C. Amat A. Casanova - boileau-music.com fileMP3 Música C. Amat A. Casanova Provença, 287 Tel.: 93 4877456 / Fax: 932155334 08037 Barcelona e-mail: [email protected] web:

MP3

Música

C. Amat A. Casanova

Provença, 287Tel.: 93 4877456 / Fax: 932155334

08037 Barcelonae-mail: [email protected]

web: www.boileau-music.com

Inclou

Reg. B.3659

Educació primàriaCicle superior

M. Ravel

N. Rimsky-Kórsakov

B. Smetana

W.A. Mozart

L.v. Beethoven

G. Verdi

A.W. Ketèlbey

M. de Falla

S u m a r i

Índex alfabètic de cançons . . . . . . . .4

Índex alfabètic d’audicions . . . . . . . .5

Índex alfabètic de termes . . . . . . . . .7

Quadre sinòptic de continguts per unitats i matèries . . . . . . . . . . .10

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108

Editorial BOILEAU PENTAGRAMA ESCOLAR4

Agermanats (flauta) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Amor que tens ma vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Balaio. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76Bastonets, forquilles i ganivets (cantata). . . . 94, 95

Cançó del lladre (flauta) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Cha, cha, cha (flauta) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

Das klinget so herrlich . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63Do, re, mi (flauta). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53Down by the Riverside. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

El ball de la civada (flauta) . . . . . . . . . . . . . . . . 101El cucut de l’avi (flauta) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29El gripau blau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Els meus amics (cantata) . . . . . . . . . . . . . . . 34, 35Epo e tai tai e (flauta). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77És l’hora dels adéus (flauta) . . . . . . . . . . . . . . . . 65Estar enamorat (cantata). . . . . . . . . . . . . . . . 46,47

Fum, fum, fum (flauta) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

La bella Lola (flauta) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53La calma de la mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64La cançó de les bananes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

La donna è mobile (flauta) . . . . . . . . . . . . . . . . . 29L’ordinador (cantata) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22, 23

Melodia popular (flauta) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77Miau, miau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

No ens diguem adéu (cantata) . . . . . . . . . 106, 107

Oh, arbre sant. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Perdut en la immensa mar blava (flauta) . . . . . . . 89Puff, el drac màgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Què volem ser. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82, 83Rosa amarilla de Texas (flauta) . . . . . . . . . . . . . 101Rosa de bardissa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76Rumba dels exàmens (cantata). . . . . . . . . . . 58, 59

“Son” a la flauta (flauta). . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

Tot és possible (cantata) . . . . . . . . . . . . . . . 70, 71

Ya se van los pastores (flauta) . . . . . . . . . . . . . . 41Yupi-ya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

Í n d e x a l f a b è t i c d e c a n ç o n s

5 Editorial BOILEAUMÚS ICA 6 – EDUCAC IÓ PR IMÀR I A

Í n d e x a l f a b è t i c d ’ a u d i c i o n s

Acuff, Ray . . . . . . . . . . . . . . . . The precious Jewell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69Albéniz, Isaac . . . . . . . . . . . . . Suite Española (Sevilla) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90Anònim . . . . . . . . . . . . . . . . . . Epitafi de Seikilos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Armstrong, Louis . . . . . . . . . . . Cornet Chop Suey . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Bach, Johann Sebastian . . . . . Concert de Brandenburg núm.2 en Fa Major BWV 1047 (Allegro assai) . . . 55Beethoven, Ludwig van . . . . . . Concert per a piano núm.5 en Mi bemoll Major Op. 73 “Emperador”. . . . . 75Beethoven, Ludwig van . . . . . . Minuet en Sol Major . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Beethoven, Ludwig van . . . . . . Novena simfonia en re menor Op.125 (Oda a l’alegria). . . . . . . . . . . . . . . 79Beethoven, Ludwig van . . . . . . Simfonia núm. 6 en Fa Major, Op. 68 “Pastoral” (3r i 4t moviments). . 48, 49

Cabezón, Antonio de . . . . . . . . Diferencias sobre las vacas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Cant gregorià . . . . . . . . . . . . . Hosanna fillio David. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Chopin, Frédéric . . . . . . . . . . . Estudi en do menor, Op. 10 núm. 12 (Revolucionari) . . . . . . . . . . . . . . . . 78

Debussy, Claude . . . . . . . . . . . Prélude a l’après-midi d’un faune . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91Domínguez, Alberto . . . . . . . . . Frenesí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

Ellington, Duke . . . . . . . . . . . . Three’s J’s Blues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Espiritual negre . . . . . . . . . . . . Down by the Riverside . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Falla, Manuel de . . . . . . . . . . . El amor brujo (Dansa ritual del foc) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99Fauré, Gabriel . . . . . . . . . . . . . Cantique de Jean Racine, Op. 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Grieg, Edvard . . . . . . . . . . . . . Suite Holberg, Op. 40 (Praeludium) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Händel, Georg Friedrich . . . . . . El Messies (Al·leluia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55Haydn, Franz Joseph . . . . . . . . Concert per a trompeta en Mi bemoll Major (Finale -Allegro) . . . . . . . . . . . 33Haydn, Franz Joseph . . . . . . . . Simfonia en Re Major núm.101, Hob I “El rellotge” (Andante) . . . . . . . . . . 67Honegger, Arthur . . . . . . . . . . . Pacific 231 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

Ketèlbey, Albert William . . . . . . En un mercat persa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50Kitaro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Shizuku . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61Knowles, Liz . . . . . . . . . . . . . . A night at O’Neills . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Machaut, Guillaume de. . . . . . . Messe de Notre Dame (Glòria) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Meacham, Frank W. . . . . . . . . . American Patrol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57Mendelssohn, Felix . . . . . . . . . El somni d’una nit d’estiu (Nocturn) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57Monteverdi, Claudio . . . . . . . . Orfeo (Vanne Orfeo). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54Monteverdi, Claudio . . . . . . . . Qui rise o Tirsi (Madrigal) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Moussorgsky, Modest . . . . . . . Quadres d’una exposició (El vell castell) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21


