www.otsiera.com     1  

                                                                                                                                                                                                                                                                   

   

L’Olla  de  Baio  o  l’origen  de  la  nit  

   I  si...  sempre  fos  de  dia?  O  de  nit?       Observar  la  nit,  parar-­‐hi  atenció,  pensar-­‐hi,  sentir-­‐la,  valorar-­‐la...  Posar  de  relleu  l’alternança  de  nit   i   dia,   el   contrast  entre  el  món  de   la  nit   i   el  món  del  dia...  Quines  activitats  podem  dur  a  terme  per  tal  d’obrir  els  ulls  vers  un  aspecte  de  la  realitat  que  potser  passem  per  alt?       Trobareu   aquí   una   petita   tria   d’endevinalles   i   de   poemes,   un   relat   del   poble  guaraní  del  Paraguai,  l’Olla  de  Baio;  un  mite  egipci  de  la  Creació,  en  el  qual  la  separació  de  nit   i   dia  hi   juga  un  paper   important...   Trobareu  una   sèrie  de   recursos  que  poden  ajudar  a  vestir  itineraris  ben  diversos  segons  les  condicions  de  treball,  el  medi  i  l’edat  del   grup,     convidant   a   fixar-­‐nos  en   la  nit,   a  parar-­‐hi   atenció.  A   contrastar  nit   i   dia,   a  recollir  elements  relacionats  amb  la  nit,  a  fruir-­‐ne.       I   ben   impregnats   de   “nit”,   podem   fer   un   altre   pas:   aprendre   a   fer   servir   el  llenguatge   en   els   seus   registres   simbòlics   per   poder   referir-­‐nos   a   realitats   subtils.  Perquè   quan   les   realitats   adquireixen   vida   i   fondària   ens   ofereixen   la   possibilitat  d’indagar  aquesta  vida  i  aquesta  fondària  arreu.  Si  mirem  cap  a  l’interior,  què  seria  la  nit,   què   seria   el   dia?   El   diàleg   d’un   rabí   amb   un   grup   d’estudiants   pot   donar   peu   a  estirar  aquesta  reflexió.       Acompanyem  la  tria  de  textos  amb  algunes  propostes  i  suggeriments  sorgits  en  una  sessió  de  treball  d’un  grup  de  mestres.         Quan  des  de  l’àrea  de  naturals  parlem  del  sol  i  de  la  lluna;  o  del  sistema  solar  i  dels   moviments   dels   planetes,   procurarem   que   tot   l’itinerari   d’aprenentatge  multipliqui  els  interrogants,  el  desig  d’aprofundir  més  i  més.  Però,  a  més,  no  oblidarem  que   la   comprensió   humana   es   basteix   sobre   dos   pilars.   Un   és   el   pilar   analític,  conceptual,  descriptiu.  L’altre  és  el  contemplatiu:  la  mirada  atenta,  mirada  amb  el  cor,  amb  tot  l’ésser,  una  mirada  que  aprèn  a  assaborir  la  realitat  i  a  valorar-­‐la.       I   aquest   pilar   contemplatiu   té   els   seus   propis   llenguatges:   simbòlics,   poètics,  musicals,   visuals.   Els   llenguatges   conceptuals   ens   permeten   descriure,   interpretar,  analitzar,  abstraure.  Alhora,  des  del  silenci  dels  conceptes,  els  “altres”  llenguatges  són  instruments   al   servei   de   l’exploració   profunda   que   conviden   a   aproximar-­‐se   a   la  realitat   amb   tots   els   sentits,   amb   tot   l’ésser;   instruments   que   ofereixen   suport   a  l’atenció   contemplativa   i   que   donen   forma   a   la   comunicació   d’aquell   nivell   de  comprensió  i  valoració  que  neix  en  el  sí  del  nostre  silenci.         Milers   de   generacions   d’éssers   humans   han   après  molt   deixant-­‐se   impregnar  pels   misteris   de   la   nit.   I   s’han   esforçat   per   comunicar-­‐ho.   Aquí   en   trobarem   alguns  exemples  que  ens  poden  ajudar  a  descobrir-­‐ho,  avui,  nosaltres.    

2   www.otsiera.com  

   

ENDEVINALLES  I  POEMES      Endevinalles  ens  parlen  de:  la  lluna,  les  estrelles,  el  cel  amb  núvols,  el  silenci:      Per  les  estances  del  cel                                                                          es  passeja  una  donzella,  vestida  de  robes  blanques  i  brillant  com  una  estrella.        Un  llençol  apedaçat  que  punta  d’agulla  no  hi  ha  tocat.    

