~6(j'@l€J@) €J@O 'J@)lJ'@ ~ @ j)

® 77 í71J@ "" @ 0 Ii'J1(~H?<5tSJ<Sl@)fi

HOSTALRESTAURANT

BAR

'J@U:;'lQ8 ®77íl

1'Vl7\l2í7!DU:tJ4J[il@lm 1'V77j)~(l!D\)Uc¿}

!3"-'{¡':Al€lOUSOlJíla0'l1tn~0:¡:j\)mODi!llJílOQ"MOll

HORARI COMERCIAL:De dilluns a divendres:

8:30 a 13:00h

15:30 a 19:00h

Dissabtes: 9:00 a 12:00h

dllJJ..estre Garí, 21 • Tel. 971 15 44 10 • Fa~].t~ .4- ~otdecoració@compusoft.es - 07740 E~ ERCÀDAt'h

••~'

• Pintures industrials i decoratives • Estucs, veladures i art mural

• Sistema tintomètric de colors a elegir a l'instant. Accessoris i complements

• Cortines especials, parquets i laminat.

xerra i xala . 2

íNDEXPàg. 3

Editorial

¡f¡:Ji; '¡Ff;;~h

VidaP~·nYciPal

Pàg. 8-9B're.u s

Pàg. 9La Semana Santa 2008 estuvo

~ua:~~d6rG~~¿~~;ue111fl-~h~6~ndl~iglesia de San Martin.

Pàg. 10 •Un rellotge de sol a

sa Muntanyeta

Pàg. 11El nou ora.~e~:niM~~l·església

Pàg. 12-13Recordar es tomar a viure

Pàg. 14Un votante en el plena (3 y 4)

Pàg. 15Ciència i caritat

En E~lh!1tt?Mir,en Biel des molí

Jordan SaI~J:!l~Jrci6pel rap

Pàg. 20-21Unes porquejades amb serenates

P~d~;'~2;,3

Com si el ~8~7~rnàs estret

Pàg. 25L'e.spfaí no atura

Pà~.26L'ús del eataIa a les empresesmenorquines ara és més fàcil

Pàg. 27Una taula misteriosa

Pàg. 28Personajes y figuras

Mas alfllï;, ~~pateraPàg. 30-31

Joventuts musicals

Pàg. 32Mano a rrrarroC.E. Mercadal

El equipo infantil

Pàg. 33Sa nit ja líder! Necrològica

Pàg. 34El Vive Menorca CB Es

Mercadal lluita amb els equipscapdavanters

Com una a~efi;":;"5una païssa/

~e:~d~i~:c~~~~~a

----------------------¡§1Jrt.J:s;~""~

EDITORIAL

Lorgue des mercadaluan quasi bé tots el mitjans de comunicació illencs, per laseva necessària i obligada periodicitat diària, ja s 'han fetressò del recent inaugurat orgue del nostre poble, la nos-tra revista (òbviament amb una fluïdesa d'aparició menys

àgil) sols po referendar -amb un inequívoc orgull de satisfacció- lesmerescudes lloances que s 'han dit i escrit de la iniciativa mercadalenca id'aquest majestuós instrument sonor.

Com bé es va ressaltar, és una excel-Ient recompensa a tot un esforçcol, lectiu, que mereix gratitud. Esforç brillantment culminat per la volun-tat de molta gent que, amb la bona sintonia dels inductors del projecte, hoha fet possible, com ha quedat demostrat per les diferents procedènciesdels recursos que ho han subvencionat. Açò ens demostra, com un fetplausible a destacar, que quan es tracta d'un pla d'actuació que reverteixen el bé comú del poble (i un poble viu i pròsper és aquell que sempre estraça nous reptes ...), és factible arribar a bon port amb la predisposició ibona voluntat de tots.

Estem plenament convençuts, i així ho desitgem, que constituirà unactiu importantíssim per al nostre patrimoni cultural del que podran gau-dir, a més del mercadalencs (principals custodis i garants d'aquest preci-ós i apreciat instrument musical), tots els menorquins i en definitiva elsamants de la música que ens visitin. Xerrant de música ... i de cant, potserque quan el rector de la nostra parròquia va aportar -allà pel 2006- elseu indubtable entusiasme pel projecte, tampoc se va oblidar d'aquellesparaules que, fa devers setze segles, va deixar escrites el bisbe d'Hipona:"Qui canta resa dues vegades ..."

Enhorabona per a tothom !!!

"Xerra i Xala"Revista des MercadalExemplar trimestral. Primavera 2008Edició n° 48. 36 pàgines.Tirada de 600 exemplars.Equip de redacció: Avelina Capó, Rafel Pons, Sebastià Pons,Toni R Riudavets, Lina Vidal, Eugenio Villalonga, CristòfolBarber, Fernando Riudavets, Angel Guirao.CoHaboradors: Antoni Pons Fuxà, M. Luque, Marta Fuxà iManuel Cañas.Publicitat: Cristòfol Barber - Tel. 971 37 5407Repartidor: Rafel Moll Jordi.Impremta: Editorial Menorca, S.A. - T. 971 35 1600Dipòsit Legal: MH-47-1996 - Paper ecològic

xerraixala@menorca.es

La revista IIXerra i Xala" no es fa responsabledels articles d'opinió dels col-laboradors habituals oeventuals.

Qualsevol persona interessada a remetre articleso col-laboracions a la nostra revista els pot enviar,escrits a màquina, amb una extensió màxima d'un folii mig a doble espai, així com fotografies, dibuixos,etc., a:

BIBLIOTECA MUNICIPALDES MERCADAL

Telèfon: 971 37 54 07o bé a la bústia de la biblioteca

xerra i xala . 3

~~~~;;4~~~~-------------------------~OÓ'.I¡/S~~..••$"

flASH-flASH

Flash-Flash• Las elecciones generales del 9 de marzo tuvieron en EsMercadal idéntico reflejo que en el resto de Menorca, osea, victoria del partido socialista tanto para el Congresocomo para el Senado. Pero la nota mas llamativa del díaelectoral en nues tro municipio fue el alto grado de abs-tención registrado (41,59 % para el Congreso, y 41,85 %para el Senado), el mas alto de Menorca y muy superior ala media abstencionista de la Isla. Por lo demas, la jornadase desarrolló sin ningún incidente resaltable.

Resultados de Es Mercadal congreso Resultados de Es Mercadal senado

200S 200SEscrutada el 100.00% de los votes.

Censo: 3.097 Partlcipacion:1.609

Partido Votos Tanto %

êscrutado el 0.00% de los votos.

Participa, Censo: 3.097 Participacion:1.601

Partido Votos Tanto %

PSOE-EU-PSr-1-VERDS 960 54.63%pp 662 37.61%

UPyD 16 0.91%

LV-GV 16 0.91%

PFyV 15 0.66%

PCPE 13 0.74%

CMEjCS 9 0.51%

DN 8 0.46%

OTROS 8 0.46%

PSOE 848 47.16%pp 702 39.04%

UNITAT PERLESILLES 100 5.56%EU-EV 81 4.51%

UPYD 10 0.56%

DN 8 0.44%

OTROS 6 0.35%

es 5 0.26%

LV-GV 4 0.22%

PAOlA 3 0.17%FE DE tAS JONS 2 0.11%

• La fiesta de Sant Antoni, patrón de Menorca, tuvocomo actividades mas reseñables la misa en honor delSanto, la animada bendición de animales, el torneode petanca, una exposición conjunta de los artistas dePunt@rt, y la concurridísima torrada de la víspera en laque hasta "els desmenjats" se "sacrificaren" para hacerlos honores a nuestras incomparables sobrasada y butifa-rra. Si cada dia fos festa ...

cQrv):ateadoY1ll eP-ècbLqUeA

uenda l !tepanadó d'eP-edJtOdorYlèAtiLò

CARRER NOU, 53TEL. 971 37 53 80

07740 ES MERCADAL

• La fiesta anual de los cazadores, conocida como "Firade sa Perdiu de Menorca", alcanzó su XXI edición enel recinto ferial de Es Mercadal con un notable éxito depúblico y participantes en las diversas muestras y exhibi-ciones que tuvieron lugar durante los dos días de la feria.Al concurso de perdigachos se unió la demostración decaza con estos ejemplares de reclamo, las pruebas de cazade conejo con hurón, exposición y muestra de halcones ycetrería, anillamientos científicos de aves, y un concursode tiro con arco, todo un abanico de actividades que divir-tieron a los muchos visitantes del recinto ferial en un finde semana en el que se celebraba también el domingo deCarnaval, hecho que restó algo de asistencia, en especialal concurso de paellas que tuvo una menor participaciónque en años anteriores.

"laCaixa"CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS

DE BARCELONA

xerra i xala . 4

------------......;.-.--------------i~Jól'J¡YSi'1>'"

flASH-flASH

• Precisamenteel Carnaval estu-vo presente en lascalles de la pobla-ción con diversasrúas tanta infanti-les como de adul-tos, asó como enanimados bailesque se celebraron

en la Sala Multifiuncional. Este año el tiempo coadyuvóextraordinariamente a la brillantez del "darrer dimarts",que se convirtió en un desplazamiento masivo a Cala Rojapara comer al aire libre junto al mar y dar el cierre a unasemana festiva y bullanguera.

• El pasado marzo murió Joan Melia Pons, autor denumerosas glosas, algunas de las cuales vieron la luz enesta revista. Fue prolífica en esta vertiente de la culturapopular y llegó a publicar un libro titulado "El llibre dela rosa", en el que resumió su amplia producción poéticaenmarcada dentro de la ancestral afición menorquina a laglosa sencilla y espontanea.

• El joven fotógrafo mercadalense Joan Fuxa Vidal,destacado autor de algunas portadas de Xerra i Xala,presentó en Maó, con gran éxito de crítica y pública,una exposición de sus obras bajo el título "Llum d'illa",un compendio de fotografías inspiradas en los colores ypaisajes de Menorca.

Fusteria D'Alumini i PVC Ltusnc, SL.

CARPINTERIA Y ACABADOS

ES MERCADAL SL

PARC. 27 POLÍGON INDUSTRIAL LLlNÀR/TX07740 ES MERCADAL· TEL. 971 375432

rc,O~STRUCCIOÑS'

MIQUEL ORFILA, S. L.

Lci TRAMUNTANA, 36 - 07740 ES MERCADAL

TEL. 971 37 50 09

• Los artistas locales Tòfol Gomila y Hiske Appoel pre-sentaron sendas exposiciones pictóricas individuales enCa n'Àngel, donde también se presentó Antoni Campscon una muestra de fotografías, dando vida a un local quepor su situación y capacidad se esta mostrando realmenteidóneo para este tipo de expresiones culturales.

• El 6,21 % de los alumnos que acuden a las clases deinfantil y primaria en Es Mercadal son inmigrantes deprocedencia extranjera.

• 160 personas participaron en una visita guiada a EsMercadal organizada por el GOB, con un itinerari o en elque figuraron la iglesia de San Martín, Sala MultifuncionalS'Aljub, los restaurados molino d' en Biel y la herrería

AISLAMIENTOS

=Manuel Gorrzé.lezAISLAMIENTOS TÉRMICOSCONDUCTOS PARA CALEFACCIÓNREFRIGERACIÓNPLADUR

Dr. L1ansó, 114 - 12 B07740 MERCADAL - Menorca

Tel. 971 154063Móvil: 699 24 20 80

Productes Naturals i DietèticsReflexoteràpia Podal

Massatges Energètics

Carrers d'Enmig, 3 iMajor, 4 - ES MERCADALTel. 971 375081 - 971154021

xerra i xala . 5

~l--:. '-:

l~~---------------------------------------------J';.lJ-/s;~'\-!:;

FLASH-FlASH

d'en Pep e Carretero, para seguir después hasta "ses bas-ses de L1uriac" como colofón de una mañana dominicalque resultó muy atractiva para los participantes.

• A finales de febrero se inauguró el nuevo Casal deJoves situado en los bajos del número 77 de la Ronda deses Costes, enfrente de la pista de skate. En un espaciobien dispuesto se encuentran diversos juegos recreativos,así como conexión a Internet e incluso juegos de balónen el patia adjunto. Asimismo, el nuevo centro incluyeun PH (Punto de información juvenil) y dispone de unapersona que ejerce de dinamizador cultural al tiempo quecontrola las actividades del local.

~a'nMISTURES, PINSOS

I ANItv\Al.S DE COMPANYIAPERRUQUERIACANINA

DOCTOR LLANSÓ,17Tel.648 051 953 Fax: 971 373 422

perruqueria i estèticahome i dona

Carrer Nou, 2707740 Es Mercadal (Menorca) Tel. 971 37 55 91

• Desde las fuertes lluvias de octubre y noviembre delaño pasado, el camino de Lanzell presenta el lamenta-ble aspecto que muestra la foto. El hecho de que no sea

un camino muy concurrido no es excusa para que desdeentonces no se haya hecho nada para mejorar tan deplora-bles condiciones impropias de una vía pública.

• A quien corresponda: ¿tendremos que pasar todo elverano con la vergonzosa estampa actual del "pou despetróleo" que "adorna" la zona del gran aparcamientodel Molí y la mejor vista del pueblo desde la carreterageneral?

Servei tècnic i venta de material informàtic

Josep Melià MarquèsTècnic Superior

Teléfono: 63050 1477Fax: 971 37 53 89Correo: Infomelia@telefonlca.net

CI Via Ronda, 5507740 Es MercadalMenorca (Balears)

.00T S U NA M I

Carrer Nou, '-A • 07740 ES MERCADAL

6 • xerra i xala

~' '.(

-----------------------------------------{~(;J.tyy:s;~~~VIDAMUNltlPAl

Sebastià Pons

• LA UTE AQUALIA-ANTONIO GOMILAGESTIONARA EL SERVICIO DE AGUA PO-TABLEEl pleno del Ayuntamiento, correspondiente al mesde marzo, adjudicó el servicio municipal de abaste-cimiento de agua potable y saneamiento a la UniónTemporal de Empresas formada por Aqualia y An-tonio Gomila. El servicio se prestara a los núcleosde Es Mercadal, Fornells, Playas de Fornells y SesSalines por un periodo de quince años. Al concur-so pública para la adjudicación del servicio se pre-sentaron otras dos empresas, Sorea-Agbar y la UTEAcciona- Tolo Pons. La empresa ganadora fue la quemayor puntuación obtuvo en sus propuestas técnicasy económicas. La misma ernpezara a prestar su laborantes del verano y se ha previsto que los consumostrimestrales inferiores a 40 toneladas veran rebajadasu factura, por el contrario los consumos superioresa 40 toneladas pagaran mas por el agua consumida.

• 60.000 EUROS POR RETIRAR UNA ROCAEl mismo pleno municipal acordó, asimismo, dotaruna partida de 60.000 euro s para acometer la retiradade una roca que amenaza uno s apartamentos en laurbanización de Arenal d'en Castell. Esta medida nocontó con el respaldo de los concejales de la oposi-ción, al entender, entre otras cosas, que el coste dela retirada debería ser asumido por la promotora altratarse de una urbanización privada no recepcionadapor el ayuntamiento

• SERVICIO DE LIMPIEZA VIARIAPor otra parte, en la sesión plenari a celebrada en ene-ro, el ayuntamiento adjudicó el servicio de limpiezaviaria del municipio, así corno el relativo al man-tenimiento y conducción de la grúa municipal, a laempresa Fomento de Construcciones y Contratas porun importe de 250.633 euro s anuales. La duración

• CONSULTORiAEMPRESARIAL

• GESTIÓN LABORAL

• DECLARACIONESTRIBUTARIAS

E F MAM J J A S o N o• SEGUROS GENERALES

• GESTIÓN DE FINCAS

Tel/Fax 971 154023 - Maestro Gati, 13 - 07740 ES MERCADAL

del contrato serà de cuatro años, ampliables a otrosdos. La empresa adjudicataria aportara al servicio unequipo de 7 personas en este año, que pasara a 8 enlos años sucesivos, cuya labor serà supervisada porun técnico municipal

• SERVICIO DE LIMPIEZA VIARIAPor otra parte, en la sesión plenaria celebrada en ene-ro, el ayuntamiento adjudicó el servicio de limpiezaviaria del municipio, así corno el relativo al man-tenimiento y conducción de la grúa municipal, a laempresa Fomento de Construcciones y Contratas porun importe de 250.633 euro s anuales. La duracióndel contrato serà de cuatro años, ampliables a otrosdos. La empresa adjudicataria aportara al servicio unequipo de 7 personas en este año, que pasara a 8 enlos años sucesivos, cuya labor serà supervisada porun técnico municipal

• OTRA CONCEJAL CON DEDICACIÓN EX-CLUSIVATambién el citado pleno acordó conceder a la conce-jala socialista, Constanza Navarro Romero, la dedica-ción exclusiva, a media jornada, por la que percibirauna retribución anual de 15.700 euros. Esa dedicaciónse suma a las concedida s con anterioridad a otras con-cejalas, de jornada completa a favor de Rosa Pallisery de media jornada de Claudia Pons.

• REHABILITACIÓN VIVIENDAS NÚCLEOSTRADICIONALESPor último, reseñar que el ayuntamiento ha acordadodeclarar dos Areas de Rehabilitación Integrada, queafectan a los núcleos tradicionales de Es Mercadal yFornells, lo que posibilitara a los vecinos afectadosobtener importantes ayudas públicas para rehabilitarsus viviendas y arreglar las fachadas de los edificios.Esa medi da permitirà, también, la bonificación casitotal en el coste del impuesto municipal sobre cons-trucciones.

ESTACIÓN SERVICIOMERCADAL S.L.

Lavado de coches - Servicio de prensaübjetos de regalo - Souvenirs

CTRA. MAÓ-CIUTADELLA, KM. 23 - Tel. 971 37 51 49 - MERCADAL

xerra i xala . 7

...~¿~~..f-4<,¡~;---------------------------------------------J';jr/s;~~-t'

BREUS

El domingo 30 de marzo, Dia de l'Àngel, 13 niños y niñas de Es Mercadal recibieran la Primera Comunión en el transcursode una solemne misa que estuvo participada adernas por sus familiares y gran número de fieles que abarrotaran el templode San Martín. Al grupo, que aparece en la foto, formado por Manuel, María y Alvaro Millo, María Guerrera, María Vidal,Alejandro, Damià, Neus, Albert, Lorena, Rebeca, Andrea y Marc, se sumaron una semana después Tomeu, Carla, JuanCarlos y Laura, mientras que Montse y Hugo, después de formarse en la catequesis de Es Mercadal, lo hicieron en Cadiz yValencia. Anteriormente la habían recibido dos adultos, Quique y Vladimir, haciendo un total de 21 Primeras Comunionesrealizadas o preparadas en nuestra Parroquia

Durant aquests mesos han continuat les obres de milloraen els carrers més cèntrics de la població. A les obres delscarrers Mirada del Toro, General Albertí i carrer de Baix,ara s'hi ha afegit el tram inicial del carrer del Doctor Llan-só. Esperam que aquestes millores siguin respectades pelsnombrosos vehicles que acostumen a estacionar malamenti envair les zones dels vianants, amb la conseqüent malaimatge de l'ordre públic i trànsit que això suposa.

Reproduïm aquesta imatge que va aparèixer fa unes set-manes en un mitjà de comunicació insular. En ella espot veure la desproporció entre el nucli tradicional dela població des Mercadal i la nova zona residencial deBiniaumaia. El que abans tardava segles en edificar-seara es pot fer en pocs anys o mesos.

xerra i xala . 8

SETMANA SANTA

La Semana Santa 2008 estuvo marcada por la inauguracióndel nuevo órgano para el cuito en la iglesia de San Martín

RedaccióFotosE.V

La Semana Santa 2008 en Es Mercadal serà recordada parasiempre por la inauguración del nuevo y monumental órga-no instalado en la iglesia de San Martín, hecho acaecido elviemes 14 de marzo en que fue bendecido por el übispo deMenorca, Joan Piris, en presencia de destacados personajes dela vida cultural y musical isleña, autoridades, empresas patro-cinadoras, y un numeroso pública que llenó por completo eltemplo para escuchar después el concierto inaugural a cargodel maestro alernan Roland Dopfer.Después de este prólogo histórico, los actos litúrgicos habi-tuales de la Semana Santa se fueron sucediendo según latradición cristiana, rodeados siempre del fervor popular. ElDomingo de Ramos y la procesión del Vía Crucis sirvieronpara preparar a los fieles para la celebración de la eucaristíadel Jueves Santo (conocida como "sa Missa dets Apòstols")en la que el celebrante procede a lavar los pies a doce varonesque van transmitiendo generación a generación esta prerroga-tiva. El viemes tuvo su punto culminante en la procesión delSanto Entierro en el que desfilaron los dos pasos del CristoYacente y la Virgen Dolorosa acompañados de los cofrades,banda de música, y un gran número de mercadalenses quesiguen fieles a la tradición del "Divendres Sant".En la Vigilia de Pascua se vivió el hecho gozoso de la recep-ción de un nuevo miembro de la comunidad cristiana local, unjoven sudamericano que recibió los sacramentos del Bautismo,Primera Comunión y Confirmación en el transcurso de unemotivo acto, y después de superar con gran constancia unacatequesis especialmente proyectada para adultos.El tiempo frío y lluvioso del Domingo de Pascua trastocó losplanes de la procesión del Encuentro, que tuvo que realizarseen el interior del templo, esplendoroso en su conjunto con lasnuevas luminarias y estremecido por los sones del órgano queacompañaba al cora parroquial. Las voces del cora popularexpresaron en el gozoso "Deixem lo dol" y otras canciones,la alegria de la Resurección, en el domingo mas esplendorosodel calendario religioso.

CONSTRUCCIONES

Cristóbal Gomila Martí

GENERAL ALBERTí, 16 TEL. i Fax: 971 3753 70MERCADAL

Ver6n.ica 7Jorack e5úJ!esEMISOR

CI. Doctor L1ansó, 4 - Tel. 971 1541 23 - Fax. 971 1541 21

xerra i xala . 9

i-lJ. /..;;(i~-----------------------------------------------JJ-j¡/5~~~$

A(TUAlITAT

On rellotge de sol a sa Muntanyeta

Tal vegada aquesta és una de les cases més fotografiadesdel nucli antic del nostre poble, una de les més admiradesi una de les que representa amb gran fidelitat l'arquitec-tura tradicional mercadalenca.Però tot i ser una de les cases més observades, vet aquíla sorpresa que es va descobrir en una de les habitacionsd'aquesta casa.Durant la neteja i emblancada periòdica a la qu.e obligauna casa més que centenària com és aquesta, es vanendevinar unes línies rectes en diferents direccions quedestacaven en el gruix dels bonys d'una paret emblanca-da com era aquella. Va ser així, idò, com rascant i picanttota la paret es va poder descobrir un gran rellotge desol que, en el seu dia, devia decorar la paret de la casaveïna, avui paret mitgera, abans que es construís aquestapart altra de la casa coneguda com sa Muntanyeta. Es

Taller -Reparaciones • Venta de vehículosnuevos y ocasión.

• Reparación de vehículosen general.

• Servicio de remolque.

• Venta y reparación deneumatlcos.

• Placas de matrículas.

• Revisiones Pre-I.T.V.

C/.Doctor L1ansó, 66-68Telf. y Fax: 971 3751 0907740 ES MERCADAL

tracta d'una superfície amb un morter de major qualitatque el de la paret que el suporta, amb un acabat en formad'estucat i on hi ha gravades unes línies pintades ambomangre on s'hi inscriuen les diferents hores.Aquest rellotge que per mitjà dels reflexos del sol i laprojecció de les ombres indicava l'hora, estaria ubicatoriginàriament a l'exterior de la paret de la casa veïnaque feia mitgera amb sa Muntanyeta. Llavors, en una deles successives ampliacions que va patir aquesta casa,va quedar a l'interior d'una habitació de la part alta, esva emblancar i ha restat ocult baix la calç durant moltsanys.La seva data més probable és la que s'ha reproduït almateix rellotge, 1659. Aquesta seria la data de la cons-trucció d'aquestes cases del centre històric de la vilades Mercadal. La seva ubicació seria l'adequada per aun rellotge d'aquestes característiques, ja que en aquellsanys la rectoria de l'església encara no s'havia construïti qui sap si el rellotge marcaria l'hora als feligresos queacudien a missa a la parròquia de Sant Martí.A més de la data que es presumeix en els relleus delrellotge, unes inscripcions a l'interior d'una raconera dela casa posa de manifest que aquella llar ara habitada aprincipis del segle XVIII, per la qual cosa pren cos lahipòtesi de la seva construcció en els anys de la centúriaanterior.De fet, als pocs plànols des Mercadal que existeixen delsegle XIX, hi apareix la planta d'aquesta casa tal i comla coneixem en l'actualitat, amb el seu pati al davant ifent cap de cantó amb dos carrers que voregen l'església.Apareix com una de les cases més antigues del nucli his-tòric de la nostra població i que, amb aquesta descoberta,no fa més que refermar el seu valor històric i confirmarel seu protagonisme en el procés de formació de la vilades Mercadal quatre segles enrere.

10 • xerra i xala

---------------------------------------------~~~j<f./JI'SIC>~

A(TUALlTAT

El nou orgue ja sona a 1gesglésia de Sant MartíRedacció

Divendres dia 14 de març va ser el gran dia. Era el momentculminant a prop de dos anys de feina intensa dirigida pel rec-tor de la parròquia de Sant Martí, Francesc Cardona.Amb una església plena per assistir a les primeres notes delnou orgue de la parròquia, es va procedir a la seva benedicció iinauguració. Així, el Bisbe de Menorca, monsenyor Joan Piris,va reconèixer la importància de la feina feta i la certesa queun instrument d'aquestes característiques ha d'ajudar a inte-rioritzar millor la litúrgia. Així mateix, el batle des Mercadal,Ramon Orfila, va expressar la seva satisfacció per haver acon-seguit que les diferents administracions, empreses i particularstrobessin la oportuna via de col-laboració per finançar i ferpossible aquest projecte. Però dels assistents a l'acte, proba-blement Francesc Cardona era un dels homes més satisfets.La seva empenta personal i un seguiment de la iniciativa diaa dia, van fer possible que en menys de dos anys la parròquiades Mercadal gaudís d'un orgue que, en paraules seves, a mésd'enriquir la litúrgia, suposa un interessant i enriquidor llegatcultural que podrem gaudir tots els mercadalencs.

La construcció de l'orgue, primer al taller i en el posteriormuntatge a l'església, ha corregut a càrrec dels orguenersAnton Llaurador i Klaus Fischer, mestres artesans en laconstrucció d'aquest tipus d'instruments i amb gran renomnacional i internacional. El cost total de la iniciativa ha superatels 180.000 euros i ha estat finançat per les diferents adminis-tracions, entitats bancàries, empreses locals i particulars.

Quant a les característiques tècniques, es tracta d'un orguemecànic amb registres de corredera reversible, aquest fetpermet disposar els registres en el teclat que més convingui.Això es un gran avantatge tant des del punt de vista tímbric,didàctic, com econòmic. Es disposa d'un ampli ventall depossibilitats i el nombre de combinacions és superior que end'altres instruments. Disposa de quinze registres, dotze per alsmanuals i tres per el pedaler. Disposa d'acoblaments partitsper a la musica ibèrica, i l'acoblament de suboctava, IVI 16',

AVARQUES MENORQUINESCAMISETES I COMPLEMENTS

Carrer Nou, 10 - ES MERCADAL

per tenir un fons d'orgue. La mecànica és suspesa i de màximaqualitat i sensibilitat, amb repetició ràpida i precisa. Els teclatssón de 56 notes i el pedaler de 30 notes.

Finalment, l'acte va acabar amb el primer concert d'aquestgran instrument. L'orguener convidat va ser l'alemany RolandDopfer, qui va interpretar obres de Johann Sebastian Bach,Johann Ludwig Krebs, Nikolaus Bruhns, Georg FriedrichHandel i Pablo Bruna. Amb aquest repertori mostrava l'ampliventall de registres i combinacions tímbriques que ofereixaquest nou instrument i tot el seu potencial musical tant per ala litúrgia com per a concerts.

9y

el ,fontane a y gas.

Juan Antonio - 699 061 663 Fermín - 699 061 664

y Fax - 971 154035 E-mail: insbago@terra.ese/Via Ronda. 41. 07740 Es Mercadal (Illes Balears)

~~de~P?~d~

~. OP¿¿¿a¿onf/a

C#V<l//t(fY6j<exC/'1'fou, 8- rre(971 3751 7807740 'ES '1v1'E'RC'A'1YAL

xerra i xala· 11

,-"i--!.. l "'..,{i\}---------------------------------------------'1w S~~

RECORDAR ÉS TORNAR A VIURE

UNA VISTA DES MERCADAL DEL SEGLE XVIIIEns ha fet gràcia reproduir aquesta bella imatge des Mercadal del segle XVIII que aquest any il-lustra el mes de febrer delcalendari del Consell Insular de Menorca.Es tracta d'una aquarel-la del famós pintor Giuseppe Chiesa (1720 - 1789), que tan bé va saber plasmar sobre els llenços elspaisatges, la gent, els costums i la vida dels menorquins d'ara fa més de dos segles.El peu de l'obra diu: "Vista de la villa de Marcadal, prese de la part del Toro"

AÇÒ EREN AUTOESCOLES !Així aprenien a conduir els mercadalencs delsanys 1940-1945 quan encara no havien apare-gut ses autoescoles d'avui en dia. En aquestaantiga fotografia apareixen en Diego Florit (enDiego) de peus a l'estrep del seu cotxe de llo-guer (potser un "Rugby" ... ) en el seu paper de"professor", en Joan Mercadal (en Netis) a lamani vela com a ajudant, in' Antoni Pelegrí (enToni de s'Estany) com a alumne i aprenent dexofer. És una estampa molt curiosa i amb per-sonatges ben coneguts del Mercadal d'aquellaèpoca en la que poder posar-se al volant d'uncotxe era més bé un privilegi, encara que nofora més que per sortir a una foto com aquestaque ens ha cedit en Sito Servera Pelegrí per al"Recordar es tornar a viure" de Xerra i Xala.

12 . xerra i xala

--------------:.------------i~~;¡.l/fS'!~"""

RECORDAR ÉS TORNAR A VIURE

MÚSICA AMB HISTÒRIAAquesta fotografia ens l'ha cedida na Juanita Seguí i en ella s'hio~serva un grup de músics que amenitzaven balls i vetlades dels anyscinquanta. Els components eren els següents:Drets: Pablo Camps, Pepe de Sant Salore, Xicu Tudurí, Joan es fosser,Florencio, Mevis Fàbregas i Toni es caminer.Asseguts: Antoni Ferré, Lorenzo Villalonga, Miquel Tudurí, Miquel esbessó, i el fillet Miquel Casalí.

lIJ f "PONT NA MACARRANA"J CI D'ES SOL

ES MERCADAL

TEL. 971 37 54 59

ES DARRER DIMARTS A CALA ROJAEn aquesta fotografia podem veure com la tradiciód'anar a Cala Roja es darrer dimarts està ben arre-lada. En ella hi podem contemplar en Sito Serverai en Rafel Pons, entre d'altres, que amb ben poc esconformaven per anar a passar un dia a fora i fer latradicional torrada de sobrassada.Imatge cedida per Rafel Pons.

TOTS HEM ESTAT PETITSLa mateixa Juanita Seguí també ens ha fetarribar aquesta imatge de la seva infantesa,acompanyada d'en Joan des Forn. Una imatgeentranyable dels seus primers anys.

MAESTRO GARí, 9-24 - Tel. 971 375070 - 07740 ES MERCADAL

xerra i xala . 13

