Celsona 637

� 637 - Divendres, 18-09-2009

La Barra del Mia

Editorial Josep M. Borés

Carta oberta a Joan de Sagarra

Apreciat sr, Sagarra

He llegit atentament l'escrit que publiqueu a la Vanguardia el passat diumenge 13 de setembre i que vos tituleu Solsona i, crec que és just per a tots que us convidi a fer una petita reflexió.

Permeteu que em presenti, sóc en Josep M. Borés, qui dirigeix i treballa en aquest petit mitjà de comunicació des de fa més de 13 anys.

Saber o conèixer que algú publica a plana sencera en un mitjà com La Vanguardia, un escrit sobre Solsona fa que, il.lusionats llegim les paraules i les analitzem potser d'una manera massa fina. Això és el que considero que ha passat ja que el seu escrit, sàpigui que fa dies que es comenta i que corre entre discussions de barra.

En l'escrit descriviu els tres dies que vau passar a Solsona i el plaer de gaudir de la Festa Major a primera fila. No trauré el relat del lloc que li pertoca però és just aclarir-li que en el vostre escrit hi ha diversos detalls, sens dubte extrets del boca-orella, que no són certs. Entenc que el rigor d'algunes de les vostres afirma-cions no el podem buscar en l'estil de relat publicat ja que és una descripció del moment i no pas un recull seriós, això és el que vull entendre, però no és just, i disculpeu, que qualsevol persona lectora del mitjà que en feu ús, s'endugui una imatge realment esbiaixada de casa nostra.

Solsona no és només el Forat del Cul amb tots els respectes cap a la gent que el regenta, ni les cambreres d'un establiment, ni Solsona està ple de capellans. Això sí, al cas antic com bé vau copçar, encara hi ha vida.

Joan de Sagarra (de blanc), periodista, va assistir a la Festa Major de Solsona. i en va publicar un relat a La Vanguardia

Finalment, us convido, sr. Joan, amb tota sinceritat, a venir i gaudir plàcidament de Solsona. Coneixereu una ciutat de conviccions clares i esperit fort, amb establiments de primer ordre i us duré a dinar uns fesols, unes galtes o un bacallà (mentre el colesterol us ho permeti), que en parlareu obertament al diari com "dels millors", us ho ben asseguro.

Ah, i una altra cosa... no xarreu tant de les coses nímies de casa d'un altre, així no es fan amics.

�637 - Divendres, 18-09-2009

La Unitat d'Estrangeria de la Policia Nacional de Lleida ha detingut gairebé una dotzena de persones després de realit-zar dues redades en dos clubs d'alterne de Lleida i de Solsona. Entre els detinguts es troben els propietaris d'ambdós clubs i els encarregats, als quals se'ls imputa un delicte d'inducció a la prostitució, i vàries de les joves estrangeres que eren obli-gades a prostituir-se, a les quals se'ls va arrestar per trobar-se en situació irregular en el nostre país. Segons van explicar fonts properes al cas, les redades en ambdós clubs d'alterne es van efectuar el dilluns, després que la Unitat d'Estrangeria de la Policia Nacional de Lleida hagués tingut coneixement, per mitjà d'una denúncia, que hi havia diverses joves de països de l'Est, principalment de Rússia, que estaven sent coaccionades perquè exercissin la prostitució. En ambdues intervencions es va detenir un total d'onze persones, entre Solsona i Lleida. Entre els arrestats es troben els propietaris dels dos locals nocturns i els encarregats que, presumptament, formaven una xarxa que s'encarregava de captar a Rússia i algun altre país de l'Est a dones que portaven a Espanya amb falses promeses de treball, pagant-los el viatge i l'estada i una vegada en el nostre país eren conduïdes a prostíbuls com els que s'han intervingut ara i sota coaccions i amenaces eren obligades a prostituir-se perquè paguessin el deute que havien generat amb el seu trasllat. Els arrestats van ser traslladats a la comissaria de la Policia Naci-onal. En la seva primera declaració, els detinguts per inducció a la prostitució van negar els fets i van manifestar que en cap moment no havien obligat a les joves. Està previst que passin a la disposició del jutjat de Guàrdia de Lleida. Les joves de l'Est que van ser detingudes per estada irregular en el nostres país en no tenir papers van quedar en llibertat després de prestar declaració i després de formular-los l'expedient d'expulsió del país. Es tracta d'una nova operació de la Unitat d'Estrangeria que lluita contra el tràfic de blanques, sobretot amb ciutadanes de l'Est, sud-americanes i africanes que moltes vegades arriben enganyades i són sotmeses a pressions i amenaces que impliquen a les seves famílies en els seus llocs d'origen.

Cau una banda de lladres d'habitatges al Solsonès

Els Mossos d'Esquadra de la regió Policial Central estan tancant els últims serrells d'una investigació que ja ha enviat a la presó a diversos membres d'una banda organitzada dedicada a assaltar habitatges al Solsonès. L'operació, que encara no s'ha tancat, va començar fa diversos dies després que els agents observessin que s'estaven perpetrant diversos robatoris seguint el mateix ‘modus operandi’. Aquesta setmana, diversos dels supòsits delinqüents ja han entrat a la presó després d'un gran dispositiu que ha coartat les expectatives d'una banda composta bàsicament per ciutadans d'origen romanès. La banda organit-zada, d'origen serbi, estava composta de quatre lladres que es dedicaven, professionalment, al robatori d'empreses situades en polígons industrials. Segons l'acusació pública, la banda va robar prop de trenta empreses. Després d'una llarga investigació policial van poder detenir-los, descobrir el complicat modus

Aquests dies els vehicles de la Policia Nacional s'han pogut veure a la Plaça Major, per prendre declaració als imputats en aquests cas

Solsona Redacció

Onze detinguts en dues redades contra la prostitució a Lleida i Solsona

operandi que realitzaven i interceptar els zulos que havien construït per a guardar la mercaderia roba. Un membre de la banda s'anava a investigar i estudiar polígons industrials a més de camins i vies secundàries on ocultar-se. Aquesta rutina va-riava quan anaven a cometre els fets delictius. Els quatre van ser arrestats i en l'actualitat es troben a la presó.

Centre Sanitari del Solsonès(Unitat d’atenció a l’Usuari)

Informar a tothom que a partir del proper diluns, dia 21 de setembre, el Centre Sanitari del Solsonès començarà la campanya de vacunació de la grip estacional de la temporada 2009-2010. La data prevista per finalitzar aquesta campanya serà el 30 de novembre. La campanya va adreçada, fonamentalment, a:

- Persones majors de 60 anys

- Persones menors de 60 anys: - Personal Sanitari - Immunodeficients - Malalts Crònics - Embarassades

Per a més informació contacteu amb el vostre Equip d'Atenció Primària o bé

al telèfon 973 48 11 72.

� 637 - Divendres, 18-09-2009

Solsona Ajuntament de Solsona

S’inicia el procés participatiu per elaborar

l’Agenda 21 de SolsonaEs tracta d’un pla estratègic de desenvolupament local a partir dels eixos econòmic, ambiental i social

La regidoria de Medi Ambient de Solsona donarà el tret de sortida al procés participatiu de l’Agenda 21 dimarts vinent, dia 22 de setembre, amb un acte de presentació pública que tindrà lloc a la sala cultural del consistori a 2/4 de 9 del vespre. L’elaboració d’aquesta eina de planificació estratègica de desen-volupament local és un projecte impulsat per l’Ajuntament amb el suport econòmic de la Direcció General de Participació Ciu-tadana de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida. El Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (Cedricat) serà l’encarregat d’executar-lo.

En la gestació de l’Agenda 21, que ha d’integrar les polítiques ambientals, econòmiques i socials amb criteris de sostenibilitat, es considera cabdal el treball conjunt entre les ad-ministracions públiques i els agents socials. El procés participatiu constitueix una de les fases més importants del projecte, ja que “és imprescindible recollir les opinions d’aquelles persones que millor coneixen el territori, les que hi habiten i les que saben de primera mà què hi succeeix”, segons assenyala l’equip tècnic.

Per això, el procés participatiu s’encetarà dimarts i s’allargarà fins al març de l’any que ve a través de diversos canals. A partir de la informació recollida es realitzarà una diagnosi ambiental participativa, que identificarà els punts forts i els punts febles que presenta Solsona, i el Pla d’acció ambiental, l’eina de planificació que establirà les línies d’actuació que ha de seguir el municipi en aquest àmbit els propers anys.

L’exemple de Santa Coloma de FarnersLa regidoria de Medi Ambient anima al conjunt de la

ciutadania a assistir a l’acte públic de dimarts vinent, al qual també s’ha convidat per escrit el teixit associatiu. S’hi expli-caran amb detall les fases, la metodologia i els objectius de l’Agenda 21. A més, hi participarà el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, Josep Cullell, que exposarà l’exemple seguit a la capital de la comarca de la Selva per elaborar aquest projecte. Igual que a Solsona, la voluntat d’aquesta ciutat gironina passava per impul-

sar un model de desenvolupament local sostenible per garantir el progrés social i econòmic mantenint, alhora, la integritat ecològica del territori.

D’altra banda, tothom qui estigui interessat a participar en aquesta fase de l’Agenda 21, però que no pugui assistir a la primera sessió informativa, podrà mantenir-se’n al corrent a través d’un apartat que s’activarà aquesta setmana al web muni-cipal (www.ajsolsona.cat). També es pot contactar directament amb l’equip tècnic redactor del projecte per correu electrònic, a través de l’adreça [email protected], o bé per telèfon, al número 973 48 43 20.

El primer pas que va dur a terme l’Ajuntament de Solsona per comprometre’s a dissenyar un pla estratègic de desenvolu-pament sostenible per al municipi va ser l’adhesió a la Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat, altrament coneguda com a Carta d’Alborg, la primavera de l’any passat. Mitjançant un acord de Ple, el consistori va adoptar el compromís d’imple-mentar polítiques i actuacions amb finalitats ecològiques per avançar cap a un model de desenvolupament que no hipotequi les generacions futures.

Canvi de direcció a l'Arxiu ComarcalEl substitut de Carles Quevedo serà Jordi Torner, que ja havia estat director de l'arxiu

Després de més de cinc anys al capdavant de l'Arxiu Històric Comarcal de Solsona, Carles Quevedo (Barcelona, 1971) abandona la plaça solsonina arran de la convocatòria, per part del departament de Cultura de la Generalitat, de dotze noves places de direcció d'arxius comarcals. La seva marxa, segurament es produirà aquest mateix mes.

Adjudicació a una empresa solsonina

La Corporació Sanitària Parc Taulí, de Sabadell, ha adjudicat el contracte d'obres de reforma de la unitat de suport a urgències (USU) i l'hospital de dia d'hepato-digestiu a CONSTRUCTORA E INMOBILIARIA DE SOLSONA, SA per un Import de 553.815,71.-Euros (IVA exclòs).

Solsona Ramon Estany

�637 - Divendres, 18-09-2009

� 637 - Divendres, 18-09-2009

Durant la segona quinzena d’aquest mes l’Ajuntament de Solsona finalitzarà els treballs de dos dels projectes que es financen a través del Fons estatal d’inversió local (FEIL): la remodelació de la vorera del Vall Fred i el condicionament del talús del vial d’accés al parc de la Mare de la Font. També segueixen el ritme previst les obres de finalització del segon pavelló municipal d’esports i el reforç de les línies de cana-lització dels dipòsits d’aigua de Rotgers fins al distribuïdor general.

Tal com han pogut comprovar en una visita d’obres recent l’alcalde, Xavier Jounou, el primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Martí Abella, i el segon tinent d’alcalde, Josep Caelles, els quatre projectes acollits al FEIL es troben en la recta final. En aquest sentit, la intervenció sobre la vorera del Vall Fred perimetral al centre històric, pressupostada en 139.600 euros, és la més avançada i només resta pendent enllestir la col·locació del mobiliari urbà –tres papereres i dos bancs– i la senyalització de la base d’una torre que pertanyia a la muralla de la ciutat construïda el segle XIV.

De fet, la localització de restes de l’antiga torre va comportar l’adaptació del projecte d’aquesta obra. Per deixar constància d’aquest element, s’està restituint la forma de la base de la torre amb la disposició de lloses de pedra en forma circular. Al marge d’això, els treballs de la vorera del Vall Fred han consistit en la renovació dels serveis i en la pavimentació de la vorera amb pedra natural des de l’encreuament amb el carrer dels Escolapis fins als safareigs públics. Amb aquests treballs es vol dignificar un espai públic que fins ara era pràcticament intransitable per als vianants.

També està pràcticament acabada l’estabilització del talús del camí de la Mare de la Font, una obra d’urgència valorada en 123.260 euros. S’hi ha construït una escullera de quatre metres d’alçada, se n’ha refet la canalització de les aigües pluvials i s’ha repavimentat el tram de vial malmès. Els propers

Entren a la recta final les obres de Solsona finançades pel Fons estatal d’inversió localAquest mes s’enllestiran els treballs d’urbanització de la vorera del Vall Fred

i el talús del vial d’accés al parc de la Mare de la Font

Jounou, Abella i Caelles, en una visita d’obres recent per comprovar l’estat dels treballs

dies es plantarà vegetació al nou talús, entre la qual hi haurà un centenar d’arbres, i s’hi col·locarà una barana de protecció de fusta tractada.

Paral·lelament, l’obra de més envergadura de les que es financen a través del Fons estatal d’inversió local, la millora i finalització del segon pavelló municipal d’esports, continua avançant al ritme previst. Ja s’ha instal·lat l’aïllament tèrmic de les parets interiors i es preveu que a final d’octubre s’hi hagi col·locat el parquet de fusta, moment a partir de qual es podrà tornar a fer ús de la pista, mentre continuïn els treballs de construcció dels vestidors en un lateral de l’equipament. Aquest projecte suposa una inversió de 975.500 euros.

D’altra banda, el regidor d’Urbanisme, Martí Abella, ha anunciat que abans de final de mes començaran els treballs que han de posar fi als problemes causats al pavelló nou per les filtracions d’aigua de la pluja. Per solucionar-los, col·locarà una capa impermeabilitzant sobre la coberta.

Finalment, durant la primera setmana de novembre es preveu donar per acabades les obres de construcció d’una nova línia en alta d’abastament de la xarxa municipal d’aigua. Es tracta d’una de les actuacions considerades cabdals en el Pla Director de l’Aigua de Solsona per donar resposta a la insuficient capacitat de les línies existents. Aquesta nova canonada, que és de fossa dúctil, amb un diàmetre de 250 mil·límetres –el doble de capacitat que l’actual– i una longitud de 2,8 quilòmetres, té un cost de 354.500 euros.

A més, l’empresa constructora ha introduït diverses millores a la xarxa municipal d’aigua, com el repintat i la imper-meabilització del dipòsit de la Salada, a Lladurs, el repintat dels dipòsits de Rotgers i l’adequació de la caseta de captació del riu Cardener, segons remarca Martí Abella.


�637 - Divendres, 18-09-2009

1r dia. SOLSONA – CIUDAD REAL -Sortida de Solsona a les 06:00h. direcció a Cuitat Real realitzant les parades oportunes. Durant el viatge visitarem la Bodega Redonda de denominació d’origen a Utiel-Requena. Dinar a Utiel. Continuació del viatge cap a Ciudad Real on soparem i ens allotjarem.

2n dia. CIUDAD REAL – ALMAGRO – CIUDAD REAL -Sortida desprès d’esmorzar per visitar Ciudad Real, situada a 200 Km al sud de Madrid. Ciudad Real és una ciutat típicament manxega amb edificis de poca altura i carreres rectilínies. Dinar a l’hotel. Per la tarda sortida cap Almagro temps lliure per admirar el conjunt senyorial històric, la seva extraordinària plaça Major i el famós teatre del S. XVII el Corral de Comedias. En acabar retorn a Ciudad Real. Sopar i allotjament.

3r dia. CIUDAD REAL – EL TOBOSO – CAMPO DE CRIPTANA - ALCAZAR DE SAN JUAN –CIUDAD REAL -Sortida desprès d’esmorzar. Ens dirigirem al cor de la Mancha. Arribada al municipi del Toboso on visitarem la casa Museu de la Dulce Ana. De retorn parada al Campo de Criptana per admirar la Sierra de los Molinos en la Tierra de los Gigantes y el Sardinero. Dinar. Desprès anirem fins l'Alcázar de Sant Juan on visitarem el conjunt palacial del Torredon del Gran Prior. A l’hora convinguda sortida cap l’hotel, sopar i allotjament.

4t dia. CIUDAD REAL – TOLEDO – ORGAZ – TABLAS DE DAIMIEL - CIUDAD REAL -Sortida desprès d’esmorzar cap a Toledo autèntica ciutat museu, que l'ha fet ser, des de 1987 per la UNESCO declarada Patrimoni de la Humanitat. Acompanyats per un guia local realitzarem una visita panoràmica de la ciutat, desprès caminant visitarem la catedral Primada de España, Santo Tome on admirarem uns dels millors oleos de la història. Dinar. Per la tarda ens traslladarem a Orgaz on visitarem el seu castell. Continuarem cap als municipis de Daimiel (1.582 has) i Villarrubia de los Ojos (346 has) a la província de Ciudad Real, en ple centre de La Mancha, on es troba un petit oasis: Las Tablas de Daimiel. És un espai natural en estat pur. Amb la seva declaració com Parc Nacional (1973) es va donar un gran pas en la conservació d'un dels ecosistemes més valuosos del nostre planeta.

5è dia. CIUDAD REAL – TOMELLOSO – ARGAMASILLA DE ALBA – LAGUNAS DE RIUDERA – VALÈNCIA -Sortida desprès d’esmorzar cap Tomelloso, està situada en el centre geogràfic de la regió natural de La Mancha sent la capital de la Mancha Alta. És el municipi amb major població de la zona i el vuitè de Castilla-La Mancha. Visitarem el Museo del Carro y Apareos de Labranza.... Continuarem cap Argamasilla on visitarem La Casa Medrano. Desprès anirem a una formatgeria on farem un tast dels famosos formatges manxegos. Dinar. En acabar continuarem el viatge fins arribar a València, sopar i allotjament.

6è dia. VALÈNCIA – SOLSONA -Sortida desprès d’esmorzar per fer una petita panoràmica de la ciutat, visita al seu conjunt històric i dinar de degustació d'arrossos típics. Retorn a Solsona.

HOTELS A CIUDAD REAL I VALÈNCIA DE * * * *

EL PREU INCLOU:PREU DEL VIATGE

PER PERSONA:

560,00 euros

- Hotel ****- Pensió completa tot el viatge, el primer àpat

serà el dinar del primer dia i l’últim el dinar d’acomiadament

- Dinar al restaurant, quan no sigui a l’hotel- Aigua i vi als àpats- Guia acompanyant durant tot el viatge- Guia local per visitar Toledo- Assegurança de viatge

EL PREU NO INCLOU:- El suplement individual (150,00 euros) - Tot el no inclòs en el programa

� 637 - Divendres, 18-09-2009

La Llar d'Infants Arrels inicia el curs 2009-2010 amb 78 infants, mentre l'Escola Bressol Municipal ho ha fet amb 69. La Llar d'Infants El Pi, per la seva banda, ha començat el curs amb 41 infants.