 Sempre  quietes,    sempre  inquietes,  dormint  de  dia,  i  de  nit  despertes.      Sóc  una  cosa  impalpable,  no  faig  soroll  de  cap  mena,  arreu  sóc  molt  poc  estable    i  em  trenca  qui  m’anomena.    

     

   

Alguns  poemes    El  cel  El  cel  és  un  camp  ple  de  meravelles,  l’ha  llaurat  el  sol,  la  lluna  és  qui  el  sembra.  La  llavor  que  hi  cau  tot  sovint  arrela  arrela  i  floreix,  cada  flor,  una  estrella.                                    (Apel·∙les  Mestres)  

   Nit  Nit  sense  lluna,  nit  fosca,  ombra  i  silenci  pel  bosc,  el  batre  d’ales  d’una  òliba  i  les  petjades  d’un  llop.  Nit  als  carrers  i  a  les  places  tot  és  tancat  i  barrat,  vola  una  rata  pinyada  com  un  paraigua  espatllat.                                                          (Núria  Albó)  

   

L’hora  de  l’alba  Donem-­‐nos  la  mà  és  l’hora  de  l’alba  donem-­‐nos  la  mà  que  l’ombra  se’n  va.                                                                      (Tomàs  Garcés)  

   

Els  estels  brillen  És  una  de  les  coses  més  alegres  veure  entre  els  núvols  els  estels  brillar.                                                                                        (Joan  Maragall)  

www.otsiera.com     3  

L’OLLA  DE  BAIO    

Al  principi  ningú  no  dormia,  perquè  no  existia  la  nit.  El  Sol  mai  no  deixava  de   brillar,   i   estava   sempre   immòbil   en   el   cel.   Al  mig   de   la   selva,   en   una  clariana   sempre   il·∙luminada   pel   Sol,   dins   una   enorme   olla,   Baio   hi   tenia  tancada   la   foscor,   i   amb   ella   també   hi   tenia   presoners   tots   els   ocells   i  animals   nocturns.   Els   éssers   humans   eren   molt   feliços,   perquè   sempre  tenien  llum.     Així  estaven  les  coses  quan,  un  dia,  un  pare  i  el  seu  fill  van  sortir  a  caçar.  Tot  perseguint  un  cérvol  van  arribar  al  centre  de  la  selva,  i  allà  van  veure  l’olla  de  Baio.  -­‐Marxem  d’aquí   -­‐va   instar  el  pare-­‐.  Aquesta  olla  deu  pertànyer  a  Baio,  el  geni  de  la  selva,  i  s’enfadarà  molt  si  ens  troba  aquí.    

 -­‐Espera’t   un   moment  -­‐va   replicar   el   noi-­‐.  Mai  no  havia  vist  una  olla   tan   gran;   què   hi  deu  haver  dins?  -­‐Si  és  de  Baio,  més  val  no  saber-­‐ho  -­‐va  dir  el  pare-­‐.   El   que   hem   de  fer   és  marxar   ben   de  pressa.    

  Però   el   noi   no  es   va   poder   estar   de  colpejar   una   mica  l’olla   amb   el   seu   arc,  per   descobrir   si   era  plena  o  buida.       I  va  resultar  ser  molt  fràgil!  A  penes  el  noi   li   acabava   de  donar  dos  o  tres  cops,  l’olla   es   va   esberlar   i  es   va   obrir   una   gran  esquerda.  

   