Mozart, Wolfgang Amadeus . . . Concert per a clarinet en La Major, K.622 (Rondó). . . . . . . . . . . . . . . . . . 67Mozart, Wolfgang Amadeus . . . Concert per a trompa en Mi bemoll Major K. 495 (Rondó) . . . . . . . . . . . . 57Mozart, Wolfgang Amadeus . . . La flauta màgica (Der Hölle Rache/ Das klinget so herrlich/

Pa-pa-pa papagena) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

Músiques del mónAustràlia . . . . . . . . . . . . . . . Música dels aborígens (didjeridú) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93Camerun. . . . . . . . . . . . . . . Dansa Buma (djembé) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92Costa d’Ivori . . . . . . . . . . . . Música per a una celebració funerària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84Índia . . . . . . . . . . . . . . . . . . Raga Purv -Kalyan (sitar) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92Japó . . . . . . . . . . . . . . . . . . Godan-Kinuta (koto). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93Vietnam . . . . . . . . . . . . . . . Música tradicional. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85Xina . . . . . . . . . . . . . . . . . . Música tradicional (gong). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Palou, Berenguer de. . . . . . . . . Tant m’abelis jois et amor e chans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Ravel, Maurice . . . . . . . . . . . . Bolero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Rimsky-Kórsakov, Nikolai . . . . . El vol del borinot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Saint-Saëns, Camille . . . . . . . . Carnaval dels animals (L’elefant) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69Sarasate, Pablo . . . . . . . . . . . Zapateado Op.23. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Schönberg, Arnold . . . . . . . . . . Peripècia (Sehr rasch) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103Schubert, Franz . . . . . . . . . . . Quintet per a piano i corda en La Major Op. 114

D.667 “La truita” (Andantino). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Schubert, Franz . . . . . . . . . . . Heideröslein D. 257. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79Schumann, Robert . . . . . . . . . Carnaval Op. 9 (Florestan / Chiarina / Pantalon i Colombina) . . . . . . . . . . 81Smetana, Be drich . . . . . . . . . . El Moldau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87Strauss, Johann (fill) i Joseph . . Polka-pizzicato . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Strauss, Richard . . . . . . . . . . . Així parlà Zaratustra Op. 30 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104Stravinsky, Igor . . . . . . . . . . . . L’ocell de foc (Ronda de les princeses) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

Tchaikovsky, Piotr Ilich . . . . . . . El llac dels cignes Op, 20 (Dansa dels cignes). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

Varèse, Edgar . . . . . . . . . . . . . Ionització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105Verdi, Giuseppe . . . . . . . . . . . Nabucco (Va, pensiero) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Vivaldi, Antonio . . . . . . . . . . . . Gloria en Re Major, RV 589 (Gloria in excelsis Deo) . . . . . . . . . . . . . . . . . 49


Abraçadora metàl·lica . . . . . 20Acord . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Acústica . . . . . . . . . . . . . . . 13Afinadors . . . . . . . . . . 44, 104Agut (so) . . . . . . . . . . . 12, 13Altura (so) . . . . . . . . . . 12, 13Anell (trompeta) . . . . . . . . . 32Apagadors . . . . . . . . . . 80, 81Arc. . . . . . . . . . . . . 44, 45, 68Arpa metàl·lica . . . . . . . . . . 80Atonalisme . . . . . . . . . . . . 103Aulos . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Balada . . . . . . . . . . . . . . . . 78Balaio . . . . . . . . . . . . . . . . 76Ballet . . . . . . . . . . . . . . . . . 72Baqueta . . . . . . . . . . . . . . 104Barcarola . . . . . . . . . . . . . . 78Baríton (saxòfon) . . . . . 20, 21Barroc . . . . . . . . . . . . . . . . 54Bastidor . . . . . . . . . . . . . . . 80Bastiment . . . . . . . . . . . . 105Batedor . . . . . . . . . . . . 44, 68Bateria. . . . . . . . . . . . . . . . 96Be-bop . . . . . . . . . . . . . . . . 97Berceuse . . . . . . . . . . . . . . 78Binari compost (compàs) . . . 64Binària (forma) . . . . . . . . . . 36Binària doble (forma). . . . . . 36Biwa . . . . . . . . . . . . . . . . . 85Bluegrass. . . . . . . . . . . . . . 45Blues . . . . . . . . . . . . . . . . . 96Bombo . . . . . . . . . . . . . . . 105Bongós . . . . . . . . . . . . . . 105Bossa nova . . . . . . . . . . . . 85Botó (arc) . . . . . . . . . . . . . . 45Botó de pulsació. . . . . . . . . 56

Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . 105Caixa de ressonància . . . . . 68, 80, 104Caixa xinesa. . . . . . . . . . . 105Caldera . . . . . . . . . . . . . . 104Calipso . . . . . . . . . . . . . . . 85Campanes tubulars. . . . . . 105Cant gregorià . . . . . . . . . . . 30Cantata . . . . . . . . . . . . . . . 54Canzona. . . . . . . . . . . . . . . 43

