23/09/2014Eficcia: es una intervenci amb un escenari teric amb
condicions ideals.Efectivitat: seria la mesura amb una situaci
real, no ideal. Ex: Avaluar una vacuna en un pas occidental, la
vacuna esta en la nevera, podrem avaluar la eficcia de la vacuna.
Per si portem la vacuna a un pas dfrica on ni hi ha nevera, ni hi
ha les condicions desterilitat necessries etc... la efectivitat es
menor que al pas occidental. Aix es la efectivitat, que es diferent
a diferents pasos, a diferents hospitals etc....Es tracta de
mesurar la eficcia per es molt difcil per lo teric, i normalment es
mesura la efectivitat.Eficincia: te en compte els diners. Una
estratgia es mes eficient que laltra si cada unitat de resultat en
salut necessita menys recursos.
Els assajos clnics avaluen lefectivitat y la seguretat des de el
punt de vista dels efectes adversos. En els estudis experimentals,
els investigadors controlin la intervenci. Exemple:Hypotermia:We
randoomly assigned 325 newborns with asphyxial encephalopaty who
were born at a gestational age of 36 weeks or more to receive
Standard care alone (control) or standart care with hypotermia to a
rectal temperature of 33 to 34 for 72 hours within 6 hour after
birth. We evaluated the neurocognitive function of these children
at 6 to 7 years of age. The primary outcome of this analysis was
the frequency of survival with an IQ score of 85 or higher.Els
resultats ens indicaran si ha funcionat o no ha funcionat.RESULTSA
total of 75 of 145 children (52%) in the hypothermia groupversus 52
of 132 (39%) in the control group survived with an IQscore of 85 or
more (relative risk, 1.31; P=0.04). The proportionsof children who
died were similar in the hypothermia group and thecontrol group
(29% and 30%, respectively). More children in thehypothermia group
than in the control group survived withoutneurologic abnormalities
(65 of 145 [45%] vs. 37 of 132 [28%];relative risk, 1.60; 95%
confidence interval, 1.15 to 2.22). Amongsurvivors, children in the
hypothermia group, as compared withthose in the control group, had
significant reductions in the risk ofcerebral palsy (21% vs. 36%,
P=0.03) and the risk of moderate orsevere disability (22% vs. 37%,
P=0.03); they also hadsignificantly better motor-function scores.
There was no significantbetween-group difference in parental
assessments of children'shealth status and in results on 10 of 11
psychometric tests.Sota la hiptesis de que la intervenci no te
ningun efecte, es molt difcil que aparegui la mateixa proporci en
els mateixos grups, perqu es una mostra, i intervenen variables.
Quant mas sapropa a 1 el valor P mindica que menys efecte te, y
quant mes sapropa a 0, major efectivitat te.El interval de confiana
es com un interval de valor que jo obtinc repetint lestudi una i
una altra vegada. P=interval de confiana.La caracterstica principal
dels estudis experimentals es que els participants son
aleatoris.Aquests estudis permeten provar les relacions de
causa-efecte, de si provoquen una millora, no etc...La mostra
poblacional es all que estudies: nens, diabtics etc... Una vegada
tinc la poblaci, es dona la aleatoritzaci per saber quin tractament
li toca a cada un. Si medicina o placebo.Tots els estudis
experimentals tenen una taula, en la qual es posa les
caracterstiques. IntervenciControlPEdatSexeGreutatEstadis (es
alguna cosa que majuda a saber si els grups son comparables)Si
aleatoritzi, es perqu els grups son comparables, es condici
necessria, per no suficient, perqu encara aleatoritzant me ixen
grups molt diferents.El valor P de la taula, esperi que siga molt
gran, perqu si es menuda ens dir que els grups son
diferents.Tcniques per estar segurs que la intervenci dels grups
son comparables: Aleatoritzaci al principi de lestudi. Mantindre la
comparabilitat durant lexperiment. Avaluar el resultat a
cegues.Aleatoritzaci: Cara/creu Aleatoritzaci per ordinador Blocs
aleatorisErrors voluntari: exemple de com si no aleatoritzant podem
tenir errors importants.En uns estat van fer una aleatoritzaci i a
altres estats no heu van fer. Els resultats varien: Als estats on
van aleatoritzar: Grup vacunat: 16/100.000 Control/no vacunat:
57/100.000 No participa: 36/100.000 Als grups on NO hi ha
aleatoritzaci: Vacunats de 2n: 17/100.000 Als te 1er i 3er els van
fer al grup de control, no vacunats:46/100.000 2n que no volien
participar:35/100.000La diferencia de numero entre els dos grups de
control es: el primer grup de control va acceptar participar al
estudi, mentre que al segon no li van preguntar. La gent que
accepta participar a lestudi son diferents del que no accepten
participar a lestudi perqu tenen un nivell educatiu ms alt, t mes
estudis i per tant un nivell socioeconmic ms alt. Els control de
dalt eren mes rics que els de baix i encara aix tenen mes malaltia.