El CEIP Setelsis, l'escola amb més alumnes de Solsona, ha començat aquest setembre amb 590 matriculats, una xifra similar a la de l'any passat. A poca distància, la segueix l'escola concertada d'Arrels Primària, amb 442 alumnes.

Pel que fa a Secundària, l'IES Francesc Ribalta co-mença el curs amb 515 alumnes, una cinquantena més que l'any passat.

Assignatures sense llibres a Arrels

L'escola concertada Arrels Secundària inicia el curs amb 358 alumnes, repartits en 227 a ESO, 38 a Batxillerat, 72 a Cicles Formatius de Grau Mitjà i 21 a Cicles Formatius de Grau Superior. La principal novetat d'aquesta escola és que en-guany ha començat a impartir algunes assignatures amb format digital, sense llibres. És el cas de les assignatures de Tecnologia i CC. Experimentals de 2n i 3r. d'ESO, i Física i Química i Biologia i Geologia de 4rt. d'ESO. L'alumnat seguirà a classe les assignatures sense necessitat de llibres, prenent apunts de les explicacions que impartirà el professor en una pantalla de projector, i realitzant els exercicis a través d'internet, al qual accediran amb una clau personal que els identificarà. Per fa-cilitar que tots els alumnes puguin fer ús d'aquest servei, s'ha habilitat una aula d'informàtica a la seva disposició cada diu durant una hora al final de les classes. Segons la directora del centre, M. Eulàlia Rius, la iniciativa, que enguany té caràcter de prova pilot, servirà per valorar com s'haurà d'aplicar a la resta de cursos i assignatures els propers anys. Rius també ha valorat positivament l'estalvi en llibres que suposa per als

Uns 2.500 alumnes han començat el curs al Solsonès

estudiants, que d'altra banda, no deixen de tenir accés a tota la documentació i bibliografia necessària, i la introducció en una nova forma d'estudi aplicant la tecnologia digital, fet que en els propers anys anirà adquirint més importància.

A Olius, a l'Escola de Capacitació Agrària del Sol-sonès, en els diferents cicles formatius que s'imparteixen, s'han matriculat aquest any uns 79 alumnes.

La ZER del Solsones manté alumnat

Les escoles rurals del Solsonès, han iniciat el curs amb 94 alumnes en conjunt, cinc menys que l'any passat. D'altra banda, aquest curs, les ZER del Solsonès celebraran el seu aniversari. Per escoles, l'alumnat es reparteix de la següent manera:

Navès: 21, Ardèvol: 12, Freixinet: 10, La Coma: 10, Lla-durs: 8, Llobera: 10, Ogern: 5, Sant Climenç: 9 i Tuixent: 9.

113 alumnes a Sant Llorenç de Morunys

El SES Sant Llorenç de Morunys inicia curs amb 26 alumnes, 14 a 1r d'ESO i 12 a 2n. ESO.

El CEIP Vall de Lord, per la seva part, ha iniciat les classes amb 87 alumnes.

Resum al Solsonès

Llars d'infants ..................................................................... 188Primària ........................................................................... 1.327Secundària i Batxillerat ...................................................... 746Cicles Formatius ................................................................ 232

Total ................................................................................ 2.493


�637 - Divendres, 18-09-2009

Mòduls prefabricats a El Vinyet

Al CEIP El Vinyet, que enguany ha estrenat moduls prefabricats que acolliran dues aules i 32 alumnes, s'hi han matriculat enguany 114 alumnes.

El curs escolar al Solsonès s'inicia amb la principal no-vetat de l'ampliació provisional del CEIP El Vinyet, a l'espera de la construcció de la nova escola. Abans de finalitzar el curs passat, es van col·locar uns mòduls prefabricats a la pista de futbol sala, que han permès encabir dues aules més, un ampli menjador de 90 metres quadrats, un despatx i dos lavabos. Aquesta actuació ha resultat bàsica perquè la segona escola pública de la ciutat de Solsona pugui créixer de dues línies de P-5 durant aquest curs. Tot i que a l'estiu passat ja es van dur a terme les obres pertinents per doblar la capacitat del centre, amb la incorporació dels barracons es pretén assolir la creixent demanada d'alumnes a l'escola, que el curs passat acollia uns 75 estudiants. El centre actual compleix enguany tres anys i està a l'espera de la construcció del nou edifici al sector de la Cabana del Màrtir, espai on hi ha projectada l'ARE.

Accés al mòdul prefabricat de l'escola El Vinyet

Detall d'una de les aules del mòdul Aspecte de l'ampli menjador de l'escola

Alumnes entrant a l'escola Arrels Secundària el primer dia


10 637 - Divendres, 18-09-2009


Solsona s’adhereix per tercer any a la

Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura El dia 29 les escoles Setelsis i Arrels de Primària inauguraran els anomenats ‘camins segurs’

Amb l’objectiu de promoure hàbits de desplaçament més respectuosos amb el medi ambient Solsona torna a adhe-rir-se, per tercer any, a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que tindrà lloc entre els dies 22 i 29 d’aquest mes. En el marc d’aquesta campanya, s’inauguraran els treballs d’adequació dels camins segurs per accedir als centres esco-lars de primària i es repetirà la iniciativa de fomentar l’ús del bus interurbà Solsona-Olius.

La principal actuació d’enguany és el condicionament dels anomenats camins segurs, un projecte impulsat per la regidoria de Medi Ambient des del primer trimestre d’aquest any per tal de posar-lo en marxa coincidint amb l’inici del curs escolar. Consisteix en l’adequació dels itineraris més utilitzats pels alumnes de primària de les escoles Setelsis i Arrels per desplaçar-se a peu als centres. Després d’identificar les vies més concorregudes, el consistori està duent a terme treballs de senyalització, habilitació d’un pas elevat a l’avinguda del Cardenal Tarancón, i actuacions per millorar la seguretat en altres passos de vianants.

El projecte, elaborat de forma consensuada amb la comunitat educativa i a partir d’unes enquestes a les famílies realitzades el curs passat, es presentarà públicament el dia 28 a 2/4 de 9 del vespre a la sala cultural de l’Ajuntament. L’endemà a la tarda, coincidint amb l’última jornada de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, seran els alumnes dels centres els encarregats d’inaugurar aquestes vies.

A més de la posada en marxa dels camins segurs, l’Ajuntament de Solsona, de forma conjunta amb el Consell Comarcal i el consistori d’Olius, tornarà a promoure l’ús del bus interurbà entre els dies 22 i 29. “És necessari recordar a la població que hi ha alternatives a l’ús del vehicle privat que són més econòmiques i menys contaminants”, destaca el regidor de Medi Ambient solsoní, Jordi Fraxanet. Per aquest motiu, s’han fet arribar tiquets del bus a una desena d’entitats socials perquè les puguin repartir gratuïtament entre els seus socis o

usuaris. També se’n facilitaran a les empreses dels polígons industrials.

Compartir cotxe

D’altra banda, en el marc d’aquesta campanya, les re-gidories de Medi Ambient i Joventut recorden a la ciutadania que té a disposició el servei Compartir cotxe a través del web municipal wwww.ajsolsona.cat. Aquesta eina, que va entrar en funcionament en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura de l’any passat, posa en contacte aquelles persones que estan interessades a compartir el vehicle privat per fer desplaçaments per carretera.

Des de l’any passat han fet ús d’aquesta aplicació trenta persones, la majoria dels quals són joves estudiants que neces-siten viatjar entre Solsona i Barcelona o Manresa per cursar els estudis superiors. A través d’aquest servei s’han facilitat vuit contactes entre usuaris que coincideixen en les peticions. Tot i que durant l’estiu ningú no ha enviat cap petició, amb l’inici del curs les darreres setmanes s’han registrat sis usuaris nous.

Un dels itineraris que formen part del projecte de ‘camins segurs’ passa per l’escola Arrels.

11637 - Divendres, 18-09-2009

20 de setembre de 2009

FIRA de laTORREGASSA

1� 637 - Divendres, 18-09-2009

L’extrema sequera de l’estiu rosteix alguns boscos de roures de Pinós

Els experts assseguren que els arbres es recuperaran a mesura que augmentin les pluges

Les altes temperatures i la manca de precipitacions que ha viscut el municipi de Pinós durant aquest estiu han tingut una conseqüència evident en nombrosos boscos de roures del municipi que han quedat secs a causa de la falta d’aigua. Els efectes de la sequera són evidents a simple vista en diversos punts del municipi on es poden veure molts arbres –bàsicament roures- amb les fulles totalment rosses enlloc del color verd característic.

Tot i que a primer cop d’ull pugui semblar que els arbres són morts els experts asseguren que únicament es tracta d’un mecanisme de defensa que utilitza aquesta espècie d’arbre per superar la manca d’aigua que es registra en el subsòl. El fenomen es pot observar en diversos boscos propers a la zona d’Ardèvol, on un gran nombre de roures de tamany considerable tenen el fullam completament ros i sec i formen nombroses clapes de color terrós en alguns boscos de la zona.

Propietaris forestals de la zona han coincidit amb els experts en apuntar que els arbres no estan morts ni malalts i que aquest fenomen s’ha produït altres anys quan es viuen estius de calor elevada i constant i amb escasses precipitacions com ha estat l’estiu d’enguany. Lluís Serra, enginyer forestal de la Diputació de Barcelona i tècnic de l’Associació Rebrot, que agrupa una cinquantena de propietaris forestals del Solsonès l’Alta Segarra i el Bages, confirma que aquesta no és una situ-ació extraordinaria atesa la sequera que s’ha viscut aquest estiu a la zona. Serra creu que inicialment el fenomen no ha de tenir conseqüències negatives “ja que quan es recuperi la humitat dels boscos els roures afectats tornaran a regenerar-se”. Amb tot, ha apuntat que caldrà seguir l’evolució del fenomen per prevenir les possibles malalties, fongs o atacs que puguin rebre els arbres “ja que en aquest estat els arbres estan més debilitats i són més susceptibles de patir malalties”.

En els darrers anys els boscos del Solsonès han patit altres episodis d’aquestes característiques deguts bàsicament als períodes de forta sequera que han afectat les masses forestals de la comarca. El fenomen que han experimentat els roures de Pinós consisteix en reduir l’activitat fisiològica de l’arbre per evitar perdre més aigua.

Comarca Josep M. Montaner i Reig

1�637 - Divendres, 18-09-2009

1� 637 - Divendres, 18-09-2009

Una delegació d’ERC va visitar aquest dimecres el Solsonès per comprovar sobre el terreny l’estat d’alguns camins rurals de la comarca i el projecte de variant de Santa Sussana, a la carretera C-55. La delegació l’encapçalava la diputada republicana i alcaldessa de Santpedor, Laura Vilagrà, el portaveu d’ERC al Consell Comar-cal del Solsonès, David Rodríguez, el president comarcal d’aquesta formació, Carles Monturiol i els regidors de Riner i Odèn Xavier Castellana, i Gerad Bajona respectivament. La trobada va servir per reunir-se amb alguns veïns del nucli de la Valldan, al municipi d’Oden, que s’han queixat del mal estat que presenta el camí que uneix aquest nucli amb la resta del municipi el qual ha quedat fora del Pla de camins impulsat pel Consell Comarcal. Els representants d’ERC van lamentar que tant l’Ajuntament d’Odèn com el Consell acabessin excloent aquest camí i el de la Mora Condal -també a Odèn- del Pla de camins ja que són dues vies de comunicació d’in-terès comarcal i permetrien millorar la seguretat i l’accés d’unes

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El projecte d’Interreg Pirinoble té com objectiu principal crear i difondre eines tècniques que permetin optimitzar la uti-lització i el maneig de frondoses productores de fusta de qualitat, també anomenades “nobles” per mantenir i promoure aquestes plantacions a les zones rurals. Durant dos dies, ahir i avui, al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, a Solsona, es reuneixen els tècnics responsables d’aquest projecte i experts convidats. La finalitat màxima d’aquest estudi és contribuir a la revalorització i restauració de terrenys agrícoles excedentaris, pastures de muntanya i àrees forestals.

Els socis participants compten amb una experiència signifi-cativa en la gestió i utilització de frondoses nobles per a la producció de fusta de qualitat i la restauració forestal. La cooperació entre ambdós països permetrà treballar de manera coordinada davant reptes comuns, com ara l’abandonament rural, pèrdua de rendibilitat de produccions primàries en àrees marginals, processos de canvi climàtic, etc.

El projecte s’articula en tres eixos temàtics principals:A. Avenços en la utilització de frondoses per a la producció

de fusta de qualitat així como la restauració i l’enriquiment d’eco-sistemes forestals

B. Aplicació i avaluació de tècniques de repoblació, alterna-tives a les plantacions clàssiques, sostenibles i respectuoses amb el medi ambient, produïdes localment i encaminades a minimitzar la

El CTFC reuneix un grup d’experts en la gestió de frondoses nobles per produir fusta de

qualitat i la restauració de boscosEs tracta dels membres dels quatre organismes que participen en el projecte Interreg PIRINOBLE, de França, Andorra i Espanya, i compta amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Unió Europea

intensitat de la gestió i a mitigar l’efecte de la sequeraC. Desenvolupament, aplicació i avaluació de nous

itineraris tècnics de plantació, per buscar millorar la rendi-bilitat de les plantacions

Els quatre organismes participants a aquest projecte són el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l’Insitut pour le Développement Forestier de França, el Centre de la Propietat Forestal i el Centre Régional de la Propiété fores-tière de França.

ERC visita diferents punts del Solsonès per reclamar

millores en les infraestructures viàries de la comarca 25 famílies del municipi a les seves cases.

La delegació d’ERC va visitar també la carretera C-55 al seu pas per Santa Sussana per conèixer de prop la proposta de variant que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha presentat per resoldre els problemes viaris que provoquen les diferents cruïlles que hi ha en aquest tram de la via. Segons van explicar els responsables d’ERC el projecte executiu s’ha fet sense tenir en compte les opinions dels veïns i, a més, van demanar a l’Ajuntament de Riner que es preo-cupi d’aquesta obra i defensi els interessos i les aportacions dels veïns. Els representants d’ERC al Solsonès van avançar que traslladarien aquestes reivindicacions al proper Ple del Consell Comarcal que es va celebrar ahir a la nit a Solsona i que, a més, reclamarien al Consell que expliqui en quin estat es troben les obres del Pla de camins després de les anomalies que s’hi han detectat.

Comarca CTFC

1�637 - Divendres, 18-09-2009

Bonet ha explicat perquè s’ha dedicat a la innovació aquest congrés, declarant que, en un context de crisi com l’ac-tual, on el món rural i comarques com el Solsonès estan patint, calen noves formes i noves idees per buscar en la innovació i en la societat del coneixement el valor afegit per l’oferta de les empreses i institucions de les zones rurals. Amb l’organització d’aquest congrés, el CTFC es consolida com un dels espais de dinamització rural, “juntament amb la creació del Rural Living Lab al Solsonès, que serà una eina a disposició del Solsonès i de tot el Pirineu”.

El Congrés comptarà amb més de 35 ponents i 32 comuni-cacions amb exemples i projectes a nivell de Catalunya, d’Espanya i de tot el món, com Mèxic; i es tractaran diferents àmbits com els telecentres com espais per acabar amb l’escletxa digital; turisme i innovació; experiències de living labs arreu d’Europa,...

El director del CTFC ha explicat també que, durant el Congrés es donarà a conèixer el guanyador del 1r Concurs de projectes innovadors, que té com a objectiu fomentar l'esperit emprenedor i aquelles iniciatives que promoguin la innovació i la creativitat en el món rural i que s’han presentat un total de 8 idees, una de les quals és de la comarca del Solsonès.

En el transcurs de la roda de premsa també s’ha expliat l’especial suport de difusió que s’ha fet i es farà del congrés, a partir de l'ús de xarxes socials com el Facebook, el Twitter i el You tube així com el blog que s'ha creat per l'ocasió; apostant,

La innovació com a valor afegit pel món rural serà el tema

principal del VIII Congrés de Desenvolupament RuralDel 28 de setembre al 2 d’octubre, es presentaran projectes i programes innovadors

de desenvolupament econòmic, cultural i social el món rural

doncs, per noves formes de comunicació innovadores per un certamen d'aquestes característiques. D’aquesta manera, com ha recalcat Rosa Florensa, a més del públic present al certamen, es podrà arribar a molta més gent a través del bloc i de la web.El programa i el bloc es poden consultar a: www.innovarural.ctf.es

Comarca CTFC

El Consell Comarcal ha obert com cada any, el període de presentació de sol·licituds per als ajuts de menjador i trans-port escolar per aquest curs 2009-10, mantenint els mateixos im-ports dels anys passats. El termini per a la presentació finalitza el dia 30 de setembre. Aquests ajuts provenen del departament d’educació de la Generalitat de Catalunya i són gestionats pel propi Consell Comarcal.

Els beneficiaris d’aquests ajuts són els estudiants de primària i secundària de la comarca que s’hagin de desplaçar com a mínim tres quilòmetres per a poder accedir a un centre escolar públic o concertat, o que no disposin de centre educatiu a la seva població.

El Consell manté íntegrament les beques de menjador i transport escolar pels alumnes de la comarca

Les sol·licituds s’han de presentar al Palau Llobera abans del 30 de setembre

La documentació a presentar és el model oficial de sol·licitud degudament complimentat, que es pot trobar a les oficines del Consell Comarcal o als mateixos centres educatius. I el certificat de residència emès per l’ajuntament corresponent. Aquest tràmit també es pot fer per internet, a través del web: www.conselldelsolsones.org, dins l’apartat tràmits e-TRAM. En aquest mateix lloc web també s’hi poden consultat les bases de la convocatòria.

Albert Muntada, conseller comarcal d’ensenyament, co-menta que “la previsió del nombre de beneficiaris per aquest curs serà, aproximadament, similar a la del curs passat, amb un total de 400 alumnes d’arreu de la comarca”

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

El director del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, José Antonio Bonet, acompanyat per Rosa Florensa, directora de formació i desenvolupament local, han presentat aquest matí el VIII Congrés de Desenvolupament Rural, un dels certamens més antics i més exitosos que organitza cada dos anys el CTFC.Foto: Lluís Closa

1� 637 - Divendres, 18-09-2009

L’11 de setembre a la Vall de Lord

L’acte del canvi de senyera al cim del Codó

La Diada Nacional de Catalunya es va celebrar a la Vall de Lord amb els ma-teixos actes de cada any. A l’arrossada popular organitzada per l’ajuntament es van esgotar les 450 racions previstes amb rapidesa. Els actes però havien començat a les 12 del matí amb una passada de la Colla Gegantera Els 3 savis Piteus. Després del dinar, a les 4 de la tarda, va sortir del mateix parc de les Eres la caminada fins al cim del Codó. Tan sols quatre caminadors es van animar a pujar fins al mirador on a les 6 de la tarda es va procedir al canvi de senyera estelada. Allà s’hi van aplegar unes 150 persones en l’acte més reivindicatiu de la jornada.