Cascavells . . . . . . . . . . . . 105Castanyoles . . . . . . . . . . . 105Celesta . . . . . . . . . . . . . . 105Celeste (pedal) . . . . . . . . . . 80Cèrcol . . . . . . . . . . . . . . . 104Cerres (arc) . . . . . . . . . . . . 45Cha cha cha . . . . . . . . . . . . 65Clau d’escórrer. . . . . . . . . . 32Clau de Do . . . . . . . . . . . . . 13Clau de Fa . . . . . . . 13, 68, 69Clau de Sol . . . . . . . . . . . . 13Claus (saxòfon). . . . . . . . . . 20Clarinet . . . . . . . . . . . . . . . 96Clarinet piccolo. . . . . . . . . . 15Classicisme . . . . . . . . . . . . 66Clavilla. . . . . . . . . . 44, 68, 81Claviller . . . . . . . . . . . . 44, 68Claviller mecànic. . . . . . . . . 68Coda . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Colze (trompa) . . . . . . . . . . 56Compàs 6/8, 9/8, 12/8 . . . 64Concert . . . . . . . . . . . . 55, 67Concertino . . . . . . . . . . . . . 55Concerto grosso . . . . . . . . . 55Congues. . . . . . . . . . . . . . 105Conjunt de jazz . . . . . . . . . . 33Contrabaix . . . . . . . 45, 68, 96Contralt (saxòfon) . . . . . 20, 21Cool jazz . . . . . . . . . . . . . . 97Coral . . . . . . . . . . . . . . . . . 42Corda. . . . . . . . 44, 68, 80, 81Cordal . . . . . . . . . . . . . 44, 68Coreògraf . . . . . . . . . . . . . . 72Coreografiar . . . . . . . . . . . . 72Corn . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Cos (saxòfon) . . . . . . . . . . . 20Country . . . . . . . . . . . . . . . 45Cròtals. . . . . . . . . . . . . . . 105Curt (so) . . . . . . . . . . . . . . 12

Dansa . . . . . . . . . . . . . . . . 43Decibels (dB) . . . . . . . . . . . 12Didjeridú . . . . . . . . . . . . . . 93Diferencias. . . . . . . . . . . . . 43Discantus. . . . . . . . . . . . . . 30Dixieland . . . . . . . . . . . 33, 97Djembé . . . . . . . . . . . . . . . 92Dodecafonisme. . . . . . . . . 103Dulcimer . . . . . . . . . . . . . . 80

Duo . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67Durada (so) . . . . . . . . . 12, 13

Efa . . . . . . . . . . . . . . . 44, 68Elegia . . . . . . . . . . . . . . . . 78Embocadura . . . . . . 20, 32, 56Enharmònic . . . . . . . . . . . . 41Ensalada . . . . . . . . . . . . . . 43Espiritual negre . . . . . 96, 100Esquella. . . . . . . . . . . . . . 105Expressionisme . . . . . . . . 103

Fantasia. . . . . . . . . . . . 43, 78Faristol. . . . . . . . . . . . . . . . 80Filet . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44Folk . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Forma musical . . . . . . . . . . 36Forma vocal . . . . . . . . . . . . 54Fort (so). . . . . . . . . . . . . . . 12Fossat . . . . . . . . . . . . . . . . 27Free jazz. . . . . . . . . . . . . . . 97Fuga . . . . . . . . . . . . . . 36, 55Fusion . . . . . . . . . . . . . . . . 97Futurisme. . . . . . . . . . . . . 103

Gallarda . . . . . . . . . . . . . . . 43Gamelan . . . . . . . . . . . . . . 85Gènere musical . . . . . . . . . 49Gong . . . . . . . . . . 19, 93, 105Greu (so) . . . . . . . . . . . 12, 13Güiro . . . . . . . . . . . . . . . . 105Guitarra . . . . . . . . . . . . . . . 96

Hard bop . . . . . . . . . . . . . . 97Harmonia . . . . . . . . . . . . . . 24Hertz . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Impressionisme . . . . . . 78, 91Impromptu . . . . . . . . . . . . . 78Intensitat . . . . . . . . . . . 12, 13

Jazz . . . . . . . . . . . . 85, 96, 97Joc de pedals . . . . . . . . . . . 80Joglar. . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Í n d e x a l f a b è t i c d e t e r m e s


K’in . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Kinnor . . . . . . . . . . . . . . . . 19Koto . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Lied . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79Lieder . . . . . . . . . . . . . . . . 79Línia melòdica . . . . . . . . . . 24Línies addicionals . . . . . . . . 69Lira . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Llarg (so) . . . . . . . . . . . . . . 12Llotja . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Luthier . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Madrigal. . . . . . . . . . . . . . . 42Mainstream . . . . . . . . . . . . 97Mànec (contrabaix) . . . . . . . 68Maquinisme . . . . . . . . . . . 103Maraques. . . . . . . . . . . . . 105Marimba . . . . . . . . . . . . . 105Martells . . . . . . . . . . . . . . . 80Masurca. . . . . . . . . . . . . . . 78Melodia . . . . . . . . . . . . . . . 24Membrana . . . . . . . . . . . . 104Merengue. . . . . . . . . . . . . . 85Metal·lòfon. . . . . . . . . . . . 105Microtò . . . . . . . . . . . . . . . 85Microtonalisme. . . . . . . . . 103Minimalisme. . . . . . . . . . . 103Minuet . . . . . . . . . . . . . 36, 37Missa . . . . . . . . . . . . . . . . 42Moment musical . . . . . . . . . 78Motet. . . . . . . . . . . . . . . . . 42Música. . . . . . . . . . . . . . . . 24Música absoluta . . . . . . . . . 49Música aleatòria . . . . . 49, 103Música àrab . . . . . . . . . . . . 84Música celta. . . . . . . . . . . . 45Música concreta . . . . . . . . 103Música culta. . . . . . . . . . . . 49Música de cambra . . . . . . . 49Música descriptiva . . . . 48, 49Música dramàtica . . . . . . . . 49Música electroacústica . . . 103Música electrònica . . . . . . 103Música ètnica. . . . . . . . . . . 84Música incidental . . . . . . . . 49Música indígena . . . . . . . . . 85Música instrumental 43, 49, 78Música mixta . . . . . . . . . . . 49Música popular . . . . . . . . . . 49Música profana. . . . 31, 42, 49Música programàtica. . . . . . 49

