ItinerarisGirona NaturaLa séquia Monar i l’herència industrial gironina

La séquia Monar i l’herència industrial gironina

Descripció de l’itinerari

Aquest itinerari permet, tot resseguint el traçat d’una artèria vital per a la indústria de Girona i el seu entorn com és la séquia Monar, conèixer alguns dels principals espais de l’herència industrial de la ciutat. Al llarg d’aquest canal d’aigua derivat del Ter es pot trobar un ric patrimoni vinculat als usos industrials, hidroelèctrics i agrícoles per als quals s’aprofitava, especialment del segle XIX a principis del XX.

Recorregut practicable per persones amb mobilitat reduïda, amb alguna dificultat (veure indicacions * i ** plànol). 10. Museu d’Història. Només accessible parcialment, de dimarts a divendres en horari de matins (9 a 15h).

CAT

DL

Gi 1

110-

2017

Crè

dits

: Aju

ntam

ent d

e G

irona

. CR

DI.

Exce

pte

punt

1. M

arfà

(Miq

uel R

ibot

), 5.

Far

iner

a (J

M O

liver

as).

@turisme_gi

facebook.com/GironaTurisme

youtube.com/gironaturismetv

@turisme_gi

Oficina de TurismeRambla de la Llibertat, 117004 GironaTel. 972 010 00turisme@ajgirona.catwww.girona.cat/turisme

Punt de BenvingudaGirona-GironèsC/ Berenguer Carnicer, 317001 GironaTel. 972 211 678puntdebenvinguda@ajgirona.cat

1. MARFÀLa fàbrica de filats de Santa Eugènia de Ter, popularment coneguda com la Marfà, fou la primera fàbrica tèxtil instal·lada a Girona i rodalies. Es construí a sobre mateix de la sèquia Monar, per aprofitar-ne l’aigua i la força motriu. Dedicada inicialment a la filatura del cotó, a partir dels anys vuitanta del segle XX va passar a dedicar-se a les fibres sintètiques i va cessar l’activitat l’any 2000. Actualment és un equipament cultural.

2. LA COLÒNIA INDUSTRIALLa fàbrica disposava d’una petita colònia de senzilles cases pels treballadors, repartides entre els carrers dels voltants, entre ells el C/de Baix. Al costat del centre cívic Can Ninetes, es conserva la casa senyorial destinada a residèn-cia del director.

3. SÉQUIA MONAREl rec o séquia Monar té un recorregut d’uns 6 km. Es deriva del riu Ter a l’alçada de la resclosa de la Pilastra, al límit dels termes de Bescanó i Salt, i al seu pas pels municipis de Salt i Girona va ser fruit d’un intens aprofita-ment per a usos industrials, hidroelèctrics i agrícoles.

Aquesta acció está subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en marc dels programes de suport al desenvolupament local.

Riu Ter

Itineraris Girona Natura La séquia Monar i l’herència industrial gironina

4. C/ILLA AMB C/BERNAT BOADESA l’endinsar-se a la trama urbana de la ciutat, el recorregut de la séquia passa a ser soterrat, fins a la seva desembocadura al riu Onyar. En l’encreuament d’aquests dos carrers, en queda un petit tram al descobert.

5. FARINERA TEIXIDOR Deixant per un moment el recorregut de la séquia, l’itinerari s’apropa a un dels edificis noucentistes més emblemàtics de la ciutat, la fàbrica de farina Teixidor, projectada per l’arquitecte Rafael Masó. El conjunt arquitec-tònic inclou l’habitatge dels antics propietaris, les oficines, la farinera i les naus d’emmagat-zematge, i les tonalitats blanques del conjunt van ser escollides especialment per evidenciar l’ús de l’edifici.

6. ESTACIÓ DEL CARRILET L’Estació Espai Jove és un edifici emblemàtic i històric vinculat al passat industrial de la ciutat i de la Garrotxa. Va ser l’estació de la línia de tren de via estreta que unia Girona amb Olot, en funcionament entre els anys 1911 i 1969, element clau de comunicació entre aquests dos territoris per a l’intercanvi de mercaderies i matèries primeres i la mobilitat de persones i treballadors. Al costat es troba també la Casa Teixidor o Casa de la Punxa, edifici protegit obra també de Rafael Masó.

7. CARRER DE LA SÉQUIAEl nom d’aquest carrer recorda a l’antic traçat de la séquia Monar per aquest punt, per on actualment passa soterrada. Aquest sector del barri del Mercadal va ser durant el segle XIX el centre neuràlgic de la indústria gironina. L’enderrocament del convent de Sant Francesc d’Assís va permetre l’alliberament d’una gran quantitat de sòl, cosa que va facilitar la instal·lació de fàbriques històriques com les cotoneres de Joan Planas i dels Bosch, la Barrau, dedicada al gas, la paperera La Gerundense, la foneria Planas i més endavant, la tèxtil Grober.

8. CENTRAL DEL MOLÍAquesta petita central hidroelèctrica aprofitava la força de l’aigua del rec Monar per a la generació d’electricitat. La ciutat de Girona va ser capdavantera en la instal·lació d’enllumenat públic als carrers, i la central del Molí hi va jugar un paper fonamental subministrant l’energia necessària per enllumenar gran part del centre de la ciutat.

9. RIU ONYARDes d’aquest punt, es pot observar la desembocadura de la séquia Monar al riu Onyar, que ajuda a incrementar l’escàs cabal que acostuma a portar el riu la major part de l’any.

10. MUSEU D’HISTÒRIA DE GIRONAEl Museu d’Història de Girona és el punt de referència per conèixer el passat industrial de la ciutat, especialment a la sala 10, dedicada al segle XIX, i la sala temàtica “Girona industrial, ciutat pionera”.

Més informació sobre rutes a Girona:www.girona.cat/turisme

La séquia Monar i l’herència industrial gironina

Distància: : 2’5 km Temps aproximat: 1 hDificultat: baixa

App Natura Local

HORTES

BARRIVELL

MERCADAL

EIXAMPLEParc Central

Pl. Catalunya

Riu Onyar

SANTA EUGENIAA

v. J

osep

Tar

rade

llas

i Joa

n

C/ Pau Casals

C/ Santa Eugènia

Riu

Güe

ll

Av.

San

t Nar

cís

2

4

6

5

7

89

10

MARFÀ

SÈQUIA MONAR

C/ILLA AMBC/BERNAT BOADES

ESTACIÓ DEL CARRILET

FARINERA TEIXIDOR

C/ DE LA SÈQUIA

RIU ONYAR

CENTRALDEL MOLÍ

MUSEU D’HISTÒRIA DE GIRONA

LA COLÒNIA INDUSTRIAL

*1

3

Ctra

. Bar

celo

na

C/ R

iu G

üell

C/ B

onas

truc

de P

orta

Gra

n Via

Jaum

e I

Ron

da F

erra

n Pu

ig

C/ I

lla

C/ Bernat Boades

LA DEVESA

La Devesa

Passeig de la Devesa

**

* Petit tram no asfaltat amb ferm irregular i/o pedres. Opció alternativa per C/Santa Eugènia ** C/ de la Força amb pendent entre 8-12% i paviment irregular

C/ Nou