Embed Size (px)
Citation preview
Temps de perdre
Laura, una noia de 17 anys, es debat entre la vida dura i monòtonade la fàbrica i l’esperança en un futur ple d’il·lusions. Ara li toca viu-re el temps de perdre, però no s’hi resignarà, i lluitarà perquè arribi eltemps de guanyar.
La novel·la Temps de perdre, de Maria Mercè Roca, comença quanla Laura, la protagonista, ja fa un any que treballa de planxadora en unafàbrica de texans. En el fragment que llegiràs, el narrador ens descriu lajornada laboral de la Laura, la seva manera de ser, les seves il·lusions ila relació que manté amb els companys i les companyes de la feina.
Per a tot hi ha el moment, i un temps per a cada cosa sota el sol.Temps d’infantar i temps de morir, […]temps de plorar i temps de riure,temps de lamentar-se i temps de ballar,temps de llançar pedres i temps d’aplegar-netemps d’abraçar i temps d’allunyar-se de les abraçades, […]temps de callar i temps de parlar,temps d’estimar i temps d’odiar,temps de guanyar i temps de perdre.
Eclesiastès 3, 1-8 (versicles reproduïts per l’autora a la primera pàgina de la novel·la).
La fàbrica és a l’entrada del poble, té una sola planta i està tota envoltada degespa. És un edifici de rajols* vistos, amb uns grans finestrals pintatsde blauet per on entra una llum que va canviant a mesura que van passantles hores. Vista de fora sembla una casa gran on un voldria viure però de din-tre, que és on la gent treballa tantes hores, és inhòspita*, plena del soroll in-fernal de les màquines; a primera hora hi fa fred i quan la caldera ha agafatel seu ritme hi fa massa calor, o sigui que fa de mal estar-hi, com a totes lesfàbriques. El torn de dia comença a les sis; mitja hora abans el despertadorde la Laura, que posa cada nit al darrere de la porta, li trenca violentamentel son profund. La noia no es concedeix ni un segon de mandra: s’aixeca comsi un ressort* l’empenyés, camina amb els ulls tancats fins a la cuina, enge-ga la cafetera, posa la llet al microones, s’acaba la tassa d’un glop*, es vesteixde pressa, agafa la bossa, es posa la jaqueta que hi ha al penja-robes del re-bedor, tanca la porta d’una revolada i baixa de dos en dos els graons del tramd’escala que hi ha fins al carrer. Gira la cantonada, s’esmuny per davant dela reixa abaixada de la botiga de queviures, i comença a córrer. Passa amb elgalop elegant de les seves cames llargues per davant de l’església, enfilael camí de la farmàcia, deixa enrere l’escola sense afluixar gens les passes i deseguida té la fàbrica allà, il·luminada per uns focus potentíssims que l’en-
98
Unitat 1 LECTURA
Objectius didàctics
& Llegir en veu alta una narració protagonitzada per una
noia que s’inicia en el món del treball i copsar-ne els trets
més significatius.
& Distingir les diferents modalitats de l’oració i utilitzar-
les adequadament d’acord amb la situació comunicativa
i el propòsit perseguit.
& Reflexionar sobre les propietats que ha de tenir un
text per millorar la creació textual.
& Treballar les característiques dels textos argumenta-
tius i practicar el debat.
& Reforçar i ampliar el vocabulari relacionat amb els ofi-
cis i les professions.
CONTINGUTS
Temps de perdreLectura
Les modalitats de l’oracióGramàtica
Les propietats del textÚs de lallengua
Els textos argumentatius. El debat
Tipus detextos
Oficis i professionsParlem-ne
5
10
15
Rajols. Rajoles, maons primso peces de ceràmica.
Inhòspita. Que no és gensacollidora.
Ressort. Allò que dóna im-pulsió a alguna cosa, queincita a actuar.
Glop. Quantitat de begudaque cap a la boca i es potempassar d’un sol cop.
Vocabulari
Unit
at1
La bellesa de la Laura és una bellesa na-tural, gens buscada; la calma que desprèn elseu cos flexible és una calma que s’encoma-na*. Però els seus ulls, essent com són delcolor de la mel, no són gens càlids: sónindòcils i cobejosos*, i més aviat desmen-teixen, posant-hi una mica de contrapunt,l’harmonia que desprenen les seves formes;la seva boca, quan els nervis o la ira la do-minen, es torça en una ganyota* involuntà-ria plena de vulgaritat. Mentre treballa can-ta, a vegades fins i tot xiula; té un xiulet debordegàs* que fa enfadar la seva mare, queli diu que xiular, com fumar i beure cervesa,és cosa de vailets: pobra de tu que ho facis,li adverteix. De fumar no fuma pas, ho haprovat i no li veu el què, però de cervesa síque en beu, li agrada que tingui molta escu-ma i enfonsar els llavis al got i treure’ls benxops i amb la llengua anar escurant* goludament* aquella inconsistència blan-ca i amarga. I de xiular, tu diràs: estira el morret i aspira i expira l’aire ambgràcia i enfila* cançons de moda en anglès que no acaba mai de saber del totquè diuen: ella a les tardes fa dos anys que estudia francès, perquè algunacosa s’ha de fer: planxar pantalons, ho té molt clar, no és una feina per a totala vida. Ara, però, passa els dies entre dues piles de texans, planxats i per plan-xar, i va movent les mans d’esma* sense cap gest superflu*, i metre una pilaes fa petita i l’altra s’engruixeix* té el cap ocupat en mil històries que ni ellasap quines són: somnia desperta i la imaginació se li dispara, i perfila pro-jectes ambiciosos i deixa respirar fantasies i desitjos molt amagats que ambla humitat del vapor lleven* i no li caben a dins.
A la fàbrica el temps no es mesura igual que a fora. La jornada es parteixen dues parts iguals, com dues mitges taronges, i el tall és l’esmorzar. LaLaura va a esmorzar al segon torn, diu que així li passa l’estona més de pres-sa; a més, s’aixeca dues vegades més al llarg de la jornada per anar al lavabo:així li sembla que enganya una miqueta el temps, que passa tan lent. Sempreva a esmorzar amb la Marga, la seva gran amiga, a qui admira i a qui es volassemblar perquè viu sola, perquè es fa poques preguntes i perquè no sem-bla pas que hi hagi res que l’amoïni* gaire. Avui la Laura ha portat del tau-lell de la cafeteria un entrepà de truita gloriós i un cafè amb llet, i la sevaamiga se la mira sorpresa. Que no feies règim?, li pregunta, però la Laura riui li assegura que demà comença. I després, seriosa, amb una queixa a la veu,li confessa que està dels pantalons fins al capdamunt i que només li falta pas-sar gana per ser infeliç del tot.
Les noies mengen assegudes a la taula del costat dels vidres i miren de reüllels seus companys: els repassen, els analitzen, els disseccionen i els puntuencom si fossin vedells en una fira. Ells fan el mateix i a la Laura li agrada: a
lluernen. S’atura a les jardineres de l’entrada, encalça* la noia que entra úl-tima i es barreja amb les seves companyes en silenci mentre va recuperantl’alè*. Deixa la jaqueta a l’armariet, es posa la bata, es corda els dos únics bo-tons que li queden i s’acosta a la seva màquina, al davant de la qual passa desde fa més d’un any bona part dels seus dies. Són tot just les sis i cinc minutsi la foscor que es veu a l’altra banda dels vidres és absoluta. El cor encara lifa mal de tant que li batega, les cames li tremolen una mica i quan es passala llengua per les genives* el gust del cafè amb llet li recorda que avui tam-poc no s’ha rentat les dents. Però li és igual: té vuit hores per recuperar-se ia més, al llit, s’hi està tan bé…
De dilluns a divendres, tot l’any, en el torn del matí o de la tarda, a lafàbrica manipulen texans nous per donar-los aspecte de gastats. La Laura tédisset anys i és planxadora. Treballa dreta, com tothom, sense post* ni plan-xa. A la seva esquerra hi té una pila de texans que li arriben del fons de lanau i que acaben de ser rentats a la pedra: la seva roba ha sofert qui sap elsgraus d’escalfor i el fregadís d’una tona de pedres blanques portades deTurquia que corren per dintre d’un tambor enorme i castiguen la roba, ladescoloreixen i li donen un aspecte gastat, com si algú ja els hagués dut anysi anys. Rentats, centrifugats, castigats, la Laura agafa els pantalons peça perpeça i els planxa; l’operació és absolutament mecànica però té el seu què,com totes les coses, i els passos en què consisteix s’han de fer a consciència.Un: s’agafen els pantalons i es pengen per la cintura. Dos: se subjecten elscamals per baix amb unes pinces, de manera que queden tancats. Tres: es dei-xa anar un raig de vapor dins els pantalons. Com que els camals són pinçatspels baixos, el vapor no pot sortir, infla la roba i la deixa tibant, estirada itova, amb un planxat una mica informal que s’adiu bé als texans. Quatre: esdeslliguen els camals i la cintura, es plega la peça i es posa a la pila de la dre-ta, amb els altres pantalons planxats.
10 11
LecturaUn
itat
1
Unit
at1
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
Encalça. Corre darrere la noiaper atrapar-la.
Alè. Respiració.
Genives. Part carnosa que re-cobreix les arrels de lesdents.
Post. Fusta de planxar.
Vocabulari
S’encomana. Es transmet, escomunica.
Cobejosos. Ambiciosos, quedesitgen altres coses.
