Embed Size (px)
Citation preview
ReportatgesBursatella leachi, el primer opistobranqui exòtic de CatalunyaArmina neapolitana, cita a les Illes Medes
El punt de mostreigEs Caials, Cadaqués
Opistobranquis poc conegutsCarminodoris boucheti
TylodinaButlletí informatiu del GROCN
úmer
o 1
/ Tar
dor 2
011
2
Coordinació: Guillem Mas i Antoni López-Arenas.
Maquetació: Antoni López-Arenas.
Portada: Diaphorodoris papillata.Foto: Antoni López-Arenas.
Presentació
Benvolguts amics,
Teniu a la pantalla el segon número del butlletí informatiu del GROC, una entitat que amb només dos anys de vida ja acull a més de 40 entusiastes dels opistobranquis, els nudibranquis i la vida petita en ge-neral, amb els quals compartim immersions i coneixements durant tot l’any.
L’objectiu d’aquest butlletí és doble: per una banda vol ser un canal d’informació sobre les nostres acti-vitats i el nostre funcionament intern de cara als socis, però per l’altra també vol ser una publicació on la ciutadania pugui trobar-hi les fotografies més impactants, les observacions més destacades i els estudis més recents dels opistobranquis del mar català. I parlo de mar català perquè, tot i que el GROC va comen-çar a Catalunya, a les Illes Balears s’està formant un prolífic nucli d’opistoviciosos, com podreu comprovar a l’apartat d’observacions destacades.
En aquest número comptem amb la col-laboració d’en Boris Weitzman del Centre d’Es-tudis Avançats de Blanes, que ens explica la colonització que està realitzant el primer opisto-branqui exòtic del litoral català; del doctor Ma-nuel Ballesteros de la Universitat de Barcelona, que ens descriu dues espècies poc habituals a casa nostra; i d’en Josep Maria Dacosta del grup d’estudis Marenostrum, que ens resumeix el se-guiment d’opistobranquis de la cala Es Caials de Cadaquès des de l’any 2000.
Esperem que us agradi i que almenys hagueu aprés alguna cosa nova després de llegir-lo.
De cara als associats, aprofito per informar-vos que durant el primer trimestre de 2012 sereu convidats a l’assemblea que realitzarem per fer el tancament de l’any 2011, on presentarem la feina feta durant el 2011 i la que ens proposem fer el 2012 amb la vostra ajuda.
No us oblideu d’enviar-nos les observacions d’opistobranquis que feu, per poc importants que us semblin*!!
Guillem Mas CornetPresident del GROCDesembre del 2011
* OBSERVACIONS: Tothom qui vulgui pot col-laborar amb el GROC enviant les seves obser-vacions o fotografies d’opistobranquis, amb la data i el lloc on s’han realitzat, a l’adreça:
Notícies
Reportatges Bursatella leachi, el primer opis-tobranqui exòtic de CatalunyaArmina neapolitana, cita a les Illes Medes
El punt de mostreig Es Caials, Cadaqués
Observacions destacades
Opistobranquis poc coneguts Carminodoris boucheti
221911
36
3
Notícies
Cursos de formacióDurant l’estiu de 2011 el GROC va realitzar quatre cursos de formació: tres cursos bàsics d’introducció i un curs avançat d’identificació, tots ells a l’Escala, en els que van participar-hi 22 alumnes i 7 guies del GROC. Tots els cur-sos són eminentment pràctics i tenen un dia de durada. Consten d’una sessió teòrica de dues hores i dues immersions, normalment una des de costa i l’altra en vaixell. El primer curs d’introducció va tenir lloc l’11 de juny, en col·laboració del centre Mateua Dive. Hi van participar 5 persones i es van observar 29 espècies diferents, entre elles Tritonia ma-nicata. Més informació.
El segon curs d’introducció es va fer el 9 de ju-liol, també amb Mateua Dive, i va ser el que va tenir una major demanda, havent d’ampliar les places previstes fins a 8. Es van observar 27 espècies diferents entre les que va destacar Petalifera petalifera. Més informació.
El tercer curs d’introducció va tenir lloc el 7 d’agost i l’objectiu era formar els voluntaris in-ternacionals de Kenna Ecodiving, una entitat de l’Escala que organitza activitats de volunta-
riat ambiental submarí per gent de tot el món. El curs va ser en anglès i ens hi va ajudar en Miguel Lurgi, un soci del GROC amb grans co-neixements d’opistobranquis i un nivell alt de l’idioma. Durant el curs es van observar 28 es-pècies i la més apreciada va ser Chromodoris luteorosea. Més informació.
El curs avançat d’identificació es va realitzar el 16 de juny. Hi van participar 4 persones i es van observar 25 espècies, entre elles un al-tre Chromodoris luteorosea, una espècie molt vistosa i poc habitual.
Esperem que l’any vinent els alumnes que han participat en els cursos d’introducció facin un passet més i organitzem més cursos avançats d’identificació!
Sortides tècniquesA l’estiu el GROC va iniciar un programa de sortides tècniques, només obertes als socis, per conèixer els punts de seguiment d’opisto-branquis que hi ha al llarg del litoral català de la mà dels seus responsables. Les dues pri-meres sortides van tenir lloc al Pont de l’Ener-gia de Badalona (Barcelonès) i a la cala Llobe-ta de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). Curs organitzat amb Kenna Ecodiving.
