Butllet£­ tardor 2011 1 - meteo.cat 1 BUTLLET£† CLIM£â‚¬TIC ESTACIONAL. TARDOR DEL 2011 Data del document:

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Butllet£­ tardor 2011 1 - meteo.cat 1 BUTLLET£†...

  • 1

    BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. TARDOR DEL 2011 Data del document: 22 de desembre del 2011 La tardor del 2011 ha estat càlida a tot el territori català. Pel que fa a la pluviometria, ha estat irregular, essent des de molt plujosa a bona part del litoral nord, fins a seca a bona part de la meitat oest, sobretot a punts del Prepirineu occidental i del litoral sud. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu caracteritzar climàticament la tardor del 2011 i analitzar les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913. Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la tardor mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

    1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la tardor del 2011 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

    2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor, segons dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

    2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

    2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

    3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la tardor a l’Estartit

    1 http://www.obsebre.es/

    2 http://www.fabra.cat

    3 http://www.meteoestartit.cat/

  • 2

    Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

    Qualificació

    PPT total enregistrada respecte de la mitjana

    climàtica

    Qualificació

    Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

    molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 °C sec normal plujós molt plujós

    entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

    càlid normal fred molt fred

    entre +3 °C i +0,5 °C entre +0,5 °C i -0,5 °C entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

    En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent. En termes climatològics, s’entén que la tardor comprèn els mesos de setembre, octubre i novembre; l’hivern, els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig i l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior. L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

    4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

    Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

  • 3

    1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la tardor del 2011 a tot Catalunya 1.1 Temperatura La tardor del 2011 ha estat càlida a tot el territori català, especialment a bona part del Prepirineu, punts de la Catalunya Central, plana de Vic i sectors del prelitoral i litoral Central. Per contra, les àrees on les anomalies positives han estat menys importants corresponen a la Costa Brava, exceptuant el seu sector més septentrional i la confluència entre les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès. Durant els tres mesos de la tardor, pràcticament no s’han enregistrat anomalies negatives. Si bé el setembre i l’octubre van ser càlids o normals, va ser durant el novembre quan els valors de temperatura van estar més allunyats, en general, dels valors mitjans climàtics. Així, aquest últim mes va ser decisiu en el balanç final estacional, clarament càlid. Les tardors més càlides dels darrers 20 anys han estat les del 2009, 2011, i sobretot, 2006. Fins a mitjans del mes d’octubre van predominar les situacions anticiclòniques, que van barrar el pas als fluxos freds, i per tant, van evitar la baixada de la temperatura. A partir de llavors, van dominar les baixes pressions, però aquesta situació tampoc va suposar una baixada significativa dels valors tèrmics degut als fluxos del sud i de l’est que hi anaven associats.

    Totes les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades per l’SMC han enregistrat una anomalia tèrmica per sobre de +0,5 °C, però cap d’elles ha superat l’anomalia de +3 °C. A continuació es mostra una taula amb les anomalies iguals o superiors a 2,6 °C:

    Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C) Castellnou de Bages el Bages 2,9 Barcelona - el Raval el Barcelonès 2,9 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 2,9 Clariana de Cardener el Solsonès 2,9 Perafita Osona 2,8 Tàrrega l'Urgell 2,8 la Quar el Berguedà 2,7 Orís Osona 2,7 el Canós la Segarra 2,7 Lladurs el Solsonès 2,7 Montserrat - Sant Dimes el Bages 2,6 Vilanova de Meià la Noguera 2,6 Gurb Osona 2,6 Muntanyola Osona 2,6 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 2,6

    Taula 1: Anomalies positives més altes corresponents a la tardor del 2011

  • 4

    Episodis de temperatura més destacats Durant la tardor del 2011 s’han produït diversos episodis en què la temperatura ha estat protagonista. Les situacions anticiclòniques han donat lloc a valors de temperatura màxima elevada, inversions tèrmiques i amplituds tèrmiques remarcables, mentre que durant el predomini de les baixes pressions s’han enregistrat en general valors de temperatura mínima considerablement elevats i màximes dins de la normalitat. Les baixades puntuals de temperatura han estat associades al pas de fronts. Tot seguit es detallen els episodis més destacables: • Entre el 8 i l’11 de setembre es van superar els 35 °C a àmplies zones de la Catalunya Central, el Pla

    de Lleida i la vall de l’Ebre. A més, aquests dies es va superar el rècord de temperatura màxima per a un mes de setembre a 7 de les EMA que gestiona l’SMC amb més de 10 anys de dades. Aquesta pujada de la temperatura va ser provocada per l’estabilitat atmosfèrica donada per les altes pressions, combinada amb una circulació zonal (vents de l’oest) en alçada, a uns 5.500 metres.

    • Del 18 al 19 de setembre es va produir una baixada important de la temperatura, provocada pel pas d’un front acompanyat per una massa d’aire fred procedent d’altes latituds.

    • Del 3 al 5 d’octubre es van enregistrar valors de temperatura màxima diària superiors a 30 °C a

    molts sectors del litoral i prelitoral, algunes zones baixes de l’interior i punts del Prepirineu. Es van superar rècords de temperatura màxima a 28 de les 125 estacions de la XEMA amb almenys 10 anys de dades. Cal destacar també durant aquest episodi les amplituds tèrmiques assolides a les fondalades, on els valors de temperatura mínima van ser relativament baixos i els valors de temperatura màxima molt elevats, arribant a amplituds tèrmiques diàries entre 20 i 25 °C, o fins i tot, puntualment, superiors.

    • Entre els dies 10 i 13 d’octubre es va produir una altra calorada semblant a l’anterior, però encara

    més accentuada. El llindar dels 30 °C es va superar a totes les comarques del litoral, prelitoral, Catalunya Central i a les valls del Pirineu i Prepirineu. En canvi, a gran part de les comarques de Ponent, la temperatura màxima hi va quedar per sota. Es va superar el rècord per a un mes d’octubre a més de la meitat de les estacions de la XEMA amb almenys 10 anys de dades. En algunes EMA, fins i tot es va donar la circumstància que la temperatura màxima va ser la més elevada de l’any 2011. Pel que fa a l’amplitud tèrmica diària, va ser també més accentuada que a l’episodi anterior, fregant els 30 °C al fons de la Cerdanya.

    Durant el novembre no es van enregistrar episodis diferenciats en què la