Ganyota. Gest estrany fetamb la cara.
Bordegàs. Vailet, noi. Es diude manera informal.
Escurant. Netejant fins a nodeixar-ne ni una gota.
Goludament. Amb moltes ga-nes, voraçment.
Enfila. Entona, comença acantar.
D’esma. De manera mecàni-ca, sense pensar-hi.
Superflu. Innecessari.
S’engruixeix. Agafa gruix,creix.
Lleven. S’espongen, augmen-ten de volum.
Amoïni. Preocupi.
Vocabulari
Lectura
Lectural’estiu no porta res més que la roba interior a sota de la bata , i amb els mo-viments i la suor mostra les seves formes amb una naturalitat obscena*. Nosap encara fins a quin punt pot ferir amb el seu cos ni quantes batalles potguanyar amb les seves armes, però ho intueix i li agrada que la mirin, li agra-da la inseguretat que provoca en els seus companys com li agrada passejar-seper casa en sostenidors i confondre el seu pare i revoltar la seva mare. A la ca-feteria de la fàbrica tot es limita a mirades i comentaris de doble sentit, algu-na proposició poc seriosa. El joc no els porta a res, ho saben prou, i nomésserveix per desfogar-se. Però les noies no acaben de jugar net del tot: menys-preen* els companys perquè treballen a la fàbrica i tenen un futur més grisque les calderes on renten els texans, i no s’adonen que elles també hi són.
MARIA MERCÈ ROCA: Temps de perdre. Columna.
12 13
LecturaUn
itat
1
Unit
at1
Maria Mercè Roca va néixer el 1958 a Portbou, en el si d’una família humil. A dotze anys,durant els estius, fa de dependenta, experiència que testimonia en algunes de les seves narra-cions. A setze anys comença a treballar com a professora de català per a adults i alhora estu-dia la carrera de Filologia Catalana. Aquesta experiència li desperta l’interès per la literatu-ra, que servirà de companya en moments difícils de la seva vida. Un dels temes centrals queressegueix l’obra de l’autora és l’evocació d’una vivència dolorosa de la realitat quotidiana.
95
100
Obscena. Sense sentit del pu-dor, sense vergonya.
Menyspreen. Consideren queno tenen interès ni valor.
Vocabulari
Comprensió lectora
1.1. El text que has llegit es presenta dividit en qua-tre parts: a) retrata un personatge (la Laura); b) expli-ca a què es dedica (la seva feina); c) explica amb quies fa i com es relaciona amb els altres (els companys iles companyes de feina), i c) descriu el lloc on treba-lla (la fàbrica).
Digues amb quin ordre apareixen les informacionsanteriors: A la primera part el narrador …; a la segona …
1.2. La fàbrica, vista des de fora, sembla una cosa;però, vista de dintre, n’és una altra. Explica com sem-bla per fora i com és per dintre. Per què diu que fa demal estar-hi?
1.3. A la fàbrica on treballa la Laura manipulen texansnous. a) Explica el procés que se segueix per donar-los as-
pecte de gastats.b) En què consisteix la feina de la Laura? Quins pas-
sos ha de seguir?
1.4. La descripció física de la Laura es fa amb nomésquatre pinzellades referides al cos, els ulls i la boca. a) Com és i què desprèn el seu cos?b) De quin color té els ulls? Què els caracteritza? Què
contradiuen?c) Què li passa a la boca quan es posa nerviosa?d) Selecciona els tres adjectius que defineixen la ma-
nera de ser de la Laura: provocadora, moderada, in-conformista, indiferent, ambiciosa, resignada.
1.5. La Laura creu que planxar pantalons no és unafeina per a tota la vida; a més a més, confessa a la sevaamiga que n’està fins al capdamunt. Què fa per podertrobar, més endavant, una altra feina més interessant?
1.6. La Marga és una amiga a qui la Laura vol assem-blar-se. Què caracteritza la Marga que la fa diferent dela Laura?
1.7. A la cafeteria de la fàbrica, les noies miren de reüllels nois, i els analitzen i els puntuen; i els nois fan elmateix amb les noies.
activitatsactivitatsactivitats
activitatsactivitatsactivitats
a) Què provoca la Laura en els seus companys quanno porta res més que la roba interior a sota de labata?
b) Per què les noies no acaben de jugar net del tot enaquest joc de mirades i seducció?
Paraules i expressions
1.8. Diem que una paraula adquireix un sentit figu-rat o metafòric quan la utilitzem per designar una rea-litat que, encara que semblant o comparable, no ésben bé la que li correspon.
Explica quin significat tenen les paraules destaca-des en les expressions següents:a) Plena de soroll infernal.b) Passa amb el galop elegant de les seves cames llar-
gues.c) Un entrepà de truita gloriós.d) La Laura enfila cançons de moda en anglès.e) Fantasies i desitjos que amb la humitat del vapor
lleven.
1.9. El verb engruixir o engruixir-se és un derivat delnom gruix; però observa que el significat no és ben béel mateix quan és usat com a transitiu (Els constructorsengruixeixen les parets del túnel) i quan és usat com aintransitiu pronominal (Amb els anys, els troncs dels ar-bres s’engruixeixen): en el primer cas significa ‘aug-mentar el gruix d’una cosa’; i en el segon cas, ‘aug-mentar de gruix una cosa’.
a) Digues de quines paraules deriven aquests verbs: en-fonsar(-se); enfilar(-se); endurir(-se); emmirallar(-se).
b) Substitueix els fragments destacats en cursiva per lesformes corresponents dels verbs anteriors: – Una barca molt carregada pot anar cap al fons. /
Li agrada fer que penetrin els llavis al got.– La Laura agafa tot dret el camí de la farmàcia. /
Els escaladors pugen amb les mans i els peus per ro-ques molt dretes.
– L’egoisme fa tornar dur el cor. / El pa es torna dura mesura que passen els dies.
– L’emoció que sentien els cors veia formada la sevaimatge en els ulls. / L’estany donava per reflexió laimatge de la lluna.
1.10. Explica el significat de les paraules aspirar i ex-pirar; emigrar i immigrar; incloure i excloure; ascendiri descendir. D’acord amb els significats, digues si sónparaules sinònimes, antònimes o homònimes.
1.11. Substitueix les paraules destacades de les frasesde més avall per les expressions o frases fetes que apa-reixen en el quadre.
a) Mentre treballava, es feia il·lusions i fantasiejava.b) Una notícia com aquesta resulta difícil de pair.c) La Laura estava molt cansada de la feina que tenia.d) Em va prendre el jersei amb un moviment ràpid.e) Des de fa dies que sospito que parlen malament de mi.f ) El nen, des de dintre el cotxe, feia moviments amb
la cara.
Expressió personal
Expressió escrita
1.12. Redacta un text d’unes 200 paraules que con-tingui, en qualsevol lloc, una d’aquestes dues frases:a) La Laura ja ha trobat una nova feina.b) A mi també m’agradaria viure sol/sola com la Magda.
Expressió oral
1.13. Organitzeu un petit debat sobre els avantatgesi els inconvenients de viure sol o sola als 16 o 17 anys.Parleu també de com reaccionarien els vostres pares siun dia els diguéssiu que voleu marxar de casa perquèvoleu viure sols o soles. Com ho faríeu per tal deconvèncer-los?
activitatsactivitatsactivitats
activitatsactivitatsactivitats
Fer de mal… Resultar difícil o incòmode.
Estar fins al capdamuntd’una cosa
Estar molt cansat de suportaruna cosa.
Somiar desperto desperta
Fer-se il·lusions, fantasiejar.
Fer ganyotesFer moviments que contreuenles faccions de la cara.
Xiular-li a algúles orelles
D’una revolada
Sospitar que els altres diuenmal d’ell.
Amb un moviment ràpid.
Gramàtica
2.1 Mots de dos valors
Les paraules ningú, res, cap, gaire, gens, mai i enlloc no són necessàriamentnegatives, i, per tant, poden tenir un valor positiu si no van acompanyades perla partícula negativa no, llevat d’aquells casos en què el no se sobreentén: Mai(no) l’he vist.
3. Les oracions interrogatives
Segons l’abast de la pregunta que fem, les oracions interrogatives es poden clas-sificar en interrogatives totals (exigeixen un sí o un no com a resposta) i in-terrogatives parcials (la resposta haurà de ser una persona, un objecte, un lloc,una quantitat, etc.).
3.1. Els mots interrogatius
Els mots interrogatius poden ser de diferents classes:
1. Les modalitats de l’oració
1.1. Les modalitats primàries de l’oració
Quan parlem o escrivim, les paraules, el to i l’actitud amb què ho fem deixenentreveure el propòsit que perseguim: pot ser que només vulguem dir, o béque vulguem preguntar, o que vulguem ordenar. Segons aquests objectius, po-dem establir tres modalitats primàries de l’oració:
Totes les oracions pertanyen necessàriament a una d’aquestes tres modali-tats.
1.2. Les modalitats secundàries
1.2. Les modalitats secundàries de l’oració
En algunes oracions, a més a més de la modalitat primària, també pot ser quehi expressem una valoració personal; aleshores pot ser que vulguem exclamar,o bé que vulguem dubtar, o que vulguem desitjar. Segons aquestes valoracions,podem establir tres modalitats secundàries de l’oració:
Les modalitats secundàries són opcionals, és a dir, depenen del fet que la per-sona que parla o escriu vulgui manifestar o no la seva posició envers allò que diu.