Chromodoris luteorosea. Foto: Antoni López-Arenas.
4
Notícies
La sortida al Pont de l’Energia es va realitzar el 28 de juliol a la tarda i hi van participar 7 socis, entre els quals s’hi comptaven els seus responsables: en Francesc Carbonell i la Mò-nica Alonso. Es varen observar 5 espècies, al-gunes de les quals no s’havien observat mai en aquest punt, com ara Onchidoris neapolita-na. Més informació.
La sortida a Cala Llobeta es va realitzar el 15 d’octubre i hi van participar 12 socis. Les se-ves responsables, Pili Vendrell i Carolina Gar-cia, juntament amb el guia local Joan Garcia, van organitzar la sortida amb tot detall i els re-sultats de la prospecció van ser molt bons: 17 espècies diferents i nombroses primeres cites per la cala com Spurilla neapolitana, Discodo-ris maculosa, Paradoris indecora o l’encara més rara Berthella stellata.
El mateix dia de la sortida a cala Llobeta es va aprofitar per fer una immersió a la Badia dels Alfacs, un lloc interessant per la presència de la llebre de mar exòtica Bursatella leachii i un xuclador de saba específic de les praderies de Caulerpa prolifera, Oxynoe olivacea. Aquesta immersió va ser organitzada per en Guillem Mas i la Irene Figueroa. Hi van participar 9
persones i es van observar diversos exem-plars d’Oxynoe, però desafortunadament cap de Bursatella.Les properes sortides tècniques seran a la Costa Brava durant el període de tardor-hi-vern 2011-2012.
Col·laboracióEl GROC i la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS) de Mataró han iniciat un projecte conjunt amb l’objectiu de fer un re-cull de les espècies d’opistobranquis presents en les praderies de posidònia d’aquest muni-cipi del Maresme.
Des de fa més de 15 anys l’SPAS realitza un seguiment anual de tres praderies de posi-dònia amb la col·laboració de submarinistes voluntaris. A partir del 2011 l’SPAS reserva 4 places en cada una de les sortides perquè els membres del GROC puguin realitzar els mos-trejos d’opistobranquis pertinents. El GROC, per la seva banda, s’ha compromès a entregar un informe anual amb els resultats dels mos-trejos. El 2011 ja s’han realitzart dues sortides amb observacions tant interessants com un Eubranchus doriae.
Participants de la sortida a les Terres de l’Ebre després d’haver trobat la Oxynoe olivacea.
Oxynoe olivacea. Foto: Josep Lluis Peralta.
5
Notícies
Les dades obtingudes en aquestes sortides es complementaran amb les observacions realit-zades pels socis que acostumen a fer immer-sions per la zona: Francesc Carbonell, Òscar Montferrer, Josep Lluis Peralta i Marc Peralta.
PremsaDurant l’estiu 2011 el GROC ha aparegut en diversos mitjans de comunicació:
L’Associació d’Amics del Parc Naturals dels Aiguamolls de l’Emporda (APNAE) va publi-car un article sobre els opis-tobranquis, escrit pel nostre soci Josep Maria Dacosta, a la seva revista: El Bruel. Llegir l’article.
El 2 de setembre es va realitzar una entrevista a en Guillem Mas, president del GROC, al programa Ones de Mar, de Mataró Ràdio. Escoltar l’entrevista.
A principis de setembre el programa Veda Abi-erta del Canal Caza y Pesca va emetre un re-portatge sobre el GROC i els opistobranquis i
va fer una petita entrevista a un representant de la nostra entitat. Veure vídeo.
Exposició Mima 2011Del 10 al 22 de juny el GROC va realitzar, amb col·laboració amb el consell Municipal de l’Es-tartit i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Me-des i el Baix Ter, una exposició de fotografies d’opistobranquis en el marc del Festival Inter-nacional d’Imatge i Medi Ambient de l’Estarit (MIMA).
L’exposició, que va tenir una bona acollida, constava d’una vintena de fotografies de gran format realitzades pels socis del GROC.
Calendari 2012Aquest desembre s’ha presentat el nou ca-lendari de paret del GROC, amb una sel-lecció de les millors fotografies realitzades pels socis, que han ce-dit de manera altruïsta. Més informació.
Fotografies exposades al MIMA.
Eubranchus doriae. Foto: Josep Lluis Peralta.
6
Bursatella leachi, el primer opistobranqui exòtic de CatalunyaPer Boris Weitzman
Al mes d’octubre del 2007, durant una campa-nya de prospecció a la badia dels Alfacs (Delta de l’Ebre), es va detectar un grup d’exemplars de l’opistobranqui Bursatella leachi sobre un fons fangós amb Cymodocea nodosa i Cauler-pa prolifera a 2 metres de fondària. Es tractava de la primera observació a Catalunya i a tot el litoral peninsular d’aquesta espècie pròpia dels mars tropicals.