~~~~';/'~7~~~-------------------------Jricl;S;~,$

SO(.ETAT

On votame en el pteno (3 y 4)Angel Guirao

Último lunes de enero. Tercera asistencia al pleno mu-nicipal. La empresa FCC (Fomento de Construccio-nes y Contratas) se hace con el servicio de limpiezay mantenimiento por 8 años prorrogables a razón de250.633 euros anuales (¡Buen pellizco!). Los gruposde la oposición muestran su desacuerdo con la conce-sión de una dedicación exclusiva a media jornada deConstanza Navarro (15.700 euros anuales).

Se declara ARI (Àrea de Rehabilitación Integrada)a los cascos antiguos de Mercadal y Fornells, lo queperrnitira recibir ayudas a los vecinos que mejoren susedificios. Después de otros puntos, llega el momentode las mociones, bastante tedioso y con las votacionesprevistas. Al final, un espectador pide explicaciones

CAFÈ CONCERT

'P'ARE CAMPS, 29-~Telêlóño-971 37 54 03

ES MERCADAL

Vel'\dC\ de fl"l..1itC\J

vel"dl..1l"C\

i pl"odl..1ctes típics

de Mel'\ol"cC\

V¡"ge" de Mo"te To •.o, 4007740 - 6s Me•.cadal

sobre los "famosos" radares instalados en la carre-tera general a su pas o por Mercadal. Unos minutosdespués de las 10 de la noche, el Sr. Alcalde levantala sesión .Último lunes de marzo, 20 horas. El pleno de menorduración presenciado hasta ahora (80 min.) y el demayor presencia de pública (11 personas). El puntomas destacado es la concesión a la UTE formada porAqualia-Antonio Gomila de la gestión del suministrode agua potable, solucionandose así un tema importanteque llevaba algunos meses de retraso. Ahora debemospedir a los habitantes del municipio que hagan buen usodel preciado líquida y que los encargados del serviciorealicen su trabajo de forma satisfactoria. La concejalaSra. Rosa Palliser informa al pleno de su renuncia alcargo de caixera batlessa del bienio 2007-08. ¿Quiénocupara su puesto? ¿ütra mujer? ¿Acaso rubia? Unanoticia curiosa fue la partida de 60.000 euros para laretirada de una roca que amenaza unos apartamentosde S'Arenal d'en Castell, a la cual los ediles de laoposición manifestaron su disconformidad. En el puntode ruegos y preguntas hay que destacar la intervencióndel Sr. Diego Riera Moreno, inasequible al desaliento.Las opiniones de algunos espectadores pusieron el finaldel pleno de marzo.

CARPINTERíA DE ALUMINIO

GRANJA YOÑALONSSLL

CI TRAMQNTANA NI34TEL. 971 3752 11

MÓVIL 646 192624MERCADAL 07740

ES MERCADALcalendario colectas 2008

3 de [unio5 de agosto28 de octubre25 de noviembre

G) 971 369 754

(fechas sujetas a pasiblescambios de última hora)

Germandat de Donants deSang de Menorca

14 . xerra i xala

---------------------------------------------¡~~~JJ'.J:s;~""-!::;'

REPORTATGE

Ciència i caritat

Aquesta obra -així titulada- pertany al període de forma-ció de l'artista. La va presentar a l'Exposició Nacionalde Belles Arts de Madrid (1897), on aconseguiria unaMenció Honorifica. En Picasso tenia aleshores dessetanys ... L'obra planteja dos temes de moda en aquellaèpoca de finals del segle XIX: L'avanç de la medicina(Ciència), representada pel metge que controla el polsa la pacient, i la dedicació filantròpica (Caritat), ambla presència de la religiosa qui, amb L'al-Iot en braços,ofereix cura i companyia a la dona malalta.Un bon amic, amb la experiència que donen els anys i lasensatesa, me va confiar un dia que "... l' estat natural deles persones és la malaltia ... ". M'imagino que el que vavoler dir és que el pont que uneix la salut amb la malaltiaés, a vegades, un passatge curt i trencadís. Un pas, mepermeto afegir, on tots hi tenim entrada franca, encaraque -a vegades- les llargues esperes i altres circumstàn-cies ... ens donin una impressió diferent. Un camí comú(sobtat en moltes ocasions), on tots hi tenim o tindremparticipacions certes, com les que ens recordava, en lasegüent i il-lustrativa narració popular, en Paulo Coelho:"Una dona, angustiada per l'òbit d'un familiar, li vademanar a Buda que l'ajudés a curar-se de l'afliccióque dit traspàs li provocava. 'La cura és senzilla', lidigué Buda. 'Has de beure té amb llavor de mostassa ... 'Més tranquil-la, la dona ja s'encaminava cap al mercat-per comprar dits ingredients- quan Buda afegí: 'peròles llavors has de trobar-les al jardí d'una casa on elsseus habitants mai hagin perdut a cap persona estima-da ... ' Dos anys després la dona tornà ... '¿ Vas trobar lesllavors ... ?' -li demanà Buda. Ella li respongué: 'Estavatan trastornada que no vaig entendre que tal jardí noexisteix, perquè tothom ja ha perdut al llarg de la sevavida una persona estimada' ... "La visita a un hospital, en qualsevol circumstància, ones pot constatar un formigueig incessant de transeünts-pacients i acompanyants- que acudeixen, cercantajuda, a les variades dependències, marca una espèciede frontera entre la salut i la malaltia. És un confí queel qui el traspassa aprèn que l'ombra del sofriment enssegueix sempre i és consubstancial amb la persona desdel seu naixement i que, a més a més, és un dels pocsfactors que ens agermana inqüestionablement baix unmateix prisma. Però avui no els hi voldria xerrar delspacients que són, sens dubte, els qui com a subjectesprincipals sofreixen i pateixen la malaltia, sinó que, sim'ho permeten, els hi voldria parlar dels "altres paci-ents..." (els quals, quasi sempre, no valorem com ésmereixen), que són els cuidadors ... El cuidador -el que

té ànsia d'una persona amb problemes de salut- desen-volupa un paper clau en el procés de la malaltia. Pensoque ningú ha de posar en dubte que la seva dedicació iatenció, nascudes generalment de l'estima i del senti-ment, proporciona, com si d'un medicament es tractés,una gran dosi de benestar al pacient. Entre tant, el seupropi benestar queda relegat per un "ja ho veurem o ...quan pugui ... ". En l'interior del cuidador bullen infi-nitat d'emocions que poques vegades surten a la llum.Pensaments i sentiments que l'acompanyant guarda ensilenci, absorbint la majoria d'ocasions les seves pròpiesllàgrimes, perquè no sempre les pot verbalitzar; accióaquesta del tot necessària, tant o més valuosa com nodescuidar la seva pròpia alimentació i el seu descans.Quan troba la persona disposada a escoltar -qüestióno sempre fàcil- el seu alleujament psicològic quedademostrat, encara que només sigui per uns instants. Laconeguda psicòloga Margarita Rojas els anomena en undels seus llibres (1) "exèrcit d'herois silenciosos", perquèdesenvolupen la seva tasca de forma abnegada i callada.Ells procuren el benestar dels malalts, però, interrogadita psicòloga: -qui cuida el cuidador? Sentiments deculpa i d'inquietuds, ofegats dins una soledat prou vega-des aclaparadora, envaeixen el territori del cuidador ambcomprensibles reaccions de desànim per la frustracióvital del que sofreix i veu sofrir ...Per acabar, penso que no hi seria de més que a la Ciènciai Caritat, abans esmentades, hi afegíssim l'Esperança.El filòsof Julian Marías ho va resumir en unes sentidesparaules (com si d'un breu cant d'esperança és tractés)per a una persona estimada: " ...con su sola presenciaaligeraba la pesadumbre del vivir ... "(1) "Cuidar al que cuida". Santillana Ediciones (2006)

15 . xerra i xala

,\-f.-~'/.,

~¡----------------.....;,--------------------------'Y1'¡S1~~

ENTREVISTA

En Biel Martí Mir. en Biel des molíAvelina Capó

Ja estem a les portes de l'estiu, d'aquí a uns dies dona-rem inici a una nova temporada turística. En Biel MartíMir, més conegut per tots com en "Biel des molí",coneix perfectament el món del turisme de fet ha dedicatla major part de la seva vida a la restauració.