2. Les oracions afirmativesi les oracions negatives
Independentment de la modalitat, les oracions poden ser afirmatives o bé ne-gatives. Les oracions negatives han d’anar marcades pels adverbis de negació(no, ni, pas, tampoc…). Per exemple: No el veiem ni el sentim; No ho fessis pas,això!; Jo no hi aniré. Tu tampoc no hi aniràs?
14 15
GRAMÀTICAUn
itat
1
Unit
at1
La paraula pas s’utilitzaper insinuar (No deus pashaver estat tu?); per ame-naçar (No sortissis pas decasa, eh!); per desmentir(Jo no opino pas així), i pernegar de manera parcial(Podeu prendre begudes,però no pas d’alcohòli-ques).
La paraula no i el grupno pas s’usen en algu-nes construccions senseque tinguin sentit nega-tiu. Per exemple:Tinc por que no ho des-cobreixi.No te n’aniràs fins que noens ho diguis.Enguany està millor queno pas l’any passat.
Les modalitats primàries de l’oració
Modalitat enunciativa
el propòsit és dirLa Laura es posa la bata.La Laura no es posa la bata.
Modalitat interrogativa
el propòsit és preguntar
Ja ha arribat la Laura?Encara no ha arribat la Laura?
Modalitatexhortativa
el propòsit és ordenar
Laura, planxa aquests pantalons.Laura, no planxis aquests pantalons.
Les modalitats secundàries de l’oració
Modalitat exclamativa
l’emissor exclamaEstic dels pantalons fins al capda-munt!
Modalitat dubitativa l’emissor dubtaPotser l’any vinent ja no treballaréaquí.
Modalitat desiderativa
l’emissor desitja Tant de bo trobi aviat una altra feina.
Valor positiu en oracions interrogatives i condicionals
Valor negatiu en oracions negatives
– Que saps si vindrà ningú (= algú)?– Sap si li passa res (= alguna cosa)?– Queda cap (= algun) iogurt a la nevera? – Us heu cansat gaire (= molt)?– Si almenys fos gens (= una mica)
espavilat…!– Has vist mai (= alguna vegada) un
escurçó?– Si el veus enlloc (= en alguna banda),
avisa’m.
– No, avui no vindrà ningú (= cap persona).– Em sembla que no li passa res (= cap
cosa).– Crec que no n’hi ha cap (= ni un).– No, no ens hem cansat gaire (= no molt)– Però no n’és gens (= ni mica), d’espa-
vilat.– No he vist mai (= cap vegada) cap es-
curçó.– Fa dies que no el veig enlloc (= en cap
banda)
Exemples d’oracions interrogatives Observacions
INTERROGATIVES TOTALS
Laura, has deixat la jaqueta a l’armari?Laura, viu sola la Magda?
Les interrogatives totals poden anar introduïdes per laconjunció que, que té un valor emfàtic:Laura, que has deixat la jaqueta a l’armari?Laura, que viu sola la Magda?
INTERROGATIVES PARCIALS
Laura, on has deixat la jaqueta?Laura, amb qui viu la Magda?
Les oracions interrogatives parcials van introduïdes per unmot interrogatiu (què, qui, on…) que substitueix l’elementde l’oració sobre el qual recau la pregunta.
Determinants interrogatius Pronoms interrogatius Adverbis interrogatius
Quin vestit et posaràs?A quina comarca vius?Quants anys tens? Quantes hores treballes?
Qui t’ho ha dit?A qui ho has dit?Què has dit?Per què li ho has dit?
On has desat la bufanda?Quan acabaràs la feina?Com ho has fet?Quant val aquest jersei?
El grup per (preposició) +què (interrogatiu) s’utilit-za per formular preguntes.La paraula perquè (con-junció) s’utilitza per expli-car la causa o la finalitatd’una acció. Fixa’t en elsexemples:– Per què ha suspès l’as-signatura, l’Anna? – Perquè no devia haverestudiat prou.
JA HA ARRIBATLA LAURA?
Gramàtica
5.1. Els mots intensius
Els mots intensius són partícules exclamatives que serveixen per donar èmfa-si a una expressió, ja sigui perquè en volem ressaltar una característica, ja si-gui perquè en volem valorar la quantitat.
3.2. Interrogatives directes i indirectes
D’altra banda, les oracions interrogatives poden ser directes o indirectes.
4. Les oracions exhortatives
Les oracions exhortatives ens permeten manar (amb el verb en imperatiu)i prohibir (amb el verb en subjuntiu).
5. Les oracions exclamatives
En les oracions exclamatives, el parlant expressa, per mitjà de l’entonació, elseu estat d’ànim: emoció, sorpresa, dolor, temor, etc. Aquestes oracions duen,al final, el signe d’exclamació.
16 17
GramàticaUn
itat
1
Unit
at1
Exemples d’interrogatives directes i indirectes Observacions
INTERROGATIVA DIRECTA
Què ha passat a la sala de màquines aquest matí?
INTERROGATIVA INDIRECTA
Explica al director què ha passat a la sala de màquinesaquest matí.
Les interrogatives directes són oracions independentsque acaben amb el signe d’interrogació.
Les interrogatives indirectes estan subordinades a unverb declaratiu i no porten interrogant al final.
Exemples d’oracions exhortatives Observacions
MANDAT
Laura, porta aquests pantalons a la sala de màquines.
PROHIBICIÓ
Laura, no fumis ni beguis cervesa.
No s’ha d’utilitzar l’infinitiu per expressar un mandato una prohibició. Per exemple:
Entrar per l’altra porta. → Entreu per l’altra porta.No trepitjar la gespa. → No trepitgeu la gespa.
Exemples d’oracions exclamatives Observacions
Has tingut una idea fantàstica!Que enfadat que estava avui el director!Caram, Laura, si que menges avui!Vine aquí immediatament!
Les oracions exclamatives poden anar introduïdes per interjeccions (ai, caram, ui…) o per mots exclamatius o intensius (que, quin, si que, com…).
Exemples d’oracions exclamatives amb valor intensiu
Que bé (que) ens ho vam passar!Que n’era, de bo!
Si n’era, de bo!Si en sap, de coses!
N’arriba a saber, de coses!
Com corria! Quant corria!Com n’anava, de ràpid!
Ho hem d’enllestir com més aviat millor!Enllesteix-ho tan aviat com puguis.
Era d’allò més divertit!
Activitats orals
1.14. Digues la modalitat primària d’aquestes oracions:enunciativa, interrogativa o exhortativa. Després diguesquin propòsit persegueix cadascuna: preguntar, ordenaro simplement dir.
a) Obriu bé els ulls i contempleu aquesta meravella. b) El seu rostre resplendia d’orgull i felicitat.c) Tu creus que podrà resistir tanta pressió ambiental?
1.15. Digues la modalitat secundària d’aquestes ora-cions: exclamativa, dubitativa o desiderativa. Desprésdigues, en cada cas, si l’emissor expressa desig, dubte obé fa una exclamació.
a) Qui sap si el vent i les onades impediran el retorndel vaixell a port.
b) Tant de bo la sentència els sigui favorable.c) Òndia, quina cua més llarga hi ha per entrar al
museu!
1.16. Digues, primer, quines oracions són interrogati-ves totals i quines, interrogatives parcials; després diguesquines són interrogatives directes i quines, indirectes.
a) Aconseguirem, algun dia, eradicar les malalties can-ceroses?
b) Amb quins animals treballen els laboratoris far-macèutics?
c) Si us plau, expliqui al jurat per què va abocar pro-ductes tòxics al riu.
d) El jurat vol saber si vostè coneixia l’origen d’aquestsproductes.
1.17. Converteix aquestes oracions en exclamativesamb valor intensiu. Per exemple:Fes-ho millor de seguida. → Fes-ho com més aviatmillor!
a) Era molt difícil la prova.b) Diu moltes mentides.c) Dibuixes molt bé.d) Porta el cotxe al taller de seguida que puguis.
Activitats escrites
1.18. Tria la forma adequada en cada cas i digues si estracta d’un determinant interrogatiu, un pronom inter-rogatiu, un adverbi interrogatiu o una conjunció intro-ductòria.
a) … (Que / Què) me’n dius, d’aquest projecte?b) … (Que / Què) em podeu atendre, si us plau?c) … (Què / Quin) perfil ha de tenir, la persona que
busquen?d) … (Qui / Quin) ha difós aquesta notícia?e) … (Quan / Quant) de temps fa, d’això?f ) … (Quan / Quant) admetràs el teu error?
activitatsactivitatsactivitats
activitatsactivitatsactivitats
ÚS DE LA LLENGUA6. Les propietats del text
6.1. El text
En un sentit ampli, la paraula text es refereixa qualsevol manifestació lingüística que esprodueix en una comunicació. Per tant, sónigualment textos cadascuna de les unitats co-municatives següents:
6.2. Les propietats del text
Les propietats del text són el conjunt de normes que ha de complir qualsevoltext perquè estigui ben construït, sigui adequat i sigui correcte. Les propietatsfonamentals que ha de tenir un text ben fet són la coherència, la cohesió,l’adequació i la correcció lingüística.
