís Rescalvo, Ainoa Llácer, Marc Círia i ester Fornell (entrenadora)

D’esquerra a dreta: Trini Hernández, Júlia Mascaró, Marta Miró, Paula Martínez, Mercè Llordella i Ester Fornell (entrenadora)

Ester Fornell (entrenadora) i Jèssica Hernández

Alba Feliu va pujar damunt del podi proclamant-se Subcampiona de “E-2” i Genís Rescalvo va classificar-se en 8è lloc, també dins la mateixa categoria.

Aïda Taus va pujar al podi com a Bronze de “A-1” fins i tot sent cridada a pista abans d’hora.

Trini Hernández (després de no pati-nar durant sis mesos) va aconseguir pujar fins a la 8a posició, Marta Miró (amb tant sols tres entrenaments dins d’aquesta

categoria) va aconseguir classificar-se en 13è lloc, Mercè Llordella (una de les més petites de la categoria i que porta pocs dies en aquest nivell) va obtenir una excel.lent 14a posició i Paula Martínez (que era la més petita de la categoria i també amb pocs dies dins d’aquest nivell) va aconseguir la 20a posició; totes elles a la categoria “A-2”.

Jèssica Hernández (feia més de 4 mesos que no es posava uns patins) va

58 559 - Divendres, 7-03-2008

aconseguir fregar el podi en un excel·lent 4rt lloc a la categoria “Debutants-1”.

Júlia Mascaró, que va sortir a per totes i així ho va fer, va aconseguir pujar damunt del podi proclamant-se Subcampiona de “Debutants-2”.

L’Equip Tècnic i la Junta Directiva estan molt orgullosos dels resultats aconseguits en aquesta competició i del recolzament

Patinatge Solsona Patí Club

que han tingut els nostres patinadors per part dels seus companys que sempre els han estat fent costat. També volem agrair als nostres espònsors “Enyesados Juan José Martínez”, “Segura Pintors” i “Riu Esports i Moda”, tota l’ajuda que ens doneu.

Moltes felicitats Júlia, Alba, Aïda, Jèssica, Marc, Genís, Trini, Ainoa, Marta, Mercè i Paula !

AÏïda Taus, tercera classificada a ‘A-1’ al Trofeu Iniciació

Alba feliu, subcampiona de ‘E-2’ al Trofeu IniciacióJúúlia Mascaró, subcampiona de “Debutants-2” al Trofeu Inciciació

Escacs Elefant de Solsona

Elefant de Solsona 3 – Torà 5

Bones partides, mal resultat...Diumenge passat, l’Elefant de Solsona jugava la primera

de les finals que ha de disputar fins a la darrera jornada per tal de mantenir-se a la 1a categoria dels escacs provincials. Aquesta primera, ja es preveia complicada, doncs es rebia al líder, el Torà.

Tot i l’amistat que uneix els dos equips i el fair-play del matx, sobre el tauler ambdós volien la victòria. El Torà alineà el seu equip titular als 7 primers taulers, 6 dels quals superen els 2000 punts ELO, circumstància que només es dóna en els tres primers taulers de l’Elefant de Solsona.

L’ordre de forces solsoní fou: J.Figueras (1), X.Sendarrubias (1), M.Anton (0), J.Tordesillas (1), F.Simal (0), JA.Blanch (0), J.Duarri (0) i M.Santaeulària (0). Contra els llegendaris Argerich, Padullés (pare i fill), Badia (també pare i fill), Riera, Raga, els solsonins van mostrar la millor cara de la temporada, però, de nou, van sumar una altra derrota ajustada, 3 a 5.

Molt d’hora, Blanch va cometre una errada que el rival no va perdonar. El jove Santaeulària va mostrar bons detalls i va oferir resistència “numantina”, però va acabar perdent. Tor-desillas es va trobar còmode amb el seu particular estil ofensiu i amb precisió va acabar derrotant a un rival d’entitat com Raga. Anton va lluitar amb energia contra Badia júnior, però aquest va jugar molt posicional i un oportú escac va desencadenar la victòria toranenca. Simal va jugar, molt probablement, la seva

millor partida contra la defensa Alekhine de Riera, un rival més de 300 punts ELO superior, però hagué de tombar el rei. La lluita solsonina encara veia possible igualar el parcial 1-4. Duarri va mostrar la seva millor cara, conduint la defensa Siciliana de Padullés júnior; amb alfil de menys però amb més peons, la derrota solsonina només es va materialitzar al final del joc.