La presència de Bursatella leachi al Mediterrani es va confirmar després d’una sèrie d’observa-cions a la conca mediterrània oriental, en concret a les costes d’Israel (1940), Turquia (1959) i Malta. L’any 1975 ja havia penetrat la conca occidental (Sicília i Nàpols) i el 1985 a l’Adriàtic (Ve-nècia i Eslovènia). Posteriorment es va trobar a Melilla (1996) i a Mallorca (2004). Va completar la seva conquesta mediterrània detectant-se a la Península Ibèrica a l’any 2007 al Delta de l’Ebre i el 2009 al Mar Menor (Múrcia).
El patró temporal de les cites, d’est a oest, indica que es tracta d’una espècie exòtica lessepsia-na, és a dir que hauria entrat al Mediterrani a través del Canal de Suez provinent del Mar Roig.Veure a Google Maps.
Reportatges
Punts citats on s’ha trobat la Bursatella leachi.
Bursatella leachii sobre un fons de fang i sorra a la badia dels Alfacs. Foto: Boris Weitzman.
7
Una vegada detectat a Catalunya, a l’estiu del 2008 els pescadors de Sant Carles de la Rà-pita avisaren que les seves xarxes s’omplien de masses toves i llefiscoses que mai abans havien vist i que els hi provocaven molèsties a l’hora de netejar les arts de pesca. Les va-ren descriure com masses d’animals d’aspec-te molt estrany de color grisenc amb taques fosques i prolongacions per tot el cos. A l’es-tiu de 2011, treballadors d’una piscifactoria de Vilanova i la Geltrú també varen observar desenes d’animals peluts d’uns 10 centíme-tres que es passejaven per la part inferior de les gàbies. En ambdós casos es tractava de Bursatella leachii. La seva ràpida expansió, juntament amb els efectes negatius que ja està pro-vocant sobre certes activitats humanes, fa que podem estar parlant d’una espècie amb caràcter invasor.
A partir d’ara caldrà fer un seguiment de la seva expansió i determinar quins efectes pot tenir so-bre els ecosistemes marins i sobre les poblacions d’opistobranquis amb qui comparteix l’hàbitat, malgrat que pel moment no sembla que entri en conflicte amb altres espècies autòctones per la seva alimentació basada en cianobacteris.
Bursatella leachi (de Blainville, 1817)
Fílum Mollusca, Classe Gastropoda, Subclasse Opisthobranchia, Ordre Anaspidea, Família Apli-siidae.
Bursatella leachi és un opistobranqui anaspideu, és a dir, una llebre de mar. És un animal bas-tant aparent que pot mesurar fins a 15 centímetres, amb el cos de color variable, entre gris bru i verdós, que presenta petits ocels de color blau i rosa.
El més caracterísitc és que té el cos com-pletament recobert de papil·les erectes i ramificades que fan honor al seu nom en anglès: Ragged Sea Hare (Llebre de mar esparracada). Els rinòfors presenten una morfologia molt similar a aquestes papil·les i per això costa diferenciar-los i saber en quina posició es troba l’animal.
Reportatges
Exemplars amb postes sobre les gàbies de la piscifactoria de Vilanova i la Geltrú. Foto: Ariel Fantón.
Bursatella leachi a la badia dels Alfacs. Foto: Boris Weitzman.
8
La seva alimentació és detritívora, i pastura les capes superficials del fang tot ingerint algues cia-nofícies. Les seves poblacions poden protagonitzar explosions demogràfiques i presentar tempo-ralment grans densitats (fins a més de 500 individus per metre quadrat) la qual cosa pot provocar molèsties als pescadors durant algunes setmanes.
Bibliografia
• WEITZMANN, B., GARCIA, M. i BALLESTEROS, E. Primera cita de la llebre de mar Bur-satella leachi (de Blainville, 1817) a la costa mediterrània peninsular. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural (2007-2009), 75: 153-154. Veure l’arxiu en PDF.
• WEITZMANN, B., GARCIA, M. Cebrian, E., i BALLESTEROS, E. Les invasions biològiques en el medi marí: exemples i impactes a la mediterrània occidental. L’Atzavara (2009), 18: 39-49. Veure l’arxiu en PDF.
• WEITZMANN, B., GARCIA, M, López , V. i Gaia, N. Bursatella leachi, una nova espècie ma-rina introduïda al delta de l’Ebre. SOLDÒ (2010), 34: 17.
• MURILLO, L., MURCIA, F.J., (2009). Primera cita de Bursatella leachi de Blainville, 1817 (Mo-llusca, Gastropoda, Aplysiidae) en la Península Ibérica. Notic. Soc. Esp. Malac. 52-38.
• OLIVER, J. A. & TERRASA, J. 2004. Primera cita de Bursatella leachi (de Blainville, 1817) (Mollusca, Opistobranchia) a Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 47: 37-42.
