1 de astatabtt

.1 .

' Tantl 'II/cremen, paeeant-hiblin peictenlo,' com poden,. i -després es re-parteixen ele guanyis. Ausbaden lesveremes, altra vegada .cap a Daba,

fins a l'any . que ve.. No cal parlargaire per remarcar cha avantatgesd'aquest procediment, que Merejaen absolut de l'espanyol. •

Les mateixes. escenes que haviernpresenciat a Portbou , sért ~tildesaci fins a l'infinit, però amb avan-tatge per als francesos. No hi haun sol expedicionari mie sigui capa;de , discutir en francés.Els argu-menta que els gendarnies fan ser.vir guanyen en cOnlliatineis en esoésser compresos. Chita, lawalelen,i renegoen delante fenb J'erren.e2ment d'eepattled-que tenen- sern.

•

Una escena di F2iUde mural. Cróto rcreitr.e.t

Any 55.—Nám. 18428.—Prea: 15 &aten

tememroe.te

:; YMedid en promedl: 5 qundosetres.

eel: 1/10 eoberla . .1rtiler eurefer trame.relnahlettett 279 graos. , TaIiinegnarafilma. 229 arana. neconeept del veni:: —iirfflielY 1tres. Prseellsen): ,te litre per ensgefluasitsegino,Iseld en el tna d'ailr: 5 toree , f flfleta.)

lajOIROritAreNTSCatalunya .terrIterle de la República, aunAnseriee lianne I Portutal. 'telenesire.„posas caavent postal- al. st— •iones pa i303 ••• '•• I SO"— •

>en CiS I RECi..atla ggeibrib 3.,KagEs

PUbligUeg nc.tes.PMeg Mis ',Isesetattin.V:r4WitI n, ls •

--"3¿ 1. • TAUdiete 11.11efltaltella 411NUIltelt O/innata:4k tt I 13 —Visaren, t'IN8.11 R ct A b111101CC10 Ab511111151/14C1_o CtIn dell4CArALAXIL, IH. fiar _11,1fda0

/71upealf 1

.

UN MRL

1

,tf.,PRECEDENT... 104 e aGoilmol; gmlni -'

• LA:CALMA I INDIFERENCIA AMB QUE, EN GENERAL, ES DESENVOLUPA.LLUITA, NOMES FOU ALTERADA PER UNES BUFETADES CANVIADES

ENTRE UN CAPELLA, FILL DE L'ANTIC SINDIC ROC PALLARES,•I UN PRESIDENT DE MESA

- balcánico le Haced&orla use-Ex disputada- per deledria, iIn -atar <asignada tels•tractots agotlitvia. EliinuiiaS aquel els al-

, tres se'n de hicil sohició, tret ben entésla qiiestid dllottgria, la qual, tnalgratde tal, sembla restar lerma en les rei-rindicacions resisionistes. No is mes yasignifican,, cl ted.rim -einige de Tust-

¿armo, cap del govern grec, a .4ngora.Entre embebía !s'esos s'aceentua clara-ment aquella amistat que fou obra deVenizelos i que li migué una campa-

Prerisament de Tsaldaris. Un te-legrama ("mis parla d'un tractoeventual d'amista t i rollabeeació etdre

els dos paises. No cal oblidar qwe Tur-quia és (ligada amb una alianca ambel gotera de Mosrou, ¡ que GrCcia, en-cara que no ha reconegut els soviets,hi irarta en les qüestions maeitimet.Estenr, dones. en tees?nritr d'un rr,stfin que deu partir de Roma per arri-bar:a frasu's dels Ralean:, a Moseou.

Fiscal urna iniCiOtitY7 pacifista COM.

trrnent prerimment els territoris Olt enmis In comenear rineendi, no se ria es-frany que .4ngdaderrer i Tranca tinques-sin una forl directa eis ¡CO neqrria-rin g s que /ten+ et: nenne cmb tota ras;mheiirs.

Banqu•i a honor doloreno

Parí s . 31. -- F.1 pre s ident ele laRepública. M. Lehrun, ha donasavui un dinar a honor dele retsBulgaria al castell de • Rambouillet.

((Onl illIla a la tila. 7. co!. 3)

(Continua a la pig. 3, col.-6)

orraEL PERTHUS I Rt

'CAP A FRANCA ii/Wid.MUROAN41*'f.:2:t..on

Suden triomfants en majoria els contraris a la política dels coprínceps...

...però solament dos indios consellers surten reelegits

gir vint-i-quatre membres del 'Con- Encamp, al collegi electoral, on poca

i ment

s abans de les quatre, horasell de les Valle, amb completa Iran- rno'utini, ha intentat votar tilos-quillitat , l'únic incident ha .estat de lescra

sin Pallares, fill de l'ex-sindic RoePallares; en negar-chi el presidentAntoni Camp, han arribat a lesmans. S'han repartit una pila decopa , fins que han estas separats.A les altres parròquies hi ha liaguttranquillitat i adlitic calma. Els llocson mi; ha apassionat la lluita hanestat Sant Julia, de Lòria i Encamp;ala altres pobles es ve jen només pe-tits grupa fent comentaris, i tambéa les place, d'Andorra, Les Escal-des 1 Canillo algun grup d'obrar;de la F. 1-1. A. S. A.

La gendarmeria francesa ha fetels serveis ordinaris de vigilància,i no ha intervingut en res: a lea

..tiOctes dele coRegis no sin veiacap. Les meses estaven presididespel cònsol de cada parrquia i for-marles pela altres membres del co-mú i per dos :iqterventors per cadapartit en Iluita.'.'

• Com a detall pintoresc, hem dedir que les tienes eren de diferentmena: a Ordino feia d'urna unasopera que es tapava i es destapavacada vegada' que s'emetia el vot.A l'hora de l'escrutini no ha estatpermesa l'entrada del públic ni deleperiodistes.

EL VfATGE DEL REI BORIS

Z,Vintentl, una nova sistematit-

is.,B,alcans2 _

no comptaVa gane, atan' hi van 'per-sones mes entenimentades qu e abansde, deapendre un fraile reflexionenuna estona. Penh en aquells paises,a cbaia sie tenacitat i d'adapt2hilitat,se note un vastissim aparell de ue-cié de diners d'altri i de contenciúde <finen propis.

De manera que ärlfinc ci la bonaratxoda que ayui afavoreixel no,-

Ire ¡pafs, llagues. de girarse aviat, nohaurien; pus cle renunciar a aproii-taf l'embranzida preseni per calló-car-nos a un nivel] decorús en mate-ria d'hotels i d'estacions de vacan-ces. No eón certament, els elementsnaturals els que manquen, La mun-tanya i la mar, ofereixen, rlins elslimita de Catalunya, belles i diversescombinacions que sols esperen-la in-dústria humana per esdevenir petitsparaditos d'estiu.

Aixn si el paper de la inclústria hu-mana no és pes secundari en armen . • sder. Ele fundarfors de oletee i •• " ed'alçades de moda, si rolen crear al- •aúna , COMI . realineht sdmlldii i atracti-va, cal, com es diu vulgarment, nuees lliguin bé les espardenyes, per-Ona,-14 d mil en aquest ram Iti Ma.

'únic trajecte de cine etnifink.iileseettie. díráfilindiacbind in

crtneasna‘. tisüt siviament refinades.da , a in U* de ~avis, que serveiz una de lee parta Is riques —1 dones, qua ja-ao fas da , "sin trabajo"?

do itTC1101111. (Foto Contijoch.) , unas SOLDEVILA 1 —No: ahr6 la -no .lins.- Arasen ida vorozoodor

Les dissensions. que minen . la;co-hesiö . de l'Esquerra han pres estatoficial; tots eta , esforços fets perevitar que les discrepánries sortissinde la intimitat del partit han estat

i,d%ns , quants o dies engá lesautoritats més altes . de l'organit za-ció, en diverses derlaracions; hanreeoriegut qtre-a la familia • decuterra passen' coses greus que de-manen amb urgencia una •solucióque aclareixi definitivarnent la si-tuació del conglomerat politic queusufructua el poder a Catalunyi.Aquest aclariment,•perO , no es veupas per on ptu venir, perquè mentrees puna d'entrevistes i reunions delsdiversos grups en pugna, pel que esllegeix als respectiva Organs a lapreinsa sembla que l'irreparable nohagi de trigar a produir-se.