4   www.otsiera.com  

  Ai  las!  El  que  va  passar!  Per  aquella  esquerda  es  van  escapar  la  nit  i  totes  les  seves  criatures.  El  mateix  Baio,  molt  enfadat,  es  va  amagar  en  la  nit.  Tot  estava  fosc.  No  hi  havia  ni  el  menor  indici  de  llum.     El   noi   va   plorar   desconsolat.   El   seu   pare   i   ell   van   tornar   a   les  palpentes  cap  al  campament.  -­‐Què   ha   passat?   On   se   n’ha   anat   el   Sol?   -­‐preguntava   la   gent,   molt  espantada.    I   ells   els   van  explicar   com   tota   la  negror  havia   sortit   de  dins  de   l’olla  de  Baio.  Tots  tenien  molta  por,  perquè,  acostumats  com  estaven  a  la  claror  i  l’escalfor  del  dia,  la  foscor  i  el  fred  els  feia  pànic.  “Què  farem  ara?  -­‐es  lamentava  la  gent-­‐.  Com  aconseguirem  que  es  torni  a  fer  de  dia?  Si  no  aconseguim  que   torni  a  brillar  el  Sol  no  podrem  anar  a  caçar,  i  ens  morirem  de  gana.”       Van  fer  tota  mena  d’ofrenes  i  de  sacrificis  perquè  tornés  a  brillar  el  Sol,  però  va  ser  inútil,  res  no  feia  efecte.  Ningú  no  va  pensar  en  demanar  consell   a   les   àvies.   Van   passar   dies   i   dies,   el   cel   continuava   fosc   i   les  provisions   s’acabaven.  Finalment,   l’àvia  gran,   la  mes  vella   i  més   sàvia  de  totes  les  àvies  del  poblat,  cansada  d’esperar  que  algú  se’n  recordés  d’ella,  va  anar  a  buscar  el  noi  que  havia  esquerdat  l’olla  al  seu  amagatall.    -­‐Si  vols  tornar  a  veure  el  Sol,  hauràs  de  demanar  a  les  abelles  que  et  deixin  la  seva  cera  i  la  cremes.       El  noi  així  ho  va  fer.  El  fum  de  la  cera  va  pujar  cap  el  cel,  i  de  mica  en  mica   va   aclarir   la   foscor   i   va   fer   que   el   Sol,   que   abans   estava   totalment  immòbil  sortís  de  les  tenebres  i  es  posés  a  caminar.       Des   d’aquell   moment   el   dia   i   la   nit   es   van   alternar,   i   els   éssers  humans  van  poder   continuar  vivint  més  o  menys   com  al  principi,   encara  que,  naturalment,  les  coses  ja  no  fossin  com  abans.        (Aquesta  història  la  conten  els  aché  -­‐  una  branca  de  la  gran  família  guaraní-­‐;  viuen  a  les  selves  del   Paraguai.   Adaptació   de   la   versió   recollida   a:   J.   M.   de   Prada   Samper.   Mites,   contes   i  llegendes  dels  cinc  continents.  Barcelona,  Joventut,  1999.  pgs.  179-­‐181)  

www.otsiera.com     5  

Suggeriments  i  propostes      Sessió  de  treball.  Un  recull  de  propostes          Les  primeres  activitats  que  durem  a  terme  seran  un  toc  d’atenció  vers  un  fet  d’allò  més  quotidià:  l’alternança  de  nit  i  dia.  I  “toc  d’atenció”  vol  dir  despertar  i  posar  en  acció  el  conjunt  d’eines  cognitives  humanes.  Molt  especialment  aquelles  que  entronquen  amb  les  arrels  del  sentir:  la  imaginació  i  l’atenció  receptiva.       Sorprendre  els  nens   i   les  nenes  pot  afavorir   aquest   “toc  d’atenció”.  Com,  per  exemple,  iniciar  l’activitat  en  una  habitació  fosca.    -­‐  Què  passaria  si  sempre  fos  de  nit?  I  si  la  llum  no  existís?  Deixem  volar  la  imaginació.  Un  món  sense  dies,  un  món  sense  nits...  com  seria?     Podríem   escoltar   sons   nocturns   (hi   ha   disponibles   nombroses   gravacions   de  grills,  d’ocells  nocturns,  d’ambients  nocturns:  vegeu  apèndix).      -­‐  Resoldre  endevinalles.  Algú  en  sap  alguna  altra?  O  alguna  frase  feta?       Les   endevinalles   ens   predisposen   a   l’escolta,   estimulen   la   imaginació.   És  important  crear  les  condicions  per  poder  assaborir  la  narració.          Lectura  de  l’Olla  de  Baio      

  Els  itineraris  de  treball  poden  ser  ben  diversos.  La  lectura  pot  constituir  el  punt  de   partença   d’una   sèrie   d’activitats   entorn   a   la   nit   i   el   dia,   la   foscor   i   la   llum;   o   pot  situar-­‐se  com  a  punt  mig,  després  d’unes  primeres  activitats  de  recollida  de  tot  el  que  coneixem  o  ens  suggereix  la  nit,  per  tal  de  –gràcies  a  la  narració-­‐  poder  estirar  més  fils  i  anar   més   enllà.   Amb   l’objectiu   d’incloure   en   l’itinerari   reflexió   i   contemplació,  llenguatges   conceptuals   i   llenguatges   simbòlics,   paraules   i   silencis,   diàleg   i   expressió  personal,  contacte  amb  la  “nit”  i  el  “dia”  des  de  la  percepció,  el  sentir,  la  ment,  l’acció,  de  tal  manera  que  la  realitat  pugui  créixer  i  arribi  a  ressonar  de  debò  en  nosaltres.      Abans  o  després  de  la  lectura,  sigui  quina  sigui  la  dinàmica  que  es  dugui  a  terme,  pot  incloure:      