• RUDMAN, W.B., 1998 (July 27) Bursatella leachii de Blainville, 1817. [In] Sea Slug Forum. Australian Museum, Sydney. Available from http://www.seaslugforum.net/factsheet/bursleac
En Boris Weitzmann treballa al Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC realitzant el segui-ment de les espècies invasores al litoral català per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Reportatges
9
Cita d’Armina neapolitana a les Illes MedesPel Dr. Manuel Ballesteros
En el curs d’algunes immersions realitzades aquest estiu per diversos membres del GROC als voltants del Meda-llot, a uns 38 m de profunditat en fons de sorra gruixuda, s’han pogut observar diversos exemplars d’una espècie de nudibranqui molt poc conegut a les costes catalanes: Armina neapolitana (Delle Chiaja, 1824). Els exemplars observats mesuraven al voltant de 20 mm. de longitud. Aquesta espècie només estava citada anteriorment a les aigües catalanes en caladors d’arrossegament del litoral de Blanes (Domènech, Àvila & Ballesteros, 2006).
No és estrany que es coneguin poques dades d’aques-ta espècie, i en general dels arminacis, ja que viuen en substrats tous poc freqüentats pels bussejadors, són ge-neralment d’aigües profundes i a més tenen hàbits exca-vadors. Per aquest motiu les cites existents corresponen en general a exemplars capturats amb arts de ròssec en campanyes oceanogràfiques.
Les característiques principals d’aquesta espècie són la seva coloració beix clar i les estries lon-gitudinals del cos, unes 10 a cada costat d’una central pigmentada de color blanc; aquestes estri-es són alternativament gruixudes i fines essent les gruixudes acolorides de blanc. Un altre detall que destaca és una franja transversal blanquinosa a la zona mitjana del dors. Els rinòfors tenen laminetes longitudinals, són blanquinosos però tenen una mica de pigment fosc en la seva zona anterior. Destaca també la presència d’un marge frontal ribetejat de blanc que l’animal utilitza per
poder excavar a la sorra. Les brànquies no són visibles en vista dorsal de l’animal ja que estan si-tuades, com en les altres espècies d’Armina, sota els marges laterals del mantell i consten d’una sèrie de petites làmines disposades obliquament. El peu és molt ampli, sobresurt lleugerament pels costats del cos i és semitransparent però amb la vora pigmentada de blanc.
Altres espècies d’Armina de les costes catalanes són A. maculata i A. tigrina. La primera d’elles és inconfusible per la seva coloració ataronjada, els
Armina neapolitana al seu medi.Foto: Enric Madrenas.
Armina neapolitana començant a enterrar-se.Foto: Manuel Ballesteros.
Reportatges
10
seus tubercles arrodonits blanquinosos del dors i l’absència d’estries longitudinals. A. tigrina té també el dors estriat com A. neapolitana però té més estries (fins a unes 30), és de tons foscos i de major mida arribant a assolir als 80 mm de longitud.
La biologia de l’A. neapolitana no és coneguda, en tot cas se sap que les espècies d’Armina viuen en fons tous on es troben alcionaris (Alcyonium palmatum), pennatulacis (Pen-natula phosphorea, Veretillum cynomorium) i gorgònies com Eunicella verrucosa però es desconeix què és el que mengen (possiblement invertebrats infaunals), com és i com efectuen la posta, el seu desenvolupament embrionari i els detalls del seu cicle biològic.
El Dr. Manuel Ballesteros forma part del Grup de Recerca en Biologia i Ecologia Bentòniques del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona on, des de 1975, s’ha dedicat a morfologia, faunística i ecologia de mol·luscs opistobranquis. També és cofundador i Soci d’Honor del GROC.
Esquema de l’Armina neapolitana.
Reportatges
11
Es Caials, Cadaqués Per Josep Mª Dacosta
El mostreig d’opistobranquis a la cala d’Es Caials ja es feia al 1981 i fins a dia d’avui s’hi ha observat un total de 80 espècies diferents, gràcies a la gran varietat d’hàbitats submarins que trobem en aquest petit racó de la Costa Brava de Cadaqués. La petita calanca de Es Caials és un paradís per a les “immersions d’infanteria” (des de la platja). La cala es troba a redós de la punta de s’Oliguera, al nord de la vila de Cadaqués, i té un accés còmode amb vehicle, ja que el camí està totalment asfaltat i es pot aparcar davant mateix de la platja. La situació es pot veure en els mapes següents:
Es Caials és una cala arrecerada de la tramuntana, el vent del Nord dominant a la zona, però en canvi està exposada al llevant, el vent de l’Est, com gairebé tota la costa catalana. En cas de llevantada, l’opció menys dolenta –si no volem quedar-nos “en terra”– es cabussar-se a la veïna badia de Portlligat, on Anna Domènech publicà el seu treball d’opistobranquis. Aquest punt d’immersió permet sortir a peu des de la llongada –és a dir, la riba del mar– i arribar fins als 28 metres de fondà-ria, una bona profunditat que ens permet observar molta biodiversitat. Val a dir que la d’Es Caials és un platjola poc freqüenta-da, fins i tot a l’istiu, ja que tot i ser petita, quan fa bon temps hi ha barques amarra-des; per tant podrem fer la immersió amb relativa tranquil·litat. Els hàbitats que podrem prospectar en el transsecte són les roques de poca fondà-
Font: Parc Natural de Cap de Creus. Font: Institut de Cartografia de Catalunya (ICC). Font: ICC.
Accés a la cala d’Es Caials. Foto: Miquel Pontes.
