CAn-4 .1!:!n •

N 2 89 CAPDEPERA I CALA RAJADA MAIG 1988

F" IE — 2

LES ACTITUDS DELS POLITICS

Sembla més que evident que l'activitat polltica no és molt ben valorada per la societat.

Tots ens queixam. Els polítics professionals argumenten que són mal interpretats, que no han

sabut vendre la seva imatge pública o, simplement, que no poden desenvolupar els seus programes

per manca de medis econòmics.

Els qui procuram, per convicció o per obligació, complir el que manen i decideixen els

polltics, ens llamentam de la manca de correspondència entre els impostos que pagam i els

serveis que rebem a canvi, i de la manca d'explicactons que sens donen de l'activitat pública,

quan no de l'oblit a que se'ns condemna.

A un poble petit, com Capdepera, és dificil separar activitat pública i activitat privada.

Sovint volem aclarir els problemes d'una persona o d'un col.lectiu determinat amb una H envesti-

da" al Batle; altrament, també succeeix que els polítics, intecionadament i interessadament

sol.lucionen problemes públics de manera privada.

Un altre punt conflictiu és que al polític local no li podem demanar professionalitat

quan, exceptuant el Batle, depèn econòmicament de l'activitat privada, a part de que la majoria

de polítics locals no han rebut ua preparació específica i adequada per aactuar com a profes-

sioanls de la política. Ara bé, aquestes consideracions no poden fer oblidar que tots ells

actuen defensant un programa i un compromls adquirit davant els ciutadans, i que, per tant,

s'han d'atendre a les crítiques que la seva actuació pugui merèixer.

Si aquesta actitud crítica és saludable entre la ciutadania, resulta quelcom inherent

•a la tasca informativa- a la que estam compromesos els mitjans de comunicació. Sense dogma-

tismes, sense acrituds, per è amb fermesa i rigor. Sabent que la nostra actitud crítica també

es criticable, sabent que les nostres opinions són discutibles. Aixl ho haurien d'entendre

els nostres polítics, sobretot si es volen evitar crispacions innecessàries.

Sabem que és molt dificil que la critica i la reflexió provoquin un canvi d'actitud.

A partir d'aqui, no s'ha de dubtarde labona fe tant del critic com del criticat. Si a la base

de les actituds públiques no la despullam de reticències i desconfiances, la convivència pot

fer—se ben difícil.

— 3 —

AQUEST NOMERO L'HEM FET:

Joan Nebot

Mari–Germa Melis

Joana Colom

Maria Vives

Pep Terrassa

Llucià Sirer

Ma Antònia Nadal

Jaume Fuster

Ani Muñoz

Antoni Amorós

Gabriel Torres

Domingo Chaparro (fotos)

Gabriel Flaquer

PASSEIG Nova modificació en el Passeig Maritimde Cala Rajada, en el tram que va

de l'Hotel Corona al Bar Llevant. Com a primerai més significativa mesura, s'ha suprimit lacirculació de vehicles. S'han retirat les taulesi cadires del passeig per a vianants i leshan posades enmig del carrer, davant la façanadels bars respectius. Des de S l Uró fins a davantla Plaça dels Mariners les coses s'han deixattal com estaven. Bé, pareix que aquest 'darrertram és el beneficiat, tota vegada que elsbars poden seguir posant cadires davant lamar. En fi, suposam que, com sempre, la mesuraagradarà més a uns que als altres.

BAIXES No ha començat l'estiu, fa dos diesque s'incorporaren, i ja hi ha baixes

entre els darrers policies municipals que passa-ren a formar part de la plantilla. Concretamenthan estat dos que ho han deixat anar, per motiusque desconeixem. Per altra part, l'anècdotaresideix en la incorporació d'una "municipala".Ella és Ma Antónia Flaquer, d'Artà, i, natural-ment, li desitjam tota la fortuna del mónen el seu quefer.

OFICINA Les primeres i timides passes de laremodelació de la Plaça dels Pins

ja s'estan donant. Han començat les obres dela nova Oficina Municipal de Turisme, que perara no és més que una estructura de ferro ique en el futur sehà un cub de vidre. Evident-ment, no es pot jutjar aquesta obra per separati menys quan just ha començat. L'esmentadaremodelació és un projecte integral per a totl'espai que sols podrà ser apreciat en el seuconjunt. Deixem temps al temps.

FOTOS El concurs fotogràfic que els dos darrersany ,- havia organitzat l'Ajuntament, sota

el titol de "La festa en imatge", passa enguanya dir–se, simplement, III Concurs de Fotografia.De 1l al 19 d'agost es podran presentar elstreballs per als dos apartats de tema lliurei el dedicat a les platges "de Capdepera. Lesfotos s'exposaran durant les festes de SantBartomeu i els premis han augmentat considera-blement, amb vint–i–cinc mil pessetes per alsguanyadors respectius.

BOLLET1 DE L'OBRA CULTURALBALEAR

Capdepera–Cala Rajada

MAIG 1988

Carres des Port, 43Capdepera

Dipósit Legal: 197/80

Imprimeix:APOSTOL Y CIVILIZADOR, Petra

Els articles publicats en aquestarevista, expressen únicamentl'opinió dels seus autors.

girau fulla...

F L_

FESTA Coincidint amb l'aparició d'aquest nómerohan tengut lloc els actes commemoratius

del V Aniversari de la Recuperació del Castell.S'ha tractat, enguany, d'un programa bastantcomplet, discutible si se vol en alguns aspec-tes, però més ambiciós que els dels darrersanys.Hi ha hagut pallassos, prestidigitadors,concursos infantils, actuacions musicals degairebé totes les agrupacions locals i qualqunade fora, una exposició de l'escultor "Sarasate"d'Artà, i, finalment, una taula rodona queno sabem que ha pogut donar de si. Però hosabrem i us ho contarem.

ACCIDENT Ens ocupàvem, el mes passat, d'unrobatori per •la zona de Son Jaumell

i de com havien estat dtinguts els lladregots.Bé, pareix que un d'aquests malfactors, unavegada a lloure, en va fer una altra, per noperdre el costum, de manera que un policiamunicipal, en Biel Mestre, 1 encalçava ambla moto, amb tan mala fortuna que a un creuerenvestl amb en Josep Fernàndez Orts, el qualcirculava també amb una moto. Els dos, en Bieli en' Jasep, en sortiren malparats, i cap aSon Dureta falta gent. Mentrestant, el possibledelinqüent més fresc que una cama—roja, segulel seu cami.

JOVENTUTS ...Musicals. El dia 22 d'abril espresentà al públic l'associació

local d'aquest moviment internacional nascuta França amb la intenció de promoure entreels joves el coneixement, foment i difusióde la mósica. Mintjançant un full explicatiupoguérem saber que la de Capdepera és la terceraassociació de Mallorca, després de les de Ciutati Inca i que es té la intenció d'oferir, coma minim, un concert cada mes. Per ara ja sen'han celebrat dos, l'inaugural, a càrrec dela mezzosoprano Eulàlia Salbanyà, acompanyadaal piano per Blanca Soler, i un segon concert,el 15 de maig, a càrrec de Rafel Adrover (clari-net) i Coloma Bonnin (piano). En ambdós casosl'escenari ha estat la Casa del Governador,marc no excessivament adient, però estam tanmalament en infraestructura per a concerts!La comissió gestora de Joventuts Musicals deCapdepera, fins que es celebrin eleccions,

està integrada per Elionor Gómez—Quintero,

Cati Alzina, M 4 Antònia Gomis, Berta Liesegang,dels Angels Alzina, Miquel Llull, Angela

Massanet, Xisco Campis i Vicenç Nadal. Permoltes raons els desitjam encert i llarga vida.Del tema, més envant, ens n'ocuparem més detin-

gudament.