Els dissidents de VEsquerra — se-ria injust no reconèixer-loslitat d'aquest titol—dies carera pu-biicaven al SCU diari, "L'Op:nie”,un ion; en el qual afirmaren, atubvisible satisfacció, que l'Esquerrahavia portat a la practica totes lesiniciatives de govcrn patrocinadespel seu grup, iniciatives i criterisque en ésser rebutladcs P er l a ma

-joria tel partir havien determinat :acrisi que obligava els senyorsComes, Xirau i Terradelles a dimitircls Carre c s de conseller. En el textde referacia es recalcara roposi-ció irreductible que el presidentla Gcneralitat declara aleshoresuns punts de vista que al cap de setmesos Ola jet seus acuse resistencia,i d'aquesta exposició. que els con-ieria el papes de victimes irofus-caments i d'intransigències pers.°.nalistes, en deduien una rectificacifique no afavoreix gens els suposatssacrificador; per9 que omple desatisfacció els sacrificats, que reivin-diquen la paternitat de totes les ins-pirarions que han prevalgut en laqüeatió dels trämits previs al traspàsdrfinitiu del servei (Medre

"La Humanitat" que mal-grat la dualitat de criteris quemanifesten clarament. avui com avujrepre‘enta l'ortodásia del part1t, re-plicava els arguments dels seus nonaadversaris tot mirant de di...simulare; disgust i el malhumor que pro-dula a la rasa l'actitud provocativadels dissidents.

L'articulista de "la Humanitat"nega que la fórmula adoptada res-pecte al nomenament d'un reventa-dor general sigui la mateixa queproposaven els de "L'Opinió”, que.5 .25.tenien que la designari .5 de go-vernador general havia de recaureen la persona del conseller de Go-vernaci ó : aquesta fórmula—diuen —era inadmis s ib:e, perque supedita ala Generalitat a le: derisions dclGocen de la República. que teniala iM.'iat'va. 4.1 nomenament. .11a.drixant de banda que en set mes..sles Cases han variat sensiblement,s'ha evitat la dualitat de representa-rion s , remite per la dimissiP del 5C-ryor Selves els rrrers de reverso -das general i de com-eller de Gover-nariP recauen en dues persones rE.-tintes, so1.nié que permet al G p

-vern de 'he, Generalitat de mantenteteta la inc'ependincia que li cor-respon.

No ens satisfi ni tina co sa nil'a l tr a . Quan s'escafrué, cembateremel criteri deis artuals dissidentsl'Esquerra. peroné is contrari a res-perit de 1T. , tatut: ara hem de com-harte el nomenament per la mateixaraó. Era natural que mentre la im-Planta c in total de rAutonornia no esrealitzaria e:5 governadors civils,

nomenats •pel Gotero de la Repú-blica amb ravinença .de la Genera-litat. continuessin responent de l'or-dre públic en representació del Go-veril de • Madrid; ells i ningU mespodien •i harten d'oruplir aquesta.in-terinitat ineludible per la simple raóque la prolongació de . les seres fun-ciona un cop aprovat l'Estatut erajustificada per les exigències deltraspàs de serveis. Els governadorstitila, però, creats per la divisió pro-vincial, eren governadors ci-vils provincials, mentre que aratracta d'un .governador general deCatalunya, càrrec que no hacia exia-tit mai. 1 no és pas la novetat elque censurern, sinó la reiteració ein-pitjorada de la tradició, centralista.Abans ens eren designats governa-dors civils: ara se'ns ha nonienatgovernador general. As inútil invocarla interinitat del nomenament, per-que entrara que s'asseguri que éssolament per tres mesas, eIs fetstindran l'última paraula en aquestaqüestió. Per que si al cap dels tresmesas les circumstancies no han . va-riat, que passara:• ¿I es segur queariaran? No ens atreviriem a res-

pondre afirmativament. Una de lescauses que poden determinar canvisvisibles siin les eleccions, i per arano se'n parla. Dies enrera recolliemunes paraules del senyor Muji queen, alarmaren. Segons apenes pa-raules l'Esquerra es la que decidiräroportunitat de cc nvocar-les, pres-cindint del precepte legal que fixala primera quMzena de novembreper celebrar-les, 1 avui sap ningúque valdrá l'Esquerra? És Inés, undels argumenta d'atac dels dissidentses la peticiú d'eleccions en un ter-mini perentptori. ¡Els ortodoxos dclpartit voldran fer el posat del quese sotmet a les inspiracions del seaadversari? L'article de "L'Omitió"sembla fet exprés per enravenxitneels seus opositora i fer-los catire enl'oiuseaeiä d'alomar les eleccions.;1 en aquest cas qui respon que elgovernador general no prolongin laseca interinitat mis enllä del ter-mliii que se If (ira?

Per damunt de tot amé Sernprequedara el precedent,ser funeatissint; i és com a cítala-nistes, com . a . autonomistas, quecondemnem aquesta solució. Ni) enssorprenia que 1Z patrorinesain elsdissidents. perque , com a catalanis-tes sempre han estat sota zere: russorpren inolt niés adoptada per 1/ ..D-mes el ratalanisme dels quals sitademostrat molles vedes, En agites'la ocasió. penó .la ama ineptitud eis

ha posat en el cas d'acceptar unas olurie que els regionalistes de laLliga proposaven en una altea en,-ca: ell s hatiren aceepfatara prenen. mal sigui sin,)_ tempo-ralment, till governador general.Aquest t'arree. con, tots ein .1"1"-recs politics. Catalunya qu: ha decrear-los, i • si ni això s abem fer,que ens servirá rautonomia?

UNA REUNO 1S'ha fractaf de la va'orace

dels serveis?Madrid, 31. — A última hora de

la tarda slan reunir al despatx deministres de la -Cambra •el . senyorAaatia, el conseller de la Generalitatsenyor Pi' i Sunyer i el ministre

senyor Vibuales.Hom suposa que Vobjected:aques•

ta conferencia , ha estat tractarla valoració dels serveis traspassatsa la Generalitat.

• I.

(Dei neme enviat especial)Seu d'Urgell, s h. vespre. — Avui

s'han celebrat les eleccions per a -1.-

La COMisSi5 d't stat

Nomena presidentel mayor Hurta

Madrid, it.• Sita rtninit la CeMi5SiÓ d'Estar per primer cop deaprésde la reorganització feta per les di fe-.rents minories en les seres represen-tacions a les comissions Parfgrneltgäriel.

Han e.tat nomenats el senyor Anu-den II untado, presieent; el 5C115 ,,e Tu-fión de bata, vice-president, i tecreta-ri, el senyor Cabrera.

FULL DE DIETARI

No hem de renunciar

pas al turismeUs deia ahir que els gratis exeeles

turistics no són produits. desgraLia,,dament. per altra cosa que pel iondeis desnivell a econòmics. PerO emsabria 'greu que aquesta id ea sert-isd'excusa al ministre temperament pera plegar-nos de braços i considerarrap s tots els esforços que hoMgui ice per canalitzar d'una manerapermanent alguns milers Im visitantsi sobretot per retenir a Catalunyaalguna titilen d'eOlielej a nfs • .

'Cert que França i Suïssa han pas-sat.i.posSen crisis agncles. Per9 llursingressos túristics del temps de cri-si ja els voldriem nosaltras per als

•dies de fe.ta. Adhuc en les esta-ciona balnearies que, si els escolten,pateixen mis, troten 110111i/1'0M, co-lònies que permeren de mantenirfunrions una colla d'hotel,. F.1 que111 Ocorre segurament (s que Si allySenvera iii anaven gent molt rica que

El mi B011s -

harie,11 previo, el carácter 7..1e.

(bin del viatnr del rei Rerris' a Paríses ¿(Sufra elarametit. De jet, despresdel, mlloquis de Par is. Rondo es tras-Rodara a ',pudres, 1, -per fi, es tróbordomb el rei de husada:4a. La mis:id queassmarir ri rei dr Rrelgdria té, evi-eleotHeri, unC gran intereSancia, es-te .-inimenl si rs m'Isidro-a que és en~pie, ac.rd amb Roma. Es /dril' decomprendre que do, trar.tar-se d'un tiade sislernoliizarid bqkänira que. in téel cans?ntiment 'talla, ino esPero sin bde Londres i Paris per esSer fet. Calrerordq, que TM deis mala le disedr-

Desfeta , la ..cua- del, murcians qudesperaven el visat respectiu de pas-saports, aconseguim parlar amb"Monsieur le Comissaire special de

la Po/ice a Le Perthús". En la con-versa que hi tenim, el tema prin-cipal, del qual el nostre interlocutorno s'aparta, Es el mateix sobre elqual havien recaigut les paraules queens digné M. Lala, a Portbou:França lamenta vivament la pref e-rinda que senten per ella els immi-grants llevantins. Abans de pensara donar treball a tres o quatre milmurcians, és natural que vulgui re-soldre primer el problema dels seussense-feina. Per altra part, si esveiés obligada a recórrer a foras-tera 'per a les veremes. escolliria

obrers italians, els quals, contra elque fan els murcians, que desertendel seu pais familiarment en massa,els súbdits de Mussolini es limite*a paesai la frontera individualment.