El punt de mostreig
12
ria –amb algues de llocs il·luminats a la part superior– i l’ambient infralapidícola a la cara inferior, l’alguer de posidònia, el precoral·ligen, el coral·ligen i els fons detrítics. Tots aquests hàbitats, més la intensitat de prospecció han comportat un llistat exhaustiu d’espècies. La diversitat de comunitats submarines i la comoditat d’accés al mar fa que Es Caials sigui un dels indrets on el Dr. Manuel Ballesteros porta els seus alumnes universitaris a fer pràctiques de biologia. El mostreig d’opistobranquis a la cala d’Es Caials va començar al 1981, on el Dr. Manuel Balleste-ros ja recol·lectava dades sobre aquest grup animal a la costa ca-talana. Al 1995 l’indret era visitat assíduament pels membres del Club GEAS de l’Empordà i, a partir de 2000, amb immersions mensu-als regulars, pels components del grup d’estudis M@re Nostrum, els quals publicaren les seves obser-vacions en l’article “Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empor-dà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus” (Veure el document en PDF). Arran de la constitució del GROC el 2010, Es Caials ha esdevingut un punt de la xarxa de mostreig d’aquesta associació, que hi aplica un protocol de seguiment qualitatiu (Veure Tylodina nº0).
Hàbitats de Caials
1. Comunitat d’algues de fons soms ben il·luminats (algues fotòfiles)
Una de les particularitats de Caials és que, a l’inici del transsecte, cal nedar una certa distància fins que no s’assoleix una mica de profunditat. Per aquest motiu, resulta una zona de bany poc atractiva per als turistes però, en canvi, ofereix moltes oportunitats per observar els opistobranquis que viuen entre les algues de llocs ben il·luminats i amb hidrodinamis-me moderat com Acetabularia acetabulum i Padina pavonica. El llimac més abundant és Elysia timida i, amb menys freqüència, s’hi detecta Philine aperta.
Perfil del transsecte d’Es Caials (Josep Mª Dacosta).
Elysia timida. Foto: Miquel Pontes.
El punt de mostreig
13
2. Comunitat infralapidícola
La roca dominant a Cadaqués és la pissarra, i les se-ves lloses, polides pel mar, són les que trobem tam-bé a sotaigua. Aquestes llesques reben el nom local de passanelles i per la seva forma són molt fàcils de mostrejar. Sota seu hi localitzarem diversos organis-mes protegits de la insolació, de l’hidrodinamisme i dels depredadors. Algunes de les espècies que s’hi han identificat són: Spurilla neapolitana, Dendrodo-ris limbata, Jorunna onubensis i ocasionalment hi apareixen exemplars d’Hypselodoris sp., Chromo-doris krohni, Platydoris argo i Aplysia punctata que probablement hi cerquen refugi. 3. Alguer de posidònia
Es Caials acull un alguer de posidònia a poca fondària, a uns tres metres de profunditat, aproxi-madament. A tan poca aigua ha sofert els efectes dels ancoratges i temporals, per la qual cosa està distribuït en clapes, sense continuïtat. El seu estat de conservació és mediocre però, mal-grat tot, la llevantada del 26 de desembre de 2008 no l’afectà sensiblement.
La seva prospecció no resulta massa còmode pre-cisament per la seva poca fondària ja que hi ha ten-dència a mostrejar-la a la tornada de la immersió, amb l’ampolla d’aire quasi buida i amb menor control de flotabilitat. Així, esdevé recomanable escrutar-la fora de l’istiu, quan passen moltes barques per anco-rar a la platja o bé salpar cap a mar obert.
S’hi ha comprovat la presència de Cuthona geno-vae, a la base de les fulles de la posidònia, i Polyce-ra quadrilineata, la qual recorria els briozous Electra posidoniae del damunt de les fulles. 4. Espècies epibionts d’organismes de poca fondària
En el fons marí des Caials, un cop passada la comunitat de posidònia, comença un relleu de roca orientat al sud que va davallant al llarg de tota la immersió i ens serveix com a guia per no perdre’ns: anirem resseguint la base d’aquesta roca, allà on s’uneix amb el fons detrític. Cap als 13 metres de fondària trobem el vaixell enfonsat Llanishen que, totalment recobert d’al-gues presenta també bones oportunitats per fer troballes opistobrànquies.
Buscant fauna infralapidícola. Foto: Albert Ollé.
Polycera quadrilineata. Foto: Miquel Pontes.
El punt de mostreig
14
Seguint aquesta paret de roques observem que aquestes canvien progressivament la cobertura al-gal i apareixen, cada cop més, recobertes d’algues vermelles i brunes, més adaptades que les algues verdes a la menor insolació típica d’aquestes fondà-ries. És en aquest substrat, conegut com a precoral-ligen, que s’hi desenvolupen diversos organismes que esdevenen el substrat per a determinats opis-tobranquis.
Així tenim diversos exemples clàssics:
• L’alga Halimeda tuna amb Bosellia mimetica. En les observacions es pot constatar que no és fre-qüent a la zona i no tots els tal·lus de l’alga acu-llen el mol·lusc.