El centre excursionista

Prepirineu es presenta en societat

L’entitat excursionista “Prepirineu” s’inaugurarà el proper dissabte, 19 de setembre a les 6 de la tarda a la seva seu social, ubicada al local social de la piscina de la Coma. L’associació ja està en marxa des de fa uns mesos i ha organitzat actes com la primera piraguada nocturna a la Llosa del Cavall, que va tenir lloc el passat 5 de setembre. Tothom està convidat a l’acte que servirà per conèixer els objectius d’aquesta nova entitat.

La piraguada ha estat un dels actes organitzats pel centre

Vall de Lord Dolors Pujols

1�637 - Divendres, 18-09-2009

Llobera Redacció

La Fira de l’Empelt és una fira de productes artesans de qualitat que va sorgir com una iniciativa d’uns quants veïns i veïnes de Llobera per a muntar un espai expositiu i de venda dels productes que s’elabo-raven artesanalment en el mateix municipi.

Des de la seva primera edició, la fira ha anat presentant alguns canvis com per exemple la seva obertura a l’artesania de qualitat del Solsonès l’edició passada o l’obertura a altres artesans convidats de la resta de Catalunya enguany. Tot això sense perdre l’esperit que ha envol-tat el certamen tots aquests anys i que ha portat a que els veïns i veïnes siguin productors artesans ocasionals o de manera professional.

Cada any la Fira de l’Empelt presenta novetats. Enguany s’en-ceta el I concurs fotogràfic amb l’objectiu de captar amb la càmera de fotografiar els millors moments o els detalls més curiosos del certamen La Fira comptarà amb una varietat de parades de productes artesans de Llobera, Solsona i la resta de Catalunya curosament seleccionades. Seguint amb la idea de potenciar petites iniciatives encaminades a la reducció i reutilització de residus, aquest any introduïm les ecobosses (juntament amb els ecogots que vam presentar l’any passat) i moltes més novetats per a petits i grans que trobareu els dies 3 i 4 d’octubre a Llobera. Us hi esperem!

Un concurs fotogràfic

entre les novetats de la Fira de l’EmpeltEls propers 3 i 4 d’octubre se celebra la sisena edició de la Fira de l’Empelt de Llobera

1� 637 - Divendres, 18-09-2009

Aquest diumenge, 20 de setembre, farem la novena ca-minada popular de Canalda, activitat que obre els actes de festa major. La sortida està prevista a dos quarts de nou del matí, a la casa Pubilló de la finca Puig-arnau. Ho trobareu ben indicat.

Aquest any us proposem pujar al cim de la Roca de Canalda des d’on es pot gaudir d’una àmplia i impressionant vista. Des del cap de la Roca podreu contemplar muntanyes i planes; des de la serra del Verd al Montsec, de la depressió Central als seus límits pre-litorals: el Montseny, Sant Llorenç de Munt, Montserrat... Després de la Roca seguirem cap a orient del terme on, a banda del paisatge, veurem una gran varietat de vegetació: ens faran ombra el pi rajolet, la pinassa, el roure martinenc, l’alzina, la blada i l’auró; ens esgarrinxarem amb l’argelaga i el ginebre, olorarem el timó, el barballó, la sajoli-da; veurem el boix i la sabina. Tota aquesta vegetació creix en graons i replans al mig del gran bloc de conglomerat.

Odèn Comissió: Canalda, 1.100 anys

Caminada popular de CanaldaLa Roca de Canalda

Recorregut de la caminada popular de Canalda

El puig Sobirà i la Roca de Canalda

El recorregut dóna la volta a la Roca de Canalda, té una longitud de 14,5 quilòmetres, el desnivell entre les cotes extremes és de 444 metres i l’acumulat de 540.

Com ja és habitual en aquestes caminades, a cada con-trol es donarà avituallament. A la sortida, amb la inscripció, es donarà un llibret amb el recorregut i un article sobre la música popular de Canalda, i al finalitzar un record de la jornada.

Un any més hem d’agrair la feina als amics i amigues que han pensat el recorregut, que han netejat el camí, que han preparat la caminada, als propietaris que ens faciliten la feina, als que col·laboren econòmicament i, especialment, als que el dia de la caminada ajuden perquè tot vagi bé i, per descomptat a vosaltres, els caminaires, que sou la nostra justificació.

http://canalda.ddl.net/ - [email protected]

Perfil

El Departament d’Acció Social i Ciutadania atorgarà 9.020.768 euros l’ajuntament de Lleida i als Consells Comarcals del Pla de Lleida (Les Garrigues, La Noguera, El Pla d’Urgell, La Segarra, El Segrià, El Solsonès i l’ Urgell) perquè reforcin els programes d’atenció social. Així ho recullen els acords que ha signat el director dels serveis territorials del Departament a Lleida, Carles Vega, i els representants de l’ajuntament de Lleida i dels Consells Comarcals. En concret, el Consell Comarcal del Solsonès rebrà 505.060 euros.

La partida que ha rebut un increment més important és la que es destina a finançar els diferents serveis socials bàsics dels

Comarca Ramon Estany

Acció Social destina més de mig milió d'euros a reforçar els serveis socials del Consell Comarcal del SolsonèsLa Generalitat augmenta gairebé en un 9% els ajuts en programes socials per afrontar la crisi.

ens locals. Aquests serveis són els que han notat més directament l’i mpacte de la crisi, ja que són la primera porta d’entrada de la ciutadania amb dificultats.

Altres partides es destinaran a finançar la resta d’actuacions incloses al programa com ara: atenció a la infància i l’adolescència, atenció especialitzada de persones amb disminució, atenció a les persones amb situació de dependència, servei de transport adap-tat, suport a les famílies monoparentals, suport a les dones i els seus fills i filles en situació de violència masclista, suport a les persones amb drogodependències, suport a la integració de les persones estrangeres immigrants

1�637 - Divendres, 18-09-2009

Castellar de la Ribera Societat de Caçadors de Solsona i Comarca

L’acte es va celebrar al Local Social de Castellar de la Ribera, i va comptar amb aproximadament 150 assistents a la Festa.

Enguany vam comptar amb la presència del Sr. Ramon Mayench i Calvet, al qual se li va fer un homenatge pels 28 anys de President de la Federació Territorial de Lleida i pels 2 anys i escaig com a President de la Federació Catalana de Caça. Se li va fer entrega d’una placa commemorativa i un ram de roses per la seva muller que per motius familiars no va poder assistir a la festa.

També vam comptar amb la presència del sr. Alcalde de Solsona, Xavier Jounou, el Sr. Jordi Fraxanet, el sr. President del Consell Comarcal, Marià Chaure, el vicepresident Albert Muntada i altres representants de la Comarca del Solsonès i Solsona.

També es va fer entrega de plaques en reconeixement als caçadors, als socis, sr. Francisco Sancebrià i Muntada, sr. Jaume Solé i Auguets, sr. Ramon Ramellat i Pujantell

La Festa va transcórrer amb un gran ambient amistós i familiar.

Festa social dels caçadors de Solsona i comarcaEl passat diumenge 13 de setembre, la Societat de Caçadors de Solsona i Comarca,

va celebrar un any més la seva Festa Social.

La Societat vol agrair a tots els socis i assistents la seva companyia, esperant retrobar-nos de nou l’any que ve. Agraïm l’ Ajuntament de Castellar de la Ribera, per deixar-nos el local Social per celebrar la Festa i a les persones que desinteressadament van ajudar l’organització, bon servei i preparació del dinar de la festa. Moltes gràcies.

Parlament de l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou Parlament del President de la Societat de Caçadors

Al sr. Ramon Mayench i Calvet se li va fer un homenatge pels 28 anys de President de la Federació Territorial de Lleida i pels 2 anys i escaig com a President de la Federació Catalana de Caça

�0 637 - Divendres, 18-09-2009

Ja superem els500 alumnes!Aquest dilluns 14 de setembre ja han començat, com calia, les classes d’aquest nou curs 2009-2010. Enguany, el nostre centre IES Francesc Ribalta ja supera els 500 alumnes matriculats

Aquest és un bon motiu per omplir de satisfacció totes les persones que treballem cada dia per tal que aquest centre tingui el seu punt de mira en l’avui i també amb vista al futur dels nostres estudiants.

Des d’aquestes ratlles volem agrair a tots els estu-diants i les seves famílies la confiança dipositada en tots nosaltres.

Encetem un nou curs amb il·lusió i amb ganes que tot rutlli de la millor manera possible.

Durant el curs passat ja us vam anar explicant que uns quants alumnes de segon d’ESO treballaven de valent la llengua anglesa en un projecte que donava a conèixer Solsona. Doncs bé, ja ha arribat el dia esperat, ja tenim des de la matinada del dia 12 de setembre els 16 alumnes becats per a l’estada d’aprenentatge actiu d’idiomes a Escòcia, amb les dues professores acompanyants del centre. Esperem que l’estada els enriqueixi el seu nivell d’anglès i que sigui una grata experiència. Segurament que quan tornin ens en faran cinc cèntims.

Després de l’èxit del curs passat pel que fa al curs pont (curs de preparació per a la prova d’accés als cicles for-matius de grau superior), l’oferim novament per a tothom qui vulgui examinar-se’n i, com ja sabeu, totalment gratuït.

Aquest curs ha augmentat de manera significativa la matrícula als nostres cicles, tant els de grau mitjà (de Cures auxiliars d’Infermeria i d’Atenció Sociosanitària), com el de grau superior (d’Educació Infantil).

Pel que fa a les millores d’informàtica, aquest curs en una de les nostres aules hem canviat tots els ordinadors; pel centre tenim connexió Wi-Fi i no cal dir que ja disposem de canó de llum a totes les nostres aules, així com un laboratori informatitzat de naturals a batxillerat.

Ja ho tenim tot a punt, només ens resta desitjar a totes les persones que formeu part de la nostra comunitat edu-cativa que entre tots aconseguim un bon curs escolar i una millora del servei públic d’ensenyament que tots nosaltres i l’IES Francesc Ribalta es mereix.

Tots som iguals... tots som diferents, l’atenció a la diversitat, objectiu de

l’Escola de Secundària ArrelsEls professors del centre estan fent un curs per tal de seguir el camí iniciat cap a una escola inclusiva

L’actual visió constructivista de l’aprenentatge. parteix de la idea que les persones estan constituïdes per una part genèti-ca i la resta es construeix a partir de les relacions amb els altres. Per això són tan importants les relacions interpersonals.

La diversitat és el fruit de totes les interrelacions entre les persones.

La inclusió escolar és el procés a traves del qual les escoles s’esforcen per reduir les barreres a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes.

En el marc de la inclusió i l’atenció a la diversitat, quest curs el professorat de l’Escola estem ampliant la nostra formació per aprendre noves formes i eines per atendre i comprendre millor els nostres alumnes.

L’escola s’adapta a les necessitats dels alumnes amb eines d’atenció a la diversitat. Intentem identificar les necessitats de cada alumne per adaptar el seu aprenentatge, d’una banda estimulant l’excel·lència i de l’altra potenciant l’adquisició de les competències bàsiques: - Diversificació curricular: Projecte Escola-Empresa, Aula d’Acollida, UEC. - Grups flexibles - Programes Individualitzats - Metodologies: treball cooperatiu, Treball per projectes, llibres digitals... - Etc...

Educació IES Francesc Ribalta Educació Escola de Secundària Arrels

�1637 - Divendres, 18-09-2009

Educació Escola Arrels Primària

Ja hem començat!S’han acabat els dies del xipolleig sota el sol al riu,

al mar i a la piscina. El sol ja no escalfa tant i la pluja ens refresca l’aire. Ara començaran a treure els seus barrets els bolets i nosaltres ja som camí de l’Escola amb cartera i bata nova i gran.

Els mestres ens han rebut amb una bona rialla, això deu voler dir que en tenen unes quantes de preparades i ens faran treballar de valent. Es veu que ens espera un curs molt atrafegat.

Per començar el Projecte Comenius que promou l’intercanvi d’educadors de cinc països (Alemanya, Itàlia, Finlàndia, Irlanda i Anglaterra) amb sessions de treball que involucren l’activitat i l’aprenentatge dels alumnes ja està desenvolupant-se. A primers d’octubre ens visitaran aquests mestres europeus i estaran uns dies entre nosaltres. Els acollirem molt bé i els ensenyarem el que fem, els llocs, els costums, la gastronomia...

I com que els dies van passant i a cada moment es fabrica una notícia, segurament us continuarem explicant coses les pròximes setmanes. No marxeu que tornarem!

Educació Escola El Vinyet

Felicitat - il·lusió - empatia - emoció - amor - màgia - obediència - gratitud

- amistat - pau- coratge - humilitat - alegria

Amb tots aquests i molts més sentiments hem començat el curs a l’escola EL VINYET

Puntualment, a les 9 del matí han anat arribant tots els nens i les nenes acompanyats dels pares i les mares.

CODEDELLS, PEDRES, ROCS, CÒDOLS DEL RIU O DE LA PLATJA DEL CIM I DE LA TERRA BAIXA DE LA LLERA DEL RIU, DEL CAMÍ DEL BOSC O DEL MEU CARRER

Tothom ha portat una pedra personalitzada: pintada amb retoladors, amb botons enganxats, amb plastilina, amb dibuixos, embolicades, ....... juntament amb un sentiment escrit en un paper o una cartolina.

Tots aquests sentiments han unit l’espai de l’edifici i el mòdul per un dia. Ara, per evitar que es mulli i es faci malbé està penjat al menjador de l’escola.

Les pedres, un cop envernissades les han anat ficant els nens i les nenes dins d’una estructura d’un filat que, en forma d’escultura, romandrà a l’entrada de l’escola durant el curs.

Un cop a les classes hem conegut els nous companys i companyes i ens hem retrobat amb els del curs passat.

I, entre cants, contes, alguns plors, jocs, ..... hem passat el primer dia d’un curs que ens espera carregat de novetats i emocions.

Gràcies a totes les famílies per fer una entrada de curs tan especial. Desitgem tenir-vos a totes i a tots al nostre costat.

�� 637 - Divendres, 18-09-2009

Primer dia al CEIP Setelsis

El dia 14 tot estava a punt i els nens i nenes van tornar altra vegada a l’escola. A l’alegria i les abraçades dels companys retrobats, calia sumar-hi algun plor escadusser dels més petitons.

Aquest curs seguim amb el projecte d’innovació d’an-glès i tenim una novetat molt interessant: comptarem amb una auxiliar de conversa unes hores a la setmana. Es tracta d’una noia d’Estats Units, la Debora d’Oregon, que passarà un curs a Solsona col.laborant amb el nostre centre en les classes d’anglès. Esperem que la seva presència sigui un estímul més per millorar el coneixement de la llengua anglesa.

També aprofundirem en la voluntat de fer que el nostre centre sigui cada vegada més sostenible. Dues mestres rebran formació específica per anar treballant amb els nostres alum-nes tot el que fa referència a la protecció del medi ambient i els hàbits de vida saludables. D’altra banda, al menjador anem introduint-hi aliments ecològics seguint el nostre tarannà de consumir productes de proximitat.

En l’aspecte pedagògic continuarem innovant en la clara aposta per fer una escola cada vegada més inclusiva, és a dir, on cada alumne, sigui com sigui, trobi els estímuls necessaris per potenciar les seves capacitats.

I com els darrers anys, seguirem lluitant per aconseguir l’ampliació del pati. Ens han assegurat que aquest és el curs en què s’aconseguirà. Aquesta vegada serà veritat? Malgrat l’escepticisme que ens envaeix quan parlem d’aquest tema, ens queda una punta d’esperança.

Amb la voluntat de continuar tot allò que sabem que garanteix la qualitat del centre i d’innovar en el que és millo-rable, desitgem a alumnes, mestres i famílies, un magnífic curs 2009-2010.

Educació CEIP Setelsis

Comença el curs d’Einestic al Telecentre del Solsonès CTFC

Aquest dilluns ha començat al Telecentre del Solsonès CTFC el curs EINESTIC, una aplicació en Programari Lliure per a la gestió de negocis, adreçat a emprenedors, autònoms i professionals.

Aquest curs compta amb el suport del CEEILLEIDA (Centre Europeu d’Empreses i Innovació).

El curs tindrà una durada de tres mesos (des del 14 de setembre al 9 de desembre, els dilluns i els dijous) i compta amb la participació de 13 alumnes.

Aquest curs té l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses de la comarca mitjançant la introducció i la utilització eficient de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Cursos Telecentre del Solsonès CTFC

Comencen les noves activitats al Punt Òmnia

Després de les vacances d’Estiu i amb la tor-nada a l’escola, comencen els nous tallers i activitats al Punt Òmnia Solsona.

Enguany tenim tot de noves activitats gratuïtes programades: d’Iniciació a la informàtica, Internet, Edició d’imatges per a Gent Gran, activitats infantils, Treballs escolars. Esperem que hi trobeu el vostre espai!

Com cada any també farem activitats conjun-tament amb d’altres entitats com Amisol, SIAD del Solsonès i el Pla d’Immigració

Recordeu també que el Punt Òmnia ofereix ho-res d’accés lliure i gratuït a Internet, dilluns i dimecres d’11:30 a 13:00 i dimecres de 18:15 a 19:00.

Ens trobareu al telèfon: 973482753, al correu electrònic [email protected] o podeu consul-tar el nostre bloc: http://omniasolsona.blogspot.com

Cursos Punt Òmnia

“He viscut una jornada extraor-dinària, especialment en veure que les tradicions i els costums festius no només existeixen, sinó que es veuen reafirmats”. Amb aquestes parau-les va expressar dimecres al migdia la consellera de Justícia, Montserrat Tura, les impressions que es va endur dels actes centrals de la Festa Major de Solsona. La consellera, que ara fa un any va adreçar una carta al consistori donant l’enhorabona per la declaració de Festa patrimonial d’interès nacional, va presidir el dia 9 la comitiva d’autoritats.

Montserrat Tura es va mostrar “encantada” de poder compartir la festivitat de la Mare de Déu del Claustre, patrona de Solsona, amb els solsonins i en va destacar “el caliu de festa”. “Entrant pel carrer del Castell he sentit l’emoció dels solsonins a l’entorn de la commemoració de la festa de la Mare de Déu del Claustre, sobrepassant tota dimen-sió religiosa”, va dir. Igualment, la consellera va felicitar personalment l’Agrupació de Geganters pels ballets re-alitzats. A més, va afirmar que s’ha sentit “eclipsada pel munt de mainada que està a prop dels gegants” i que en garanteixen la seva continuïtat.

També van assistir a la celebració l’alcalde de Berga, Juli Gendrau, i la directora dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Catalunya cen-tral, Gemma Boix. En finalitzar els actes, Gendrau va rebre de mans del seu homòleg solsoní una figura de

La consellera Tura felicita els solsonins per la

‘reafirmació’ de la tradició festiva L’alcalde de Berga rep una figura de l’àliga de mans del seu homòleg solsoní

l’àliga, “d’alcalde a alcalde i de geganter a geganter”, ha dit Jounou.