. La dona. i•eh-fills.restenpertoca.

Uri con a França, cli italians .notreballen a jornal. S'ijunten en co-lles i van a m'en fet: ¿guant ensdoneu per veremar aquesta vinya?

Les coriversesd'A C. R.

A la Unió Gremialde Sant Martí

Abans-d'ahir a la nit tingui II«, al'estatge de la Unió Gremial de SantMarti, la conversa organitzada per es-coltar els representants d'A. C. R. in-vitats expressament pels directius dela Unió..

La conclirrencia fou tan nombrosa,que es va fer impOssible tenir la ' con-versa a la sala dél *café, comprojectat, i es va decidir passafal mag-nufic i'espaiós saló d'actes 'que es vaemplenar. El president, senyor Aulet,va explican seguidament l'objecte dela reunió,i va • invitár a ocupar la pro'siden'cia l senyor Amadeu Hurtado,que estava acompanyat d'altres mern-bres . destacats - del partit. Saludat elsenyor Hurtado amb •aplaudiments,deanras . tragrair la invitació de l'en-titat gremial, va demanar ale concur-rente que expressessin lliurement elseu pensar sobre ele problema viusQue tr143 espeeialment poelran interes-sar-los .

La conversa es lis seguidament moltanimada, prenent-hi part un regularnombre de reunite, entre els quals po-dem recordar, ultra el president, se-nyor Aulet; el senyor Fla, represen-tant de les entitats • gremials de Gra-cia; el senyor Amigó Ferrares, presi-dent de la Contederació Gremial Ca-tahana i els socis senyors Cabanes, Ca-nals, Antolin, Garcia, March, Gil id'altres el nom dels quals sentim 110

recordar.Ja avançada la nit, el senyor Hur-

tado va fer el resum de la conversa,tractant els diferents temes que haxienexposat els reunida, sense oblidar quel'entitat era neutral en qüestions po-litiquee, perd reniarcant la influenciaque els interesaos que representa hade tenir att. les " orientacions politiquesdels partits de govern. Una llalla ígiraos* ovació va posar fi a aquestdiscuis, diarrea del (mal ix concurren-cia va desfilar davant de l'orador i elshornee d'A. C. R. pe rfeliettar-los 1

canviar impressions sobre el resultat. de l'aete, ele es 'vol. repetir dimita pee.Els visitants van ésser acomiadatsamb aplaudiments fine a la porta delcarrer pele directius i un regular nom-

bre de socia.

(Continua a la taa. 6, col. 4) ii

b

Avui sortirit el decretnomenant el senyorSalves govern*r

general de Ce*1 lunya

Madrid, 31.mà publicarà un decret de la Pm*

ite.,... la. "-esteta"' tle-

cia del Comen de Ministres danfosatel senyor Juan Sah-es ¡Canat per la Generalitattal cl'Ordre Pitee, 'puma avincies de Barcelona, Taread; i Girona exerceixi les f degovernador general de Catadles facultats que es detalkalque es publica.

El traieete inés barst de Bereelosee• "

Eh gendarmes de guärdia davant les obres de la F..14. A. S. A.(Foto Xoreents)

pee a punt els poiicies- francesos 'elsdesanimen, i as ~inflen. La sen-sació que reben de predicar en eldesert es aclapasadiera. Ara, ettaouest moment, Cakfäll no balo

'aiderrii7Ifintell" ...al.:ailltir pea. .ellsuna profunda. commiseractiu..-,

.7 • 1,7.7 (1.7 .7A. •e....

Ens haureu eft 'perdonan': senyorCornissari Especial, si Manemeni auna promesa. No vallen que en par-léssim, però té tanta impOrtincial

Ens han parlar d'uns • grups—mas-sa frerMents—que arriben a la fron-tera amb cartes de traban, A petarque porten aquest document, noentren, puix -que- el document ésiilegitim.Va. timbrat antb , urs. segelld'un centre 'de contra.ctaehi'fra‘ncés,Peris el segell és faltitirat, i d'Unamanera tan grollera, que immediata-ment fou descobert l'engany.dir la dolorosa decipAó elets quevan provei.s d'aquell .document? .Per-qué lloc on els 'han venntjaque, COM es pot snprisar, els hacostal pessetesels assegt2raren queamb ' aquell paper 'seis 'obririf lafrontera i podrien treballar.' "

Ja no es un problema d'imini-gració; fa Es un cas d'humanitat!Hi ha hagut una colla d'ernboseatsdesaprensius que, des deis Governscivils. han estafat a . ainteita gent,que, en el fona, són una•pobra gent,i per estafar-his hin' recomer( asofisticacions. • ', • • • •

Ara, feu-los entendre, ala emi-grants, que 'rota aquella papers Queporten, adquirits a cela de dinersi de qui-sao-los passbs, eón Out-Ilatsl I feu-tos-ho entendre en lean-ces! No hi ha manera de convén-cer-losi que no és ¡lli on es comerel robatori. I per aixet es resistei-xen a emprendre el cansí de tornada,i acampen pels volts del Perthás ide Portbou, persuadits que un ato-ment o altre se'ls Jara justicia i po-dran arribar al terme de l'itinerari.

41111115, .MMINNENNINIIMOdp,ment1M1111111111181111~~~0~

its .11sire4tei.:.,,s.miciseeNieeeseneee•—,,,agionor,-ei,

•u, •Cei itiveadrese, i »t•albeo

FETS DIVERSOS

-Amen IlernitaL'IlelmeolgROCA esuatmea. a tu SET Oil.

O01 05 01 1104Al »A do les Mea *Maullemos

XiestAit etllselnelea ut etuuandeaisV 11010110 I eireeee.

Per te PeeNeuni Iberia$ enearespetes% 1e5le44 tempaetee, ae•MIMA a Castella Cataluese.

Per le neta de Pemeltent san-pea perisletele, ea gimaral, al Pm~pe. Ni etnuat, ee regalar»Amase betns per reme.PM? DIU. MAPA A CATALUNYA

A LES IIIATAPaalawat SI ~pi 44 W. 00.

maUi «I mas ailmel per SirenaLINels, I essr• per us reata delPaal-

lis Pele a set Materia- deOillefunpa I pelee de Mara, airelis asialmaa preelpltaelona al Pl.mesa. omisa de Trama, cure delllore I Tartas.

La temperatura misil» d'arelhe tetas ele va» a Sant

(1108 obaer910alla del Mapa a

sareelona, a les eet. na a la cap -

cuera ise ai primen peina.) t

JUNTA PER ZA CIUTAT DEREPOS.—Darrenimeat alias adherita apesta Jaita ti Club de Natal:eBarcelona 1 la Unió Catalana de Fole•racione importivea Al local social, P14.

Ala de Urda% 99, es soben aoves o>inualocions, munciant-ae pròximesadhesions que demostren com ES benvista reetuari6 i Miente d'aquesta Jun-ta.

AGItUPACIO D'ANTICS ALUDE-NES DEL COL.LEGI DE VILA-TORTA.—Ha quedat constituida lano* Junte Directiva de la mimeenames: Pm**, Remen Oriol; vi-ce-geeeident, Amadeu Berta; aecreta-ri, Pau Codina; vice-secretari, Viena

Rolar; umarer, Anaclet Antas; comterada, Jean Badosa; voces, Landre

Maullaron, Jotas Flamarich i Joan'lobera.

Celloal Aoa4bmla "Condal"

t.' Enennyanqa - Batxillerat

Comen - Idiomes - Glasseseepeciale Diputació, 291

JIS ESPERANTISTES.— L'eati-

tal upar:atiesa "Pako leaj Amo" (Pan

i Amor) posa a cooeixement del públicen general que el dia 6 del corrent mesde &eternas inaugurara un cure ele-

mental de la yerla internacional Espe-

ranto. Agua« euro tindrá lloc tots elsdillune, dimecres i disecares, de noua das de la vela a l'aletee eocial de

carrer Planeta, 16, Pra l. (eh,.ça del Sol).

