20160331 salingerjd vigilant camp 1

  • Published on
    27-Jul-2016

  • View
    213

  • Download
    1

DESCRIPTION

Fitxa de Lectura del llibre El Vigilant dins el camp de sgol, de Jerome David Salinger, per als membres del Club de Lectura per a adults de la Biblioteca de Collbat (31 mar 2016)

Transcript

  • Lobra

    Jerome David Salinger va publicar

    alguns relats curts entre 1940 i

    1948 que acabaren per inspirar la

    novella The Catcher in the rye,

    editada per primer cop el 1951.

    Lobra va tenir un gran xit, alhora

    que va ser molt controver%da,

    ats que en aquell temps no es

    considerava adient de retratar la

    inadaptaci social, la sexualitat i

    lansietat dels joves.

    El Vigilant descabdella la trama en

    primera persona, narrada pel seu

    protagonista, en Holden Cauleld,

    un jove estudiant de secundria

    que ha estat expulsat de lins%tut

    per baix rendiment acadmic.

    Aquest personatge exposa sense

    ordre aparent records,

    pensaments, experincies, dilegs

    i accions, que poden ser banals o

    rellevants, rela%us a familiars,

    amics, nvies, companys destudi,

    vens o professors, amb ac%tud

    de jove penjat i passota. No t

    perspec%ves clares sobre el que

    vol fer a la vida i la seva fantasia de

    vigilant dins el camp de sgol per

    salvar criatures en perill expressa el

    seu afany de reconeixement sense

    una veritable relaci amb els altres.

    Gasta els seus estalvis en un viatge de

    retorn a New York, damagat de la

    seva famlia, veu un amic i una amiga,

    es troba amb persones un xic

    desagradables, un an%c professor que

    resulta no estar gaire b del terrat i

    visita la seva germana pe%ta sense

    que ho spiguen els pares.

    Com s lgic, Salinger empra largot i

    les%l anrquic de construcci de

    frases dels joves als anys 40 del segle

    XX a Amrica del Nord. Pels temes

    exposats, el vocabulari i el model

    sintc%c emprats, sentn la irritaci

    dels lectors dideologia conservadora.

    El personatge i els conlictes

    Molts joves siden%quen amb la

    manca de mo%vaci per als estudis del

    protagonista, la impressi que ning

    no lentn i que tothom li fa la guitza.

    Qui no ha %ngut companys destudis

    aprotats, llords i uns altres de polits i

    ben plantats amb la or al cul! Per a

    qu estudiar, si es poden guanyar

    molts diners en un negoci sense saber

    de res!

    En una edat en la qual les emocions i

    els impulsos sexuals pesen tant, el

    jove Cauleld t dicultats per

    comunicar-se amb empa%a, sovint no

    valora les conseqncies del que fa o

    el que diu ns que s tard. A ms a

    ms, no es comunica amb els pares ni

    els professors. Noms sent un

    veritable afecte per la seva germana

    mitjana i el seu difunt germ pe%t,

    mort de leucmia. El seu germ gran,

    escriptor dxit, no li cau b. Tamb s

    conscient de la solitud i lassetjament

    que els alumnes ms forts imposen als

    companys ms febles, per no fa res

    per canviar-ho.

    Salinger ha retratat molt b la ment

    gil de les persones pertorbades que,

    grcies als infants, se salven de caure

    en lautodestrucci. De fet, Cauleld

    vol engegar-ho tot enlaire i fer vida

    miserable de rodamon per no haver

    de conviure amb ning, per lamor

    per la seva germana el fa desis%r per

  • JeromeDavidSalinger

    ElVigilantenelcampde

    sgol

    estalviar-li una decepci.

    Lautor

    Nascut a New York lany 1919. De

    pare hebreu i mare catlica. Va ser un

    estudiant mediocre i acab la

    secundria en una acadmia militar.

    Deix penjats els estudis universitaris

    per fer viatges a Europa, amb el

    propsit daprendre idiomes. Entre

    1939 i 1942, alterna publicacions de

    relats curts que exalten la rebelli

    juvenil amb uns altres de ms

    conservadors.

    Entre 1942 i 1945 serveix a Europa,

    amb el grau de sots-ocial

    dintelligncia, sempre en funcions

    destat major. La seva joventut acaba

    amb una nvia morta a la guerra, una

    altra que el planta i un matrimoni

    molt curt.

    Lxit literari el fu popular entre els

    joves i els cr%cs, per a par%r de 1966

    decid allar-se del mn. Les seves

    excentricitats li costaren el divorci de

    la seva segona dona Claire Douglas,

    amb la qual shavia casat el 1951.

    Club de lectura : temporada dhivern

    BibliotecadeCollbato

    PasseigMansuet,9-11

    08293Collbato

    Tel.:93/777-93-41

    Correue:b.collbato@diba.cat

    Horaridestiu(15juny15set.)

    Mat:dimecres:10-14h

    Tarda:dillunsdivendres:16-20:30h.

    Horaridhivern(16set.14juny)

    Mat:dimecresidissabte:10-14h.

    Tarda:dillunsdivendres:16-20:30h.

    Desprs del divorci, va conviure amb

    ms de vint estudiants i escriptores

    molt joves que volien aprendre dell.

    Va morir a Cornish lany 2010.

    Lesobres

    The Catcher in the rye (1951); Nine

    stories (1953, recull de relats publicats

    entre 1948 i 1952); Franny and Zooey

    (1961, recull de dos relats); Raise high

    the roof beam, carpenters ; Seymour :

    an introduc on (1963, recull de dos

    relats); Hapworth 16, 1924 (1965);

    Three early stories (2014, recull de

    relats escrits entre 1940 i 1948). Va

    escriure ms relats publicats a revistes

    i antologies, alguns indits en vida.