• El cnidari Eunicella singularis. En algunes de les branques d’aquesta gorgònia es pot observar Tritonia nilsodhneri enrotllada a la tija del cnida-ri. Tanmateix damunt dels organismes epibionts d’aquesta gorgònia blanca s’hi acampa Cuthona caerulea, força comuna en aquests topants sub-aquàtics.
• Sobre un altre cnidari, Eudendrium sp., s’hi ob-serven freqüentment Flabellina affinis i Cratena peregrina i amb les seves postes, de color malva per al primer i blanc per a la segona.
• L’esponja groga Aplysina aerophoba. En aquesta esponja hi viu i hi menja Tylodina perversa.
• La ploma de mar, Aglaophenia pluma, on al seu damunt hi brosteja Doto koenneckeri.
5. Coral·ligen
A diferència del coral·ligen més vistós de la Mediterrània, el d’aquesta cala pràcticament no té gorgònia roja (Paramuricea clavata), de la que només s’hi troben alguns exemplars molt loca-litzats. En canvi, dins les cavitats de roca típiques d’aquest hàbitat s’hi troba el corall vermell (Corallium rubrum).
El derelicte del Llanishen. Foto: Albert Ollé.
Bosellia mimetica. Foto: Miquel Pontes.
Flabellina affinis. Foto: Albert Ollé.
El punt de mostreig
15
A partir dels 20 m, seguint la “immersió clàssica”, te-nim unes crestes rocalloses, amb una paret cavor-cada, amb concavitats, que arriba fins el fons detrí-tic. En aquests forats, hi abunda el corall vemell, els briozous i les esponges, així com alguns dels opis-tobranquis identificats en aquesta zona: Discodoris atromaculata i espècies del gènere Hypselodoris com a troballes freqüents, i Phyllidia flava o Janolus cristatus com a troballes ocasionals. 6. Fons detrític
Tal com s’ha comentat anteriorment, el fons detrític de la cala està format principalment per tros-sos de pissarra /esquists arrodonits per l’acció erosiva del mar. Són característics per ser planers i de forma ovalada, circular, el·líptica, en funció del desgast.
Aquest tipus de substrat es troba a la part central de la cala i arriba fins a la cota batimètrica inferior, situ-ada a uns 28 metres de fondària. En les immersions diürnes, i a partir dels 20 metres, aquest llit de cò-dols no presenta gairebé opistobranquis. En ocasi-ons s’hi troba algun Hypselodoris picta divagant i, de forma excepcional, s’identifica algun Umbraculum umbraculum.
Inventari dels opistobranquis de Caials
Presentem aquí la llista de les 80 espècies diferents trobades i documentades pels avui dia membres del GROC a Es Caials des de l’any 1981 fins l’actualitat:
1. Aegires leuckarti (Vérany, 1853)2. Aldisa banyulensis (Pruvot-Fol, 1951)3. Aplysia fasciata (Poiret, 1789)4. Aplysia parvula (Guilding in Mörch, 1863)5. Aplysia punctata (Cuvier, 1803)6. Berghia coerulescens (Deshayes, 1838)7. Berthella ocellata (delle Chiaje, 1830)8. Berthella plumula (Montagu, 1803)
Janolus cristatus. Foto: Albert Ollé.
Umbraculum umbraculum. Foto: Miquel Pontes.
Berthella ocellata. Foto: Antoni López-Arenas.
El punt de mostreig
16
9. Berthella stellata (Risso, 1826)10. Bosellia mimetica (Trinchese, 1891)11. Caloria elegans (Alder and Hancock, 1845)12. Chromodoris britoi (Ortea & Perez, 1983)13. Chromodoris krohni (Vérany, 1846)14. Chromodoris luteorosea (Rapp, 1827)15. Chromodoris purpurea (Laurillard, 1831)16. Cratena peregrina (Gmelin, 1791)17. Crimora papillata (Alder and Hancock, 1862)18. Cuthona caerulea (Montagu, 1804)19. Cuthona genovae (O’Donoghue, 1929)20. Cuthona miniostriata (Schmekel, 1968)21. Cuthona ocellata (Schmekel, 1966)22. Cuthona sp123. Dendrodoris grandiflora (Rapp, 1827)24. Dendrodoris limbata (Cuvier, 1804)25. Diaphorodoris luteocincta (Sars, 1870)26. Diaphorodoris papillata (Portmann and Sandmeier, 1960)27. Dicata odhneri (Schmekel, 1967)28. Discodoris maculosa (Bergh, 1884)29. Dondice banyulensis (Portman and Sandmeier, 1960)30. Doris ocelligera (Bergh, 1881)31. Doto floridicola (Simroth, 1888)32. Doto koenneckeri (Lemche, 1976)33. Elysia flava (Aradas, 1847)34. Elysia gordanae (Thompson & Jaklin, 1988)35. Elysia timida (Risso, 1818)36. Elysia translucens (Pruvot-Fol, 1957)37. Elysia viridis (Montagu, 1804)38. Eubranchus farrani (Alder & Hancock, 1844)39. Facelina annulicornis (Chamisso and Eisenhart, 1821)40. Facelina coronata (Forbes & Goodsir, 1839)41. Facelina rubrovittata (Costa A., 1866)42. Facelinopsis marioni (Vayssière, 1888)43. Favorinus branchialis (Rathke in Müller, 1806)44. Flabellina affinis (Gmelin, 1791)45. Flabellina babai (Schmekel, 1972)46. Flabellina ischitana (Hirano&Thompson, 1990)47. Flabellina pedata (Montagu, 1815)48. Hancockia uncinata (Hesse, 1872)49. Hermaea bifida (Montagu, 1815)
Cratena peregrina. Foto: Albert Ollé.