SOCIETAT ECONOMICA BAR-CELONESA D'AMICS DEL PAÍS.—En la forma acosturnada i, en coto-plirnent del disposat pel fundador deispremie a la virtut, senyor Remen Vi-

lancea i Barrera, en metió pública ex-

traordfstiria celebrada per la SocietatEeeebenica Barcelonesa d'Asaos delPala, :ebria lectura del programa-con-vocathria 1 del dictamen de la ponen-cia qualifieadors dels expediente pro.Lentita enguany, va este lliurat el pta.mi a la virtut maternal, consistent en

un Diploma bonorific i la tercera partde les nades del capital afecte a lafandad6, a la senyora Antònia Bellot-

as i Pana, olla del profesor da tino

Peal, «ayer Gil Santamaria, haventresta desert el premi a la virtutl'insport del qual, juntament amb l'al-

mana correspossent, va Esser libare a

les Germenetes das Pobres, tal 03Mho disposä el fundador dele prensil.

A despear de les manifeseeeje”,pass i de eancArdia, LA HUMANI-TAT trair reprenio La pe/entice. El,notitß és l'editorial Publicas per"L'OPinid" —del qual mis aterir imtest als l'ates— o propesit del no.menament del Gr.:vertedor penara!. Lateci de "L'Opini ó" era que amenPiefeeedeltet d6s. I rae, aro al capde set mesas, a la posicid mantingudajiu o lo dimissió pere consellers del

un grup. "La Humee:mirar, disconfor-me, replica:

"1 1:4. Lea come no han anat ~c-ernera, ni molt menso. con+ Ita ge-ma la olmeda --anivens a eecriurearbitraria— sed de l'editorialista de"L'Opini6". Una lectura atenta i des-apassionada da les declaracions feto

Ingenua s'Upe esverat una nuca envence les dificultats i la lentitud quehan retardat tantas setmanes i lentemeses una cosa tan senailla con lapeovieits d'un canee tan elemental.

Els bonita de l'Esquerra, que artaocupen el govern de Catalunya, inel-grat que sembli que no n'exerceixenels atributs, sorpresos encara, ells ma.trinos, de veure's en els llocs de co-mandament, ens parlen cada dia de lerevolució, que uno vegades cal realit-zar i unes altres regades cal comple-tar. Pesa aqueta empenta verbal la re-serven per a la causa hipotética de larevolució. En carvi, no es preocupengaire de donar un contingut a l'auto-nomia, d'organitzar el nostre goyernpropi. Per a n 'anotar un Comi:sari Ce.-nerat d'Ordre Públic han calgut meada set mesos. El traspäs dels serveiscorresponents encara no s'ha efectuat.Diuen que ja tosen resolta la part'tècnica. Però encara no ha estat con-

vinguda la solució financera. No sa-km el que s'entendrà per "técnica" enuna situació que considera "tamice" elsenyor Vächier o el senyor Badia.Quant a la part financera de la tran-sacció, miela que re suelde el quecontiendo ja un mitran de l'Esquerraen la tramitaeió d'aquella afees: tras-palear els serveis mese les dotaeiensque hi conesponen."

Catalunya i CastellaA propòsit de lo qüestió de les M-

undea espanyehrs i "regionals", B(3-

fielekt «celo se article a EL NORTEDE CASTILLA pe, sobretot si en

aimitts lloes on «crin Catalustya eseei.vis COSSSIJO, i VieetteeJa, seria forteennsonat;

"Conocemoa bien los ideales de he-gemonía de las nuevas generaciones ca-talanas, y de su intento de marcha aldominio de España y de la Península

y de las antiguas regiones del Sur deFrancia, de habla catalana. Y nos pa-rece maravilloso, r aplaudimos esosideales, y lamentamos que Castilla noles tenga en igual forma; pero yo ten-se sute rechazar de loa catalanes, no

el ideario, que es natural y justa rntecle pueblo nuevo y que siente MI

rpre reehare es el proreditMen.te.

Que vayan a la conquista de Espa-fla y a la hegemonía «abre lat otras

regiones de Eepata, bien; pero con

iguaklad de irises, y CO11 igualdad lederechos; lo que quiere decir. en tiern-

itas de paz con igualdad tributaria, conigualdad eetratómiea y can la iznaldadadminirtiativa : parque eso Ser na ven-

cer en uaa lucha caballeresca, y es deludid* que loe mejores deben posta-leen sobre lt tinca Es la lee del Pea-gres* humano, remo es ley del prove-e de le; espeeies.

Y si son les melares y los mis a l-tos, que inmengen su espiritu, su cul-

tura y Mota su lengua: ein sentimiento

nimias le admitiré: per o luchando (milentejas v cen anota diferentes y em-pebtecientie a les deseas regiones. la?niki per la hegentande se perece a ne

4144iellte, ene »des las agravantes.Pol 9P, &Altivada da Cataltnia,

agnalecido a Cetaittes y con muy !cue-nto amigos en aquella litrda, no pue-

de, ne aplaudir ni yema', pero ist si-

quiera tolerar sin protesta «ártica elami» «aprendido para su engrande-cimiento, y les procedimientos pastosen "varia para perjudicar al reste deles emboles.

Quites tan gres mal para Castilla ce.

mu éste que se ha desencadenado so-bre ella sirva para que despierten ata

hombres, y dandose cuenta del peligro,

surja el partidO ustellanista, conto unsreacción, natural y lógica, de defensaante el peligro.

Yo, que si me doy cuenta de la si-tuatido peligrosa, grito a mis coterra-neo. ¡Aprestaor a la defensa, catite.llanos I"

DO«, No voldelem e:;ea gago qug

/adrae mulo caemos igualt ere es lar.

La tràgica herincia de

l'Itxposicie., 1luz &mona fu sigui lipidadit lo

tili9 i, a leen:necia—Sien els seas mota—

de l'E:par:ció de Sevilla:"Necesitaba la Dictadnra descansar

su peso de desaciertos sobre dos obrasde solidez internacional que le dieran,si no pujanza, algunos alientos parapioseguir su existencia, y así fueronrealizadas las dos Exposiciones, la deBarcelona y Sevilla. que para colmo de

la ineptitud de lot regidores de la na-ción se celebraron en tiempo simultá-neo. ¡Cabe mayor locura y desbarajus-

te? ¡Y se- lógico que Sevilla, por elhecho de ser designada por su signi-ficación histórica para apadrinar tama-ña empresa, esté condenada a sosten«

ura- deudas que, como perpetuos gri-ates, le atenacen toda la eternidad?

Porque ésa es la ~Mera que puedehacerse del use * Sevilla: ~e gri-lletes que la aprsionan, inmovilizandola

Dejarla que por sus propios mediosbiseque la solución es suicida, porqueea un hecho probado inse ne podrá sa-lir de su marasmo económico. Arbi-tracio una solución pasajera, que mo-mentaneamente haga desaperecee el pe-ligro inminente, ne es enfrentan. vale-rosamente con el Problema. VA vol-t:era . telir a la superficie tan pronto

lee circunstancias lo apremien.Sevilla, por boca de su alcalde, se-

ñor Labandera, hizo cuestión de honor

del pago de las deudas, y asi fui repe-

tid* ene y otra vez por loa hombresque componen la mayoría municipal delAyuntamiento eevillano. Se contabapara mantener em compromiso de ho-

nor con el decreto del n'uno Gobiernode la Dictadura militar, que concedíaa Sevilla, ea varias anualidades, un cré-dito de dieciséis millones de poetas.

Dejado sin efecto ere decreto, elcompromiso del Ayuntamiento de Se-villa comienza a tambalearse. Pasa eltiempo y la situación social de Sevilla,rada ver mis entenebeecida, va agra-rauda el problema de las deudas. hastallegar a las prenociones en que hoy seenenentra per el total relaiamiente dete, fierres vitale< efe la ciudad del Pe-tiso*

Periodisme d'estioEl mis ft,.efrira/ tomenlari a le si.

frunció telitke fletnel, e! fe f. llene,-en, e r...4 NcIrFiE, en el os jaez-Enid oueelidiei:

"Ya se marcha agoto

ya llega aereiembre—luego vendrä embrey luego naetiembre-lerter, en te rhoquele pero-grullada.parque expresa multo

ein que diga nada."

Detenció d'un obrer veguer

rCOCIliktiCIES!T. culta Da CATALA DZL'ASSOCIACId PROTIICTO1RA

DE L'ENSENTANÇA• CATALANAAval, divendres, a un quart de vuit

del vespre, comentad' a ramsociaciaProtectora de l'Ensenyança Catalana el

(cara de Catete oportunista anonciatGestar& de vi« Rizo«. que ea do-

nana teta el& dimarts, diarecrea, dijousi divanes, d'un quart de vuit a unquart de nou del vespre, des d'avui final dia 6 d'octubre. La matricula ha es-tat limitada a un curt nombre d'alum-nes, per tal que aqueas acensegneixinaixi un profit positiu de Ilse, estadía

Per a inscripeions al mateix Matasede l'Associació Protectora de l'Use-nyartea Catalana, carrera dels Arca, t,telefon 18862.

M'Uf

Avui, a les deu del vespre, a l'Ate-neu betr Federal, de Mint Adrià deBeses (Saragesu, 2 i a), conferenciacontra la guerra pel senyor FranceseDiego i Abad.

Moviment marifimi aeronàutic

VAIXELLS EXTRATSVapor espanyol "Sao 9", amb

cärrega general, de Santander.Vapor espanyol "Ampurdän",

arnb ciment, de Palamós.Vapor espanyol "Ciudad de

Valencia", amb carrega gene-ral i passatgers, de Valencia.

Vapor espanyol "Ciudad deBarcelona", amb càrrega ge-neral i 328 paesalgers, de Pal-ma de Mallorca.

Vapor espanyol "Berga", ambcàrrega general, de Huelva.

Vapor espanyol " Albertoamb cärrega general, eis Mä-lagn.

Vapor francas " Espagne",ami) càrrega general i 2d pas-satgers. de Bougio.

Vapor eepanyal "Nuestra Se-nora del Carmen", arnb carbd .

Vapor alemana' " Palermo",amb cdrrega general, de Ramburg.

Vapor iteliä " Gange ", arobriarega general, de. Genava.

Vapor angles "Velas-o". ambcitrregra general, de Liverpool.

Varar nneles " Bulgarian",amb eärre ga general. de Tre-bittenda.

Vaper deltas " Gerda ", arnbfuete, de Hudisvall.

Vapor 115111 "Verdi". ambcarrega general, de Trieste.

Vapor italiä "Cnnte Blancas-maten". emb rareera general 1paeentge. de Buenee Airee.

VAIXELLS TIOCSPATXATS

Yape "Liess", enIleet, rap a Agutlatt.

Vapor fran ea s "Eepegneamb rärrega genernl. ceo a

alereella.Vapor eepany e l "Ciudad d•

Bareelana", anea, t'al-vega ge-

neral, cap a Palma.

Vapor eeisanynl "Ciudad de

Valentie, amb rarreaa gene-ral, cap a Valenrie.

SERVETS DE LA COMPANYIAAF.RdIPOSTAL

Arriabdes: De l'alosa. a les6 , 215. amb 3 paamatgers; deMareella, a les 6'25, sense pas-satgers; de Caeablance. a les

12 . a5. amb 6 passatgere.Sertidee: Ceo a Casablanca.

a lea 6'3'2. amb 4 passatgers;

cap E Marsella, a les 13'04,tense peseal gere; cap a Tel o -

ea. e les 1305. amb 5 pastat-gres.

LA 'F. S. F.

Programes europeusselectes

19'00. — Langenberg, 4;2 ni.Suite radiotantea tic iiASICa deBeethoven, retranento-.1 d e s de

la casa natal de B . ., noten. a

Bo / 1 /1.

20'00. Brueeelles francesa,.09 nl. Comer ! siintenic de

ca tul I orqueetra.20.00. Nacional anglesa,

1.5I tu. Cone e rl-fe s t ival Pe • t-

tviven -20'00. — Varebvla, litt

Lancer t elinfania.2010. — Nilversum, laCia

Cans e rt (l e e del lintsall de Sebe-

\ amago.2010.—Luxemb urg , 1.191 m.

neeaJ fi . piano.

20'30. — Lyon-la-Deua, ;Se

metrea. Concert de músic a clas-a¡ra Beetat oven ¡

20'30. — Poste Parlelen, 328niel res Liecben 1 Fritechen,cenv e rea aisaciana.

agua, — Radio Paris, 1.723melree. Tranerniseió de l'es-petoacle del Chatelet.

2100.— Radio Lyon, 284 ni.

Seleceiö d e "Romeo i anhele",Ópera de Gonnod.

2115. — InIdland regional,

399 ni. Concert Montagne Phi-

lipps.21'50.—Le ipelo, 39 q na Quin-

ter en mi bemol', maler, deSehuniann.

goticharlSemi Meteerolbgte

de CatalunyaLa cris' de l'EsquerraLA VANGUARDIA contenta en 1ns

;mere:sana artiele les divargineies deisroer de lensierrer -

"En el seno da la "Esquerre." sedesarrolla actualmente un intenso pro-ceso de disgregación, causa que impi-

da a dicho Pera. ...entre otras va-rias— atender como debiera a set fin-dones de gobierno, ya que SIIS diri-gentes han de dedicar la mayor partedel tiempo a soslayar los conflictos queles son creadas por sus mis próximosafines.

La "Esquerra" es o, mejor dicho,fui un conglomerado incongruente,surgido en las febriles horas que pre-cedieron al cambio de régimen. Eltriunfo electoral obtenido y el repartode cargos que se aproximaba unióvoluntades y ocultó diferencias: peroel ejercicio del poder y las decepcionesulteriores han disuelto aquel agluti-nante circunstancial, poniendo al des.cubierto lo que el entusiasmo pasajero

de la victoria había ocultado. Un par-tido así, con una escisión que llegaa su propia entraña, si no puede go-bernar, como hemos dicho, tampocopuede —como entallo-- acudir alegre

confiadamente a los comidos, por-que falta la indispensable tmidn cuan-do impera la lucha entre fas cama-

ahl que en Cabila% las dec.done mulliciPales —de tan evidentenecesidad— vayan d'inalado« e cau-sa de ese pleito interno y partidi=ta,durante meses y meses, en perjuiciode los intereses de toda la región y,principalmente, de la ciudad de Bar-celona, que tiene un AyuntamientoInutilizado por una "capitis disminutiotniutima". Loe primates de la "Es-guerra", alarmados ante una situaciónsemejante, iniciaron, no hace macho,unas gestiones que, a junger por lastransparentes palabras que el feriorMadi comunic6 anteayer a la prensa,han fracasado en su primer intento,aunque el propio Presidente de la Ge-neralidad lu ettá continuando perso-nalmente y crin su proverbial optima,mo. Lo curioso de ese fracaso estribaen que loe propios disidentes son lasprimeros en proclamarlo, vanaglorián-dose de mantener intactas rus posicio-nes de rebeldia.

Pero las elecciones, que van aplano-dose sin causa legitima que lo justi-fique, han de verificarse antes de quetermine el mes de noviembre, por elimperativo categórico de la Ley . Todaslas habilidades serin, pues, estériles.Y a la "Esquerra" no le quedan másque dos caminos: n ir e la lucha elec-toral, después de remozarse y resol-ver previamente MI actual crisis in-terna, con les mismos elementos dehoy o con la alianza con otros irrte.vos, para ver de conquistar así otravez les sufragios populares. o ir alas elereiones deshecha e incapacitada—tal come abete está en realidad—,rerielliadose a que otras fuerzas miscoherente' y otro hombres rnia pre-parados la substituyan en las funcionesgubernamentales, de ten alta y deli-cada responsabilidad en el difícil ygleriem mea-ciento per que atrsvioaCatalmía."

Final reprèn la polèmica

,:nora a unyer a Eepli n'és "Si Mi ;donan que, sota la cambur tnée el Neta caseellanista que Pu-

la- proa irrefutable. • cid ibérica d'aquesta mote, s'amaga la sentlesin .el sets .E.sgarm • lee CariS.

En elide. Aqui no hi ha tal coin- modista del nemenament d'un Cap de Els negree dentar, ir vertido mes un

eidtincie de: Alertes cte Governador o Nilda, comprettdrem que eis ciutadans hEornisiarl general de Cata/urna . arabConseller de Goverrtacid de la Gene-ralitat No. No tergiversen: els fets.El Semi« Setter, en *I matiz :nomenque era eromenat Cennissari general, pelGevern de la Generalitat, i Governa-dor general, pel de la República.DEIXAXA D'ESSER CONSE-LLER DE GOVERNACIO DE LAGENERALITAT, <lindan aquest cir-rec. Dimitia aquest c ierre, quedi benclar. Interinament? Per ara, si, inte-rinament. Veurem després. Perd elcert ft que el senyor Selves ha dei-xat d'ésser censeller de Governació delGovern de la Generalitat ate Catalunyai que, per ara, un altre conseller, el

senyor Casals, s'encarrega del stm De-partament

Será coberta en definitiva la vacant?Sera coberta. Al sen dia. Clarament' o ha dit el President de la Gene-ralitat. Penó abre, és el de menys. Elde Mia Es que no hi ha coincidencia.O el que Es essencial; que can con-seller del Govern de la Generalitat noestarä mediatitzat, en cap moment pertan Goern que no sigui el de Cata-lunya . A part d'això, hi ha el fet deconsiderable valor politic que l'actualcoincidencia en una mateixa personade Comissa-i general i Governador ge-neral de Catalunya cessarà en el ma-teix moment en que quedin traspassatstots els serveis d'Ordre públic. A par-tir d'atinen moment —Im deia d'unamanera clarisaima el senyor Pi i Su-nyer abans-d'ahir-- boira finit el cir-rec de Governador general, vinculat,naturahnent, al Gevern de la Reetidlieea, i el de Comissari general d'Ordrepúblic s'adaptari per complet al queacerrli el Govern de la Generalitat.

Abad Es perfectament clan Si algúno vol entendre-ho. no sabriem pasque dir-li. Afeeirem. encara, que setmesos abans ni les circumstinde s eren

l es d'ara , ni ela probleme s d'Ordrepúblie havien estat estudias= amb lameticuloitat d'antecedents d'avui. niles atribucians dels eärrecs erincidentsde Creseller de Governació i Gover.naden- general eren tan ämplies ni tanlògicament articulado cm bn san

avui lt de Gnvernador i Comissari,al marge de les de Censellee del Ga-vern catalä. Aquest fet. centra ropiniéde l'editorialista. dame al Corniasarl-Governador 1 l Govern de la Gene-ralitat una autoritat que de cap mane-ra no podia obtenir-se d'haver-se portaa la practica la fórmula propmeaa enmesos abans rels consellers que, teraquesta i altres cause, dimitiren elsseas cirrecs afegirem triara, en unaréplica que no da apuesta listes duro-aliar amb mes raanamentr, que l'dnireconseqüència del sumos retard de set

meses em ha estas ultra que la mío'maduros d'un problema intricat ¡remato; raro pos i aemteix essent el

ele l'Ordre púlaleI no <abriem aeabar el ‚mere ro-

rnentari —que. insioina valdrion feintermetat per part del periddie in-termitat en el ten veritable esperitsera i conciliatori. inepivaa no pa; enun afama de eantreversia silga en unanecositat ¿'salarie regiojens j resul-tats— llenar lamentar-no. corlialment

tos si es osa que un diari que os-tenta ergullesement i da itutieía, lasena bandera demeeritiea i catala-

nista. serveixi als seno beton. no sa-ben per quina metius. infennaeionecopiedee materialment i rneralment deles que ja havia publicas la nit abanoun peribdie de dreta. enemic de ladonecrkia 1. per tant eiPersit ¿'"Es-

querra Republicana de Catalunya".T. entine mes. tergiversi en firma peeexplicable, clarea manifestacions delremo President de la Generalitat...•

Els servels d'ordre públie

LA VEU DE CATALUNYA ata-ca l'Esaiterea per la lentitud omb gua

porto la eramitatiä del tetuda do ser-

veis, Referint-se al neunenament d,e1Cemissari General d'Oedar Nadie

aquests dies als periodistes pels -e- u Goiereesdee General de Caralunve.

a r ‘.. lvie aetingaa l'oheer n aqnler

jinent • sie iet-i-xmt soy',

del epial s ,poitay a que podia caber

qui foren ela que amainaren con-

tra el president del Sindicat de

Vaquera, Manuel Gómez Cuevas,atemptat realitzat fa algunes serme-nes. al rarrer de la Independencia,

a consequencia del qual aguan vamorir.

Se l'acusava d'h &Ver elieif e !t'A

que l'autor de l'atemptat havia estatun individu anomenat Josep 011erFiguerola, el qual ja estä datumsgut.En ésser interrogat Bauliä va dirque ell no havia acusat 011er, sinóque, trobant-se al local del Sindieat,va sentir dir, no recordava a qui,que aquell ce trobava en un bar

maxim al lloc en es va cometrel'atemptat.

una Vallaba atropellada"»un ta)ge..., Abir, a doe quartsd'onze del metí, el taxi rifflue-ro 4231 B, que ea 16u escàpoltrnmedlatament deificas del fet,atropella la velleta de 81 anyaAtina Carpe i Font, la Nual •-•a-sultis amb cOntusions al colie ia )'avantbraç dret.

Fou assistida al Dispensaride Gràcia.

Un altre atrepellament. —Ahir al inigdia, al cerrar del'Hoepital, davant del de bien-dizabal, bou atropellada unadona de 50 anys, anomenadaManuela Bonet i Abella.

Fou concluida a la Casa aeSocors del carrer de Barbarä.on li apreciaren algunes lesionsa diver ges parts del roe.

Zalea del tramvla en marga,1 ea produolx lesiono. — Altir,a dos quarts d'una de la tarda,fou assistit a la Casa de Socorsdel garrar de Salmerón Andreu

Pagés i Prini, de 58 anys, elqual presentava ferides contu-ses a la regid occipital 1 pa- •rietal esquerra. de pronòsticreservat, produides en baixardel tramvia en marra.

Despres de rural passà alseu domicili.

A un 'talas II roben la car-tera. — El senyor Enric Cata-marca, súbdit italiä, directordel Consorci de Viticultura delseu país. denuncia que en pas-ear per la Rambla de Santa Mb- .-nica acompanyat de dos Com.palrioles seus, dos individue -que anaven en direcció contra-ría II donaren una forte ern- •penta, i al cap de poca estona -

es trobà a manrar la cartera,en la qual guardava 6.000 tires.Suposa que la hi varen sostren-re els que li van donar Vena-petit a.

Estafador detingut. — A ins-1km- in de dirersaas prc•pieturi&de lerres de la barriada del

Guit t ardó fou detingul ManuelGonzejez cortes pnrqui, arAnse-gui que cruda un deis denun-ciants Ii Iliureesoi una quan-tital per tal de fer donar ur-gentment el pec unia per a l'ar-

ranjanient de les voravies,

LA SENYOPA

DONYA. MERCE GALLARDA BATLLORIV1DUA DE N'ISIDOR MARTINEZ ROIG

HA MORT DESPRES DE PEBUTS ELS SANTS SAGRAMENTS1 LA BENEDICCIO APOSTOL1CA (A. C. S.)

Joani filla politice Rosa Rayé, neto Joan i Maria Rosa, germà Pere Gallarda, germana política Tares* Campan vidus

1"M TINEZ GALLARDA Hnos.", en astabentar llure arme i minuta de ten irrepsruhle pèrdua

rvehrtn assistir a la casa mortuòria, carretera de Ribete, núm. 96, avui, dia primer de eetembre,„oels preguen que la tinguin present en Ilura

4*-les quatre de la tarda, per tal d'acemlianyar el cadiVér›;1•1 Tinència parrequial de Nostra Dona del Roser i desprels eementiri de Seat Andreu.si" •

b

NO ES CONVIDA PART1CULARMENT

P

6ini'° Ele qui la ploren: hile Isidor i

Gallarda, tiet, nebots, cosins, familia tota ,rad

UR WAT

LIZGIU

LA PUISLICITATPrip•amela!

,1111.1111•11111111111111111111111111111

LA NENA

Angelina Montells i Guillemmori ahir cristianament a l'eiat de 15 anys

----- (A. C. S.)

Els qui la lloren, Parea. ävia, gerrnane,eri g irle i familia. tedn, garaticia ¡ depetideucia de la risa

sewinl AIADATZENNI NARRARAS i l'Orfeó °molen%en am:mbenlar taz, amics i cfmeguts de lan sensiblel'ardua els preguen que la lingulli preeettl en Ilttreorarione 1 es eervciein assistir al carrer fiel Dr. Bis-/non ¡ tsijusl, ntítn. avui, divendree, a les quatre dela tarda. per tal d'acompanyar el cadàver a l'esglésiaparroquia; .le Sant Juan B., de UtáCia, j des d'allí alCemenliri Non.