- Biel, quan vas començar a fer feina dins el sector dela restauració? .Ja de molt jovenet anava els dissabtes i diumenges asCentro, bar regentat per la senyora Aguedet i la sevafamília.Després vaig començar a fer feina al bar de l'aeroport,quan encara era l'aeroport de Sant Lluís. Una vegada esva inaugurar el nou aeroport a Maó, vaig passar a ferfeina allà.Amb el servei militar vaig aturar un poc de fer feina, iquan el vaig acabar va ser quan -:.aigcomençar a fer feinaa Fornells al restaurant Es Pla.- També vas fer feina a Palma durant un temps ...Sí, a Es Pla hi vaig estar 9 anys i després vaig anar aPalma al restaurant del Club Nàutic, que era del mateixpropietari que Es Pla. A Palma hi vaig fer dos anys, idesprés vaig tomar a Es Pla un any més.- Com vas donar inici a la teva etapa d'empresari?Quan va acabar la meva etapa a Es Pla, em vaig plan-tejar muntar un restaurant, no sabia ben bé a on, si aFornells o as Mercadal. Va ser en Toni Mora qui em va

Avda. Son Morera, 14200

Mòbil 649 759 17707750 FERRERIES

donar la idea de posar un restaurant a un molí que hihavia aquí as Mercadal.El molí era de la família Palmer, vaig anar a xerrar ambells un dissabte i al dimecres ja havia comprat el vellmolí.- I quan vas inaugurar el restaurant?Com et deia, el vaig comprar a mitjans de mes de generde 1982 i vaig obrir el 19 de març del mateix any. Alprincipi el restaurant era més petit, i poc a poc vaig anarampliant la terrassa, la cuina, etc ...Amb jo van estar fent feina molts d'anys els meus ger-mans Jesús i Tomeu, sempre ens vàrem fer costat, vàremanar tots tres a una.- Biel, es Molí des Racó ha estat i és un referent dinsMenorca, quin és el secret?No hi ha secrets, sempre hem tingut clar que noltrosoferíem menjar típic de Menorca, menjar nostro. Quanvàrem obrir, cap restaurant oferia oliagua ni albergínies.La majoria dels plats es mantenen a la carta des del pri-mer dia, perquè és el que la gent demana. També he dedonar les gràcies a la clientela que sempre ens ha recol-zat i ens ha motivat per seguir endavant any darrera any,noltros sempre hem procurat cuidar la clientela.- Quina plantilla has arribat a tenir?Al principi érem cinc, dos a cuina i tres a menjador, des-prés a mida que va anar creixent el restaurant va créixerla plantilla fins arribar ha ser uns setze.- Fins l'any passat, que decideixes traspassar "es Molí",

16 . xerra i xala

~' '.(--------------------------~~J'f'./¡y s~~.;"'"

ENTREVISTA

Sí, després de vint-i-cinc anys de plena dedicació vaigtraspassar es Molí als germans Jaume i Joan Riudavetsi a en Tomeu Casalí, que va fer feina amb jo més dequinze anys.- Després de la teva retirada del restaurant, a quèdediques el teu temps?Qualque migdia encara vaig al restaurant a ajudar unpoc, també tinc un hort i passo bastants hores allà. Laveritat és que no tinc temps per avorrir-me!!- Biel, creus que el turisme ha anat canviant amb elsanys?I tant, el tipus de turista ha baratat molt des que jo vaigcomençar a fer feina, noltros al restaurant tenim un tipusde turista que no és el de hotel (que normalment ve ambel sopar o dinar inclòs dins del preu de l'habitació),sol ser un més que un turista un resident temporal aMenorca, molts d'ells tenen casa a l'illa i vénen diferentscops al' any. Fins i tot vénen clients que conec des deque feia feina a Es Pla.- I el nostre poble, es Mercadal, què et sembla l'evo-lució que ha tingut?Es Mercadal ha canviat molt, especialment la seva fiso-nomia, ha crescut molt. Si el creixement ha estat per béo no és molt mal de dir, el que està clar és que semprehem d'anar cap endavant i seguint els nóus temps i esMercadal ho ha fet.- Per acabar la nostra entrevista, vols afegir algunacosa més?Voldria agrair al senyor Barceló, amb qui vaig fer feinaal' aeroport, i a la senyora Aguedet, amb qui vaig ferfeina a es bar Centro, tot el que em van ensenyar, gràciesa ells vaig aprendre el meu ofici. Un ofici en el que la

"SA

CAIXA DE BALEARS

vocació de servei i gust per estar amb la clientela sónmolt importants.Noltros des de Xerra i Xala voldríem agrair a en Bielladedicació i atenció que durant tant d'anys ha tingut ambtots els que hem anat al seu restaurant, on sempre hemestat i som benvinguts!

xerra i xala . 17

'i,.iJ. ¡ ~4

i~}-------------------------------------------7¡YSr,).

ENTREVISTA

C??/ ~/Ó"" nO 7';?'; ~b:ZO.:J

077-f-O g; ~u:a:ohr ~¿ 977' .3'75.3' 77'

Ba:i-7Gestaura:nt

posadaToro

SadeL

Santuari del: ToroTel. 871375174-

ES cMEUA'DiÍL

Carrer Nou, 6507740 EsMercadal

• Vento de pinturas,tómínos. rotocooíosy postoles

• SeMcla cieenmorcocíón.cuooros noevos

galeria del sol, mercadal - menorcavia rondo, 28 Tel.971 154007 07740 es mercadal