-­‐   Recollir   el   que   coneixem:   elements   de   la   nit   (lluna,   estels,   animals   de   la   nit,   sons,  oficis,   activitats   del   dia   i   de   la   nit,   ...);   recollir   també   experiències   personals   (a   la  natura,  o  a  casa),  tot  allò  que  pugui  suggerir  la  nit  com  a  experiència  viscuda.    -­‐   Recollida   d’imatges.   L’itinerari   anirà   omplint   la   sala,   l’aula,   l’espai   en   el   que   s’està,  d’imatges,  dibuixos,  paraules...    

-­‐   Ens   adonarem  que   hi   ha   coses  més   difícils   de   comunicar   en   paraules   que   d’altres.  Com   explicaríem   a   algú   que   no   ho   hagi   vist  mai:   ...què   és   la   lluna?   i   els   estels?   i   la  foscor?  i  la  nit?  i  el  sol?  Es  tracta  d’elements  contraris  o  bé  complementaris?  Parlem-­‐ne.      

6   www.otsiera.com  

-­‐   Experimentem   la   foscor.  Després   d’una   estona  podem  encendre  una   espelma,   una  petita  llàntia,  o  una  llanterna.  Observem  com  canvia  tot.  Observem  la  flama.    -­‐   Joc:   amb  els  ulls   tapats.   Les   criatures  es  mouen  per   la   sala  una  estona,   en   silenci   i  sense  veure-­‐hi,  fins  que  donem  el  senyal  d’aturar-­‐se  i  fer  una  cadena;  les  mans  sobre  les  espatlles  de  qui  trobem  al  davant.  Retirarem  el  mocador  o   la  roba  que  tapava  els  ulls   de   l’última   criatura,   i   aquesta   serà   la   que   guiarà   la  marxa   del   grup   (si   l’espai   és  ampli,  es  pot  fer  en  silenci,  enviant  senyals  per  mitjà  de  pressionar  les  espatlles.  Si  no  hi  ha  gaire  lloc,  serà  més  fàcil  moure’s  seguint  indicacions  de  veu).  Diàleg  en  acabar  el  joc:  què  hem  notat,  com  eren  les  coses  a  les  fosques;  com  eren  quan  ens  movíem  sols  i  quan  hem  fet  la  cadena;  guiar-­‐se  pels  ulls  o  no:  què  és  el  que  canvia.        

 -­‐  En  un  moment  en  que   la  vida  de   les  abelles  es  troba  tan  amenaçada,   la   lectura  de  l’Olla  de  Baio  pot  ser  també  una  oportunitat  per  a  recordar  el  paper  tan  imprescindible  que  fan  en  la  natura,  i  tot  allò  que  aporten  a  la  vida  humana.      

-­‐  I  si  mirem  endins,  què  seria  la  nit?  què  seria  el  dia?    Enfora,  la  nit  és...,  el  dia  és.....    Endins,  la  nit  és...,  el  dia  és...      -­‐  Poc  a  poc  anem  assaborint  una  paraula  minúscula,  “nit”  (o  dues  paraules  minúscules:  nit   i   dia),   paraules   més   que   breus   que   engloben   realitats   immenses.   Incorporem   a  l’itinerari  activitats  contemplatives.  Per  exemple:      .   Lectura   d’alguns   poemes.   Després   de   la   lectura   cadascú   triarà   el   que   més   li   ha  agradat,  el  copia  i  l’il·∙lustra.    .  Escolta  de  sons  de  la  natura  a  la  nit.  En  reconeixem  algun?        