NO EA CONVIDA PARTIODLANIAINT

Dos greus accidentsde1 trebali

UNA JOVENETA CAU DE

L'ESCALA I ES MATA

La joceneta Angelina Montells i Gar

cia, de setze anys, que prestava els seusserveis a la fabrica de generes de puntdel carrer de Menéndez Pelayo, nú-

meros 73 i 75, va pujar ahir al matt

a un escala de mi de quatre graänsper abastar una peça d'un prestatge;va tenle la desgracia de relliscar icaure damunt deis vidres d'un escrip-

tori, clavant-ce ant tros al pit, i pro-

duint-se una ferida sota del pit esquer-re, la qual Ii interessi el cor, morintinstantàniament.

Per ordre del jutge de guardia elcadacer fou traslladat a l'Hospital Cli-nie.

UN OBRER DE LA MARITMAES MATA

Als tallers de la Maquinista Terres-tre i Idaritima, l'obre!. Francesc San-tamaría, va tenir la desgracia de cati-

re damunt d'un s ferros, produint-se 'e-

simas greus, a conseqüencia de les qualsva morir normes iteres després a lachnica on fou traslladat.

El jutge de guardia disposà que elcadáver fos conduit al dirabs it judicialper tal d'efectuar la diligencia d'autop-sia.

No podem publicar les

notes pregadea que no

vinguin «altea en cata%

1 amb timbre o signa-

tura cornuda

La venda de plece

El detingui acusa un gerMA

seu, la defencid del quas'efectua

Ahir a la nit fou posat a disposiei6del jutge de guardia el detingut Joa-guiri Llobet corn a presumpte autordio-ver vetes cobrar, per les placesd'agents de policia de la Generalitat,la quantitat de cinc mil piantes Peacada plaça.

El detingut negà ¿alar Faldeo ¿'a-questa tets, i els atribuí a en aneadseu que esta absent de Bareelers ique li va trametre un telegrama rieremes'entrevistes amb ella, ja que pa Ve.dia venir a Barcelona, però per la seva part no ti rel a veure ea ',outassumpte.

Ahir mateix, a Rema, fou MidenRamon Llobet, germä de Joaquira.

El conflicte textilde Sabadell -)tos

D'acerd arnb la decisió adspooD al'assemblea celebrada al CatalunyaPark, els obrera continuaren *balde-nant el treball una hora abans dia lanormal.

Existeix la irnpressió que no hi hu-re entesa entre eia °brees i els pastaras%

Cae en la dita assemblea, els obreraacordaren no entaular reces negocia-cima si no era mitjançant l'accid di-recta.

Tot i airó, regna im eezt optimis-me sobre la m'ocié del ustfliete, pre-dominant un esperit de truoighteiaquant a les bases que en foros origen.

`...

Bloc boli de la '

Capital: 211.1100.040 da posemos, tetalenons dessembeeept

PASICIO DE ORAOIA,

SUCURSAL, I AGANC11118, Ampeeta, L'Arfe', %Mena, Serps, 21.meree,Otnatt, Giren', Ortnelliti, If(41tfa. Irme, L'efe Iltellete.MeMblane, Moro d'Abro, lates% Obst, Pese fe Ilaftets, Pteett,Pultoorelt .. 111110, Puiteseti ”Iltettoit", Binan, test 115111 es Salaste,Santa Galerna ft , Un% tema olo Queralt, LA Ny ruma. Tusa-

pena, Tarrtfona-oorti, flema, TOrrenainbarea, 'neta% Ilelle,II Veteen, Vis 1 VIlteett.

Negociem els cupons de venciment ter de Mea-bre de 1933 i els dele Deutes de l'Estat vaacisnitt

1.*" d'octubre de 1933Compra 1 vende de valore, al oomplet I a~reo de liess - Negooleeld da supone I Mole AIIIIIrd;titula - DIptselt de valore en oustAdle - 1111111NOIS

cierren. de 1/1110r• 1PARTICIPAS:II° A mrananons 1 11111180111P111111111

A COPRUITIVAINNOIIIIAOIONII rusguoutaa

CAMINA CUIRAISADA AMI 00IIIPAR1'IIIIIIMIDI LLOGUEN

JUMA. 1. ..41,11.514/1.112.,,,,,21.• •

Divendres. 1 eetembre de 1933

----- felitsMe ilitiäUna víctima dt

EL PRO OR LEO MOULInENTRE -NOSALTRES

Una 96 a La Gar-

riga, anca de no

Vi•leltats sindical-tes—4--,

Els obrers cline fäbri-ca, que Aireen decla-rat indeipendiiiits, tor-

nen a la F. A. I.

(Ve de la llelogeraEi total de votants oue figuraven

ales Mitin electorals era de be,repartits c m sean(' Sant Julia,in; Andan, rr3; .Encamp, ata;

Escaldes. 84; Ordino, sil; Canillo,ISS; M , iza Fora de Canillo,que és el. cena mis nombró', onnomas han votat 13 electora, no hiha hagut pires abster.cions.

Es fa dificil classificar els nomsen nuita, ja que no hl ha partits or-ganitzats. Els interessats no donenel qualificstiu que els distingeixi ihi ha una gran confusió, per?) creiemque els dos bändols mis importantssan els intransigente o inconfor-mistela contraria a la política deleconrin cene i partidaris de l'anticConsell, i els moderats, que aceep-ten l'exerlició de la sentencia delTribunal de Corta i san partidariade mantenir el "statu quo". Entre-mig hi ha ele ¡oyes enemics de l'an-

tie Censen, eme, també de la in-tervenció dels coprinceps.

Partint d'aquesta classificaei6,sembla que dels 24 lloce, els pri-mera n'han guanyat 16 o 17 1 elsaltres 7 o 8, per bé que entre elsde la majoria n'hi ha bastante queMis lambe ben vistos pels altresgrups.

De l'antic Consell n'han estat re-elegits a: Antoni Duedra, de Canillo,i Antoni Duró, de Sant Julia.

En rotte hi ha un conductord'autobas,mna doctilägrata, un admi-

Mstrador de periòdic, un estudianta'ernans—Maier, amb uns ulls i uns

cabells d'atrabeja que provocarien el

furor de bitler—, dos entigrats antirMixistes italians i el cronista. De mis

a mes, gent que entra i surt. En un

mornent de la conversa vaga, un alto

en la tertülia bigarrada per l'entrada

d un nou personatge, acompanyat per

amics. Presentacions. Aquest, aquest,aquest, l'altre. Gairabe tots gent de

la casa. "Le proftsseur Moulin"; es

el nou entrat.Confessem que quan värera sentir a

parlar del professor belga Leo dion-l'e, aleshores del seu empresonament altlia i de la campanya internac.analde protesta que se 'a seg ' is rima-

ginivem rom un borne ja madur. Sor-

tosament per a ell i per a nosaltres, el

profeseor Moulin is jove—té vint-i-aetme, i als vint-i-des ja era doctor enLietres—, intelligent audacids, ambun posat cordial i espor t ia que esvacixtota convenció. Acabats de conéixer,

l'he= pogut arrosegar a casa el fo-

tògraf per prendre-li el retrat que ensManean, acompanyar-lo a film centrepe/16e i recollir-li unes declaracions.

De moment ens ha dit algunas roses:de les que ha observat sei. Una pre-gunta que va sobtar el rotlle—aCasa del Poble—és aquesta: "tOuinuniforme porten aquf les joventuts so-

cialistes?" Quan Ii espliquea que no

porten uniforme. i que si en portessinla gmt sin riuria, això l'otean» molt.No Es solament ata palos germaniceon lee organitzacions de caràcter poll-ee adopten abillaments especials: aBAgica alinde, el g en pala, i a Fren-

te. i a Amèrica, el gust de l'emifornedomina. L'unifonne--diu—infon una

moral e les meses. Un eme d'hornesuniferrnats sempre guannarä. en una

batalla damunt els que no dignin uni-

forme. Pera mil/esta opini6 de Moidinno sumisa cap entusiasme. Li expliquemque els "escamets" inaigenes s'han fetantipatice, potser encara mis per l'u-niforme que per la moral.

Ell ha vist la República espanvalacom un alliberament, amb una granset de cultura en el noble. Una set decu'tura una mira ingenua. com el des-cobriment tarda i a gran s dosis de lesoreocuparions sexual, ami, una araren-ea científica o literäria. De totes ma-

nees. confia en un país que li sernblatroha molt

teressant is sime hoines del car-ril- catalans. "Peden estar sezurs quee i.5 vo stres ohms% del port terco misiiuel'igincia natural i mis esperis d'i-n1siatisa c ae molts "Herr Professor"aternanys."