Música pura . . . . . . . . . . . . 49Música religiosa . . . . . 42, 49Música vocal . . . . . . . . 49, 79Musicoteràpia. . . . . . . . . . . 60Músics d’avantguarda . . . . 103Músiques del món . . . . . . . 84

Nacionalisme . . . . . . . . 78, 90New age. . . . . . . . . . . . . . . 61Nocturn . . . . . . . . . . . . . . . 78Notació musical . . . . . . . . . 30Novelette . . . . . . . . . . . . . . 78

Obertura . . . . . . . . . . . . . . 55Obertura acústica . . . . . . . . 44Oboè d’amor . . . . . . . . . . . 15Òpera. . . . . . . . . . . 54, 66, 79Òpera-ballet . . . . . . . . . . . . 72Opereta . . . . . . . . . . . . . . . 79Oratori . . . . . . . . . . . . . . . . 54Organum . . . . . . . . . . . . . . 30Orquestra romàntica . . . . . . 79Orquestrar . . . . . . . . . . . . . 15Ostinato . . . . . . . . . . . . . . . 14

Passió . . . . . . . . . . . . . . . . 54Pavana. . . . . . . . . . . . . 40, 43Pavelló. . . . . . . . . . 20, 32, 56Pedal . . . . . . . . . 80, 104, 105Pentatònic . . . . . . . . . . . . . 19Piano . . . . . . . . . . . . . . 80, 96Pianoforte . . . . . . . . . . . . . 80Piano preparat . . . . . . . . . 103Pica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68Pistons . . . . . . . . . . . . . . . 32Pizzicato. . . . . . . . . . . . . . . 44Platea . . . . . . . . . . . . . . . . 27Plats . . . . . . . . . . . . . . . . 105Poema simfònic . . . . . . 78, 87Polifonia. . . . . . . . . . . . . . . 30Politonalisme . . . . . . . . . . 103Polonesa . . . . . . . . . . . . . . 78Pont. . . . . . . . . . . . 44, 68, 81Post bop . . . . . . . . . . . . . . 97Preludi . . . . . . . . . . . . . . . . 55Primària (forma) . . . . . . . . . 36Punta (arc) . . . . . . . . . . . . . 45

Quartet . . . . . . . . . . . . . . . 67Quaternària (forma). . . . . . . 36

Quintet. . . . . . . . . . . . . . . . 67Raga . . . . . . . . . . . . . . . . . 85Ragtime . . . . . . . . . . . . . . . 97Rapsòdia . . . . . . . . . . . . . . 78Reggae . . . . . . . . . . . . . . . 85Renaixement . . . . . . . . . . . 42Ressonància (pedal) . . . . . . 80Ricercare . . . . . . . . . . . . . . 43Ripieno . . . . . . . . . . . . . . . 55Ritme. . . . . . . . . . . . . . . . . 24Romança sense paraules . . 78Romanticisme . . . . . . . . . . 78Rondó . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Sala d’espectadors . . . . . . . 27Salsa . . . . . . . . . . . . . . . . . 85Salteri . . . . . . . . . . . . . . . . 80Saxòfon . . . . . . . . . . . . 20, 96Serialisme . . . . . . . . . . . . 103Serialisme integral . . . . . . 103Sheng . . . . . . . . . . . . . . . . 19Shofar . . . . . . . . . . . . . . . . 19Silenci . . . . . . . . . . . . . . . . 13Sil·làbica . . . . . . . . . . . . . . 31Síncope . . . . . . . . . . . . . . . 76Simfonia . . . . . . . . . . . 67, 78Singspiel . . . . . . . . . . . . . . 62Siringa . . . . . . . . . . . . . . . . 19Sitar . . . . . . . . . . . . . . 19, 92So . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12So determinat . . . . . . . . . 104So indeterminat . . . . . . . . 104Son cubà . . . . . . . . . . . . . . 85Sonata. . . . . . . . . . 36, 55, 67Sopranino (saxòfon) . . . . . . 20Soprano (saxòfon). . . . . 20, 21Soprano de coloratura (veu). 63Sordina . . . . . . . . . . . . . . . 32Soroll. . . . . . . . . . . . . . . . . 12Strombós . . . . . . . . . . . . . . 56Suau (so) . . . . . . . . . . . . . . 12Suite . . . . . . . . . . . . . . . . . 55Suport (trompeta) . . . . . . . . 32Swing. . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Tablâ . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Taló (arc) . . . . . . . . . . . . . . 45Tapa harmònica . . . . . . 44, 68Tarantel·la . . . . . . . . . . . . . 78Taula harmònica . . . . . . . . . 81Teatre noh . . . . . . . . . . . . . 85Teclat. . . . . . . . . . . . . . . . . 80


Tècniques actives (musicoteràpia). . . . . . . . . . 61Tècniques passives (musicoteràpia). . . . . . . . . . 61Tema amb variacions . . . . . 36Tema musical . . . . . . . . . . . 36Tenor (saxòfon) . . . . . . . 20, 21Tensor (timbala) . . . . . . . . 104Ternària (forma) . . . . . . . . . 36Tetragrama . . . . . . . . . . . . . 30Third stream. . . . . . . . . . . . 97Tiento . . . . . . . . . . . . . . . . 43Timbal . . . . . . . . . . . . . . . 105Timbala . . . . . . . . . . . . . . 104Timbre (so). . . . . . . . . . 12, 13Toccata . . . . . . . . . . . . 43, 55