.  Audició  d’alguna  composició  musical  relacionada:      

La  suite  per  piano  de  Claude  Debussy,  Clar  de  lluna;  algun  fragment  de  la  sonata  Clar  de  lluna  de  Beethoven;  o  dels  Nocturns  de  F.  Chopin,  o  de  la  Petita  serenata  nocturna   de   W.   A.   Mozart   (especialment   el   segon   moviment,   Andante),   de  Boccherini   la  Música   nocturna   dels   carrers   de   Madrid.  O   la   inquietant  Nit   a   la  muntanya  pelada  de  Mussorgsky.  Quines  nits  més  diferents!  Quines  experiències  més  distintes  i  quanta  riquesa  expressiva!      Triem   la   peça,   un   fragment,   més   aviat   breu,   que   no   es   faci   llarg.   Més   val   que  quedin   ganes   de   sentir-­‐ne   més;   sobretot   evitar   generar   avorriment   per   causa  d’haver  superat  l’estona  en  que  és  possible  mantenir  la  capacitat  d’atenció  i  gaudi.  L’estona  d’audició  pot  ser  una  proposta  de  més  d’un  dia.  Buscar  i  variar  els  punts  d’atenció:  ens   fixem  en  un   instrument  o  en  un  altre,   comentem  el  que  ens  hagi  pogut  suggerir  una  peça  o  una  altra;  si  percebem  o  no  alguna  relació  amb  la  nit,  què  ens  vol  dir  el  compositor...  Cadascú  busca  una  paraula  que  es  relacioni  amb  el  que  li  ha  suggerit  la  peça.  També  podem  no  dir  el  títol  de  l’obra,  donar-­‐n’hi  un  (o  més   d’un)   a   partir   dels   comentaris   d’uns   i   altres;   després   els   comparem  amb  el  nom  “oficial”  de  la  composició.        

 

www.otsiera.com     7  

.  Recerca  i  contemplació  d’imatges  de  nit,  lluna,  albades...  Exemples:      

-­‐  Una  exploració  de  les  obres  de  Mark  Rothko.  Busquem  quina  ens  suggereix  més  la  nit.  Podem  també  fer-­‐ne  una  tria,  des  de  les  composicions  en  les  que  dominen  els  negres  i  blaus,  a  les  de  vermells  i  taronges,  passant    per  les  que  combinen  tons  foscos   i   lluminosos:   assaborim,   mirem,   ens   impregnem.   Després   d’una  estona/moments  de  silenci,  atents  al  nostre   interior,  podem  fer   la  nostra  pròpia  composició.    -­‐  Altres:  Van  Gogh  (Nit  estelada  sobre  el  Roine,  la  Lluna  i  el  xiprer  -­‐Nit  estelada-­‐...  i  tantes   altres!),   Joan   Miró   (Lluna   i   ocell,   Gos   bordant   a   la   lluna,   i   tantes   obres  relacionades   amb   la  nit,   la   lluna,   els   estels,   les   constel·∙lacions).   Les   albades   i   les  nits  de  Modest  Urgell,  o  les  nits  de  lluna  de  José  Cuneo,  pintor  uruguaià  del  segle  XX.    -­‐  Fotografies  de  qualitat  d’elements  i  escenes  de  nit.    Cadascú   pot   aportar   alguna   imatge.   Compartir,   comentar:   què   ens   suggereix  aquesta,  aquella,  l’altra.  Quina  prefereix  cadascú,  què  en  destacaria.    -­‐  Les  podem  projectar  acompanyades  de  sons,  de  música.  Oferint  les  condicions,  i  el  temps,  per  poder-­‐ho  assaborir  tot  plegat.      

(Per  les  músiques  i  les  pintures,  vegeu  l’apèndix)    -­‐  En  algun  moment  cadascú  farà  el  seu  propi  dibuix  a  partir  de  la  narració,  a  partir  del  diàleg,  de  l’audició,  o  de  la  contemplació  d’imatges.  Dibuix,  poema,  carta...          -­‐  I,  és  clar,  buscar  l’ocasió,  el  moment,  de  poder-­‐se  estirar  sota  un  cel  estelat!  Sortida,  colònies,  excursió...  Mirar,  olorar,  escoltar,  observar,  cantar,  deixar-­‐se  impregnar,  obrir-­‐se  plenament  a  la  nit!       A  casa,  a  l’esplai,  a  l’aula...  aquest  conjunt  de  propostes    estan  al  servei  de  que  cadascú  creï  l’itinerari  més  adequat  segons  el  grup,  l’entorn,  les  condicions,  sense  perdre  de  vista  aquelles  paraules  de  Kieran  Egan:      

    Des  del  punt  de  vista  de  l’educació,  el  repte  és  arribar  a  convertir  en  estrany  allò  que   resulta   tan   familiar,   arribar-­‐se   a   meravellar   d’allò   que   semblava   tan   natural   i  evident!        