Un dels moments més especials i singulars de la jornada va ser el ball de la final davant la casa consistorial. En re-cordança del 50è aniversari de la restauració dels gegants vells de mans de l’artista Manel Casserras i Boix, aquesta parella de figures ha ballat sola els pasdobles que va com-pondre per a ells el mestre Joan Roure. Per a aquesta ocasió, es van tornar a posar sota les faldilles dels gegants quatre antics portadors: Josep Pujol i Miquel Flotats per fer ballar el gegant vell, i Ton Rodríguez i Joan Cuadrench, sota la geganta vella.

2 La tronada, n.24 - Especial Festa Major 2009

3La tronada, n.24 - Especial Festa Major 2009

Una de les convocatòries esportives i populars més tradi-cionals de la Festa Major de Solsona, la Pujada Ciclista al Pi de la Torregassa, va aconseguir el dia 10 aplegar 84 parti-cipants, una xifra rècord, coincidint amb el trentè aniversari del certamen. Una de les peculiaritats d’aquesta activitat,

Rècord de participació a la

XXX Pujada Ciclista al Pi de la Torregassa Hi prenen part 84 persones de totes les edats en el marc de la Festa Major

coorganitzada per la Penya Ciclista l’Esforç i la regidoria d’Esports, és l’accessibilitat del nivell, que fa que hi puguin prendre part ciclistes de totes les edats –el més menut tenia 5 anys i el més veterà rondava la setantena.

La Pujada va iniciar-se ben puntual a les 10 del matí amb una concentració al barri Josep Torregassa i el tret de sortida des de l’avinguda del Cardenal Tarancón. La marxa ciclista va transcórrer sense incidències i els dos primers ci-clistes van poder arribar al punt de destinació amb un temps de 12 minuts. En arribar, tots els participants van gaudir d’un esmorzar i van rebre una samarreta commemorativa d’aquesta edició, que es van posar per emprendre la baixa-da fins a la plaça del Camp.

En aquest punt van fer el lliurament de diplomes el re-gidor d’Esports solsoní, Salvi Nofrarias, i el representant de la Penya Ciclista l’Esforç, Antonio Mangas. L’organització ha destacat l’ambient festiu de l’activitat i l’elevada participa-ció, que va superar de llarg la de les edicions anteriors, que reunien al voltant d’una seixantena de persones.

Moment de la sortida des de l’avinguda del Cardenal Tarancón

Els participants, a punt de la baixada, amb la samarreta commemorativa d’aquesta edició

Nofrarias i Mangas lliurant els diplomes a tots els ciclistes

Pl. de Sant Joan - 4 setembre, 22 h - Entrada lliure

La Fundació Caixa Catalunya organitzà el divendres 4 de setembre una nova sessió de cinema a la fresca amb la projecció de la pel·lícula Mamma Mia!, l’adaptació cinema-togràfica del reeixit musical de teatre. Dirigida per Phyllida Lloyd, es tracta d’una comèdia romàntica per a tots els pú-blics protagonitzada per Meryl Streep. També hi apareixen els actors Pierce Brosnan i Colin Firth, entre d’altres. El film, igual que el musical, està basat en el repertori més popular del grup Abba. L’entrada a aquest passi era gratuïta. Hi col-laborava l’Ajuntament de Solsona.

El Cinema a la fresca omple

la plaça de Sant Joan amb ‘Mamma Mia!’



El professor Rafael Pérez i Cabanes, catedràtic de Batxi-llerat i autor de diversos assajos històrics dels segles XVIII i XIX, va ser el protagonista de l’acte institucional organitzat per l’Ajuntament de Solsona l’onze de setembre al migdia amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. En el seu parlament, pronunciat davant la casa consistorial, Pérez es va referir a la històrica complexitat dels Països Catalans i les aportacions dels pensadors per defensar la cultura i la llengua pròpies per mitjà de la tolerància. “Llarga vida a Catalunya perquè sempre ha lluitat contra la violència dels imperis”, va expressar amb vehemència.

El ponent va recordar que històricament, malgrat les “vo-luntats totalitzadores” han volgut arrossegar el país a l’oblit, “sempre les paraules dels nostres gloriosos i generosos lle-trats ens salvaran de la desmemòria”. Ramon de Penyafort, Ramon Llull, Ramon Sibiuda, Vives o Arnau de Vilanova són alguns dels il·lustrats catalanistes que “mostraren la comple-xitat de les coses que són causes per evitar la violència”.

“Nosaltres, la nació provençal-catalana, la nació impe-dida, vivim dissortadament l’oblit dels nostres orígens i de la nostra geografia”, va argumentar. Per això, Rafael Pérez va expressar que en aquest acte “alcem emocionalment la

Rafael Pérez enalteix la complexitat dels

Països Catalans en la celebració de la DiadaL’alcalde defensa el referèndum d’Arenys de Munt i assevera que

‘només serem si som lliures per decidir-ho’

veu contra els interessos que segle darrere segle ens volen dissoldre”.

En referir-se a la Guerra de Successió i a l’11 de se-tembre de 1714, Pérez va destacar la fortalesa moral dels catalans. “Avui recordem una derrota que no mereix aquest nom”, ja que “mai és derrotat qui lluita contra el dogmatis-me i la barbàrie”. Llargues ovacions del públic assistent van seguir el parlament del professor, abans de donar pas al cant d’Els Segadors juntament amb l’Orfeó Nova Solsona.

‘Vull creure que sí que serem’

Més aferrat a l’actualitat es va pronunciat l’alcalde, Xavier Jounou, en l’obertura de l’acte. Després de comen-çar parafrasejant la sardana La Santa Espina, “Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol”, l’alcalde va compartir amb el públic el seu desig sobre el futur del poble


català: “vull creure que sí que serem”. Però “només hi ha una via: ser el que vulguem ser” i de manera democràtica.

“Hem de ser majoria els que vulguem decidir què volem ser”, va dir. En aquest sentit, Jounou va defensat el referèn-dum d’Arenys de Munt sobre la independència, una iniciati-va que serveix per “tornar a posar de manifest com està de corcada la democràcia de l’estat espanyol”. Durament crític, l’alcalde es va declarar obertament contrariat amb el fet que es negui als pobles “el dret d’expressar el que democràtica-ment i pacíficament volen”. “Si la Constitució no ho permet és que no és democràtica”, va reblar.

L’actuació de la colla castellera Salats de Súria va posat el punt i final a l’acte organitzat per l’Ajuntament en la dar-rera jornada de la Festa Major. Enmig d’un ambient festiu cada vegada més engrescat, més d’una setantena de cas-tellers van aixecar un pilar de quatre caminant, tres rondes, entre les quals hi va haver un tres de sis amb agulla, i un pilar de cinc de tancament.

un centenar de tractors desfilen per la ciutat

A més a més d’aquesta cita institucional, al matí molts tractors de la comarca van deixat el camp per desfilar per carrers i places de Solsona, en la setzena Tractorada popu-lar del Solsonès. Uns 100 vehicles, entre els quals n’hi havia del Berguedà i Cardona, van participat en aquesta peculi-ar trobada organitzada per l’Associació d’Amics del Tractor d’Època. Com és habitual, van iniciar el seu recorregut, da-vant l’expectació de la gent, a la plaça del Camp, van donar la volta per la ciutat, i van entrar al centre històric pel portal del Pont per enfilar pels carrers de Sant Miquel i del Castell i tornar a la plaça del Camp.

La Tractorada popular continuà amb un dinar i un con-curs de botifarra per municipis. A la tarda, la celebració de l’Onze de Setembre es reprengué amb una ballada de sar-danes interpretades per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, a la plaça Major, la recepció oficial del Consell Comarcal, a la plaça del Consell, i un concert a càrrec de la Polifònica de Puig-reig al teatre Comarcal, a causa de la pluja, a les 10 de la nit.

Penjen l’estelada al balcó de l’Ajuntament

Un grup de joves del Casal La Fura van pujar al balcó de l’Ajuntament durant l’acte commemoratiu de la Diada i hi van deixar penjada una estelada.


La pluja no desllueix la

recepció oficial del Consell Comarcal

L’acte organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya va haver de tras-lladar-se a l’interior del pati gòtic del Consell, a causa del ruixat que va començar a caure just a l’hora de l’inici de l’acte. A l’acte hi van assistir alguns alcaldes de la comarca, entre ells l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, representants d’entitats del Solsonès i el Bisbe de Solsona. L’Historiador Agustí Colomines i Companys va fer un discurs en que demanà que Catalunya miri endavant per avançar en el seu projecte nacio-nal. La novetat d’aquest any és que al final de l’acte, enlloc del tradicional refrigeri, només es va convidar als assistents a una copa de cava.

El president del Consell Comarcal, Sr. Marià Chaure, durant el parlament que adreçà als assistents

La nota musical la va posar el grup Akústix que va interpretar cinc peces musicals i l’orfeó Nova Solsona que va cloure l’acte amb el Cant dels Segadors

Enmig dels gegants i les autoritats vam poder veure aquest periodista que escriu per la Vanguardia. És fill del poeta Josep Maria de Sagarra. Va estudiar a l’Institut d’Estu-dis Teatrals de La Sorbona.

De retorn a Barcelona va exercir el periodisme a Tele/eX-prés, El País i El Temps, entre d’altres publicacions.

Se li atribueix la paternitat del concepte de Gauche Di-vine, un moviment d’intel·lectuals i artistes d’esquerra més aviat de saló que es va estendre a la Barcelona dels anys seixanta i començaments dels setanta. La majoria dels seus membres provenien de la burgesia i les classes benestants de la capital catalana.

Precisament, amb motiu de la seva estada a Solsona, ha escrit un article a la Vanguardia que ha estat molt comentat per les descripcions que ha fet.

El periodista Joan de Sagarra visità la Festa Major de Solsona

Aquí el veiem saludant al bisbe Jaume Traserra i a la Consellera de Justícia Montserrat Tura

El públic va omplir la sala del Consell Comarcal


L’Acte va ser tot un èxit, va consistir en fer un tastet de cargols cuinats a la llauna i de “callos” que el restaurant “el Crisami” va regalar gratuïtament a l’associació. Mentre els cargols s’anaven cuinant i s’anava obrint boca, l’Esbart dansaire “Arrels de Lleida”, de manera gratuïta, va realitzar una actuació de diferents mostres de balls folklòrics propis de la cultura catalana.

Els diners recollits aniran destinats a col·laborar en un dels projectes que els Claretians tenen destinats a la zona de Karamathur, població del sud de l’Índia, districte de Ma-durai, dins l’estat de Tamil Nadu.

Els projectes encetats fins l’actualitat són la recollida de medicaments per al Medical Care Center, recollida de di-ners per a l’adquisició de material informàtic i la compra de bancs i pupitres per al St. Claret Primary School.

L’Associació agraeix a tots els voluntaris, entitats i empre-ses que van participar en el desenvolupament de la cargola-da el seu esforç i dedicació.

Gran èxit de la

Cargolada SolidàriaL’associació Solidària Petjades el

dia 11 de setembre va organitzar una Cargolada Solidària al Camp del Serra

Solsona FM retransmeté en directe la Festa Major

el dia 9En la festivitat de la Mare de Déu del Claustre, l’emissora

municipal es traslladà al peu de la plaça Major per retrans-metre els actes centrals de la jornada. A partir de les 11 del matí i fins que

finalitzaren els ballets, se seguí la pujada d’autoritats i la manifestació folklòrica. L’equip de locutors donà tots els detalls sobre la festa, la

seva declaració de Festa Patrimonial d’Interès Nacional, la música, els improperis i moltes altres qüestions, entrevis-tant a geganters, músics i visitants il.lustres com l’escriptor berguedà Ramon Felipó. El programa va ser conduït per

Ramon Segués i comptà amb la presència de Josep Maria Pujol, Marc Barbens, Toni Viladrich i Carles Freixes a l’estudi mòbil, i de Ramon Montraveta a la unitat mòbil a peu de carrer. El programa

especial incloia actualitat, agenda d’actes, entrevistes a persones relacionades amb la Festa i amb el món de les tradicions.



Prop de tres-centes persones al dinar dels tractors

El tradicional dinar a la Plaça del Camp que clou la jor-nada de l’11 de setembre va aplegar unes 300 persones entre tractoristes, pagesos i familiars. Va ser molt comentat el preu del dinar, 18 euros, que es va considerar molt ex-cessiu.

Manifest de la Tractorada de l’11 de setembre

“L'associació de Tractors d'Època un any més surt al car-rer a lluir els tractora que en altre temps han possibilitat dur a terme el conreu de la nostra terra. Aquestes velles màquines no només són aparells que tenen el seu valor per la seva antiguitat, sinó perquè han estat les màquines amb les quals els nostres antecessors han fet donar fruit a la nostra terra, amb els ses treballs. Són, per tant, una mostra del treball i esforç dut a terme en les mateixes terres que avui nosaltres trepitgem i cultivem per a la nostra subsistència i per aliment de la societat. Són una clara mostra de la nostra història més recent del passat segle.

Ara no és hora d'entrar a fer cap míting ni discurs de caire polític. avui és dia de festa per als assistents a la trobada. ja hi ha els seus moments per dur a terme aquestes activitats, malgrat els dubtes de que siguin escoltades. Però no podem deixar de passat l'oportunitat que l'aplec del dia ens ofereix per reivindicar una vegada més davant la societat la urgència per al pagès d'avui, sigui del camp que sigui, d'uns preus jus-tos, que el possibilitin de superar la situació de subsistència

Un centenar de vehícles a la

tractorada de l’11 de setembre

en la que es veu condemnat a malviure. i expressar la nostra preocupació perquè així el cultiu de les nostres terres no té la continuïtat en els generacions joves, perquè no hi veuen un futur garantit. Aquests vells tractors veuen greument amena-çada la seva continuïtat en tot el que simbolitzen del conreu i convivència amb la terra que sempre ens hem estimat.

I moltes coses podríem afegir-hi. Però no cal. Només vo-lem que la nostra societat i aquells a qui pertoqui siguin cons-cients dels moments durs que des de ja fa massa temps ha d'afrontar la pagesia.

Acabem al festa ja que això és el que avui hem vingut a fer.

Visca la terra i visca Catalunya!”

L’espurna del Mia

L’onze de setembre

Va ser una competició amb molta participació i a pesar de que per causa de la pluja vàren haver-se de desplaçar de la plaça del Camp a una cafeteria per poder acabar, ningú es va desani-mar i es va seguir el joc amb tota nor-malitat.

Les parelles classificades són:

Primer.- Gaspar Serra i Ramon Moncu-nill, de Solsona (al mig)

Segon.- Modest Besora i Remei Besora, de Lladurs (a la dreta)

Tercer.-Joan Vila i Joan Puig, d’Olius (a l’esquerra)

Capità del concurs: Joan Vilar Foto: Montse Baraut

Torneig de

botifarra comarcal

Un centenar de persones

a l’aplec del Castellvell

El XVIII Aplec Independentista del Castellvell va tornar a enlairar l’estelada gegant per damunt de Solsona. També es va fer la lectura del Manifest del Correllengua 2009 i es va cloure l’acte amb el Cant d’Els Segadors.

La periodista i escriptora Patricia Garbancho va presentar el llibre “Crònica de la Independència” de l’Editorial Columna

Enric Duran va explicar la teoria del decreixement i com finançar projectes de canvi social


Quina sensació experimentes avui poden fer l’últim ballet que et quedava per fer?Doncs com totes les altres vegades. És una satisfacció que et deixin fer un ballet, i bé, el fet d’haver-los fet tots també és una satisfacció més gran, però bé, especialment no hi ha gaire diferència, com quan he ballat l’àliga o els cavallets.

Has hagut d’assajar força el ball del Drac?Home, porto uns quants anys practicant-lo, per que em feia gràcia, i fins aquests any tampoc havia demanat fer-lo ja que feia el ball de l’Àliga, i ja estava content, però aquest any m’ha fet l.lusió fer ballar el Drac, i ho vaig demanar.

I ara que ja has fet ballar tots els elements folklòrics i ja no t’en queda cap, no perilla que perdis l’interès per la festa?I tant que no. Ara mateix, si pogués tornar a començar, hi tornaria. El ballet de l’Àliga, per exemple, jo crec que és un ballet que no et cansaras mai de fer, per que sembla que la Plaça tingui una altra dimensió quan el fas. I tots els ballets tenen el seu encant.

I respecte a la Festa Major de Solsona, com la veus, creus que està viva i suficientment potenciada?La Festa Major serà sempre una celebracó que es pot millo-rar en l’aspecte d’integrar el jovent en el folklore. Sí que hi ha molts joves, però els joves que surten de nit haurien de ser capaços a l’endemà de llevar-se i anar a la Plaça a veure els ballets. No demano que vinguin a 3/4 d’11, però sí a les 12 als ballets i a la pujada.

Creus que hi haurà més jovent com tú que des de petits faran els ballets de la Festa Major?Això segur. I també hi haurà jovent que començarà de petit, i als 12 anys ho deixarà i ja no anirà a la Festa.

“No em cansaria mai de fer el Ball de l’Àliga”

Enric Mujal, un solsoní que ha fet

tots els ballets de la Festa Major

El dimecres 9 de setembre, l’Enric Mujal, un jove de 23 anys, va ballar el ball del Drac a la Plaça Major. Amb aquest ballet, aconseguia haver fet tots els ballets dels elements folklòrics de Solsona, tant dela Festa Major, com del Carnaval.


Ho tenien molt difícil i se n’han sortit. L’impacte que l’any passat va tenir el “Ham-let” del Lacetània Teatre havia deixat el llistó molt alt. L’elecció de “La Nonna” d’entrada pot sorprendre, és una salt cap un registre completament diferent. Però de fet aquest grup ja fa anys que s’arrisca amb aquesta mena de salts mortals, cosa que el públic agraïm. La clau de l’èxit d’aquest planteja-ment rau en fer coses diferents, sí, però sen-se deixar d’oferir un producte teatral honest, treballat i solvent.

Aleix Albareda és qui signa l’adaptació i direcció d’aquest text que va néixer com una sèrie televisiva als anys més foscos de les dictadures argentines i que va passar als escenaris d’aquell país el 1976 amb un èxit sonat. En aquell temps, la capacitat de des-trucció i resistència de la Nonna es va iden-tificar amb la dictadura però en el muntatge que ens presenta Lacetània Teatre el simbo-lisme de la Nonna queda molt més obert.

Des d’aquest punt de vista, l’elecció del text és un encert, és el millor moment per re-visar aquest clàssic argentí, l’any en el que la crisi ha fet trontollar els fonaments d’aquest edifici aparentment tan sòlid del capitalisme, l’any en el que milers de famílies han hagut d’afrontar amb neguit els deutes que fa no-més uns mesos semblaven assumibles, l’any en el que la Nonna s’ha instal·lat en moltes llars.

Però per a que un projecte tingui èxit no n’hi prou amb la tria del text, cal materialit-zar-lo amb la forma i fons adequats perquè arribi i commogui l’espectador. I aquí és on es pot dir que la gent del Lacetània sota la batuta d’Albare-da se n’ha ben sortit. Aquest resultat reeixit es fonamenta en diverses factors:

L’autor Roberto Cossa va triar un format grotesc, humo-rístic, de fals sainet per tractar un tema tant cru i delicat. El

“La Nonna” se’ns pot menjar a tots

primer encert de la direcció del muntatge és respectar aquest format, potenciant-ne els aspectes d’humor negre sense caure, però, en el sainet costumista.