Restaven les partides dels veterans (jugadors que fa més de 20 anys que es coneixen): Padullés i Sendarrubias van jugar una partida súper-oberta, fins i tot, amb sacrificis respectius de dames; el solsoní es defensà millor i fou més efectiu en l’atac fins endur-se el punt. Argerich i Figueras, al contrari, van jugar súper-tancats i el toranenc amb un lleuger desavantatge, també tenia en contra el temps. El final va ser el més emocionant del que s’ha vist a la lliga. El visitant va demostrar una gran expe-riència en la gestió del temps incremental (es va moure llarga estona amb menys d’un minut de temps) i el solsoní va gestionar el temps de més que li quedava i saber conduir amb encert el desenllaç cap a la victòria de la partida.

Malgrat les bones partides, el mal resultat fa que, una jornada més, l’Elefant de Solsona continuï sense sortir de la part baixa de la classificació.

Tota la lliga catalana d’escacs es pren un parèntesi amb motiu de les Eleccions Generals i la Setmana Santa. Per tant, l’Elefant no tornarà a jugar fins el 30 de març, quan es desplaçarà a Balaguer per obtenir una victòria vital.

59559 - Divendres, 7-03-2008

Bàsquet CB Solsona

Infantil masculí nivell B2

CB Solsona, 61Probesa Bàsquet Berga 2, 23Jugadors: Agustí 5, Christian 14, E.Ortigosa 9, Roger 4, Bernat 2, Xiloè 2, Nikita 13, Francesc Solé 4, Jordi Comellas, Pau 8.

L’equip que patrocina l’Hostal Nou va assolir la vic-tòria molt fàcilment davant un dels equips més fluixos del grup. Això però no ha de treure mèrit al bon partit disputat pels taronges.

Sobre la pista només va existir l’equip solsoní: eren molt superiors en tots els aspectes, així ho demostren els 38 punts de diferència finals.

Campionat de Catalunya Cadet Femení

Femení Sant Adrià “A”, 48Bloc 3-Brichs Solsona/Torelló, 50Parcials: 17-10 / 24-18 / 33-32 / 50-48.Berta Codina 7, Míriam Martínez 1, Carla Carbonell 7, Belen Armengol 25, Cristina Bubé 6, –cinc inicial-. Elena Sierra, Mar Portet 4, Paula Vilaginés, Anna Estany.

El STOBF es manté invicte fora de casa

El primer quart el St. Adrià ha sorprès amb un joc ràpid i decidit a sentenciar el partit; en canvi, les visitants han seguit amb els mateixos errors de la passada jornada (defensa molt tova i atacs massa individualistes); això ha permès que les del Besòs agafessin un màxim avantatge de 8 punts a l'inici del segon quart i que el partit s’engresqués de valent, esperonat per un nombrós públic que omplia les grades. A partir d’aquí les visitants han assentat el cap; han millorat en defensa i això ha permès frenar l’embranzida ini-cial. S’ha arribat a la mitja part amb un esperançador 24-18; ja que les locals estaven dins de la seva mitjana d’anotació, però les visitants estaven molt per sota. I així ha sigut. Al tercer quart s’ha aconseguit igualar el matx encara que en cap moment no s’ha pogut igualar el lluminós. Ha estat a l'inici de l’últim quart que les visitants s’hi han posat per primera vegada. Han sigut uns últims minuts plens d’emoció, on una vegada més el STOBF ha demostrat ser un equip guanyador, ja que ni el fet de jugar fora de casa i tenir la pressió de tot el públic en contra, no els ha fet tremolat el canell en els moments més complicats.

Campionat de catalunya Sènior Femení (3a Cat.)

Busk’m Artés, 60CB Solsona, 51Laura Viladrich 7, Clara Tordesillas 11, Anna Farràs 6, Alba Carrasco 7, Jazmine Caita 4, -cinc inicial-. Gemma Muntada 16.Parcials: 10-8 / 28-23 / 45-38 / 60-51.