LLIBRES No ho diguérem quan era hora i hodeim ara que ja no ho és. En qualsevol

cas, seria injust que no deixàssim constànciade que a Capdepera i Cala Rajada, el mes passathi hagué una sèrie d'actes amb motiu del Diadel Llibre. Naturalment, aquests actes es varencircumscriure a l'àmbit de les escoles. Pareixque als majors, això de llegir... Com a dadamés significativa podem destacar la publicacióconjunta pels ajuntaments de Sant Llorenç,Son Servera, Artà i Capdepera, d'un recullde poemes dels nins de les escoles respectives.El pròleg del llibre és de Gabriel Janer Manila.

Han mort:

Juan Núñez Hern.ndezAntònia Moll FerrerMargalida Bíbiloni OrpiCatalina Moll SanchoBartomeu Alzina Orpi

E RI--1 E L L_ —

eforPfmefAFORISMES DE CONHORT

— 'Tots tenim qualitats a bastament per arribara ser persones grans i admirables.

— Mai és massa tard per crèixer ni per referel caml d'una manera o de l'altra.

— Si tens un defecte insuperable no alimentisla teva desgràcia fent—ne una tragèdia. Accep-tat, estima't a tu mateix amb el teu defecte,vés per la vida amb serretat i senzillesai veuràs com els altres t accepten i t'estimenamb el teu defecte.

— Dins la vida de cada dia, quantes coses cosesbelles trobam! Ulls d'infant per mirar—les!

— Apreneu dels nins, que s'admiren de tot.

— Si cada dia ens enriguéssim una estona denosaltres mateixos, el món seria més feliç.

— Vols un consell? .No vulguis ésser' un altre,sigues tu mateix. Encara que no ho creguisets molt gran.

— No vulguis caminar totsol, cerca't companysde cami.

— No diguis mai: sóc un inútil. Segur que t'e-quivoques.

— Cerca crèixer, però no vulguis fer—te unmonument a tu mateix. No vulguis anar mésenllà de l'home, te sortiria el tret per laculata. Esser home és molt gran.

ANTONI RIUTORT

DURANT EL MES D'ABRIL...

Han nascut:

Ismael Alarcón López,de Juan i Esther.

Estefania Vidal Gutiérrez,de José i Isabel.

Alba Castro Mercadal,de Fco. Javier i Esperanza.

Cristina Gili Moreno,de Bartolomé i M Angela.

Bartomeu Vidal Panadero,d'Antoni i Francisca.

S'han casat:

Hendrik—Heribert Jansen .amb Violeta—Leandra Jesse.

Eduardo Mauricio Larrahagaamb M" Antònia Ferndez Mayol.

Rafel Piris Sansóamb Margalida Flaquer Terrassa.

Eduardo Mingorance Blancoamb M' Jesús Rodrlguez Gonúlez.

Francisco Miguel Ladaria Baharesamb M' del Pilar Ramón Ferrero.

reLelilif— L'Ajuntament, en lloc de donar llum donafum. té algun jubilat a la plantilla detreballadors de la casa?

— El Carolina Park no admet dones a fer feinasi viuen a Capdepera, només en volen de laPenlnsula. Endevinau el per qué?

— Quan es pensa arreglar la carretera de Sa

Mesquida?

— Després d estudiar—ho detengudament he arribata la conclusió que la politica de sancionsen matèria de circulació, a Cala Rajada, és,més a menys aixl: es posen denúncies a cotxesmal aparcats a carrers on viuen o tene interes-sos els membres del Consistori, però al carrerGabriel Roca, per exemple, on no hi tenen inte-ressos però si senyals de prohibició d'aparca-ment, i a més és un carrer molt estret, elsmunicipals ni s'hi acosten.

— Guanyar votacions als Plenaris de l'Ajunta-ment, l'oposició en guanyarà poques, però durosmolts. Convoquen Plenaris per cada cosa queno tenen clara, i com que cobren un tant percada un que en fan...

— Heu reparat lo bons que són els gelats aprincipis de temporada, quan encara n'anamun poc endarrer?

— Què està fent l'Ajuntament pel mlnim manteni-ment de la infraestructura del nostre Municipi?

— Whan dit que "Cap Vermell" està "out". Himanquen fotos d'al.lotes lleugeres de roba,pareix. Nosaltres, llibertat si, però d'expres-sió només.

— Els qui diuen que sempre ens queixam de l'A-juntament no tenen raó. Exemple: ens agradaque tallin la circulació al Passeig Colon.Està molt bé.

ESTISORES

Grup Balear d'Ornitologia i Defensade la Natura.Delegació Local.

Il.Im Sr. Batle-President del'Ajuntament de Capdepera.Sr. Juan Pascual Amorós.

Sr.Batle:Amb el present escrit posam en el seu

coneixement que al lloc de Cala Agulla i enel bar restaurant de Salvador Moll Vaquers'hi estan realitzant obres que no se correspo-nen amb la sol.licitud feta per l'intere-ssat. A tal expedient (2/31/88) només s'espe-cifica la voluntat de construir-hi uns contra-forts de contenció ( a part d'altres obresde sanejament), quan el resultat apreciableva molt més enlla s del contingut aprovat, veient-se un augment de volum conssiderable, aixicom una prolongació d'una terrassa d'ús comer-cial.

Aquest tipus de llibertats són semprecondemnables però aquest, a més, s'ha realitzatper part d'un membre del consistori i dinsl'àmbit del que reivindicam com Area Naturald'Especial Interés. Consideram tal iniciativarecriminable i exigim, per tant, la immediatademolició de l'obra esmentada que a horesd'ara es troga en situaci'd'il.egalitat.

Molt atentament.G.O.B. Capdepera, a 25 d'Abril de 1988

C 1=' R:1-1 L_ L_ —

Estimats pares i amics:

Com ja sabeu, en el col.legi de "S'Alzinar"existeix un grup de pares que, des de fa anys,van cremant unes hores del seu temps per tald'intentar que l'escola funcioni cada dia mi-llor.

Saben que això no és una tasca fàcil,i més en aquests temps en què pareix que bufenvents dolents per a l'educació a nivell estatal;però, des de la nostra perspectiva, i mirantanys enrera, poden comprovar com l'esforç demolts d'homes i dones del nostre poble no haestat debades. Per bé que ens manca molt perfer, no és poc el que s'ha fet fins ara.

Sols per deixar constància d'algunes deles actuacions més significatives que l'APAha duit a terme durant els dos darrers anys,poden citar:

- Adquisició de la fotocopiadora.- Adquisició de material esportiu per

a la realització de les activitats d'EsportEscolar.

- Adquisició de llibres i d'altre materialdidàctic per a diverses aules del Centre.

- Contractació d'un mestre de suport perajudar els alumnes amb endarreriments.

- La possible adquisició d'una càmarade video per al Centre.

- Aixl mateix, tot el quefer diari degestions i reunions, procurant que Ministeri,Ajuntament i Professors posin el màxim interésen l'EDUCACIO DELS NOSTRES FILLS.

La participació dels pares en els centresdocents és indispensable, tant per conduirels nostres fills cap a una societat plurari cada dia més complexa, com per al mutu ienriquidor perfeccionament humà dels seus mem-bres.

Recentment, en el nostre col.legi, se'nsha convidat a presentar-nos com a candidatsi elegir els membres de l'APA i del ConsellEscolar, molt importants en ambdós casos, pertal de col.laborar amb els professors, donar-el nostre suport al seu treball educatiu itambé decidir el rumb de l'educació dels nostresfills.

Donant-vos les gràcies per la vostra parti-cipació, us saludam afectuosament.

JUNTA DIRECTIVA DE L'A.P.A.COL.LEGI "S'ALZINAR"

EL CEMENTER1 C1V11,

110. — AI, MADO ANSELMA!