Dondice banyulensis. Foto: Albert Ollé.
Facelina rubrovittata. Foto: Miquel Pontes.
El punt de mostreig
17
50. Hypselodoris bilineata (Pruvot-Fol, 1953)51. Hypselodoris fontandraui (Pruvot-Fol, 1951)52. Hypselodoris orsinii (Verany, 1846)53. Hypselodoris picta (Schultz, 1836)54. Hypselodoris tricolor (Cantraine, 1835)55. Hypselodoris villafranca (Risso, 1818)56. Janolus cristatus (Delle Chiaje, 1841)57. Jorunna onubensis (Cervera, García & García-Gómez, 1986)58. Jorunna tomentosa (Cuvier, 1804)59. Limacia clavigera (Müller, O.F., 1776)60. Marionia blainvillea (Risso, 1818)61. Onchidoris neapolitana (delle Chiaje, 1841)62. Paradoris indecora (Bergh, 1881)63. Peltodoris atromaculata (Bergh, 1880)64. Petalifera petalifera (Rang, 1828)65. Philine aperta (Linné, 1767)66. Phyllidia flava (Aradas, 1847)67. Piseinotecus gabinierei (Vicente, 1975)68. Placida dendritica (Alder & Hancock, 1843)69. Platydoris argo (Linnaeus, 1767)70. Pleurobranchus testudinarius (Cantraine, 1835)71. Polycera quadrilineata (O. F. Müller, 1776)72. Spurilla neapolitana (Delle Chiaje, 1823)73. Thuridilla hopei (Vérany, 1853)74. Trapania lineata (Haefelfinger, 1960)75. Trapania maculata (Haefelfinger, 1960)76. Tritonia manicata (Deshayes, 1853)77. Tritonia nilsodhneri (Marcus, 1983)78. Tritonia striata (Haefelfinger, 1963)79. Tylodina perversa (Gmelin, 1791)80. Umbraculum mediterraneum (Lightfoot, 1786)
Onchidoris neapolitana. Foto: Miquel Pontes.
Thuridilla hopei. Foto: Miquel Pontes.
Limacia clavigera. Foto: Antoni López-Arenas.
El punt de mostreig
18
Bibliografia• CERVERA, J.L. [et al.]. 2004. An annotated and updates checklist of the opisthobranch (Mo-
llusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipielagos). Boletín del Instituto Español de Oceanografía. Vol 20, Nums 1-4, pags 1-122.
• DACOSTA, Josep Mª [et al.]. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 40:107. Veure l’arxiu en PDF.
• DACOSTA, Josep Mª. 1999. El pecio del Llanishen. Veure l’article a M@re Nostrum.
• DOMENECH, Anna [et al.]. 2002. Spatial and temporal variability of the opisthobranch mo-lluscs of Port Lligat Bay, Catalonia, NE Spain. Journal of Molluscan Studies 68(1): 29-37.
• PONTES, Miquel [et al.]. 1996-2011. M@re Nostrum.
Cercant opistobranquis a Caials. Foto: Miquel Pontes.
El punt de mostreig
19
Espècies poc freqüentsEls criteris per avaluar l’interès de les observacions es basen en el número d’observacions prè-vies de l’espècie i en la seva abundància.
Armina neapolitana
Trobada per l’Àlex Lorente el dia 6 d’agost al Medallot, Illes Medes. Llegir reportatge en aquest número.
Foto: Miguel Barceló.
Cadlina pellucida
Trobada per la Lenka Juskaničová el dia 18 d’agost a la reseva marina del Toro, Mallorca.
Espècie poc abundant a les Illes Balears i en-cara no observada mai al litoral català.
Foto: Antoni López-Arenas.
Limenandra nodosa
Trobada per en Nando Darder el dia 21 d’agost a la reseva marina del Toro, Mallorca.
Espècie poc abundant tant al litoral català com a les Illes Balears.
Foto: Guillem Mas.
Phyllaplysia lafonti
Trobada per Irene Figueroa el dia 14 d’agost a la Punta del Romaní, L’Escala.
Observacions destacadesPrimavera - estiu 2011
20
Foto: Josep Lluis Peralta.
Elysia flava
Trobada per en Guillem Mas el dia 28 d’agost a es Caials, Cadaqués.
Foto: Pepe Servia.
Cyerce cristallina
Trobada per Pepe Servia el dia 2 de setembre a la cala Llobeta, l’Ametlla de Mar.
Primera cita pel litoral català.
Foto: Antoni López-Arenas.
Haminoea hydatis
Trobada per en Marc Bosch el dia 3 de se-tembre als Tascons petits, Illes Medes.
Foto: Guillem Mas.
Chelidonura africana
Trobada per en Guillem Mas el dia 3 de se-tembre a la Punta del Romaní, l’Escala.