Tof . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Transpositor . . . . . . . . . . . . 68Triangle . . . . . . . . . . . . . . 105Trio . . . . . . . . . . . . . . . 37, 67Trobador . . . . . . . . . . . . . . 31Trombó . . . . . . . . . . . . 57, 96Trompa . . . . . . . . . . . . 56, 57Trompeta . . . . . 19, 32, 57, 96Tub . . . . . . . . . . . . . . . . . 105Tub acústic. . . . . . . . . . 32, 56Tuba . . . . . . . . . . . . . . . . . 57Tudell. . . . . . . . . . . . . . . . . 20Tumbes . . . . . . . . . . . . . . . 81Tympanon . . . . . . . . . . . . . 80

Una corda (pedal) . . . . . . . . 80

Vals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78Vàlvula. . . . . . . . . . . . . . . . 56Vara (arc) . . . . . . . . . . . . . . 45Variació . . . . . . . . . . . . . . . 43Vibràfon . . . . . . . . . . . . . . 105Vina. . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Viola . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Violí . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44Violoncel . . . . . . . . . . . . . . 45Virtuosisme . . . . . . . . . . . . 78Voluta . . . . . . . . . . . . . 44, 68

Xil·lòfon . . . . . . . . . . . . . . 105


1

2

3

6

4

7

5

8• Audició: Suiteper a flauta dolçaen La menor - G. Ph. Telemann• El ball de la ci-vada (popular ca-talana)• Rosa amarillade Texas (populara me r i cana)

C o n c e p t e s

• Les qualitats del so: altura (agut i greu), du-rada (llarg i curt), intensitat (fort i suau)• So i soroll• Les qualitats del so en la música• Sabies que… • Activitats

unitat

pàg. 12

unitat

pàg. 24

unitat

pàg. 36

unitat

pàg. 48

unitat

pàg. 60

unitat

pàg. 72

unitat

pàg. 84

unitat

pàg. 96

• Els elements fonamentals de la música: melo-dia, ritme i harmonia (acord)• L’art de compondre• Sabies que… • Activitats

• La forma musical: primària, binària, ternària iquaternària (binària doble)• Rondó, tema amb variacions, minuet• Audicions: Quintet per a piano i corda en LaMajor, Op. 114 D.667 “La Truita” (tema amb va-riacions) - Schubert / Minuet en Sol Major -Beethoven• Activitats

• La música descriptiva , gèneres musicals• Audicions: Simfonia núm.6 en Fa Major, Op.68“Pastoral” - Beethoven (música descriptiva) /Suite Holberg, Op. 40 (música instrumental) -Grieg / Cantique de Jean Racine Op. 11 - Fauré(música mixta) / Gloria en Re Major, RV 589 - Vi-valdi (música mixta i religiosa)• Sabies que… • Activitats

• La música com a teràpia , musicoteràpia• Audició: Shizuku - Kitaro (new age)• Sabies que…

• El ballet: origens i evolució, el ballet al Roman-ticisme, els ballets russos• Coreografiar• Audició: El llac dels cignes, Op.20 - Tchaikovsky• Sabies que… • Activitats

• Músiques del món, un viatge per altres cultu-res• Música ètnica• La música a: l’Àfrica, Amèrica, Àsia, Oceania• Sabies que…

• El jazz: origens i estils• Audició: Down by the Riverside - Espiritualnegre• Sabies que…

A u d i c i ó

• Bolero - Maurice Ravel: explicacióde l’obra, ressenya biogràfica delcompositor, orquestració• Orquestrar, oboè d’amor, clarinetpiccolo• Sabies que… • Activitats

• El vol del borinot - Nicolai Rimski-Kórsakov: explicació de l’obra, argu-ment, ressenya biogràfica delcompositor • Conceptes relacionats amb l’òpera(fossat, sala d’espectadors, platea,llotjes)• Sabies que… • Activitats

• Va, pensiero - Giuseppe Verdi: expli-cació de l’obra, ressenya biogràficadel compositor , estructura de l’obra(ron dó), guia d’audició• Activitats

• En un mercat persa - Albert W. Ke-tèlbey: explicació de l’obra, ressenyabiogràfica del compositor, guia d’au-dició

• La flauta màgica - Wolfgang Ama-deus Mozart: explicació de l’obra, ar-gument, personatges de l’obra,ressenya biogràfica del compositorFragments: Der Hölle Rache, Dasklinget so herrlich, Pa-pa-pa papa-gena• Sabies que… • Activitats

• Concert per a piano núm.5 en Mibe moll Major, Op.73 “Emperador” -Beethoven: explicació de l’obra,orquestració, ressenya biogràfica delcompositorFragments: Allegro (1r mov.), Adagioun poco mosso (2n mov.), Rondó (3rmov.)• Sabies que…

• El Moldau - Bedrich Smetana: expli-cació de l’obra, ressenya biogràficadel compositor, guia d’audició• El poema simfònic

• El amor brujo - Manuel de Falla: ex-plicació de l’obra, argument, orques-tració, estructura, ressenyabiogràfica del compositor • Fragment: Dansa ritual del foc• Sabies que…

C a n ç ó

• La cançó de lesbananes (ChristianBruhn - adap.: J. Vi -go)• Activitats

• El gripau blau(cançó folk - adap.:J. Ma. Andreu)• El folk

• Amor que tensma vida (a 2 veus)(pavana: dansaanònima s. XVI)• La pavana• Oh, arbre sant(popular alema-nya)

• Puff, el dracmàgic (P. Yarrow-Lipton - adap.: R.Casajoana)

• El compàs 6/8• La calma de lamar (popular cata-lana)• Activitats

• Rosa de bardis -sa (Schubert)• Balaio (popularbrasileira)• Activitats

• Yupi-ya - Popular• Miau, miau (cà -non a 3 veus) (me-lodia francesa)• Activitats

• Espiritual negre• Down by the Ri-verside (espiritualnegre)• Activitats

F l a u t a

• Taula de digita-cions: recapitula-ció• Cançó del lladre(popular catalana)• Agermanats(tradicional suïs -sa, adap.: O. Mar-torell)