Estimulats pels canvis socials i per l'en-frontament entre ambdues comunitats religioses,es produl, lentament i subterràniament, unaforta dispersió de les creences. Uns dels temesde preocupació del gabelll era la qüestió dela mort, és a dir, la separació entre cosànima, la salvació de l'ànima, l'existènciad'un altre món, la vida en el més enllà, etc.Aleshores, eren aquests uns temes molt viusi que preocupaven; segurament, la polititzaciódels enterraments civils no feia més que refle-xar uns conflictes interns i unes confusionsque covaven i no trobaven solució. Cal grataruna mica sota el fullam, perquè darrera unaconcreta concepció de la mort hi ha, també,

! una manera de viure.A finals del segle XIX, Déu era l'origen

i el fi de tot; en conseqüència, res no erapossible sense la seva intervenció. Si unapersona moria era perquè Déu la cridava. Caliaestar pendent de la cridada. Llavors la mortno era un tema tabú. Ara si que ho és, i noés gens fàcil d'entendre aquesta evolució.Una questió tan fonamental per a l'home comés 1 amor, també ha sofert un procés semblantperò invers; fa cent anys, l'amor era un tematabú, tant que, fins i tot, s'amagava l'origendels fills. Ara, en canvi, és un tema ben popu-lar (1).

Els canvis socials (polítics, econòmics,culturals i religiosos) provocaren que en elfons de la consciència humana sorgissin elsprimers dubtes. L'home sentia el fet de morircom una amenaça a l'individualitat, tenia porde perdre no sols el cor sinó també la sevaconsciència. El rebuig patètic de la mort,mitjançant llarguíssims dols i un culte decementeri, és el que caracteritza aquell fide segle.

• Aquesta caracterlstica es donava, sobre-tot, entre els feels catòlics. El dol,' ques'allargava mesos i mesos, no era més que unintent de perllongar la presència del difunt,de mantenir el status familiar que hi haviaabans de la defunció. El dol també significavafidelitat a la manera d'ésser i de viure querepresentava el difunt; durant aquest períodeeren nombroses les al.lusions al difunt: "Sifos viu, això no hagués passat", "ton pare,que al cel cia, ho volia aixi", etc.

Les construccions funeràries —al cementericivil no n'hi havia— són un testimoni d'esperan-çà en l'altra vida i un motiu per al record.Alguns, els més poderosos i influents, ferenconstruir una tomba monumental per així perpe-tuar la seva memòria, doncs, Intimament, nopodien consentir que, a pesar de tot, els obli-dassin.

Dins aquesta cultura funerària, els acom-panyaments dels difunts tenien, a Capdepera,unes caracteristiques pròpies. En primer lloccal destacar la gran assistència de públic,tota vegada que era normal, segons D. BartomeuAlou, una presència de cinc—centes personeso més. La segona caracterlstica era que labanda de música local participava a l'acompa-nyament; entre els gabellins, aquest és uncostum que s'ha vengut mantinguent al llargdels anys (2).

girau fulla...

Coni E F2N1 EL L — Ec

Aquest fet cultural tan popular entrenosaltres, quan arreu de lilla era un esdeveni-ment elistista, tendria en el seu origen unacausa política: la rivalitat entre les duescomunitats religioses. El motiu de l'assistèn-cia al culte funerari no era sols una qüestióde sentiment religiós sinó, també, de sentiment

polltic puix al mateix temps que s'expressavael condol es manifestava un recolzament a lacomunitat religiosa a la qual pertanyia el

difunt.

El cristianisme sempre ha insistit doctri-nàriament en la necessitat de salvar l'ànima.Aleshores, la necessitat de salvació descansavaen la consciència de molta gent. Mentre queels catòlics intercedien en favor dels difuntsmitjançant l'oració i mantenien l'esperançade salvar–se, els evangèlics havien d'aconseguirla salvació en vida, mitjançant el penedimenti una fe ferma. Per aquest motiu, no trobamtombes en el cementeri civil; com a simbold'esperança no tenien sentit.

Aquesta necessitat de salvar–se continua–ment de si mateix creava no poca angúnia. Vegeuel següent document, que duia l'espressiu tltolde "On passaràs l'eternitat". Deia aixl: "Unajove anomenada Edit assisti un vespre a lapredicació de l'Evangeli, quedant vivamentimpressionada. Totd'una tornà a casa decididaa fer–se cristiana, quan recordà que al capd'unes tres setmanes se celebrarien uns balls,com era costum a aquella localiat, als qualsno hi podria assistir essent cristiana. Soladins la cambra decidi esperar i escrigué enel seu diari: D'avui a tres setmanes seré cris-tiana. L i endemà dematl tota la familia es trobaasseguda a la taula per esmorzar, però hi haviaun lloc buit. Sa mare pensà que n'Edith tendriason, per haver vetllat la nit passada. Imme-diatament s'aixecà de la taula i se dirigla la cambra de sa filla, entrà a poc a pocfins arribar al llit. Què significava aquellso tan profund? La mare la tocà. N'Edith seguiaimmòbil i insensible. Sense perdre un momentcridaren el metge, però ja era morta. Déu l'ha-via cridada aquella mateixa nit. Ja era massatard. Amic meu, el temps és curt. Si no hasacceptat Crist com a Salvador teu, hauràs depassar l'eternitat al "llac de foc". No esperismés, no sigui cosa que vagis a l'eternitati et trobis amb Déu abans d'acabar de llegiraquest fulletó" (3). El text és esfere .-idor,esglaiador. Pretenia persuadir els simpatitzantsde la comunitat evangèlica de que havia arribatl'hora de la necessària conversió; al mateixtemps, inculcava la idea de que havien de subor-dinar les necessitats mundanes a l'objectiuprincipal que era la salvació.

El moviment evangèlic anomenat metodista,al qual pertanyia la comunitat de Capdepera,va néixer a Anglaterra en el segle XVIII. Arre-là entre els habitants dels miserables suburbisde les ciutats mineres i industrials, això

. és, entre una gent immigrada, pobra i explotada,que havia abandonat el camp i un tipus de vida

comunitària per anar a treballar a les fàbri-ques. Per a aquesta gent, el metodisme va ésseruna disciplina, una forma de viure, una èticacapaç de socialitzar–los (4).

Aquella obsessiva, irracional i viva preo-cupació dels metodistes per la mort tan sols.podia arrelar entre una gent farcida de proble-mes, amb pocs recursos intel.lectuals, confusa.Per tant, no és d'estranyar que les capes cultesangleses i fins i tot l'església oficial s'irri-tassin i criticassin el tanatisme dels serveisreligiosos metodistes (5).

A Capdepera, el metodisme també arrelàentre 1a gent més pobra, és a dir, immigrantsi jornalers, amb problemes no menys greus.Per tant, no és possible deslligar unes determi-nades condicions de vida d'una concreta concep-ció de la mort. Aquella anguniosa i irracional"vivència" de la mort dels metodistes teniasentit perquè els permetia desviar, desplaçarunes altres vivències ben difícils i no menysangunioses.

LLOCS DE VENDA:

• ESP . ICIA !

,#

J 'ar7=-31.1— Els dos estanys de Capdepera

— Llibreria .L'Orient

— Llibreria Cala Rajada

— Casa del Mar

— Es Sitjar

CAPDEPERA - CALA RAJADA

Entre els simpatitzants de la comunitatevangèlica hi havia el matrimoni format perl'amo en Joan Garau i Verger i madó AnselmaHerrero i Rigo. Si ens fixam en els llinatgesintuirem que aquests, menys el de Garau, nosón p•ropis de Capdepera. Certament, el llinatgeVerger procedia de Felanitx, Rigo de Santanyii Herrero de Burgos. Per tant, els pares obé els padrins erem immigrants, la qual cosasuposava haver romput amb uns vincles familiarsi un tipus de vida comunitària estructuradaamb uns patrons i unes devocions propis.

L'esmentat matrimoni i els seus familiarsestigueren lligats a l'Església Evangèlicades de la seva fundació (1879). Aquell primernin enterrat en el cementeri civil, al qualja em vaig referir, era nebot de l'amo en Joan.En el mes de juliol de 1883 madò Anselma donàa llum un nin que també mori als pocs diesi fou enterrat en el cementeri civil. Per a-quells dies, l'amo en Joan i els seus germanses donaren de baixa com a membres de l'EsglésiaEvangèlica; segons el Pastor Alou, "perquès'estimava més els béns terrenals que no pasels espirituals. Després d'estar en observa-ció s'ha donat de baixa per no complir" (6).Mesos després fou baixa madò Anselma. A mitjanmes d'octubre de 1884, aquella dona tenguéun altre nin que també mori als pocs dies,però fou enterrat en el cementeri catòlic.El matrimoni estava confós, ja no sabia quitenia la culta de la seva desgràcia. Després,tornaren a simpatitzar amb l'Església Evangè-lica i a l'any 1893 foren dels qui firmarenel document demanant d'ésser enterrats en elcementeri civil.

Fins ben entrat el segle XIX, la mortalitatinfantil fou molt alta. En el per1ode estudiat(1879-1897), un 368% de les defuncions foren

de pàrvuls, nins menors de tres anys (7). Aquestalt percentatge significa que quasi tots elsmatrimonis joves, com el de madò Anselma, sofri-ren la pèrdua de qualque fill. Una vegada mésera impossible deslligar vida i mort. Què bého sabieu, madò Anselma!

PEP TERRASSA

(1) Faustino Prados Pérez, "El hombre antela muerte". Ediciones Iberoamericanas

Quorum. 1986. Pàg. 58.

(2) Referències orals de D. Antoni Flaquer"Solleric". La primera vegada que hi haguéun acompanyament amb banda de mósica foua l'any 1870, quan mori D. Sebastià Ferrer"Cofeta", pare del liberalisme gabelll.La presència de la banda de mósica remarca-va l'emotivitat de l'esdeveniment. Tantés aix1 que quedà gravat a la memòria

de la gent.

(3) Full dominical editat per l'Església E-vangèlica. Impremta de P. Serra. Girona,

1899.

(4) Bryan Wiison, "La religión en la sociedad".

Ed. Labor. Barcelona, 1969. Pàg. 40. .

(5) Entenc per tanatisme una permanent obsessióper la mort. La nota està recollida deTécnicas de persuasión". J.A.C.Brown.

Alianza Editorial. Pàg. 210.

(6) Llibre escrit per D. Bartomeu Alou, onfa un seguiment dels membres de la comuni-tat durant els primers anys.

(7) Segons dades recollides del Jutjat Munici-pal. Llibre de defuncions.

E — 1. CI

CONVERSESLa visita del Director Provincial del Ministeri d'Educació i Ciència, el dia 19 d'abril,al centre escolar "S'Auba", ha estat, segons els assistents, la reunió més important tengudaa aquest Municipi al voltant de l'educació i que, fins i tot, pot ésser decisiva per al futurordenament educatiu dels centres escolars de Capdepera i Cala Rajada. Per parlar-ne ens hemreunit amb Isidre Boné, Rafel Nadal i Paco Galiàn, equip directiu del C.P."S'Auba".

¿QUIN ES El PROCES SEGUIT FINS ARRIBAR A LAREUNIO AMB EL SENYOR CRESP1, DELEGAT DEL M.E.C.?

Ha estat un procés molt llarg i dur. Tothomveia que l'escola havia quedat petitaper al creixement de la població de CalaRajada, però cap estament del poble vavoler-se posar al davant d'una maneraseriosa, fins que enguany la problemàticad'espai ha estat tan greu que s'havia detrobar una solució urgent.

ALESHORES, QUE FEREU?

L'equip direciu d'aquest centre va promourela creació d'una comissió integrada perpares de l'APA, representants de l'Ajunta-ment i membres de l'esmentat equip. Ala primera reunió es va veure la necessi-tat de tenir dades sobre un cens real.A partir d'aqui i mintjançant diversesreunions es va arribar a l'acord d'oferiral M.E.C. uns terrenys, prop de l'escola,cedits per l'Ajuntament, per a la construc-ció d'un nou centre de vuit unitats. L'A-juntament seria el representant oficialde la dita comissió i l'encarregat d'enviarla sol.licitud al M.E.C.; aixi, a unPle es va aprovar per unanimitat remetrela sol.licitud al Director Provincial.La resposta del M.E.C. va ésser negativa.proposant, en canvi, que s'ampliàs aquestcentre, ja que l'estructura de dos col.le-gis de vuit unitats a una mateixa localitatno anava d'acord amb els principis dela nova reforma.

COM REACCIONAREU DAVANT AQUESTA NEGATIVA?

Evidentment, els membres de la comissióno estiguérem d'acord amb aquesta respostadel Director Provincial, i aixl li homanifestàrem. Però, en vista de la difi-cultat d'enteniment per correspondència,vàrem decidir tenir una entrevista personalamb el Sr. Crespi, que concertar en elBatle i el Regidor de Cultura. D'aquestareunió va sortir l'oferiment del DirectorProvincial de venir personalment a CalaRajada a explicar en què consistia lanova reforma, l'aplicació d'aquesta aCala Rajada i, com a punt més important,el projecte educatiu que tenia el M.E.C.per al municipi de Capdepera.

AIX1, ES CORRECTE DIR QUE EL DEBAT ES CENTRAENTRE LA CONSTRUCCIO D'UN CENTRE NOU I L'AMPLIA-C10 D'AQUEST?

Abans de la reunió amb el Director Provin-cial del M.E.C. les postures eren contrapo-sades. Els representants del poble volienuna escola nova, mentre el representantdel Ministeri volia ampliar aquest centre.A la reunió es va veure la impossibili-tat de fer-ne un de nou, per tres raons:

el projecte d'ampliació ja estava fet,la reforma del sistema educatiu el feiainnecessari, i el M.E.C. va oferir contra-prestacions a considerar.

BREUMENT, EN QUE CONSISTIRIA LA REFORMA EDUCATI-VA?

De moment només hi ha uns projectes endiscussió. Però, bàsicament, s'estableixuna Educació Primària de 6 a 12 anys iuna Secundària dividida en dues parts,la primera de 12 a 14 anys, comú a totsels nins, i la segona de 14 a 16 anys,que freveu diferents branques. També esreformarà l'actual Formació Professional,creant uns mòduls professionals allà onels alumnes aniran a aprendre un ofici

al mateix temps, mitjançant un conveniamb l'Estat, faran feina a les empreses.D'aquesta forma sortiran oficials ambtitulació i experimentació. El pre-escolarsegueix essent no obligatori, però lapretensió és davallar l'edat d'ingrésfins als tres anys.

QUINA IMPORTANCIA TE L'ACTUAL ORDENACIO DELSCENTRES?

La nova reforma té una gran importànciaper a l'actual ordenació dels centres,ja que implicarà una reorganització detots els centres a l'Estat Espanyol, amés de la creació de nous centres de secun-dària, ja que els instituts no donarienabast ni estan preparats per oferir sorti-des professionals. La nova distribuciódels alumnes pareix que quedaria aixi:als edificis d'EGB hi anirien els alumnesde pre-escolar (3, 4 i 5 anys) i els d'EGB(fins a 66.); als edificis de secundària,tant els actuals edificis de batxillercom els de nova construcció, hi anirienels alumnes d'EGB de 76. i 86. i els deBUP.

ES NECESSARI TENIR EN COMPTE AQUESTA FUTURAREFORMA PER A LES DECISIONS ACTUALS?

Si. Malgrat passem uns anys de provissio-nalitat. L'oferta del M.E.C. podria cobrirles necessitats no tan sols de Cala Rajadasinó de tot el Municipi, una vegada aprova-da la reforma. D'aquesta manera no serianecessari que els nostres alumnes anassina Artà a fer el batxiller ja que el podrienfer aqul.

COM QUEDAREU? A QUE ES COMPROMET El M.E.C.?

El M.E.C. es compromet a fer l'ampliaciódel C.P. "S'Auba" en sis unitats, a cons-truir quatre aules de pre-escolar, a cons-truir el nou centre de secundària, a fer

COLLEGI PIJEŠLE SALIBA

Fz!r-la- t t_ 1 1

CONVERSES

una nova pista poliesportiva per al centred'EGB i, conjuntament amb l'Ajuntamenti aprofitant unes ajudes del Consell Insu-lar, a posar en marxa la construcció d'unpoliesportiu cobert.

I L'AJUNTAMENT?

L'Ajuntament es compromet a cedir totsels terrenys necessaris per fer possibleaquest projecte i a fer—se càrrec delmanteniment, a col.laborar econòmicamenten la construcció del poliesportiu, d'èsmunicipal, i a estudiar la possibilitatd'ampliar l'edat d'admissió a pre—escolarper davall dels quatre anys i. per tant,a construir les aules corresponents.

QUIN PAPER11AN JUGAT ELS PARES EN AQUEST PROCES?

Els pares han participat en el procésa través de l'APA, d'una manera fredaal principi, però certament decidida ala darrera fase.

QUE MES ES TRACTA A LA REUNIO AMB EL SR. CRESPI?

Es parlà també de les moltes deficiènciesd'aquest col.legi, tant pel que fa a man-cances de professorat com de materiali instal.lacions. Falta un mestre de recol-zament, un mestre d'educació especial,un altre de pre—escolar, fotocopiadora,material audiovisual, video, dotació pera la biblioteca, etc.

QUINES CONCLUSIONS EN PODEM TREURE DE TOT AIXO?

Es varen oferir moltes coses. D'aqui aveure—les realitzades és necessari quehi hagi un seguiment constant per partdels pares i del Consell Escolar. Sobretotdels primers que, com a contribuents,no han d'oblidar que tenen el dret a unaeducació de qualitat per als seus fills.

QUINES SON LES PASSES A DONAR ARA, ANY PERANY, FINS QUE ESTIGUI TOT ACABAT?

L'any que vé s'ampliarà en sis unitatsel Centre "S'Auba u i es construiran duesaules de pre—escolar. Per al proper curses construiran les altres dues aules depre—escolar. Per a la construcció de lapista poliesportiva i el poliesportiuno quedaren clares les dates. Abans del

91 s'ha de posar en marxa la tan esperadareforma, per tant ja s'hauria d'haverconstru .-it el centre de secundària.

ALGUNA COSA MES PER AFEGIR?

Ara falta que tot el poble vigili el com-pliment d'aquests compromisos del M.E.C.i l'Ajuntament, i que la seva realitzacióintegri els tres edificis i els espaiesportius de forma harmoniosa i respectuosaamb l'entorn natural.

SERA POSSIBLE TANTA BELLESA?

C f=1 FR E — 1 —

etporLf /g ZBenvolguts lectors de "Cap Vermell", per

començar la crònica d'aquest mes he de parlard'un equip local de joves aficionats al futbolque està a punt d'aconseguir quelcom no aconse-guit mai ni a Preferent ni a Tercera Divisió.Em referesc a l'equip de Tercera Regional ques'ha col.locat a la final de la Copa President,on s'haura d'enfrontar al Colònia, amb el mèritd'haver eliminat equips força diflcils, comsón l'Atlètic Vivero o el CIDE, i això jugantsempre fora de Capdepera, puix ja sabeu queEs Figueral està tancat per a aquesta catego-ria.

Només haver començat la lliga ja vaiganunciar que l'equip de Joan Terrassa podiadonar—nos una sorpresa a final de temporada,i aixl pareix que serà, després d'una competiciómolt renyida en què sempre ha estat en el grupcapdavanter. Ara s'ha arribat a aquesta finali pens que, d'alguna manera, això ha de servirper esborrar taques anteriors de la TerceraRegional i també perquè la gent torni girarels seus ulls cap a aquests al.lots que juguena futbol sense demanar res a canvi encara que,fisicament, sigui una categoria més perillosaque cap altra. Crec que els components de laplantilla poden sentir—se satisfets i que,fins i tot, poden servir d'exemple a algunsmembres d'equips de superior categoria. Enhora-bona a tots, començant per Joan Terrassa iGuillem Danús, encara que al final no us endugueu la Copa.

Capítol a part mereix, una vegada més,l'equip de bàsquet. Gran temporada la delsal.lots d'en Xisco Campins, culminada de manerabrillant amb un més que merescut ascens. Resse'ls ha regalat i ha hagut d'esser desprésd'aconseguir el primer lloc en el seu grupi de superar tres eliminatòries quan s'ha pogutfestejar un èxit que ni els més optimistespodíem esperar. Estic preparant, per al pròximnúmero, una crònica especial dedicada a aquestascens, al seu significat, al llarg treballrealitzat per aconseguir—lo i a l'anàlisi d'ungrup de jugadors i un tècnic vertaderamentadmirables.

Pas ara a contar—vos algunes notíciesde judo. La coneguda judoka Melina Sagrera,després d'una excel.lent actuació en el campio-nat de Balears, aconseguí classificar—se perdisputar el campionat d'Espanya. Ella, en compa-nyia del seu entrenador, Pep Mascaró, es tras-lladà a Pamplona amb l'ànim d'aconseguir unamedalla. La mala sort i l'alt nivell de totesles participants li tancaren les portes. Dequalsevol manera, na Melina ens va expressarla seva satisfacció dels resultats obtingutsi que treballaria dur per tal de l'any que've poder tornar a accedir al campionar d'Espanya

amb una mica més de sort, dur una medalla

per a Capdepera i per al Club Renshinkan.

Pens que té molt de mèrit el que ha fetaquesta jove esportista. Es cert que les compa-racions són odioses, però crec que Melina ésla representant del nostre poble que més amuntha arribar, ja que disputar el campionat d'Espa-nya no és una fotesa. Des de les nostres pàginesli desitjam tota mena d'èxits en un futur quese 11 obri esperançador.

La competició de futbol—sala ha tocatal seu final, aconseguint l'equip Costa deCapdepera el penúltim lloc de la classificació,molt lluny de les previsions de tècnics i juga-dors, i no en parlem dels directius. Crec queaquest primer any s'ha pagat la novatada ila manca d'experiència. Per res hauria d'influiraquesta classificació en l'ànim dels integrantsdel Costa, ara tenen l'oportunitat, a la Copadel Rei, que es disputarà pròximament, de refer—se d'aquests mals resultats. En qualsevol casestic convençut que l'any que ve, per poc quese reforci la plantilla, es podrà aspirar a'lluitar per l'ascens, que aquesta i no altraés la meta de tots els integrans de l'equip.

Ja en el número anterior vaig passar peralt el parlar de l'equip de futbol de TerceraDivisió. I és que no sé com fer—ho. Pens quenecessitaria moltes de pàgines per donar unaautèntica versió d'aquesta desfortunada campa-nya. De moment me limit a veure passar elsaconteixements.

En el darrer partit jugat a Capdepera,. davant el Sóller, 1 equip es va despedir ambbon joc i una victòria, i encara que aixòja no servis per res, al manco la despedidaes féu d'una manera digna. Ara veurem que ensdepararà la pròxima temporada. La cosa no estàgens clara. Se parla, repetesc, se parla dela dimissió d'en Pere Morey del seu càrrecde president del Club i ja sonen noms per asubstituir—lo. Pens que la dimissió d'en Pereno és la solució per als mals de l'Escolar.Una altra dimissió de la que es parla és lad'un home que, en aquest cas i a mi particular-ment, sl que em pareix irreemplaçable. Esticparlant d'aquest valuós element, millor quecent presidents, amic de tots i ànima del bonfuncionament del intern del Club, en VicençNadal, el secretari de sempre. Després de nose sap quants d'anys al servei de l'Escolar,en Vicenç s'han plantejat seriosament la sevaretirada. Vull pensar que sols es tracti d'undescans. No vull pensar que hàgim de renunciarper a sempre a un secretari com mai n'hi hauràd'altre. Ho puc dir com jugador que he estatde l'Escolar, i aquest és un testimoni quepoden donar tots els jugadors que han passatpel Club, en Vicenç ha estat un exemple pera tots. Ai, si tots haguéssim fet el que hafet ell per l'Escolar! Les coses haurien anatmillor. Gràcies Vicenç, gràcies pel gran esforçque has fet en favor d'aquesta institució que,

girau fulla...

AVVitijAgl ij

C F' E FI1 E L.. L — 1 —

'ho sé, dus dins el cor. Em resistesc a dir—te adéu. Deixa'm viure amb l'esperança de quealgun dia tornaràs al si del Club pel que tanthas fet i pel que tant pots fer encara.

Finalment, aquest mes us he de donar unanoticia d'atletisme, cosa tan poc habitual

a aquesta secció. Pareix ésser que la comissió

de les Festes del Carme, amb motiu del X Aniver-sari, vol tirar la casa per la finestra. Elfet és que estan posant en marxa el I Semi-Marató Internacional, un projecte ben ambiciósque. compta, ja, amb el suport de l'Ajuntamenti de Mare Nostrum. S'espera que el Patronatde Turisme i moltes altres firmes comercials

se sumin a aquest esdeveniment. Els organitza-dors s'ho han pres molt seriosament i no estandescuidant cap detall per tal que aquesta provaes situi a la major altura de les que es cele-bren a Mallorca. Esperem que aixl sigui.Els pos-sibles interessats en participar—hi poden posar—se en contacte amb qualsevol membre de l'orga-nització o cridant al telèfon 563981 (dematinsde dilluns a divendres). Ja ho sabeu.

BIEL TORRES

RADLOGRAFIA DE CALA RAJADA

EMBELLIMENT GENERAL

Salta a la vista, per tot arreu, les—ment que durant l'última dècada, estan tenguenles empreses privades en cuidar el seu entornparticular. I, especialment, tots els establi-ments hotelers i de restauració, aixi com bars,discoteques, i tots els més o menys relacionatsamb el turisme.

Bé, molt bé. Amb això, a part de millorarel patrimoni propi,esve a donar resposta a les,cada vegada majors, exigències de bellesa icomoditat que demanden els clients que arribende fora.

I si les coses són aixi, si l'empresaprivada s'hi remira, evoluciona, dona respostaals reptes que se li plantegen... ens preguntamper què l'Ajuntament —l'actual o els seus ante-cessors— sempre va a la saga, a la reraguarda,a tomballons...

¿No creuen els nostres estimats lectorsque lo lògic i natural seria que l'empresapública —en aquest cas el Municipi— posàs abansla infraestructura adequada (tots els serveispúblics, comunitaris) i tractàs, amb tots elsmedis i elements, d'harmonitzar tot l'entornde la població i els voltants, dotant—la dellocs amb bellesa afegida a la bellesa natural?

Aquest embelliment hauria d'anar, fonamen-talment, dirigit a crear o millorar places,jardins, parcs, monuments, bancs, punts dellum, arbrat, carrers, voravies, neteja, etc.'

Hi ha moltes possibles realitzacions queesperen el seu torn, que esperen veure el llumverd, que esperen els plànols, els projectesi les benediccions pertinents, en el marc d'unaadequada polltica urbanistica del Municipi.

I com que desitjam que tot això arribicom més aviat millor, és per lo que, una vegadamés, ens permeten de recordar a l'Ajuntamenttotes aquestes necessitats tan urgents pera la nostra zona turlstica.

JOAN PUJADAS

C — 1 •=F

COL•LA,1301ZACIONS

REGENERACIO DE CALES : UN BOTO PER MOSTRA

Dijous passat, dia 5 de maig, es va cele-brar un Plé Ordinari a l'Ajuntament de Capde-pera, on a l'Ordre del Dia, i entre d'altrespunts de no poc interés, hi figurava la propos-ta de sol.licitar a Jefatura de Costes uninforme—estudi de Na Ferradura i Es Carregadorper tal de dur a terme la "regeneració" deles esmentades caletes. La proposta fou accepta-da en votació per tots els regidors presentsa La Sala sense cap tipus d'objecció ni mani-fest.

La veritat és que dificilment es potalçar la veu front a un projecte tan consen-suat i una voluntat ideològicament tan fixadacom és el fet de que davant el "progrés" lanatura es troba al servei de l'home.

Però aixi i tot no em puc resistir depunyir amb sarcasme a les ferides sagnantsd'un poble sacrificat a la dinàmica dels tempsmoderns,que veu amb ulls nostàlgics però impa-ssible, com la pesseta (caldria dir elDeustsche Mark) pot més que el cor i l'indi-

vidu. Però deixem—nos—en d'emocionalismes sem-pre sospitosos i passem a l'anàlisi... al'autòpsia.

Comencem pel terme intencionadament equi-vocat amb el qual es pretén aminorar l'efectesimpàtic de rebuig que comença a sentir lamajoria davant paraules com artificial, queés del que es tracta en realitat.

Si indigam l'autèntic significat de rege-nerar ens adonarem que és sinònim de reesta-blir, paraula utilitzada en Ciències Naturals(especialment en Biologia). La seva connota-ció la fa més ingerible per al ciutadà, peròs'ignoren del missatge les pròpies limitacionsimpllcites en el terme: tornar a l'interior,el que sempre ha estat abans de degenerar—se.Per lo vist els nostres governants locals jan'han après d'allò que s'utilitza a l'altapolitica i que es coneix amb el nom de "manu-factura del consentiment".

I és que la necessitat espavila a qualse-vol;necessitat d'espai, necessitat de platgeson ficar—hi la gent que ja no cap a les caletescom Déu mana i ha manat molts d'anys enrera.Però és per demés, la dinàmica capitalista(1)(per molt roget i ranci que pugui pareixer)en el seu cami de crisi sistèmica cap el co-1.1apse final no respecta ecològica certamentla més patent i irrecuperable de les sevesmanifestacions (2).

Quina serà l'alternativa?.No pareix quebasti la reforma, ni tan sols la modificaciódràstica i violenta de les relacions de pro-ducció, haurà de ser, necessariament, qualquecosa de més abast, un canvi de valors substan-cials, un canvi en els nostres hàbits de con-sum... una nova lògica, una nova civilització.Però, per tot això hi falten morts i de prop;és clar, si no, ningú s'ho acaba de creure.

Tomeu Garau i EstevaMaig del 88

(1) Em refereixo 'tant al capitalisme occiden-tal, •sempre sobreentés, com al practicat enforma de capitalisme monopolista d'Estat alspa - sos denominats comunistes.

(2) Pel tema que ens ocupa,la graniloqüènciad'aquestes paraules pot parèixer fora de con-texte. No és aixi, si bé la pèrdua d'identitatd'una cala no és causa de que el mon s'enfonsi,si és un simptoma evident d'alienació culturali personal davant del sistema.

C L E F-I E L_ L. — 1 —

SETMANA DE LA POESIA, SETMANA DEL LLIBRE

• Quin temps fa que no heu llegit un poema?Quina fou la darrera vegada que passaren perles vostres mans unes poesies? Recordau quancompràreu el darrer llibre de poemes?

Si hi ha un gènere literari desvaloritzat,que poc es llegeix i a penes es compra, aquestés la poesia.

Tan sols ens resta la darrera generacióde poetes coneguts, anomenats i famosos: Alber-ti, Octavio Paz, Pere Quart... La renovaciód'aquest gènere mori en les avantguardes. Larecerca d'estils, sonoritats, temes i sensibi-litats, que sols mitjançant la poesia adquirei-xen una completa expressió, s ha acabat. Lapoesia, en tot cas, és el racó intim i intros-pectiu de l'escriptor, no fa poesia per alsaltres i, per tant, no cal publicar–la. Nose vol introduir dins el món comercial, nitampoc les institucions ni editorials no estimu-len gaire la poesia a través de premis o altrespromocions. No els interessa, prefereixen lanarrativa. I, finalment, el glosat popularsols es limita a conservar un material queagonitza perquè tampoc en produeix de nou.

Quin trist panorama!Amb lo bo de fer que és llegir una poesia:

agradosa, fràgil, sonora, curteta, metafòrica,irònica... Més complecat és fer–ne: cercarcada paraula, el so, el ritme, i expressar

els teus sentiments.Aleshores, quelcom d'aixó intentàrem fer

a les escoles durant la passada Setmana delLlibre del 87, i barrejant temes, cursos, estilsi pobles, en recollirem una guarda per ferel llibret "LA POESIA A LES ESCOLES DEL LLE-VANT DE MALLORCA", que han publicat els ajunta-ments d'Artà, Capdepera, Sant Llorenç i SonServera. Això suposa que quedi constància d'a-quest fet poètic, cada alumne, a partir detercer curs, . d'un exemplar, s'estimulaa continuar la feina iniciada, i Gabriel Janer

Manila presenta tot el treball.

Esper que pogueu gaudir de la tendra lectu-ra d'aquest llibre, de la imperfecció delsqui comencen, dels qui viuen per primer copuna experiència literària, que pogueu valorarcom cal el joc concret i simbòlic que es pro-dueix, que intenteu endinsar–vos . dins l'atmos-fera creada pels joves poetes i agra .-iu alsmestres l'esforç realitzat per arribar a aquestsbells resultats.

Esper que no passi massa temps fins quetorneu a llegir poemes. I esper que la poesiasigui sempre l'emocionant joc de descobertade significats i imatges.

Que per molts d'anys poguem gaudir dela festa del LLIBRE,

PERE J. CORTADA

urI 4kera. u..16Q€? fEkbiou"A)VAM CoMRAR uk) PEi.Sí. O.

C- F 1

QUERIDO PUEBLO

Querido pueblo. Por enésima vez esta nochequedo suspendida del tiempo al aunar mi pulsoal potente latido del corazón del mar. Sonunos minutos, no se puede precisar, y enseguidaemerge la palabra en ayuda del diminutivo or-ganismo: la sensación de inmensidad amenazacon romper los frégiles limites humanos.

Entre el mar y yo se entabló, hace muchotiempo ya, la célida familiaridad que surgedel roce vivo, siempre combativo y siempreafectuoso. Yo, como ser més débil de ese extrahoemparejamiento, sufro una dependencia que suautosuficiencia exalta; y sonrlo. Sonrlo porquehay una foto fija en mi memoria, la de un marcomprimido en la faja de hormigón de un puerto.Me llevan hasta ella las secuencias de un viajeen tren, sobre los agostados lomos de una Manchaindomable en su llana monotonia. Prisas, impa-ciencias, esperas, montones de bultos en losque se habla transformado la configuraciónde mi antiguo hogar... crónica eternamenterepetida de la emigración.

Pero estaba el mar, la imagen més claramen-te definida. En ella se sumaban todos los vérti-gos de que es capaz un alma de cuatro ahos.Me acerqué a los mårgenes atralda por la irre-sistible fascinación que producen los abismos;las verdes profundidades de lo desconocidoestaban alll, reverberando hasta un inciertofondo. La brusca presión de una mano adultame salvó de sucumbir al hechizo.

Tal vez un aparatoso remojón hubiera sidomenos nefasto porque aquel gesto de protecciónsumó al respeto ancestral hacia el portentosomar una cadena de miedos indefinidos que sólose rompió el afortunado dia en que aprendla nadar.

Cuando los ahos me fueron desprendiendode la infancia pude darme cuenta de que aquelaprendizaje no habla sido tan tardlo como yosuponia; era la cantidad de empefio que poniaen vencer mis terrores lo que le dieron unadimensión exagerada.

Casi en batalla tan desigual hè luchadocontra el sentimiento del desarraigo que inevi-tablemente germinaba en ml. Sólo el palpitarde esta tierra única me devolvia las cadenciasaterciopeladas del sentirse de algún sitio.

Pero ha sido aquí, en el sereno anonimatode este alejado pueblo, donde ha cristalizadoel milagro de la sensación colectiva, de sentir,

de una forma dócil y relajada, mi vida sincroni-zada a muchas vidas més, sentir la sutil yprofunda grandeza que subyace en los gestoscotidianos. Lo que se da a veces en llamartópicos, se eleva por si solo y se desprendede las interpretaciones por obra de la senci-llez,

Aqul trabajo y aquí sufro las inclemenciasdel verano. El ritmo a que nos someten lasfuentes de recursos crea lazos indisolublesde solidaridad que el invierno afianza consus espacios de posibilidades lúdicas.

A mi modesta y limitada manera lucho,con ese afén roméntico, prehistórico, de seralgo més humano y completo cada dla (si esque en la condición humana es posible esa con-junción). A veces me ahogo de impotencia. Echoun vistazo a ese mundo entero, enorme e incon-trolable y vuelvo a posar la mirada sobre mispies.

No es un acto de conformismo lo que mehace volver a elegir el estar aqul; es comun no sé qué de vinculación a los ciclos natura—les casi olvidados. Los diferentes aspectosdel tiempo se dan y se cruzan en el pueblo,pero se armonizan con una facilidad sin me-diaciones.

Podria ser un cémulo de casualidades eldescubrimiento de tantas personas inevitable-mente queridas. Tal vez sea el perfil de lavilla desparramSndose desde el Castillo, las

• formas cambiantes de las dunas, el bosque desabinas, el mar respondiendo al grito de latramontana, la luna llena del reloj de la igle-sia dando a la noche de invierno una calidezinusitada, envuelta en los aromas de sobrasadaque se escapan por las chimeneas. fiestade Sant Antoni?, pequeho carnaval?, i.descu-brir sonrisas inesperadas de reconocimientoen las calles?...

Todo ello se resume en el apelativo de"forastera" que brota en el pueblo com el guihode una madre a su hijo, como un diminutivocarihoso entre hermanos, y me permite la idio-sincracia de hablar en mi propia lengua.

Gracias, querido mar. Gracias, querido

pueblo.

SIMA VITO

ryl ..\ ,4- 1-r--, ir -..;\ vfirvyn ir

UT. 0 V'ç' J-' 0) "#,‘ .4Y1.;;;;* /,\\*: kiiii: ,i1L.,-, fi n \ \. ..4,,,, , ,,. 1,:.-... ..ii>,, I.4., ,.......~. NonNOW

girau fulla...

1:.•-• 4:1 F. 1 7

EL VELLMARIUNA ESPECIE EN PERILL

CONFERENCIA I VIDEO A CAPDEPERADIA 27 DE MAIG

Una de les 19 espècies de foques quehi ha en el món habita a les clides aiguesde la Mediterrània i a la costa nord—oest d'A-frica. Se tracta de la foca mediterr.Snia, de-nominada Monachus monachus pels cientifics,esmentada ja a l'Odissea(una oba que data defa 2.800 anys) i coneguda amb el nom de vell-marl a les nostres illes, on va ser relativa-ment abundant fins a les primeres décades d'a-quest segle.

Nombrosos topónims(Cova des Vellffiarins,etc) testimonien encara la seva antiga presèn-cia. Emperò la despiadada persecució humana,so-Bretot per part dels pescadors, reduí dràstica-ment la població d'aquesta espècie, .arribanta molts de llocs a l'extermini total.E1 da-rrer velmarí caçat a Balears va ser el quematà un guàrdia civil a Cala Tuent (CostaNord de Mallorca) un dia d'abril de 1958. Dellavors ençà hi ha hagut alguna observacióesporàdica ( per exemple, un animal vist aCabrera l'any 1977),tractantse sens dubted'individus erràtics. Avui tan sols ens restal'esperança d'una eventual reintroducció al'arxipèlag de Cabrera, quan ja sigui ParcNacional maritimo—terrestre.

En aquests moments, la població residualde foques mediterrànies a tota la seva àreade distribucció se calcula en alguns centenars(els més optimistes parlen de 500 exemplars),refugiats principalment a les illes solitariesde la Mar Egea (Grècia—Turquia), al litoralsalvatge d'Algèlia i Marrac, i a un indretde la República Saharaui. Els experts conser-vacionalistes inclouen actualment el velmarientre les deu espècies animals més claramentabocades a l'extinció total en un termini curtde temps, perquè les seves poblacions conti-nuen minvant a ritme accelerat, perquè elsgovers dels pa - sos de la seva àrea no han sa-but crear a temps les necessaries Reserves,i perquè no existeix enlloc del món un nuclid'exemplars en captivitat que garenteixi lapervivència de l'espècie quan totos els indi-vidus en estat salvatge hagin mort. Si no ac-tuàm aviat i amb eficàcia, el vellmari seràd'aqui a vint a trenta anys un animal de lle-genda i objecte d'interés per a la paleonto-logia.

Es cert que diversos orbanismes interna-cionals(UICN,Nacions Unides, Comunitat Europea,etc) comencen a interessar—se per la super-vivènvia de la foca mediterrania. Però la veri-tat és que, per culpa de la tremenda burocràciaimperant a molts d'aquests organismes, el cú-mul de doblers teòricament assignats a la pro-tecció del velmari i les nombroses reunionsinternacionals que se convoquen per discutirel tema apenes se tradueix en resultats concrets

PERQUr HEM FUNDAT EL FFM

En vista del fets que acabam d'exposar,alguns hem perdut la paciència i hem deciditactuar llançant la nostra pròpia iniciativa.Inspirats pel precedent modèlic dels FAPASi dels Amigos de la Malvasia (dues associacionsamb una finalitat molt especifica, i que hanrebut el suport de més de deu mil entusiastesde la Natura de tota Espanya), el 21 de, Marçun redu .-it nombre de persones celebrèrem a Pal-ma l'acte de fundació del FONDO PARA LA FOCADEL MEDITERRANE0 (FFM), una assaciació d'àmbitnacional,inscrita poc després al registredel Ministeri de l'Interlor, i que actualmentja ha rebut donatius de prop d'un milenar de

persones. Una xifra que confiam veure notable-ment ampliada quan difonguem la nostra iniciati-va a través de mitjans tan poderosos com larevista NATURA o el propi periòdic del FAPAS.

Els objetius del FFM són ben clars:fomen-tar el coneixament i la protecció del velmari.Com que a Espanya no hi ha gaires foques persalvar (tan sols un exemplar sobreviu a territo-ri espanyol; concretament a les illes Chafari-nas), el FFM s'ha plantejat des d'un principicentrar la seva actuació en els pa .4sos de laribera nord d'Africa (en concret, Marroc,A1—gèria i Tunisia), tan propers a nosaltres(Sabies que entre Palma i Alger hi hamenys distància que entre Palma i Madrid?)i on encara hi som a temps de dur a terme unatasca útil per a la supervivència del vellmari.

Les 300.000 pts recaptades fins ara pelFFM ja ens han permès dur a terme una laborpreliminar en aquests pa-sos, i hem de dirque les impressions recoliides són una micaencoratjadores. Els pescadors nord—africanstenen una mentalitat bastant distinta de ladels europeus, més respectuosa amb el seu en-

E: L_ L_

torn i amb el vellmarl amb particular, consi-derat per molts d'ells com una criatura denaturalesa en part humana. Els innegablesdanys causats ocasionalment pel vellmarl ales xarxes no són allà motiu suficient peruna sentència d'extermini. Un sector creixentdels pescadors, emperò, estan perdent els escru-pols i, juntament amb militars i guarda-costes,continuen fent minvar la .ja escafida poblacióde vellsmarins. La increible explosió demo-gràfica d'aquests pa .-isos agreuja encara mésla situació, fent peremptòria la necessitatde crear Reserves Naturals on el vellmarl ila fauna i flora mediterrànies puguin sobre-viure a resguardar de la creixent alteraciód'ecosistemes,contaminació i molesties.

Actualment, el FFM traballa en l'organitza-ció d'una gran campanya, que confiam dur aterme durant l'estiu i a la tardor de 1988,i que tendrà com objectiu fonemental, d'unabanda, conèixer en detall quina és la situaciódel vellmarl en els aproximadament 1.800 kmde litoral que van de l'estret de Gibraltaral Cap Bon (Tunisia);i, d'altre banda,distri-buir abundant material divulgatiu de qualitatentre la població humana que habita al llargd'aquest litoral

No cal dir que això costarà uns doblers.Fent un càlcul modetat, creim que la despesapot pujar a més d'un milió de pessetes. Comque el FFM no té en aquests moments recursossuficients per fer front a una campanya detanta envergadura, ha decidit posar en marxaun mitjà imaginatiu per tal de reunir els fonsnecessaris. Aixl ha sorgit l'operació ADOPTAUN VELLMARI=

En que consisteix l'operació ADOPTA UN VELLMA-R1.

En primer lloc, calia la col.laboraciódesinterassada d'un artista.Jaume Ramis,e1jove però ja conegut y valorat pintor manacorl,ens brindà el seu art.Basant-se fidelment enla fotografia d'un vellmarl feta per un italià

fa ja alguns anys a Tunisia,Ramis produi unmagnific oli, en el qual apareix el cap emer-gent d'una foca,amb una mirada tan dramàticaque sembla interrogar-se sobre el pervindrede la seva espècie.

A continuació,i amb el permis del pintor,el FFM encarregà a una impremta l'edició de500 reproduccions del quatre (tantes com vell-marins sobreviuen en tota la seva àrea de dis-tribució,aproximadement),a tot color, sobrepapar d'extraordinària qualitat (martelé),i a gran format(50x40 cm).

Les cinc-centes làmines, numerades i fir-mades una a una per l'artista, són. ara a lavenda, a un preu que creim realment assequiblea tothom: només 2.500 pts. El benefici de lavenda serà destinat integrament a financiarla gran campanya a favor del vellmarl de laqual hem parlat abans, sense desviar una partsignificativa • a burocràcia o infraestructura(un vici frequent en aquests casos).

Si a més de ser una persona preocupadaper la conservació de la Natura (i, per tant,desitjosa de contribuir a la supervivènciade la foca mediterrània) te consideres sensiblea la bellesa i amant de l'art, o si estavespensant en obsequiar algú (o a tu mateix) ambun objecte que denoti bon gust i sobretot origi-nalitat (ja que parlam de quelcom que, malgrattenir un preu a l'abast de totho, tan solspodrà ser adquirit per 500 persones a tot elmón), te pregam que passis directament a reco-llir-lo al carrer Veri, ng 1, tercer pis, dePalma (local del GOB), un dia feiner de 6 a9 del capvespre, o bé posa't en contacte amben Tomeu Prats Servera, carrer Fondo, ng 14de Capdepera, Tel. 563348, qui té un exemplarde mostra de la làmina i que confecciona lallista local de reserves.

FRANCESC AVELLAPresident del FFM

"E L

VELLMAR 1, entre

el drama

esperança"

Conferència de XISCO AVELLA, acompanyada

de diapositives d'un ,v1deo

DATA: 27 de maig (divendres)

HORA: 9 del vespre

LLOC: Escola d'E. G. B. "S Alzina r"Capdepera

SS te PsPc SOLUCIONS ALS PASSATEMPS DEL NUMERO ANTERIOR:

Sopa de lletres. 14 pobles de Mallorca.

Llumins. Aconseguir una igualtat matemàtica.La rel quadrada dl és 1.

— 1

LLUMINS

Canviau l'orientació del peix moguent el mínimnombre de llumins.

Llumins. No es parlava de tamany, aix1 doncs,queda el triangle gros i el petit dedins.

NINI owomur~i~mh IZOI'117131LLA,...d

PMAMUATEMEMiefi E nE °T aMTA____ __,r

ial rS rzitsAI.,.....

AKMAkendEllHWILUMfflUDHalelN:MicIRM I L.11 s IGIJDUfflUEET2p1Praffl

KiaelkgiZmi, 113 FLAM',.:11 E

nhffilmucluonamD:*Jyoneb

C

ESCACS

1) Juguen negres i guanyen.

2) Juguen blanques i guanyen.

C F1-1E L L -

Cinc anys de Castell per al poble.

Cinc anys d'aprenentatge permanent.

A conèixer—lo millor, a estimar—lo

més, a sentir—lo més nostre. Imatges

del Castell, que també mirant s'aprèn.

Ara diuen que volen fer un museu

a Cas Governador. Benvingut sia

tot allò que ajudi a identificar

Castell i poble. Pot esser també

un 'atractiu turistic, però no ha

d'esser aquesta la seva finalitat.

Cinc anys de Castell per al poble.