La coherència
La coherència és la propietat que dóna unitat al text: estableix quines són les in-formacions que s’han de comunicar sobre el tema triat i com s’han d’expressar.Per exemple, si volem escriure una carta als lectors d’un diari sobre l’opinió fa-vorable que ens mereix la reintroducció de l’ós al Pirineu, abans haurem d’orga-nitzar i ordenar les nostres idees, és a dir: planificar el nostre escrit. Per exemple:
19
Unit
at1
18
GramàticaUn
itat
1
1.19. Substitueix les expressions destacades de les fra-ses següents pel pronom interrogatiu què o per la con-junció perquè segons correspongui:
a) No sabia quina cosa dir, ja que no tenia arguments.b) Encara no entenc per quin motiu no va voler anar-
hi.c) Ara m’explico per quin motiu es va llevar tan d’ho-
ra: volia ser dels primers a fi que pogués seure da-vant de tot.
1.20. Completa les frases següents amb la paraulaperquè o el grup per què. Tingues en compte que per-què pot ser un nom, sinònim de causa; quan és unnom, sol anar darrere l’article el.
a) –… acluques els ulls? –… la polseguera no me’ls irriti.
b) –La comissió s’ha dissolt; saps …? –Doncs … el president i el secretari no s’avenien.
c) La jutgessa investiga el … de la fallida de la com-panyia d’assegurances … sospita que hi ha hagutuna gestió fraudulenta.
1.21. Converteix aquestes oracions en mandats. Perexemple:Ara mateix te n’aniràs de casa. → Vés-te’n de casa aramateix.
a) De tot això, te n’oblidaràs per sempre més.b) T’ho aprendràs de memòria, d’acord?c) Aquests documents, els destruiràs tots de seguida.d) Hi anireu vosaltres sols.e) Us hi presentareu a les vuit en punt.
1.22. Converteix aquests mandats en prohibicions.Per exemple:Canvia de canal. → No canviïs de canal.
a) Copia l’enunciat de l’exercici.b) Pronuncia la erra final.
c) Enceneu el llum.d) Traieu aquest quadre.e) Rep-los a casa.f ) Moveu-vos.
1.23. Fes expressions intensives amb les estructuressegüents: si en …, de ; tan/tanta … com; d’allò més.
a) Ui, … … va fer, … feina!b) Us farem la instal·lació … aviat … puguem.c) Ves … … han de passar, … gana!d) L’espectacle va ser … … entretingut.e) Òndia, … … saps, … jugar!f ) Aguanta … estona … puguis.g) L’operació va ser … … complicada.
1.24. Copia les preguntes que tens a continuació i es-criu les respostes negatives corresponents. Per exemple:–Que necessiteu alguna cosa?–No, no necessitem res.
a) –Que us sobra una mica de pa? –No, no ens en sobra …
b) –Vols que et prepari algun entrepà per al viatge? –No, no me’n preparis …
c) –Que ha vingut algú, mentre érem fora? –No, no ha vingut …
d) –Has vist el meu jersei en algun lloc?–No, no l’he vist …
1.25. Llegeix les oracions següents i digues en quinesels elements no o no pas tenen valor negatiu i en qui-nes, no:
a) Els tallafocs no van servir per aturar l’incendi.b) Les aigües del canal són més netes que no pas les de
la sèquia.c) El general temia que l’enemic no fes un atac per sor-
presa.d) No en sabem pas res, d’aquests negocis il·legals, nos-
altres!
activitatsactivitatsactivitats
activitatsactivitatsactivitats
MEDI AMBIENT. Els responsables del Minis-teri del Medi Ambient francès van alliberar ahirals boscos de Melles una segona óssa, dins el plade reintroducció d’aquesta espècie al Pirineu.
N o t í c i e s b r e u s
Benvingut a casa
a) Opinió (tesi): La iniciativa de la reintroducció de l’ós hade comptar amb el suport de tothom.
b) Argumentació:– Fet: La mare natura va introduir l’ós bru al Pirineu, peròels nostres avantpassats el van exterminar.– Conseqüència: S’ha de restablir l’equilibri natural.
c) Reafirmació de l’opinió: Aquesta iniciativa és un acte dejustícia ecològica.
Marta Serrat. Terrassa
1. Títol
2. Introducció
3. Desenvolupament
4. Conclusió
5. Nom i població
ANEMA VEURE QUÈDIU AQUELL
RÈTOL.
ZONA PROTEGIDA
PROGRAMA LIFE
PLA DE REINTRODUCCIÓ
DE L’ÓS BRU
Ús de la llengua
L’adequació
Un text és adequat quan conté els elements lin-güístics apropiats a la situació comunicativa. Unmateix missatge es pot emetre en una situació in-formal (una conversa entre amics, per exemple) obé en una situació formal (pot formar part d’unanotícia de premsa, per exemple).
Per produir un text adequat per a cada situaciócomunicativa, cal saber escollir les solucions lin-güístiques que més s’hi adiuen. És a dir, cal sabersi, en un text, és adequat utilitzar una varietat dia-lectal o bé la varietat estàndard (o general) i si ésadequat utilitzar un registre informal (vulgar ocol·loquial) o bé un registre formal (culte o espe-cialitzat). Per exemple, tot i que les paraules aviar,amollar, deixar anar, alliberar i deslliurar tenen un significat equivalent (són sinò-nimes), no s’utilitzen en les mateixes situacions comunicatives. La raó és perquèaviar i amollar són paraules d’ús més local; deixar anar és d’ús més general; alli-berar és d’un registre més formal, i deslliurar és d’un registre més aviat culte.
La correcció lingüística
Un text ben construït ha de respectar totes les normes que regulen l’ús corrected’un idioma: les normes ortogràfiques (per exemple: s’ha d’escriure excel·lenten lloc de «excelent»); morfològiques (per exemple: s’ha d’usar jo conec enlloc de «jo coneixo»); sintàctiques (per exemple: s’ha de dir adonar-se queen lloc de «adonar-se’n de que»); lèxiques (per exemple: s’ha de dir llavorsi penedir-se en lloc de «llavonses» i «arrepentir-se»), i semàntiques (per exem-ple: s’ha de distingir entre lliurar i alliberar).
21
Unit
at1
La cohesió
La cohesió és la propietat que relaciona i connecta les diferents parts d’un text.Les oracions que conformen un text no són unitats aïllades i inconnexes, sinó queestan relacionades pel significat i estan connectades per lligams gramaticals. Vetaquí el text de la carta d’opinió enviada al diari per mitjà del correu electrònic:
Les principals formes de cohesió són les següents:
20
Ús de la llenguaUn
itat
1
Benvingut a casaLa iniciativa de reintroduir l’ós bru al Pirineu hauria de tenir el suport de tota
la població: la protecció dels animals en perill d’extinció és un deure de tothom;per tant, no hi hauríem de posar cap impediment, encara que pugui comportaralgunes molèsties per als pagesos de la zona.
Si fa molts segles la mare natura, sàvia per excel·lència, va introduirl’Ursus arctos als boscos pirinencs, la nostra obligació era preservar-l’hi; i si,contràriament, els nostres avantpassats el van exterminar, ara és l’hora derestablir l’equilibri que l’afany de domini i explotació va malmetre.
Per fi l’ós bru ha tornat a casa seva, d’on no hauria d’haver desaparegut mai:és un acte d’estricta justícia ecològica.
Marta SerratTerrassa
carta al director
– la repetició d’un mateix element en frases successives per assegurar lacomprensió (ós bru);
– la substitució lèxica per no repetir les mateixes paraules (tothom en llocde tota la població);
– la substitució pronominal per referir-se a un element aparegut pocabans (hi en lloc de a la protecció dels animals en perill d’extinció);
– l’el·lipsi per suprimir un element sobreentès (encara que [aquesta acció]pugui comportar algunes molèsties…);
– els connectors per relacionar les frases i enllaçar-les (encara que, si,contràriament);
– els signes de puntuació per delimitar les parts del text (el punt i a part);per separar-ne les oracions completes (el punt); per establir determinadesrelacions entre oracions (el punt i coma, els dos punts); per marcar dife-rents elements dins l’oració (la coma), etc.
L’adequació d’un text tam-bé depèn d’aquests altresaspectes:– Si el text s’adequa real-ment al propòsit per alqual ha estat produït (perexemple: informar d’un fet,argumentar una opinió, feruna sol·licitud, etc.).– Si el tractament (tu, vós,vostè) que utilitza el textés apropiat per a la si-tuació comunicativa.
1.26. Ordena els mots de cada grup segons pertanyin:(1) al registre col·loquial (formalitat baixa); (2) a lavarietat estàndard (formalitat mitjana o neutra), o(3) al registre culte (formalitat alta).
a) pregon / fondo / profundb) treballar / laborar / pencarc) partir / anar-se’n / fotre el campd) enutjar-se / enfadar-se / empipar-see) tindre / posseir / tenirf ) nano / infant / neng) testa / cap / closca
1.27. Digues de cada parell quina és la forma correc-ta segons la gramàtica normativa:
a) ho va poguer sapiguer / ho va poder saberb) adonar-se / donar-se comptec) cal fer / hi ha que ferd) arribar a la seva casa / arribar a casa sevae) emprovar-se un jersei / provar-se un jerseif ) tenir que interrumpir / haver d’interrompreg) lis donà de menjar / els donà menjarh) el senyal de trànsit / la senyal de trànsiti) aquí hi ha els vestidors / aquí estan els vestuaris
activitatsactivitatsactivitats
activitatsactivitatsactivitats
TIPUS DE TEXTOS7. Els textos argumentatius.