• La donna è mo-bile (Rigoletto) (G.Verdi)• El cucut de l’avi(H.C. Work)

• La flauta al Re-naixement • El sol# i el la b(no -tes enharmòniques)• Fum, fum, fum(popular catalana)• Ya se van lospastores (popularde León)

• La flauta al Barroc• La bella Lola(havanera popu-lar)• Do, re, mi (R.Rodgers, adap.:Amat, Casanova)

• La flauta al Clas-sicisme• És l’hora dels a -déus (popular es-cocesa)• Cha, cha, cha(Amat, Casanova,De Borja)

• Mi’ y Fa’ (aguts)• Melodia popular(popular america -na)• Epo i tai tai e(popular ha -waiana)

• La flauta alsegle XX• Perdut en la im-mensa mar blava(popular esco-cesa)• “Son” a la flauta(Amat, Casanova,De Borja)

11 Editorial BOILEAU

6

4

7

5

8

1

2

3

• Instruments del món: origens, característiques• Djembé, sitar, koto (arpa japonesa), gong.didjeridú• Audició: Dansa Buma (Camerún - djembé) /Godan-Kinuta (Japó - duet de kotos) / RãgaPurvi-Kalyan (Índia - sitar - Pandit Ravi Shan-kar)/ música tradicional de la Xina (gong) /música dels aborígens nord-australians (didje-ridú)

• La música al Renaixement: societat, música reli gio sa , mis -sa, motet, música profana, madrigal, música instrumental,formes instrumentals• Audició: Qui rise o Tirsi - Monteverdi (madrigal) / Diferenciassobre las vacas - Cabezón• Sabies que…

MÚS ICA 6 – EDUCAC IÓ PR IMÀR I A

unitat

pàg. 12

unitat

pàg. 24

unitat

pàg. 36

unitat

pàg. 48

unitat

pàg. 60

unitat

pàg. 72

unitat

pàg. 84

unitat

pàg. 96

H i s t ò r i a

• La música a la Prehistòria: situació del període en el temps,la música i la societat• La música a l’Antiguitat: situació del període en el temps,civilitzacions importants, instruments• Audició: Epitafi de Seikilos (anònim)• Sabies que…

• La música a l’Edat Mitjana: societat, cant gregorià, Guidod’Arezzo, tetragrama, música profana, trobadors i joglars• Audició: Hosanna fillio David (cant gregorià) / Tant m’abelisjois et amor e chans (cançó trobadoresca) - Berenguer dePalou• Sabies que… • Activitats

• La música al Barroc: societat, formes vocals, òpera, músicainstrumental• Audició: Orfeo (Vanne Orfeo) - Monteverdi (òpera) /El Mes-sies (Al·leluia) - Händel (oratori) / Concert de Brandenburgnúm. 2 (3r mov.) - Bach (concerti grossi) • Sabies que…

• La música al Classicisme: societat, òpera , formes instru-mentals• Audició: Simfonia en Re Major núm.101 “El rellotge” (2nmov.) - Haydn / Concert per a clarinet en La Major, K.622 (3rmov.) - Mozart• Sabies que…

• La música al Romanticisme: origens, societat, movimentcultural, música instrumental, formes instrumentals, poemasimfònic, simfonia, orquestra romántica, música vocal, lied,òpera, opereta• Audició: Estudi en do menor, Op. 12 “Revolucionari”- Cho-pin / Oda a l’alegria (9a simfonia) - Beethoven / Heideröslein(lied) - Schubert• Sabies que…

• La música nacionalista: origens, diferents escoles i autors• L’Impressionisme: origens, desenvolupament del movimentimpressionista• Audicions: Sevilla (Suite española) - Albéniz (Nacionalismeespanyol) / Prélude a l’après-midi d’un faune - Debussy (Im-pressionisme)

• La música al segle XX: societat, desenvolupament de lesarts• Etapes: fins a la Segona Guerra Mundial, nous corrents d’a-vantguarda de la segona meitat del segle XX• Stravinsky; Schönberg i el Dodecafonisme• Audició: L’ocell de foc (Ronda de les princeses) - Stravinsky/Cinc peces orquestrals Op. 16 (Peripecia) - Schönberg / Paci-fic 231 - Honegger• Sabies que…• Activitats

I n s t r u m e n t

• El saxòfon: característiques, origen, partsde l’instrument, gràfic, tipus, quartet de sa-xòfons• Audició: Quadres d’una exposició (El vellCastell) - Moussorgsky/ Three J’s Blues -Ellington• Sabies que…

• La trompeta: origens, característiques,parts de l’instrument, gràfic, evolució • Audició: Concert per a trompeta en Mi be-moll Major (3r mov.) - Haydn / Cornet ChopSuey - Armstrong• Sabies que…• Activitats

• El violí: origens, característiques, parts del’instrument , gràfic, tècniques• Família de la corda fregada• Audició: Zapateado Op.23 - Sarasate /Polka-Pizzicato - Strauss (Johann i Joseph)/ Anight at O’Neills - Knowles (música celta)• Sabies que…

• La trompa: origens, característiques, partsde l’instrument , gràfic, etimología del nom• Família del vent-metall• Audició: Concert per a trompa en Mi be-moll Major K.495 (3r. mov) - Mozart / Elsomni d’una nit d’estiu (Nocturn) - Mendels-sohn / American Patrol - Meacham• Sabies que… • Activitats

• El contrabaix: origens, característiques,parts de l’instrument, gràfic• La clau de Fa en 4a línia / línies addi-cionals• Audició: Carnaval dels animals (Elefant) -Saint-Säens / The precious Jewell - Acuff• Sabies que… • Activitats