Partit molt digneUna jornada més les solsonines, mermades

d’efectius, afronten un difícil compromís a la pista d’un dels rivals forts. I una vegada més, amb una demostració d’entrega i dignitat, surten amb el cap ben alt. Han estat lluitant per la victòria fins l’últim segon. Les solsonines han plantejat una defensa zonal que ha dificultat molt l’atac de l’Artés, només el bon tir exterior permetia que agafessin curts avantatges; però no tenien continuïtat, ja que les jugadores taronja, de mica en mica anaven eixugant les diferències. Aquesta tònica ha durat fins al final del tercer quart; quan fruit del cansament, les visitans han perdut dues pilotes consecutives que les locals han aprofitat molt bé per no haver de començar l’últim quart amb un marcador igualat (amb menys de mig minut s’ha passat d’un 38-40 a un 38-45). Això ha donat una certa tranquil·litat a les bagenques, que els primers atacs de l’últim quart han fet un 3 de 3 en triples; aconseguint un màxim avantatge de 15 punts al minut 35 de partit. Però les solsonines no s’han rendit. Han canviat a defensa individual i han pogut reduir la diferència fins a 7 punts; una cistella en els últims instans i un triple que ha sortit de dins en el so de la botzina final han deixat el definitiu 60-51.

Crònica d’una jugadora del cadet femení del Club Bàsquet Solsona

Probesa Basquet Berga, 2TB Assessors CB Solsona, 0

Partit perdut ... al despatxTothom es demanava el mateix, què ha passat amb el fax?

El dissabte les noies del cadet femení, ens disposàvem a jugar un partit a Berga, un partit que no vam poder fer.

Vam arribar al pavelló a les 12h, perquè suposadament a 2/4 d’1 havíem de jugar, però ens van dir que el partit era a les 11h i que fèiem una hora tard. Ens van dir que ja s’havia comunicat, que havíem d’haver rebut un fax, que ja havíem de saber que hi havia el canvi d’horari, que si no ho sabíem era el nostre problema i que el partit estava perdut.

Als de Berga ja els va estar bé, no ens van donar l’opció d’ajornar el partit, i van guanyar sense haver de jugar (a la fase ante-rior les vam guanyar tant en el partit d’anada com el de tornada).

Llavors la gran pregunta és: què ha passat amb el fax?? S’ha perdut?? No l’han enviat?? L’han enviat i no l’hem rebut o l’hem perdut??... En fi, no sabem ben bé el que ha passat, el que sí que sabem és que quan vinguin a Solsona les hem de guanyar i ensenyar-los que, si volen guanyar, juguin.

Però, en definitiva, queden molts partits i no cal que pensem més en això, ara a concentrar-nos pels pròxims, ... i a disfrutar.info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 60 559 - Divendres, 7-03-2008

Mini A

AE Moià “A” 74CB Solsona “A”, 7612-6/10-2/11-9/4-18/11-5/6-18/7-6/7-4/6-8Roger 16, Aleix 33, Queralt 15, Marc G. 4, Pau 2, Eric 6, Marc R., Anna i Ilona

Nervisss!!!El dissabte 1 de març a la localitat de Moià es dispu-

tava un partit molt important per al Mini “A” del Solsona: els dos equips estaven empatats a la classificació.

El partit començava molt malament, ja que al final del tercer quart el resultat era 33-15 a favor dels locals. Aquest resultat es va produir perquè no entraven la pilota a cistella i ells agafaven tots els rebots, tant defensius com ofensius.

El quart i el sisè període, amb un gran Aleix, el Moià no s’havia com parar-lo perquè li entrava tot: tant tirs d'1, com de 2 i de 3.

El setè període va estar igualat. L'últim període es va començar guanyant de tres punts. A falta d'un minut del final del partit, l'àrbitre va voler espatllar el partit per xiular una tècnica a l'Èric i el van expulsar amb cinc faltes, quan estàvem tres punts a favor. El Moià va aconseguir amb aquella jugada empatar el partit, quan l'últim període va acabar, els del Moià i tot el públic estaven celebrant la victorià. Però el recompte final donava empat i per tant es va jugar pròrroga.

A la pròrroga el Mini va mostrar més maduresa i intel·ligència que el Moià i no es va ficar nerviós en cap moment. Així es va emportar la victorià merescuda

Felicitem els nois i noies del Mini “A”, ja que som el primer equip a guanyar en una pista complicada com era la de Moià. De totes maneres, s’ha de millora alguns aspectes com tancar el rebot i estar més concentrats tot el partit per evitar errors.

Demano disculpes als pares i a l'equip pel meu com-portament a la banqueta.La setmana vinent juguem a casa contra un altre bon equip: el Surià “A”. Serà un partit també de nervis.