El debat
7.1. Què vol dir argumentar?
Argumentar és l’intent de convèncer o persuadir els altres, ja sigui amb re-cursos racionals (tal com solen fer els jutges en les sentències o els científicsen els seus tractats) ja sigui amb recursos emotius (tal com solen fer els pu-blicitaris en els anuncis). L’objectiu final de qualsevol argumentació és crearun estat d’opinió compartit i provocar el comportament que hi estigui enconsonància.
23
Unit
at1
22
Ús de la llenguaUn
itat
1
1.28. A partir del pla següent, redacta una carta alslectors que argumenti la posició dels pagesos de lazona, contrària a la reintroducció de l’ós bru.
1. Títol: L’ós bru, un perill al Pirineu2. Introducció• Opinió (tesi): oposició al programa de reintroducció
de l’ós al Pirineu per part dels pagesos.3. Desenvolupament• Argumentació– Fet: Els pagesos van combatre l’ós bru.– Causa: Era una fera perillosa, capaç de destruir ra-
mats i conreus.– Conseqüència: La reintroducció de l’ós representa
tornar a l’època de la por i la inseguretat.4. Conclusió• Reafirmació de l’opinió: Cal protegir les espècies
amenaçades, però no es pot fer en detriment del drethumà de viure a la comarca amb seguretat.
1.29. Completa el text que segueix amb aquestes for-mes de cohesió:
La recuperació del sol (any 2020)A l’inici, l’ésser humà depenia del seu entorn natural,i per això admirava i temia. De mica en mica vaaprendre a dominar , a protegir del fred construinthabitatges, a conrear vegetals i a criar animals. El eraconsiderat la principal font de vida, i el solstici d’estiu erauna gran festa.
es va iniciar el procés industrial, l’ es va creu-re superior 0 produïa béns amb escreix, i va començara contaminar l’entorn amb fums, sorolls, productesresiduals, etc. L’important era el consum, i tant feia 0 es cremessin els boscos 0 es morissin els pei-xos dels rius.
Per a tanta producció i tant consum, feia falta moltaenergia. El carbó, l’aigua i el petroli ja no eren suficients,i es va descobrir l’ nuclear. Unes grans centrals con-vertien l’urani en . Però diverses falles dels sistemes deseguretat van provocar accidents d’ampli abast van ferreconsiderar el i evitar la generalització.
L’impuls dels governants a les energies alternatives vapermetre usar de forma rendible, 0no exclusiva, l’ener-gia eòlica i sobretot la solar: en grans centrals i, , enpetites plaques. , el sol havia tornat a guanyar la ba-talla.
JAUME COLOMER: «De sol a sol».Cavall Fort, 593-594 (adaptació).
1.30. A partir del text anterior, respon:
a) El títol expressa el tema del text?b) Quin paràgraf hi té una relació més directa?
0
00
0
0
activitatsactivitatsactivitats
activitatsactivitatsactivitats
Repeticions: ésser humà, energia, sol, ener-
gia, sistema.
Substitucions pronominals: l’, -se, -ne, -lo, li.
Conjuncions: encara que, perquè, o que, que.
Enllaços adverbials: quan, finalment, després,
primer.
Enllaços pronominals: que.
0
0
0
Elements de l’argumentació
1. EmissorPersona que defensa la seva visió de la realitat, els seus actes,les seves preferències… amb l’objectiu de convèncer o persua-dir el receptor o els receptors.
2. Receptor
3. Situació comunicativa
Persona a qui va destinat el missatge i que, per tant, escolta ollegeix amb atenció l’argumentació de l’emissor. Al final, potdecidir si accepta o no la tesi que defensa l’emissor.
Conjunt de factors relacionats amb el temps, l’espai i el canalde transmissió. Podem establir dues situacions bàsiques:
a) El missatge es transmet oralment i, per tant, emissor i recep-tor es troben cara a cara. Aleshores emissor i receptor es van in-tercanviant els papers, ja que s’estableix un diàleg, i creen untext dual o col·lectiu.b) El missatge es transmet per escrit. En aquest cas, el receptorllegeix el text temps després que l’emissor l’hagi escrit i no té lapossibilitat d’influir directament sobre l’argumentació.
4. Tesi defensada
5. Arguments
Opinió que l’emissor vol defensar i difondre. Es pot referir a te-mes molt diversos: aspectes de la vida quotidiana, tendènciesideològiques, qüestions científiques o tècniques, etc.
Raons que l’emissor utilitza com a proves per demostrar la vali-desa de la tesi que defensa, amb l’objectiu de convèncer el re-ceptor.
Tipus de textosEn un debat hi ha un moderador o moderadora que s’encarrega d’intro-
duir el tema sobre el qual es vol debatre i de donar la paraula d’acord ambl’ordre de petició. Els participants han de respectar el torn de paraules i, quanels toca parlar, defensar la seva opinió amb claredat, amb arguments ben rao-nats i amb veu alta i clara.
Exemple de debat
25
Unit
at1
7.2. Els tipus d’arguments
Els arguments que podem fer servir per defensar la nostra opinió i convèncerels altres poden ser de diversos tipus.
7.3. Els recursos de cohesió
Els textos argumentatius solen exigir una sèrie de recursos de cohesió per talde relacionar les diferents parts del discurs.
7.4. El debat
El debat és un text argumentatiu, normalment oral, en què participen di-verses persones que es van intercanviant els papers: quan un assumeix el pa-per d’emissor els altres fan de receptors. Les persones que hi participen de-fensen la seva opinió i donen suport o rebutgen les opinions dels altres.
24
Tipus de textosUn
itat
1
PER SABER-NE MÉS
En els actes comunicatiusorals, com és ara un de-bat, s’utilitzen una sèrie defórmules o expressionsque serveixen per ordenarel discurs, per referir-se almateix discurs i per des-envolupar-lo. En el webwww.espaibarcanova.cat(enllaç 1) en reproduïm una llista.
Tipus d’arguments
Arguments de causa o d’efecte: relacionenun fet amb la causa o la conseqüència.
TESI: Hi ha poques balenes i cal protegir-les.ARGUMENT: Durant anys hi ha hagut una pesca desmesurada; si es conti-nua així, amb poc temps es poden extingir.
Recursos de cohesió
1. Marques d’ordre en primer lloc, en segon lloc, finalment…
2. Nexes de relació lògica
Causa: perquè, com que, per culpa de,gràcies a, per aquesta raó…Conseqüència: per tant, en conseqüèn-cia, així doncs, de manera que, com a re-sultat de tot això, en conclusió…Finalitat: per tal de, amb l’objectiu de…Contraposició: tanmateix, a pesar de, noobstant això, d’una banda… de l’altra…,una cosa és… i una altra…, etc.
Arguments pragmàtics: proposen l’èxito el benefici com a prova de validesa.
Arguments d’inèrcia: defensen el costum,la tradició.
Arguments d’autoritat: utilitzen l’opiniód’una persona de prestigi.
Arguments per analogia: utilitzen la com-paració o l’exemple (és possible que s’uti-litzi una narració o, fins i tot, una faula).
TESI: Obligació de dur un mòbil quan se circula amb cotxe.ARGUMENT: És l’única manera d’avisar ràpidament la grua, la policia i, sical, l’ambulància en cas d’accident.
TESI: La festa de Nadal s’ha de celebrar en família.ARGUMENT: Així s’ha fet des d’antic, així es fa avui a la majoria de casesi així s’ha de continuar fent. TESI: Els joves tenen més habilitat que les persones grans.ARGUMENT: En un estudi recent, el doctor Puig i Queralt demostra que elsjoves tenen més habilitat en l’ús de les noves tecnologies.
TESI: No es pot anar pel món dient mentides.ARGUMENT: A la curta o a la llarga et passarà com a aquell pastor que en-ganyava la gent del poble cridant: «Que ve el llop, que ve el llop!» El diaque va venir el llop de veritat, ningú li’n va fer cas.
Arguments sentimentals: pretenen per-suadir per mitjà de recursos emotius.
TESI: Convé visitar els avis sovint.ARGUMENT: És la millor manera de fer-los contents i de mantenir viu l’afectefamiliar.
Homes i dones: iguals o diferents?
MODERADOR: Hi ha un reguitzell de tòpics sobre lesdiferències entre homes i dones: que si els homes te-nen més capacitat de gestió i les dones, un sentitmés social de la feina; que si a ells els encanta par-lar d’esports de competició i a elles, de relacionspersonals i de xafarderies; que si ells són poc emo-tius i elles, per un no res, riuen o ploren… Què hiha de veritat en tots aquests tòpics? Hi ha realmentgrans diferències entre homes i dones?
MARC: Jo crec que, en aquests tòpics, no hi ha res deveritat. Aquests tòpics provenen d’altres èpoques,quan la dona era discriminada i era consideradainferior. Aleshores, com que no les deixaven estu-diar i les obligaven a estar-se a casa, a cuinar, anetejar i a criar la canalla, les dones no podien pro-gressar com els homes i, per tant, es trobaven enuna situació d’inferioritat.
ELISENDA: Sí, això és cert. Crec que la situació ac-tual demostra que ja no hi ha grans diferènciesentre homes i dones. És evident que tots tenim ca-pacitat per estudiar, per treballar i per ocuparqualsevol càrrec de responsabilitat… Tanmateixel dia a dia ens fa veure que encara no hi ha unaautèntica igualtat d’oportunitats. Les dones enca-ra tenim dificultats per treballar en alguns sectors,encara ens costa ocupar càrrecs de responsabilitat,encara se’ns paga menys tot i fer la mateixa feina imoltes tenen dificultats per conservar el lloc de tre-ball si són mares.