• El piano: origens, característiques, partsde l’instrument, gràfic, interior del piano• Audició: Carnaval, Op.9 (Florestan, Chia-rina, Pantalon i Colombina) Schumann/ Fre-nesí - Domínguez• Activitats

• La percussió: origens, característiques• Instruments de so determinat: timbala,campanes tubulars, celesta, etc.• Instruments de so indeterminat: caixa, tim-bal, bombo, etc.• Audició: Així parlà Zaratustra Op. 30 - Richard Strauss / Ionització - Varèse• Sabies que… • Activitats

C a n t a t a

• L’ordinador(Amat, Casanova,De Borja)

• Els meus amics(Amat, Casanova,De Borja)

• Estar enamorat(Amat, Casanova,De Borja)

• Rumba dels exà-mens (Amat, Ca-sanova, De Borja)

• Tot és possible(Amat, Casanova,De Borja)

• Què volem ser(Amat, Casanova,De Borja)

• Bastonets, for-quilles i ganivets(Amat, Casanova,De Borja)

• No ens diguemadéu (Amat, Ca-sanova, De Borja)


1

Freqüència i intensitat de les ones sonores

El so és una sensació auditiva produïda per la vibració d’un cos sonor, que es transmet per l’aire en formad’ones sonores fins arribar a la nostra oïda.

Per definir el so hem de tenir en compte les seves qualitats: l’altura (agut o greu), la durada (llarg o curt),la intensitat (fort o suau) i el timbre (diferents tipus de so).

L’altura del so depèn de la freqüència de l’ona,és a dir, de la velocitat de les vibracions del cos sonor.L’altura del so es mesura en hertzs.

Agut: més nombre de vibracions per segon.Greu: menys nombre de vibracions per segon.

La durada del so depèn del temps que es mantéla vibració del cos sonor o objecte que produeix el so,és a dir de la persistència de l’ona i es mesura en se-gons.

Llarg: més persistència de les vibracions.Curt: menys persistència de les vibracions.

C o n c e p t e s

pres

sió

de l’

aire

S’anomena so a aquella sensació acústica agra-dable a l’oïda i soroll a la que hi resulta desagrada-ble.

Físicament, la diferència entre so i soroll ve do-nada per la forma de les ones sonores. Quan són re-gulars el resultat és el so, i quan són irregulars ialeatòries es produeix el soroll.

vibracions regulars

so

baixa freqüència

distància

pres

sió

de l’

aire

alta freqüència

distància

pres

sió

de l’

aire

baixa intensitat

distància

pres

sió

de l’

aire

alta intensitat

distància

vibracions irregulars

soroll

La intensitat del so depèn de l’amplitud de les vi-bracions del cos sonor. Aquesta qualitat del so és in-dependent de l’altura. Així doncs, un so pot ser moltagut i alhora molt suau o molt fort i, de la mateixa ma-nera, un so pot ser molt greu i alhora molt suau o moltfort.

Fort: més amplitud de les vibracions.Suau: menys amplitud de les vibracions.

El timbre del so depèn del cos sonor o objecteque el produeix i ens permet reconèixer la font sonorade la qual prové. Podem dir que és el color del so.

És el resultat sonor dels harmònics o sons se-cundaris que acompanyen el so principal. Cada cos ge-nera unes ones sonores diferents.

El grau d’intensitat del so i del soroll es mesura en decibels,

que s’abreuja dB.

L e s q u a l i t a t s d e l s o

S o i s o r o l l

Un material flexible o elàstic, com la corda d’una guitarra o la pell d’un timbal,

produeix sons de més duradaque un material rígid,

com ara la fusta de les castanyoles o de la caixa xinesa.

Editorial BOILEAU13

& œœ

B

?

&

w ˙ œ jœ rœ rKœ rKKœ

π p P F f ƒ fp S

agut

L’altura es representa per mitjà de les notes, ques’escriuen dins i fora del pentagrama. Com més amuntestan més agudes són, i com més avall, més greus.

Per representar gràficament les diferents altu-res del so s’utilitzen diverses claus.

Clau de Sol per a les notes delsregistres agut i mitjà.

Clau de Do per a les notes dels re-gistres mitjà i greu.

Clau de Fa per a les notes del re-gistre greu.

La durada del so es representa per mitjà de les fi-gures musicals: rodona, blanca, negra, corxera, se-micorxera, fusa i semifusa. Cadascuna té una duradaestablerta que es correspon amb un nombre determi-nat de pulsacions o temps.

La intensitat es representa, a la partitura, ambels termes d’intensitat o dinàmiques, que indiquen elgrau de força amb què s’interpreten les notes o bé elspassatges musicals.

La intensitat és de gran importància en l’ex-pressió musical, ja que aporta varietat i riquesa a lamúsica, per la diversitat de contrasts que proporciona.

El timbre és la qualitat que condiciona el color del’instrument musical o veu que interpreta la partitura.

El timbre ens permet diferenciar dos sons de lamateixa altura, intensitat i durada però de diferentcolor. Per tant, és la qualitat que ens permet relacio-nar el so amb l’instrument o la veu que el produeix.

Per designar el timbre, utilitzem adjectius com:brillant, fosc, clar, transparent, envellutat, potent,opac…

En els conjunts instrumentals i en l’orquestra,les diferents combinacions tímbriques serveixen perdonar varietat de color sonor.


La ciència que estudia el so és l’acústica, que és una branca de la física.

L’exposició prolongada a un ambient sorollós produeix estrès, problemes de son, falta de descans, mal de cap…

La contaminació acústica es produeix quan el nombre de decibels és molt elevat.

Activitats

1. Investiga sobre l’aplicació del so a la medicina.2. Indaga sobre el nombre màxim de decibels permesos en llocs públics (hospitals, bibliote-

ques…).

u n i t a t 1

S a b i e s q u e …

El silenci és la manca de so i és un element molt important en la música.