Cadet Masculí - Categoria B-1 - 1/3/2008

CB Opalo Cerdanyola “C”, 70CB Solsona “B”, 52Jaume 14p, Domènec 0p, Martí 11p (triple), Ostap 8p, Brian 5p, Sanders 2, Dani 6p, Genís 1p, David 2p i Beto 3p (1triple).10 de 15 (1p) 66,67%, 18 de 55 (2p) 32,73%, 2 de 21 (3p) 9,52%, 23 faltes personals, 30 pilotes perdudes i 8 assisstències. Entrenador Joan Caelles i l’arbit, que no es va presentar, va ser sustituit pel Sr. Isern (be)

Partit jugat a casa del líder, un equip molt alt i que pre-sionava molt bé.

De totes maneres, vàrem aguantar fins el començament de l’últim quart, 45-41. Però van apretar de valent els últims minuts i amb l’eliminació del Brian i l’Ostap ens van clavar un parcial de 25-11 que no reflecteix la totalitat del partit. Nosaltres hi vàrem afegir un pobre percentatge en tirs de tres punts, 2 de 21 i 39 pilotes perdudes per allò de la bona pressió que ens feien.

Voldria destacar el partit en defensa del Genís, es va afartar de robar pilotes i també les 8 assistències nostres de les quals tres varen ser del Martí.

Infantil femení

CB Prats de Lluçanès 80CB Solsona 42Raquel.E, Raluka.M 6, Júlia.C 2, Belén 8, Mireia.R , Nira.C , Irene.B , Erika.B 10, Maria.G 4, Alina.C 4 i Sheila.O 8.

Forta pallissa, tot i el bon joc mostrat

Les noies de Riu esports i moda van patir una derrota forta pallissa al camp de les líders. Les solsonines van jugar bastant bé en passar i tallar… bon joc col.lectiu però poc encert al tir i a l’hora d’agafar els rebots.

Les solsonines van començar el partit jugant molt bé en equip. Fruit d’això acabaven perdent el parcial per 12-8. Els 12p de les locals eren fets per la mateixa jugadora, una jugadora que acabaria el partit amb 34p i els últims 12 a l’últim quart. El segon quart va ser bastant més igualat que el primer. Les solsonines van tenir més encert al tir i el parcial del quart era de 16-14; un quart molt maco per l’intensitat de joc mostrada pels 2 equips. El tercer periode va ser local, amb un parcial de 12-4, per arribar a la mitja part 40-26. El quart quart també va ser igualt, però amb molta defensa de part de les dues bandes així com poc encert en el tir. Aquest quart va acabar amb un trist 7-6. Així arrivaben a falta de 2 quarts, perdent de 15p, encara teníem forçar per lluitar però a mig quart va venir un parcial de 13-0 per deixar un parcial definitiu de quart de 17-4, que ja deixava sentenciat el partit.

L'últim quart va ser de tràmit i les locals van augmentar les diferències guanyant el parcial de 16-6. Bé, nenes, hem destar contentes pel joc mostrat en equip. Ja comença a semblar més al que fa dies que estem buscant. Tot i així cal continuar treballant molt més per acabar de millorar-lo. Cal millorar molt l’aspecte del rebot, ens n'agafen molts en defensa i en atac n’agafem molts pocs. Hem de tancar i anar-hi més. Vinga, nenes, que ens queda un partit per acabar la primera volta de la segona fase. Cal acabar de treballar molt seriosament d'aquí a final de temporada.

Bàsquet CB Solsona

CLUB TENNIS SOLSONA

Circuit juvenil d’ hivern 2008

CATEGORIA: AlevíLLOC: Tennis Club Vall Parc de Barcelona.El passat dia 1 de març, la nostra jugadora MAGDA AUBETS MACIA (11), va derrotar a setzens de final, a la jugadora CLAUDIA CASTELLA LLORT, per 6-2 / 6-3. ENHORABONA I ENDAVANT MAGDA.

Tennis Club Tennis Solsona

61559 - Divendres, 7-03-2008

Corresponent a la Jornada del 24-02-2008Campionat de Catalunya - Sènior Masculí 2a Cat

Círcol Catòlic Badalona “A”, 78TB Assessors CB Solsona, 53

CÍRCOL CATÒLIC BADALONA “A”: Grau (2), Berenguer (3), Gea (7), Jiménez (2), Lladó (3), Lorenzo (6), Cobo (12), Oteo (10), Gutjhonson (20), Gracia (13).TB ASSESSORS CB SOLSONA: Marc Pera (0), Quico Rafart (10), Pau Colell (0), Xavi Díaz (5), Jordi Vives (5), Xavi Viladrich (0), Xavi Merino (25), Fèlix Codina (0), Marc Sala (8). Parcials: Min. 10 - 16-12. Min. 20 - 38-22. Min. 30 53-36. Min.40 78-53.