fotos.v oordooos

• Exposiclón depinturos y ceròrrscos

• Ablerto rnoòonosde 9 014 y tardesde 17 o 21 lloros

xerra i xala • 18

~~~~\;<!/:-----------------------------------------------~f~JJ;Y S~~

ENTREVISTA

Jordan Sanà. t'atictà pel rapMarta Fuxà Vidal

Qui hauria dit fa uns anys que el nostre poble comptaria ambun cantant de rap? Els temps canvien i en Jordan Sanó, unjove mercadalenc de només 20 anys, comença a ser conegutentre els aficionats a la música rap i alguns fillets ja escoltenles seves cançons des dels seus telèfons mòbils.-Quan va començar la teva afició per la música i, en con-cret, pel rap?-La música sempre m'ha agradat, mon pare treballava a laràdio i supòs que açò m'ha influït, però necessitava identifi-car-me amb un tipus de música i quan vaig escoltar un cantantde rap que es diu Nach em vaig decidir a provar aquest estil.Llavors, al 2005 vaig conèixer un grup de Ferreries, El Parke,que ja tenien un Dl i em van ajudar bastant. L'any següentvam fer una maqueta que no va sortir a la llum, però queva ser com una primera prova. Després, a mitjan 2006, vamtreure el treball "Un primer paso", que la gent va començar adescarregar d'internet, i la segona maqueta, "Algo que con-tar", també té bastant d'èxit.-Pel que dius, la difusió de la teva música es produeixsobretot gràcies a internet. ..-Bàsicament, sí. Nosaltres ens encarregam de penjar les can-çons a internet i des d'aquí arriben a la gent; a més, desprésd'escoltar-les els amics i coneguts em demanen la maqueta iels en faig una còpia. De cada vegada hi ha més gent que emdiu coses pel carrer, que es sorprèn i s'interessa pel que faigi açò m'anima molt, sobretot veure que els fillets petits duenles meves cançons al mòbil.-Com defineixes les teves cançons, el rap que fas?-Es tracta de fer una lletra que m'agradi i que la gent entengui,sense criticar ni insultar ningú. A més, a Menorca no hi hagaire rap i açò és un avantatge perquè no hi ha competitivitati podem fer un rap diferent, més tranquil...·A part d'aquestes cançons, la teva afició per escriure vamés enllà del rap?-La veritat és que al principi em costava escriure, però a poca poc li vaig agafant el gust i cada dia escric qualque cosa,a vegades una cançó sencera. Al rap és complicat conjugarles paraules perquè rimin i s'entengui el que vull dir, s'had'intentar cercar un equilibri. Tenc molts esborranys d'idees,

Carrer Nou, 34 - Tel. 971 3751 94 - MERCADAL

de pensaments que pos damunt paper i que després es podenconvertir en la lletra d'una cançó, però també faig altrescoses, de fet, estic escrivint una espècie d'autobiografia, peròja veurem!-Segur que a molta gent li ha sorprès que des d'una illa ides d'un poble petit pugui sortir un cantant de rap ...-Primer sorprenia bastant i molta gent m'ha dit que ser deMenorca és un inconvenient però vam ser els primers a penjaruna maqueta a internet, fer un videoclip. A més, mentre no hihagi gaire rap a l'illa tampoc no hi ha que sortir, sempre hi haqualcú que et veu, que t'escolta ... De tota manera, esper queel rap evolucioni, que no sigui només un tipus de música pera joves, sinó per a tothom.-Per acabar, quins són els teus projectes més immediats?-Ara per ara tenc la intenció de seguir fent feina amb elgrup de Ferreries -aquest 26 d'abril tenim un concert a CalaGaldana- i, abans de l'estiu, acabar aquesta maqueta. A més,esteim en contacte amb un grup de hip hop de París, mésprofessional, i tenim la idea de fer qualque concert junts (avegades també ens ajuntam amb cantants rap de Ciutadella ide fora de l'illa). També hi ha la possibilitat de participar enun disc on hi haurà cantants rap de cada província.En un futur m'agradaria seguir fent rap, el millor és que lacreativitat és gratis. De moment tenc moltes coses per escriu-re, coses que veus i que vols contar.Esper que em quedin moltes coses per dir!

Especialitat en:Caldereta de Llagosta, Menús, Tapes i Bocates

••••••••Andrés Tinajero Castro

Plaça Constitució, 2 - Tfn. 971 37 50 48 - 07740 ES MERCADAl.

xerra i xala . 19

'<..~.'t..A.· .-(-4iin-----------------------------------------J,f.lJYlJs~~~$

(OL-LABORA(IÓ

Onesporquejades amb serenatesAntoni Pons Fuxà

Amb el pas dels anys, són moltsels costums i les tradicions quedia a dia s'han anat perdent. Comper exemple, les festes de les por-quejades i altres costums que escelebraven durant l'any amb méso manco participació a cadascundels llocs de Menorca, des delsmés grans als més petits.Fixau-vos bé que durant aquestsdies tan assenyalats, el primerque havien de fer era molta feinaperquè n'estaven ben convençutsque de la feina en sortia el profit.Convenciment que, avui dia, hadeixat de ser important a causadels moderns avançaments quehan alleugerat als homes i a lesdones d'avui. Però com diu unantic refrany, la feina no mataningú.I feta aquesta introducció,intentaré explicar el que erenunes porquejades amb serena-tes. Antigament, les anomena-

ven serenades. Potser per moltsaquest nom sigui desconegut. Toti que fa referència a coses bennaturals com la serena dels ves-pres, per no tropissar, com solendir, he consultat el diccionariquè és una serenata. Idò mirau:"és una composició vocal ambacompanyament d'un o més ins-truments destinades a ser exe-cutades al' aire lliure i a la nit afi d'honorar una persona o ambfinalitat amorosa".Idò, vet aquí la importància quetenien les serenates per als ber-gants i bergantes que vivien a lapagesia. Era una forma d' expres-sar-se que es prenien amb bonhumor i fins i tot, algun vespre,havien d'aguantar qualque ruixatben fort. Açò era un costum moltarrelat a Menorca. Al nostre terme,on la majoria de llocs són bengrans, havien de caminar un pocmés per anar d'un lloc a l'altre.Però açò no era cap impediment.En sol demà de les porquejades,

al vespre, quan s'havia acabattota la feina començava la festa.Convidaven els veïnats i un gru-pet d'aquests, abans d'entrar a lescases del lloc, cantaven alegrescançons d'aquell temps, casi sem-pre dedicades a qualque al, Iota oa la madona i a la criada, sobretotsi eren joves. En acabar de cantarles cançons adequades per aquellvespre, un dels tants tocava a laporta i l'amo els hi solia obrir, encas que fossin veïnats o convi-dats. Però aquestes vetllades nosempre acabaven prou bé perquède tant en tant en aquestes festestambé hi anava qualque grupetde joves del poble. Aquest fetno agradava gens als bergants decasa perquè deien que les al, Iotesels hi agradava més ballar ambels del poble que no amb ells.Fins i tot, a vegades, arribaven al'extrem de no deixar entrar elsjoves de poble. L'amo amb açòera el que duia la veu cantant.Mirau què els hi va passar a un

----------ESPERFiL

F~eYÚMd}A~ v PVCMontatges iefusteria en ffmya, a(umini i)'vc

Fusteria tf obraMoMes a mida

Decoració ; acavats

ci lvfíYcuicv del. Toro-, V\? 23(07740) E!'lvf0V~ -lvf0VUWCCV-

TeI(. 971 37 5088 FCl1ú97115 43 11lvfovw 635 120 209

20 . xerra i xala

------------------------------------------~i\j:;ItS1\\~

(Ol-lABORA(IÓ

grupet de joves de Ferreries queun dia de porquejades van anara un lloc del nostre terme. Lamadona d'aquest lloc també erade Ferreries i ben agradosa. Elsjoves van arribar a mitja nit. Vancantar un parell de cançons i vantocar a la porta. L'amo els varebre. Ells van entrar un per un iel primer que van fer va ser anara besar a la madona, que era pai-sana seva. L'amo, que era moltgelós, es va posar molt nerviós iun per un els va agafar pel braçi els va treure defora. Tothom vaquedar embaducat i l'amo fentuna broma prou feixuga va dir aun al-Iotet que li deien Llorenç:-Amolla a n'en Tom.En Tom era un ca molt ensenyatque mossegava a on l'amo lideia. Va donar nom a l'animal iforça estirades va aconseguir queun dels joves ferreriencs perdésels calçons pel camí. Mentre, sen'anaven sense girar-se darrera.Açò és un fet que va succeir a unlloc de la tramuntana del nostreterme i me' I va contar en Llorençde Rafalet.

De la foto que acompanya aquestescrit en guardam bons records.En Bartomeu es fosser amb s'acor-dió, un darrer dilluns a Cala Roja.En es seu costat, una jovenetaben afavorida que supòs que laconeixereu. Tant a en Bartomeucom a en Toni Vinent, més cone-gut p'en Toni es llauner, i altrescompanys, els hi agradava anar asonar a les festes de casa, com es

CARtI ISSERIAi MEtI)ARSFEBRER S.L.

solien anomenar, en es llocs a onhi habitava gent jove, que era a lamajoria del nostre terme. Aquestgrupet de músics, tot i que la sevapresència era més bé seriosa, erenmolt divertits i sempre estavende bon humor. Molts són encaraavui dia els qui els recordam ambenyorança. Que estiguin en bonesmans.Fins a un altre dia!

]ardines H. Reyes Olives\1ANTENIMIENTO DE jARD!NE5RIEGOS AlJTOMATlCOSi PROYECroS

CI Doctor L1ansó, 11077 40 ES MERCADALTel. 97115 41 63

.:. CARIt FRESCA DE S'ILLA

.:. EMBOTITS TíPICS

.:. MEItJARS PREPARATS

-, /

Juan Gomila MascaróFusteria Metàl-lica

Camí de Tramuntana, 20Tel: 971 37 50 81 1689 322 301Es Mercadal 07740 - Menorca

/ "

REGUlAR CARDEN MA!NTENANCEAtTro\IATIC WATERING SYSTEMS

CARDEN DESING

Telí. m 15 40 61Movil. 626 609 609

SANT"MARTíPol. Ind. Llinaritx, Parc. 7 . Tel. 971375028· Fax 971 37 513207740 Es Mercadal· Menorca· santmarti@pronet-informatica.com

21 . xerra i xala

\-i-.!..-r.,

i~}---------------------------------------------'?1jI s;\')~

ESPAI EN FEMENí

MadonesLina Vidal Altres han cercat alternatives per a l'explotació del camp.

En aquest article volem destacar el paper de la figura feme-nina al camp menorquf, Aquest sector que ha estat durantmolts anys la base de l'economia al nostre poble ha sofertprou canvis. Darrerament els vents no bufen gaire favora-bles i açò ha fet que les madones s'hagin hagut d'adaptar anous estils de vida. Moltes passen gran part del dia treba-llant fora del lloc, per poder complementar els ingressos.

FRANCIS CA MA.RQUÉS MARQUÉSJuntament amb el seu marit, Diego PonsMarqués, va a venir a viure a s' 'Aranjas-sa, rellevant els seus sogres l'any 1965.Abans havien estat durant onze anys elspagesos de Torre Vila a Ciutadella, d'onés originària la família i on varen néixerels seus fills: en Diego, en Tòfol i naXisca.Tot i sentir-se molt vinculats a la ciutat deponent, on també hi tenen una casa; des-prés de quaranta-cinc anys as Mercadal,(en Diego havia vingut primer al llocde fadrí amb els seus pares) ja no pensenanar-se'n.Na Xisca ens conta que en els vint-i-vuitanys de madona en aquest lloc s 'ha acos-tumat a la panoràmica d'aquest entorni ja no ha volgut deixar de mirar cap al"Toro", que continua veient des de laseva casa al poble, on viuen des que esvan jubilar.Aquest paisatge és un dels seus millorsrecords. Però a més el lloc té bones terres,està situat a prop del poble, i juntamentamb el bon tracte que sempre han man-tingut amb els propietaris ha contribuït afer prou agradable la sacrificada vida delpagès de la que na Xisca mai renunciaria.

FINQUES SUNSHINESUNSHINE SERVICES

CAROl THOMASAGÈNCIA IMMOBIUÀRIA I MANTENIMENT

ESTATE AGENTS I PROPERTY MAINTENANCE

Via Ronda. 1007740 Es Mercadal (Menorca)Tel.lFax: 971 154417Mòbil: 649 195398

e-mail: fiocas-sunshlOe@lelefomca net

Encara queden, però, madones tradicionals, que viuen itreballen al lloc, col, laborant en les feines.Entre elles he escollit les de s'.Aranjassa perquè represen-ten l'estil més clàssic de vida pagesa i per raons sentimen-tals: dels bons records d'infància i joventut de ma mareviscuts a aquest lloc, destaca la figura de la meva àvia, perla que sempre he sentit admiració.

RestaurantTramuntana l, 8Platges de FornellsTel.lFax: 971 376518Mòbil: 649195398

web: www.fincas-sunstJine.comCarrer Nou, 3 - 'B' 971 37 Ol ES MERCADAL

22 . xerra i xala

-------------------------------------------~):l¡yS~~

ESPAI EN FEMENí

NINA PONS FEDELICHTambé natural de Ciutadella, na Ninava entrar a s'Aranjassa fa trenta anys,quan es va casar amb en Diego, el fillmajor d'en Diego i na Xisca. Tenenuna filla, na Xisca, que ja els ha fetavis, i dos fills, en Diego i en Toni.Comparteix moltes coses amb la sevasogra, com el gust per la vida alcamp, tot i que de feina no n'hi falta.Entre les seves tasques diàries, elabo-ra manualment una trentena de fogas-ses, ajudada per en Diego, l'amo, i undels seus fills, en Toni, a qui també liagrada tant aquest tipus de vida quees suposa que continuarà la tradiciófamiliar, com es feia abans, ara però,naturalment, els pares els donen totala llibertat per escollir el seu futur.

MARGARITA ORFILA LLOPISEs va casar l'any 191-2 amb el meu avi, Magí Melià, que ja vivia a aquest llocamb uns concos que l'havien recollit quan es quedà orfe de fillet. Mare de vuitfills, no planyia esforços a l'hora de treballar, i la família i les cases n'erenexemple. Sempre acollidora, al lloc s 'hi refugiaren unes quantes famílies durantla Guerra Civil. Als ulls infantils de ma mare aquest temps fou fins i tot moltfeliç pel bon ambient que allà s 'hi vivia. La guerra, però, va canviar la tra-jectòria de moltes persones, entre elles d'en Llorenç, l'únic fill de la família,que després de set anys de forçós servei militar a Saragossa, va deixar els seusestudis i s'establí a Barcelona. Allà rep aquesta revista que el manté informatdel seu estimat poble.

é'aJ cf~ lÚM ~!lJea de /<17.J (!nd'oIdnIltH tItJJIrea tt«b4

q)Qj cmwÚÚb acptt7UO/r k~ MWQ:j e~ f<z.H ~j txJ/I'l/

W<vfe6, el«bt7utde4 ~ a1ÚJ,~ oma~ eo~/JW{!Qj ckJ, !71úuw, ca1utoze#oi, _M:limurÍei" ~ ~

..••" ~ amb ~ amb peb-re,Jótm«#«de6, ~ paneA..cf ad'meItm eACà'(;U!()!"

~/a:n_dtU&'4~Ii..' noces; /Jt:deigoi, ~n4,fl~~et aIlÒJefjCMi...

~ cft.«'Ae~ ~ ckJ, ltJú:v la ¡;tidt;¿,

~t'«~, 11 .9'é1. 971.375/75

~~

NINSboutique infantil

Metge Camps, 14 - 07740 ES MERCADAL- Tel. 971375001

S"ESTANCCava per a '''puros~~Tabacs· DmbresArticles de fumador

CI D~ENMIG~4TEL.971 375531ES MERCADAL

xerra i xala . 23

~~~~;~/?~~~-------------------------JJ-.l;yP's~~ ~$'

(Ol-lABORA(IÓ

Com si el món tornàs estretManuel Luque

Havien passat els inicis dels anys vint. El quarter desMercadal estava ple de soldats i Espanya s'estava des-sagnant en la guerra d'Àfrica que, un cop sufocada lainsurrecció d'Abd-el-Krim amb el desembarcamentde Primo de Rivera a Alhucemas, va aconseguir la pauimplantant un nou sistema politic-administratiu, a partirde 1925. Aleshores el moviment de la tropa al nostrepoble es deixava .sentir de dia i de nit. Com que el capdel regiment tenia la residència a Maó, diàriament unagalera amb un tronc de mules feia el viatge d'anar i tor-nar. La galera sortia del quarter i feia una aturada a lacasa número 1 del carrer del Metge Camps, on hi haviainstal-lades les oficines militars. Després de recollirla valisa i altres elements, emprenia el viatge. Era enaquells moments que el món tornava estret: Un soldattenia les regnes a les seves mans; l'altre portava un fuetque repartia llenya sense compassió i fent la corba de talmanera que tronc i galera sortien llançats de la carreterai anaven a parar a la síquia, però com era molt estreta,només hi cabia una mula i les rodes del mateix costat.En pocs minuts es presentaven uns quants soldats volun-taris i deixaven les coses al seu lloc.Aquesta vegada els protagonistes eren també soldats,però artillers. Els seus vehicles eren camions de grantonatge, els canons de gros calibre i els tractors que elsarrossegaven eren de la marca "Pavesi" i d'unes quantestones de pes. Quan els canons havien de fer exercicisde foc real, els portaven a la carretera que va de Maóa Fornells, a l'altura de la finca Carbonell, i els blancses situaven entre les puntes de na Guiemassa i Pantiné.L'Estat Major anava a la terrassa dalt les cases de saBufera, observava el resultat de cada dispar i ordenavala correcció del tir si era precís. Els vehicles que més tra-ficaven eren els camions. Anaven a Maó quasi cada dia.En un d'aquests viatges, el camió tornava de Maó bas-tant embalat i quan arribà al mig de la plaça del General

C. NOU, 28 - 871 'Jr11i221 Es MercadII

Galbis, no va poder fer la corba per anar cap al quarter iva esfondrar uns quants metres del pati de la fàbrica deformatge i deixà inutilitzades quasi totes les gerres dellauna que servien per portar la llet de formatjar.Aquesta és una petita explicació del que passa quan hiha massa pressa: Quan un mòbil segueix una trajectòriacorba a una certa velocitat, actua damunt aquest mòbil(cotxe, camió, moto, etc.) una força que el fa allunyardel centre d'aquesta corba. Aquest era el cas de la galerai del camió: La força que feien les mules, intensificadapels efectes de les fuetades, les allunyava de la voreradreta de la carretera i anaven a parar a la síquia. Elcamió quan feia la corba per anar al quarter s'envestí ala paret de la fàbrica perquè el conductor no dominavael camió malgrat tenir les dues mans al volant; la forçaque s'imposava era la mateixa en cada cas: La forçacentrífuga.