8   www.otsiera.com  

     

Un  itinerari  de  treball    

1.  Llegim  el  text  de  "L'olla  de  Baio".    2.  Portem  a   l'aula  dos   trossos  de  paper  continu  de  dos  colors  diferents   si  pot  ser:  blanc  i  blau  fosc  (un  clar  i  l'altre  més  fosc).     Dividim   la   classe   en   dos   grups   i   demanem   als   alumnes   que   es   fixin   i   vagin  anotant  tot  el  que  surt  a   la   lectura:  un  grup  anota  tot  el  que  faci   referència  al  "dia"  i  l'altre  grup  es  fixa  en  tot  el  que  es  diu  al  voltant  de  la  "nit".  Un  cop   llegit,  ho  posem  en  comú   i  demanem  que  ho  escriguin  o  dibuixin   i  ho  enganxin  en  el  mural-­‐llençol  corresponent.  Cal  anotar-­‐ho  tot:  activitats,  animals,  sentiments...    3.  Un  cop  anotat,  ens  ho  mirem  i  en  parlem:  què  veiem?       (La  següent  pregunta  podem  posposar-­‐la  després  d'haver  fet  el  punt  4).     Què  afegiríem  al  "dia"?  I  a  la  "nit"?  Per  què?    4.   Podem  proposar   una   experiència:   portar   o   endinsar   els   alumnes   en  un   lloc  fosc  i  veure  les  seves  reaccions.  Si  es  fa  en  silenci,  se'ls  pot  demanar  que  notin  què   senten   per   dins   enmig   de   la   foscor.   Després   encenem   una   espelma   i  demanem  el  mateix:  com  et  sents  ara?       Ho  compartim  i  en  parlem.     Què  hem  experimentat?  Què  ens  ha  passat?  Què  hem  sentit?       En  què  ens  ha  fet  pensar?    5.  Demanem  que  pel  pròxim  dia  portin  informació  de  tot  tipus  sobre  el  dia  o  la  nit  segons  al  grup  que  hagin  estat.  També  es  pot  centrar  més  en  el  Sol  i  la  lluna:  què  són?    6.  Compartim  la  informació  que  porten  sobre  el  dia-­‐Sol  i  la  nit-­‐lluna.    Fem  un  altre  pas.  Què  ens  suggereixen?  Què  ens  suggereix  la  lluna?  I  el  sol?  De  què  ens  “parlen”  cadascun  d’ells?       Adonar-­‐nos  que  diuen  més  coses  del  que  podríem  esperar.       Què  representen  a  diferents  cultures,  pobles  o  religions?     Treball  d’interpretació  del  llenguatge  simbòlic  pròpiament.    7.   Proposar   individualment,   per   parelles   o   grups   fer   el   nostre   propi   conte,  poema,  cançó...  utilitzant  un  d'aquests  símbols.  Pensar  primer  què  volem  dir   i,  després,  com  podem  dir-­‐ho  o  quina  imatge  ens  pot  ajudar  a  transmetre  el  que  volem  dir.    

(Núria  Monteis  Febrer)  

   

www.otsiera.com     9  

 Pensem  en  activitats  que  es  poden  dur  a  terme  en  diferents  ocasions  i  anys.  No  hi  ha  cap  tema,  cap  realitat,  que  s’exhaureixi  per  haver-­‐la  abordat  un  cop,  i  l’art  és  poder-­‐hi  tornar   quan   ens   sembli   adient,   a   partir   de   nous   recursos.   Per   això   el   llistat   de  músiques,  d’obres  d’art,  de  possibilitats  i...  de  textos;  suggeriments  per  poder  triar  allò  més   idoni   per   a   cada   edat,   per   els   diversos   fils   que   vulguem   estirar,   per   a   aquella  ocasió  o  aquella  altra.         Per  una  edat  serà  adient   l’Olla  de  Baio.  En  un  altre  moment,  en  canvi,  quan  la  curiositat  per   les  piràmides,   les  mòmies,  el  món  de   l’antic  Egipte  és  ben  viva,  serà   la  narració  d’Aton,  Nut   i  Gueb,   la  que  ens  convidarà  a  considerar  el  valor  de   la  nit   i  del  dia.  O  segur  que  es  presentarà  alguna  bona  ocasió  en  la  que  un  breu  diàleg,  com  el  que  trobareu  tot  seguit,  entre  un  rabí   i  els  seus  deixebles,  ens  permeti  aprofundir  en  allò  que   ens   fa   més   savis   i   més   humans.   Com   hi   haurà   també   una   situació   adient   per  explorar  la  narració  nadalenca  del  naixement...       Perquè   aquesta   és   la   gran   aportació   del   llenguatge   simbòlic,   metafòric:   va  trenant   una   trama   d’unió   entre   el   dins   i   el   fora,   com   més   comprenem   més  equivalències  es  despleguen,  més  mestratges,  més  vida  adquireix  la  realitat  –la  interior  i   l’exterior-­‐,  més  es  difuminen   les   fronteres  entre   les   realitats   visibles   i   les   subtils.   El  món   exterior   s’amplia,   cobra   vida:   en   aquest   cas   es   tractava   de   la   nit,   i   de   la  contraposició  o   complementarietat   entre  nit   i   dia.   I   alhora  ens   convida   a   explorar   la  realitat   interior.   Com  més   elements,   més   nivells,   més   cares,   assumeix   i   mostra   una  realitat,  major  és  el  seu  poder  simbòlic,  el  seu  poder  “d’apuntar  a...”          