L e s q u a l i t a t s d e l s o e n l a m ú s i c a

greu


A B &43 œb œ œ œ œ œ œ œ œ œb œ œ œ œ œ œ œ

& œ œ œ œ œ œ œ ‰ Jœb œ œb Jœ œb Jœ œ œ

& œb œ œ œ œ œb œ œ œ3

œb œ œb œb œ œ œ œ ˙ jœ ‰

& .œN jœ œ œ œ œ œ œb œ œ œ3

œ œ œ œ œ œb œ& œ œ œb œ œœœ œ œ œ œ œb

? œb œb œ œœ œ œ œœœ œb œ

? œ œ œb œ œb œ œ œ œb œb œ œ œ œ œ œ Œ Œ

&43 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

& œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

& œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ ˙ jœ ‰ œ .œ œ œ œ œ œ

& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

& œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ jœ ‰ Œ Œ

B o l e r oM a u r i c e R a v e l

43 .. 3 3

3 3 3 3

El 1928 la ballarina Ida Rubinstein va de-manar a Ravel que li escrivís un ballet. Elcompositor va crear una obra original en un

sol moviment que es caracteritza per un ritme i untempo invariables, amb una melodia obsessiva que esva repetint una i una altra vegada insistentment.

El Bolero es va estrenar a l’Òpera Garnier de Parísel 20 de novembre del 1928; immediatament va es-devenir un gran èxit i es va difondre per tot arreu. Ésuna de les obres més famoses del compositor i s’haconvertit en un referent de la música del segle XX.

L’obra està acompanyada, des del principi fins alfinal, per un ostinato rítmic que interpreta la caixa:

A u d i c i óu n i t a t 1

Aquest ostinato es repeteix 169 vegades en tota l’obra.

La tasca del percussionista és fonamental, ja que no pot anticipar-se ni endarrerir-se. Ha de ser rigorós enaquest ostinato, que es repeteix de manera incessant durant uns quinze minuts.

Aquesta obra consta de dos temes, A i B, que es repeteixen nou vegades cadascun sense cap modificació.L’originalitat de l’obra rau en la combinació sempre nova dels instruments, l’acompanyament amb l’ostinato rít-mic i la intensitat que va creixent, des d’un pianissimo fins a un espectacular final fortissimo.

15 Editorial BOILEAU

01

MP3


L’any 1993 ocupava el primer lloc de la classificació mundial de la Societat d’autors, compositors i editors de música.

Tot i que el saxòfon no forma part de l’orquestra simfònica, Ravel el va incloure en l’orquestració del Bo-lero.

Quan acaba un concert d’orquestra el director felicita el primer violí o concertino. Quan acaba un con-cert per a piano felicita el pianista… Però quan acaba el Bolero de Ravel, a qui felicita és al percussio-nista.

Sovint, en la interpretació del Bolero de Ravel, el percussionista es situa al davant de l’orquestra, a propdel director, com si fos un solista.

Activitats

1. Percudeix l’ostinato rítmic del Bolero.2. Solfeja el tema A.3. Segueix la melodia mentre escoltes l’obra.4. Toca amb la flauta el tema A.5. Busca més informació sobre Maurice Ravel.6. Escolta el Bolero i digues els instruments que sonen cada vegada que escoltem el tema.

S a b i e s q u e …

Orquestrar una obra és designar a cada instrument

la part que més s’adequa a les seves característiques

de timbre i tessitura.

Maurice Ravel va néixer el 1875 a Ciboure(País Basc francès) i va morir el 1937 a París.De ben petit marxà amb la seva família a

París, on va viure gairebé tota la vida. Va estudiar alconservatori de la mateixa ciutat amb el compositorfrancès Gabriel Fauré (1845 -1924).

Algunes de les seves obres tenen un caràcter irònic,influït per Erik Satie (compositor francès, 1866-1925),i d’altres acusen una clara influència del jazz.

Ravel fou un artista amb un estil molt personal.

Caracteritzat per ser molt meticulós, va arribar a serun gran orquestrador, sens dubte el millor de tots elstemps.

Algunes de les seves obres per a piano són Jeuxd’eau, Miroirs, Ma mère l’oye, Gaspard de la nuit.També va compondre obres per a orquestra: La valse,Pavane pour une infante défunte, Rapsodie Espagnole.Ballets: Daphnis et Chloé, Le tombeau de Couperin,Bolero. Òpera: L’heure espagnole, L’enfant et les sor-tilèges.

Escoltem el Bolero de Maurice Ravel (1875 - 1937), inspirat en una dansa característica espanyola.Malgrat ser concebut com un ballet, el Bolero en la seva versió de concert ha arribat a ser una de

les obres musicals més interpretades arreu del món.

Per a l’orquestració del Bolero, Ravel vautilitzar, a més dels instruments habituals, d’al-tres de no tant freqüents com l’oboè d’amor,

el clarinet piccolo, el clarinet baix i la trompeta picco-lo.

L’oboè d’amor és un oboè mezzosopranoen La, que sona una 3a menor més greu que l’o-boè estàndard.

El clarinet piccolo és el més agut de la família dels clarinets.

Orquestració: 2 flautes, flautí, 2 oboès (el segon oboè d’amor), corn anglès, clarinet piccolo, 2 clarinets, clari-net baix, 2 fagots, contrafagot, 4 trompes, trompeta piccolo, 3 trompetes, 3 trombons, tuba, 3 saxòfons, per-cussió, celesta, arpa, corda (violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos).

u n i t a t 1

Documents

C. Amat A. Casanova - boileau-music.com fileMP3 Música C. Amat A. Casanova Provença, 287 Tel.: 93 4877456 / Fax: 932155334 08037 Barcelona e-mail: [email protected] web: