8
BUSCH WHI611 "E5 SUBTERRANIES Jean Roger prospecteur ELNE la IRENEUS ORIENTALE França -- Me:ubre del Congele Psychlque de Paris 1926 1 del Congrés de Emitís de Barcelona 1927 1...sursocamemazzsc.... PUM: — No estä mal pensat (Ampo(' liba) de les m'U. des basco-navarres, ul? Seran les partides d'Altons el Savi? ANARQUISTA: s—No, eón les partides de l'altre. No teten' per savia. 'toten AIGUA a raig fet BOMBA VERTA fila us en donara: per als serveis domstics, pee jardt, l'hort, 'el corral, el garatge, etc. En Mullen a dojo i a la pressi6 que us convingui, Grupa cortaplets des de 2113 Ptes. En els princapals establiments del rein 001 3 1 111.111111. 11111111111311.1h111111 11 Ala Itt 111111. 1. 11•111 11 El 11 LA PUBLICITAT ANY LIII.—NUM. 17.800.—PREU: 10 GENTIMS BARCELONA, DIJOUS, 27 D'AGOST DE 1931 TALLERS DISIPILENTAz GARREA DUDARA. tt t 51. — TELEFON mes' JurnacmotADAILNISTRACIOi CORTS CATALANES. 555, I.az ?rimo MIS ARIMM:1n01~1.53.1011M•alfa.1 FULL DE DIETARI La lletra i la tonada Coll de Nargó La davallada anglesa ' L'espectaele senweional de la t ituació ecoMimica. britànica, de la qual es un efecto la pre.f..ent ministerial, cs.:mili:1El:: un Jitre episodi del 'procés Iiistü- r e,. de la davallada d'un gran país. Fa ja molts au» qu.t, ci rnig de l'esceptirisme i de ve- gades de l'ese...Inda deis nostres anties anglòfils, henil senyalat i eetuentat els múltiples símpto. ut.ts de la decadencia d'Angla- 1, cita. que és enseras una deca- Uticia política, diplmnittica i e-iritual. Des d'abans de la gaerra hem sostingut aquesta i no pas per anglof6bia, ara per l'objectiva constataci6 d'un ret evident, davant el qual tas. iaven orbs els ulls enlluer- a, : - per l'e.splendpr de la his- teria ¿inglesa moderna. Molta gat pariava ata fingit to de 11::stitua de la pretesa decadén- e',a de la República francesa, atent restant l'Imperi britintie ha 0223t eaient pel pendís d'una (1 s t:ra1lada silenciosa. * * * El m 'Anglaterra é3 que el carteter restrrat, les anOnies i e', dolors d'aquell poble no s :aten gaire a la superficie. Tan pragon és el mal, que avui es dree , a davant 1 ecouctula britit- niea l'amenaea d'una enf011sa- .ia de la lliura esterlina, per l'estil de la que sofriren el frene i el mara. Heu-vos ad una even- tualitat que semblava ab.surda, i que ara fa tre- molar els governants i els ha- tus de negocis de la Gran Bre- tanya. s'izan equivocat els qui es ere:en q ue les dificultats eec- nämiques i les vacillacions po- litigues d'Anglaterra eren fe- n7anenc; passatgers, simples re. peraa,sinns de les sotragades ( . 0T:ti:vi:Ir:R .. La veritat es que, ita'tepencientment d e lc fats de eariteter general. en aquests tetup.s han actuat damunt IC política 1 l'aeonornia britlini- ques una serie do fets privatius que han minat eLs fonaments de la puiranea de En vint anys. Anglatarra ha vise esvair- se o ha Nit minva r . la seva su- perioritat en diversos aspectes especialment en l'aspeete Limitant-nos a aquest aspecte, que té :,ens dubte mia primordial importjineia. cal remarcar que almns de la guerra la Gran Bre- tanya posseia tres senyories do- minants: la Nava senyoria de les mars, la negra senyoria del carbft, la blanca senyoria del cotó i la llana deis sens teixits. D'aleshores enei ha perdut mol- ta fo r a per tots tres costeo. Aqucli str,Jerb avantatge tra- dicional del comere maritim an- gres., ha minvat fortament da- vant la ereixenea de les marines mereants dels EstatS Units, del Japó, d'Alemanya, d'Itàlia, dels pobles sud-americans. I cap tot- hom que la marina mercant an- glosa, protegida par la marina militar, ha estat la enlumna cen- tral de redifiei trurnent de la riquesa i la in- fitiMieia. de l'ida imperial que tota sola goveruava damunt les ones de la mar. El carbó an gles. que ha dismi- nuït en p515151 bat i ha pujat de piten, té rivals poderosos, no ja en els altres c.onibustibles creixent. ans envara en el carbó de l'Indi. del Japó. d'Austrit- tia, de Txecoslovàquia, de França. L'efdadística textil anglesa ha anat perdent els merzats da viut nacions que abans tenia cosa a bributiatles. Txecoslovàquia, el Brasil, el Jap6, el Cenada, l'in- dia i Austràlia "s'izan pcsat a filar la llana i el cotó—escriu Léon Aben.sour, al qual rnan- lleTeM algunes dades d'aquest artiele—,per al més gran per. judici deis magnats dels reial- mes de Manchester i de York i de 11nrs obrers-. És la baixa gradualmcnt ac- centuada de les exportacions la causa principal de la Crisi an- glesa. I tot decanta a creure que en allò que An glaterra ha per- dut hi ha multa cosa d'irrecupe- rable. Existeix, &ales, una Uva- liada britäniea que pot aser comparada. en cc-eta manera, a les pretèrites davallades histò -riques d'Espanya i d'Holanda, per bé que no presenti la matei- xa intensitat. * * Noble país liberal i clensoerl- ric de treball i de val.ns morals. abatndant d'alts exem- pies per als hornee i per als ro- bles, la Gran Bretanya és un dels factors mis gloriosos de la eivilització centemporimia. Si el destí de la història vol que hagi acabat per compre el período de la seva hegemonia, hem de de- sitjar ferventment que la dava. liada no arribi massa avall, hem de voler q ue no van . ' a la posta aquest gran astre de l'oceident d'Europa nue durant segles ha innininat l'ample món amb la seva claror una mica freda, però benefica. A. ROVIRA I VIRGILI ES MES QUE UNA CRISI Si les generacions humanes tin- guessin una consciencia, és a dir, si nosaltres sentissim cons a propi el pes de les responsabilitats dels nos- tres pares, deis nostres avis i dels nostres besavis, es segur que a ho- ras d'ara estarlem més amoinats Set que eitern. —Que hem fet tots plegats? — ens dernanaricin p:ons d'estupor —. ¿Quin diantre de món hem fabricat amb la Iligada de les nostres idees, dels nostres invents, de les nostres lisies i de les nostres passions? Tanta ciencia, tanta poesia, tanta técnica, tant art, tant heroisme, tanta santedat coro registren les bis- tóries i certifiquen els muscas, ¡cotas ha pogutllerat insuficient!— donar-nos aquest pa de gust in- fernal i de digestió dificil que ens pertoca de rnenjar? Perque, senyors, es ja evident, pesó encara ho seria més en la pers- pectiva del temps, que assistim al crac d'un tipus de civilització. La paraula crisi que hom usa a tort i a dret i amb una abundància insupe- rada és un delicat eufetrisme que pot iHusionar alguns sobre l'abast de la catàstrofe; la paraula crisi fet i fer traspa esperances; dema ente- nent que hi ha una solució de con- tinuirat passatgera, un simple des- mai que no trigarà u desaparèixer mitjançant els rápida auxilis de la ciencias. Allunya la idea de malaltia mortal. Peró la crisi anglesa, l'endemä de la erial americana, acuse parlar de totes les altres que afectant paltos menys robustos no resulten tan sig- niEcatives, ens revela amb prou cla- redat que estern en un tri'm s :t entre dos tipus d'organitzatió social i no pas en un mer compäs d'espera dins el mateix periode històric. Cal creure, naturalment, que el nou període sen ä més ple de justicia i de bondat que el que amb tanta feina Gtem provant de liquidara. Aquesta creença ens és indispensa- ble. Sense ella no tindriem forces per a anar tirant. Però aquesta fe vital no obsta a la idea filosófica que el període vi- nent, tingui el nom que tingui, i adopti la divisa que adopti, no serä tampoc definitiu. Els nostres néts, besnéts o rebesnéts el trobaran vell, caduc, innoble. I també l'hauran de reemplaçar. I així successivament "per in se- cula saeculorum". C.1.11/Z3 SOLDEVILA A L'EQUADOR El socialista Fabra !Libes sospita que la lectura del, Estatuts publi- cate aquests darrers temps deixarà perplex "l'home del carrer". I, amb una irreparable vocació de tu- tor, afirma que està decidit a resol- dre immediatarnent aquesta perple- xitat D'atila manera ben simple. Se- gons ell, caldrä dir a ringenu home del cayrer que per a determinar d'u- na mänera precisa alió que, efecti- vament, signifiquen els Estatuts no hi ha més rcmei que fixar-se en Ilur tonada i ¡co en llar lletra. sI quina és aquesta nefasta tonada, i n -copsable gairebé per a l'home del carrer? Fabra Ribes la denuncia apa- rellant la sagacitat amb l'ardidesa: el petit nacionalisme, mes lamen- table, encara, que el gran naciona- lisme, ja que té tots els seus de- tectes i cap de les seres poques virtuts. Fosal així el problema, Fabra Ri- bes pot Ilangar-se amb el cor tran- quii a especulacions alliçonadores de gran envergadura. Per a rhorne del carrer, incaut i candidíssim, les aspiracions cristallitzades en da Es- tatuts poden ésser, a fi de comptes, CO3CS perfectament enraonades que no vulneren la unitat ni posen l'Es- tat en un perill inuninent. Per?) Fa- bra Rifas, tutelar, li diré que la Iletra que per a ell. copiador de- sastrós, és alba que compta, no és sinó moriciora anécdota. I que si alguna cosa hi ha substancial als Estatuts és, precisament, aquella que no hi és ni constatada ni al- ludida. El petit nacionalisme. (I jo crec que si l'escriptor socialista C3 desfà, amb tanta netedat, del Ilast del problema concret —que, de fet, és rúnic que cal discutir— no a per malicia ni per habilitat sinó per un simple aiany nobilissim de volar a grans altares.) • • I y ola, efectivament, a grans al- tires amb l'aplom magnífic de l'ha- bituat (per si la mentó/da ens falles, Fabra Ribes ens recorda que no és pas la primera regada que debat públicament aquestes qüestions). I retreu vells arguments, convençut que llur excellencia els dispensa de novetat Que són nació 1 raça? són de cap de les maneres entitats permanents; estan subjectes a canvi i transformació. Entre les races i entre les nacions no hi ha diferen- cies essencials, sinó simples dife- rencies de grau, adjectives. a la cultura? Les diferencies de cultura són meres diferencies locals. Preci- sament la civilització progressa a mesura que la humanitat s'aproxima a un tipus coma, superior abs locals. Quan aquest tipus comú sigui as- solit, la humanitat haurä ernetgit del periode de ranimalitat i del sal- vatgisme en el qual encara es troba i entrarä en el de la vera civilitza- ció, de la pan i de la justicia. I és la vera Civilització, la Pau universal i la Justicia albissima alló que nosaltres posem en perill amb la presentació de l'Estatut. Almenys així ho diré Fabra Ribes al primer borne del carrer que cregui que el document es enraonat. Treballem per a la disgregació quan caldria que treballessin ami.) el propòsit d'aglutinar hosnes i paisos. Sabo- tegem la civilització perque laten- tem d'evitar alió que la possibilita- tia: la Gran Unió Europea. 4, • I com si tot això encara no fos prou per a fer-nos encendre les ga- les de vergonya, Fabra Ribes Posa en renglera de combat uns frag- ments d'Ortega i Gasset sobre ei valor desesperadament relatiu de la nació, de l'idioma 1 de la sang. No ssim pas resabida de l'Estat, ni tan sols la sera penya. Són, sim- plement productes de l'Estat, pre- cipitats de l'Estat. Després de de- mostrar-nos que, espiritualment, vi- vim de reminiscències barbares, Fa- bra Ribes vol demostrar-nos que ni els tres grans fets que invoquem són välids. Potser podriem objectar que una corma de regles d'Estat únic a Espanya no han produit aquell precipitas uniforme. Potser sí. Però Fabra Ribes ens diria, segurament que hem de senil- paciencia. Que un dia o altre allò s'esdevindrà. Din- tre ratmolfera diamantina dels grans pensaments no ve mai d'un any— ni d'un segle. ARMAND OBIOLS DE PREMSA —¿En nombre de qué derecho re- claman la libertad esos señores tra- dicionalistas, absolutistas e inquisi- dores? El seflor Gil Robles perita se res- tituyesen las garantías constitucio- nales. ¿De qué Constitución? Esas garantias son las que ha destruido la dictadura, y por haber destruido la dictadura aquellas garantías y to- do el derecho constituido en la Mo- narquía, hubo que hacer la revolu- ción para legislar un nuevo derecho; y mientras esta legislación no se El señor .Maura tuvo fortuna en replicar a los montaraces naciona- listas vascos. No cabe otra posición frente a la jactancia reaccionaria de estos trabucaires trogioditas." presentantes obreros y propietarios y formar los planes estrictos y condicio- nales para la eventualidad de los pri- meros asentamienfets de familia y dis- frute de tierras durante el inmediato año agrícola. Artículo segundo. — Por el Minis- terio de Trabajo y Dirección de Ac- ción Social, se dictarán o propondrän al Gobierno las disposiciones condu- centes a la mis priima eficacia del de- creto, salvando siempre la stibordina- ción de todas las medidas y recuer- dos provisionales a lo que en su (Ha voten y resuelvan las Cortes." Santander Avalot a la presó Santander, 26. — Capitanejats per un processat per robatori anomenat "El Camión", s'amotinaren al pan de la presó catorce presos que y o- lien cobrar la diierencia de 35 cen -taus per millora de ranxo. "El Ca- mión" fou tancat en una cena de càstig; els altres protestasen, i es promogué un formidable escändol i s'arriba a tsedcar una porta. El personal els recluí i en tanca tres Inés en celles de cizstig. Aleshores es declara la vaga de la fam, per?, al vespre menjaren teas menys "El C unión ". n••••n RECOMANEM A TOTS ELS NOSTRES AMICS QUE FACIN INSCRIURE A AQUESTA SECCIO DEMANIN CONDICIONS A L'ADMINISTRACIO DE "LA PUBLICITAT" CORTS CATALANES, 59g. el priznitiu paviment de lloses, 1 una segona i tardana graonada presbitc- rial cabria l'originaria; una finestra cruciforme de la façana, empareda- vista perspicaç dels arqueblegs; aixi da, havia de.aparegut adhuc a la mateix havia desaparegut una porta lateral. Per fi, dos horribles pan- teons familiars tenien el dret, de teups ha adquirit, d'arrcdossar-se a la façana i desfigurar -ha. Arnics de l'Art Vell curaren, dones, de desmuntar els panteons, desenterrar l'esglesia i traslladar el cementiri a uns terreuys coatigus que calgue comprar; descalearen l'interior fa:5 a descobrir el paviment de lioso; desferen la volta i la re- feren; cobriren les teulades, taparen le sesquerdes, rejuntaren raparell-ex- senior i descobriren les parts inte- riera ben aparellades que un arre- bossat intempestiu tapa g a; arrenca- ren el nedoner i les grosses arrels 1 refcren l'aparell deilloiísat per aquestes; descobriren i restauraren la iinestra cruciforme de is façana i les graonades d'entrada', del pres- bitcri; rejuntaren l'aparell interior del campanar i el cinsaren and) grans tirants de roure imperinta- bilitzat; referen les colunmetes i altres peces perdudes de las fines- tres d'aquest campanar. Dante el curs d'a:arrestes obres de restauraeló, dirigides anib cima tacte per i'arquitecte sectetari de r entitat restauradora, el precltat se- nyor Martinell, aquest descobri uns ; isagments dc fonamentació d'un cdi- did ancx. Excavats aquests fona- ments, revelaren una perferma esgle- siola romänica que con:un:cava amb la més gran per mitjä de l'esmen- lada aorta lateral i que (legué ésser anterior a .'aetual, ja que la seva paret nord sasvi dc paret sud a l'es- glesia aetual. Aleshores és de su- posar que resglesit anterior, aques- ta mes petisa, que només eta ha llegas els fonaments, tindria el cant- parlar, quz és el que subsisteix, se- parat; ço que no era insól:t en les csgidsies primitivas. Aves:3 fosa- alelas han estat Utisats al ileSZO- be : L Completarnent rev:fada, mis es- vena que no l'haV.e.n vista les gire re immediatament anteriors, aquel- ta reliquia de la nostra antiga ar• quitectura podr3. Esser rehabilitada. Ja. hi ha un particular que ofereis: fer construir d'estil romana: senzill, com escau a la hunsZ esgle- sia de Cali de Hurgó, í alhora a posar plagues ci'alabastre a la fines- tra facial i a les esqueixades l'abeis. Aquest beneznerit protector del nostre art ansíe és el senyor Pere Soer Graell, el nam i relegaat generositat del qual ens plan de fe:- públics ädhue bo i corren:: el perili d'ofendre la. sera modestia. La restauraci6 de resglésia i de ' l'antiquíssim campanar de Coll da Hurgó ha durat un any de treball mcessant i s'ha pogut rea i zar am eis cabals d'Amics de l'Art Ven i amb auca subvenció de la Diputació 1 de I.leida. Les despeses d'aguesta restauracid taren re!ativament quan- tioses, dc tal manera que, a desgrat de la subvenció, la caixa d'Amics de l'Art Vell ha sofert moit Cal- dria. dones, que nous cooperadors rings/mal a engrillare in hlista ja inSniques sense columna centsal nombrosa deis actuals. El progra- les finestres mossaräb:gues tenicn ma de restauracions que Amics de pedres principals substituides per PArt Ven es proposa realitzar en- instare podrit que probablement no . guany da mis important que el de binaria resista un any: les parets rany passat. Ajudeu-nos, dones, ca- romàniques del campanas- es dessoa- dascú en la mesura de les pròpies daritzaven i anaven a esventrar-se; forces, a deixar-lo puntualment en- el cementiri havia fet pujar tant les tinta quan el Juny de l' any rinent terres del voltant de l'església que reunoixi tots els cooperador en l'ha- aquesta s'hi trobava enterrada sis bitual assemblea de fi de cura. Les pams sobre el sen nivell originara aditesions cal adreçar-!es al Secre- ço que portava a l'interior les si- tari d'Ainics de l'Art Vell, senyor gnes de pluja. Aquesf interior havia Cesar Martillen, que viu al carrer pujat dos pams i damunt d'aquest de les Corts Catalanes, 539. nivell posterior un enrajolat cobria JOAN SACS amms.•nn••n1 LES RELACIONS RUSSO-POLONESES Un projecte de pacte de no-agressió Moscou, 20. — L'Agencia Tase anuncia, degudament au- tordzacia, que el dia 23 de l'ac- tual, el ministre de Polònia, se- nyor Pateek, va Iluctctse a la itomissaria d'Afers EsIrangers un document reproduint el pro- jecte sovibtic, de pacto de no- agresse5, presentat en 19251 al lovern polonès pel PUS, i, a mes, una expostei6 de les eondicions, segons les gneis, Polònia Dula ronstar la signa- tura craquest pacte en ['poca esmenfada. El non document reprodueix les mateixes condirions, a les guata afegeix una de nora que no representa cap progrés els pour-parlers, sitió que mes aviat marca un retrocés. — Fa- bra. Es guarda gran secret sobre el seu contingut Varsövia, 26. — Encara que fa mes. de vint-i-quatre horca que s'ha Ud, el lliuramont dels documenta del pacte de no- agressiú polonès - sovietio, es COMENTARIS L'AB C" es clueixa--ara'.-- que no hi ha garanties Madrid, 26. — B C" diu: "No hay garantías. Ya se lo dijo el Gobierno al señor Ossorio y Ga- llardo por la boca del señor Alcalá Zamora, moderadamente, con excu- sas del mal menor, con protestas templanza, sin pretensiones dialécti- cas, como abogado de oficio en cau- sa indefendible. Y el Gobierno lo repitió ayer por boca del sefior Manea, pero sin disimulos ni ate- nuaciones, con exaltada vehemen- cia, con entusiasmo por la tesis y con orgullo de su conducta. No hay garantías. No hay ley que limite el arbitrio del Gobierno." "El Socialista" 1 els catòlics del Nord "EI Socialista" diu: La interpelación que hizo ayer al Gobierno el señor Gil Robles sobre la suspensión de los periódicos ca- tólicos en las provincias vascas, me- rece un breve comentario. Decret sobre la reforma agrària Madrid, 25. — "La Gaceta" publi- ca el següent decret sobre la Reforma , . g "Ha querido el Gobiern- 5 de la Re- pública combinar, por la magnitud y ur g escia de la reforma agraria, el tnäximo respeto a la deliberación di- recta y decisión de las Cortes, con la mäs 1-anida y eficaz implantación de medidas tan ansiadas por la opinión pública. Para lograr lo primero, acordó so- meter a la Camamara el textil íntegro del decreto. Para conseguir lo segun- do, separa del articulado, al solo efec- to de una eiecución inmediata, provi- sional y rectificable en In preparatorio y orgänico, dos artículFis que a tal aspecto conciernen y que de perderse días para su instrucción retardaran la eficaria del proyecto por un año, ha- ciendo del todo estéril para la ya pró- xima 5iempre el voto de las Cortes, aunque éstas se propusieran 113 con- trario dictando la ley antes de que el citaAn avance. Por las consideraciones que xepues- tas quedan. y cuyo anuncio previo ha explorado la conformidad de las Cris- tes, siempre respetadas en sus atribu- ciones y decisivo criterio, el Gobier- no de la República decreta lo siguien- te; Artículo primero. -- a reserva de lo oue puedan decidir las Cortes y con sujeción siempre a las rectificaciones que las mimas aruerden, entrarän en rielr las bases cuarta y décima del proyecto de lev sobre reforma agra- ria. con sus indi s pensables concor- dancias en cuanto Permit e n ornanIrar las Juntas locales y la Central, aten- der iniciativas de provincias no enco- mendadas expresamente en dicho por- vedo, llevar a cabo la elección de re- P. S. — Anys casera, davant la resistencia que hom oposava a de la para ;la "pijama", vais llançar el mot "paiama". Ara be: aquest darrer mol és un americanisme que, Segens opinió dels especialistes més autoritzats, no convé adoptar. Fi- det corn sempre a les indicacions que jutjo ben fundades, temps ha que he abandonas "palanca" i uso "pi- jama, mot provincia de l'India universalment acceptat. Ahir rumio linotipista 1 l'ansíe corrector, qui sap si sota la me y a Ilunyana influencia, varen esmenar-me la plana. No els acuso pas (lhi une menys dret que ningún, perb ho faig públic per a tranquilitat del gelosíssint senyor Camprubí i Coll i dals fahricants pljames entre els quals sine un bon amic, naturalment preocupat per la nomenclatura del seu article. ¡Vista el pijama, dones, i mori el paiamal —C. S. L'AVIACIO Eis esreses Lindberg Toquio, 26. — Els esposos Lindberg han aterrat a Kasu- mug,aura, segnint el ceu vol a aquesta capital. — L'arribada a Toquio Toquio, 26. — La recepció tributada als esposos Lindberg en arribar a aquesta capital ha estat veritablement entusiasta. Una multitud que es calcula en mes de cent mil persones aclanniva frenelicament l'avia- dor i la seca esposa durant tot el temps que hall trigat a re- córrer la disttmcia do tres mi- tres que separa l'estació de l'hotel on s'estatjaran durant els sis dies que es proposen ro- inandre en aquesta capital. — Fabra. No es poden conèixer els esdeveniments Santiago de Xile, 26. — Les comunicanions telegrallques I telefäniques amb Guayaquil han estat tallades. Com que la Celi- aura es Severlfrsima, no hi numera de eonaixer els bucees- sos que s'Izan produït a l'Equa- dor d'ene à de la constitució de la junta mili ter. t'abra . fou afegit el nou pis; aquest ja no és apiramidat ni construit de rebla com la part antiga, sitió vertical i amb petit aparen romànic. Es co- bert amb volta volada i s'ornamenta amb una zona d'arquacions supe- riora. Les arguacions es retroben a la façana 1 a l'absis. Les teules són de !loses de llicorella. Abans d'emprendre la restauració l'església estava tan aperdnada, que, sense mancar-hi res, era una ruina acabada. Talment que des de feia anys esteva prudentment saneada al culte. Les teulades estaven esbot- zades i mancades de lloses; els to- ral.; i rones estaren a punt d'esfon- drar-se: en lloc d'ésser d'intrados haga, el Gobierno tiene plenos po- cenicau eren gairebé convexes; les Seres para actuar en defensa del parets estaven obertes per gratis es- régimen, sin otra obligación que la querdes; en l'absis, un uianós lle- de dar cuenta a la Ci//1373. doner havia arrelat a maja aleada Tengan paciencia, que mucha Mis i les seves arrels, que es perllonga- hemos tenido que tener nosotros ven a ma u la niet „, ii a de ha „„, para soportar su ignominiosa tira- desllorigaven l'aparell; el camponar nia. tenia dues d les seves finestres ro- Les restauracions nimIa importants realitzades per l'entitat ArniCS de l'Art Vell durant l'any que acabä en juny darrer són la Porta Ferra- da de Sant Feliu de Guixols, a des- pesa dels guixolencs, i l'església de Coll de Nargó. La restauració de la celebre Porta Ferrada l'he des- crita en el darrer número de la re- vista "D'Ad D'Allä". Ara, en les columnes de LA PUBLICITAT, ent plaurä de parlar lleugerament de la restauració de resglésia de Coll de Nargó, la restauració mis cos- tosa, des de molts punta de vista, que ibis ara ha portat a bona fi la susdita entitat. Mes endavant, en la Memòria anual que publiquen Anclas de l'Art Vell, i en una con- ferencia que seré donada a l'Ateneu Bareelonea. el secretan perpetu d'Arnics de l'Art Ven explicaré per peces menudee, amb ajut de pro- jeccions i eníront d'una perfecta ma- queta de grans dimensions que ese- cuten els maquetistes senyors Su- nyer, quina es la importància de la restauració de l'església de Coll de Hurgó. El lloc, probablement l'església de Coll de Hurgó (Nargo) ja es troba citat en l'acta de consagració de la Sra d'Urgell, document de l'any 839. Creiem que la citació es refereix tant al lloc com a l'esg!isia, o pral- cipalment a resglésia, perquè tots els llocs que es mencionen en aques- ta acta fan referencia a esglesies existents o que caldrà construir; perl: sobretot perque el campanar de l'església suara restaurada es esd- dentment una reliquia preromänica, mossaràbiga sens dubte. Aquesta ra- ríssima vetustas arquitectónica es el que atorga ìa majen- iniportaucia a la restauració susdita. L'esglesia de Con de Nargó es una parròquia de la mitra usgeilesa. Es una església del !ahusa perinde romänic, d'una sota nao, amb co- berta de canó sobre ares toral, absis semicircular i campanar de planta quadrada, però que exterortnent len• deix a rapiramidarnent. En e! pe- riodo rominic agítese campanar, qua pot datar dels segles IX o X, ton aixecat d'una alçada equivale/a a la del pis de les campanes: damunt del pis de les campanes, massaräbig, guastla irisla el mes gran secret el seu rontingut. tatet a Moscou coin a Yill'SöVi a. SelUbla que en el leal. polo- nes es deixa oporlutiitat per- cute els Estats bältics i Romania puguin adherir-se al pacte en 1111 esdevenidor proper. Els Soviets sembla que estan disposats a admetre aquest test per?) fan reserves sobre la con- venincia de concertar pactes se- paradament amb cada pais — ALS ESTATS UNITS El problema de l'atur for- cós preocupa la gent de negocis Nova York. 1 6. — 1.,ts princi- pals personalitats de la Banca i de la indtistria es reuniren altir als locals de la Banca Mor- gan, per tal de discutir els mit- jans que podrien emprar-se per a resoldre l'attir Torees. En el curs de la reunid s'adop- taren nleStireS per a solucionar la erial actual, amb les q tta I 111CMICCS estigneren d'aciii•I ela representants de lotes les grana cases de negocia. Fabra.

LA PUBLICITAT - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

Embed Size (px)

Citation preview

BUSCH WHI611"E5SUBTERRANIES

Jean Roger prospecteur

ELNE la IRENEUS ORIENTALE França--Me:ubre del Congele Psychlque de Paris 1926

1 del Congrés de Emitís de Barcelona 1927

1...sursocamemazzsc....

PUM: — No estä mal pensat (Ampo(' liba) de les m'U.des basco-navarres, ul? Seran les partides d'Altons el Savi?

ANARQUISTA: s—No, eón les partides de l'altre. Noteten' per savia.

'toten AIGUA a raig fet

BOMBA VERTAfila us en donara: per als serveis domstics, pee

jardt, l'hort, 'el corral, el garatge, etc. EnMullen a dojo i a la pressi6 que us convingui,

Grupa cortaplets des de 2113 Ptes.

En els princapals establiments del rein

001 3 1 111.111111 . 11111111111311.1h111111 11 Ala Itt 111111. 1 .11•111 11 El 11

LA PUBLICITATANY LIII.—NUM. 17.800.—PREU: 10 GENTIMS

BARCELONA, DIJOUS, 27 D'AGOST DE 1931

TALLERS DISIPILENTAz GARREA DUDARA. tt t 51. — TELEFON mes' JurnacmotADAILNISTRACIOi CORTS CATALANES. 555, I.az ?rimo MIS

ARIMM:1n01~1.53.1011M•alfa.1

FULL DE DIETARI La lletra i la tonada Coll de NargóLa davallada anglesa' L'espectaele senweional de la

tituació ecoMimica. britànica, dela qual es un efecto la pre.f..ent

ministerial, cs.:mili:1El:: unJitre episodi del 'procés Iiistü-re,. de la davallada d'un granpaís. Fa ja molts au» qu.t,ci rnig de l'esceptirisme i de ve-gades de l'ese...Inda deis nostresanties anglòfils, henil senyalat ieetuentat els múltiples símpto.ut.ts de la decadencia d'Angla-1, cita. que és enseras una deca-Uticia política, diplmnittica ie-iritual. Des d'abans de lagaerra hem sostingut aquesta

i no pas per anglof6bia, araper l'objectiva constataci6

d'un ret evident, davant el qualtas. iaven orbs els ulls enlluer-a, : - per l'e.splendpr de la his-teria ¿inglesa moderna. Moltagat pariava ata fingit to de11::stitua de la pretesa decadén-e',a de la República francesa,atent restant l'Imperi britintie ha0223t eaient pel pendís d'una(1 st:ra1lada silenciosa.

* * *

El m 'Anglaterra é3que el carteter

restrrat, les anOnies ie', dolors d'aquell poble nos :aten gaire a la superficie. Tanpragon és el mal, que avui esdree,a davant 1 ecouctula britit-niea l'amenaea d'una enf011sa-.ia de la lliura esterlina, perl'estil de la que sofriren el frenei el mara. Heu-vos ad una even-tualitat que semblava

ab.surda, i que ara fa tre-molar els governants i els ha-tus de negocis de la Gran Bre-tanya.

s'izan equivocat els qui esere:en q ue les dificultats eec-nämiques i les vacillacions po-litigues d'Anglaterra eren fe-n7anenc; passatgers, simples re.peraa,sinns de les sotragades

( .0T:ti:vi:Ir:R.. La veritat es que,ita'tepencientment d elc fats deeariteter general. en aquests

tetup.s han actuat damuntIC política 1 l'aeonornia britlini-ques una serie do fets privatiusque han minat eLs fonaments dela puiranea de En vintanys. Anglatarra ha vise esvair-se o ha Nit minvar . la seva su-perioritat en diversos aspectesespecialment en l'aspeete

Limitant-nos a aquest aspecte,que té :,ens dubte mia primordialimportjineia. cal remarcar quealmns de la guerra la Gran Bre-tanya posseia tres senyories do-minants: la Nava senyoria deles mars, la negra senyoria delcarbft, la blanca senyoria del

cotó i la llana deis sens teixits.D'aleshores enei ha perdut mol-ta for a per tots tres costeo.

Aqucli str,Jerb avantatge tra-dicional del comere maritim an-gres., ha minvat fortament da-vant la ereixenea de les marinesmereants dels EstatS Units, delJapó, d'Alemanya, d'Itàlia, delspobles sud-americans. I cap tot-hom que la marina mercant an-glosa, protegida par la marinamilitar, ha estat la enlumna cen-tral de redifieitrurnent de la riquesa i la in-fitiMieia. de l'ida imperial quetota sola goveruava damunt lesones de la mar.

El carbó angles. que ha dismi-nuït en p515151 bat i ha pujatde piten, té rivals poderosos, noja en els altres c.onibustiblescreixent. ans envara en el carbóde l'Indi. del Japó. d'Austrit-tia, de Txecoslovàquia, deFrança.

L'efdadística textil anglesa haanat perdent els merzats da viutnacions que abans tenia cosa abributiatles. Txecoslovàquia, elBrasil, el Jap6, el Cenada, l'in-dia i Austràlia "s'izan pcsat afilar la llana i el cotó—escriuLéon Aben.sour, al qual rnan-lleTeM algunes dades d'aquestartiele—,per al més gran per.

judici deis magnats dels reial-mes de Manchester i de York ide 11nrs obrers-.

És la baixa gradualmcnt ac-centuada de les exportacions lacausa principal de la Crisi an-glesa. I tot decanta a creure queen allò que An glaterra ha per-dut hi ha multa cosa d'irrecupe-rable. Existeix, &ales, una Uva-liada britäniea que pot asercomparada. en cc-eta manera, ales pretèrites davallades histò

-riques d'Espanya i d'Holanda,per bé que no presenti la matei-xa intensitat.

* *

Noble país liberal i clensoerl-ric de treball i de val.ns

morals. abatndant d'alts exem-pies per als hornee i per als ro-bles, la Gran Bretanya és undels factors mis gloriosos de laeivilització centemporimia. Si eldestí de la història vol que hagiacabat per compre el período dela seva hegemonia, hem de de-sitjar ferventment que la dava.liada no arribi massa avall, hem

de voler q ue no van .' a la postaaquest gran astre de l'oceidentd'Europa nue durant segles hainnininat l'ample món amb laseva claror una mica freda, peròbenefica.

A. ROVIRA I VIRGILI

ES MES QUE UNA CRISI

Si les generacions humanes tin-guessin una consciencia, és a dir, sinosaltres sentissim cons a propi elpes de les responsabilitats dels nos-tres pares, deis nostres avis i delsnostres besavis, es segur que a ho-ras d'ara estarlem més amoinatsSet que eitern.

—Que hem fet tots plegats? —ens dernanaricin p:ons d'estupor —.¿Quin diantre de món hem fabricatamb la Iligada de les nostres idees,dels nostres invents, de les nostreslisies i de les nostres passions?Tanta ciencia, tanta poesia, tantatécnica, tant art, tant heroisme,tanta santedat coro registren les bis-tóries i certifiquen els muscas,¡cotas ha pogutllerat insuficient!—donar-nos aquest pa de gust in-fernal i de digestió dificil que enspertoca de rnenjar?

Perque, senyors, es ja evident,pesó encara ho seria més en la pers-pectiva del temps, que assistim alcrac d'un tipus de civilització. Laparaula crisi que hom usa a tort i adret i amb una abundància insupe-rada és un delicat eufetrisme quepot iHusionar alguns sobre l'abastde la catàstrofe; la paraula crisi feti fer traspa esperances; dema ente-nent que hi ha una solució de con-tinuirat passatgera, un simple des-mai que no trigarà u desaparèixermitjançant els rápida auxilis de laciencias. Allunya la idea de malaltiamortal.

Peró la crisi anglesa, l'endemä dela erial americana, acuse parlar detotes les altres que afectant paltosmenys robustos no resulten tan sig-niEcatives, ens revela amb prou cla-redat que estern en un tri'm s :t entredos tipus d'organitzatió social i nopas en un mer compäs d'espera dinsel mateix periode històric.

Cal creure, naturalment, que elnou període senä més ple de justiciai de bondat que el que amb tantafeina G tem provant de liquidara.Aquesta creença ens és indispensa-ble. Sense ella no tindriem forcesper a anar tirant.

Però aquesta fe vital no obsta ala idea filosófica que el període vi-nent, tingui el nom que tingui, iadopti la divisa que adopti, no serätampoc definitiu. Els nostres néts,besnéts o rebesnéts el trobaran vell,caduc, innoble. I també l'hauran dereemplaçar.

I així successivament "per in se-cula saeculorum".

C.1.11/Z3 SOLDEVILA

A L'EQUADOR

El socialista Fabra !Libes sospitaque la lectura del, Estatuts publi-cate aquests darrers temps deixaràperplex "l'home del carrer". I, ambuna irreparable vocació de tu-tor, afirma que està decidit a resol-dre immediatarnent aquesta perple-xitat D'atila manera ben simple. Se-gons ell, caldrä dir a ringenu homedel cayrer que per a determinar d'u-na mänera precisa alió que, efecti-vament, signifiquen els Estatuts nohi ha més rcmei que fixar-se enIlur tonada i ¡co en llar lletra. sIquina és aquesta nefasta tonada, i n

-copsable gairebé per a l'home delcarrer? Fabra Ribes la denuncia apa-

rellant la sagacitat amb l'ardidesa:el petit nacionalisme, mes lamen-table, encara, que el gran naciona-lisme, ja que té tots els seus de-tectes i cap de les seres poquesvirtuts.

Fosal així el problema, Fabra Ri-bes pot Ilangar-se amb el cor tran-quii a especulacions alliçonadoresde gran envergadura. Per a rhornedel carrer, incaut i candidíssim, lesaspiracions cristallitzades en da Es-tatuts poden ésser, a fi de comptes,CO3CS perfectament enraonades queno vulneren la unitat ni posen l'Es-tat en un perill inuninent. Per?) Fa-bra Rifas, tutelar, li diré que laIletra que per a ell. copiador de-sastrós, és alba que compta, no éssinó moriciora anécdota. I que sialguna cosa hi ha substancial alsEstatuts és, precisament, aquellaque no hi és ni constatada ni al-ludida. El petit nacionalisme. (I jocrec que si l'escriptor socialista C3desfà, amb tanta netedat, del Ilastdel problema concret —que, de fet,és rúnic que cal discutir— no aper malicia ni per habilitat sinóper un simple aiany nobilissim devolar a grans altares.)

• • •I yola, efectivament, a grans al-

tires amb l'aplom magnífic de l'ha-bituat (per si la mentó/da ens falles,Fabra Ribes ens recorda que no éspas la primera regada que debatpúblicament aquestes qüestions). Iretreu vells arguments, convençutque llur excellencia els dispensa de

novetat Que són nació 1 raça?són de cap de les maneres entitatspermanents; estan subjectes a canvii transformació. Entre les races ientre les nacions no hi ha diferen-cies essencials, sinó simples dife-rencies de grau, adjectives. a lacultura? Les diferencies de culturasón meres diferencies locals. Preci-sament la civilització progressa amesura que la humanitat s'aproximaa un tipus coma, superior abs locals.Quan aquest tipus comú sigui as-solit, la humanitat haurä ernetgitdel periode de ranimalitat i del sal-vatgisme en el qual encara es trobai entrarä en el de la vera civilitza-ció, de la pan i de la justicia.

I és la vera Civilització, la Pauuniversal i la Justicia albissima allóque nosaltres posem en perill ambla presentació de l'Estatut. Almenysaixí ho diré Fabra Ribes al primerborne del carrer que cregui que eldocument es enraonat. Treballemper a la disgregació quan caldriaque treballessin ami.) el propòsitd'aglutinar hosnes i paisos. Sabo-tegem la civilització perque laten-tem d'evitar alió que la possibilita-tia: la Gran Unió Europea.

• 4, •

I com si tot això encara no fosprou per a fer-nos encendre les ga-les de vergonya, Fabra Ribes Posaen renglera de combat uns frag-ments d'Ortega i Gasset sobre eivalor desesperadament relatiu de lanació, de l'idioma 1 de la sang. Nossim pas resabida de l'Estat, nitan sols la sera penya. Són, sim-plement productes de l'Estat, pre-cipitats de l'Estat. Després de de-mostrar-nos que, espiritualment, vi-vim de reminiscències barbares, Fa-bra Ribes vol demostrar-nos que niels tres grans fets que invoquem sónvälids. Potser podriem objectar queuna corma de regles d'Estat única Espanya no han produit aquellprecipitas uniforme. Potser sí. PeròFabra Ribes ens diria, seguramentque hem de senil- paciencia. Que undia o altre allò s'esdevindrà. Din-tre ratmolfera diamantina dels granspensaments no ve mai d'un any—ni d'un segle.

ARMAND OBIOLS

DE PREMSA—¿En nombre de qué derecho re-

claman la libertad esos señores tra-dicionalistas, absolutistas e inquisi-dores?

El seflor Gil Robles perita se res-tituyesen las garantías constitucio-nales. ¿De qué Constitución? Esasgarantias son las que ha destruidola dictadura, y por haber destruidola dictadura aquellas garantías y to-do el derecho constituido en la Mo-narquía, hubo que hacer la revolu-ción para legislar un nuevo derecho;y mientras esta legislación no se

El señor .Maura tuvo fortuna enreplicar a los montaraces naciona-listas vascos. No cabe otra posiciónfrente a la jactancia reaccionaria deestos trabucaires trogioditas."

presentantes obreros y propietarios yformar los planes estrictos y condicio-nales para la eventualidad de los pri-meros asentamienfets de familia y dis-frute de tierras durante el inmediatoaño agrícola.

Artículo segundo. — Por el Minis-terio de Trabajo y Dirección de Ac-ción Social, se dictarán o propondränal Gobierno las disposiciones condu-centes a la mis priima eficacia del de-creto, salvando siempre la stibordina-ción de todas las medidas y recuer-dos provisionales a lo que en su (Havoten y resuelvan las Cortes."

Santander

Avalot a la presóSantander, 26. — Capitanejats per

un processat per robatori anomenat"El Camión", s'amotinaren al pande la presó catorce presos que yo-lien cobrar la diierencia de 35 cen

-taus per millora de ranxo. "El Ca-mión" fou tancat en una cena decàstig; els altres protestasen, i espromogué un formidable escändoli s'arriba a tsedcar una porta. Elpersonal els recluí i en tanca tresInés en celles de cizstig. Aleshoreses declara la vaga de la fam, per?,al vespre menjaren teas menys "ElC unión ".

•n••••n

RECOMANEM A TOTSELS NOSTRES AMICSQUE FACIN INSCRIURE

A AQUESTA SECCIODEMANIN CONDICIONSA L'ADMINISTRACIO DE

"LA PUBLICITAT"CORTS CATALANES, 59g.

el priznitiu paviment de lloses, 1 unasegona i tardana graonada presbitc-rial cabria l'originaria; una finestracruciforme de la façana, empareda-

vista perspicaç dels arqueblegs; aixida, havia de.aparegut adhuc a la

mateix havia desaparegut una portalateral. Per fi, dos horribles pan-teons familiars tenien el dret, deteups ha adquirit, d'arrcdossar-se ala façana i desfigurar -ha.

Arnics de l'Art Vell curaren,dones, de desmuntar els panteons,desenterrar l'esglesia i traslladar elcementiri a uns terreuys coatigusque calgue comprar; descalearenl'interior fa:5 a descobrir el pavimentde lioso; desferen la volta i la re-feren; cobriren les teulades, taparenle sesquerdes, rejuntaren raparell-ex-senior i descobriren les parts inte-riera ben aparellades que un arre-bossat intempestiu tapaga; arrenca-ren el nedoner i les grosses arrels1 refcren l'aparell deilloiísat peraquestes; descobriren i restaurarenla iinestra cruciforme de is façanai les graonades d'entrada', del pres-bitcri; rejuntaren l'aparell interiordel campanar i el cinsaren and)grans tirants de roure imperinta-bilitzat; referen les colunmetes ialtres peces perdudes de las fines-tres d'aquest campanar.

Dante el curs d'a:arrestes obresde restauraeló, dirigides anib cimatacte per i'arquitecte sectetari derentitat restauradora, el precltat se-nyor Martinell, aquest descobri uns

; isagments dc fonamentació d'un cdi-did ancx. Excavats aquests fona-ments, revelaren una perferma esgle-siola romänica que con:un:cava ambla més gran per mitjä de l'esmen-lada aorta lateral i que (legué ésseranterior a .'aetual, ja que la sevaparet nord sasvi dc paret sud a l'es-glesia aetual. Aleshores és de su-posar que resglesit anterior, aques-ta mes petisa, que només eta hallegas els fonaments, tindria el cant-parlar, quz és el que subsisteix, se-parat; ço que no era insól:t en lescsgidsies primitivas. Aves:3 fosa-alelas han estat Utisats al ileSZO-

be : L

Completarnent rev:fada, mis es-vena que no l'haV.e.n vista les girere immediatament anteriors, aquel-ta reliquia de la nostra antiga ar•quitectura podr3. Esser rehabilitada.Ja. hi ha un particular que ofereis:fer construir d'estil romana:senzill, com escau a la hunsZ esgle-sia de Cali de Hurgó, í alhora aposar plagues ci'alabastre a la fines-tra facial i a les esqueixadesl'abeis. Aquest beneznerit protectordel nostre art ansíe és el senyorPere Soer Graell, el nam i relegaatgenerositat del qual ens plan de fe:-públics ädhue bo i corren:: el perilid'ofendre la. sera modestia.

La restauraci6 de resglésia i de' l'antiquíssim campanar de Coll da

Hurgó ha durat un any de treballmcessant i s'ha pogut rea i zar am

eis cabals d'Amics de l'Art Ven iamb auca subvenció de la Diputació

1 de I.leida. Les despeses d'aguestarestauracid taren re!ativament quan-tioses, dc tal manera que, a desgratde la subvenció, la caixa d'Amicsde l'Art Vell ha sofert moit Cal-dria. dones, que nous cooperadorsrings/mal a engrillare in hlista jainSniques sense columna centsal nombrosa deis actuals. El progra-les finestres mossaräb:gues tenicnma de restauracions que Amics depedres principals substituides perPArt Ven es proposa realitzar en-instare podrit que probablement no . guany

da mis important que el debinaria resista un any: les paretsrany passat. Ajudeu-nos, dones, ca-

romàniques del campanas- es dessoa-dascú en la mesura de les pròpiesdaritzaven i anaven a esventrar-se;forces, a deixar-lo puntualment en-el cementiri havia fet pujar tant lestinta quan el Juny de l'any rinentterres del voltant de l'església quereunoixi tots els cooperador en l'ha-aquesta s'hi trobava enterrada sisbitual assemblea de fi de cura. Lespams sobre el sen nivell originaraaditesions cal adreçar-!es al Secre-ço que portava a l'interior les si-tari d'Ainics de l'Art Vell, senyorgnes de pluja. Aquesf interior havia Cesar Martillen, que viu al carrerpujat dos pams i damunt d'aquestde les Corts Catalanes, 539.nivell posterior un enrajolat cobria

JOAN SACS amms.•nn••n1

LES RELACIONSRUSSO-POLONESES

Un projecte de pacte deno-agressió

Moscou, 20. — L'AgenciaTase anuncia, degudament au-tordzacia, que el dia 23 de l'ac-tual, el ministre de Polònia, se-nyor Pateek, va Iluctctse a laitomissaria d'Afers EsIrangersun document reproduint el pro-jecte sovibtic, de pacto de no-agresse5, presentat en 19251 allovern polonès pel PUS,

i, a mes, una expostei6 de leseondicions, segons les gneis,Polònia Dula ronstar la signa-tura craquest pacte en ['pocaesmenfada.

El non document reprodueixles mateixes condirions, a les

guata afegeix una de nora queno representa cap progrésels pour-parlers, sitió que mesaviat marca un retrocés. — Fa-bra.

Es guarda gran secretsobre el seu contingutVarsövia, 26. — Encara que

fa mes. de vint-i-quatre horcaque s'ha Ud, el lliuramont delsdocumenta del pacte de no-agressiú polonès - sovietio, es

COMENTARIS

L'AB C" es clueixa--ara'.--que no hi ha garanties

Madrid, 26. — B C" diu:"No hay garantías. Ya se lo dijo

el Gobierno al señor Ossorio y Ga-llardo por la boca del señor AlcaláZamora, moderadamente, con excu-sas del mal menor, con protestastemplanza, sin pretensiones dialécti-cas, como abogado de oficio en cau-sa indefendible. Y el Gobierno lorepitió ayer por boca del sefiorManea, pero sin disimulos ni ate-nuaciones, con exaltada vehemen-cia, con entusiasmo por la tesis ycon orgullo de su conducta. No haygarantías. No hay ley que limite elarbitrio del Gobierno."

"El Socialista"1 els catòlics del Nord"EI Socialista" diu:La interpelación que hizo ayer al

Gobierno el señor Gil Robles sobrela suspensión de los periódicos ca-tólicos en las provincias vascas, me-rece un breve comentario.

Decret sobre la reformaagrària

Madrid, 25. — "La Gaceta" publi-ca el següent decret sobre la Reforma

,.g •"Ha querido el Gobiern-5 de la Re-

pública combinar, por la magnitud yurgescia de la reforma agraria, eltnäximo respeto a la deliberación di-recta y decisión de las Cortes, con lamäs 1-anida y eficaz implantación demedidas tan ansiadas por la opiniónpública.

Para lograr lo primero, acordó so-meter a la Camamara el textil íntegrodel decreto. Para conseguir lo segun-do, separa del articulado, al solo efec-to de una eiecución inmediata, provi-sional y rectificable en In preparatorioy orgänico, dos artículFis que a talaspecto conciernen y que de perdersedías para su instrucción retardaran laeficaria del proyecto por un año, ha-ciendo del todo estéril para la ya pró-xima 5iempre el voto de las Cortes,aunque éstas se propusieran 113 con-trario dictando la ley antes de que elcitaAn avance.

Por las consideraciones que xepues-tas quedan. y cuyo anuncio previo haexplorado la conformidad de las Cris-tes, siempre respetadas en sus atribu-ciones y decisivo criterio, el Gobier-no de la República decreta lo siguien-te;

Artículo primero. -- a reserva de looue puedan decidir las Cortes y consujeción siempre a las rectificacionesque las mimas aruerden, entrarän enrielr las bases cuarta y décima delproyecto de lev sobre reforma agra-ria. con sus indi s pensables concor-

dancias en cuanto Permit e n ornanIrarlas Juntas locales y la Central, aten-der iniciativas de provincias no enco-mendadas expresamente en dicho por-vedo, llevar a cabo la elección de re-

P. S. — Anys casera, davant laresistencia que hom oposava ade la para ;la "pijama", vais llançarel mot "paiama". Ara be: aquestdarrer mol és un americanisme que,Segens opinió dels especialistes mésautoritzats, no convé adoptar. Fi-det corn sempre a les indicacions quejutjo ben fundades, temps ha quehe abandonas "palanca" i uso "pi-jama, mot provincia de l'Indiauniversalment acceptat. Ahir rumiolinotipista 1 l'ansíe corrector, qui sapsi sota la meya Ilunyana influencia,varen esmenar-me la plana. No elsacuso pas (lhi une menys dret queningún, perb ho faig públic per atranquilitat del gelosíssint senyorCamprubí i Coll i dals fahricantspljames entre els quals sine un bonamic, naturalment preocupat per lanomenclatura del seu article. ¡Vistael pijama, dones, i mori el paiamal—C. S.

L'AVIACIO

Eis esreses LindbergToquio, 26. — Els esposos

Lindberg han aterrat a Kasu-mug,aura, segnint el ceu vol aaquesta capital. —

L'arribada a ToquioToquio, 26. — La recepció

tributada als esposos Lindbergen arribar a aquesta capital haestat veritablement entusiasta.

Una multitud que es calculaen mes de cent mil personesaclanniva frenelicament l'avia-dor i la seca esposa durant totel temps que hall trigat a re-córrer la disttmcia do tres mi-tres que separa l'estació del'hotel on s'estatjaran durantels sis dies que es proposen ro-inandre en aquesta capital. —Fabra.

No es poden conèixer

els esdevenimentsSantiago de Xile, 26. — Les

comunicanions telegrallques Itelefäniques amb Guayaquil hanestat tallades. Com que la Celi-

aura es Severlfrsima, no hinumera de eonaixer els bucees-sos que s'Izan produït a l'Equa-dor d'ene à de la constitució dela junta mili ter. t'abra .

fou afegit el nou pis; aquest ja noés apiramidat ni construit de reblacom la part antiga, sitió vertical iamb petit aparen romànic. Es co-bert amb volta volada i s'ornamentaamb una zona d'arquacions supe-riora. Les arguacions es retrobena la façana 1 a l'absis. Les teulessón de !loses de llicorella.

Abans d'emprendre la restauraciól'església estava tan aperdnada, que,sense mancar-hi res, era una ruinaacabada. Talment que des de feiaanys esteva prudentment saneada alculte. Les teulades estaven esbot-zades i mancades de lloses; els to-ral.; i rones estaren a punt d'esfon-drar-se: en lloc d'ésser d'intrados

haga, el Gobierno tiene plenos po- cenicau eren gairebé convexes; lesSeres para actuar en defensa del parets estaven obertes per gratis es-régimen, sin otra obligación que la querdes; en l'absis, un uianós lle-de dar cuenta a la Ci//1373. doner havia arrelat a maja aleada

Tengan paciencia, que mucha Mis i les seves arrels, que es perllonga-hemos tenido que tener nosotros ven a mau la niet„, „iia de ha „„,para soportar su ignominiosa tira- desllorigaven l'aparell; el camponarnia. tenia dues d • les seves finestres ro-

Les restauracions nimIa importantsrealitzades per l'entitat ArniCS del'Art Vell durant l'any que acabäen juny darrer són la Porta Ferra-da de Sant Feliu de Guixols, a des-pesa dels guixolencs, i l'església deColl de Nargó. La restauració dela celebre Porta Ferrada l'he des-crita en el darrer número de la re-vista "D'Ad D'Allä". Ara, en lescolumnes de LA PUBLICITAT,ent plaurä de parlar lleugerament dela restauració de resglésia de Collde Nargó, la restauració mis cos-tosa, des de molts punta de vista,que ibis ara ha portat a bona fi lasusdita entitat. Mes endavant, enla Memòria anual que publiquenAnclas de l'Art Vell, i en una con-ferencia que seré donada a l'AteneuBareelonea. el secretan perpetud'Arnics de l'Art Ven explicaré perpeces menudee, amb ajut de pro-jeccions i eníront d'una perfecta ma-queta de grans dimensions que ese-cuten els maquetistes senyors Su-nyer, quina es la importància de larestauració de l'església de Coll deHurgó.

El lloc, probablement l'església deColl de Hurgó (Nargo) ja es trobacitat en l'acta de consagració de laSra d'Urgell, document de l'any 839.Creiem que la citació es refereixtant al lloc com a l'esg!isia, o pral-cipalment a resglésia, perquè totsels llocs que es mencionen en aques-ta acta fan referencia a esglesiesexistents o que caldrà construir;perl: sobretot perque el campanarde l'església suara restaurada es esd-dentment una reliquia preromänica,mossaràbiga sens dubte. Aquesta ra-ríssima vetustas arquitectónica es elque atorga ìa majen- iniportaucia ala restauració susdita.

L'esglesia de Con de Nargó esuna parròquia de la mitra usgeilesa.Es una església del !ahusa perinderomänic, d'una sota nao, amb co-berta de canó sobre ares toral, absissemicircular i campanar de plantaquadrada, però que exterortnent len•deix a rapiramidarnent. En e! pe-riodo rominic agítese campanar, quapot datar dels segles IX o X, tonaixecat d'una alçada equivale/a ala del pis de les campanes: damuntdel pis de les campanes, massaräbig,

guastla irisla el mes gran secretel seu rontingut. tatet a Moscoucoin a Yill'SöVi a.

SelUbla que en el leal. polo-nes es deixa oporlutiitat per-cute els Estats bältics i Romaniapuguin adherir-se al pacte en1111 esdevenidor proper.

Els Soviets sembla que estandisposats a admetre aquest testper?) fan reserves sobre la con-venincia de concertar pactes se-paradament amb cada pais —

ALS ESTATS UNITS

El problema de l'atur for-cós preocupa la gent de

negocisNova York. 1 6. — 1.,ts princi-

pals personalitats de la Bancai de la indtistria es reunirenaltir als locals de la Banca Mor-gan, per tal de discutir els mit-jans que podrien emprar-se pera resoldre l'attir Torees.En el curs de la reunid s'adop-

taren nleStireS per a solucionar

la erial actual, amb les q tta I111CMICCS estigneren d'aciii•I elarepresentants de lotes les granacases de negocia. Fabra.

....... • • •

CORTO, 615 - TEL. 12874Rebudes grano novents eaobjectes per a presenta.

Can Tunis, i vol imposar la leva Heien aquella barriada.

En poder del detingut fou tro-hado una escopeta de dos canons,amb la qual realitzava els atto dematonisme.

Pida acelerarla MONAPara acelerar la curación de las 'n'ocio-

nes agudas y graves, tales como la escaria.tina, difteria, erisipela, fiebre tifoidea, dallan-plan, viruela, grippe, inflamacien de la glán-dula paMtida, paludismo y en general entodos los casos donde haya fiebre y micro-bio siendo este el origen de ella, el enfermotendrá que beber en lagar de la tisana laBoisson Blanche del Abate Magnat. Estabebida posee un poder desinfectante de granpotencia y desde hace 55 ateos no se hacemas que contar los casos en que esta bebidaha sido suficiente para cortar la fiebre yobtener ripidamente la evo/rieren inquietantede una de estas graves enfermedades. LaBoisson Blandee del Abate .elagnat es com-pletamente inofensiva y no contraria en nadala acción de los medicamentos ordenados porel médico, esta bebida tiene do propiedad dereforzarlos y desde el segundo o tercer dinhace que ya no sean necesari e s, estando yasalvado el enfermo. El fraseo para hacer unlitro da esta bebida se vende a 3. 15 ptas. ensocias ras farmacias.

se n'emportaren 5.4 00 posees en bit-Ilets, diversos efectes per t.:J.& de seopessetes i dos .talonaris de caes, und'as valorar en 5.2oo pe.ssetes.

UN CARRETEE ATROPELLATPEL TREN

Al quilinnetre 362 del trajecte dt,

Sant Andreu a Earcelonn, un trenagafa el carreter Antoni Cute116, de43 anys, i Ii cause ferides de consi-derada a diverzes parta de/ cos.

Despees d'auxiliat a In casa de so-cosa de la Ronda de Sant Pere foutraslladat a II-raspear de Sant Pau.

-Contares nocturna i chiten&que d.scoacartan..

FLY:TOX

Dijous, 27 d iagoat de 1931. LA PUBLICITAT

INFORMACIO DE LA CIUTAT ,1,11.11•=1,00616•3 1•111MIMMIKO10111.«,

'Aloe delan se ü u t

"No trobeu que seria Cann •nieni quetota /a prensa entaterr de fora la rin-tat es eonstilvis en Pederasta a fi defa..-:711ar linsercattri, intensificar lesrelacions deis pabtes i fer mis drelm-erres que!seinIoa cainpanya d'ordregeneral que es volgti.is portar a ter-me?

n'Inés., una &del-oció de portant-r.,,s forams nilidarin a la reeStrUf irli-fació de les erivarqnes coior:bufriaa cerft!cr de Mies polities de coges-cun deis fobias (mant ee reuades dis -fausta o bi desTicts), se r tint-nos ron'

petra deis de dura: i faria possibleerganitzar actas d'axit etes Probablei de des,neses reduides. Ultra totcirit ens donaria vna foro i una or-gsnització de les qualS ata mancats ist.,e ens fa malta falla.

El movintentmaritim

VAIXELLS ENTRATSVapor italià "Doride", atnb

carrega general, de Liorna.Vapor esp. "Rey JOillIC

emb carrega general i 56 pas-ealgers.

N'apee esp. "C. de Bareeiona".einib e:arree:1 general i 1-14 pas-salgers. de Palma.

Vapor esp. C. de Mahón",ronb carrega general i 55 pas-ea teere, dlaiviesa.

Vapor esp. "Cebo La Plata",amb carrega general. d'Asilas.

Vapor f ronces e Moni Viso",amb carrega general, de Mar-bella.

Vapor angles "Palacios". ambärrega general, de Liverpool.Vapor esp. "Ambeto Mentir,

alu na carrega general, de Villa-'cta.Vapor esp. "Ampurdan". amb

clerrega general. de Roses.Yapar esp. "Ciudad de Citdiz",

ntüb earrega general i 16 pas-satgers, de Canaria,

VAIXELLS DESPATXATSVapor eepanyol "C. de Barce-

bona", amb eärrega general ipassatgers, cap a ;Paltos.

Vapor esp. "Rey Jaime Ir,ami) ei-,rretra general 1 pussat-

S,M, al nostre ~t'Are, mitaplesles aventatges que aquesta unid ensrepontaria, i far aird no :acaten, afer-la pnblica i demanem a totes tesRezistes de Jora, sigUig del calar r-iitie que siguin, nic;:tre estignin enla riostra ¡lengua, que ens trametin lluradhesió hi estan d'acord, i als queno bo O obin cncertat, tambi els de-uwitem eus ‘...trosin el Sea rarer, que

caes radhesiti dels altres ele haogruireni zinc cartear."

• * •Fa uns quants dies que vaig Pre-

senciar un jet per cert molt censu-rable.

Al correr de lee Corts Catalanes.t,ntoitaita ai de Casona:a, si haciauna senyora d'edat i jora que es-peraran e! tromvia. Tols dos fcrenscityol que tares el que s'afansava(era un 515 de la finta de Sans_Cerss.Marina ). De bon prineiti vejo que clcond .,tor frena, pfn) tot ¡ase jo Sa-via pujo,' el itsve. tornó ho emprendrela mer.ra deixant a terra aque lla res-

Vapor Italia -Fanny Brur-ner", antli cüriTga general, capa Tarragona.

Vapor Baila "Donde", ambcàrrega general, cap a Oporto.

Vapor espanyol "Virgen deAfrica - , amb dureza general,ap a Castelld.Vapor francas "Mont Vino",

inb carrega general, cap aBuenos Aires.

Vapor esp. "Cabo La Plata",ciub cerrega general, cap aMar sella.

FLS QUE ANEU 1'A PARIS

no uhliden que... el

BARCELONAes l'Unte restaurant estalade Paris, en el qual troba-reu un fraile acolliment,un, cota diu tothom.

Menja bd 1 no es car...FERRER us °relate unapensió completa des de

55 frenes per dinItecordeu Padreo?

8, Boulevaro Montmartre

(Gratis Boulevards)

itESTAURANT BARCELONA

LA PUBLIC1TAT

raeue se •usecatiPtiorus--•-

seretboat tan • . . • . 8'50erotalYta 'Oer,s, semestre , 715&menee gestee • 111111blues palma • . ti'--

SERVEI METEORDLOGICDE CATALUNYA

Les bales pressions que elsdarrers dies dcminstven a Poc-cident d'Europa, s'allunyb cap aOrient, establint-se el regimantieiclenie, et centre de mà-xima del qual es troba situatal Canal de la Idttnega.

El temps ha millorat pel quea Muges fo refereneia; en can-vi, degut al poe gradient,produeixen boires i calitges pertot arreu. Les pluges mas im-portants tenen lloc a l'EuropaCentral, i bufen lambe venl,torta del Nord, que produeixeiun notable descens de la tem•peratura.

Estal de! temps a Catalunya.a les vuit:

A tda la regid cosieramina cel ralvol i boirós, ambvente fluixos del primer i se-gon quadrants.

Per les comarques de Lleidai Pireneu, el eel esta eere ivents s nIn nvdt, fluixos. de di-rerrla variable.

El corrrnt del nord establertal Hang del nostre continentprodnit un notable des.rensla temperatura a Catalunya,havent-se regis-frat les mini-mes eegüents: 7 gnus a 1T.5-tangente., Capdella i 5 aAdrall.

ELS PAGAMENTSA HISENDA

El delegat cl alifise p ila ha assenya-lat el; seguents pagaments per aavui:

Energia Eléctrica Catalunya.pessetes; cap de Recaptació

de Contribucions. 1.060: id. 9.534'77:Bartomeu Lafarga. 6.20989: LluisBello, ramo; Jesús Bernaldo. 2901Josep Cabanyes. ro: Joan Comes,50.622'4o; Rafel Clavena. 3 3 .100;Pere Fonolleda, 1.000; Josep M.Guardiola, 9.247: Bartorneu Lafar-ga, eme; Lleis de Miguel, 3.48450;Joan Panvella, 2.oue; Benv1ngutPaseó. 42.650 .90; Josep Puig EtClir.•sell, 4.ree'79; secretee de laAdministrativa, eoleSot JoaquitinSagrera, 2.000: Administrada .leLoteries número to. 5.455; ídem neemero 42, 3.490,

.....

UNA ESCOPETA QUE ES DIS-PARA

Procedent de Sant Joan de lesAbadesses ingressa a l'Hospital Cli-nic Miguel Blanca Torrent. de 4.3anya. el qual presentara gneis ice-des a la ma esquerra. causades endisparar-se-li una escopeta.

UNA AMISTAT ESPORTLVAQUE RESULTA DEN CARAFa alguns inesos que Antoni To-

losa va conèixer al camp de futbolun aficionar ami) el qual fin mitaantistat per ésser del mateix club.

Aquesta amistat es va fer erraren-da, fins a l'extrem que el Tolosaperteva el scu amie a casa s t-vi,ien ara d'aquestes visites l'amics'apeder:l de joies que valora el per-judicat en ires 3.3oo pessetes. i hade s aparegut de Barcelona.

Del fet se n'ha donat coneixementa la policia.

Joiel VER:1118LE °CANOper a compres a bon prou aneoa la Joterla vlagriP.1, ralicra, 41

-DOS IleCal';DIS

Ahir a la matenida es declareen un magatzem de drapaire situatal ct.rrer de filets un incendi, queel destruí quasi completament.

Gairebe a la mas--,xa hora es de-clara un alte Jinisure en un tallerde fusteria del carrer de Tarra-gona. cl Qual pogué iaser d n-.minat

nt.Per a l'extinció d'ambdós incen-

dia treballaren els bombera de lacaserna del carrer de "Pida.

Afortnnac'anu-nt, no calzad la-mentar desgriv-ies p7rsona.s.

1 T N NGEI, ATRACAT

Masiont Ladislao, sabdit lacras-losar. ha denunciat que estant ellrafe arel, un conegut, qual sanque. es niiu Emili, fon cruvidat adonar un passeig, i en arribar la -sant l'crlifiii de l'ex-Capitaria ge-nera', el supoot ande es trag it e,. unrevili.ver i robligi a Illurzeal els di-nero que enervo, que eren duo-cen-res pessetes.

Una vegada en poder seu els dinersl'atracador es (du escàpol.

UN CACIC SISTEMA MEXICALa policia ha posar a dispusicie

del jutjat de guardia a Jesep Cor-tis, qu es dedica 4 amenaear les%tinca de la Colaina. Cana, prop

JOIES QUE DESAPAREIXENEn un bar de la plaea de l'Angel

Ii prengueren, quan esteva diatreta,la bossa a Cecilia Ferrer, on por-tava joies per valor de 4.000 pose-tes.

MAGATZEM ROBAT

Al magatzent de la Soeietat AngloErpanyola, del caiTer de les Cortacata:anes, s'ha comes en robatori. Fes!ladres, violentad la caixa de cabals,

CINE3111LA MODA

EN BLANC 1 NEGRE

REGIM I EXERCICI :: EL QUEDIU SALLY O'NEIL

Encara que toriln ;es curves enla tendencia general ele la moda,resveltesa sIe inies no ha pas re-nuncia: eis seas dreta, i Hollyivoodcont;ana preocupant-se de la mane-ra d'adquirir-la i conservar-la. SallyO'Neil té idees pròpies. Diu: "Lesconverses sobre regim i exercici ar-riben a fer-se pesades. I el pitjord'elles es que la r.:ajur part de lesque en parlen ho fan assegudes ju-gant ai bridge i menjant alimentaque engreixen. Scisepe diuen quecomençaran (121113. Ho ajornen per-qué tenen l.t idea que perdre peä odetscar de guanyar-ne es una feinaterribieenent pesada.

Pera de iet—rontinna l'actriu—noli ha res tan fácil sf és que noespereu perdre en une; guantes set-manes el greix que heu acurnulatdurant aura. Una mica de pacienciaés el printzr pas. Recordeu tambéque el greix tret sobtadament anclamesures energfques és segur quedeixarà senyals de devastació a lavostra cara; el resultat serà sempreuna aparença d • envelliment a causade les arrugues que es formaran.

Per aixei sala de eomencar ambUD programa d'alimentada, i raer-cici que us (*miseree no solamentprimes, si g a contentes i saludables.Pel que fa al regint, poden menjartot el que voldreu, 'tomes tenintcara de no mojarme macsa cada;nada. Un bolo pla es un .esmorzarde fruita, torrada prima amb unamica de mantega i café. Per dinar,verdusca o amarado sopa rlara,intreirel en cas de numjar pa i tearnb Ilimona. Per sopar. sepa clara,carn sense excés i verdura i frui-tes. Eviten :es pattlieee, pa blanc,pastells i doleos, maearrons i spa-ghetti, maniaca forts i salsce i xo-colata en bombona. No deleieu (lebeure mal un vas o dos de lletcada dia. Es per la salan.

Pel que fa a l'exercici, feu-lo ;tu-provisat. Es mes divertit. Quan ustrola-ea soles, posen rn dice al

i ballee i aixequeu les cantes:mis que Us higiu (le deixar causeen un si:5 per rcposar..5enmrc ernhi penseu fareu uns quanta eure-ciris de cintura incrnant . vos enda-vant i enri2reera. fäcilnienttrotar una serie d'exercies que d1 -digo ; a les vostres necessitats. Fea-los durant el dia en els mommtsque no iingueu ultra feina. Es ciarque moltec vegades preleriren reso-

.sar, pe -6 no os hi engorronm. 1 ',,cert repris és bo per als nervis 1el cutis: ningú no té dret a

Suprimoix cia mosquits1 mosquees, Paces, ornesI residid' 1390111k1 de Memo,Tioale per ello. No per •'ostia. Bona oboe. efo crema.

taca.LLAUN

AV-34

-- -Estómac, Venere, Diabetis, etc., Ali-menta Especial. Vegetariana. CasaSorribes, L/dria, 61; Salmodie., 333

iiuSegran actriu en “Liiiont". por-In en "We "'bree" aquest ves-ti! de jaqueta blau mart. ; fW-dila rosa pitnid guarnit d‘.3botons. El capell. legharn natu-ral, porta cinta blau rnari

MIM•111.11. AIZZIMMIZIOMMal

la peresa. 1,'oci fa deixat anar itreu tat l'interés per aquella queoid lliura."

Naturalment, de :es declaracionscine sobeo qüestions d'higiene fanIra artistes, cal sempre deixar-ne al-guna coea de liauda. Ea bo l'exer-ciel; perú cal tenir molt er comptetice l'al1mentaciO sigui suficient. Lagent no saingseixa perquè

sind peraue els aliments que in-lereix. se li converteixcn en greisen compres de fer-ho en.cnergia.

HOPE SINCLAIR

Carnetde ruzcursionista

UNIO EXCIMSiONISTADE BAB(*.Crat

Aqueela entilat reeoedu a bis

els seus assoeials que avui

ELS TRIBUNALSL'INTENT D'ATRACAMENTAL CREDIT LYONNAIS :: UN

ALTRE PROCBSSAT

El Jutjat de les Drassanes die-tat aula de processament i proascnse tierna contra Ramon MateoChabunet, suposat complicat en l'in-test d'atracament del Credit Lyon-nais.

Per la seva part, el jutge de Sa-badell ha comunicar en un exhort...auto de processament i la presósense anea, per l'atracament frus-trat costra una jolerie d'allí.

Mateo va ésser conegut per lamestressa de la joieria.

EL TIROTEIG DE LALAIETANA

El jutge de l'Audiència ha rebutdeclara-cid als periodistes que es tro-baren en el tiroteig del carece Mar-caders i del qual resultaren víctimael comandant de Seguretat i unobrer.

Probabletnent denle hom verifi-cara, ato reconeixement de l'obrerterit, a l'Hospital de Sant Puu.UN QUE FI. CAS OMIS DE LA

DECISIO JUDICIALHa ingscssat a la mime, a dispo-

sicie del Jutjat de la Concepció,Dalmiro alartinez, el qual, a San-ta Coloma Ion desnonot del pis onvieja, ai Passeig de l'Albereda,despees del Ilaneament deis moblestornä a entrar e la casa, ,,.,dant-sed lli a viure.DETENCIO D'UN RECLAMAT

1-la estat detingut Baltasar Pi-cher, reclarnat pel Jutjat del Nordper un delicre contra la salut públi-ca. des de l'any 1921.LA TRAMITACIO DE LA DE-NUNCIA DE GABRIEL ALO-

MAREl director de "La Vanguardia"

va estar declarant davant el jutgede VHospital, en el sumar: obertamb motiu de la denúncia formula-da pel senyor Gabriel Alomar, so-hre la publicada de la carta adreça-da als parlamentaris catalana.

DILIGENCIES DEL JUT,Te TDE GUARDIA

El Jutjat de l'Oest, secretaria delsenyor Alemany, dmant les darreres24 hiero que estigue de guerdiainstruí eo diligències. havent ingres-sat ais calabossos set detinems.

L'h., substituit el Jutjat del Nord,secrearia de! senyor Salve.

ASSENYALAMENTS PERAVUI

Sala de vacances

Secci6 del civil. — Rec!atnacid, de, n aris: Manuel Moreno contraFrancese Ruiz.

Secci6 criminal. — Ne te asse-nyalaments.

•41,-

1 • ART

sALA ?AY. 7.SExgosle'a general ePart enzlo I modern

NNESCoarr9 neraLnaitta. feele

Mentes d'art. Reprniucelons. grarets,g rticiee per a aenseatt

Alarte u motlluree

3 ALA 13 TQUETSPaanEIG ne itngellt ad

Males t cniscies d'era te:re:irsevieres de elurane, pintura estatzna

SALA BARCINOmame alerten

et..1.10LA CATALUNTe., 29;n•i0Ork! " reriaaons os !sir . -,ca fr,eerna

La MúsicaNOTES OFICIOSES,

ANY JUBILAR MONTSERRATI

MONTSERRAT I MESTREANTONI NICOLAU

La Muntanya de Montserrat ambel Santuari que estoja no és sola-ment el cor la casa pairal de rotaels catalans en l'ordre religiós,triötic i cultural, enea que és tani-bé la deu inspiradora deis millorsarriates que ha produit Catalunya.Aquesta, sobretot en el K g Rena:-xement, ha vise eixie personalitastan destacado que han encernat er.Ilusa ordres respectius la represen-tació genuina de la raen. La poestaha tingut un Verdeguee i la músi

.

-ca un Nicolau: dos guies que iza-cen per damunt dels altres homesd'un poble que camina vera la eetiaplenitud. La nota simpàtica quehiga aquesta dos artistes és ques'han donat la me en trobar-se da-vant la magnitud imposant de ianostra Muntanya amb totes les ins-titucions que hi nien. Verdaguercondensa en versos insuperables lesemociona sentides en les seves fre-mients visites al Montserrat, i N.-

. celau copsà deis Nones verdague-rians tot el fons de poesia que con-tenen i eis posa. ei mate preadissitude la música que ressonava en c.seu interior mentre els llegia. Aixinasqueren, en hieres de compene-trada, els poernes musical; de Ni-colau que horn anemena ja "El d-ele de Moatserrat" de :t seva pro-ducció.

''La mort de l'ese:ea." per ;a cor-prenedora enlodó de: tema, per :asenzillesa de la melodia, per la pro-funditat de sentiment 1 per la dol-eor celestial que s'hi respira. es sensdubte robra cim naseuda de la colla-boració dels dos arristes: una elegiaque restara cont prova de Ilur pre-gon nvantserratinisme davant totsels pública on sigui interpretada."La cane5 de la Moreneta". "Lacaneó dels escolans". la "Caneó dela rosa" i la "Salve Montserratina"són una äíiC de peco que el nos-tre tutúsie Ira corneo:set CII les sevesrelieses, pera arene la particularitateue les seves melodies tenen totafresca inspiraciO de :a seca joven-tut; Montserrat ha rejovenit el seisesperar. "La canea deis segadora" i"La caneó del pelegri" reflecteixenla fortitud de la nostra pagesia fi-gurada en c:n penyals niontserratinsla primera, i l'evocaci5 d'ant1guesirnpressions pel vianant nue reveola muntanya inebIldable, la segona.

En el cure traques: Any JubilarMontserrati, en el qual san honora-do totes les valore eabdals que han:lapa ben endins del seu cor laalunranya-Santuari, era un deurep ostre pagar el tribut ellomenatgeal mestre eminent que tan beilamen:l'ha cantee Av ni. dijous, per tant.el ckle montsetrati d'Antoni Nico-lau reasonare en e:3 e:vise-es de:Monestir, executat per a CostraEscolania i Cepelle de Música da-vant !a venerable persona del Mo-tee. Mestre alijo ens praierà abans,

ub el scu <tu: vibrant i noble, dela figura excelsa de alionienatja:.ATtest acte, testimoni del noeteeagraiment, esperen' que tindràvirtut d'aplegar entorn daantoui NS-

colar els cortreadors do Part mes!.cal a cara nos*.n. a:3 cual.% convi-dem de boa grat prrqul, rontr:bue1-xin mea preoence. a :e5p:endorde aimmenatee.

N., `A -711 re. a a

TEULA, CAIRONETS, RAJOLESi cerärnicd en general per a edifi-

cacions, a la casa

COSME TODAFàbrica: Hospitalet - Magatzem: Ferlandina, 71

BARCELONAgo...i.neMe.p4...nn••n•n•n•nn••nn,240.13.1MenIMIII•MBI.......1.4.4WeeMY

e

r En 7rucesc Mamo! i DuranNetural de Sabadell 1 fill adoptlu de Sliges

morí el die 23, a 45 anys, despeas de rebuts els SantaSagraments i la Benedicelei Apostólica

(A. C. S. La set a itpenaila viduta Joeefina Stiminquel u Roca,

mare politice Anfónia Roca j Prats vidua do ieliuSaiuniquel, germans Teresa i Juan .absent;, coLyatsFranco.: de P. Gantline, Miguel 5i;timiquet i ElisaBovirn (absent , oficies. Des, et,h111, eusines, nebots,nebodes, familia tata i les ru.ns socisls TEIXITS DAFARME:NI:101. 1 LA SOCIE.TAT MECANOGRAFICA NA_CP rea-IL d'inri/reta e inlat. 1 . 11 minar coloide ite tantrista nava es demanon per a ell un tribut cii les

i lis plieguen que tissieliu ale tune -rae ente. pel I 2 de la seva anima. se a ”Ieltrortilll'església de Nostra Dona de Porapeia, denla, diven-dres, dia 28, a dos quarts d'onze.

Per esrpros g a voluntra del difunt, no s'avisit llorada l'enterrament.

Barcelona. egos? de 15e1.

..211211:»11131:121101M11211111r.irief,

' i

liI

I

7-7— — -

.t.1

EN 305EP Viibri5 1 1111RHUE5Vilera DE NA CLOTILDE joaD.INA 1 RoviitA

quo sr,ari en la pau del Scnyer el din 18 d'agost,a iiii anys u'edat

després dc rebuts ols Santa Sagrameats I la BonedlcclóApostólica(A. C. S.)

!'

i

Ele netifi afligits fills Josep, Francesc i Cristiana,germana Coneepeia, nores Monlserrat Pujol i alariaCitarnos. nets, germana politice, tia, nebots, nCosina,familia Iota i la casa J. VALLS IIIBALLES, preguenals seise aniies 1 euneguis que ei re,uldin g el IlUrgora e i ort a i ele agreiran laissiel Ancla als funerals que,per l'etern repbe dei la itera hnimm re celebraran tiviti,dijous. dia 27, a dos quaris d'orize, a l'església deNostra Dona de Pompeia, pel qual acta els quedaranagrails.No es convida particuiarmont

El dol es dóna por actomladat

L'Eran), 1 grata. Sr. rarclenal arquetusue ' le Tar, a gona 1 VE.,, liell-tfesIm 1 /FIrn. Sr. 'nube (te Barcelona 1 admInlelrador Aportille deIlelda, l'han dienat euneedIr inaulaeneles en la forma iicosturnsna

----- ---—

14n111+""1416

tipos:ció as pintura rr.o2etn•

les dril' de la 1:urna, tindrä Iloe,al lima) social, Una reunió ge-ne:1d extraerdluitria per tal de tuts eta Ls i,, de la ruda u fitriada ti de l'erigir:sida del /te- (le podt r .t.er imbrefugi a La Molina, La Secció do arnb qun curplaraM. • :Idanya areret l'assi;turia (Id Plega

te44.4.~......44+64.61.e0+8444.»4+irel.8.44-qeetr~~ie•fAt+8.

.saeasiv.044,444+444449444144-544+44+4.04 . 9 ~1.41,144+114-1.~.4.04)1~1Ksiess

f.,

/ Cy A :,,...,..., _ e,, ...r P. T. 'Ir''4 te2e'''' a .eR -a" A ,i, i

11111.ete=atat;fikiPíii w .) isiertr f., !T

Proveu les darreres crenelünts

Per a escriure he el catalàommlneammamvuaromearsnmr....-.....ammaaalit..AIMIMIZO

MètodeGramititiciu es

Diceionaris

els trobareu a la

LLIBRERIA CATALONIA

17, ID Iaca de Catalunya, 17

AtIPLiPAZIO SÄRDANISTAPC B)1.1CLLONa

; n 1.,:ye.teh.S Ita otiga-niteal pie • a asee a la un. una

de sal-dones, que tindritllec al davant elsfis U . ' tute i üdistal, a cit urce, dela Ccbla Einpöriuni.

SUBsCielV1U•VOS A

LA PUBLIC1TAT

Ätn

F. PRAT BOSUI wiff20,2",-. 113 BADALONA

LA mtu_vr PE/ LA ELSVACIO O'AIGUAA. DE MAJON RENDIMENT

En Ricard Chacán SánchezA 11 I" 0 C A 1'

Procurador del§ Tribunals

ha mort, després de rebuts els Sants Sagraments1 la Benedicció Apostólica

(A. C. S.) Els qui el ploren: esposa Elvira Nello, filie ttnhiies i Erancese, fills pollties An-

toni Mulet i Ascensid Fonolleda, nets Bartomen, Rieard i Maria-Nurl. ges-ma Enríe,nebols. cocine i parents lote, en assabentar els seria amics i coneguts de tan irre-parable perdua els preguen que el tinguin present en l'un oracions i que se ser-veivin assistir a la casa mortuòria, Corta Catalanes, 657. avul, dijous, a les cinc deIn larda. per tal tracompanytir el cadáver a l'esglésiu parroquia' de Sent Pera do losPuelles i després al Cernentiri Ven.

NO ES CONVIDA PANTICULARNIENT

Dijous, 27 d'agost de 1 93 1.

El programa d'economies del nou Govern afecta l'asse-gurança de l'atur forçós, els sous dels funcionaris del'Estat, els pressupostos locals i els impostos sobre eltabac i les begudes. -- Les Trade Unions presentaran

una contraproposició d'economies

LA PUBLICITAT

INFORMA.C10 ESTRANGERINIZOB1120

LA SITUACIO ECONOMICA A ANGLATERRA A ALEMANYA

E: senyor VARGAS senyala queel sergent cap de aexpedició, al re-tornar, després deis successos, donapart de que no hacia ocorregut capnovetat.

.Afegeix que la Comissia observéque entre els declarants huela uneveritable confabulació per a fer di-fic:1 la investigació dels comissio-nats.

Creu que els tribunals no denenintervenir en aquest assumpte, sinóque deu ésser el Parlament el queha d'exigir les responsabilitats aque hi hagi lloc.

El senyor FERNANDEZ CLE-RIGO proposa que els detalls queaporta la Comissi6 siguin entregatsal Fiscal de la República, perquèaquest els estudii i prengui les re-srducions que cregui de justicia.

El senyor REDONDO intervéextensament i fa història del pro-blema ríela campa andalusos.

Afirma que alli s'ha aprofitatquan pogut per a sabotejar aIa República i fer veure ala obrersque la República els abandona.

Nega l'espècie de que els cata-!les donesin diners per a fomentar:5 actes alli registrats.Diu que a Sevilla hi ha un xoc

entlees politiques de dreta i esquer-ea. però que, per damunt de tot, ésprecís atendre a l'obren

Analitza el que passà al Parc deMaria Lluisa, i assegura que ningúva veure pistolers.

Aiegeix que es practicà l'aixeca-enznt dels cadàvers sense la presen-caa del jutge de guardia i que a lesvt del mati no havien desaparegute' s regalims de sang.

RODRIGO SORIANO expresarsen ce/necee:n.1cm que hi haguéeazia de l'anomenada 'hei de

pel qual motiu crea queel fiscal de la República (aré ¡lis-

Anuncia una interpeRació sobre la1:o:iiica social de Sevilla.

ANTONI JAEN diu que :a Co-missió manté imegrament el seudictamen.

BAEZA MEDINA demana quesiguin detinguts els guärdies civics,que foren els veritables director; dela conducció.

El MINISTRE DE LA GO-VERNACIO diu que no pot acre -d e a qué es facin aquestes deten-cions, les quals solament podrienfer-se ei el fiscal de la República.que ha estudiat l'expedient, ho en-tengués així.

FRANCO intervé per allusions.Dfli que sem veritab:cs rnentides ksacusacions que sitan llançat contraell sobre les teces prapaeandes.

Diu ere dels discursos sentits •sdedueix que hi llagué "Bel de fu-gues .. . i que en són responsables elgoverneaer civil i els seeyoretsSevilla. Els sindicalistes foren morraper trets fets a tocar roba.

CASTILLEJO interromp ique cal concretar allä dels senya-rets, perqui es ve parlant molt

i es ve repetint aquest tapiede "els senyorets de Sevilla", iSevilla 'ni ha molts senyorets i molthonrats.

FRANCO prossegueix la seva in:ce-venció explicant les seves propagan-des elertorals.

jo mai vaig parlar-dirl-dei reparti-ment de dones ni de :erres.

Acaba irvistint en que, al sea judi-c i. a decinir del que ha escoltat, a Se-

in hagué aplicació de la llei defuenes.

Un DIPUTAT per Sevilla anunciaels representants sevillans a les

Cels Constituents, intervindran totsE2 :a interpeHació anunciada peltyor Soriano.

GUERRA DEL RIO demana que elG-a-ernadór de Sevilla. senyor Bastos,

torni acupar el arree.El MINISTRE DE LA GOVER-

NACIO II contesta que no pot com.prernetre .s a res. pula que el Cap rielGoeern és el cridat a resoldre en l'as-Wmpte.

Se siseen el deaat i s'aireen la ses-sie a tres quarts d'rinze de la nit.

València

Crema de hoscos"alencia. 26. - Con:enea a circe-

lar rumor que s'havien IncendiatIiirer es rn umany es.

En efecte, es comprovà desprésque en el ' ne de Corliera, des dediversas qiulärnetres s'albirava perla carretera un espectacle aterrador.

Una de les contrades més bellesde la ribera i sens ded . ^ el millorvedat le Valencia és devastat perles cantes.

Sembla que els incendis comença-ren fa cuit o deu dies.

Les perdues san elevadíssimes,es calcula que pugen a diversos mi-Lona.

Sant Sebastiä

diaris suspesosSant Sebastià, 26. - Avui han

quedat oberts el: tallers de "ElDía", on es tirava el periòdic "Ra-so", la publicada del qual s'auto-ritza. "El Día" segireix suspes." Esa reaparei x aquesta tarda.

Protesta deis fabricantsd'armes

Sa. t Sebaatia, 26. - Comuniquend'Eibar que les mesures del Governineautant-se de les fábrique; d'ar-mes ha produït disgust pels perjudi-cis que seis causa en limitar la pro-dudó, per la qual cosa s'elevará alGovern de la Rapública en escritaxaosant la situació que eis crea.car estimen que ea ti a'aa perfecta-ment controlada la sonida d'armes,tense necessitat de mesura tan ri-10706a.

LA REPARTIDORA-

A Hija de Dios (Avila),uns Quants venís decidei-xen repartir-se les terres

Avila, 26. - Segons comu-niquen del poble de Hija deDios, diversos venta es van re-

clandestino/neta, i adop-taren Eacord de procedir al re-partiment de terres, la qual cuaea es disposaven a ter.

Les autoritats els van acon-sellar que ho deixessin ciirrer,però shi van negar.

El jutge ha scIlieitat l'auxilide la guardia civil.

A 3Iozarambos (Toledo)són comminats els guardes

juratsToledo, 26. Diversos veïns

de Mozararnbros, en nombred - uns 60, annals amb bastons,es presentaren a les finquesEl Castañar, Alcantarilla, Ca-salgordo, tinques de Mora iPulgado. invitant els guardesjurats perquó en el termini de48 hoces desallotgin les res-pectives finques, i qu e les ce-deixin als veins.

Es diu que a aquesta ordrela van estendre a Ichs els de-pendents i obrers que presta-ven Hurs serveis en elles, sen-se estar aveïnats en el poble.

A mes, els van avisar quedes de primer de seternbre en-traran a cant' amb tota 'liber-ta' i amb els permisos que ellses tengu in.

Sernbla que aquest acordra prend re el Centre ObrerMazarambros. en unió dels re-presentants de dos pobles rtn;s.

S'afirma que alguns prOpie-taris van trametre les oporto-mies queixes al governador„

Bilbao

Eleurriö clandestinad'elements comunistes

2(3. - En una casa delcarrer Labaidu ion sorpresa una re-unió clandestina celebrada per ele-foren detinguts.

Ahir entraren al treball acompa-nrat.: deis denté; 01)7275 els que ha-cica estat desperlits dels astillers elcha abarca, pena final/nena i per in-tervenció de molla anees treballa-dor: cv retiraren dels tallers per aevitar e: conflicte que anava a plan-

A la recerca de l'origen deisrurnors alararants

Bilbao, 26. - El president de laDiputaci.ir ha donat ordres a lasmiquelets per a que recorrin les ca-ses de camp i tractin le descobrird'ahon surten els rumors a'armantsque circulen en cl camp i que hanniotivat la retirada de fondos engran escala del.; Bancs.

Pont Arenal j'oren detinguts40 manifestants sense feina per lien-çar crits contra el capitalisme i laburgesia.

-

Diplomàtic monàrquicdestituït

Madrid, 26. - Avui Ora sabut queen arribar a port el navili que con-data don Alfons de Borb en el seudance viatge, el secretad de la Lega-ció d'Espanya a Copenhague, senyarCesar Aragón, ala apressat a pre-sentar els seus respectes a bord al'ex-monarca, dicte que el rei semprees el rei.

El ministre d'Estat ha destitult elsusdit diplemätic per telegrama.

El Vaticä encara nocontesta

Madrid, 26. - Aryaela tarda elVresscj també s'entrevista amb elm inistre d'Estat i la conversacióva aurer prop d'una hora.

No entregd monsenyor Terleschr-ne cap nota de contestació del a'a-tkä a; Govern de la República. perosembla que els informes que té sonsatisfactoris respecte al erite.ri sus-tentat per la Sama Sane a l'actitudseurr' la en a rr uests darrers meso;per part de l'Episcopat espanyol.

Ardi o demà començarà aactuar la Comissió de Res-

ponsabllitatsMadrid. 26. - Pera-pallar aquesta

tarda al Congrés el presidentla Comissió de responsabilitats, se-nr or Carlea Blanco, sobre quan ce-mencaria a actuar, ha contestat quedenlh o passat demä.

Per 011 comeneareu?-ha pre-guntat un periodista.

-Es impossible de dir-ho. LesresponAribilitats es dividiran en sispunts essencials: alarme, top d'Es-tat. Govern de la dictadura, procésde Jaca. terrorisme a Barcelona inionopolis.

Encara no ens hent d:vidit el tra.ball, que será gran i minuciós, nisaben quina seran els primera actesexecutius, segnranient, confiscacióde betas ,

Un art;elc del nostre vel/conegut Royo VilanovaMadrid. 26. - "La Libertad" pu-

din un ;Inicie de Royo Vila11014. So-

bre el catalanisme i sindicalisme en elqual comenta alguns !bits del periòdic

Fins ara, Anglaterra no hadcmanat cap crèdit

Nona York, 26. - Fins ara la GranBretanya no ha fet cap negociaciaperqua se li concedeixi un empreatit,perla els banquera són d'opinió queuna einissió británica de ',cm a ter-mini Ilarg pot fer-se al mercat ambprobabilitats d'èxit. -

El programa econòmic delGovern nou

Londres, 26. - Es cenen algunesnoticies del programa ecce/MI.1M queprosa seguir el nou Govetn.

En grans linies és el mateix quemotiva la caiguda del Grannet labo-rista.

La majo: part d'economies s'intro-dueixcn precisar:1cm en l'asseguran-ça sobre l'atur forçós, que ha estaton l'oposició deis trade-urions s'hafet més irreductible.

Ultra la reducció d'aquestes pri-mes, les contribucions dels obreraSEMI/ elevades de set peniques a unshilling, que será tamba objected'una gran oposició per part demolts laboristes.

Una ultra de les principal§ econo-mies que es preveuen, coneisteix enla reducció dels hacen dels funcio-naria de l'Estar, entre ells els delspropis ministres, que veuran reduitsllurs salaris al máximum de reo percent.

Tumbé es reduiran les dictes alsmembres del Parlament.

S'introduiran també modificacionsimportants en les administracions lo-cala per tal que puguin obtenir-seuna mima en Hura despeses. -Fabra.

Produirà un gran moví-ment d'oposició

Londres, 26. - El programa dereduccions del Govern, aixi com elprojecte de nous inmostos, seran ob-jecte de diversos projectes de lidde caräcter conämic i financier, quees presentaran al Parlament al 8 desetembre vinent.

En els círcois política ho:n pre-vea que ele nous projectes de Heiprovocaran un gran moviment d'o-posició entre els e:e roen ti extremis-tes de tots eis partits. - Fabra.

MacDonald s'adreça alscaps laboristes

Londres, 26. - En una carta cir-cular que el Primer ministre ha adrecat a tots eis parlamentaria laboris-tes, el Sr. MacDonalcl expressa clseu sentiment per haver-se vistobiigat a adoptar una decisió quepot dificultar, encara que nomèsgui temporahnent, la rnarxa del par-tit. - Eabra.

La primera reuniódel Govern nou

Londres, 26. - A primera horad'aquest atarda ha començat la pri-mera reunió del nou Govern. -Fabra.

Interessants cor.lentarisdel "Daily Mall"

Londres, 26. - El "Dady Mail"dóna la benvinguda al UOU Govern,si Iré salten a la vista, dita la mancad'alguna detalla que haurien d'haver-se tingut en compte.

Afccreix que encara queda moltper fer i que el punt capital delprograma és el de Si FranUa i elsEstats Units insistiran porque An-glaterra visqui dels seas 6ropis in-gressos abans que hacer de conce-dir-li nous credits.

"Solidaridad Olrera", deis gneis se'ndedueix la major o menor relació que

existeix entre els catalanistes i els sil:-de-alistes.

A fegeix que els sindicalistes rimo-tenen la seva significació apolitica i

i as ah corn prestaren elseu ajtit als elements que el sellicita-ren per a montar la Repehlica, semeque per aixä hagin portat diputats ca-talanistes a les Corts Constituents,ha en lee s'implanti l'autonemia po-lítica de Catallinya, tampoc encierrandinutats sindicalistes al parlament ca-talä.

Rada diu que, si troba lesmasses disposades, es re-

cordaran d'ellMadrid, 26. - "Ahora" publica

unes declaracions de Par: Rada, en lesquals din que el sets pr-Ocès no té raód'ésser i s'extén en llargues conside-racions socials.

Entén que les qiiestions socials s'hanagniatzat j el probleme de les maqui-nes, que produeixen mes que no puspoden consumir i afirma que la sal-vació esta en la desaparició de :esfronteres i en la conversia de les di-ferents classes socials en una classctreha lladoea.

Nega que intentes fer-se escäpol dela presó de Sevilla, i diu que quansurti de la presta si troba dispkisadesles masses, es recordaran d'el!.

No creiern que això pugui succeir,puix que en tenim necessitat - afe-gcix el diari - per a financiar les:lastres compres de gèneres alimen-tosas a Ultramar i per a conservarla conflanea del món en la 'liara es-terlina.

Si aquest ajut mangada, aixà afee.baria en primer !loe als obrers censeieina i en general a la classe treba-l'adora. - Fabra.

Detalls definitius delprograma econòmic

Londres, 26. - El Gabrnet s'hareunit avui per a establir definitiva-ment el seu programa.

La major part dels (oras necessa-ris per a equilibrar cl pressuposts'obtindran per mrtjä, d'economeisefectuades especialment en el que esrefereix a l'assegurança contra l'aturioreós, no tan sols per mitjà de lareducció d'un ro per loa, de la bancaestablerta, Citó també per mitjàd'un augment en els Iliuraments.

També s'obrindran economies enels sous dels funcionaris de l'Estat.

Eis sous dels ministres seran re-duits en un 20 per roo per als de23.000 llenes i superiors, i un roper roo des de Loo lliures fina a5.000.

Les indemnitzacions als parlamen-taris seran reduicles probablement enun 5 per too.

Els sous dels professors i de lapolicia seran rebaixats en un 2.55per roo.

També s'efectuaran grano reduc-dono en els pressupostos locals.

S'establiran també taxes i impos-tos de luxe i sobre els licors espiri-tuosos, cervesa i tabac. - Fabra.

Les Trade Unions s'ocupende la redacció d'una contra-

proposició d'economiesLondres, 26. - L'Assemblea con-

junta del Censen general dels Tea-de-Unions, l'Executiu del Partit La-borista i el Consell Consultiu Parla-mentad Laborista es creu que es prolongarà moltes hores.

En la dita reunió sembla que esprecisaren que els soearsos alsobrers parats no serien disminults.

El (liad "Star" din que els peritadel; Trade-Unions s'ocupen actual-ment en la redacció d'una contraproposició d'econornies. - Fibra.

Eis ex-ininistres laboristesdefensaran la política del

partitLondres, 26. - Eis ex-ministres

laboristes no han assistit a la Con-ferencia conjunta dels Trade-Unions,ocr ó han i_debrat una reunió sepa-rada, cn acabar la qual el senyorArthur Greeavood ha dit el se-gada:

-Estern tots d'acor d.Aquestes paraules s'interpreten en

el scntit que tole els ex-ministres la-boristes, excepció fe:a dels senyorsMacDonald. Snotvden i Thomas,apoiaran tota politica susceptibled'ésser adoptada pel partit laboristaoficial. - Fabra.

El partit laborista farà unaforta oposiciú al nou

GoaernLondres, 2 6 . - La Conferencia

canjunta dels Trade-Unions haadoptat una resolució en la qual s'expressa l'opinió una..ime qne sla defer una oposició vigorosa a' nou Go-vern, tant al Parlament con: a totel país. - Fabra.

Una allusió de MacDonaldLondres, 26. - Sc sap que l'al-

lusió del Primer ministre a l'ernissiód'un emprestit, feta ahir en un dis-curs radiat, es refereix a ics opera-cions de conversió que el senyorSnowden petisa emprenare quanmés aviat millor. - Eabra.

Un discurs r.e ('ex-ministred'Agricultura

Londres, 26. - En un discurs queha prontnedat a Swindon el scnyorAddison, ministre d'Agricultura deldance Gabinet, ha atacat vigorosa-ment els banquera' i que a judici seu

dels que exerceixen el con-trol del rnercat monetari es "con:-pletament anti-constituciunal", es-sent el neu enic objectiu el dedesacreditar el Gabinct laborista,com aixi ho han aconseguit, peróque aixä ha demostrat que la in-destria i la seguretat del país nopoden quedar a la disposizió dunagran corporació bancaria privada".

Digné que ells huelen volgut equi-librar el pressupost i fcr sacrificisimmensos, perú es negaren a ahme-tre que els fos dictat un nou nlètsa-ile també a creme que la prospe-ritat del país depèn de la disminu-ció deis mitjans de vida dels Ireba-hadors. -

nornenat el ministrede la Guerra

Londres, 26. - El marqués deCretve, liberal, que fou anibaixadora París, ha estat nomenat ministrede la Guerra. - Fabra.

A PORTUGAL

Ha esclatat un movimentrevolucionari

Lisboa, 26. - Aquest mati, a lessis, un grup de paisans penetra ales casernes del tercer regiment d'ar-tilleria i del regiment de metralla-dores pesades, i amb la sorpresa delsoficials de guärdia es'n feren amos.

El Govern, amb la resta de lesunitats de la guarnició, la policia iforres de la guardia republicana,combate els rebels, que es rendiren.

Els capa del moviment, entre ellael coronel Díaz Antunes, han estardctinguts i conduits a la caserna dela guardi arepublicana. - Fabra.

A AUSTRIA

El dèficit del Tresor du-rant el primer semestre

d'enguanyViena, 26. - El déficit total del

Tresor austríac en el primer semes-tre de Fany actual s'eleva a 215 mi-lions de xillings.

En el susdit déficit estan compre-sos els roo milións de l'avena corlee-dit al Credit Anstaldt, que es cobri-ran amb Bons del Tresor.-Fabra.

A L'INDIA

Gandhi embarcarà el dia 29per a assistir a la Confe-rència de la Taula Rodona

Simia, 26. - Després d'unasirried'incidents que han molí-vat nombroses dificullats, potassegurar-se avui que desprésdi/ l'entrevista entre Gandhi i elvirrei, tots els obstacles posatsper aquell han estat vençuts ique Gandhi assistira a la Con-fenicia de la Taufa Rodona desdel comeneament de les ses-sions. Gandlii ernbarearä cap aAnglaterra el dia 29. - Eabra.

A HONGRIA

El nou Govern començaa fer economies

Budapest, 26. - En la primera re-unió celebrada pel Consell de minis-tres, cl contte KarOly ha donat lesgrades ala ministres pel sacrifici queIran fet en encarregar-se de les cede-res, ja que el Gavera ha de portar acap una tasca dificil ca les greus cir-ea/ristre:cica actual a.

A proposta del president s'ha apro-rat :a supressió de tas els autornebilsdels ministeris i Adininistració Públi,ca, adhue els dels ministres. - Fa-bra.

EL TEATRE!ti OTE5 ()M'IONICE{

NOVETATS

Del festival a honor

de la Generalitat

L'èxit que auguràvem per al festivalque al 'reate Novetats s'organitzà enhonor de la Generalitat de Catalunya,61/gua una plena i absoluta coniirma-ció.

El local estara completament ole', es-sent moltes les persones que roman-gueren a la porra del Teatre esperantvente arribar el senyor Mast'zi, que ha-via d'assistir-hi i que finalment perunes urgcnts ocupacions no pogué acu-dir-hi; igual succeí antb altre; persona-itats de la Generalitat.

D'autoritats sisi veieren el Gover-naden Sr. Anatiera de Sojo i el Capsuperior de Policia.

En començar es posä en escena "LosClaveles", que fou interpretat arnhuna justesa eucisadora pel ten.)r Mi-ras i la tiple Martín. El públic ob;igaa la repeticaí diverses escenes.

Després Montero i Matilde Natart

Periòdic suspèsMünie, 26. - El ministre de

l'Interior ha prchibit la publi-eaei- de l'òrgan central delpartit nacional socialista, edi-ció bavaresa i edició del Reich,fins a primera de setembre vi-nent, a partir d'avui. - Fabra.

La reobertura de la BorsaBerlín, 26. - Amb medir' de

la reobertura de les Borses,s'han adoptat mesures espe-cials per al cas que els canvis

DE BARCELON

La vaga dels metallúrgicsArrit el governador civil, senyor

Augura de Sojo, va celebrar diver-sea conferencies amb els patrons ie:s obrera 'del rain de la me:alter-

gia.Hom espera que avui es podrá

arribar a la solució del canilicte.

BOXA AL "NUEVO MUNDO"Amb la sala plena a vessar.

va tenir efecte anit passada, al"Nuevo Mundo", la reunió pu-gilistica en la qual debutavenels boxadors cubans Oliver, Me-llan 1 Kiel Tunero i que teniacom a plat fort del programal'encontre entre els pesos fortsItivara i Olangua.

Dels debutants, Oliver i Me-tían resultaren batuts, el pri-mer per Isasti, per abandona-inent a la sisena represa, i elsegon per Llach, per punts envuit represes. Ni l'un ni l'altrapogueren demostrar altra cosaque bona voluntat; Hur pegadaacceptable en eficàcia no va es-tar en relacid amb Itur fons in-suficient i arnb una manea ab-soluta d'escota. El seu cot-legaEid Tunero fou una altra cosa.Es desfeu en mig round del baseMontes, al qual trametd al paisdels . somnis per mitja d'un bellcroxet de dreta al que haviaprecedit una bona preparacióamb cops d'esquerra. En el pocque vam poder veure'l en elring, Tunero dcmosträ un estilcorrecte i una guardia i unacollocació irreprolxables.

El match de pesos forts en-tre Ilivara i Olangua no passàdel segon round. En el primer,Olangua colpit per mifjä d'unswing d'esquema/ al menlú, vaaltar a terma per nou segons.Al segun, i quan aleara sem-blava que el vencerla per k , o.,abandona allegant una lesid aia ma. Els espectatIors j Iltr-bitre estranyaren aquest detei.-mini; el segun feu anunciar perEspeaker que Olangua seria re-conegut per un metge per tald'aclarir si tena o no raó per aabandonar.

En el primer combat de laretinta, Bosch cenea Samper perpuuls en quatre represes.

c.

interpretaren itti divertit diäleg d'unagran humorística.

Fou posada en escena la "Caneód'Amor i de Guerra" per les tiplesCubert i Avelli i el tenor Miras, elbariton Miret i els mcdts conegutsartistes Llimona, Ermengol i Llorca.Fas autors, .Artur Mora i MartínezValls , aquest últim dirigia rorques-tra-, toree reclarnats diverses regalesa l'escenari. Con: en "Los Claveles":amiba el palie insistí en la repetidade es pa:satges que més agradaren,r tue foren molts,

Ferie Borras recita com ell sol hosap fer poesies de 3faragall, Guimerai aires.

L'acte trascnrregue enmig de ungran ent r rs'asme i germanor.

sofreixin fluctuacions molt(orles.

El Comité director de la Bor-sa pcdrä ordenar que guatee-vol valor sigui esborrat delquadro de cotitzacions. - ¡la-bra.

Una entrevistaBrunning - HugenbergBerlín, Sri. -Segons noticies

d'origen autoritzat, el cancillersenyor Brunning rebrà densa elsenycr Hugenberg. - Fabra.

DUES DONES DETINGUDESPER COACCIONS

Ahir al vespre, a Sans, foren de-tingudes liarla Fructuosa i Coneja

Encarnació Vidal i Navarro, pervolee coaccionar unes obreres que

treballen a una fábrica de seda iltaPrat.

DE MADRID

Non avalot a la presóMadrid, 215. - Avui, a ia

preso Model, en el &parla-ment de presos polltics, es vem uc

sentir vena i crits seguitscops a les portes.

Hi acudiren diversos vigel cap del servei obri

porta del rechis Mufa Mft:/-11es, el qual es va dirigir al d::cap en forma agressiva t Cl vsinsultar.

Cons sigui que el cap l'ex-horlds a qué moderés el seuIlengualge, Miralles Ii donà unabufetada.

Assabentat el director de lapresó, maná que els germaniMiralles fcssin empresonats encella de castic.

Slan pus mesures per evi-tar que es reprodueixin els in-cidents.

atalunyaSARDANYOLA

Les festes del Gran Casino

Ami/ èxit creixent es va des-enrolllant el programa de- fes-tes organitzades per aquest-.Societat.

El golf miniatura, inarrgur.,'a principi de temporada, es vec,en extrem concorregut tcts e:sdies.

Els partits de hockey ambpalins, celehrats a la gran pis-ta haz/ resultat en extrentr assa n ts.

Per al vinent dissabte. dia 2a.es prepara un extraordinariprograma d'atraca:6ns, a eär-reo d'elements d'aquesta

i irla, i a jutjar pels preparatins,resultará un axit esplendent.

De les cianies properes sónatolles les families que hi(tiran. i tot fa erstirr' que eS-devindra un gran axil.

Per als dies 15, C. 7 i 8 de se-tenthre s'estlt preparant laFesta Major d e Sardinycla

Gran Castrin'.

Darr. horaA ELS NOIS ENTREMALIATS

Ahir al vespre fiaren assistits aldispensad de Sant Andreu JosepOrtiz i López, d'onze anys, i An-dreu Gómez i Sánchez, de dotze,als quals el s metges apreciaren alprimer una (celda a la cella dreta,de pronòstic greta i al segon com-mocita cerebral, de pronästic reser-vat.

Les esmentades lesions se les pro-duïren al carrer de La Sagrera, da-vant el carrer d'Estévanez, en dei-xar-se anar d'un camió en marxa,on slavien repenjat. Despees d'au-xiliats, el primer fou portat al seu

Estevanez, 39, i el segona l'Hospital de Sant Pau.

1

Contra la rutina

Escriu un colega:"L'Ajuntament de Vilanova

Geltrú, compost ele federals de totala vida, continua negligint l'U delcatalà ale anuncie del Butlletí Osecial de Barcelona tal com fan jeslozalitats on governa a les corpors,cions públiques un sentiment eats„lanista."

Dissortadament, eón encara mas.scs els Ajuntaments, ädlruc elegitscom a catalanistes, que cauen en ne-gligencies d'aquesta mena.

Els radicals manresans

Un grup d'eiernents de !a dissoltaFederació Republicana Social deManresa es reorganitza per crearuna entitat local adherida al partaradical del senyor Lerroux.

Diari suspès a ValènciaEl governador civil de Valencia

ha suertes indefiniaament la publica-cid del dan jaurní "El Tradicio-nal". A mes, ha imposat a l'Em-presa una multa de 500 pessetes.

LLOGUEM SECRETARIAPo p a entitat oat,alanlsta

Raó: 'Cuerna, 39, principal

• LA PUBLICITAe Dijous, 27 d'agost 'de 193t.

U T B o per Tilden, Richards i Hunter. Del'expedició firma també part el ju-gador txec lauzeluk.

Informació política

ELS PARTITS ATHLETIC DEBILBAO -BARCELONA

Corresponent als tramite regla-mentaras, el F. C. Barcelona es vadirigir oportunament a la FederacióCatalana de Futbol donant-li conei-xement d'haver concertat dos en-contres amb l'Athletie Club de Bil-bao per a jugar, a dos quartscinc de la tarda dels vinents dis-sabte i diumenge, amb motiu d'inau-gurar, el club campia de Catalunya,la seca temporada esportiva a Les,Corts.

En la seca resposta, la Federacióautoritza el Barcelona per a jugaraquests dos encontres autb els cam-pions d'Espanya i de Lliga en lesdates fixades.

El Futaol Club Barcelona ha re-bus de l'Athletic Club de Bilbao elsegüent telefenema: "Equip arribaradivendres nit. Desplacen/ Blasco,Csatellanos, Urquizu, Unce, Mu-guerza, Roberto, Lafuente, Irara-gorri, Sauto, Aguirrezalsala. Goroz-tiza, Ispizna. Morenita Larburu,27 mm/uno. Saluts, Atidetic."EL CLUB DEPORTIVO LO-

GROSSO A SABADELLEl Centre d'Esports de Sabadell

ha concertat un partit amb el ClubDeeartives Logrofio per a diutnengevinent. a la Creu Alta.

Amb aquest encontre el Sabadellcelebrará. la "Diada del Club" i en-ema la inauguració de la tempo-rada, pel qual motiu ha cercat unequip deis que &han destacat re-centnient, com ho prova el fet d'ha-ver-se classificat sots-campió deGuipúscoa i hacer batut en les Ilui-tes pel campiona d'Espanya equipsde la vàlua del Valladolid, CulturalLeonesa i Castelló.

Per a aquest partit, el setmanari'La Rambla" ha cedit galantmentun trofeu.

EI futbol amateur

R NEIG NOCES D'ARGENTDEL C. D. BONANOVA

El prappassat diumenge, dia 23,tingué loe un festival al camp delC. D. Bonanova per a fer Miura-ment d'una copa al guanyador del'esmentat torneig. que fou el Sar-ria F. C. (Orfeó Sarrianenc).

Aquest festival consisti en unpartit de futbol entre els segonsequips del C. D. Bonanova i el Sar-riä F. C.. El resultas fou d'un aquatre a favor d'aquest darrer.

Seauidament se celebré lanteres-caos partir entre l'equip guanyadordel torneig i una seleccia deis equipeque hi prengueren pare en el qual espogueren apreciar excellents juga-des Per part de tots dos equips.

El resulat fou de cinc a un favo-raltle al Sarriä F. C.

Llançà e; kik-ofi el president deltorneig, senyor J. M. Gibert, el qualfou obsequias pel Sarriä F. C. amban esplendid ramell.

Fou arbitrat el partit per l'entu-siasta i popular jugador sarrianenccensor Josep Soler (a) Sancho.

Equip que arrenglerä e' arria.:Ateri, Parre, Estrada, Anguera,sade s ús, Banche, Gironella, Brugue-ra, Mas, Aleman, Ferrer i Martí.

TENNIS¡MERA COCHET A BARCE-

LONA?Un colega, publica una entrevis-

ta celebrada arnb l'amic SánchezGarros, sempre tan entusiasta del'esport tennístic, i entre altres co-ses Ii fa dir:

-Hi ita algas e sdeveniment enpreparació? - li pregunta el repór-ter.

De rnoment hl ha dues coses in:-portante en perspectiva. L'anadaala:er als Campionats Internacio-nal; cie França i la vinguda del Ra-. Mg de París, amb Ceschet.

-Dones són dos projectes inte-ressants.

-Maier está en bona forma, i esprobable que faci un bol paper.

-Quant se celebraran aquestscampionats?

-Del 23 de setembre al 3 d'acre-bre. en les pistes del Racing, deParís.

-sI d'això de la vinguda de Co-ches?

-El Barcelona L. T. C. està japreocupant-se de la vinguda de Ve-quip del Racing, de París, pel mesde de s embre. Volem que aquest anyaquest acte conetitueixi un gran es-deveniment, i hem iniciet gestioneper veure d'aconseguir que figurinen l'equip Cochet i la senyoretaAramoff.

-Holt interessant.-Si ho aconseguim, el Barcelona

L. ' ' . C. reforcará el seu equip ambMlle. Ausreise, que és sacia hollo-rada del club. Amb ella Maier. Sin-dreu i la senyoreta Torres o Font-rodona, l'equip quedara molt be iene permeträ de presenciar una seriade partits interessantissims.ELS TENNISTES PROFESSIO-NALS VINDRAN A BARCE-

LONASembla que en les diferents ma-

nifestacions deportives que pensaorganitzar el conegut promotor JeffDickson en les noves installacionsdel Velbdrom divers de París fi-gur-n samba' torneigs de tennis en-tre jugadors professionals. A aquestefecte el mateix senyo.' Dielesonacaba d'anunciar la propera arribada• Europa d'un fort equip de profes-

Jis:gula nord-americans, capitaneijat

L'organitzador té la intenció(M'exhibir dits jugadors tumbé aLondres i a Barcelona.

Aquests jugadors actuarien enuna pasta que s'habilitaria a la placade brans de Les Arenes el día 8 denovernbre.

CICLISME

La gran reunió aquesta nital Velòdrom de Sans

CARRERES A L'AMERICANAPERSECUCIO-VELOCITAT

I ELIMINACIOL'excellent reuma', ciclista que tun-

dea nor avni a la nit al Veladram deSans, sera sens dulge, una de les mi-llõrs i mes completes que s'hauran feta Barcelona, tant per l'interès inne-gable del seu programa cem Per lachirla dels corredora que hi prendranpart.

A m'e dele se-greca-4e francoata-llene Minar-di, Monciero i Pugliesi.tase tres jOyes i o afavorits per lafiera de Ilurs victaries darnunt deisnsijlssrs ciclistes europeos, veurem tam-te sobre la popular pista sansenea, elsmes destacats vallare del ciclieme na-cional, disposats a librar una furtabatalla, que serä indecisa fins el final.

El proararna de la reunió es des-enrotllarà sota l'ordre i horari se-güent

A les ro: Primera serie de la car-rera de vel5citat entre J. C. Ferrer.Sans i Plans.

Segona serie entre Espanyal, Mon-clero i V. C. Ferrer.

A les so'o5: Carrera d'eliminació,eliminant-se un corredor cada ducevoltes. Mi prestaran part: Minardi,Camama. Farra. Benages, germansAlbinyana. Ferraréis. Capdevila, Za-mora. Rodríguez, Membrado, Rovira,Borräs i Michelín.

A les tcaae: Repesca de veleeitatentre e' , segons i tercers classificatsen les serias.

A les rn'22: Match de persecuci6 ameta partida, limitas a cinc quilame-tres (20 veiltes), entre Pegliesi (ven-cedor en persecució de Binda, campiódel man). i Claudi Senos,.

A les m'ase: Final de la carrera develocitat, entre els vencedors de lesseries a de la repesca.

A les /0'35: Carrera de 80metres n l'americana. amb sities d'es-prints. Les eeriee d'eeprints tindranlec cada dan euilametree, i cada se-rie es compesarä de tres e s prints quees disputaron en intervals d'un qui-lamesre. FAS esmeints puntuaran tres,dos i un punt. En aquesta carrera hiprendran per: els segiients eguins:

Minardi -Hondero, Pugliesi - Espe-masa J. C. Ferrer-Senen, Sans-V. C.Ferrer, Alhinyana germans, Campania-Benasses. Borräs-Plans, Ferrando -Ferró, alembrado- Ca salevila, Zamora-Revira i Reariguez-Pérez.

.Anuest últim sepias as un equip va-lencia eme s'inscrivi ahir. Formen, sensdilate. el trillen- equis, valencia i por-ten innornbrabies victòries asselidesen els velòdroms valencians. Es uneretip que segurament eeeä ben vistpele 'sestees afieronats sabretot, perI n naanbrosa colònia valenciana de

Com ia varem die aliE, hi han duceprimes de cent pes s etes cada tina, cec-cedides per 5i es has el record de lap i sta i una altra !ser l'elida vencedor,s i he é3 per yola, damunt tots elsequipa

Es despotxen entrarles i localitatsen els loes de co s tum. als preus po-*Idees de sempre. fent-fe Paceshuna-da beriacació del an nee cent a totsels sUcis de les entitats deportives.

La XIII Volta Ciclistaa Catalunya

VII Gran Premi CitroenAhir vestir-e salavien rebut les noves

inscripcions segiients:102 Joan Rey, de Perpiny3, primera

catersoria. V. C. Perpinnanais.ro3 Adolf Espinela tercera cate-

goria, de Manresa. P. C. Manresa.154 Nieefaro Llunia, de Manresa,

tercera categnria.top Vicents Paulo, de Val d'Use&

primera enterrada.tn6 Miguel Segarra. de Vall d'Uxer

principient.sea Tomas Curto, de 'Famosa, prin-

cipiant.ro8 jeli Perras, de Cornellä, pri-

mera catenaria.toa Gs spar Borra s , de Cernealii.

primera categoria."ro Refino Caro, de Barcelona,

prinripiant.mit ;heme Raimi, de Barcelona,

principiant.152 Joan Ribiloni. d'Algaida (Ma-

llorca), s evona categbria.113 Anteei Dernenee. de Bar-seto-

na. tercera categoría.114 Ferran Munne (Nandu), de

Barcelona, principiant.113 Etreeni Magdalena, de Barce-

lons. C. C. Provensalenc.ri6 Joan Oliver.tt7 Jnsep Puy, de Sette, primera

cm-asada.S'han oferit, per a cuidar del ser-

vid de crntrolatge. un gran nombred'entitats i altres elements. Ad va lanlita que va portar la deletracia que eldisssbte i dinmenge e la i ms varen re-carrer t en i -ete de areelona-Mont-blanc-Ripoll-Vic:

A Sant Feliu de Llobregat, PenvaVeterans 1 Arrancia Citroen , A Molinsde Rei: Secció ciclista del FomentMolins de Rei (en duce localitats s'in-

teressen porqué la darrera etapa esmodifiqui l'itinerari de la manera se-güent: Viladecans, Sant Baudili, SantVicents deis Horts, Molins de Rei,Sant Feliu). Martorell: Club ciclistaMartorell. Esparraguera: F. C. Es-parraguera. Igualada (per a decidir).Santa Colonia de Queralt: Club De-pbartiu Arenes i Ajuntament, que cos-iesen el control d'aprovissionament dela primera etapa. Rocafort de Que-ralt: F. C. Rocafort. Sarreal: CentreAutonomista Republica, Pla de Cabra:Socis del Sindicas Agrícols, senyors•Toan Ribi, Salvador Calaf i JoanRaisell. Terrena: Direcció confiada alsenyor Perella. del Bar Joventut. Cer-vera: J. Gurnä. Guissona: Ajunta-ment i Club Guissenense. Pons: JoanBlanch. Solsona: Ajuntament, que vaaceptar instalar el control de l'etapa.Berna: U. F. Bergadana i Centred'Esports de Berga. L'entusiasta afi-cionas Joan Bonet, de Berga, va do-nar compte als delegats que s'estava'6rstanitrant una gran suscripció. Vi-lada: Angel Soler, tnetge, Martorelli Pere Bartnmeu: Hi ha una altresuscripeie per una prima i un nremipe l primer neafit que :irrita a Ripola

javes Pino. Pares i Vila.Els Corrates de atornillaste i

estar/ realitzant un trehall admirableper a -evestie les arribados de gransolemeitat.

En la vinent edició ampliarem de-tall s.

LITALIA LFARCO GUERRAGUANYA EL CAMPIONATDEL MON AMATEUR DA-

MUNT CARRETERACopenhaguen, 26. - A les sis

del mali s'ha començat a donar lasortida als 19 corredora professio-nals participants en el campionat delupen damunt carretera.

Les sortides s'han donat per se-paras, amb intervals de des minute.En darrer Iloc h asortit el detentordel titol, Alfrea Linda.

Despees de les arribades s'ha es-tablert la segrient classificació:

s. Learce Guerra (Itàlia), en 4hoces, 53 minuts, 43 segons.

2. Ferrinald Le Drogo (Fran-cia), en 4 h. 55 m. 20 s.

3. Buchi (Suissa), en 4 h. 58 m.31 a.

N A T A.C10

FESTIVAL A LA PLATJADE BADALONA

Club Fernenf 1 d'EsportaEl diumenge vinent, dia 30, a les

onze del mate tindrà loe a Bada-lona un concurs naire de natació,arnb el següent ordre:

Primer: Carrera lliure per a neb-fites. Pudran prendre part en aques-ta prova les associades que haginassistit a les Ilieens de natacióclub, pera no es classificaran.

Desearle de trenta minuts.Segon: Carrera lliure so metres.Tercer: Repartiment de premis:

Si; medalles de categorice diferente,que es concediran a les primeres ne-dadores classificades en cada car-rera.

Condicions:a) No serà cálala la carrera de

la corredora que no slagi inscritamb anterioritat.

1s) La inscripció es gratuita.c) Per a inscriure's cal dirigir-se

a la Comissió d'Esports, de paraulao per escrit, abans de les nou delvespre del dia 29 d'agost.

d) Poden prendre part en aquestconcurs toses les sacies del club.

e) No serè admesa la inscripciade la que no estigui al corrent enel pagatnent de les seises quotes.

f) Es indispensable portar elvestit reglamentara del club per aInder prendre part al concurs.

B O X A

VARIALa U. B. A. deis Estats lanits aca-

ba de comunicar a la I. B. U. euro-pea gee per a prendre part en el tor-neig de vint leoxadors que per a co-brir la vacant de entupió del mandeis pesos majá han estat seleccio-nats els boisadors europeus MarcelThia francas, i Lora Harvey, ans

Criare segurament l'atendí, que elcampió d'Europa de la categaria es.mentada, l'austriac Strinbach, no fi-guri entre els escollits.

MOTOR ISME

DEL CROSSsCOsINTRYCICLISTA-MOTORISTA

DEL COLL

Copa Ajuntament i Copa Generalitat

Cantinuen ami) intensitat els ea-trenements deis corredors motoris-tes i eiclistes que participaran a lacarrera motorista i ciclista de cross-

DIES 29 I 30, A DOSQUARTS DE CINC

INAUGURACIO DELA TErA PORADA

ATHLETIC CLUBDE BILBAO

cumple de LlIgia I d'Espanya

F. C. BARCELONACampl6 de Catalumia

Les Corta, Entrada: 2 ptas.

Abans i a la mitja part del se-gon partit se celebraran ir/mor-

tants provee atlètiques.

country que es correré el vinent diu-menge a la barriada del Coll (Val-carca), amb importants premia atoe-gats per l'Ajuntament i la Genera-litat de Catalunya.

La carrera serä emocionant pelcircuit que té, que volta la 1MM-tanya del Coll i el Santuari delCarmel, Els prem i s seran lliuratsper les personalitats donante en finirla carrera, a la qual assistirà l'al-calde de Barcelona, senyor Aigua-der, 1 probablement el president dela Generalitat de Catalunya, carparticiparan a la carrera motoristesdeis Escamots d'Estat Catalä.

La inscripció segueix augmentanthi figura algun elernent de vàlua,

corredors ciclistes de totes les ca-tegorics i motoristes de primer ren-gle.

Les inscripcions es reben als se-giients llocs:

Casal Catalä Republica del Coll,Coll del Portell, 4; Ricard Pomar,Rambla de Catalunya, ato, rellotge-ria; Eusebi Escardiaul, Unió, 4, oh-jectes de billar; jame Dalmau,pastisseria, plaça de Lesseps: Col-lectivitat Social Ornan:suda d'EstatCatalä, Perla, 8. Gräda, i Club Ci-clista de Gracia, Providencia, 29,Gräci ,

A VI A CI0

II CONCURS D'AVIACIO DECARDEDEU

S'estan acabant els detalle d'orga-nització del II Collares d'aviacia, quetindré lloc en aquella vila diumengevinent, a dos quarts de guatee.

concorreran a la dita festa l'AeroClub de Catalunya, l'Aeronautica Na-val, l'Aeradrom Canudes, AeronàuticClub, "Falziots", de Palestra, i AeraClub Barcelona.

Han promes la seca assistència elpresident de la Generalitat, En Frase-cele Maca, el comandant general dela <marta Regirla el governador civili el cap superior de Policía.

A mes, s'ha invitas els diputatt aCorts, de la Generalitat i la premsa.

ATLETISME

DESPRES DE LES PROVES DEPRE-SELECCIO PER AL FES-

TIVAL BARCELONA-REUS,QUE NO SE CELEBRA

Es una veritable lástima que e:pi ojecte d'aquest intereseantval hagi finalment quedar redint a

projecte mas. Aixi se'ns digueardt passada. Segons noticies rebu-des de Reus, diferencies sorgidesre:re els clemente deis clubs localsEcus Atletic C l ub, Club NatacióRets Pioms Reus Esportiu, hanimpassibilitat la realitzacia d'aguestfestival, que estava destina; a cona-titule dure joraaces de veritaale es-port. i realitzar ensems una Inflatuca de propaganda entre el nostrejovent, sortosament cada dia mésaficionat al nostre espora I si, ambrntres a la nostra ciutat, és de plà-nyer aquesta suspensió, 110 és moltmes pel que fa referncia a Reus,ciugst que, er. la Miestiö atletica, notrota manera de donar una impres-ió d'unanimitat de parers i d'es-

fcreos. Sense cap meza de dubtes,la diversitat és molt interessant iiins necessària, pera nosa tres, sen-se volee esbrinar quin d'aquellsclubs ha posat les dificultats quehan ocasionat la suspensa:, d'un fes-tival que hauria estas l'inici d'unaprofitosa tasca, ens en dolem, pre-cisament, per l'aspecte altamentsimpàtic 1 profitós del projecte, ipreguem als directius i atletes deistres clubs reusencs que facin l'es-forq necessari, cedint una mica cadaun, per tal de no privar d'un fes-tival aissi e; nostre miserrim pro-grama d'organitzacions.

ccc

El nostre comentad d'avui ha decontenear pels tos metres, prova enla qual seas presenta, davant la ge-neral estupefacció, el doble campióde l'any anterior, Arévalo, iluint elscolon blau-grana. Lluita amb Ar-mando, Vives i aliralles. El primerfou qui trié; l'obliga durant tot elrecorregut; no arribà mai a posar-lo veritablement en perill, peraaconsep,ui constituir-se en la secamitra fins a la mateixa arribada.Vives, un deis joves badalonins demes ciar esdevenidor, arriba moltprop deis dos primera. Confirmaacusant les caracterísitques de sem-pre, excessiva potencia i manca d'e-lasticitat. Arribà molt be.

Els companys González i Font nointentaren ni un moment lluitar en(-13 Son metres; taxi s'explica eltemps assolit. Arrlba en tercer llocPuig, del E. C. Badalona, unel qual fins ara sols bisela fet loas, i5eaSe necessitat que cap supertecnic l'hagi descobert, ja va acon-seguir donar una bella impressiabeea disposició ,,er al mig fons.Diumengc es comporta molt be, ino és aventurat esperar que el cu-ren' molt acial classificar . se entreels primen, car d'entusiasme i cons-tancia no n'Id manquen. Supera moltnetarnent Garcia, i és aquest un de-tall n'oh interessant.

Els 4o51 metres solo tingueren dosparticipants. Fou cosa 1.:.gica, carRoca es reservava per Bis Telleus,

El Ileidatä Roca vence en els3.050 ami) relativa facilitas. Mir fon.ni una bona carrera, presentant-liIluita en molts moments; finahnent,perö, no tingue mes relucí que de-clarar-se vengut davant la major du-resa de Roca.

Boloix i Clemente, coin sempre,molt entusiastes. Pairet, claramentfora de form' i Iluitä amb braó, pe-rb no pogué fer mis del, que

S'imposa una gran temporada de ra-péis, amic Pairet.

Carbonell i Etter es trobaren 'solaen els salts d laleäria; no aconsegui-ren grans coses, qui sap si degut amanca d'entrenament i excessivapresta a fer un salt darrera l'altre.

En el pes, Cugueró assoli el pri-mer lloc amb una marca mitjana.Sempre hem confiat de veure'l arri-bar entre els millors; una mica mésd'energia, i hi fóra tot seguit.

En la manca, Vilaplana i Arfa eslimaren a un gran colze a colze du-rant tota la prova. Sobre la matei-xa arribada, el badaloní es trobä su-perat pel defender blau-grana.

Els relleus foren una de les mi-llors provee de la tarda. Si no per laIluita sostinguda entre el sdos equipeclassificats en primer loe, ho foupel braó extraordinari que uns i al-tres hi posaren, i es veié claramentque un i altre en els dos aspectesd'equip de selecció i equip de clubaeonseguirien marques espléndidesamb les guata es millonaria l'histo-rial dels nostres records. Al ga founetament assolit i en felicitar-los atot sla fem extensiva al Comise deBarcelona, el qual amb la seva en-tusiasta actuació dona loe a tal be-lla jornada.

MOLOCK'S

L'ANADA DEL F. C. BADALO-NA A BEZIERS

Desitjosa lo Secci ódlAtletistnedel F. C. Badalona de facilitar l l a-nada de diversos dels seus jOYelatietcs a Béziers, esti gestionant,d'acord sernpre amb els benfactorsd'aquesta segona sortida a França,poder fer el viatge en u nautómni-bus. Aquesta idea, posada ja enpráctica quan el festival a 'Albi, esdigna de tota lloança, i seguramentcontribuirà a augmentar els conei-xements d'aquests ¡oyes atletes.

La sortida tindrà lloc dissabte amigdia per arribar la mateara nit aDéziers, on &ele prepara una granrebuda

MATCH JUPITER-MOLLETEl diumenge passat tingué lloc al

camp d'atletisme del C. D. Júpiterun match entre el S. C. 'Moles il'equip propietari del terreny. Re-sulta rnolt interessant per la igual-tat de la Es:Re en toles les provee.

Aquest festival fou presenciat perIon nombre d'aficionats a aquest es-pora L'atleta que tingué mes botiaactuació fou sens debte Serra, delJúpiter, que obtingué bones mar-ques en So metres i aleada i un bonsegon lloc en longitud. El segui enmerits Sellares, del mateix chas, enun excellent salt de longitud i unregular temps en So metres. Carol,del Mollet, també tingué una bonaactuació en ela llançaments. Col,del Júpiter, efectuà un bon Ilanea-ment de pes. A continuació donen'el; resultats técnica de les proveo.

So metres:1. Serra (Júpiter), 9 s. 3-5.2. Sellares (idern).3. Falguera (Mollet).Llargeria:1. Sellares (Júpiter), 5'77.2. Serra (ídem), 550.3. Carrere3 (Mollet), 5'39.Javelot:s. Sane I (Mollet), 33'17.2. Sane II (ídem), 32.84.3. Vila (Júpiter), 32.4.3.000 metres1. Falguera (Mollet), g era 53 s.2. Andreu (Júpiter).3. Ibátlez (Júpiter).Pes:1. Coll (Júpiter), 9'35.2. Carol (Mellet), 907.3. Carreres (Mollet).Disc:1. Carol (Ifollet), 28.05.2. 'Vila (Júpiter). 2790.3. Coll (idetn),Aleáriata. Serra (Júpiter), 1.51.z. Carreres 148.e. Sellares (Jú piter), 5'4 5.Puntuació fi nal:1. C. D. Júpiter, 24 punte.2 S. C. Mollet, 18 punts.

Amb la República es mora-litza l'ambient esportiu

I S'ACABEN LES SUBVEN-CIONS "OLIMPIQUES"

Sense haver d'afegir-hi cap menade ectneatari permie la noticia seráben rebuda i acollida per tole els ele-ments sans de l'esport, retallem deldiari Ahora:

"El Comité Olímpico Fanal:Sol hadirigido a la Federación Española deBoxeo tina carta, en la que justifica sudenegación de ay uda para la prepara-ción de los b6xcadores amateurs, coaeste párrafo:

"La cantidad que reclaman -dice elComité Olímpico Espanol-ha pasadoa engrosar el presupuesto conjunto dep separacian para la actual Olimpiada,si bien debe hacer constar el Cornitegire los craditos solicitadas encelen altriple de la modesta suma dispónible,con lo cual resulta imposible llevar acabo, siquiera med i anamente, una mo-desta y ordenada preparación. Porotra parte, se hico palito de un mo-rir, eficiesn, que el ministro de Instruc-caín Palea había se s pendidii todas lassubvencionee que figuraban en el pre-sulmestn para preparación olimpica deIns diversos departes. nrejezgando lainseauridad de que el Estado concedael nece s ario apnyn para que un equi-pa, reas ma menes incompleta, puedaparticipar en Pis Juegos de Los An-cele'. Con los antecedentes citados, el(-omite se sir', obligado a suspenderla conceeian de créditos destinadaS ala preparacian olímpica hasta que deun modo efectivo pueda quedar asegu-

PARTIT CATALA-NISTA REPUBLICA

Agrupaci6 d'Acció Ca-talana de Sant Cugat

del Vallès

Per a demä, divendres, a les deude la nit, aquesta entitat té anuncia-da al seu estatge social una confe-rencia a carne del batallador advo-cat J. Tomás i Piera, la qual versarásobre el tema "Autonomisine i fede-ralisme".- Per a les vinents festes de la

Fira hom anuncia la publicacia delprimer número d'un periòdic quesota el tftol de "Garba" será el por-tantveu d'aquesta agrupació.

Donada la välua dele elementsque integren el cos de redacciócollaboració, hom augura un granexit per al novell per:6(1k santcu-gatenc.

La premsa comarcal

Ha estat nomenat director del pe-rietelic vilafranqui "Penedès repabli-ca", l'ex-alcaide Joan Fustes i Gál-vez.

A la mateixa localitat ha comen-gat a publicar-se el setmanari"Abril".- Aviat començarà a publicar-se

a Tàrrega un nou sctmanari titu-lat "Tasca", de tendencies sindica-listes.- Ha presentat la dimissió del

len cárrec el director del diari turra-goní "Tarragona Federal", se-nyor Emili Galés.

L'òrgan regionalista,contra les mesures

adoptades a Bascbnia

Reproduim d'un article sense sig-nar que "La Ven" inscriu a doblecolumna:

"Declarem la riostra disconformi-tat arnb les disposicions governati-ves de sapressió de determinats pe-riòdics de Navarra i de les Provin-cies Bascongades.

Com varem dir el primer die, queene arribé la noticia, si han delin-quit cal que s'instrueixi el procedi-ment legal que correspongui. Perano podem admetre el precedent queen plena República la llibertat de laprosista sigui o no respectada se-gons les idees politiquee i religiosesque cada diari sostingui."

El col-lego regional:eta acabadient:

''Per la nostra part. no coleosque si un dia, en l'esdevenidor, estracta amb parcialitat una pubSica-ció catalanista, quan vulguem pro-testar-ne serle pugui acusar de nopreocupan-nos de la hei sind quan estracta dels nostres."

Les eleccions munici-pals de Taradell

Sembla que seran intentarles no-ves protestes contra les elecciomunicipals efectuades diumenge aTaradeil.

L'Esquerra Republicana retira elsseas candidats poc abans de relee-cita.

Un alcalde del temps dela primada

Llegim en un conega:"Tarragona, 24. - En el pueblo

de Masdenverge, ayer, domingo, elalcalde, enarbolando una bandera dela monarqu i a borbónica, según pa-rece, salió por las calles del pueblo,seguido de una banda de músicaque ejecutaba la ex snarcha real.

Aunque créese que el citado alcal-de tiene perturbadas las facultadesmentales, nos ha tnaniiertado el go-bernador civil que ha dispuesto seabra una rápida información paradepurar los hechos y obrar en con-secuencia. Por de pronto, se ha or-denado también la detencian del re-ferido alcalde.

Por otro lado se cree que lo ocu-rrido pueda obedecer a un plan delevantamiento católico ruonärquico,mes o menos fantástico, originariode las regiones del Norte."

rada dicha participación, midiendo, siesto se lograra, destinar cualquier re-manente a otras atencibl nes también in-dispensables para la mejor presenta-cien y eficacia de la labor de nues-tros equipos."

Club Femenf 1 d'Esportsde Barcelona

Aenb ocasió d'apropar-se la cele-hració del III Aniversari del Club,s'avisa a les "Daines" i a totes lessenyoretes inscrites a RitnCs i quedesitgin participar-hi, que han que-das intensificats els entrenarnents illicons tal com segueixen.

Rítmica: Dijous, de dos quarts devuit a dos quarts de nou del metí, ide dos quarts de vuit a dos guatasde nou del vespre.

"Daines" Rítmica: Dijous, de sisa set de la tarda.

Gimnäs: Dimarts, de as a set dela tarda, i diumenges, de des a orzedel mata al camp.

Basquet i Morse: Diumenges,d'onze a dotze del mati, al camp.

EJ.,»

Noticiari

El Blec Obrer i Caniperel es peo.poso celebrar els següents actes paliesa la comarca de Manresa-Berga:

Dissabte, dia 29. a les deu de la nit:Berge. - Conferencia de Joaquim

Maurin sobre: "L'Estatut de Catalu-aya",

Balsareny. - Conenfercia de JordiArquee, sobre: "El B. O. C. davantels rnements azinals".

Celaf. - Conferencia de Meter C o-lomer, Abre: "El problema agrari a

Catalunya".Gironella. - Conferencia d'Hilari

Ariandis, sobre: "El sindicalisme iBars aspectes".

Pobla de Lillet. - Conferencia deJaume prohle-ma religiös a Rtissia".

Diumenge, dia 30, a les deu delmetí:

Atntristrol. - Conferencia de Ja-guau Maurin, amb el tema de Sesga.

- Conferencia ele asszelaArquee, arnb el tema de Balsereny.

San,' 1,7L,Ics de C.-stdiet. - Con-• feréncia ele Víctor Celonser, arnb el

tema de Calar'.- Conferencia d'Hilad Ar-

landis, amb el tema de Gironella.El Bloc Obrer i Camperol cleuti

aquesta serie de conferencies, ambgran míting comunista a alanresa, eldiumenge, dia 3o, a les 4 de la tar-da, a l'enyetas prop del Grup Escolar.

Hi prendran part e:5 següents ora-dors:

Jordi Arquee, Hilad Arlandis.'Ire Casajuara, Víctor Cal emer. Jan-me afiravitlles i Joac:uim Maurin.

-La Junta Municipal del partit ra-eicaS-seicialista a Barcelona, ha que-dat constituida en la segiient forma:

President, Remen Casals. capita dela Marina mercant; vice-presidents,Segimon Pérez Verde, advocat,Francese Bastos, enginyer: tresorer,Victoria Masco, cemerciant; ~pu-dor, Pele, Ayete, funcionad: secreta-ri general, Joan Solanilles, f unciona-ri; secretari d'actes, Elai Candeles,f !Indas:ad ; vocals: Ricard L lano,obrer; M. Garcia Sepúlveda. ferrada-ri; Manuel Feijii, periodista; LluisFriera, funcionara

-Amb el fi de constituir la ',Jeéventut d'Esruerra Estas Català" en ddistricte VI. són convocats ele eh-patitzants d'aquest ideari a la reunióeue tinara iloc dettä, dia 26. a lesdeu de la nit. al local del "Casa: d'E s

-guerra Republicana" del districte VI,correr d'Aribau, nr, baixos.

-La Lliga Regionalista del Gui-nardd ha canstituit definitivament lasera Junta directiva de la manera se-gñent, ea l'assemblea celebrada el dia9 de! carrent:

President, Joaeuim Ressell i Folch;vice-presirent primer, Jaume Nada!:vice-president segon, Josep Urnbert;secretara Alfred Barbeta; subsecre-tara Unís Shelly; tresorer, EstevePlanes; comptador, Jos ep Botet; vo-ceas, Joan s afarignt, Ramon Dardé iJoan À. Alcoba de la Vega.

-Avui, dijous. a dos ouarts de dende la nit, dinarà tina canferencia so-bre "Socialisme fonamental", al lo-cal de la Unid Socialista de Cirona,el pre s ident de la secció d'aquella ciu-tat, Manuel Roset.

-Es prega a tots ele voluntaris ca-talans de la Gran Guerra que tingranl'amabilitat de passar qualseved dia.de riel: a dos ouarts d'una del mati. ide dos calarte de tres a dos s' yacs denou de la tarda, pel domicili del se-

nyor alágius Capalleres, carrer Com-tal, 4, entresel, segrma. delegas de laFederació, per assahentar-los d'un as-sumpte d'interes.-Pu el ralace Hotel, de 1-leida. el

Callegi de Metges ha ofert un separ

i Epifani Belli Cestita per haverdelta Arnd, Humbert Torres Barbera

tuenta per Lleida.tat elegits diputats a Corts Constl.

d'hm'enalle ale doctore Josep Esta-

s re-dS'Ehsaquee°r7at itCuiatt aal arAsal.f

tRai Llopis.gil Joan Aleu, ¡lid de secretari,

Pel càrrec de president ha estas ele-

a un Cen-

ELS ESPORTS

0.1.1440444114~0.0+114444444444444-14+++44+CAPITOL:

5 tarda I 40 nIt: "Ingenuolad peligroi-a" , 1.,,,Alean. • 'Orle I01'I alas del hampa", 3/ilion -Oh(Eras).

CATALUNYA:5 tarda / 10 no. Programa II. G. AL "N•jrug deduendes", Stan Laurel I 011ser Ilardy luaviada ,•,, 1espanyo/i. "Tentackin", Greta Garbo.

GRAN TEATRE COMTAL CINFMA IRIS-PARE

Seseo continua: -En plato a la americana". Charles Earreil 1 e IGaynor. 'El precio de un beso", Josep Ntöjlea :parlada en esp./yo!"

MONUMENTAL CINEMA:

Sessió continua. "Sangre en las 41a,". Illehard harlholine??. -El ;e.neral Crack", bilis Barrymore. sonciari. CGmlea

ROYAL - BOHEMIA . DIANA:Grans represes a preus popular?. “Terribles foragidos" («Lírica), •"Mujer guarda tu corazim". Paullne FrederIck:, Lew Cody "t pre"'ode la gloria", Edmund Leise, Dolors del 1110 1 Victor MaeLaglen.

PATHE PALACE 1 EXCELSIOR:1555515 continua. r• La puerta cerrada - . ni, ladomada". Mary Plcktord u Douglas ralrbanas. Nottelari 1 cinta troikade 8 a O.

"%JAll_

LA PUBLICITAT, Dijous, 27 d'agost de 153/.

ESPECTAC LES

1

.LA T.S.F.Emissions Nacionals

Programes per a aval

• RADIO ASSOCIACIO EAJ- 15(251 m.)

! 11'15: Música selecta.1300: Tancament de l'estació.16'oo: Música selecta.17.30: Tancament de Testació.ao'oo: Música selecta.2200: Tancament de l'estació.

,UNION RADIO BARCELONAEAJ (349 111.)

'La Palabra", diari parlat de Eis-dio Barcelona.

7'30 a 8: Primera edició.8 a 830: Segona edició./1 .00: Campanades horäries dc la

Catedral. Nota. del Servei Meteoro-lògic de Catalunya. Estat del temesa Europa i a Espanya. Previsió deltemps a Catalunya, a la mar i a!es rutes aeries. Nota meteorológi-ca radiotelegráfica per a les liniesaeries.

/3'00: Ernissi6 de sobretaula. Tan-eament del Borsí del mati. El Sex-tet Radio, alternant amb discos se-lectes: "Al Congo!", pasdoble (Qui-raga); "La Paica", xotis (R. Vi-

ves); "Nocturn" de "Cocorico - (L.Cante); "Agua, azucarillos y aguar-diente", selecció (F. Chueca).

14.00: Informació teatral."Vaya por Faraón" (T. Fernán-

dez).Secció cinematográfica.

"Serenata cspanyola" (Glazou--now); " Berceuse - Reverie " (G.Sgambati).

14. 30: Revista cinematográfica pe'.nostre crític J. Cuesta Ridaura.

"Tristan i Isolda", selecció (R.Wagner); "El tei dele verns" (F.Schubert); "Algeciras", marxa (P.'alls).rs'oo: Sessió radiobenefica.Organitzada exclusivament en ob-

seguí de les institucions benèfiques,asils, hospitals i cases penitenciàriesd'Espanya, amb discos escollits.

16'oo: Tancament de l'estació.17.30: Obertura de l'estació."El desfile", pasdoble (De Les-

nao), Trio Iberia; "Le beso la ma-no, señora", xarleston .Envin). or-questra Jade Hylton; "Rey es éphé-mires" (M. Frossar); "Corazón he -nido", tango (L. Carreres), Trio Ibe-ria; "La campana" (Costa i Nietode Molina), per Raquel Mellen; "Asouhait", ene step (S. Dotres Fors),Trio Iberia,

18 .00: Cotitzacions de mercade-Tics.

Sessió infantil18'o: Acudits, contes, endevina-

Bes, poesies, etc.Continuació de la interessant i po-

pular novella "Aventuras de Robin-son Crusee", de Daniel de Poi.

Collegi de noi. ''Pels voltantsBarcelona", original de Toresky.

Tots els treballs secan llegits peldit senyor locutor.

1830: El Trio Iberia interpreta-rá: "Evocación" (A. Serrano); "No,yo, Nanette", Sielecció (y. 'Ven-mans); "Amoroso" (V. Douliez);"Rosas de Granada", paedoble (To-;lo.

se'oo: Tancament de l'estació.2100: Obertura de l'estació.Campanades horàries de la Cate-

'ral. Nota del Servei 1deteoroliagicde Catalunya. Estas del temps aEuropa i a Espanya. Previsió e,:temps a Catalunya, a la mar i ales rutes series.

Cotitzacions de mercaderies, va -¿ora i monedes.

Sardanes21'05: Concert a arree de la co-

Va Barcelona Albert Martí. "Lapresumida" (J. Llorenç Llaveria);

••`Cor amunt" (L. Arredo); "Nit es-trellada" (L. Maria Mille0; "Amo-3osa" (F, Fornells); "Margaridoiacapriciosa" (F. Pujol); "Pluja me-nuda" (J. Maria Soler).

2200: Noticies de Premsa.notes oficial, de l'Emissora.

Radioteatre d'EAJ-z2205: Selecció de la comedia rn

tres actes, de J. P. Moliere, versiacatalana de J. Roca Copull, titu-lada

"L'Avar"Repartiment:

Elisa: Rosa Cotó.Mariagna: Trinitat Guitart.Frosina: Carme Oliva.Cläudia: Josefa Prats.

'Harpagon: Antoni Muntal"Anselm: Artur Boxeos.Cleant: Joan Cristófol.'Valen: Victor Blanes,Mestre Simon: Pere Aleix.

.Mestre Jaume: Joan C. Quer.'Aleix: Artur Balot.Ramon: Juli Font ,Pere: Pere Martí.Un comissari: N. Duch.Direcció: Adriä Gua!24'00: Tancament de l'estació.

Emissions estrangeres• •

mes interessants

PRANÇA. — Ridio París, 1.724':ntetres. — 20: Radioconcert.Informacions, resultats csportius,.previsions meteorològiques. 2040:.Crònica de Dominica Bonnaud.28 '45: Música de discos. 2115: No-ticies de premsa , informacions i horaeacta. 21'30: Música de discos.,zorre Ziffet, 1.44511 m. — 20'20:

Previsions meteorològiques.Radioconcert.

Alger, 353 m — Movimentsdels ports. 2015: Ernissia de tele-fotografia. 2020: Previsions meteo-rològiques. Concert oriental.2045: Quart d'hora dels iniants. 21:Darreres informacions i hora exac-ta. 21 .051 Concert instrumental i vo-cal variat. 22: Conferència domes-tica, 2220: Tangos. 22.30: Dobleconcert en "la" menor, de Brahms.23: Cançons. 23'30: Ballables,

Bordeus-Lalayette, 304 m.-2o'15:Darreres informacions. 2030: Radio-tcatre.

Estrasburg, 345'2 ILL-20'30: Con-cert instrumental.

Tolosa, 385 m. — 20: Fragmentsd'Operes còmiques. 2330: Quart But-Ileti d'informacions. Orques-tra. 2315: Cisque Butlleti d'infor-macions; el periòdic sense paper del'Africa del Nord. 2330: Cançons.24: Butlleti meteorológica

ALEMANYA. — Langenberg,472'4 en. — 2015:. La llisendaSanta Elisabeth (Fr. I.ist). 2213:Informacions diverses i fine a les24, ballables.

Estutgard, 360 rn. — 2145: Con-cert retranstnes des de Francfort.2225: Informacions diverses. 2245:Continuació del concert.

AUSTRIA. — Viena, 517 m. —2025: Obres de Krempl. 2o'55: Con-cert instrumental i VOCUI. 21 . 55: In-

formacions diverses. Concertde jazz.

BELGICA.— Brusselles, 5o8' 5 m.20: Coticen. 22: Periòdic parlar.

ANGLATERRA. — Nacional,m. i 301 .5 M. — 19 43 Coti-

cen militar. 21 'l'he fun factory,espectacle gai. 2140: Noticies. 2215;j. Payne i la seva orquestra. 23.30:Ballables.

HONGRIA. — Budapest, 5505 m.20 • 15: Aires hongaresos populi:es.cantats per More. Bodan i M. Cse-lenyi i l'orquestra tzigana. 2120:Concert.

ITALIA. — Milà-Torí-Gènova,sooS m., 256'1 m. i 3128 in. —23'4s: "Resurrection", ópera ( :U-fano).

Rozna-Nipols, 441'2 m. i 331'4 m.2010: Discos. 21: Concert.

YLDAÆ RELIGIOSA.

ßants d'avui: Sant Josep deCalasanz, fundador; Ruf, bisbei mártir. i Cesan, bisbe. SantaMargarida, vídua.

Santo tic densa: Sants Agustl,bisbe, doctos' i fundador; Pelai,111BI r lil i, i Alexandre i Vivían,bisbes.

Quaranta llores. — Es-glésia de Santa Clara.

Botes d'exposició: De les sisdel mati a dos quarts de vuitdel vespre.

Denla: A la mateixa esglésiai a les mateixes hores.

Comunió Reparadora. —Avui:Esglesitt de Santa Maria de Je-sús de Gràcia,

Densa: EsgUsia parroquialde la Concepcid.

Cort de Maria. — Avui: Nos-I ra Duna de Montserrat, a SantaMaria de Mar.

Densá: Nostra Dona de lesMis., ericOrdieso de 15Alegria, ala Catedral.

Adoraciú nocturna. — Avui:'forn del Santissim CorpusChristi.

Vetlles en sufragi de les ani-mes del Purgatori. — Avui:Ton, de Nostra Dona de Mont-serrat.

Denla: Torn de la Coronad'Espines.

NOMENAMENTH a . estat nomenat oje e-con-

siliari del Centre 'Moral Instruc-tiu de i racia i director de laCon grega ei ti Mtt liana el reve-rend doctor Joan Tusquelt., 'far-rato, pi-oyere.

PER A ASSISTIR A UNCONGRES

Ha Inarxat cap a Lovaina el1 everet ql doctor Milis Oms Gi-nesta, per lal d'assistir al Cul:-gres de Missionologia que secelebrara en aquella cinta( fi:t-rata 1;1 primera quitizena delmes vinent.

Soldats de Lleida quevan a apaivagar elsànims a la Vall d'Aran

Clet companyia del regiment25 d'ira:inferid, de guurniciúLleida, Ita marxat cap a Bobos!,i

Seiabla que aquesta tropa teper misoid calmar els änimsuna mica alar-mata a la Valld'.Arali, (lavan'. la temença quees Mari!' a excessos els Ireba-lladoee ocuputs en el túnel ambla frontera francesa, i que hmdiu excitals per alguns ele-mente ccmunistes de la veinonació.

Es dolo que tenien planejadala incaulació d'una fábrica, ien vista de l'estat d'alarma, esva decidir trametre-bi unacompanyia de soldata.

InformacióIMPORTANTS ACORDS PRE.SOS PEL PATRONAT ESCOLAR

En les reunions celebrades darrera-me:a per aquest organismo sota lapresidencia del tinent d'alcalde senyorPere Comes, s'han pres diversos acordsrelacionats amb l'organització de l'en-senyança primaria a la ciutat de Bar-celona.

S'acordà convocar concurs per pro-reir les trenta places de mestrcs desecció deis nous Grups Escolars deBarcelona, creades amb destinacióaquesta ciutat per decret del ministerid'Instrucció pública aparegut a la"Gaeta" de Madrid del dia 36 de ju-lio! passat

A aquest concurs es consideraranpresentats els mestres i mestresscsnacionals que prengueren part en elconvöcat pel Patronat Escolar en se-tembre de l'any passa. Així mateixpodran presentar-se els mestres imestresses nacionals que integrenl'escalafä del Magisteri primari, in-gressats per oposició. D'aquí a pocsdies es donaran a la premisa les bascaque han de regular aquest concurs.

El Patronat també s'oeupá de l'es-tabliment de les dues-centes escalespritnáries creades per decret ilel mi-nisteri d'Instrucció pública del dia 19de juliol duren

S'acordi establir especialmcnt aquestes naves escales primaries en aquelsbarrio dc Barcelona de gran densitatde població i als que actuaiment estámenys atesa l'ensenyança pública. Alssuburbio s'instalaran els pavellons defusta que figuraren a la secció deBeneficencia i que han estas cedits al'ajuntament ami, l'exclusiu objecte dadestinar-los a escotes primáries,

En aquestes reunions es dona co-merle a l'estudi necessari per propo-sar a l'Ajuntament si considera cornnient fer extensiva a tas els Inestresnacionals de Barcelona la gratificacióque es coneedeix actualment als Gripsescolars per al cas d'obligarrios a es-tablir en hiero respectives escales lesnormes i mètodes d'ensenyança que teacordats el Patronat Escolar per ales seves institucions d'ensenyança arnbl'Objccte d'unificar en el que siguipossible tota Torganització escolar deBarcelona, fent factible que sigui completamcnt gratuita la concurrencia al'Escota primaria deis nensnycnts a famílies de condició humil.

Tarribl s'aeordit solicitar del mi-nisteri d'Instrucció pública que elsmcstres nacionals que exerceixen aBarcelona, a paiposta del PatronatEscolar tinguin la mateixa amplitudde chiets legais en llur carrera que elsque han estas nomenats en virtut delque es disposa en la legislació esco-lar vigent.

A aquestes reunions assisti l'alcal-de accidental i president de la Colnis-se; d'Hisenda, senyor Joan Casano-vas, que manifestis el Feu dccidit pro-pasa d'aMdar amb tot interes l'ob:ade Cultura de l'Ajuntament de !bree-:ana, per estimar que aquesta era elprincipal fonatnent per convertir elnostre poble en tina democracia capa-citada, i que era tueca urgent Torga-nitzar, d'acord amb les normes de lamoderna pr,:higogia, l'ensenriaxa pri-maria de Barcelona.

El tinent d'alcalde president de laCOM/5516 de Cultura, 1"..is Pero Comes,agrai en nIiin de tot el Patronat aques-tes paraules del senyor Casanoves,tot afirmant que sense aquesta colla-boració lleial i entusiástica de la Co-missió Municipal d'Hisenda no 112

na estat possible iniciar la compleaaobra d'ensenyança primária que had'escometre aquest primer Ajunta-ment de la República.

RECEPCIO A L'AJUNTAMENTDELS ALUIINES DELS CURSOSD'ESTIU PER A ESTRANGERSI ELS DE L'ESCOLA D'ESTIU

PER A .MESTRES

El president de la Çontissió de Cid! u-ra, senyar Pere Comes, entre allrcs,

prOitunc:d It,, discursAbans d'alije al vespre va tenir lloe

a l'Ajuntanient la recepció deis al:mi-nes que Ici assistit als cursos d'i..s-tiu per a estrangers sitie han funcio-nal a la nuelra Universitat i els de-dicats a ptrtei:cionament de inestresde primera ensenyança organitzats perla Generalitat de Catalunya. A aquestacte hti assistiren el president de laCamissió de Cultura, senyor PareComes; els regidora senyors Javer,Duran i C,uárdia, Pellicena,Pla, Unisó, Brasó, Ermengol de Lla-no, 011er; el doctor Amorós, catedrä-tic de la. Universitat; senyor Alexan-dre Cali, del Consell de Caltura ; M.llover, de Ginebra; senyor ManuelAinaud, director de l'Aseessoria Vai-nica de Cultura; els senyors Riber iPuigdumènech, de l'Oficina de Ceri-monial.

Els alunines estrangers foren pre-sentats als representants dc l'Ajuma-ment pel doctor .1moras, i al calcenen Ilt:rs ;dimites l'acolliment que rdsha íet la eintat de Barcelona. Elsestudiants doctor Santer, alemany; se-ryoretes Alviiianza i 1 brisa, italianas;ienyoreta Ocivet, anglesa, i senyorc-ta Skor, polonesa. El doctor Ernicil,gol agrai les paraules d'elogi que ta'res dirigirles a la ciutat de Barcelo-na i indica la conveniencia de propa-gar tot el que han vist a Cataluityacom a senyal de progrés i civilitza-ció, per oposar-lo a la 'regencia queal nbstre país solanient abunden rlstorejadors i les panderetes.

El doctor Ermengol fou inolt aplau-dit.

Els alumnes, en ,aombrc d'uns Poo,aplaudiren la presencia del senyor Co-mes, que ostentava la representació del'alcalde.

Després parlaren cl mestre En Se-bastià Pla, en nom de tots els pre-senta, i el senyor Cs3mes com a pre-

universitariasident de la Comissió de Cultura icom a representant de l'alcalde.PROGRAMA D'AVUI PER ALS

QUE ASSISTEIXEN A L'ESCO-LA D'ESTIU

Al metí, preparació de la lliçó prác-tica per al dia següent, a càrrec de jN'Alberd FillercE4ies. Lliçó prácticasobe "Assaig de treball lliure perequips", a carrec del senyor PereBlasi, mestre nacional de Torroellade Montead.

A la tarda, al Palau de la MúsicaCatalana, sessió de cançons i jocod'infants a arree de deixebles del'Institut Català de Rítmica i Plásti-ca, aquesta bcnemerita institució queamb tant d'encert dirigeix el mestreJoan Llongueres,

ELS CURSOS DE 1931-32 AL'ATENEU POLYTECHNICUM

Aquest Aeteneu está uitimant elprograma dels cursös que es donaranenguany en aquesta entitat.

Per tal d'intensificar en un màximla cultura obrera, aquest Atenen hafet ús dc totes les seves possibilitats,crcant naves càtedres i donant mesextensió a tots els ensenyaments.

Podeni ja ui-aullar alguna deis cur-sos que es donaran: Histaria Univer-sal, Geografia Humana, Ciencia Po-litica, Sociordgia, Economía Política,Filosofia, Gramática Catalana (pri-mer i segon grau), sota la direcciódel mestre Pompeu Cabra, Francés,Alemany i Anglés. A Inés, es prepa-ren uns cursas de repás de les pri-meres llares i nocions de tiendes, elsquals cenan exclusirament per a cbrersmajty s de 17 anys.

Per a tota mena de deteits, diri-giu-vos a la secretaria de l'Ateneu, Altde Sant Pece, 27, pral.EL PRESO "ANTONI GOTOR"

El Cólleoi d'Advosats d'AlbaceteIra trames a! rector d'aquesta Univer-sitat l'anunci dc la ccncessió del prc-

"Antont Gotor". consitent en unainiquantitat igual a l'iinport del tito: deLlicenciat en Drct i en diploma.

El concurs se celebrará cl Vi delpropvinent rnes de r.,vernbrc, i lessollicituds s'admetran a l'expreer.tColgegi d'Adva.ats f:ns al dia 16 delmes d'octubre.

Excursi6 marítimaa Orient

Aquesta excursiú, que do ac-tualinent objecte de conversa10/S els cerdos turislics de Ca-talunya, cbté un i•xit quedria assenyalar d'extraordinari.Si no fos la importhneia de l'ID-nerari que enclou poblacionsque sempre sliavien consideratrnassa allunyades per a inten-tar visitar-les. I encara es faInés reinarcable aconseguir dura terme una empresa d'aquestamena si, cons ara PS fa asse-quible a tothom. puix que elreduït del prossupost lerntetque el públic dc toles les eles-ses hi pugui assistir.

Efeetivanient, sitiar n Niezt.Menos. Censtanlinoble Tunis.rtnrrh una estada aproximada da'dos dies per nohlaeid i amh untotal (le vial ge ilissel dies, onun vaixell la mndernitat delqual assegura una perfectaconfoOnbililal, fruir: ele lotesnqueslos coses per la quantitalde sis-eenlos seixarda pesseles.As 1111 cas d'una raresa i»an-

Tropes que van a Fermaniobres cap a Na-

varra i Guipúscoa

A dan e rs de setinana sürti-ran d'aquí cap a Pamplona, endiversos trens militas-s , dosgrups del primer regimentd'arlilloria muntanya, unacompanyia irlulutidencia i unaaltra de Sanilat Slililar, perpremier: parl en les es.eelespräcliques que elan de desen-rolllar a les ?m'ovílleles delNord. de l't al 15 de setembrev in en 1.

AGEN8 — .0.1/RLaLH s c's S Anevca. 49- BARCELONA

FON DA -IM NSr an menjareu la millot escudellat olla. Saló pes a banquets. Eapar-tenia. 6, 1 Vidriería. la. Tel, 17992

ENDERROCSGerda I Vidal

Compra-Venda de Portes, Fl-nestres, Bigues, Reixes 1 mate-rial de ferros. CLOT, 1 al 9.

Telefon 5 49 9 8

CENTRE D'INSTRUCCIO

WANGOEMERTCorts Catalanes. 58ü

Prepareeld per a setenibre. - Externa I113 1 1 nenalontstes, Clames per a sanyo

TEkTRES

1 TEATRE BARCELONAGRANS ESPECTACLES

AL DEL, RIOI COCKTAIL 1931

PREUS POPULARS111 Arni, dijous, tarda. a dos. N▪ quarts de sic. GIIANDIOS

EXIT do COCKTAIL 1931.!yiPl Nit, a dos curarla d',,iiaa,

N

SERATA D'ONORE de RO- fi.SITA FONTANAR. - flote-

5• tera, Enriqueta Serrano,Lydia Pardo, Ada Lyon,Sullivan Palacios (Toma-

5 sin), Harry Micha!, MerlaTeresa, Chelo and Charles,oC 'Atasen I la seva orquestra,Palacios Glrls.

Dema, divendres:

..TERESITA MANZANO.TAIL 1931 i reaparicid de

TEATRE NOVETATSEl dels preus popular u dels granspleno.. M'uf berreirrel riel ramos tenor

ANTONI MIRASA les 4 315: L'opera MARINA, 1..-.•1

guarlet de col ovaciona', I LOS DE ARA-005, cieacio del benotiolat 1 aitrei de-notes de la Companyia.

BUTAQUES DES 0 . 1 .50 PTE8.Nit, a tre orlsrlo de &In: LA TRA-

GEDIA DE PIERROT, LOS DE ARAGONI LA DOLOROSA, pel benefIciat.

Denla, tarda: Loa PARIENTES DE LANATI, LA DEL SOTO DEL PARRAL Iriiiistrena d, LAS CARCELERAS. Nit:LOS PARIENTES DE LA RATE, ELmine", DEL SEVILLANO 1 LASCARCELERAS. Es despatva a comprachr-

TEATRE COMICGran Companyia de Revistes del TeatroRomea, de Madrid. Primer actor:Faustino Bretallo. Vetierte: Perlita Greco

elljous: Gran turreb) a honorencorar nie i.i vecktte Perlita Greco.

1: L'evitas clel vodevil arrevistat endos actes

¡Me acuesto a las ocho.L'aciriu argentina Recrea Ortiz

recitara escollides poe,irs.3: Caneons aulesgues per Delfin.

Fuentes, aeompanyada al plano per Per-lita Greco t el gultarrlsia Iriarte.

Gema: Estrena a Espan ya deLAS DICTADORAS

Deut cm la vedette Marguerlda Carvajalprimertssima baltarina Llana Gracian

AM/MI:PM Mli..enM

TEATRE NOUDIUMENGE. 30 D'AGOST

INAUGURACIO DE LA TEMPORADADE TARDOR DE 1531

Gran Companyia LíricaSaus de Caballé

Primer actor 1 ah-rotor: PERE SEGURAMestres dIrectors: FRANCESC PALOS

I GERARD TOMASPrhneres theli.51EMFAR SAUS - CORA RAGA - GLORIAALCARAZ - CONCEPCIO PERECES

TAPAR ALBIACHPERE SEGURA - LLUIS FABREGATANTONI HERVAS - ALFRED CRUZ

Presentariú a Barc(lona, drisprés de laSeca beillant armarla a AMerica,l'eMinent tenor tan apreclat del nostre

públicFRANCESC GODA VOL

arnb 1111 nI de les seres CreleicinsG:31,5 programes. - Detallo per cartas

TEATRE POLIORAMATEMPORADA POPULAR DE GRANE

ATRACCIONSTARDA, batuquea 150 Ates.NIT, 2,_

Asan, thious, tarda. a les 5'15.NIt, a 1,5 1015

LOS HARRISbar; lides riames

TURQUESITAbailo

LINA COELLO,ouplets

ELIAS• UrIntures Incupec

ISABELITA IIERNANDEZbaile

GIRLS AND SILVERTgran arraaelö

MARUJA DE ARCEnineta de couplet

GERMANES CORTESINAS)edelles ball 1 i2t

TINA DE JARQUEgr.-indio, %enea- inoil,1

n 11117.- IP, 1.1141.1MIES GRANS FUNCIONS

BANQUETSECONÒMICS I POSITIUS

RF.STAURANT DEL CREDITPassatoe ,irecht, 5 1 7. Telf. 16161

ial 11121e1X carnee Cc. I ornan)

TRACTAMENT

Dr. Piña

TEATRE TAL1AMil!, tarda, a les 5'13: Matinée po•

pular a honor del sainet valenelt.1: COM ESTA EL PAT. a: ES:VIENAdel salnel en un acte, de Fellp

EL MALCARATamb assIstencia del seu autor. 1 3: lacomedia es un ante. mes aPlaml i da riadadla, de Perla Celda, LA BOLXEVICDEL CARME. E/ programa mes varia, deBarcelona. NIL a les 1013: L'obra in-sub sIlluit/e QUAN ELLES POLEN,

Peina, nit, i lotes le= iiltiQUAN ELLES VOLEN

IMINISCOLISEUM

Temporada de represesREVISTA SONORA ((strenas - ELALEGRE MARINERO ldibuitos sonorsaEL PATRIOTA, per Emll Janningo, Flo•

renco Ardor I Lewls Sinne.Tota sön films ParamOunt

Tarda, continua de 4 a 8, I elt, a lea 10

-9=7. "- • 1' • o• • • •

ECINEMA PARIS1l /;DA.1 . 30 NIL o.re,

- trauSt Lloyel en RELATA-APAEG O v uelna os - CAER/ RAPB•iloAmst

1 Cine Principal Palace5:continua elcs de les 4'30 1/1

Dibuixes Paramount - Al servicio ••¡e de las dama., per Adolphe Menjou

EL DIOS DEL MAR'X, en espanyol, prr, Remon Pereda. di

Diumenge, MI: Tiembla y titubea,ul en ei•panyol. p•ir Laurel 1 itardy.: >:11151:51.: W311:".

TRIOMF, MARINA I NOUPrograma per a raid. —

marina: CHARROS, GAUCHOS Y MANO-LAS (sonora en eopanyol) • SANGREGITANA (sonora en comes) - ALICIACOMEDIANTA, •seeilloos sonor s ) - IVANEL TERRIBLE I EL DUENDE DEL RAN-CHO. Nou: LILIOM leonera - CONBOMBOS Y COHETES - EL PRECIO DELA GLORIA - LA MAR Y LOS PECES

fexeveetebeeLü..sic PER LA SETA TZ niiPEFIAIEN.1

FRESCA I AGIUDABLE

Astil, tarda, de 4 5 0 5C! .16 continua.Nit. a les 10 1 ACTUALIDADE8 - DI-BUIXOS SONORS - Densos per TeresinaBoronat 1 CHICO O CHICA, per CamaBoa!.

DIIERSOSMARICEL - PARK

Les atracclOne nsta drsortIclos

Niga, Atenes, Constant i-noble i Tunis

un gran viatge de plaer de dIsset dies4 bord de la magnifica moto-nau

"Ciutat de Barcelona"Surtida el 12 de seternbre

*drama-VeaCatalunya Nova, Marques del Duero, 50:Faians Catana, corts, ot e. 1 a la bougadartiet, de :almea Pau Museo., Mili -guita del Portal de l'Arrue!, In.

1RESTAURANriCASA JOAN

ESPECIALITAT,1 PAELLA VALENCIANA." Reformat Ce nou

Pretis económicaHit:1Rambla llanta IldenIca, 21-88

Toliton 11892 •

r: PIANOS 1:lloguer, des de sesudasal mes, C. BIEGER

BRUC, 78

I.Ha .1.31Z".14 riwrtir

SOL 1

RO/10A'

=E—S T I TMAS SOLS

Ptes. 25 al roesyute , . elegantalevt.

ii Llúria, 52, primer, primera11311MMIIMMUNCINIMIMBM.

Tilbercidosos1.3 senyora nenart promet reatad:

gretultament el nom del reme] gnege.,( la luberculosl de mes Ce O ases.D;putace, 10, 5.5, dreta.-sarcelona.

FIETITS ANUNCISCLASSIFICATS

VENDESImpremta compraria

o maquinaria 1 netra. 04Ortmento ama-liats a Ititt7 D., Vergara, 5 1, anuncia.

CAPSESBE LUXE

PER A CASAMENTS 1 •ATEiG3ANTILA CASA

38 SANT PAU 38BARGUES1

.-eatte,

A D U D'

SUPERHETERODDI98 per cent de presa de to

'-E RIYAL.

eczayEIX

8

TORRPT D.elnCOLOP DLnÎIOO2Q

E .OBT/NDIZEL/ /-7/15fipzIEJ7- PRODUCTE

/NIT/LLOP/75L( (1/Y-NOFCN7/(/ 17 LfiP.(LL

FLA/C0 5 PI,DEM7NECHO AR4fU

I TAIVA.ZUBRErtPig 23.81721,rd

10. NERRNINS/731~~/85IF

GRAN CLINICA DE SAN PABLOSANT PAU, 85, PRAL. - TELEFON 22724. - PARCELONA

Tractament de totes les matataes. - ettespataos i sales d'esperaprOples per a cada especialltst.

Dentista . . . de 6 a 0 I hoces consIngueles.Oculle,a (Idalalties de )a ulls) . tic S a P.Gorja, nas 1 arda d'II a 1 i ele e a 9 1111.Pies m'in/Irles d'It a 1 i de f1a 11 1 10 a 12 nrtMedicina general d' ir a I iC. a 9 ult.Crrurpla dc 1 a a no.~sities de la dona 1 infancia . • tIl 1 a t 5 de 6 a 9.

Tetas las rislte3 1 cures costar' nomas UNA PESSETA

Mal& 188181813111iniEl=teettlia.

NO OPERATORI DE LES HERNIESPer les- Injeccsions Proliferants Obturadores. Guarirnent rad1C31

garantit en peles dies. Sense braguero, senos operad(*) i sense

haver d'abandonar les habituals ocupacions.Passeig de Grao,ia, 121, principal. De 3 a 5

de riqui.ssima a ua es'atili per uns céeititrii

un pague/ de

Lithinés del Dr Glüstitt