Aix es aix perqu pot ser que es transmetia mes en un ambient que
altre i, es coneix que el sistema immunolgic es mes actiu quan hi
ha menys higiene. La higiene per una part fa que seviten
infeccions, per deixen el sistema immunolgic desprotegit. La gent
que va decidir participar, eren mes rics, i tenien el sistema
immunitari mes desprotegit que als altres.Efecte placebo: EFECTE
PSICOLGICEl placebo es un tractament inactiu farmacolgicament, per
es presenta com un tractament actiu.El efecte placebo es un fenomen
que pot produir una millora en el smptoma perqu el pacient creu que
el tractament funciona.(MIRAR LOS VDEOS)25/09/2014El efecte
placebo: el efecte del placebo es psicolgic.Hi ha un estudi que va
provar un antdot del placebo. Va provar que desencadena un canvi
metablic que fa que la persona millori.Cegament: BlindingAjuden a
fer comparables els grups. Es tapa el grup al que la persona
pertany, perqu aix afectaria el resultat de lestudi, per tamb es
interesant que el personal sanitari que esta avaluant el resultat
del tractament, no spiga quin es el tractament. Molts estudis no es
poden cegar, perqu el metge ha de conixer els efectes secundaris.Hi
ha 3 tipus de cegament: El cegament simple: quan noms els pacients
no saben que estan prenent El cegament doble: no heu sap el pacient
i no heu sap els metges El cegament triple: no heu sap el pacient,
ni el metge, ni el que analitza les datesExemple del estudi de
tractar les dones a la menopausa.En determinades condicions els
estudis es poden aturar. En algunes persones el beneficis si que
poden ser superiors als riscs, per en no en totes. Quan shi va
descobrir que aix passava, no es deixa de prescriure directament el
medicament. A la industria farmacutica, no va baixar els beneficis,
hi havia menys consum, per hi van pujar el preu. Dificultats i
limitacions dels estudis experimentals en medicina: tica Dificultat
en generalitzar els resultar quan els criteris per la inclusi dels
individus en un experiment son restrictives. Dificultat en obtindre
gent que prengui el tractament durant un llarg perode de temps Cost
elevatVEURE VDEOS.Estudis observacionals: No hi ha intervenci des
de fora. Els subjectes poden decidir els diferents estils de vida o
factors de risc Els investigadors observenEFECTE HAWTHORNELa
principal limitaci: Els estudis observacionals dona un nivell mes
baix devidncia que el estudis experimentals ben conduits, perqu hi
ha confusi. Per aix no vol dir que hem doblidar els estudiar
observacionals, sin que hi ha de tindre en compte la
confusi.01/10/2014La principal diferencia entre lanaltic i
descriptiu: Descriptiu: analitzar i exposar la freqncia en la
seqncia dels estudis que estudiem. Analtic: intenta buscar
relacions entre els fenmens. Entre els factors de risc i malalties.
Va a buscar causes, associacions, relacions.Prospectiu/
Retrospectiu: Prospectiu: quan recollim la informaci cap al futur.
Ex: l'estudi dels metges britnics que va concloure que el cncer del
pulm estava relacionat al tabac. Cap al futur es recollia la
informaci si aquells metges que a l'inici del estudi no tenien
cncer, el tindrien en un futur. Retrospectiu: cap al passat. Recull
informaci del passat.Els estudis experimentals sempre son
prospectius.Longitudinal/ Transversal: Transversal: Es com si fssim
un tall a una foto. La informaci que recollim es d'aquell moment.
Es un estudi que ens pugui dir quina es la prevalena de malaltia
renal crnica, durant l'any 2013. Es refereixen a una data concreta.
Longitudinal: Fa referencia al futur. Vol dir repetit, es reculli
la mateixa informaci repetidament. Ex: PCA, per buscar cncer de
prstata. El canvi d'aquests valors de PCA preveu cncer de
prstata.a) Analtic: Experimental RCT: Randomized clinical trial.