En  quin  moment  acaba  la  nit  i  comença  el  dia?    

 

Un  rabí  preguntà  un  dia  als  seus  deixebles:    -­‐  En  quin  moment  acaba  la  nit  i  comença  el  dia?  -­‐  Quan  es  pot  distingir  un  fil  blanc  d’un  fil  negre  –respongué  un  dels  estudiants.  

-­‐  Quan  a  certa  distància  es  pot  distingir  una  olivera  d’un  ametller  -­‐digué  un  altre.  -­‐  Quan  des  de  lluny  es  pot  distingir  una  ovella  d’una  cabra  -­‐contestà  un  altre.  -­‐  Aneu  tots  equivocats  -­‐digué  el  rabí-­‐.  Acaba  la  nit  i  comença  el  dia  quan  a  qualsevol  distància  sabem  veure  en  tota  persona  un  germà  o  una  germana.  

       

10   www.otsiera.com  

GUEB  I  NUT    

Aquesta història es basa en un dels mites de la creació de l’Antic Egipte; procedeix de la ciutat d’Heliòpolis, i se’n varen trobar diverses versions entre els Textos de les Piràmides (del 3.000 a.C. aproximadament) En  el  principi  tot  era  foscor  i  aigua  freda  i  quieta  com  el  marbre  negre.  Res  no  es  movia  en  aquell  obscur  silenci.       Un  dia,  una  petita  ona  es  va  formar  per  dessota  de  l’aigua  negra  i  una  poncella  de  flor  de  lotus  va  sortir  cap  a  enfora.  Tal  com  s’anaven  obrint  els  pètals,  brillaven  en  la  foscor.  Al  bell  mig  de  la  flor  hi  havia  el  nen  déu  daurat,  Aton.     Aton  es   posà  dret   i   projectà   el   primer   raig   de   claror   lluminosa   sobre   el  món.  Però  abans  de  poder  gaudir  de  l’esplendor,  la  flor  es  va  tornar  a  cloure  i  es  va  enfonsar  de  nou  dins  la  negra  profunditat.  Això  mateix  va  passar  un  cop  i  un  altre.  Aton,  sense  cap  altra  companyia  que  la  foscor  i  la  llum,  se  sentia  sol.  I  per  això  va  començar  a  bufar  per   sobre   els   palmells   de   les   seves   mans  :   “Xu...   xu...   xu...”   Al   seu   voltant  s’arremolinaren  ràfegues  d’aire  que  van  travessar  l’aquós  erm.  Era  Xu,  déu  de  l’aire.       Aton  va  provar-­‐ho  encara  més  fort  :  va  bufar  una  vegada  més  per  sobre  els  seus  palmells  ...  Per  tot  arreu  van  volar  gotes  d’humitat.  Era  Tefnut,  deessa  de  la  rosada  i  la  pluja.     Xu   i  Tefnut  es  divertien   jugant   i   fent-­‐se  bromes.  Xu  bufava  vents  de  tempesta  que   empenyien   l’aigua   amb   força   fins   transformar-­‐la   en   onades.   Tefnut   hi   enviava  pluja  que  tornava  a  aquietar  les  aigües.  Eren  imprevisibles  i  impetuosos.       Xu  i  Tefnut  van  tenir  dos  fills  :  Gueb,  déu  de  la  terra,  que  va  créixer  verd  com  el  jade   de   tanta   pluja   amb   que   la   seva  mare   el   va   ruixar.   I   Nut,   deessa   del   cel,   pura   i  transparent,   envoltada   de   l’amor   dels   seus   pares.   Gueb   i   Nut   eren   inseparables,  sempre  estaven  junts.     Aton  estava  amoïnat.  “Si  continuen  tan  junts,  un  de  l’altre,  no  tindré  espai  per  a  la  meva   creació”.  Gueb   i  Nut,   però,   no   es   volien   separar.   Al   final,   Aton   va   perdre   la  paciència   i  va  cridar  a  Xu,  el  pare,  per  a  que  els  separés.  Xu  va  obeir.  Va  esmunyir-­‐se  entre  els   seus  dos   fills   i  aleshores  va  aixecar  Nut  com  si   sostingués  enlaire  un  tendal  blau,  i  a  Gueb,  va  mantenir-­‐lo  amb  fermesa  immòbil  sota  els  seus  peus.      

 

www.otsiera.com     11  

  Gueb   es   debatia   per   alliberar-­‐se.   Els   seus   crits   van   provocar   els   primers  terratrèmols  i  enfurismat  va  fer  vomitar  els  volcans.  Telfnut  va  intentar  calmar-­‐lo  amb  el   seu   alè   de   pluja   apaivagador,   i   les   seves   llàgrimes   van   fer   brotar   plantes   i   arbres  arreu.  Xu  sostenia  la  seva  filla  enlairada,  arquejada  com  una  volta  silenciosa  per  sobre  de  Gueb.       Gueb   feia   força   per   aixecar-­‐se,   però   Xu   el  mantenia   immòbil   amb   fermesa.   I  mentre   Gueb,   ajagut   esguardava   Nut,   el   seu   perfil   es   va   anar   convertint   en   les  muntanyes  i  valls  de  l’escorça  terrestre.  Les  llàgrimes  de  Telfnut,  la  seva  mare,  van  fer  córrer  rius  i  van  emplenar  llacs.     Per  fi,  Aton  va  tenir  espai  per  crear  tot  el  que  volia,  i  va  escampar  per  la  pell  de  Gueb  ocells,  tota  mena  d’animals   i  de  plantes.  Aton  va  sentir   llàstima  per  Gueb  i  Nut  que  es  delien  per  ajuntar-­‐se  de  nou  i  creà  milers  i  milers  d’estels  que  va  escampar  per  tot   el   cos   de   Nut.   També   hi   posà   una   lluna   i   els   planetes.   “Mira,   Gueb!   Ara   podràs  veure   Nut   en   la   foscor”.   De   dia   era   la   llum   d’Aton   la   que   il·∙luminava   tota   la   seva  creació,  però  en  la  foscor  de  la  nit,  era  la  bellesa  de  Nut  la  que  es  deixava  veure  arreu.  I  Gueb  quedava  embadalit  admirant-­‐la.  

(Font   del   text   i   les   il·∙lustracions:  Dianne  Hofmeyr  ;   Jude  Daly.  El   portador   d’estels  :   un   antic  mite  egipci  sobre  la  creació.  Barcelona,  Intermón,  2001)    

12   www.otsiera.com  

Apèndix      Sons  nocturns.  Grills:    http://www.youtube.com/watch?v=yy9VFeUiP00  (1  min.)  http://www.youtube.com/watch?v=e-­‐8W0K2sFhg    (4  min.)        Enllaços  a  les  músiques  proposades:      Claude  Debussy.  Clar  de  lluna,  suite  per  piano  http://www.youtube.com/watch?v=ja7v4JTsLVw    M.  Mussorgsky.  Nit  a  la  muntanya  pelada    http://www.youtube.com/watch?v=B7Au43sl-­‐bs    W.A.  Mozart.  Petita  serenata  nocturna  l’Andante:  http://www.youtube.com/watch?v=zF4E-­‐vI1ROU      o:  http://www.youtube.com/watch?v=wH7z3VMvpIc    Luigi  Boccherini.  Música  nocturna  dels  carrers  de  Madrid  http://www.youtube.com/watch?v=_RjKmTVFJSo    Frederick  Chopin.  Nocturns  http://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg    L.  Beethoven.  Clar  de  lluna,  sonata  http://www.youtube.com/watch?v=5-­‐MT5zeY6CU  http://www.youtube.com/watch?v=nT7_IZPHHb0          Per  les  pintures,  visiteu  el  Rebost  de:  www.otsiera.com  http://www.otsiera.com/ca/category/el-­‐rebost/calaix-­‐dart/