ROSA: Sí, i ens costa molt més triomfar. Un exempleés el cas dels grans cuiners que triomfen arreu delmón; gairebé tots són homes. En canvi, miro almeu voltant i només veig dones a la cuina. No séquè ho deu fer…
LLORENÇ: Jo crec que és perquè els homes controlenels negocis i, per tant, tenen més poder. De tota ma-nera, cada dia hi ha més dones que destaquen i queocupen càrrecs importants que sempre havien estatocupats per homes com és el cas de les ministres,conselleres i alcaldesses.
LÍDIA: Tornant als tòpics de què parlàvem al princi-pi, jo crec que alguns sí que responen a la realitat.Vull dir que homes i dones no som pas iguals en tot,som diferents. Una cosa és que siguem iguals com apersones, iguals en drets i deures, i una altra que ha-guem de ser iguals en habilitats, en actituds i enpreferències. Hi ha estudis científics que demostrenque els nostres cervells –el dels homes i el de les do-nes– són una mica diferents. Això potser explica,per exemple, que els homes tinguin més habilitat entecnologia i que les dones en tinguin més en llen-guatge i comunicació; que els homes sàpiguen orien-tar-se millor i que les dones siguin més intuïtives…
MARTÍ: Sí, jo també crec que som iguals però, alho-ra, molt diferents. I crec que això no és pas nega-tiu; al contrari, la diversitat és un valor positiu,tant si es tracta de gèneres, com de races, com decultures. El que ens cal és conviure-hi amb respec-te, fent que tothom se senti igual –no inferior– i,alhora, respectat en la diferència.
El cuiner Ferran Adrià.
Racó d’Internet
27
Unit
at1
26
Tipus de textosUn
itat
1
1.31. En el debat anterior, hi podem observar unapresentació i una conclusió.
a) Qui s’encarrega de fer la presentació? Què diu?b) Qui fa, en la seva intervenció, una conclusió i una
valoració personal? Què defensa?
1.32. Cerca en la intervenció d’en Marc una argu-mentació que recorri a la relació de causa o d’efecte.
1.33. Cerca en la intervenció de l’Elisenda una opo-sició d’idees i un seguit d’exemples que utilitza per de-mostrar la tesi que defensa.
1.34. Llegeix atentament la intervenció de la Lídia.
a) Quina tesi defensa? En què es diferencia de la tesidefensada per en Marc?
b) Quin tipus d’argumentació utilitza: un argumentpragmàtic, un argument d’autoritat o un argumentper analogia?
1.35. En grups de quatre o cinc, organitzeu un debata classe sobre temes que siguin del vostre interès. Perexemple: «Cal explicar-ho tot als pares?»; «Millor seramics que no pas enamorats?»; «Els professors, millora una certa distància?»; «Les vacances, millor amb ungrup d’amics i amigues?»; «En el temps lliure, disco-teca o esport?»; «Infermeria, una carrera de dones?».
Per organitzar el debat, heu de seguir els passos següents:a) Abans de començar el debat, cadascú s’haurà de
formar una opinió cercant informació sobre el temaescollit; d’aquesta manera, podreu argumentar méssòlidament les vostres opinions.
b) Caldrà que hi hagi un moderador, perquè es tractad’una discussió ordenada. El moderador presentarà eltema del debat, donarà la paraula d’acord amb l’or-dre de petició, controlarà el temps de cada interven-ció i tancarà el debat a manera de resum o conclusió.
c) Els participants respectaran el torn de paraules queestablirà el moderador, escoltaran atentament els al-
tres punts de vista per rebatre’ls, defensaran amb ar-guments clars i sòlids les seves opinions i evitaran dedesviar-se del tema.
d) Un cop acabat el debat, podeu fer una valoració ge-neral dels aspectes següents:
1.36. Com contestaries una carta com aquesta? Defensaamb convenciment la teva opinió amb arguments lògicsi rebutja l’opinió contrària amb contraarguments.
CONSULTORI LABORAL
Sóc el cap del departament de projectes d’una petita em-presa d’enginyeria i, com que últimament hem perdutclients, l’empresa ha decidit reduir personal. S’ha d’a-comiadar una persona del meu departament, i jo he dedecidir quina ha de ser. La persona que treballa pitjorés un noi que abans era molt amic meu, encara que úl-timament ens hem distanciat. D’altra banda, fa dosanys vam contractar un noi molt jove que treballa moltbé; tanmateix acomiadar-lo a ell seria la cosa més fà-cil. Em doldria despatxar un antic amic, però perdreuna persona vàlida al departament pot crear un proble-ma greu si recuperem feina. Realment, és difícil pren-dre una decisió.
EDUARD ARCA
BarcelonaLa Vanguardia, 11 de novembre de 2007 (traducció).
activitatsactivitatsactivitats
activitatsactivitatsactivitats
Endarrere Cerca Preferits
Vincles
Internet
Adreça www.espaibarcanova.cat
Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda
Les enciclopèdies col·laboratives: millor que les tradicionals?INTRODUCCIÓ
Una de les novetats de l’anomenada Inter-net 2.0 són els webs wiki, és a dir, webs col·la-boratius on qualsevol pot participar i modificar-ne els continguts. D’entre aquests projectes co-munitaris destaquen les enciclopèdies col·labo-ratives, molt visitades pels internautes i quehan representat una revolució dins el món delconeixement i la seva difusió. N’has consultatcap? Hi has escrit mai algun article?
TASCA
Donarem una ullada a aquestes enciclopèdies perdins, i hauràs d’anar anotant les teves reflexions.
PROCÉS
1. Abans de començar a navegar, sabries dir qui fa les enciclopèdies en paper?2. En l’enllaç 2 hi tens l’ajuda de la Viquipèdia, una de les enciclopèdies col·laboratives més conegudes,
on s’explica com funciona. Consulta-la i digues:a) Qui pot escriure els articles d’una enciclopèdia en paper? Qui pot escriure els articles de la
Viquipèdia?b) Què vol dir exactament que els autors dels articles són «voluntaris»? Què creus que mou aquests vo-
luntaris a fer aquesta feina?c) Creus que un treball pel qual no es cobra és necessàriament pitjor que un pel qual sí que es cobra?
3. En els enllaços 3 i 4 hi tens un parell de notícies en què es parla de la crítica més habitual que es fa ales enciclopèdies col·laboratives: a) De quin problema de la Viquipèdia es parla en aquests articles? Quines conseqüències pot tenir per
a l’usuari que consulta els articles?b) Segons el segon article, quant de temps van durar en línia les manipulacions als articles dels polí-
tics? Per què?4. Entra en l’enllaç 5 i digues per què han vedat l’ús de la Viquipèdia a la universitat de Middlebury (EUA).5. En l’enllaç 6 trobaràs un bloc. Per què creu l’autor del bloc que la Viquipèdia és més «democràtica»?
Quina solució planteja al problema de la manipulació?6. I a tu què et sembla? Aprofitant les pautes de les pàgines 23 i 24, argumenta si creus adequat o no l’ús
de les enciclopèdies col·laboratives a l’escola. Quins avantatges i quins inconvenients creus que tenenrespecte d’una enciclopèdia «tradicional»?
RECURSOS
Per fer aquest treball cal entrar en el web www.espaibarcanova.cat, on trobareu els enllaços esmentats.
PUNTUACIÓ
Poc: 0 Regular: 1 Força: 2
Grau de participació
Ordre de la discussió
Solidesa delsarguments
Varietat dels puntsde vista
Claredat enl’exposició de lesopinions
ActivitatsTipus de textos
1.46. Defensa les tesis següents amb el tipus d’ar-gument que s’indica en cada cas:a) Tothom hauria de fer un curset de primers auxilis (ar-
gument pragmàtic). b) Les grans ciutats han de reduir el consum d’energia
(argument de causa / efecte).c) Les festes tradicionals s’han de conservar (argument
d’inèrcia).d) Tots els joves haurien de seguir una dieta equilibrada
(argument d’autoritat).e) Fumar és dolent per a la salut (argument d’analogia).f ) S’ha de ser amable amb la gent (argument sentimental).
Repàs d’ortografia
La a i la eEn català oriental, les vocals a i e en posició àtona es pro-nuncien amb un mateix so, el de la vocal neutra [ ], queno és ni a ni e.
1.47. Posa’t a prova. Substitueix el so de la vocal neu-tra per les lletres a i e segons correspongui.a) Un altr[ ] di[ ] em compraré un[ ]s espardeny[ ]s.b) Tr[ ]urem les cebes i pl[ ]ntarem c[ ]ballots.c) L’ass[ ]ssí volia refugiar-se a l’[ ]mbaixada.
1.48. Repassa les normes i corregeix les respostes de l’ac-tivitat anterior.
1.49. Aplica les normes.
a) Completa les paraules següents amb a o amb e:la mànig… esquerr… un pirat… terribl… el colz… esquerr… un altr… deut…una altr… vegad… …valuar els av…ntatgesuna alzin… enorm… disfr…ssar una av…riaun insect… terribl… una fras… cèlebr…ho tr…uria del d…vant un calaix i la cal…ixerap…sar el pes p…sat n…ixerà un artist…
b) Escriu el plural de les paraules següents: roca raça platja aigua groga pasqua fresca adreça esponja llengua amarga obliqua
La o i la uDe manera semblant al cas de la vocal neutra, en catalàoriental les vocals o i u presenten dificultats ortogràfi-ques, perquè la vocal o àtona es pronuncia [u].