Observacions destacadesPrimavera - estiu 2011
21
Comportaments curiosos
Diaphorodoris papillata i Diaphorodoris luteocincta copulant
Trobades per en Guillem Mas el dia 19 de juny a la Mar Menuda, Tossa de Mar.
Aquesta còpula planteja la incògnita si en re-sultarà cap exemplar mixt o serà nul·la. Tam-bé pot fer dubtar si les dues espècies des-crites no formaran part d’una mateixa, essent dues subespècies...
Foto: Antoni López-Arenas.
Flabellina babai: l’hora de la còpula?
Trobades per l’Antoni López-Arenas el dia 17 de setembre a la punta del Romaní, l’Escala.
Quatre parells de Flabellina babai copulant en una sola immersió, però a diferents indrets separats una vintena de metres. El mateix dia al matí, al mateix punt d’immersió també havi-en aparegut quatre exemplars, però cap d’ells estava copulant. Simple casualitat?
Llegir article al blog.
Fotos: Antoni López-Arenas.
Observacions destacadesPrimavera - estiu 2011
22
Carminodoris boucheti (Ortea, 1979)Pel Dr. Manuel Ballesteros
Descripció
La coloració de l’animal pot ser groguenca o ataronjada, però sempre destaca una franja de color marró migdorsal que va des de la zona branquial fins l’àrea interrinofòrica, i damunt d’ella hi ha una fina línia blanquinosa que envol-ta per darrera la baina de les brànquies.
El dors es veu “esquitxat” per petites puntuacions blan-quinoses que es corresponen amb petits tubercles cònics proveïts de diminutes espícules al seu interior. El mantell també és molt espiculós.
Els rinòfors són semitransparents a la seva base mentre que a la zona laminar és de color marró suau. L’orifici rinofòric està envoltat de 15 a 17 petites papil·les còniques blanquinoses.
La brànquia està formada per 6 a 8 fulles bran-quials tripinnades de color groguenc i quan estan esteses es mantenen en posició vertical, molt comprimides entre elles. La baina que envolta les fulles branquials és poc elevada i al seu mar-ge disposa també de petits tubercles pigmentats de blanc, que dona lloc al típic collaret blanc al voltant de les brànquies.
El peu és de color ataronjat i la boca disposa d’un parell de palps digitiformes semitranspa-rents.
A la seva anatomia interna destaca la ràdula, constituïda per nombroses fileres de dents de forma ganxuda, i a l’aparell reproductor disposa d’un penis armat d’unes 15 fileres d’espines.
A.- Dibuix de l’animal. B.- Rinòfor. C.- Posta i detall dels ous a la cinta.
Vista dorsal de Carminodoris boucheti.
Opistobranquis poc coneguts
23
Biologia
Es tracta d’una espècie de doridaci de mida reduïda; els pocs exemplars capturats o ob-servats fins ara han mesurat entre 5 mm i 22 mm de longitud.
Carminodoris boucheti viu a la cara inferior de pedres damunt esponges incrustants com Hymeniacidon perlevis (esponja coneguda fins fa poc com H. sanguinea), de la que sem-bla que es pot alimentar.
La posta està formada per una cinta de co-lor taronja d’uns 3 mm d’alçada, enrotllada en 3-5 voltes molt comprimides i d’uns 10 mm de diàmetre. Els ous mesuren al voltant de 100 micres i n’hi ha uns 8-9 a l’amplada de la cinta.
Distribució
L’espècie fou descrita per la ciència per el Dr. J.A. Ortega al 1979 gràcies a exemplars recol·lectats a la Concha de Artedo (Astúries) al 1977, fent referència el seu nom específic al Dr. Philippe Bouchet, eminent malacòleg del Museu Nacional d’Història Natural de París.Altres exemplars van ser recol·lectats al 1979 a la mateixa localitat asturiana. Més recentment, al 2002, Alma Sánchez va recol·lectar un exemplar de 22 mm (talla màxima coneguda de l’espècie) a 6 m de profunditat a La Seca, àrea de l’Estret de Gibraltar.
Fora de la península ibèrica s’ha recol·lectat en aigües de Sicília (Itàlia).
A les costes catalanes s’han trobat exemplars a la cala Sant Francesc (1979, 4 exemplars) i a Port Lligat (1992, un exemplar), però és provable que aparegui en altres indrets de la Costa Bra-va i que membres del GROC l’hagin vist a les seves immersions sense poder-lo identificar per la seva raresa. Ànim grocs, a revisar els vostres arxius fotogràfics...
A l’enllaç següent es troba la fitxa descriptiva de l’espècie al Sea Slug Forum amb informació bibliogràfica sobre ella: http://www.seaslugforum.net/find/carmbouc
A. Fotografia de l’animal viu. B. Rinòfor. C. Dibuix de l’animal en vista lateral (a: rinòfor; b: fulles
branquials; c: palps bucals). D. Dibuix de l’animal en vista ventral (d: palps vucals; e:
boca; f: peu sucat i enfonsat anteriorment; g: papil·la genital; h: peu).
E. Posta i detall dels ous a la cinta.
Opistobranquis poc coneguts