P.S.- Després de sa passada per la plaça del Pare Camps,hem vist també la botiga de Cas Llauner, on en Vicent ina Clara ens mostren cada dia, fins al darrer detall, el quevol dir estar al front d'una tenda, com s'ha de vendre icom s'aconsegueix tenir una clientela creixent i conten-ta. Per molts d'anys!

ÒPTICAFLORIT

,OPTICAE8MERCADAL

"'04Itri dWytj8rup

OPTOMETRISTA - CONTACTÒLEG

CI. Negrete, 42 - Tel. 971 48 04 36Ciutadella de Menorca

CI. Nou, 5 - Tel. 971 375478Es Mercadal

24 . xerra i xala

-------------------_ .....•._-----------------------~:JW51\\.

(Ol-lABORA(IÓ

t/esptai no aturadinàmica i il-lusionada directiva, laqual, a més de seguir els passos del'anterior quant a organització d'ac-tivitats, han tingut la gran idea de lacelebració de unes porquejades, en lesquals es va disfrutar i es rememorarenantics costums, on van participar mol-tes persones. La festa va acabar ambun gran ball, tot es va dur a terme enel Recinte Firal, lloc molt apropiat pera aquestes celebracions.Per aquest mes d'abril, concretamentdel 23 al 29, realitzarem el tradicional

Rale/Pons

L'Esplai continua sent l'entitat dereferència per a les persones majorsen edat, però joves en esperit. Nodecauen ses activitats lúdiques, degran acceptació; és una llàstima queles culturals no estiguin a la altura delas primeres.Després de la fructífera etapa de 4anys en què la Sra. Viétoria Pons Fuxéva regir L'Esplai, agafa el relleu laSra. Consuelo Vidal, va escollir una

viatge a la Península. Exactament perterres de Girona. Aquest viatge estàsubvencionat en part pel C.LM.

L'actual directiva està formada por:Consuelo Vidal - presidentaBenito Pons- secretariMartí Pons - tresorerMargarita Pons, vocalCatalina Mezquida, vocalMaría Pozo, vocalJuana Mezquida, vocalFrancisco Gomila, vocal

xerra i xala . 25

~---------------------------------------------JWs~~

(ONSEll INSULAR

L'úsdel català a les empresesmenorquines ara és més fàcil

En totes les situacions de la vida quotidiana, lacomunicació és un element fonamental, i el món del'empresa no n'és una excepció.

Una empresa ha de saber fer arribar els productes oels serveis que ofereix al major nombre possible deconsumidors, que de cada cop són més exigents ivariats. Per açò, en una comunitat com la nostra, enla qual existeixen dues llengües oficials, una de lesquals, la catalana, és a més la llengua pròpia del ter-ritori, els empresaris tenen el repte d'adaptar-se a lademanda d'un sector dels consumidors que se sentenmés còmodes si poden utilitzar el català en les sevesrelacions comercials i que s'estimen més trobar lainformació sobre els productes que consumeixen enla llengua en què s'expressen normalment.Ara, amb la convocatòria d'ajuts al foment de l'úsdel català feta pels ajuntaments i el Consell Insular,els empresaris menorquins tenen més fàcil adaptar-se al repte d'introduir el català en les seves relacionscomercials; perquè fins al 15 d'abril poden sol-licitar

TOPOGRAFIA I COL'LEGIAT 580 l

971 154150 I 661040058

fONli1NERIA 110RA S.L.Antoni i Nicolau Mora

Instal·lacions d'Aigua - Aire AcondicionatEnergia solar - Gas - Calefacció

Cl Doctor Llanso, 84-86 - Tel. iFax. 971 3755 01 - Es Mercadal

un ajut per a retolació, etiquetatge, edició de mate-rial imprès (cartes de restaurant, catàlegs, manualsd'instruccions, bosses ...) i creació de pàgines web enllengua catalana.

Les bases i els impresos de sol, licitud d'aquests ajutses poden descarregar al web del Servei d'Assessora-ment Lingüístic www.culturamenorca.org/sal (apartatd'Actuacions) i al web del Consell Insular www.cime.es (apartat del Gestions i tràmits).

CONSELL INSULARDE MENORCADEPARTAMENT DE CULTURA, PATRIMONI,EDUCACIÓ l JOVENTUT

www.culturamenorca.org

REPARACiÓ I VENDA D'ORDINADORS

TOT EN MATERIAL PER AOFICINES I CENTRES EDUCATIUS

WWW.CONSUMIBWMENORCA.COMT••h 971 31 51 39 Fall' 971 57 06 50 (ollSulIIlblesmenorca@wanadoo.es

Carrer Nou, 13Tel./Fax 971 37 52 58

07740 Es Mercadal(Menorca)

Bomboneria • Pastisseria salada. Obsequis de selecció. EnsaïmadesPastissos per a celebracions. Torrons extres de fabricació pròpia

Berenetes per a celebracions. Pa de pagès tradicionalEspecialitats de tot tipus

•..-------- -p-=---- •

xerra i xala· 26

-------------------------------------------J~'~~<f.Jws;~'4.$

HISTÒRIA

Ona taula misteriosaCristòfol Barber

Cap a 1860 començà la tasca cadastral a Menorca, amb certretard respecte a Catalunya i Mallorca, però aquí la feinaes desenvolupà d'una forma unitària, sistemàtica i, gairebé,espectacular. Un mateix geòmetra, el mallorquí MiguelSorà, alçà, amb precisió, els mapes que recollien els límitsde totes les finques de tots els municipis de l'illa (llocs,estàncies, vinyes, horts, hortals, etc) i dels principals tipus iusos del sol a dins de cadascuna, al mateix temps que obriael corresponent fitxer estadístic, per a propietaris i finques.A Catalunya i a Mallorca també es feren molts mapesmunicipals de factura semblant però sense unitat metodolò-gica ni cobertura geogràfica regular. La unitat i coherènciaa nivell insular del cas menorquí és un fet sense parió en elcontext hispànic i això ha permès i permet fer, sense proble-mes, estudis d'estructura agrària d'abast comarcal.Així podem afirmar que Menorca conserva un documentrar, científicament valuós i, a més, encara avui, útil. Alsdiferents ajuntaments de l'illa de Menorca es troben deforma prou irregular nombroses relíquies de l'esmentadatasca cadastral dels any seixanta del segle XIX. La méssorprenent d'aquestes relíquies consisteix en unes enor-mes bobines de mapes installades en unes originals taulesdotades d'un manubri. Girant aquest manubri van passant,horitzontalment, davant dels ulls de l'observador els fulls,un darrera l'altre, que contenen la cartografia cadastral de1860. Aquesta, a escala 1:2.500, és manuscrita, lleugera-ment acolorida (linealment) i de factura molt correcta. Elterme municipal és la referència bàsica i aquest apareixdividit en "secciones" numerades amb xifres grans. Dins decada secció apareixen els límits de les parcel-les de diferentpropietari, separades per ratlla contínua, també numeradesamb xifres menors. Quan la parcel-Ia o la propietat és unens de certa rellevància (llocs grans) pot aparèixer el nomdel o dels llocs. Els límits de les àrees de diferent ús delsol (avui "recintes") estan marcats amb línia discontínua iidentificats per nombres de dimensió semblant (i, per això,confusionaria) als de les parcel·les. Les xifres remeten auns llistats on s'explica el contingut, inclosa la superfície,ja en sistema mètric decimal (hectàrees, àrees i centiàrees)i els usos del sol. Les matisacions en aquest camp sónpoques: Cultivos (herbacis), Frutales, Huerto, Higueral,Viña, Olivos, Nopales, Bosque, Monte alto, Monte bajo,Yermo. Als llistats, també manuscrits, consta el nom delpropietari de cada parcel-la i, també aquí, quan la propietatés un ens de certa rellevància (llocs grans) pot aparèixer elnom d'aquests.Tots els municipis menorquins tenien les ses seves gransbobines instal-lades en taules com la descrita i, també, elsregistres estadístics. Fins i tot, tenien reduccions, escala1:10.000, en forma de panells. Malauradament, avui s'ha

perdut, o no és localitzable, bona part de la documentacióperò un ajuntament, el des Mercadal, conserva, a més delsfulls propis a escala 1:2.500, tots els fulls del conjunt insu-lar a escala 1:10.000. Per altra banda, a l'Arxiu municipald'Alaior es conserva una còpia de tots els llibres d' estadís-tica. D'aquesta forma, els elements bàsics de l'estructuraparcel-laria, de l'estructura agrària de Menorca de fa 150anys, estan a l'abast dels investigadors però seria conveni-ent que estiguessin al' abast, eficient, de qualsevol ciutadàidò, com hem dit, estem en presència de quelcom més qued'una peça històrica. Molts dubtes sobre propietat, límits,etc., es poden resoldre amb aquests documents que a mésd'ésser cartogràficament i estadísticament molt correctescoincideixen aproximadament en el temps amb el Registrede la Propietat fent més comprensibles les descripcionsliteràries presents en aquest document de tanta importànciajurídica.L'aixecament del mapa base parcel-lari de tots els muni-cipis de l'illa no era una feina massa difícil, per mor de lasuau topografia, el gran predomini de la gran propietat ila poca diversitat pel que fa a l'ús del sol, però es tractavad'inventariar quasi 700 Km2. Per altra banda, com ja hemdit, hi havia una bona cartografia a gran escala que podiaorientar. El geòmetra Sorà, tanmateix, començà de zero ise'n va sortir bastant bé. La comparació de diferents sectorsdel mapa cadastral amb les ortofotos actuals, per superposi-ció ha donat, de moment, una satisfactòria coincidència.En resum, el primer aixecament cadastral de les terres deMenorca destaca tant per la qualitat com per 1'eficiència.Fou una acció ben planificada i coordinada tant pel que faal treball de camp com als resultats gràfics i estadístics. Unaempresa com aquesta només era possible si les autoritatscivils eren serioses i les "forces vives" cooperants. Menorcafou, possiblement, un cas exemplar que podríem qualificard'excepcional a les terres hispàniques de l'època.

xerra i xala . 27

¡iit~~-----------------------------------------------J';.J¡/s;~~$

(Ol-lABORA(IÓ

PERSONIIJES V F/BORlISEn Joan Pa//iser: en Joan de Son Car/os

F eruaada Riudavets Gomila

Era relativamente alto, espigado,enjuto de carnes, de pelo ralo, barbahirsuta, aunque casi siempre sele veía bien afeitado, de pobladascejas, tirando sus pelos hacia arriba,rectos, como dardo s dispuestos a serlanzados, tostado por el implacablesol de la carretera, con su gorra

echada sobre la cabeza, bonachón y apacible, casi siempretenía la media sonrisa en sus labios, meditaba sus palabrasantes de pronunciarlas, no porque tuviera necesidad de ello,pues las palabras fluían de él facilmente, sino mas biendebido a su temperamento propenso a la reflexión.Era todo un entrañable personaje, tranquilo, afable, pací-fico, de hablar pausado, dispuesto a la compresión, amigode todo el mundo y apreciado por la inmensa mayoría detodo un pueblo. No recuerdo haberlo visto nunca enfadado,airado para nada ni contra nadie. Su oficio de carretero lovenía ejerciendo de una forma serena y agradable, siempredispuesto a echar una mano a quien lo necesitare. Personaculta, ilustrada, con gran conocimiento de la poesía, anéc-dota s y fabulas diversas que gustaba de relatar, con ese doninnato de recitador popular con gracia y humor que cauti-vaba a su muchos e incondicionales oyentesCuando se había acordado previamente, efectuar un paseoo una excursión con él, solíamos salir desde su casa con elcarro tirado por el "macho", guiado por sus manos dura s yhuesudas, con sus invitados sentados o bien de pie los maspequeños, junto a él como buenamente cada uno podía, consus vituallas, puesto que la jornada duraba casi todo el día.Al principio del trayecto, poc o después de la salida, en lle-gando a la altura del Campo Municipal de Deportes, el Sr.Joan comenzaba a recitar o a contar algunas de sus numero-sas poesías o fabulas que también conocía de memoria a finde con seguir que el viaje se hiciera mas llevadero, durantetoda una hora o mas de traqueteo, chirriar de ruedas, y elrítmico golpear de las pezuñas del animal contra el durosuelo (el camino no estaba asfaltado por aquél entonces),has ta arribar al lugar previsto y deseado ¡Venecia! EstaVenecia no esta situada en el golfo que su mismo nombreindica, en el mar Adriatico, en Italia, no, ésta a la que merefiero era nuestra Venecia de "ses Salines" en el puertode Fornells, la casita donde el Sr. Joan guardaba su maspreciado tesoro, su barca. Una barca de madera de sólidaconstrucción de uno s cuatro metros de eslora que le servíaen sus días libres de recreo y esparcimiento. Ahí colabora-ban en la tarea para colocarla a flote, sus amigo s y paisanos