Un altre factor és la dramatúrgia, molt viva, que retrata un època , una desfeta... mitjançant salts narratius i sorpreses que mantenen alerta el públic.

Destacar també com a partir d’una es-cenografia aparentment senzilla s’aconse-gueix expressar el deteriorament econòmic, ètic i físic de la família i del seu entorn. A més, el vestuari, elements escenogràfics i caracterització física dels personatges, molt cuidats, contribueixen a crear una atmos-fera que fan que l’espectador connecti de

manera ràpida amb els personatges i amb una època.Factor destacat és treball de direcció dels set actors que

s’aproximen als seus personatges d’una manera realista però sempre potenciant les línies bàsiques d’uns estereotips molt ben definits. La direcció dels actors potencia en tot mo-ment el treball en equip per sobre de l’individual de manera que la interpretació es manté en un nivell constant i li dona la solidesa necessària.

La Nonna se’ns pot menjar a tots, això és el que l’es-pectador acaba concloent després de viure el muntatge que ens proposa Lacetània Teatre. La Nonna pot adoptar múl-tiples formes i presentar-se en el moment menys inesperat i és la vivència i experiència de cada ú que farà que davant d’aquest muntatge, riguem a ple pulmó o simplement esbos-sem un somriure. I si els espectadors acabem amb aquesta barreja de neguit, ràbia, riure i ganes de pujar a l’escenari a liquidar la Nonna és perquè el producte que se’ns presenta al teatre comarcal ens arriba, el vivim i ens fa tornar insaci-ables consumidors de teatre.

Marta Espasa



Lliurament de premis de la Festa MajorSala de plens de l’Ajuntament ,18 de setembre, 20 hLa sala de plens de l’Ajuntament acull el lliurament de pre-mis del XXI Concurs de Flors als Balcons -20 guardons de 60 euros cadascun-, l’XI Ral·li Fotogràfic -es reparteixen 660 euros- i el XXVIII Concurs de Pintura Ràpida -es distribueixen cinc premis que sumen un total de 1.465 euros.

Lacetània Teatre prorroga ‘La Nonna’ amb dues últimes funcionsTeatre Comarcal (Vall Fred, 20)19 i 20 de setembre, dissabte a les 22 h, i diumenge a les 19 h - Entrada: 10 eurosL’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de l’Ajuntament de Solsona posa a la venda, les entrades per a assistir a les dues últimes funcions de La Nonna, l’obra que Lacetània Teatre ha estrenat per la Festa Major i que ha prorrogat fins a aquest cap de setmana arran de la bona acollida i l’èxit de públic.

EXPOSICIÓ: ‘Entre la llum i la foscor’Sala Gris (C/ Sant Miquel, 9) - 19 i 20 de setembreEntre la llum i la foscor és el títol de la mostra que el pintor Ramon-Àngel Davins instal·la a la Sala Gris de Solsona.

EXPOSICIÓ: ‘Itinerari d’una memòria enfrontada’Aula de Cultura Caixa Penedès (C/ Castell, 17)Del 4 al 20 de setembre, divendres, dissabte i festius, d’11 a 14 h i de 18 a 20 h; laborables, de 18 a 20 h

15è Concurs de Colles SardanistesPlaça del Camp, 19 de setembre, 18 h

La plaça del Camp torna a convertir-se en l’escenari del ja tradicional Concurs de Colles Sardanistes de Solsona, que arriba a la quinzena edició. Interpretarà les sardanes la Co-bla Juvenil Ciutat de Solsona. Es durà a terme el Campionat Terra Ferma i de colles lliures. Organitzen aquesta activi-tat l’Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres de Lleida (ACSTLL), la Unió de Colles Sardanistes, la Federació Sarda-nista de Catalunya i l’Agrupació Sardanista de Solsona amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Maria Barbal parla a Solsona sobre la seva novel·la ‘País íntim’Sala cultural de l’Ajuntament (C/ Castell, 20)19 de setembre, 19 h - Entrada lliure

L’escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949) és la protagonista d’un col·loqui organitzat pel Club de Lectura de l’Associació de Dones del Solsonès sobre la seva novel·la País íntim. Pre-mi Prudenci Bertrana l’any 2005, aquesta obra narra una relació entre mare i filla condicionada pel context històric. Barbal demostra com la història afecta les persones anòni-mes a partir de capítols com la guerra civil, la dictadura, els moviments d’oposició i la transició democràtica. Col·labora en aquesta activitat la Institució de les Lletres Catalanes.


Edició: Celsona Informació - Disseny i maquetació: Kiko MontillaFoto portada: Ramon Estany - Fotos: Ramon Estany, Ajuntament de Solsona, Hèctor Nuñez

Textos: Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona, Ramon Estany

La constància i exigència en el treball ha portat la Polifònica de Puig-reig a ser una de les corals més im-portants de Catalunya. Va néixer l’any 1968 com a Coral Joventut Sardanista, provinent de la colla sardanista del mateix nom, fins que el 1987 va adoptar el nom de Poli-fònica de Puig-reig. Des de 1969, Ramon Noguera n’és el director.

Des de la seva creació fins a l’actualitat, la Polifòni-ca de Puig-reig ha dut a terme una trajectòria de crei-xent activitat musical que l’ha portat a actuar arreu de

El Concert del SOM aporta més de 3.000 euros al Fons d’Emergència Social

La bona resposta de públic al concert SOMsona Solidari, amb 600 entrades venudes, permetrà aportar més de 3.000 euros al Fons Solidari impulsat per l’Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal i Caritas Arxiprestal així com altres enti-tats. A més de les entrades venudes, s’han fet aportacions extres de gent que no va poder assistir als concerts celebrats a la Sala dels Sants Màrtirs i a la Sala Xelsa.

Concert de la polifònica de Puig-reigA causa de la pluja, el concert es va haver de fer al Teatre Comarcal

Catalunya, a la majoria de països europeus i també a Israel, Mèxic, Filipines, Veneçuela, Estats Units, Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador i Perú. L’any 1992 va acompanyar el President de la Generalitat de Catalunya en un viatge oficial a l’Argentina i Xile.

La Coral ha estat també un dels artífexs del Festival In-ternacional de Cant Coral Catalunya Centre, que es realitza cada setembre des de 1980. Entre els seus reconeixements, destaca la Creu de Sant Jordi, que li atorgà la Generalitat de Catalunya el 1993 amb motiu del seu 25è aniversari.


��637 - Divendres, 18-09-2009

Divendres, 18 Sant Josep de Cupertino; santa Ferriol; santa Sofia; santa Irene.

Dissabte, 19 Sant Gener. Santa Maria de Cervelló o del Socós.

Diumenge, 20 Sants Andreu Kim Taegon, prev., Pau Chong Hasang i altres companys, mrs. a Corea (1839,1846 i 1866). Sant Eustaqui, l’esposa Teopista i els fills, mrs.; santa Càndia o Càndida.

Dilluns, 21 Sant Mateu o Leví. Dedicació de la catedral de Girona (1038) a Santa Maria; santa Ifigènia; santa Celina.

Dimarts, 22 Sant Maurici (o Mori) i altres companys, mrs.; santa Digna; sant Fèlix IV.

Dimecres, 23 Santa Tecla. Sant Andreu; sant Lli o Linus.

Dijous, 24 Mare de Déu de la Mercè. Sant Gerard o Grau; sant Pacífic; beat Marc Criado. .

Els Sants de la Setmana Societat

Bombers: 973 48 10 80 • Creu Roja: 973 48 06 52 • Mossos: 088 • Policia Local: 973 48 30 40 • Urgències: 973 48 14 14

AUTOMOCIÓGaratge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avinguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

ELECTRODOMÈSTICSExpert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

ESPORTSRibera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

MODAGaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ............ 973 48 31 55Torra Stil ............................................. 973 48 39 46

vETERInàRISClínica Veterinària Setelsis ............ 629 39 12 46

vIvEnDA - COnSTRUCCIÓCuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga ................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ........................... 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos ...... 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 .......................973 48 29 05Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

JOIERIESJoieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 ........................ 973 48 28 52

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ............... 973 48 08 66Only Party ........................................... 973 48 29 17Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ............... 973 48 00 27

BARS - RESTAURAnTS

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PaláPlaça Major, 4 ...................................... 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ..................................973 48 11 67Carretera de Torà ................................. 973 48 12 90

CARnISSERIES

IbercajaPlaça Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

BAnCS I CAIXES

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

ARTICLES DE REGAL

Ferreteria Vilbar ................................. 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCarretera de Torà, 39........................... 973 48 01 60

FERRETERIES - TALLERS

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GESTORIES

Òptica Jané......................................... 973 48 34 29OPTIQUES

Apunts Gràfics ....................................973 48 17 19Gràfiques Muval ................................. 973 48 04 10

PAPERERIES - IMPREnTES

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ........................... 973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ............................. 973 48 02 16

QUEvIURES - BEGUDES

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ......................... 973 48 01 29Transports I Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................. 973 48 09 09Transports Joan Guilanyà Servei Grua + TransportCarrer Marià Fortuny, 9Telèfon: 608 73 88 15

TRAnSPORTS

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 ................ 973 48 16 09

PODOLOGIA

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ........................... 973 48 05 49

PInTURES

La LionesaCarrer Castell, 18 ................................. 973 48 02 60

PASTISSERIESPASTISSERIES

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 Places973 48 11 31 ......................................... 689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 Places973 48 39 17......................................... 630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 .......................................... 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ........................................... 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer ................ 620 72 81 05

TAXITAXIS

Per molts anys Pere!!!Et desitgem tot l'equip i amics del Celsona

que passis un bon 91è aniversari.

�0 637 - Divendres, 18-09-2009

Parròquia Ramon Estany

CANALDAFesta Major de la Mercè.- Diumenge vinent, 27 de setem-bre, Missa a les 12 i cant dels goigs.

LA SELVASant Miquel de Gramoneda.- Diumenge vinent, dia 27, a 2/4 d’1, Missa i benedicció del pa.

LLOBEROLAFesta Major.- Diumenge vinent, 27 de setembre, a les 12, Missa, benedicció i repartiment del pa per a tothom.El dimarts, dia 29, en la feta de Sant Miquel, Missa a les 6 de la tarda.

OGERNFesta Major.- Diumenge vinent, 27 de setembre, a les 12, celebrarem l’Eucaristia. L’endemà, dilluns, a la mateixa hora Missa pels difunts de la Parròquia.

PERACAMPSAplec de Montraveta.- Diumenge, dia 20, a les 12, Missa a la capella de la Mare de Déu de Montraveta i benedicció del pa.

PINELLFesta Major de Sant Miquel.- Dissabte vinent, 26 de set-embre, a les 7 de la tarda, Missa i benedicció del pa.

SANT CLIMENÇMissa dominical.- Diumenge, dia 20, a les 10 del matí.

SANT LLORENÇLa Mare de Déu de la Mercè.- Dijous que ve, dia 24, la Missa parroquial serà a la capella de cal Sant, a les 10 del matí, amb motiu de la festa de la Mercè.

SOLSONA

Adoració al SantíssimDimarts que ve, dia 22, a la capella de la Mercè de la Cate-dral, a les 4 de la tarda hi haurà servei de Confessions i de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 del vespre, adoració al Santíssim, exposat a l’altar de la Mare de Déu de la Mercè.

Festa de la MercèDijous vinent, dia 24, és la festa de la Mare de Déu de la Mercè, titular de la parròquia de Solsona. Es celebrarà l’Eucaristia a les 10 del matí a la capella de la Mercè (Ca-tedral).

26 de setembreAl Seminari de Solsona, trobada general de catequistes amb motiu de la presentació del nou Catecisme.

23 de setembreAl Seminari de Solsona, 5a Trobada diocesana de Vida Creixent.

TENTALLATGEFesta de Sant Martí.- Diumenge, 20 de setembre, a les 5 de la tarda, Missa i Aplec de la Figa, recuperat.

Associacions i Entitats Club de jubilats i pensionistes L'Arcada

Un equip de la Vall de Lord, ha fet aquesta excursió organitzada per "L'Arcada". Tothom va passar-s'ho molt bé i vàrem poder admirar unes grans meravelles de la naturalesa com són les coves de les "Canaletes"

Viatge a Puigcerdà i Vilafranca de Conflent

�1637 - Divendres, 18-09-2009

Rotary Club de Solsona ajuda a les CatecolòniesEl passat dia 3 d’agost la junta del Rotary Club de

Solsona es va reunir a la seu del Bisbat de Solsona amb en Mossèn Xavier Novells, responsable de l’organització de les Catecolònies 2009, promogudes pel Bisbat de Solsona.

Novells va agrair l’ajuda rebuda, i informà de les activi-tats que porten a terme a l’acampada de les Catecolònies. Aques-ta ajuda està destinada a un grup de joves de la comarca del Solsonès els quals han pogut gaudir d’uns dies de colònies.

Josep Pujol, president de Rotary Club Solsona, va destacar que l’entitat ha portat a terme una diversitat d’ajudes adaptades a les necessitats actuals enfront de la situació de crisi econòmica.

Recentment també s’han entregat lots d’aliments i me-dicaments a famílies d’alt risc de necessitat.

Associacions i Entitats Rotary Club de Solsona

Aquesta setmana s’ha fet efectiu el relleu anual a la presidència del Rotary Club de Solsona. Josep Vilaseca ha substituït Josep Pujol al capdavant de l’organització, tot i que la junta directiva es manté pràcticament igual: Josep Pujol passa a ser-ne el sotspresident; Manuel Murillo, el tresorer, i Toni Guitart, el secretari. També formen part de la junta M. Claustre Baixas i Enric Serra.

Josep Vilaseca assumirà el càrrec fins a l’estiu de l’any que ve, després d’haver assumit aquestes responsabi-litats entre els anys 2006 i 2007. Ha agraït la tasca desenvolupada el darrer any per Josep Pujol i ha manifestat que tot i que la conjuntura no ha estat gens favorable, “l’entitat ha estat capaç de reaccionar davant la situació extraor-dinària a què la crisi ha empès moltes famílies”. En aquest sentit, “estant a prop del teixit associatiu i escoltant la gent hem intentat donar resposta a les demandes que requeria el moment”. Per això, “les actuacions de l’etapa que iniciem han d’anar encaminades en el mateix sentit”.

Els objectius del Rotary Club de Solsona passen per con-tinuar col·laborant amb el Fons d’emergència social impulsat per l’Ajuntament –enguany s’hi ha fet una aportació de 1.000 euros–, “atendre aquelles urgències que vinguin a picar a la porta del Club, com hem fet els darrers mesos” i mantenir línies de col·laboració amb altres entitats socials. A banda d’ai-xò, s’intentarà convocar el premi a la joventut Protagonistes del

Josep Vilaseca pren el relleu a la presidència del Rotary Club de Solsona

Un dels objectius de l’entitat és mantenir línies de col·laboració amb les entitats socials solsonines

Pujol cedeix el càrrec a Vilaseca

demà, pel qual es buscarà la complicitat dels centres de secundària de la ciutat, i a l’estiu es vol repetir l’experiència de promoure l’intercanvi internacional de joves.

Captació de socis nousIgualment, una fita que s’ha esta-

blert l’associació els propers mesos és la captació de socis nous, ja que “el potencial de la nostra organització és l’equip humà que la conformem”, destaca Vilaseca. Per això, “és im-portant mantenir la força del Club i incrementar el nombre d’adhesions”. Una de les principals campanyes de difusió de l’activitat de l’entitat es duu a terme en el marc de la Fira de Sant Isidre, el mes de maig.

El fins ara president, Josep Pujol, ha destacat, entre les actuacions que s’han

dut a terme el darrer any, els ajuts que s’han atorgat al Fons d’emergència social, al Sol del Solsonès, a la seu territorial de l’Associació Catalana d’Afectats/ades de Fibromiàlgia i a l’As-sociació del Solsonès d’Ajuda i Suport contra el Càncer Fènix, entre d’altres. També ha recordat la recollida de signatures per ampliar el Centre Sanitari, que es va fer la primavera passada, i el suport de l’entitat a la iniciativa del Centre d’Estudis Lacetans per redinamitzar el Museu Diocesà i Comarcal. El traspàs de la presidència s’ha formalitzat aquesta setmana en el marc d’un dinar que ha tingut lloc a l’Hotel Sant Roc i en què han assistit membres dels clubs rotaris de Berga i Manresa.

Foto: Lluís Closa

�� 637 - Divendres, 18-09-2009

Emília Drets Enric Roures, alcalde de St. Llorenç Enric Serra Gisela i Josep

Associacions i Entitats Sol del Solsonès Fotos: Lluís Closa

Ingrid i Ivan Joan Herrada Joan Muntada Jordi Casas

Josep Casas i Josep Pujol Lluïsa Melet Maria Cases Marià Chaure, president del Consell Comarcal

Maria Graus Maria Pintó, del Club l’Arcada Presentadors: Montse Fruitós i Francesc Mas

Imatges de la I Nit Literària i Musical de la Vall de Lord (i II)

��637 - Divendres, 18-09-2009

FESTES MAJORS

Cartellera

PORTES OBERTES

CURSOS

Festa Major de Montraveta (Llobera)Diumenge 20 de setembreA les 11 h. Missa i benedicció del pa a la capella de Santa Maria de Montraveta. A les 19 h., ball de Festa Major amb Tryfàsic.

Portes Obertes al Pou de gel de SolsonaDissabte 26 i diumenge 27 de setembre, d'11 a 13 h i de 17 a 19h.

NATURA

AVISOS

El Grup de Natura se suma al Projecte Rius a l'Aigua d'OraSortida de la plaça del Camp20 de setembre, 9 hCom cada any, el Grup de Natura del Solsonès organitza una sortida oberta a tothom per participar en el Projecte Rius a l'Aigua d'Ora. És una iniciativa d'educació ambiental que es duu a terme en diversos punts del país amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de vetllar per la conservació i millora dels nostres rius.La sortida es farà a les 9 del matí des de la plaça del Camp i es tornarà pels volts del migdia. Aquesta activitat, que és gratuïta, consisteix a analitzar la qualitat del riu a través d'una metodologia simple. Se n'ana-litzen les propietats físiques i químiques de l'aigua i del bosc de ribera, així com els macroinvertebrats de la zona. Hi col·labora l'Ajuntament de Solsona.

Club Estel del SolsonèsEl dia 24 de setembre, a les 6 de la tarda es farà una projecció de la Passió d'Olesa de Montserrat, a la seu del club.Us hi esperem!!!

Curs sobre l'idioma i la cultura japonesaComença a partir del 6 d'octubre uns nous cursos de japonès a la Cambra de Comerç de Solsona, per iniciants i el bàsic, per a tots aquells que tinguin interès per la cultura japonesa, a càrrec de Ken Office. Més informació a [email protected]

Festa Major de PinósDissabte, 19 de setembreA les 9 del vespre; Entrepà de pernil per a tothom i seguidament, Ball de Nit amb Jordi Casellas. En acabar el ball i abans d'anar a dormir, hi haurà Coca i Xocolata.

Diumenge, 20 de setembreA 2/4 d'1 del migdia: Missa Major i des-prés de la missa, Benedicció de cotxes.A les 7 de la tarda: Ball de vetlla amb Joan Vilandeny. A la mitja part, Gran Botifarrada (el cava serà gratuït).

A Gran Bretanya és bas-tant típic; es tracta d’anar a fer un beure en un pub i contestar preguntes de cultura general semblants a les del “Trivial”. La gent es posa en equips de 4 o més persones, s’inventa un nom divertit i una persona, el “quizmaster”, llegeix les preguntes i la gent contesta per escrit. Els guanyadors solen rebre un premi que pot ser una ronda de begu-des, un dinar de diumenge, objectes de propaganda o diners. Al Regne Unit es fan més de 22.000 “pub quizzes” cada setmana, per tant aquests concursos són molt populars.

Anglès

Representacions de l’obra de teatre “ 7 dies de setembre“ Lloc: Col·legiata Sant Vicenç del castell de Cardona. Dies: 18 i 19 de setembre. Horari: 20,45 h.

TEATRE

Què és un “pub quiz” ?

Aquesta activitat està bé també d’introduir-la a Solsona per practicar l’anglès, ja que es fa treball en equips i pot ser que un entengui bé les preguntes perquè té un bon nivell d’idioma però no sap la resposta de la pregunta. Es tracta de practicar una mica d’una manera informal, fent un beure i una mica de cultura.

�� 637 - Divendres, 18-09-2009

Partits Polítics CiU del Solsonès

CiU hissa la senyera a Pinós en vigílies de la Diada

Una trentena de militants i simpatitzants de CIiU del Solsonès es van aplegar, el passat dijous 10 de setembre a Pinós, al centre geogràfic de Catalunya, per a hissar-hi la senyera per segon any consecutiu.

El president de CDC del Solsonès, Joan Solà, va dirigir unes paraules als assistents i, tot seguit, es va fer la lectura d’un manifest que afirmava entre d’altres coses que, “no hi ha ningú que tingui autoritat legítima per desintegrar-nos, perquè el fet de tenir la pròpia nacionalitat, és un dret que no prescriu mai, reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, l’any 1948”.

L’acte es va concloure, amb el cant de l’himne nacional de Catalunya, els Segadors.

Finalment, tots els assistents van poder gaudir d’un petit refrigeri.

El passat diumenge, 13 de setembre, una comitiva d'ERC formada per membres del Solsonès, l'Alt Urgell i la Cerdanya va assistir a la Consulta Popular sobre la Independència de Catalunya que es va realitzar a Arenys de Munt (Maresme), en motiu de donar-hi suport. L'entitat promotora d'aquesta consulta, el Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA), va aconseguir que els veïns arenyencs es llevessin a primera hora del matí per anar a votar. Així, a les 9 en punt es van obrir les urnes i ja es van crear les primeres cues de gent que volia anar a votar en l'exercici lliure de la democràcia sobre la Indepen-dència de Catalunya.

Els resultats de la consulta són contundents. Un 96% dels votants va dipositar a les urnes la papereta del sí i un 2,28% la del no, cosa que representa 2569 vots independentistes i 61 de dependentistes (més 12 nuls i 29 blancs). La participació, supe-rior a la mitjana de les darreres convocatòries: van votar 2671 arenyencs, és a dir el 41'01% del cens. L'expectació que aquesta consulta va aconseguir també va ser contundent: 30 mitjans, 130 periodistes acreditats, premsa estrangera, la seguretat més o menys volguda (cordó dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra i un helicòpter de la policia sobrevolant la zona).

L'arribada d'uns seixanta falangistes, aproximadament a les 12:30 hores, va crear un gran rebuig als independentistes. Per això era important donar un clar exemple del bon exercici de la democràcia participativa i amb raó els falangistes no hi foren ben rebuts. Doncs Espanya és l'únic país europeu on encara hi ha actiu un partit que va encapçalar una dictadura feixista:

Una comitiva d'ERC del Solsonès,l'Alt Urgell i la Cerdanya va assistir a la

Consulta Popular d'Arenys de Munt

la Falange Española y de las JONS; a diferència d'Alemanya, França i Itàlia, on foren il·legalitzats.

Des d'ERC es va tenir especial interès en donar suport a aquesta Consulta Popular, ja que s'està preparant per esten-dre la consulta a d'altres municipis sense deixar que es refredi l'ambient dels darrers dies. Així, també van assistir-hi en Joan Puigcercós, en Joan Tardà, l'Anna Simó, l'Oriol Junqueras i en Pere Aragonès, entre d'altres, per analitzar i valorar la jornada. Per això, Esquerra Republicana de Catalunya ja ha convocat per aquest dissabte a Santpedor els més de 1.800 regidors que la formació té arreu dels Països Catalans a una convenció municipal sobre el dret a decidir. També hi assistirà una comi-tiva d'ERC-Solsonès, “perquè el procés independentista està agafant embranzida i cal que la veu del Solsonès també hi sigui”, anuncia Gerard Bajona.

Partits Polítics ERC-Solsonès

��637 - Divendres, 18-09-2009

Els alcaldes de CiU neguen les declaracions de JounouCiU sempre ha tingut clar la capitalitat de Solsona

En referència a les declaracions de l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, publicades al Regió7 del dimarts, 15 de setembre; els alcaldes de CiU dels mu-nicipis de la comarca del Solsonès voldríem aclarir que mai no s’ha restat cap valor a la capitalitat de Solsona, ni tant sols s’ha dubtat. Dir el contrari és tergiversar la realitat i ignorar la història del municipalisme al Solsonès. És per això, que CiU sempre ha contribuït a que Solsona aglutini els serveis comarcals, ja sigui el Centre Sanitari, el Teatre Comarcal o la futura bibliote-ca, per citar-ne alguns, com també és la seu del Consell Comarcal. Serveis i institucions que enriqueixen la nostra ciutat.

Mai, des de CiU, no s’ha intentat generar cap tipus de trencament entre la comarca i Solsona. Sempre ha existit una unitat d’acció entre l’Ajuntament de Sol-sona i la comarca representada pel Consell Comarcal. Aquesta unitat d’acció només l’ha trencada, en molts aspectes, el tripartit de Solsona; per exemple, quan van decidir organitzar una commemoració de l’11 de setem-bre a part de la del Consell Comarcal. Això no passa ni a Barcelona, on sempre s’ha fet una única commemoració on hi assisteixen totes les institucions.

Davant les reiteratives queixes del senyor Xavier Jounou que el dinar de la Festa Major li costava uns diners que després no es veien recompensats perquè ell generalment no rebia invitació dels altres ajuntaments, la qual cosa feia que es questionés que com alcalde de capital de comarca hagués d'invitar els altres, per això es va decidir no assistir al dinar, i se li va demanar que el seu cost anés al Fons d’Emergència Social, juntament amb l’aportació personal que ens va demanar. Aquesta decisió la va fer pública en roda de premsa el Sr. Joan Solà com a president comarcal de CDC. Per tant, en ocasions com aquesta, està plenament autoritzat a parlar en nom dels alcaldes de CiU de la comarca.

Tampoc no és cert que CiU anés contra l’ajut de la Diputació de Lleida que afavoria als municipis de més de tres mil habitants. Demanàvem, en la moció que cita el senyor Jounou, que tots els municipis hi tinguessin accés, cosa que el tripartit solsoní va deses-timar. Estranya manera d’entendre les dificultats dels nostres ajuntaments.

Per acabar, li demanaríem al sr. Xavier Jounou que en les seves declaracions s’estalviés les desqualifi-cacions gratuïtes cap a tots nosaltres. Ja sabem que els nostres ajuntaments no són com el que ell representa, però, en pot estar ben segur, tenim tants o més problemes que ell, i els hem de resoldre amb molts menys recursos i restant hores a la nostra feina quotidiana.

Opinió CiU del Solsonès Opinió Jordi Riart i Vendrell - Portaveu del grup municipal de CiU

Un nou curs amb barracots i sense pati

S’inicia el nou curs escolar amb dos fets rellevants: la instal-lació de mòduls prefabricats a la nova escola i la inexistència del pati de Setelsis, que en el seu moment algú reivindicava com una necessitat urgent fins al punt que esdevenia una qüestió de supervivència edu-cativa. Ara, amb el govern tripartit a l’Ajuntament, ha deixat de ser necessari i urgent, doncs, entrem en el tercer any de mandat municipal, encetant un nou curs escolar sense que el pati sigui una realitat.

Els grups polítics que formen l’actual tripartit municipal, mentre eren a l’oposició, van també criticar amb duresa la possibilitat d’instal·lar mòduls prefabricats per donar resposta al nou CEIP Vinyet a la Cabana del Màrtir.

L’any 2007, l’anterior govern municipal de CiU, va signar un conveni amb l’Institut Català del Sòl, en que, aquest es comprometia a fer les obres d’urbanització del solar destinat a la nova escola i així, la conselleria d’Educació construir-hi el nou equipament. Mentrestant, per cobrir el temps d’espera, l’Ajuntament convergent signava un con-tracte de lloguer amb opció de compra de l’espai conegut com la Cissa, per ubicar-hi provisionalment l’escola nova en unes instal·lacions que el Departament d’Educació, amb poc esforç pressupostari, va deixar llest per al curs que s’iniciava al setembre de 2007.

Actualment, dos anys després, el solar per a la nova escola tampoc no existeix, ha quedat encallat amb la modificació urbanística de la Cabana del Màrtir per l’Àrea Residencial Específica (ARE), que preveu construir-hi quatre-cents seixanta nous habitatges, en uns moments en que no tenen mercat, i amb el risc de crear un barri marginal. Mentrestant, ja tenim col·locats els primers barracots al CEIP Vinyet, que segons deia el tripartit, l’existència dels barracots es devia a la manca d’interès del govern de CiU per l’escola pública. Ara, però, s’ha canviat el nom de “barracots” per “mòduls prefabricats” i així poder justificar les crítiques als convergents.

El govern actual ens vol convèncer que, malgrat tot, les coses van millor que mai i que el problema és que arrosseguem un “dèficit històric” i que ara “s’ha de recuperar el temps perdut”. Intenta segregar de l’ARE, la zona de l’equipament educatiu per tal que la conselleria construeixi l’escola. Però, les obres d’urbanització i els serveis a càrrec de qui aniran? Ho haurà d’assumir l’Ajuntament, és a dir, els solsonins i solsonines, quan abans ho tenia compromès la Generalitat?

De moment, tenim el pati sense fer, la nova escola, empantane-gada i els barracots instal·lats. Ens temem, però, que no serà l’últim capítol d’aquest llarg serial.

�� 637 - Divendres, 18-09-2009

Els usos de les instal.lacions esportives municipals

"L’objectiu principal de la regidoria (d’esports) és la promoció de l’activitat física i esportiva del major nombre de ciutadans de totes les edats, tant fomentant l’esport base com la pràctica d’ac-tivitats per part de la gent gran i la resta d’estrats de la població.” Aquesta afirmació, que està textualment extreta de la pàgina oficial de l’Ajuntament de Solsona, malauradament no es correspon del tot amb la realitat.

Des de ja fa molts anys, una bona colla de persones juguem tots els dimarts al vespre al pavelló esportiu o al camp de futbol, per tal de fer una mica d’esport i mirar de no rovellar-nos tan aviat, tenint en compte que la nostra mitjana d’edat supera els quaranta anys. No estem federats, paguem per utilitzar les pistes i no formem part de cap club esportiu: senzillament practiquem una activitat esportiva que beneficia la nostra salut.

El problema que tenim és que sempre que hi ha manca d’instal.lacions o problemes d’horaris, els primers que anem fora (amb millors o pitjors formes) som nosaltres. Aquest mateix dimarts no se’ns va permetre jugar al camp de futbol, ja que la dotzena de jugadors del CF Solsona que hi entrenaven (no jugaven), es veu que necessitaven tot el camp. El més trist és que mentre parlàvem, vèiem com realment no l’utilitzaven tot, però nosaltres ens vam quedar sense poder jugar.

Arribats aquí volem deixar molt clar que, d’acord amb l’exposat abans, no critiquem pas el CF Solsona. Tampoc la resta d’entitats que fan servir aquests espais comuns (CB Solsona, Penya Blaugrana, clubs de patinatge, etc.) i que deuen demanar el que més els convé als seus interessos. El que sí que critiquem és la manera com s’adjudiquen aquestes instal.lacions esportives, ja que sempre en paguem les conseqüències els mateixos, encara que puguem ser més usuaris.

Entendríem que això pogués arribar a funcionar així si les instal.lacions fossin privades, però no és el cas, ja que ni les instal.lacions, ni la gespa artificial, ni les reformes dels pavellons les han pagat, exclusivament, empreses privades o clubs federats, sinó que tots hi hem posat part dels nostres impostos per pagar-ho. En aquest sentit, i d’acord al que defensa (almenys de paraula) el propi Ajuntament, tots tenim dret a utilitzar aquestes instal.lacions.

És per això que mostrem tot el dret a manifestar-nos en contra d’aquesta forma d’actuar i demanem a la Regidoria d’Esports que tingui en compte a tothom a l’hora d’adjudicar horaris i espais esportius. Al cap i a la fi, tampoc no som tants, i parlant-ho entre tots (no imposant-ho) ens entendríem millor.

Opinió Joan Carles Rodríguez

Arenys de Munt obre un camí

El passat diumenge 13 de setembre Arenys de Munt esdevenia el primer municipi de Catalunya on els seus habitants podi-en expressar lliurement si volien que Catalunya esdevingués un país inde-pendent i democràtic. Els que vam poder ser-hi vam presenciar una autèntica jornada reivindicativa i participativa, on la gent es va poder treure les pors i va poder expressar la seva voluntat lliurement. Aquest referèndum no ha quedat lliure de polèmiques ni de re-accions contràries vingudes des de l’espanyolisme, tant del que tenim a casa nostra com el de la resta de l’estat. Cal remarcar doncs l’oposició al referèndum que han fet conjuntament el PSC i PSOE, tant des de Catalunya com de Madrid, Ciutadans i PP, el poder judicial espanyol i la Falange, que va fer acte de presència a la jornada d’Arenys amb una concentració de poc més de seixanta persones carregades de simbologia feixista. Els resultats finals van ser ben aclaridors, amb una participació del 41% dels cens, que incloïa totes les persones censades a Arenys majors de 16 anys, tinguessin o no la nacio-nalitat de l’estat espanyol, més alta que la de les últimes eleccions europees i del referèndum de la Constitució Europea. El sí va obtenir 2.569 vots, un 96% del total, i el no va obtenir 61 vots. Cal dir també que el sí a la independència va obtenir més vots que el sí a l’Estatut de l’any 2006.

Aquest referèndum simbòlic d’Arenys ha obert un camí a seguir per la resta de poblacions del país, i ja hi ha 61 municipis interessats a participar-hi, i molts altres on la CUP té regidors ja han dit que s’hi impul-sarien també consultes com la de diumenge. També ERC i CiU s’han mostrat favorables i han donat suport a aquest tipus d’accions simbòliques, tot i que el PSC-PSOE segueix oposant-s’hi, seguint amb línia política espanyolista marcada des de Madrid.

Des del Casal Popular la Fura anunciem que en les pròximes setmanes començarem a treballar per engegar a Solsona i a la resta de municipis del Solsonès una campanya per tal de fer possible referèndums com el d’Arenys. Volem animar tothom i totes les entitats, associacions i organitzacions que hi estiguin inte-ressades a col·laborar per fer-ho possible. Durant les pròximes setmanes es convocarà una reunió oberta i a partir d’aquí començar a treballar per fer realitat aquest referèndum.

Per últim només volem felicitar la gent d’Arenys per ser el primer poble que ha votat lliurement i demo-cràtica la independència i animem tothom a seguir el seu camí.

Opinió Casal Popular La Fura

��637 - Divendres, 18-09-2009

Un gran canvi: com Catalunya es deixa prendre competències

Quan es va redactar el projecte d’abastament d’aigua des del pantà de la Llosa del Cavall, per a les comarques del Solsonès, Bages i Anoia, portava gravat l’anagrama de la Generalitat de Catalunya i, lògicament, era redactat en català.

Fa pocs dies, he rebut una convocatòria a una reunió d’expropiació i ocupació de diverses finques per on ha de passar la xarxa d’abast d’aigua des de la Llosa del Cavall, municipi de Navès, fins vora Igualada, redactada només en castellà, amb l’escut constitucional d’Espanya, ben sol, i enviada pel Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural i Marino, de Madrid, que, a més a més, per gestionar-lo, ha creat una empresa estatal específica anomenada “Aguas de la Cuencas Mediterráneas S.A.”, abreujadament ACUAMED, amb seu a Madrid, naturalment, potser per ser més a prop del Mediterrani?

Jo m’havia cregut que la Generalitat en matèria d’ai-gües de les conques internes de Catalunya, tenia COMPE-TÈNCIA EXCLUSIVA i així s’entenia quan la Generalitat va fer el pantà de la Llosa del Cavall. Ara això ha canviat. L’actual govern de la Generalitat ha retornat les compe-tències hidràuliques exclusives al govern espanyol central, i centralista de Madrid, a qui encara haurem de donar les gràcies per pagar aquesta inversió feta amb “generosidad y buen talante”.

Certament, s’ha produït el canvi a la Generalitat. No és el mateix el govern del president Pujol i Artur Mas, que el del president Montilla amb Carod i Saura. I no solament en política hidràulica.

Però rectificar és de savis. Espero que es rectifiquin i es replantegin les decisions equivocades, i que en aquest cas, no es faci res sense escoltar l’opinió de Navès i de la comarca del Solsonès, d’on ha de sortir l’aigua que s’ha de distribuir equitativament per als ciutadans que la necessi-ten, tenint en compte primer els més propers, perquè sense respectar la gent del territori no podrem pas tenir un País que valgui la pena viure-hi.

Opinió Ramon Clotet i Vilalta

Opinió Ramon Gualdo

Sóc Persona Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia

Els somnisL’altre dia vaig somiar que un edifici intentava suïcidar-se

llençant-se des d’un altre edifici. No sé què significa exactament. Si penso què m’inspira entenc que denota catàstrofe, destrucció, angoixa. I prou. No existeix un significat per a cada somni el somiï el qui el somiï. No és veritat que si somies tal cosa vol dir sistemàticament tal altra. Els diccionaris sobre somnis no tenen cap sentit perquè per a interpretar un somni cal conèixer la biografia de la persona, els esdeveniments recents que l’han afectat –és a dir, que li han activat afectes- i cal demanar-li a la pròpia persona què li suggereix a ella aquell somni. Així es feia fa cent anys, a l’època de Freud, però té un cert sentit. Avui dia només s’interpreten somnis en el context d’una psicoteràpia psicoanalítica –què és un subtipus de psicoteràpia- i només des de certes orientacions –la psicanàlisi relacional no els considera, per exemple. Però sense conèixer a la persona, sense demanar-li quin sentit té per ella o amb què l’associa i sense poder-lo rela-cionar amb esdeveniments recents importants de la seva vida –el somni no és més que un residu afectiu disfressat amb tot aquest material- no es pot interpretar aquest somni. Si, tot i això, algun agosarat ho vol provar pot fer-ho prèvia lectura de Els somnis, un text curt divulgatiu del propi Freud que ben segur li aclarirà quelcom. [email protected]

Les ombres de setembreS'acostuma a dir que al mes de setembre fa un temps

suau. I sí, que quasi cada any ho és de debò. Un clima agra-dable, pots passejar sense quedar fregit. També el paisatge sembla més clamat, no té esvalotament, i ofereix alhora els seus encants. Si passegeu per un caminoi o bé en un indret amb la presència dels arbres, notareu que la barreja d'ombra i d'ullades de sol discretes fan plaent el nostre caminar. És un acompanyament silenciós i fidel.

Ombres. Algunes són allargassades, unes altres amb plapes, altres amb espais menuts i altres en rotlla-na. les podem contemplar sense pressa, i observar-ne el desplaçament i el boci de terra que van agafant a poc a poc. És prou ben agradable que el sol faci d'espieta per les escletxes que li concedeixen les branques i les fulles dels arbres. Ullades de sol, amb escalforeta suau i que no encaparra pas.

Les ombres de setembre vetllen perquè la passejada no sigui feixuga. Són amigues nostres. I si passegem ens acompanyen, si ens aturem a fer lectura, o a contemplar l'indret, també ens fan companyia. També existeix l'amistat de les ombres.

Gaudim, doncs, d'aquestes ombres. Ombres de setembre.

�� 637 - Divendres, 18-09-2009

Si hi ha un problema inqui-etant avui dia, que està per damunt de tots, és aquest dels avions que en determinats dies ens fumiguen tot el cel. És el programa secret de fumigacions que afecta els dos hemisferis de la Terra, el boreal i l’austral. És un nom fatídic, de l’anglès chem, que vol dir químic, i trail, que vol dir traç, estela: esteles químiques, les quals per-duren hores i hores fins a tapar sovint el globus solar. No oblidem que en general tot allò que té nom existeix. Els xemtrails de la vergonya són una trista realitat, desconeguda del 99,99% de la gent, com tu mateix que estàs llegint-ho i que per això mateix, per la teva ignorància esdevens culpable en part d’aquest mal que tots patim d’una manera o altra. Mireu si n’és de poderós el Secret Imperi (és el títol del llibre profètic de mossèn Pere Ortís, que es va presentar fa uns dos o tres anys a la Sala de l’Ajuntament recent estrenada) que són capaços de fumigar tota la humanitat sense que ens n’assabentem. En-guany, degut a la baixa i inexplicable poca activitat del sol

Els xemtrails de la vergonya

(no llança flamarades), hauria estat un any molt i molt plujós i el país hauria estat una delícia, amb l’ai-gua que tot ho regenera. Amb tot, van aconseguir que el mes de maig no plogués, matant així la flor del blat i malmetent la collita. També aquella pedregada tan sospitosa del 25 de juny per ser tan primerenca i extensa, que castigà encara més la collita. Al juliol bufà el vent de la fam, calent. Aquest agost les radia-

cions electroquímiques via satèl·lit i via antenes han produït una mena de calor antinatural, que la gent gran qualificaven de molt estranya, savis com són amb el temps. Resultat: molts fronts de núvols es trinxen i no deixen cap gota (els gripaus enganyats surten i es moren), els boscos cremen, Espanya es desertitza, la flora i la fauna es perden, vindrà la fam, com a l’Àfrica,...i llavors, això sí, la gent creu en el canvi climàtic a ulls clucs i es troben bé totes les mesures ecològiques per més ruïnoses que siguin. A Itàlia s’estan desvetllant i a Lleida-capital també:www.fumiganlleida.wordpress.com.

Opinió Jaume Clavé

L'acudit del Simi

��637 - Divendres, 18-09-2009

Formen part de l’equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - Lluís Cornet - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner - Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

[email protected] - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

ToscaQui sap què va ser primer

l'aprolis o l'acròpolis? hom diria que el nexe és agredolç

l'he tastat i, sí, l'equinàcia és eficient química natural i, fins i tot social

proposo doncs, propòleo per la gripla d'Abans, la d'abans d'Ahir i la Nova, pro acròstica d'Araa la Sala d'espera m'espero i

per "un petit moment de dubte"perdo l'oremus

a l'hora més preuada, sísens el Pep tinc fam de vida

i escric Friezze on és Firenzesense fira

i encara em dura la febreescoliosi del plor dorsald'avui per demà, passat

la sang perd el bus del tempsl'abús duu l'ambulància a l'illa

"suero de reserva, tècnica indirecta"prou límits de referència tosca

i anàlisi de S.L. en castellàbé, procuro percebre la intenció

però fóra millor l'explicacióel que sentia per Nadal, dura tres segons

el temps imperceptible passa passa de mi, és clar

àdhuc més enllà de la victòriala inconsciència no té ales

viu del mot, d'epidèrmica mort ensems, io faig l'amor en vers m'endinso Fleming conscient

per descubrir-ne el gen.

Poesia Joana Cervera

L’origen de la Festa Major del Castell de Cardona

El conjunt monumental de Cardona celebra el dia 6 de setembre la43a edició de la Festa Major del Castell. La qual té, com a centre de la seva expressió, l’homenatge a Sant Ramon Nonat

La història explica que trobant-se de pas per Cardona, el sant pernoctà i morí a l’últim diumenge d’agost del 1.240 en l’habitació anomenada d’en Perot Call (l’home més pobre del poble hi havia viscut, perquè en aquesta habitació es recollien als pobres i als pelegrins). Passava a la vida eterna, en el mateix lloc, on avui està emplaçada la capella i que s’utilitza, pel Museu d’Història de Catalunya, com a punt d’informació.

Sant Ramon, nascut al Portell de Segarra en el 1.204, va ser un gloriós cardenal (títol atorgat pel Papa Gregori IX) i membre il·lustre de l’ordre de la Mercè (fundada per Sant Pere Nolasc, Sant Ramon de Penyafort i Jaume I) per rescatar els cristians captius de les costes africanes. El sobrenom de Nonat prové del llatí non natus ( no nascut ), per la circumstància d’haver estat extret viu del si de la seva mare mitjançant la operació cesària, tres dies després d’haver mort.

El sant és invocat per les dones en estat, per la conservació d’animals domèstics, per la curació dels malats enfebrats i per la justa reivindicació dels innocents falsament acusats.

A l’any 1954 Josep Roselló Romeu (tinent alcalde de Cardona en el període 1952-1964) i la seva devoció pel sant el va dur a fundar l’associació a qui es reconeix el mèrit de la reconstrucció de l’actual Capella que hi ha a l’entrada dels patis interiors. A l’any 1966 la seva junta va institucionalitzar aquesta festa pel 31 d’agost i pel primer festiu de setembre.

Enguany es compleixen els 25 anys de la fundació dels tra-bucaires de St. Ramon de Cardona, una efemèride en la qual té molt a veure en Josep Miralles Esquius, del Mujal de Cardona, que va promoure la seva creació l’any 1984 i que des de llavors presideix aquesta entitat cardonina.

Història Salvador Lara Morente

�0 637 - Divendres, 18-09-2009

-Coneix la ciutat de Solsona i el futbol de la província de Lleida?-Sí.

Què pot aportar un torneig com el de Solsona per a la for-mació dels futurs jugadors?-Noves experiències de convivència i poder comprovar el nivell competitiu enfront de jugadors de primer nivell.

Són necessaris i útils aquests torneigs?-Són necessaris, ja que el jugador afronta els partits d'aquest tipus de torneig amb molta il·lusió. Juga, per tant, amb més motivació i atenció. Accepten millor la competició i adquireixen experiències que en els seus campionats locals no viuen. Són útils per als entrenadors i per al cos tècnic per posar a prova l'orientació del treball realitzat i així adaptar futures actuacions sobre els futbolistes.

Quin club creu que actualment és el club referent en l'àm-bit europeu i que cal tenir en compte pels seus mètodes de treball dins el futbol base?- Crec que cal agafar el FCBarcelona com a referent actu-al. Evidentment és el club on desenvolupo el meu treball i aquesta opinió es podria interpretar com un comentari

II Quadrangular de futbol del Solsonès (Preguntes adreçades al staff tècnic)

"...La competència entre clubs pot portar moments molt bonics, però també situacions

desagradables entre veïns d'una mateixa població..".

subjectiu, però tenim dades objectives per demostrar-ho. El nostre futbol base nodreix en un percentatge altíssim el primer equip del nostre club, recent campió de Lliga, Copa del Rei i Champions League (amb set jugadors en l'onze titular). A més a més de la selecció absoluta campiona d'Europa. I anant més enllà podem trobar més de quaranta jugadors del futbol base FCBarcelona en clubs de primera divisió de tota Europa.Això no vol dir que la resta de clubs hagin de canviar els seus sistemes de treball ja que clubs com el Villarreal i l'Athletic Club han demostrat al llarg de la seva història la importància i l'altíssim nivell de les seves canteres.

Quina importància té dins de l'entrenament la preparació física en el futbol base?- Nosaltres considerem que la preparació física en el futbol base ha de tenir una orientació diferent de la tradicional. Amb jugadors en una primera etapa de formació s'han de treballar continguts d'educació física de base (fins els 10-11 anys). I fins els 15-16 anys no s'ha de treballar la pre-paració física com un contingut d'entrenament, ja que pel desenvolupament físic i fisiològic no obtindrem resultats i podríem estar perjudicant el jove jugador, hipotecant el seu desenvolupament.

L'Entrevista CF Solsona

www.fcbarcelona.cat

�1637 - Divendres, 18-09-2009

Quin és l'ordre de referència que es té en compte a l'hora de treballar les qualitats físiques bàsiques? Com ho treballa dins del seu equip?- Com he indicat anteriorment, ha d'estar adaptat totalment al desenvolupament físico-fisiològic del jove jugador.Com gestionen les possibles males conductes disciplinàries en un jugador de categoria infantil?- Per concepte el que ha de regnar en totes les relacions que s'estableixen en el futbol base i la vida en general és el respecte. Les faltes de conducta disciplinàries han de sancionar-se, amb sentit comú i sempre amb l'objectiu pedagògic. Però el més im-portant no és sols el que faci el jugador sinó l'exemple que dóna l'entrenador i la resta del cos tècnic. A més a més les famílies han de remar en la mateixa direcció; contràriament, crec que qualsevol sanció deixaria de tenir sentit.

Quin és l'aspecte que valora més d'un entrenador en relació als nens?- Els joves que estan en formació han de trobar en el seu entre-nador totes aquelles respostes que no són capaços de trobar per si sols, respecte al joc. És a dir, dominar els principis bàsics de l'esport. Aquesta seria la base. Però després hauríem de com-pletar aquesta base amb un tracte humà de qualitat, fent que cada jugador pugui desenvolupar-se plenament. L'entrenador ha d'entendre que no està tractant amb adults, per la qual cosa el comportament dels seus joves futbolistes estarà condicionat per l'exemple que ell mateix pugui representar. Finalment, el futbol és un esport, com altres, en continuat procés de canvi. Hem de valorar com a molt positius dos aspectes més: les ganes d'aprendre coses noves i la capacitat de treballar en equip i en la línia del club.

En una població com Solsona (9.000 habitants) hi ha dos clubs. Per a millorar dins el futbol base local, què creu que és millor: la competència o la unió dels dos clubs? - Personalment, vaig participar fa uns anys dins la comissió per a la formació de la Fundació Atlètic de Vilafranca, a Vilafranca del Penedès, on van unir-se sota un mateix escut els tres clubs del poble. Crec que és una gran manera d'orientar tots els esforços en una mateixa direcció. Tots sabem que el potencial d'un club, a part de molts altres, es pot mesurar per la quantitat de jugadors que té. Per tant, la unió, fusió de diversos clubs, sempre que sigui totalment consensuada i sempre que es tingui clar que és per al bé dels jugadors, és la millor opció.La competència entre clubs pot portar moments molt bonics, però també situacions desagradables entre veïns d'una mateixa població.

És dur dir-li a un nen que no va a jugar un partit?- Crec que de tota la setmana és la part més dura i ingrata. Però forma part del procés de formació. El jugador had'acceptar que el futbol és un esport en el que en iniciar un partit en surten onze, i que després poden entrar-hi alguns companys.O fins i tot

que alguns d'aquests companys no podran participar-hi. Això passa a tots els nivell. Estic totalment en desacord amb el fet que siguin sempre els mateixos jugadors els que es quedin sense jugar. En aquest aspecte cal valorar molt bé qui es queda sense jugar. Com a entrenador m'he hagut d'enfrontar molts cops a aquesta situació i és molt important acompanyar la notícia amb una explicació, en privat, sobre el perquè.

Com se sent l'entrenador quan un jugador que ell ha format triomfa en el primer equip del seu club?- Fa uns anys, quan ocupava el càrrec de seleccionador català de categories inferiors vaig tenir la sort d'entrenar alguns jugadors que estan actualment en el primer equip del FCBarcelona. Per exemple, Bojan (a la selecció cadet), Piqué (a la selecció juvenil), sent jo ajudant del seleccionador. I Marc Muniesa (a la selecció infantil) sent seleccionador de la categoria. És una sensació impressionant, ja que tot i que tens la certesa que no has estat la seva principal influència, has tingut l'honor de treballar al seu costat i viure experiències inoblidables. És molt gratificant. És el somni de tots els entrenadors del futbol base.

L'Entrevista CF Solsona

�� 637 - Divendres, 18-09-2009

Futbol CF Solsona

Campionat de Catalunya 1a territorial (grup 5)

CF Organyà, 1 - CF Solsona, 1CF Organyà: Gregorio, Ivan, Escolà, Bessone, Candi (Gómez, 46’), Robert, Oriol (Buchaca, 75’), Alias,Óscar (Sala, 46’), Abellana i Beltran (Vilanova, 50’).Entrenador: José Luís Carrió Sepúlveda.CF Solsona: Juanjo, Xavi, Jean Alín, Alcázar, Obiols, Freixes, Cots (Moreno, 80’), Piera, Escalé (Planes, 89’), Serra (Rodri, 75’) i Miki. Entrenador: Àngel Català i Calpe.

L’encontre va estar dirigit pel Sr. José Manuel Romero i els seus ajudants srs. Samir Zacaryes i David Gil. No va tenir complicacions. Per l’Organyà van rebre targeta groga: Ivan (5’), Escolà(51’), Oriol(70’) i Buchaca(80). Pel Solsona: Alcázar (26’), Xavi (35’ i 85’) i Juanjo( 85’). Targetes vermelles a Xavi (per doble amonestació) i a l’entrenador del Solsona (per protestes diverses a l’assistent, dintre el terreny de joc).

Inici de partit amb joc altern, intentant imposar-se cada equip al seu adversari. S’arriba a les porteries amb certa pre-cipitació. A partir del minut 10, el Solsona algun o altre atac, per mitjà d’Escalé. Però, en el minut 17 , és Beltran qui aprofita una sèrie de rebots de la pilota prop de la porteria visitant, marcant gol (1-0).

Els solsonins reaccionen, aconsegueixen una falta per la dreta del seu atac i Freixes fa una centrada precisa al cap de Jean Alín, que remata de cap de manera perfecta. Era el minut 19. Passa a dominar l’equip solsoní, portant perill a la porteria defensada pel segur Gregorio. Remats de Miki, de Cots, de Frei-xes, però sense quedar reflectits al marcador. El porter Juanjo també es llueix en diverses ocasions, tenint sort en un bon xut d’Oriol, al punt de la mitja part, que rebutja el travesser.

La segona part va ser de joc altern, alguns atacs i con-traatacs per ambdues parts, però sense dominar clarament cap equip el centre del camp. El canvis van influir en el ritme de joc, i la seguretat dels porters va permetre que el marcador no variés els seus guarismes (1 a 1).

C.F. Solsona – futbol base

Es busquen jugadors/es per a acabar de completar els equips per la temporada 2009/2010. Els equips que formaran el futbol base són:

- Femení ( cadet-juvenil, de 12 a 18 anys )- Juvenil ( 1991, 1992, 1993 )- Cadet ( 1994, 1995 )- Infantil ( 1996, 1997 )- Aleví ( 1998, 1999 )- Benjamí “A” ( 2000 )- Benjamí “B” ( 2001 )- Prebenjamí ( 2002, 2003 , 2004 )- Babies ( 2005 )

Contacteu per telèfon al 626 424 899 ( Albert ) o per correu electrònic a [email protected]

Dies i horaris dels entrenaments:

Juvenils: dimecres i divendres (20:45 h a 22:15 h)Cadets: dimecres i divendres (19:30 h a 21 h.)Infantils: dilluns (19:30 h a 21 h) i dimecres (19 h a 20:30 h)*Alevins: dimarts i divendres (19:30 h a 21 h)*Benjamí A : dilluns i dimecres (18 h a 19:30 h)*Benjamí B : dimarts i divendres (18 h a 19:30 h)*Prebenjamí : dilluns i dimecres (18 h a 19:30 h)*Babies : dimecres (17:30 h a 19 h)*Femení: divendres (19:30 h a 21 h)*Porters: divendres (18 h a 19:30 h)

*La resta d’equips del futbol base començaran a partir del 14 de setembre coincidint amb el calendari escolar.

PARTITS:

JUVENILS: C.F. SOLSONA - VILLAREAL C.F. (Cadet A) ( 18 h ) 19 Setembre CADET: U.E. GUISSONA - C.F. SOLSONA ( 12:15 H ) 19 Setembre INFANTIL: QUADRANGULAR (BARÇA, VILLAREAL, ATH BILBAO, C.F. SOLSONA) (10 H) 20 Setembre

ALEVÍ :C.F. SOLSONA - IGUALADA ( 11 H ) 19 Setembre BENJAMÍ "A":C.F. SOLSONA - TÀRREGA ( 12:30 H ) 19 Setembre PREBENJAMÍ: U.E. GUISSONA - C.F. SOLSONA ( 10:30 H ) 19 Setembre

PROPERA JORNADACamp Municipal d’Esports de SolsonaII QUADRANGULAR DE FUTBOL BASEDEL SOLSONÈS

Dissabte, dia 19, a partir de les 6 de la tarda,VILLAREAL (Cadet A) & CF SOLSONA (juvenil)

Diumenge, dia 20, a partir de 2/4 de 10 del matí9:30: ATH. BILBAO (Infantil A, Divisió d’Honor) VILLAREAL (Infantil A, Divisió d’Honor)10:10: CF SOLSONA (Infantil, 1 Divisió Territorial) FC BARCELONA (Infantil A, Divisió d’Ho-nor)10:50 VILLAREAL – FC BARCELONA11:30 CF SOLSONA – ATH. BILBAO12:10 ATH. BILBAO – FC BARCELONA12:50 CF SOLSONA – VILLAREAL

Campionat de Catalunya 1a territorial (g. 5)Diumenge, 20 de setembre, a les 6 de la tardaCF SOLSONA & CF TORREFARRERA

��637 - Divendres, 18-09-2009

JUVENIL

Arrels, 3Sant Salvador de Cercs, 1

Arrels: Magí, Palla, Pere, Oliva, Ramon, Jorge, Codina, Vidal, Besora, Manzano, Oriol. També: Xavi, Najim, Raul. Gols: Oriol (2), Pere (P).

Bon partit del juvenil contra un equip de tercera territorial

Després de la desfeta de la setmana ante-rior a Butsènit, l'equip va sortir al camp amb la lliçó ben apresa, disposat a plantar cara i a no repetir els errors. El rival, un equip de tercera territorial que tracta bé la pilota i es posiciona bé al camp.

Després d'uns minuts inicials de des-concert, l'Arrels va entrar al partit i va saber frenar bé els berguedans. Es va veure una primera part força igualada, sense gaires ocasions clares per cap dels dos costats. El Cercs tenia una mica més la pilota però l'Arrels tancava bé els espais, sense conce-dir ocasions i intentava sortir amb ràpids contraatacs buscant els puntes. Fruit d'una acció d'aquestes, l'Oriol aconseguia, abans del descans, obrir el marcador.

A la segona part el Cercs va posar la di-recta, buscant l'empat i tancant l'Arrels al seu camp. Els verds, però, es van defensar amb ordre i sense perdre els nervis, limitant les accions ofensives del rival a tirs des de lluny. A mesura que anaven passant els minuts, el físic dels visitants minvava, i els solsonins van tornar a controlar el partit, atansant-se amb perill a l'àrea contrària i permetent aconseguir el 2-0 mitjançant un remat de cap impecable de l'Oriol.

El partit semblava finalitzat, però en els darrers minuts, el Cercs va aprofitar una ba-dada defensiva col·lectiva per marcar el seu gol i tornar a obrir el partit; el Magi, però, ja no va tenir gaire més feina, i al minut 90 s'aconseguiria el 3-1 definitiu, en transformar el Pere un penal comès sobre l'Oriol pel porter visitant.

Cal destacar les bones sensacions i la millora general de l'equip, que té recursos per suplir algunes baixes importants.

El proper dissabte l'equip continua la seva preparació contra l'Escola de Futbol de Cervera.

Futbol CE Arrels

Partit pre temporada

Penya Barcel-Solsona ''A'', 3Cervera-Segarra femení, C.F. ''A'', 3Jugadores : Raquel, Elena(1), Alba, Jess, Serra(1), Merxe(1), Nuvi, Ester, Paula, ClàudiaEntrenador : Josep M. Guitart, Josep Vidal

Primer partit

Primer assaig d’aquesta nova temporada al camp de la Penya davant d’un rival de Primera.

En uns primers minuts de molta concentració, les noies de la Penya es retrobaven amb un vell rival ja conegut. Recordant l’últim resultat davant el Cervera, una derrota contundent per 0-7, les solsonines van sortir al camp des del primer moment amb l’únic objectiu de pressionar l’equip rival. Tot i amb això, la rapidesa de les jugadores de l’equip contrari va fer que en dues jugades de contraatac les de Cervera se situessin per davant en el marcador amb un 0-2. Davant l’adversitat, la reacció de les locals no es va fer esperar i en una acció ben trenada entre Serra i Merxe, amb xut final d’aquesta segona, la Penya va poder escurçar distàncies.

Pocs minuts després i abans d’acabar la primera part en una jugada de velocitat i contraatac per la banda, Serra es plantava davant la porteria contrària i amb un fort xut amb la dreta establia l’empat al marcador.

Ja en la segona part, es va repetir el mateix patró que en la primera part. Les de Cervera es van tornar a avançar en el marcador per després arribar a l’empat final gràcies a un xut des de fora l’àrea de l’Elena.

Moltes gràcies a tots els qui veu renunciar a la migdiada del diu-menge per venir-nos a veure i fer-nos costat!!!

Pròxim partit amistós de l’equip sènior femení, Dissabte 19 de setembre del 2009, a les 17:30 hores

Pavelló Municipal de Castellgalí

Castellgalí C.F. - P.B. Solsona

Futbol Sala Femení PB Solsona

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:Josep M. Guitart, Anna Novelles, Clàudia Sarri, Paula Torres, Anna Serra, Alba Colell, Raquel Travesset, Josep Vidal, Núria Novelles, Jèssica Fernández, Elena Capdevila, Ester Capdevila, Mercè Granados, Neus Colell

�� 637 - Divendres, 18-09-2009

Cartellera d'esports

Més de 1.200 euros en premis al XVII Campionat de Botifarra Ràpid del Solsonès

El clàssic dels campionats de botifarra del Solsonès es dispu-tarà el dissabte, 19 de setembre a 2/4 de 5 de la tarda, a l'Hotel Crisami de Solsona. Inscripcions de 2/4 de 3 de la tarda fins a les 4 de la tarda al mateix Hotel Crisami. Preu inscripció: 24 euros per parella. Eliminatòries: Les eliminatòries es faran totes a dotze "dats" i a puntuació més alta. (No hi ha partides)S'entregarà un obsequi a tots els participants.Es donarà coca, xocolata i barreja a tothom.

Bàsquet CB Solsona

Comença la temporada oficial de bàsquet

Retorna la competició; ens retrobem amb la intensitat i l’emoció de l’esport de la cistella. Aquest cap de setmana s’inicia la temporada per al sènior A masculí, el TB ASSESSORS, i també per a l’equip júnior masculí i ambdós juguen a casa. La setmana vinent començaran a jugar el sènior femení i a Cardona, el sènior B masculí (l’ALFIC CARDONA). Degut a les obres del pavelló nou, els partits es juguem al pavelló vell.

Convidem a tots els amics i aficionats a venir a veure els partits i animar als esportistes del CB Solsona.

Partits oficials al pavelló vell:

Dia Hora Categoria Equip VisitantDissabte, 19 17,30 Júnior masculí Nivell A Busk’m ArtésDissabte, 19 19,00 Sènior A masculí. 2a. Catalana CB Olesa A

Foto: Lluís Closa

L’equip d’esquí alpí Racing 7, a la glacera italiana de Val SenalesDes del 31 d’agost i fins al 6 de setembre els membres del Racing 7 s’han entrenat a Maso Corto

Racing 7, l’acadèmia d’Alta Competició d’esquí alpí,

impulsada pel Club d’Esquí Solsona, ha fet el seu primer stage de pretemporada a Maso Corto – Val Senales- als Alps Italians, tocant a la frontera austríaca. Durant aquests dies han tingut el primer contacte amb la neu d’aquesta temporada. La glacera està situada a 3.200 metres d’altitud i ha estat testimoni de les primeres baixades i del primer fred (9ºC sota cero), suportat pels nostres esportistes, en la seva preparació cap a una temporada que ens ha de permetre escalar posicions dins del circuit blanc. A banda del treball pràctic a pistes s’ha continuat amb la preparació física i psí-quica, aprofundint en les relacions humanes dins del grup. Les ganes d’entrenar i de progressar no hi han faltat.

Juvenils: Joan Bilbao, Mireia García, Gerard Manyoses, Joan Marc Moreno i Mònica SoléInfantils: Carlota Bilbao, Mireia Manyoses, Bernat Moreno i Cristina TerricabrasDirecció: Albert RoviraPer a més informació: [email protected]

Esquí Alpí Club d’Esquí Solsona- Racing 7

Els més petits del bàsquet Solsona guanyen el 3x3 de Cardona

El dissabte 5 de setembre es va disputar un 3x3 de bàsquet a Cardona on hi varen participar també dos equips de cadets solsonins, els quals van jugar la final entre ells.

Martí i Andreu Casals, Miquel Bueno, Ònix Roigé

Bàsquet CB Solsona

��637 - Divendres, 18-09-2009

9a Cursa Ciutat de Cervera

L’Albert Moliner comença la temporada amb podi a Cervera

Dissabte dia 5 de setembre a ¾ de 7 de la tarda es va disputar la 9a edició de la cursa Ciutat de Cervera, amb la participació de 271 atletes.

La cursa combinava asfalt i terra, sobre una distància de 10 km. que els dos últims eren de forta pujada. L’Albert Moliner i Josep Alconchel van representar els Fondistes del Solsonès. Una cursa que tant per molts corredors com per l’Albert Moliner és el començament de temporada.

Albert Moliner va sortir fort com tots els de davant, arrossegats pel fort ritme que va imposar Omar Oughzil, que va sortir a buscar el rècord de la prova. L’Albert Moliner va arribar el setè de la general i primer de la seva categoria amb un temps de 35’57 minuts.

L’Omar Oughzil es va presentar tot sol amb un temps de 31’22 minuts batent el rècord de la prova, seguit de Sergi Rodríguez amb un temps de 33’28 minuts, i tercer va entrar Joan Prats amb un temps de 34’19 minuts.

Josep Alconchel va fer un temps de 46’29 minuts i va entrar al lloc 132 de la general.

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

23ª Cursa de la Diada Vila de Termens

Sancho Ayala i David Alconchel fan podi a la

cursa de la Diada

Divendres 11 de setembre es va disputar, a Térmens, una nova edició de la cursa de la Diada, amb més de 400 atletes inscrits als 10 Km. i més d’un centenar a les diferents curses dels nens.

Sancho Ayala i Josep Alconchel van participar a la cursa de 10 km. i David Alconchel ho va fer a la categoria de cadets sobre una distància de 2’5 km.

Sancho Ayala ja des de la sortida va anar al grup cap-davanter, i amb un temps de 35’21 minuts va entrar al lloc 9 de la general i 1r de la seva categoria.

Josep Alconchel amb un temps de 47’03 minuts va entrar al lloc 207 de la general.

La cursa va ser guanyada per Víctor Martínez amb un temps de 33’01 minuts, seguit per Ivan Espeliz amb un temps de 33’13 minuts i tercer va entrar Carles Oriach amb 33’30 minuts.

En la categoria de cadets es va imposar Sergi López amb un temps de 10’21 minuts, segon va entrar Marc Aranda amb 10’44 minuts i tercer va entrar David Alconchel amb 10’55 minuts.Pròximes curses

19 de setembre cursa Esbufegada(Mollerussa) 10 km.Mes informació a Ribera Esports, http//www.atletisme.com i http//www.fondistesolsones.org

Camí de Sant JaumeDissabte 26 de setembreTierz(Osca) – Bolea (23 km) Visita guiada a la col·legiata de Bolea. Dormir en bungalows al càmping de Loarre.

Diumenge 27 de setembreBolea – Loarre (14 km)Visita guiada al Castell de Loarre.Tindrem autocar els dos dies per anar al lloc on es comença a caminar. Apunteu-vos abans del dia 22 de setembre.Informació: (Alba) 973 481668 o 636855371

Sortides Centre Excursionista del Solsonès

�� 637 - Divendres, 18-09-2009

Concerts Ramon Estany

Roger Mas a l'Sputnik, va actuar acompanyat de Xavier Guitó al piano, Dani Ruiz al baix, Ivan Dach a la guitarra i Josep "Pinyu" Martí a la bateria

El passat diumenge 13 de setembre, uns 120 persones van tenir el privilegi de gaudir amb els temes del cantautor solsoní al pub Sputnik, en una preestrena dels primers temes del nou disc que sortirà a la llum a mitjan de l'any vinent.

El públic va xalar amb un concert de més de dues hores, en el qual a banda de les peces exclusives, que van arribar amb petites esquitxades, van tornar a sonar les antigues cançons, els clàssics. El nou disc s'enregistrà de nou al mas Casafont.

Una autèntica degustació de Roger MasMas va oferir un concert de 25 peces, acompanyat d'Ivan

Dach, Xavier Guitó, Josep "Pinyu" Martí i Dani Ruiz, que va estar marcat per un so més pop-rock i elèctronic. La primera part va consistir en una versió del temes de sempre, que va obrir amb la mítica "Llums de colors". El segon tema va ser "Mim" que ens va portar a la Font de la Mina. Amb "El rei de les coses" va continuar volant per les contrades místiques del Solsonès fins que "I la pluja es va assecar".

��637 - Divendres, 18-09-2009

Mas va encetar els temes de les cançons tel.lúriques i l'homenatge a Ver-daguer amb "Preludi", "Voleu que vos la cante" i "Plus Ultra".

I entre comentaris frescos i anèc-dotes que anava explicant el Roger Mas, amb una completa sintonia amb el públic, el cantautor va interpretar "Cor Pur" Premi Cerverí de Girona a la millor lletra de cançó.

De la Mística Domèstica ens va cantar "La cucafera" i per anar tancant la primera part l'elegant i rítmica "Nocturna" amb tota la potència dels instruments presents a l'escenari i l'homenatge a la filo-sofia de Francesc Pujols, amb l'"Oda" que va fer esclatar en aplaudiments la sala.

La segona part venia carregada de nous temes, en un preludi del Roger Mas que ens espera, més electritzant i tant encissdor com sempre, amb "Lletania", "Les 3 germanes", i alguns

salts a temes coneguts, com "L'home elefant" o "La cançó del dèbil preciós perfum" o "Les obagues de l'eixample". Però per als delerosos d'escoltar temes nous, es va poder escoltar "El món per un forat", per saltar de nou a "Kahoté", i reprenent nous temes com "Bolígrafs, naus, Rodes", o el poema musicat de Maria Mercè Marçal "Si el mar tingués

baranes". I tornava a la poesia de Ver-daguer amb "Anem". I dels nous temes, "Ganivet" i "Ara pla", Mas ens explica històries, amb la música. I per acabar el concert, dues peces conegudes, "El diable, la princesa i jo", i "Janina"

I com no, amb un públic compla-gut i satisfet, un bis, el de "Cucafera", per tancar una nit inoblidable.

Concerts Ramon Estany

�� 637 - Divendres, 18-09-2009

Sortides Anna Simon i Ampurdanès

11 de setembre: ascensió a la muntanya de la creu

I per això, ens arrapem a la roca solana, aspra i pelada, rosegada per la boira, de la Muntanya de la Creu. Ens arrelem a la roca, a la terra, a la nostra terra i tradició, com els arbres vells que van empènyer fondo les arrels en moments de sequera.

Enguany, uns cinquanta olianesos o gent d’arreu, desper-

tàvem la Diada a pas ferm, per arribar ben d’hora al peu de la muntanya. Sortíem de la pista i ens emboscàvem entre els arbres i ells matolls, seguint el camí que mena a la font del Cudrinyol. Com gairebé sempre, la font no era més que una boca seca de roca, però serví de fita perfecta per intuir la canal més fàcil per començar a grimpar. Ens enfilàvem per la roca àrida, amb el buit penjat de l’esquena, fins dalt de tot de la primera panxa de la muntanya. Carenejàvem una mica i atacàvem el cim per darrera, seguint un camí penjat al barranc.

La gran creu de ferro, oxidada per molts anys de sol i serena, marca el centre emblemàtic de molts olianesos, el cim que guarda la vall. Tot esmorzant, una respiració profunda, amb la mirada despenjant-se a banda i banda, ens va fer inflar els pulmons d’un cert orgull fraternal. Però era hora de baixar, de despenjar-se de les fantasies i de la roca empinada.

A la capella de Sant Andreu del Castell, emfaldada a sota de la Roca de les Hores, se celebra cada 11 de setembre una missa a la que conflueixen gran quantitat d’olianesos. Tot i que la majoria hi arriben amb cotxe, alguns hi pugen des d’Oliana caminant o amb bicicleta. Alguns altres pocs hi arribàvem tard, una mica abans de misses dites, i culminant el recorregut després de la tradicional ascensió a la Creu.

“Hi ha una llei natural que en diem “instint de conservació”. Per ella lluitem, i per ella conquerim les variades manifestacions de l’amor[...], tot lo qual constitueix el fonament on descansa la vida tradicional de cada poble.

Els homes, les famílies, els pobles, les nacionalitats, totes desapa-reixen o es transmuten així que s’apar-ten de llur tradició, i aquesta, quan s’esfuma, queden esmorteïdes aquelles col.lectivitats. Per això, els pobles que gaudeixen d’una singular i “arraigada” tradició mostren molta gala en retreure la seva història, talment com si fos un deso on s’hi guarda una preuada joia de l’antigor”.

Lluís Escaler i Espunyes (Oliana 1897-Barcelona 1939)

��637 - Divendres, 18-09-2009

Llibres Redacció

Josep Àngel Colomés ja té en català la versió del llibre Cómo ganar dinero. En aquest llibre elec-trònic, Colomés motiva al lector de tal manera que l'indueix a un canvi de mentalitat.

L'aposta de Josep Àngel Colomés és per ajudar a aquells que estan en crisi o que volen millorar aspectes de la seva economia a tra-vés d'unes idees senzilles però molt efectives que despertaran al lector i li aportaran els recursos per solucionar tots els problemes de diners que pugui tenir.

El llibre es pot comprar, de moment en format digital, per 5,99 euros a través de la web www.jacolomes.com o de l'especí-fica del llibre http://comguanyardiners.blogspot.com. Per sant Jordi és possible que tregui l'edició en paper i ja està treballant en la versió en anglès del llibre, el qual podria veure llum cap a final d'any.

Bolets lliures de crisis

Marc Estévez, un barceloní que viu a Castellar de la Ribera, és l'autor de Bolets en temps de crisi (Ara Llibres), un complet volum que parteix del principi que "de bolets fantàstics i deliciosos, a Catalunya, se'n fan molts, moltíssims, i a tot arreu".

"Rovellons a quatre passes de Barcelona, rossinyols al costat de Mataró, ceps a deu minuts de Ripoll o fredolics al jardí del teu veí". Amb aquestes paraules encapçala Marc Estévez el pròleg d'un llibre que recorre totes les comarques del país per explicar en quines zones i condicions s'hi fan bolets. La intenció de l'obra és desmentir que hi hagi àrees del país on no es pugui anar a buscar bolets. En temps de crisi, a més, s'agraeix una guia que reveli les potencialitats de cada comarca per evitar així llargs desplaçaments cap a territoris tan castigats per la febre boletaire com el Berguedà i el Solsonès. "Estem vivint un moment històric i fabulós, batejat amb el malnom de crisi, que ens fa mirar forçosament els voltants de casa per valorar tot el que tenim a prop", explica Estévez.

A la sèrie d'Antena 3 "Somos cómplices" que s'ha començat a emetre aquesta setmana cada tarda de dilluns a divendres. Aleix Albareda és Gerardo Maldonado, un nou-ric i el soci de Soledad Gerardo fa de fals cosí de Soledad en l'estafa que està preparant. És un home segur de si mateix, temerari i inconscient, com explica la web de la sèrie.Gerardo és soci capitalista i preten-dent de Soledad. En l'estafa que està preparant simularà ser el seu cosí. Les seves màximes són que el camí correcte és el més curt i el que no es pot resoldre amb diners, es resol amb la violència.És un "nou-ric" que viu a còpia d'enganys. És atractiu, segur de si mateix, possessiu. La seva única debilitat és Soledad perquè és l'única dona que se li ha resistit.L'actor solsoní Aleix Albareda ha treballat sobretot en sèries de TV3. Aquest és el seu primer paper en una televisió nacional.

L'actor solsoní Aleix Albareda s'ha estrenat a Antena 3

Televisió Redacció

Versió en català del darrer llibre de Josep Àngel Colomès

Documents

Celsona 637