1.50. Posa’t a prova. Substitueix el so de la [u] per lavocal que correspongui:
a) A l’esbarj[u] j[u]guem a pilota pels passadiss[u]s delsporx[u]s.
b) El ramat de bens feia molta p[u]lseguera i tots t[u]ssíem.c) No podia s[u]portar veure com s’av[u]rrien.
1.51. Repassa les normes i corregeix les respostes de l’ac-tivitat anterior.
eeeee
eeee
e
29
Unit
at1
Gramàtica
1.37. Digues quines són les tres modalitats primà-ries de l’oració i escriu, al quadern, un exemple de cadauna.
1.38. Digues quina és la modalitat secundària (ex-clamativa, dubitativa o desiderativa) de les oracions se-güents.a) Que tinguis un viatge ple d’aventures.b) Quina delicadesa que ha tingut amb vosaltres!c) A la millor no ha rebut el missatge.
1.39. Substitueix els mots donats entre parèntesis peraquests altres: ningú, res, cap, gaire, gens, mai i enlloc.a) No tinc (ni un) mocador que et pugui deixar.b) No hi ha (cap persona) que gosi fer-ho.c) Estigues tranquil; no els diré (cap cosa).d) El meu company de taula no treballa (molt). e) A fora no fa (ni mica) de fred.f ) L’han buscat pertot arreu i no l’han trobat (en cap
banda).g) Gràcies, de moment (cap vegada) no he necessitat els
apunts d’un altre.
1.40. Substitueix els mots donats entre parèntesisper aquests altres: ningú, res, cap, gaire, gens, maii enlloc.a) Tens (algun) mocador que em puguis deixar?b) Hi ha (alguna persona) que vulgui fer-ho?c) Si et pregunten (alguna cosa), no els responguis.d) Que treballa (molt) el teu company de taula?e) Que fa (una mica) de fred a fora?f ) Sabeu si l’han trobat (en alguna banda)?g) Si (alguna vegada) necessites els apunts, demana-
me’ls.
1.41. Omple els espai buits amb un interrogatiu idigues, en cada cas, si es tracta d’un determinant (va da-vant d’un nom), un pronom (substitueix un nom) o unadverbi (indica lloc, temps, manera o quantitat).
a) … tren vols agafar demà?b) … hores dura el viatge?c) … t’acompanyarà a l’estació?d) … t’emportes per si fa fred?e) … val el bitllet d’anada i tornada?f ) … tornaràs: dissabte o diumenge?
1.42. Omple els espais de les frases següents amb elgrup per què o bé amb la paraula perquè. Justifica encada cas l’opció que triïs.a) Havia de dur plantilles ortopèdiques … l’havien ope-
rat d’un peu.b) Preguntaré al traumatòleg … no em deixa caminar.c) He d’anar a l’oculista … em miri la vista.d) Ja sé … no vol venir.
1.43. Utilitza mots exclamatius o intensius (que,quin, si, si que, com més, d’allò més…) per completar lesoracions exclamatives següents:a) … hi havia gent a la manifestació!b) Mira … n’ha de tenir, d’equilibri!c) L’espectacle va ser … divertit!d) No saps prou bé … embolic ens va armar!e) Te n’has d’oblidar … aviat millor!f ) … despistat que és, el teu nebot!
1.44. Converteix les prohibicions següents (negació+ verb en subjuntiu) en mandats (imperatiu). Per exemple:Prohibició: No facis els deures encara.Mandat: Fes els deures de seguida.a) No vagis al gimnàs avui.b) Ara no coguis la carn.c) No begueu d’aquesta aigua.d) No li diguis on són els diners.e) No us tragueu el jersei.
Ús de la llengua
1.45. Observa el text que hi ha a continuació i re-laciona cadascuna de les propietats que ha de tenir unbon text amb la definició corresponent.
28
ActivitatsUn
itat
1 Connexió de les frases per mitjà de connectors, substitucions pronominals, signes de puntua-ció, etc.
Presentació ordenada de les idees que s’exposen fent que el text s’estructuri de manera lògica,sense contradiccions.
Respecte de les normes lingüístiques, tant ortogràfiques com sintàctiques i lèxiques.
Ús d’un registre o estil apropiat a la situació comunicativa, al receptor i al canal de transmissió.
Coherència
Cohesió
Adequació
Correcció
Ortografia de la vocal neutra [ ]e
A fi de paraula
• Si la paraula està en singular, escriurem a (una altracasa) si és femenina, i e (un altre arbre) si és masculina.
• Si la paraula està en plural, escriurem sempre e: -es(unes altres espardenyes).
Excepcions:– Alguns mots femenins en singular s’escriuen amb e
(classe, frase, febre, etc.) i alguns mots masculins ensingular s’escriuen amb a (clima, dia, monarca, artista,suïcida, poeta, etc.).
– La majoria d’adjectius invariables acaben en -e: xer-raire, amable, enorme, solemne, cèlebre…
Ortografia de la o i la u àtones
A fi de paraula
• Escriurem o en noms i adjectius masculins: carro, es-barjo, ferro, fondo, etc.
• Escriurem o en el plural dels noms i els adjectius mas-culins: passadissos, porxos, escassos, feliços, etc.
Excepcions:– Escriurem u en noms i adjectius que acaben en diftong
(blau, blaus, museu, museus, nou, nous) i en els que laforma femenina acaba en -ua (ambigu → ambigua, in-genu → ingènua, continu → contínua, mutu → mútua).
– Escriurem u en el mots invariables acabats en -us:tipus, cactus, virus, porus, globus, focus…
A interior de paraula
• Escriurem a o e segons com es pronunciï en posició tò-nica: plantarem → planto; ceballots → ceba.
Excepcions:– Escriurem a la vocal neutra dels verbs fer, jeure, néixer
i treure encara que en posició tònica s’escrigui e: trau-rem ↔ treure; naixem ↔ neixo; farem ↔ fem.
Casos difícils
Cal fixar-se en uns quants mots que divergeixen de lagrafia castellana: ambaixada, assassí, avantatge, avaluar,avaria…; assemblea, disfressar, meravella, resplendir,ràfega, treball…
Avaluació
31
Unit
at1
1.52. Aplica les normes. Completa les paraules se-güents amb o o amb u:a) ferr… atene… j…ventut
c…lliran s…frença desm…ntargueny… fugiti… s…cart…ssiria s…rgiment s…bornar guerx… trofe… pl…mallc…sim av…rriment t…rmentóssur… …llera esc…piap…drit totx… lice…cal…rós s…rtís tri…mf
b) Escriu el plural de les paraules següents. N’hi ha duesque són invariables.pagès gros continu individueuropeu dolç text globusdesig boig focus superflu
Dictat per preparar
La fàbrica és a l’entrada del poble, té una sola planta i estàtota envoltada de gespa. És un edifici de rajols vistos, ambuns grans finestrals pintats de blauet per on entra una llumque va canviant a mesura que van passant les hores. Vistade fora sembla una casa gran on un voldria viure però dedintre, que és on la gent treballa tantes hores, és inhòspita,plena del soroll infernal de les màquines; a primera horahi fa fred i quan la caldera ha agafat el seu ritme hi fa mas-sa calor, o sigui que fa de mal estar-hi, com a totes les fà-briques.
Repàs de formes verbals
Els únics verbs irregulars de la primera conjugació sónanar o anar-se’n i estar. Aquests verbs presenten les prin-cipals irregularitats en les formes de l’imperatiu:
vés / vés-te’n estigues (tu)vagi / vagi-se’n estigui (vostè) anem / anem-nos-en estiguem (nosaltres)aneu / aneu-vos-en estigueu (vosaltres)vagin / vagin-se’n estiguin (vostès)
Els verbs acabats en -iar com canviar es pronunciencan-vi-o, can-vi-es i can-vi-en al present d’indicatiu, ican-vi-ï, can-vi-ïs i can-vi-ïn al present de subjuntiu. (Lasíl·laba destacada en negreta és la tònica.)
1.53. Conjuga el futur del verb anar-se’n i el present desubjuntiu del verb estar repetint la frase que segueix:
Jo me n’aniré quan (jo) estigui més tranquil.Tu … quan (tu) … més tranquil.
1.54. Conjuga el condicional del verb anar i l’imperfetde subjuntiu del verb estar repetint la frase que segueix:
Jo hi aniria si (jo) estigués segur de no perdre’m.Tu hi … si (tu) … segur de no perdre’t.
1.55. Converteix les prohibicions en ordres i a l’inrevés,segons correspongui:
1.56. Conjuga l’imperfet i el present d’indicatiu delverb estalviar repetint la frase que segueix:
Abans jo no estalviava gaire; ara (jo) estalvio força.Abans tu no … gaire; ara (tu) … força.
1.57. Conjuga el present de subjuntiu del verb canviarrepetint la frase que segueix:
Tant de bo que jo no canviï!
1.58. Conjuga l’imperatiu del verb estalviar:
30
ActivitatsUn
itat
1A interior de paraula
• Escriurem o o u segons com es pronunciï en posició tò-nica: polseguera → pols; fumera → fum.
Principals excepcions:– Escriurem o la vocal àtona dels verbs collir, cosir, esco-
pir, sortir, tossir, encara que en posició tònica s’escriguiu: tossíem ↔ tusso; sortim ↔ surts.
Casos difícils
Cal fixar-se en uns quants mots que divergeixen de lagrafia castellana:avorrir, brúixola, capítol, cònsol, cobrir, ploma, podrir,sofrir, sorgir, títol, triomfar…; correu, muntanya, muntar,suborn, suportar, turment…
Prohibicions Ordres
No te’n vagis.…
No ens n’anem.…
No se’n vagin.
Øestalvia (tu)… (vostè)
estalviem (nosaltres)… (vosaltres)… (vostès)
…Vagi-se’n.
…Aneu-vos-en.
…
Gramàtica
1. Digues la modalitat primària de cadascuna de lesoracions següents:
a) Laura, que no feies règim?b) Estic dels pantalons fins al capdamunt!c) La Laura agafava els pantalons peça per peça i els
planxava.
2. Completa les frases següents amb ningú, res, cap,gaire, gens, mai o enlloc.
a) Si … tornes a ciutat, telefona’m, que em farà il·lu-sió veure’t.
b) Que fa … estona que t’esperes?c) Hi ha … que es vulgui apuntar a jugar a escacs? d) Que anireu … aquest cap de setmana?e) Aquesta nit he sentit un soroll molt estrany; no has
sentit … tu?f ) No tens … company que et pugui donar un cop de
mà?g) Les fulles, si fa … de vent, cauran ràpidament dels
arbres.
3. Omple els espais de les frases següents amb el grupper què o bé amb la paraula perquè.
a) La Laura corria … no volia arribar tard a la feina.b) Sovint es preguntava … havia de treballar tantes
hores.c) Saps … estudio francès? … estic fins al capdamunt
de planxar pantalons.d) Posaran aire condicionat a la fàbrica … els treba-
lladors no hi passin tanta calor.
4. Utilitza mots exclamatius o intensius per comple-tar les oracions exclamatives següents:
a) Et lleves a les cinc? … que et lleves d’hora!b) Si ho has de fer, fes-ho … aviat millor!c) La xerrada va ser … entretinguda!d) No saps prou bé … anava de brut!e) Mira … és, de garrepa!
Ús de la llengua
5. El text següent presenta errors importants de cohe-sió: hi falten connectors i els signes de puntuació.Redacta’l de nou corregint-hi aquests errors.
Sento una autèntica passió pel cinema hi ha tres raons perles quals m’agrada tant perquè em dóna la possibilitat deveure i sentir històries fantàstiques i sentir-les com a prò-pies perquè em permet evadir-me de la realitat i no pen-sar en la feina quotidiana perquè em suggereix moltes ide-es per parlar i discutir amb els companys i companyes sivols fer-me feliç invita’m un cap de setmana al cine.
Tipus de textos
6. Redacta un text argumentatiu d’unes 150 paraulesa partir d’una d’aquestes propostes:
a) Per aprendre un ofici, el millor és començar de benjove fent d’aprenent.
b) Per aprendre un ofici, el millor és cursar els mòdulsprofessionals corresponents.
Repàs d’ortografiai de formes verbals
7. En aquestes frases han desaparegut algunes lletresque representen els sons [ ] i [u] en el dialecte orien-tal. Escriu-les correctament.
a) Duia una camis… negr…, un jersei negr… i unessabat…s negr…s.
b) L’insp…ctor …valuarà el tr…ball dels alumn…s.c) El capít…l n…vè és força av…rrit; no es pot
s…portar!d) El còns…l diu que hi ha una av…ria elèctrica a
l’…mbaixada.
8. Conjuga l’imperatiu dels verbs anar-se’n i estar.
e
Ø… (tu)… (vostè
… (nosaltres)… (vosaltres)… (vostès)
2. Comprensió lectora
3. Paraules per expressar-se
a) Cerca en un diccionari o en una enciclopèdia els noms dels oficis que desconeguis del quadre anterior.Després, amb paraules teves, fes-ne una breu descripció com en l’exemple següent:
4. Expressió personal
a) Explica, per escrit i després oralment, l’ofici o la professió del teu pare, de la teva mare o d’un familiar.L’explicació haurà de respondre a les preguntes d’un qüestionari (en tens un model a continuació) que hauràspensat abans i que faràs servir per informar-te’n.
b) Explica, amb l’ajut d’un mural il·lustrat, un ofici o una professió del qual tinguis curiositat de saber més co-ses. L’explicació haurà d’informar dels aspectes següents: a) característiques; b) màquines, eines i estrispropis; c) descripció d’una tasca; d) importància social o econòmica.
PA
RL
EM
-N
E
33
Oficis i professions
1. Lectura
32
De què fas?1P
AR
LE
M-
NE
Llautó (cast. latón; angl.brass). Aliatge de coure izinc i, de vegades, amb pe-tites quantitats d’altresmetalls.
Confecció (cast. confección;angl. making up). Acció iefecte de confeccionar; ferenterament una cosa per lacombinació de diferents ele-ments.
Màquina eina (cast. máquinaherramienta; angl. machinetool). Màquina emprada pera la conformació per tall,pressió, etc., de peces, so-bretot metàl·liques.
Ferritja (cast. limaduras;angl. filings). Pols, llimalla oencenalls de metall que esdesprenen en serrar, llimar,tornejar, etc., una peça me-tàl·lica.
Fresadora (cast. fresadora;angl. moulding machine).Màquina emprada per ser-rar, modelar i polir el metall.
Torn (cast. torno; angl. lathe).Màquina per polir o donarforma a un objecte de me-tall. Hi ha una peça que girai que frega l’objecte que vo-lem polir.
Llimalla (cast. limaduras;angl. filings). Partícules quees desprenen d’una cosaen llimar-la.
VocabulariLA PARAULA DELS PROFESSIONALS
«El fresador té una feina artesana molt necessària per a la indústria»
Jordi FèlixFRESADOR I TORNER
De què fas? Quina és la teva professió?
Sóc fresador i torner.
Quina és la teva feina actual?
Em dedico a l’elaboració de peces indus-
trials. És a dir, a partir de materials com
el ferro, l’alumini, el bronze, el llautó* i de-
rivats del plàstic, treballo fins a obtenir la
peça que m’hagin demanat. Una peça de
ferro o d’alumini que es necessita per a la
confecció* d’una màquina.
Com s’elabora una peça?
Normalment es comença quan el dibuixant
fa un plànol o croquis de la peça que cal
confeccionar. Després el mecànic (fresador
o torner) ha de fer la peça demanada. Amb
les màquines eina*, el fresador serra el
material, el torneja, n’arrenca la ferritja*…
fins a aconseguir que tingui una silueta de-
terminada. La fresadora* i el torn* em per-
meten treballar els materials, rebaixant, fo-
radant, arrencant la llimalla*…
Com és la feina d’un fresador o d’un tor-
ner?
És una feina artesana i molt necessària per
a la indústria. És una feina creativa perquè
requereix enginy, que normalment propor-
ciona la mateixa experiència. Físicament, és
una feina una mica cansada perquè treba-
lles amb les mans i has d’estar dret, però
l’atenció que requereix et fa perdre la noció
del temps, et distreu i no cansa.
Quina titulació tens?
Sóc tècnic superior de desenvolupament
de projectes mecànics, que és un Cicle
Formatiu de Grau Superior.
Quines altres feines pot fer un jove que ha
estudiat un Cicle Formatiu de fabricació
mecànica?
Pot treballar en un taller mecànic, pot fer
feines de manteniment en una indústria
(quan una màquina s’espatlla, ell s’en-
carregarà de la part mecànica, i arreglarà
aquella peça o la tornarà a confeccionar).
També pot fer de verificador, comprovant
les mides de les peces realitzades.
Sempre em refereixo a un mecànic indus-
trial metal·lúrgic, és clar, no pas a un
mecànic de cotxes o un mecànic elèctric.
Creus que la professió té futur?
Sí, molt. Les reparacions i el món indus-
trial necessiten joves preparats per tirar
endavant la indústria.
El Periódico de l’Estudiant.
Gener del 2003 (adaptació).
a) De què fa en Jordi Fèlix? A què es dedica?b) Amb quines màquines eina el mecànic fa les peces dissenyades? Què fan aquestes màquines?c) Com és la feina d’un fresador i un torner? Físicament, quins avantatges i quins inconvenients té?d) Quines feines pot fer un jove que ha estudiat fabricació mecànica?e) Per què és una professió amb futur?
Oficis i professions
bomber -alampistapagès -a barber -allauner -apastisser -a
cambrer -allevador -apeixater -acarter -a llibreter -a perruquer -a
drapaire mainader -a pintor -a escombriaire manobre ramader -a
ferrer -a matalasser -a rellotger -a forner -a metge -essa sabater -a
fuster -a minyonataxista guixaire missatger -a urbà -na
infermer -a manyà -na venedor -ajardiner -a serraller -a vidrier -a
jutge -essa paleta vigilant
El manyà o la manyana és una persona que fabrica i ajusta panys, claus i tota mena d’objectes de ferro. Treballa enun taller i utilitza estris, com l’enclusa, i màquines, com el torn. També se’n diu serraller o serrallera. Quan no podemobrir un pany, hem d’avisar el manyà o el serraller.
Qüestionari
Quina és la teva professió?Quina és la teva feina actual?Com és la feina d’infermera?Quines coses t’agraden més de la teva feina?Quins aspectes no t’agraden tant?Per què és una professió bàsicament femenina?Quina titulació tens?Com són els estudis?Quines sortides laborals tenen els diplomats en infermeria?Creus que és una professió amb bones possibilitats de trobar feina?