que con él viajaban, para luego con el suave empuje de losremos llevarla aguas adentro del puerto e iniciar seguida-mente con ellento bogar, el agradable, sugestivo y emocio-nante disfrute de un paseo maravilloso en sus templadas ypoco rizadas aguas.Recuerdo en mi memoria (yo tenía por aquel entonces 10 u11 años) una fabula que nos iba contando mientras la barcanavegaba o se la dejaba al socaire del vaivén de las apaci-bles y tranquilas aguas, al mismo tiempo que el encargadode aligerarla de su peso, pues poc o a poco se iba acumuladoel agua en su interior por un pequeño intersticio del fondode la quilla, con una lata vacía que siempre estaba disponi-ble, vertía ésta otra vez al mar.La fabula se titulaba El médico cazador. Se refería ésta aun médico amigo, del propietario de una finca rústica, quefue invitado por éste a pasar unos días de asueto en dichafinca, en su compañía. Durante uno de esos días de des-canso, el propietario dispuso en su honor tuviera lugar unacacería de conejos, alentando al médico a intervenir en ella,asesorandole y proveyéndole después de una escopeta consus respectivos cartuchos.Por tres veces el guarda que le acompañaba le indicó conantelación la pieza en distintas ocasiones, alertandole deesta forma: "¡Ahí va un conejo, doctor! ". El pobre hombre,poco ducho en estas lides, disparaba como buenamentepodía, escapandosele una y otra vez la pieza, huyendo cadavez con mayor celeridad.En esto, el guarda, que era un avezado zorro, pensando parasus adentros, ideó una treta, a fin de estimular al buenazodel doctor. Al saltar de entre la maleza una nueva pieza,alertó nuevamente al hombre de esta manera: "i Doctor, ahíva uno enfermo!". "¿Uno enfermo, dices?". Al poco tiempode pronunciar las palabras de aviso, acto seguido sonó undisparo, pum ... y esta vez sí lo mató.El Sr. Joan iba contandola socarronamente, disfrutandoenormemente con ello, ya que para él no había dicha mayorcomo pasar estos momentos con el auditorio a su alrededor,en el marco incomparable de luz y color, junto al sabor delagua y la brisa marina en pleno puerto de Fornells.Ya mayor, en los últimos años de su existencia, estabapaseando D. Joan por la acera de su casa, a causa de unaenfermedad (la que le ocasionaria el final de su hermosavida), cuando una vecina que transitaba por allí cerca, alverlo, se le acercó y después de saludarlo e interesarsepor su estado de salud, entre otras cosas le comentó ellaque nunca con anterioridad recordaba haberlo encontradoenfermo, a lo que le respondió D. Joan con cara afectada yseria, con mucho tino, con estas palabras: "Salud sólo hayuna, enfermedades las hay muchas".

28 . xerra i xala

--------------------_....:.._------------------------~~j)YWS1\l.

(OL-LABORA(IÓ

Mós alió de la pateraFrancisco Navarro Puigdemasa

Africa es especial, tieneun misterio quecautiva y te enseña. Es como hacer dosviajes a la vez, es otro mundo que nopodías imaginar. Colores, olores sensa-ciones, pobreza, mucha pobreza, y tam-bién mucha suciedad, pero todas estascosas te despiertan los sentidos.La mirada profunda y hambrienta, y a lavez inocente de los niños me hizo sentirmal y comprender que el mundo es muyinjusto: de repente me veía muy gordo,sobrado de calorías. Luego me fijé enlos turistas europeos y a todos los veíagordos y enfermos, enfermos de consu-mismo y tal vez de sentimientos.Una experiencia maravillosa es visi-tar los poblados y conocer sus gen-tes, especialmente a los niños. No sepuede explicar con palabras la emociónque produce este encuentro. Son dosmundos que contactan entre sí, es unmomento magico, son niños que tienenun magnetismo que se contagia. Susgrandes ojos te penetran con una miradainocente y a la vez suplicante; te piden,todos acoro, caramelos, caramelos otangal, tangal (así le llaman ellos a loscaramelos). Te eogen de la mano y no tela sueltan mientras estàs en el poblado,y siguen apareciendo niños pidiendomas tangal. Cuando se los das, saltande alegría, tú no puedes comprenderque un simple caramelo les llene defelicidad. Visitamos muchos poblados yen todos se repetían las mismas escenas,niños y mas niños. Africa es un mundode juventud, no se ve gente mayor, almenos muy poca por las calles, de hechoel promedio de vida de sus gentes es desesenta años y todos los que sobrepasanesta edad son muy respetados, vene-rados y considerados hombres sabios.Todo lo contrario de nuestra sociedad,los viejos son casi un estorbo.Me llamó la atención los inmensosarboles con grandes raíces, que sonsagrados para ellos; debajo de sus raí-ces enterraban a sus antepasados. Mepasó un caso curioso: fascinado porestos maravillosos arboles, fotografiéa varios de ellos y, al pasar las fotos

al ordenador, me llevé una sorpresaincreíble, se me aparecía una imagenen forma de rostro humano en uno deestos arboles, esta foto me dejó perple-jo y no le encuentro una explicaciónlógica, a pesar de mi experiencia defotógrafo.Adjunto dicha fotografía en este repor-taje para que ustedes juzguen. Un mis-terio mas de esta Africa llena de magiay de hechos inexplicables, como el queme ocurrió a rní. Una vendedora de lasmuchas que hay en este país me acosabacon gran insistencia y tozudez para quele comprara algo. No había manera dequitarmela de encima y le mentí paraque me dejara en paz. Le dije que meiba al hotel a buscar dinero, ella me pre-guntó ¿me das tu palabra de español quevendràs a comprarme? y añadió, yo teespero, no me falles. Yo pensé para rní:estàs bien apañada si piensas que ven-dré. A la hora de la cena, un compañerode viaje me dijo: hay una mujer quete esta esperando para que le compresalgo, yo pensé iserà tozuda la tía, aunesta aquí! Por la noche, al irme a dormir,me vino un pensamiento inquietante: ¿ysi me tira un mal de ojo?Al día siguiente, una serie de accidentessobre rní confirmaron mi presagio, ¿seracasualidad? No lo sé, pero esta es lo queocurrió. Por la mañana, en el mismositio donde me despedí de la tozudavendedora, me atropelló una moto cau-

xerra i xala . 29

sandome unas heridas de consideraciónen la pierna izquierda y una contusiónen las costillas. Un poco mas tarde, medi un golpe muy fuerte con la puerta delcoche que me dejó atontado y, por latarde, me atacó un mono, propinandomearañazos en el brazo izquierdo.Ante tantos accidentes, yo estaba con-vencido que me habían tirado una mal-dición. El mismo guía, que vio mi malasuerte, me dio su amuleto para que meprotegiera. Quiero pensar que todo fueproducto de la casualidad; yo no creoen estas cosas, pero cogí el amuleto queme dio el guía y al día siguiente fui acomprarle cuatro chorradas a la ven-dedora tozuda, que supuestamente mepudo haber tirado el mal de ojo, ¿quiénsabe?Después de estas supercherías nos diri-girnos a la isla de Carabane, un lugarparadisíaco, lleno de manglares en cuyasramas sumergidas en el agua se produ-cen de forma natural miles de ostrasde las que comimos abundantemente.Sin duda alguna fue lo mas bonito denuestro viaje, un paraíso perdido en unatierra tan dura como la africana.De regreso, en un largo camino atra-vesando Gambia en un sendero llenode polvo y baches, plagado de cochesy camiones averiados, que no habíanresistido aquel camino infernal, pudecontemplar el monótono paisaje tristey afido, arboles secos con sus ramasmirando el cielo, como suplicando lalluvia que nunca acaba de llegar. Debajode los arboles con apenas sombra, genteesperando no se sabe a qué. Siempregente esperando, en un tiempo queaparenta no pasar, como si el tiempose hubiera detenido mas de cien años.De pronto, me doy cuenta de que talvez seamos nosotros los que pensamosque somos civilizados, los que hemosacelerado el reloj del tiempo para pre-cipitamos a un consumismo loco cuyasconsecuencias pueden ser fatales.Terrninó nuestro viaje por Senegal ytengo la sensación de haber conocidoun poco de Africa, muy poco, pero dehaber hecho un largo viaje en el interiorde rní mismo.

't-f.-~ ."",

i~~----------------------------------------J,j.lif~S~~~.f::;>

PÀGINA (UlTURAl

Joventuts MusicalsÀNGEL GUlRAO

Pedro Mateo (Àvila, 1983) ofereix un concert de guitarra. Ha estat guardonat en el concurs Permanent de JovesIntèrprets de Joventuts Musicals d'Espanya. El programa presenta autors de diverses èpoques i estils, com Falla,Antonio José, Bach, Scarlatti, Femando Sor i Alberto Ginastera.La soprano Helena Orcoyen (Tolosa, 1986) i el pianista Joseba Candaudap (Bilbao,1963) interpreten tres àries italianes de Bellini, "Madrigales amatorios" de JoaquínRodrigo, cançons de Rachmaninov i Antón García Abril. El pianista presenta un preludide Debussy i una rapsòdia basca de Usandizaga. Fora de programa, "La canción delruiseñor" de "Doña Francisquita".

_ JOV.ENTUTSeJ==Cinema Fòrum

Primer trimestre de 2008 amb els cicles "Samurais vs cowboys" (I i II) i "Infants protagonistes". En la pel-lí-cula "Harakiri" (Japó, 1962, Masaki Kobayashi) Tsugumo demana permís per practicar-se l'harakiri. La sevavoluntat és acceptada, però abans sol, licita també poder explicar la història que l'ha portat a prendre aquestadecisió."Hasta que llegó su hora" (Itàlia, 1968, Sergio Leone) és la pel-Iícula de major durada (165 min). Aquí un ban-doler d'una companyia ferroviària acaba amb la vida d'un pare i els seus fills poc abans que arribi la dona ambla que el difunt acaba de casar-se per poders.El cicle "Samurais vs cowboys" (lI) presenta les pel-Iícules "El ocaso del samurai" (Yoji Yamada) i "Django"(1966, Sergio Corbucci) .Acaba el primer trimestre amb el cicle "Infants protagonistes". La pel-lícula "El silencio" (Iran, 1998, MohsenMakhmalbaf) ens mostra la història d'un nen amb ceguera que mitjançant la música d'instruments aconsegueixtenir una gran conceptualització de la vida i dels objectes que l'envolten. En la pel-lícula "Swing" (França i Japó,2002, Tony Gatlif) Max, nen de 10 anys i fill únic, és un fan del jazz "manouche", al que ha descobert escoltanttocar a Miraldo, un virtuós de la guitarra. Aquesta música es converteix en la seva passió .

TeatreDues representacions en el primer trimestre de 2008 . El grup "Set de Menorca" debuta a la Sala Multifuncionalamb la divertida comèdia "Un marit d'anada i tomada" .La nit del 8 de març podem gaudir de Molière (1622-1673) i la seva coneguda obra "El metge a garrotades".Bartomeu (llenyataire, borratxo i vessut) maltracta la seva dona Martina. Aquesta, per venjar-se, explica a doscriats del senyor Jeroni que el seu marit és un excellent metge que fa miracles, però cal pegar-li una bona pallis-sa perquè confessi els seus dots.

Sa FerreriaJOSEP MOLL - 636 79 03 92

MIQUEL SANCHO - 657 22 54 29

SA FERRERIA DES MERCADAL, S.L.POIMER L1inaritx, P·33 - Apartat de correus, 65

07740 ES MERCADAL - Tel. 971 37 50 34 - Fax. 971 15 43 10

RESTAURANT

N'AGUEDET

CUINA MENORQUINATELS.971 375391 - 971 375467

ES MERCADAL

xerra i xala . 30

------------------------------------------{..:~):lWSjli.

PÀGINA (ULTURAL

MúsicaL'Escola de Música del nostre municipi ofereix una agradable vetllada en el marc de la festa de Sant Antoni.Els alumnes del Conservatori de Menorca presenten un concert de música de cambra amb obres de Telemann,Schubert, Saint-Saens, Piazzolla, Haydn, Mozart, Haendel i Pedro Iturralde. El grup S'Albaida ofereix unaactuació celebrant el seu desè aniversari combinant poesia i música. Acaba el trimestre amb la Jam Sessionde la III Trobada de Dixieland, organitzada per Jazz Obert.

Més CulturaCa n'Àngel s'ha convertit aquest trimestre en una sala d'exposicions de pintura, començant amb una Mostrad'artistes de l'associació Punt@rt, seguint amb Hiske Apol (olis, mosaics i dibuixos) i acabant amb una retros-pectiva de Tòfol Gomila.Recordem tres xerrades: "Patagonia y ríos vivos", a càrrec de Juan Pablo Orrego; "Els valors de la família",donada per Josep Maria Batlle, i "Convivència familiar, la comunicació, com gestionem les diferències", a càr-rec de Pepa Teixidó.