Campionat de Catalunya Sènior Masculí 2a Cat

TB Assessors CB Solsona, 85CB Navàs “B”, 50TB ASSESSORS CB SOLSONA: Marc Pera (2), Quico Rafart (12), Pau Colell (2), Xavi Díaz (2), Jordi Vives (0), Xavi Viladrich (0), Xavi Merino (18), Ferran Torres (23), Fèlix Codina (7), Marc Sala (19).CB NAVÀS “B”: Caballol (23), Cabrera (2), Divins (2), Riera (6), Simó (2), Roma (1), Lao (0), Costa (4), Comas (10).Parcials: Min. 10 24-18. Min. 20 36-28. Min. 30 59-44. Min.40 85-50.

Resultat enganyós en un partit a priori fàcil

Després de la dolorosa derrota de la setmana anterior, no tant pel resultat sinó pel joc mostrat a la pista, els jugadors del TB ASSESSORS CB SOLSONA es retrobaven amb l’afició en un partit contra el cuer de la classificació, el CB Navàs “B”, amb només tres victòries en 21 partits.

El partit no va ser gaire còmode per als locals, com ho demostren els marcadors parcials de cada període. Així, tot i la superioritat solsonina, i tot i anar per davant en el marcador des del primer minut, les diferències importants no es van assolir fins als darrers 10 minuts de partit. Després d’un primer quart bastant còmode, i on els taronges aconseguien 24 punts amb bons encerts, en el segon quart les defenses van guanyar els atacs, obtenint-se un pobre parcial de 12-10. Durant certs moments semblava que torna-ven els dubtes en l’atac solsoní, sense saber tenir la visió necessària en cada moment per poder llegir el partit.

En la segona meitat però, cal destacar que els solsonins aconseguiren 49 punts i van aconseguir desplegar un bon joc, deixant els navasencs en només 22 punts en aquests segons vint minuts.

Bon partit del Ferran (que retornava a casa després de la lesió) amb 23 punts i 11 rebots (6 en atac), i del Merino, que segueix amb la bona tònica dels darrers partits. També cal re-marcar el gran partit del visitant Caballol, un veterà que continua exhibint la seva classe i demostrant que és un gran jugador.

Aquest proper dissabte els nois del TB ASSESSORS CB SOLSONA es desplacen a Mollet del Vallès per jugar contra un dels capdavanters de la categoria, el Sant Gervasi.

El partit serà una de les proves que tindran els taronges, dins del complicat calendari que els queda fins a final de tem-porada, per tal d’afiançar-se en la meitat de la taula i demostrar (i demostrar-se) el bon joc que són capaços de fer.

Bàsquet CB Solsona

Calendari del Club Bàsquet Solsona

Un cap de setmana amb molts partits aplaçats, degut a viatges d’estudi i altres circumstàncies. Vuit partits dels equips del club: cinc a Solsona i només tres desplaçaments:

TROBADA D’ESCOLES DE BÀSQUET A SANT FRUITÓS

Els prebenjamins del CB Solsona participaran aquest dissabte a una nova trobada d’escoles de bàsquet de les co-marques centrals, en aquesta ocasió al pavelló municipal de Sant Fruitós de Bages, entre les 11 i les 13 hores. La trobada consistirà en l’activitat anomenada “TOTS JUGUEM AMB EL BÀSQUET”, un joc d’exercicis d’iniciació al basquetbol, amb 10 estacions: 6 al pavelló i 4 a l’exterior, i amb un joc final a tota la pista del pavelló.

Victòria sènior davant CB Navàs

62 559 - Divendres, 7-03-2008

Les 7 diferènciesAquest cap de setmana, els Trumfos i les Tòfones han sigut les protagonistes d'una fira que ja ha arribat a la quarta edició.

Sabríeu trobar les 7 diferències.

Passatemps Marta C.

L'acudit del Simi

1559 - Divendres, 7-03-2008

L'Acudit del Simi

63559 - Divendres, 7-03-2008