Assaig clnic aleatoritzat. Assaig clnic no aleatoritzat No
Experimental Cohort Casos-cohorts Casos-control Cros-sectional:
transversalb) Descriptiu Comunitat supervivent TransversalCohort
Studies: Exposici a factors de risc: contestar si o no, quant,
exposici valoracional. Seguim els participants per avaluar
dincidncia de la malaltia. Incidncia/Prevalena: Incidncia vol dir
els nous casos. Es mesura amb una taxa. Prevalena vols dir casos
tant nous com antics. En un moment del temps. Es mesura amb una
proporci. Incidncia de la malaltia esta comparada entre categories
dexposici.Avantatges: La informaci es recull abans de que ocorrega
el evente dinters. La informaci recollida prospectivament te mes
qualitat que la del passat perqu moltes coses del passat les
oblidem. Son els primers desprs dels experimentals.Desavantatges:
Confusi: cal recollir molta informaci no soles la dinters, sin tamb
totes aquelles variables que poden estar relacionades. Son estudis
llargs. Son cars. Molta gent que participa es cansa de l'estudi y
decideix no participar. Canvien els hbits, per tant els factors de
risc canvien. No son tils per estudiar una malaltia rara. Perqu
necessitarem molta gent, molt temps de investigaci etc...Estudis de
Casos-Controls: Casos: son els individus que tenen la malaltia
dinters. Controls: son individus que no tenen la malaltia dinters
en el moment en que fem l'estudi. El volem per comparar amb el grup
de casos lexposici a diferents factors de risc. Lexposici als
factors de risc entre els casos i el grup de control es compara.
Mesurem lexposici anterior per veure si hi ha diferencies entre els
casos. No es possible obtindre el risc relatiu, per pot estimar-se
amb una mesura dassociaci anomenada odds ratio.Avantatges: Encara
que son aleatoris els estudis estan millor dissenyats, no poden
usar-se per avaluar l'efecte txic de substancies. Mes rpids i
barats. Es poden usar per estudiar malalties rares.Desavantatges:
Son confosos. Dificultat per seleccionar un grup de control
apropiat. Recall bias Problemes de qualitat de les dades. Els
estudis de casos de control son una ferramenta dinvestigaci
important.Cross-sectional studies; transversals: Tota la informaci
es recollida al mateix temps. La major part del temps son
descriptius. Les enquestes son un exemple dels estudis
cross-sectional.03/10/2014Avantatges: En general son mes barats y
simples que els estudis de cohort o control. Perqu no necessiten
seguiment.Desavantatges: Factors de confusi Dificultat dobtenir
mostres representatives de tota la poblaci: si es fan enquestes, hi
ha sectors de la poblaci als que no es pot arribar. Normalment
aquesta poblaci es diferent, i tampoc entren en enquestes de salut
els de residencies, els funcionaris, les presons etc... Per cada
individus selegeixen 5 suplents, amb les condicions mes paregudes
possibles. La taxa de resposta esta lligada a les caracterstiques,
i aix pare amb totes els estudis observacionals. Hi ha una
dificultat per valorar que es la causa i que es el efecte, perqu
estem mesurant simultniament un factor de rics duna malaltia, i al
mateix temps, la gent dun nivell socioeconmic baix te mes problemes
de salut, per que ve abans i que desprs, la pobresa o la malaltia:
son pobres i per aix mes malalts o estan malalts, no poden
treballar y per aix son pobres.+ ESQUEMA TEMPORALCom escollir un
disseny? Si es possible, dissenyar un experiment. Hi ha que compara
leficcia dels estudis experimentals. Si un experiment no es
factible, proven un estudi prospectiu de cohorts. Si no es factible
fer un estudi de cohort fer una estudi de casos-control Els estudis
transversals els podem utilitzar per formular hiptesis.Mesures en
estudis de cohorts i experimentals. Son prospectius Taxa
dincidncia: es la freqncia de casos nous duna malaltia en la
poblaci, que es dona en un perode de temps determinat. Normalment
est expressat con un a nombre de casos per 10^n persones-temps a
risc. (Persones-risc: el temps que una persona esta en risc de
tindre la malaltia.) Una taxa sempre te unitats. Incidncia
acumulada: es la proporci de individus sans que agarren la malaltia
durant un perode de temps. La incidncia acumulada ens dona la
probabilitat de que un individu sa es fiqui malalt en un perode de
temps. Una proporci no te unitats. Proporci dindividus que havien
comenat sense tenir la malaltia i la contrauen a posteriori. Gent
acumulada= nombre de casos/nombre de persones que no tenien la
malaltia. Risc relatiu: es una mesura que compare un grup respecte
a laltre, el risc de patir la malaltia. Hi ha un factor de risc que
por ser el gnere i una malaltia. Es calcula dividint la incidncia
entre els grups exposats als factors de risc i el que no ho estan.
(RR=1 indica que no hi ha associaci entre el factor de rics i la
malaltia, si RR>1 indica que hi ha una associaci positiva entre
el factor de risk i la malaltia, i si RR