Espectacular Concert del Cor Illa de MenorcaD'espectacular es pot considerar elconcert per a orgue i cor que es vapoder escoltar a l'església de SantMartí el passat 13 d'abril baix ladirecció del professor alaiorencAntoni Pons Morlà.La interpretació magistral del nouorgue, l'ús i exploració dels dife-rents registres que aquest instru-ment ofereix, tot combinat ambla gran qualitat interpretativa queofereix avui per avui el Cor Illa de

Menorca, van fer possible aquestagermanament. Un concert excep-cional que només esperem quesigui el primer d'una llarga llistad'importants esdeveniments cultu-rals d'aquesta qualitat.Aquest concert es va realitzar ambel suport de la revista 'Xerra iXala', patrocinadora de l' esdeve-niment cultural, l'Ajuntament desMercadal, Joventuts Musicals i laParròquia de Sant Martí.

xerra i xala . 31

MESÓ"

GfiLIClfi50ledad Triay Riudavets

fspe<ialidad enTapas Getteqes, Pulpo Gallega.

Caldereta Gallega. Mariscosy Pescedos frescos

Vía Randa, 20 - ES MERCADAL (Menorca)Tel. 977 754098 - 977 375344

i-iJ.i-r.-¡r~ü-------------------------------------------JJ-.lJ/S~~~$

ESPORTS

Mano mano CE. Mercadal-Ferreries por el títulode Campeón de Regional

A cinco jornadas del final de la LigaRegional Preferente, el CE. Mercadalnos esta ofreciendo un vibrante manoa mano con el Ferreries para ver quiénde los dos se proclama campeón. Unou otro cantara el alirón final, porquese han quedado solos en la disputa deltítulo, ya que Sant Lluís, Penya Ciuta-della o UD. Mahón, han ido quedandorezagados y sin posibilidades, pero elequipo de Elias Noval sigue plantandocara y con su entrega total, el apoyodel público, y un poco de suerte quesiempre es necesaria, podrían darnosla alegría soñada de quedar campeo-nes de Menorca, aunque para ello ha-bra que disputar cada partido comosi fuera una final. Los cinco partidosque quedan pendientes al cierre de

esta edición seran contra elNorteño (fuera), Sami (ca-sa), Unión (fuera), Ferreries(casa) y Sant Lluís (fuera).El campeonato termina el17 de mayo, y no hay dudade que el partido contra elFerreries el 10 de mayo enSant Martí podría ser unaauténtica finalísima si sellega al rnismo en una situa-ción parecida a la actual.

Pase lo que pase, lo quehay que reconocer es que después dellegar a la final de Copa que se per-dió por la mínima, y de estar siempreen los primeros puestos de la Liga, elMercadal esta cumpliendo una grantemporada pese a las importantes ba-

jas (Lacueva, Óscar Moll, Timu, ÓscarPons, Damian, etc.) que ha ido sufrien-do a lo largo de la rnisma, pero los quequedan estan ofreciendo un extraor-dinario rendimiento merecedor delmaximo galardón deportivo.

El equipo infantil-OS. líder en su grupo

>oio

&

N :;C.otlts Artesans)," tiplesdeMenorca

"--) --=:/\.)

Av. Mestre Gari, 17Tel. 971 375411

ES MERCADAL (Menorca)

Fabricació artesana

Homologada per la CEE

El fútbol base del Mer-cadal esta inmerso en susrespectivas competicionesen las que esta cumpliendomuy dignamente, teniendoen cuenta que es la prime-ra temporada del reingre-so del club en todas lascategorías. Si acaso, hayque destacar la excelentetrayectoria del Infantil-95que dirige Juanmi Pons,con muchas posibilidadesde proclamarse campeónen su grupo de equiposinfantiles de primer año.

SUPERMERCADO

OLGA I JOAN

CI. Nou. 22 - 07740 ES MERCADAL - Tel. 971 3751 79

xerra i xala . 32

---------------------------------------------i~~'J¡VSlü

ESPORTS

Sa Nitja Mercadal. el mejor equipo de fútbol-7 popularRedacció

El equipo Sa Nitja Es Mercadal, queparticipa en el tomeo insular de fútbolpopular, lidera el Nivel 1 con muchospuntos de ventaja sobre su inmedia-to seguidor, por lo que es ya virtualcampeón de esta temporada. Ademassu jugador Juan Antonio Gornila estambién el maximo goleador de todoslos niveles con 50 tantos en su haber,por lo que el equipo rojo se llevara esteaño todos los laureles. Este equipo,integrado mayormente por ex jugadoresdel CE. Mercadal, esta compuesto por:Carlos, Nasi, Raúl, Víctor, Dani, Jaume,Alfredo, Palli, Julian, JuanAntonio, Nel,José Pons, Rogelio, Tornàs y Óscar.

Redacció

Bernat Coll falleció en Maó el15 de marzo en el Hospital MateuOrfila.

Todos los compañeros del AtléticoMonte Toro 54, entristecidos y com-pungidos ante tan inesperada pérdida,uno mas de nuestro grupo, encomen-damos nuestras plegarias mas since-

,NECROWGICfI

ras por el alma del que fuera nuestroentrañable amigo.

Así rnismo, hacemos extensivo y nosunimos en su dolor, a su apenada espo-sa, hijos, hermanos y demas farniliaresante tan sensible pérdida.

Que Dios te acoja en su seno. Siempreestaràs presente en nuestro recuerdo.

Grupo Atlético Monte Toro 54.En la foto, Bernat Coll, el primer jugador

de la irquierda agachado.

PizzeriaGelateriaCreperia

ci Mestre Garí, 4Es Mercadal [Menorca]

Telf. 971 37 54 45

xerra i xala . 33

7~~\'::~~;'~J-------------------------------------------:liI's;i\I.

ESPORTS

El YiveMenorca eb Es Mercadal. en ta lluita ambels equips capdavanters

Redacció

Tot sembla indicar que aquest seràl'any del ViveMenorca CB EsMercadal de la primera divisió auto-nòmica femenina.Encara que sempre que s'inicia unatemporada nova els objectius del clubmercadalenc són modestos i manifes-ten la seva intenció de consolidar-se enla categoria i refermar un projecte moltseriós, en el camp esportiu els resultatssón gairebé inmillorables.Després d'una segona volta realmentespectacular, les jugadores de ToniPons afronten les darreres jornadesamb la tranquil-litat d'haver-se conso-lidat en el segon lloc de la taula classi-ficatòria i preparar així amb confiançaels partits del play off.Aquests bons resultats s'han vist refe-rendats especialment a partir de duesactuacions memorables com van ser lavictòria a domicili davant les eivissen-ques del Bodegas Arzuaga Ses Salinesper 63-72, i posteriorment, en un par-tit vibrant al pavelló municipal desMercadal davant el Drac Sant Josep ones van imposar per un ajustat 79-64.Va ser especialment aquest segon par-tit el que ha propiciat el salt qualitatiude les jugadores mercadalenques totobrint distància amb aquest conjunteivissenc que queda relegat a la terceraposició. Només supera les blanc i ver-melles el tot poderós Antonio GomilaAlcazar que, un any més és el "coco"de la competició.

Aquesta bona marxa del conjunt delprimer equip de l'entitat que presi-deix José Luis Martí ha propiciat queja sigui gairebé habitual la presènciade prop de dos-cents espectadors enels partits del ViveMenorca en el

poliesportiu municipal.Des de 'Xerra i Xala' aplaudim l'actitudde les jugadores mercadalenques, lagran tasca del club i animem l'aficiólocal perquè animi les nostres jugadoresen el gran repte de l'ascens.

CLASIFICACIÓ (11/04/2008)

Equips P.J. P.G. pp PF. P.c. PTO. R.1 ANTONIO GOM lLA SA - CD ALCAZAR 14 13 1 1114 826 27 +132 VIVEMENORCA CB ES MERCADAL 15 11 4 1052 862 26 +43 BONS AIRES la NACIONAL 15 9 6 1042 907 24 +24 DRAC SANT JOSEP OBRER 14 9 5 1035 934 23 -35 c.T.E.I.B. 12 9 3 858 787 21 +46 AQUAMAR SPA CENTER MOLINAR 14 7 7 875 918 21 +17 JOVENT PREF. 1. PALLISER 15 5 10 917 1026 20 -18 BODEGAS ARZUAGA SES SALINES 14 5 9 911 981 19 -19 EXPOFINQUES TANIT EIVISSA 14 2 12 793 1043 16 -110 PEDRERES CAN RAMIS 15 1 14 736 1049 16 -5

PERRUQUERIAI ESTÈTICA

ci Miranda del Toron°36ES MERCADAL

HNOS. PEINADO FUENTES, S.L.C/ DR. LLANSO, 104 - BAJOSES MERCADAL, MENORCA, 07740NIF. B07475478TEL. 971 37 5188 - FAX. 971 375188TEL: 971 37 SO 36 - MÒBIL: 620 70 20 90

WWW.PERAUQUERIA-SESTEL.COM

34 . xerra i xala

---------------------------------------------{~<~Jif}W$S;~.••.$

A6ENDA

(ON(URS (OM UNA AGULLAA UNA PAïsSA

ES PERSONATGE AMAGAT

Aquest fillet tan armat és ben gran-det i ja està casat.Es gener fa un fester i 34 anyets té.Sa seva dona i sa mare són deFerreries i, ara per ara, no té filles.Fa feina a Can Palliser i de s'Atlèticés també.

HORARI DE MISSESDISSABTES: 20:00 h.(en menorquí)DIUMENGES: 9:30 h. (en menorquí),

18:30h. Al geriàtric (en castellà)DIES FEINERS: 19:00h. Sempre a la parròquia (en menorquí)

DEMOGRAFIANAIXEMENTS1.- JOSEP RIUDAVETS CUERVA 25.01.08

fill de Josep i Maria2.- VERÓNICA RUBIO MARTÍNEZ 21.02.08

filla de Miguel A. i Carmen3.- JENNIN E. GARRIGA FERNANDEZ 27.02.08

filla d'Antoni i Carmen4.- MIA HERAS RODRÍGUEZ 01.03.08

filla d'Elpidio i M. Yolanda5.- MARIA PONS OLIVA 08.03.08

filla de Marc i M. Isabel6.- JANA ALIAÑO LLUFRIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 21.03.08

filla de Jaume i Janet

DEFUNCIONS1.- PEDRO SINTES TRIAY 72 anys. . . . . . . . . . .. 23.01.082.- JUAN MELIA PONS 86 anys 09.03.083.- BERNAT COLL PALLISER .. 76 anys. . . . . . . . . . .. 14.03.08

MATRIMONIS1.- Joan Perelló Bestard i Silvia Serrano Gomila

Església Sant Martí 29.03.08

Toni R. Riudavets

DE QUIN LLOC XERRAM?És costaner i platja téAquest és vell i es nou és un castellEstà enclotat i no és LluriacÉs a prop des Prat i més de Son MuscartSi encara no l'has endevinat...de Fornells és veïnat.

Es personatge amagat des nombre anterior era en Pere Martí.Es lloc des que xerràvem era Rafalet Vell.

PLUVIOMETRIAGENER. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 47 11m2

FEBRER 14-----_._._ __ _"--"------------------- --------'----_._------------_ ..

~~~ç l~lJ!~~_TOTAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 162 11m2

,NECROWGICtl

Na Catalina Fortuny Pelegrí, s'àvia des Mercadal, morí el14d'abril a l'edat de cent un anys, sis mesos i catorze dies.Dia primer d'octubre del 2006 tot el poble l'afalagà quanva complir el seu centenari envoltada de l'amor de la sevafarm1ia i l'estimació popular. El seu nom, així com el del seupare Jaume, també centenari, formaran per sempre part de lahistòria des Mercadal.Xerra i Xala, veu i ressò del sentir mercadalenc, s'uneix al dolordels seus familiars, als que expressem el més sincer condol.

fJ CITROt:N~~--" ....".""-iHISPA(fïLD}

""""~

W...l'.l!Ç!!¡;'ï::l:¿'j[~= CAMIONS lLEUGERS

I TOT TERRENYS TURISMES I FURGONETES

CTRA. CIUTADELLA S/N, TEL. 971375328. FAX 971375444. ES MERCADAL

NOVA SECCiÓ DE XAPA I PINTURA- A MÉS DelS NOSTRES SERVEIS DE: _

li M<!<.Òn>co 1 de veh¡des • Ploqoes de mctrlculo• Preporoció per o lo ITV • So-ve. de refngeroCl6

CAMIONS I AUTOCARS • vende i O". cond,cionot• Serve. de 9(1)0

xerra i xala· 35

If

l'\ -

Aquesta es-una imatge que es va captar allà cap a l'any 1985, on es va interpretar un dels primers "Deixem lo dols" baix la direcció de Joana Gomi/a.Actualment aquesta important tasca popular se segueix realitzant amb gran il-lusio i reconeixement popular. Per molts d'anys!