Sertitn a parlar de les seres presonsN'a esser detingut el so d'abril de loar.a restaci6 de Mila, sota la inculpaciódhaver les propaganda subversiva. Feiaunß deu dies que viatiava per Italia.Va pausar a disposició d'un tribunal es-recial—compo s t émicament de mi'iciansfeixistes—, i va esser condemnat a dosanys de presa. Va sertir, per& al capde teclee meses, aprofitant un indultdels eue sempre han de dar els regirlasfebles per fer semblant d'haver estatjustos.

—s Vau isser len traetat—pregun-tern—durant la vostra pensó?

—Sí. No em van maltractar gens

rergu e . a', capdavall, jo era un estran-eer, i els estraneers són setnpre unamica mas re ssertats a l'infern feixists.Si hagués estat italiä, batirla soler t unacondemna rnolt mi= dura o lumia es-tat simplerrent eliminas. El mateix di-Tecter de la presa m'he va dir erais

ttna cosa natural, que si hagués estatitalià 1 l'Ag114 cai gull mane de le s ni:-lisi es Mhaurien fet desapareixer tran-quillament.

—No vSrem saber res del vostre ani-berament..

—Ne. Com que una <le les co se s quemole sten mis Mussolini és encara lacampanya de la premsa estrangera.prernsa va protestar per :a me ya de-renda i en cansa ne va donar ;mes,-tancia al meu alliberanient.

(En circe, el creietn encara a lespresons feixistes fins que van saber arafa pocs dies que es trobava a Madrid.)

—Vau estar sempre isolat?—Vaig estar isolat sis meses seguits,

tense veare ringle ni rebre correspon-dencia ni premsa. El rigim italiä ésn'eh tino a leS presons, un regim cel-Han rísid.

—s1 quina is la vostra impressiósi Itiliat

—Jo liaría viscut un any, lliure, aItalia. pesqué vaig estudiar el docto-ran de Desees a la Universitat de

i la nieva impresßió és d'unagran miseria. I silenci general. Hi hadificultats inmensas per a fer parlaralgú. Pertot arreu, espionatge orga-nitzat. FI, cambrers, els xofers, el per-sonal dis hotels, les dones alegres, totestá adscrit a aquest servei cleepionat-ge i tothom és suspecte.

—I les oposicions, que fan?—Actuen dos grupa El partit co-

munista, que es bastant fort i formatsehretot per jeces, i la concentracióantifeixista "Giustizia e Liberta'', quee a -"er can la 'vostra conjunció

reeublicane-socialista del moviment re-volucionari. Hl• hl, • mis . el modament dele eslam de Venècia JUlia.revesteix afile tendencia candi« ter-rorista i Es reprinsit malt durionent.L'arria d'apesta minoria eslava teuna certa sor/Mama mnb l'activitatdele enmitatIris entodisico. Tot seointés clar, els ideo &error que tajen-dirigen en Mitad Lau gibesclaro de aieetvereadesii 4tante4dirper

jostifiear noves repressions.

El protessot Moulin

—Veureu... Heu de pensar que Itä-lia despèn, almenys, uns mil dos-centstnilions de Tires anuals pez la poli-cia. acuse comptar les xifres dissi-mulades en nitres partides del ores-supost. I desores. repeteiso que hi haun veritable regim de terror. Un delssisternes d'intimidada mes usats con-

sisteix en rarrest preventiu". Quanto era a 'afila empresonat, hi haciaStrrere ate 2.000 a 2.500 reerSoner. de-tino-wies preventivament. .a Roma n'hiha sempre unes T.200. 1 alai semprea tot el pais. Tots els antics petitsmilitants 'obrers o literal:, tots elesospiteses de tebior feixista pa seen perla presa un ella o altre i iti tornenrnes d'un cop. Per fer annestes "M'a-sie " es mobitilza la 'milicia ditrantn is, qmants" die". va 'a buscar la gensa ca sa Seta o a la surtida dels treballs,no deixa sortir ningú al carrer passatIttla certa i tira contra Intlinnique li vaga. Es normal.

1 tet el primer de vaigsentir cantar "la internacienal" a lapre s i. nialerat as les anärdl e s 1 elsca s tig s . T. tot sovint, anarrixen haa-&res vermelles a tras els nals dc tram-Vie s . al , halcons 1 als arbres.

—rreien que el feixisnie durara?FI nrefe ss er Menlin respon decidit.

amb una pusola as, tristesa:—Mirará mentre Mit=sellni visqui.

.1russnlini no fa:risa rom T'rinto deRivera e asan el vostre rel . Yo prtu3_xara mai, no tin sl-à can mornentfehlesa. A mis. l'orcanitraciii de la

premi sa i de la orneananda é5 admj.

rable. Ha salad exatrar l'oran! l na-rianal del= ;tallan . . fin= del= mis has-

1 interessar en la seva obra mellasecta,.

—Una darrera nregunta : sCreieuTi. el feixisnle s'estendei a altresPaises?

cree en l'extensi6 del feixicrreitalia tiple a altres orare Cree. aixòSí. my es nredniri i una nasa e=snmecareaccioaäris a test aseen i que •' s nal

-s,ss mis bel, preparare per a rro'stir-lasera,' el, nse, eterno-sities Eic,:srisposeer vinara tic ressoreiment sie lesidees libara is . eme pos si blement hateade coineiair amb una represa ece r 7s-m'ea.

Precisament lec dificultats ecnninni-ri rec cfíll le, litliep t es ou e p- den in-

quietar el reeim feixi sta . Ana" el mes:ande Paia Levy. profesar d'Estadis-

tica de la rniversitat sSe Gant. Tire-re-ern si llibre que segurament apa-reiase-a l'any vinent sobre la =ituarkie s onamica d'Italia. Serä solarentreent l si. Aa 4. 5 a base de destimentsefieiats feixiste s, ene derno=traran lesrlficultats emnéuniques Estas.A n' e-eh-al a donaré una cede-ansia(avui, divendres) a la Casa del ¡' s -itie solare el tema "El ftixisme rlacaritla crisi", i erpern demo s trar gire ladictadura ¡tahona Ea imrstent per areeadre la crisi ecenbmica.

El leve professor Itfoulin --io- f '-vord'instite per ara—. ahans

deixar -nos, ens mostea Titrth nrgull Inn

Carnet. E, el gen atol d'afiliat al Par-

tir Secialiese Hala, l'inic carnet. pos-eer conrelit a un no italia. arras ex-presta men ei6 del. merits cent rets da-

vant el noble d'Itälia per. l'universitari

Una encabtada vitoree i u, "A re-

veure" rimen la convente amh dl Annealt res en. (Viri l la ttliWiA

ver deixat un emir.GRAN1ER-B 1.P.R ER A

EI F indicat de Traballadorsde l'Art Täxtii i Fabril

da inde;411iant

liem rebut del Sindicat de Tre-balladors de l'Ad Textil i Fabril lasegüent nota, pregant-uos 14 serapublicació:

"Interessa fer cumular que el Sin-dicas de Treballadors de la Indns-tria Fabril i Textil de Barcelona iel seu Radi (autónom ) , domiciliatal carrcr Alt de Sant Pere, 24, prin-cipal, está integrat pels obrer, dediferents tenclincics i ideologies, nopertany als "trentistes" ni als ea-munistes; que el detingut ahir al'Espanya Industrial, company Sal-vador Albereda, president d'aquestSindicat, no fas cap coacció i queanava a defensar els conmanys delesmentada fabrica de les coaccionaque realitzen els de la F. A. 1.

Li ho comuniquen' 'a votté perqued'ara endavant, en publicar infor-macions del nostre Sindicat, Ii pre-guem que no publiqui iniormacionsiaexactes i tendenc ioses con/ les querliuen que el nostre Sindicas sigui-trentista"."

Ara cal fer un aclariment per lariostra banda. Que no-atres esas B-ulimias a publicar les informacions inotes que rebern i procurem en totmoment ésser imparcial , . No tcnimpreferències per cap tendencia otee-rista. Si lueni utilitzat l'apellatiu de-trentistes - i les inicialu F. A. I.ha estat únicament per donar ideaals lectors que el sector obrer sin-dicalista eita dividit en dues ten-dancies oposades, les anal; es tro-ben una enfront de l 'altra. Si ensorgeix Unta altra pur avain itindrem cap inconvenient a

ar-la de la manera que mis el.plagui.

Llegiu LA PUBLICITAT

Propagueu-la!

Es procedí a interrogar en primerfiarme diversos testimonie préviamentcitets, toba ella socis del Casal del cae-rse de Floridabianca i del cartee deles aorta Catalanes.

Els declarants toren sis, entre ellael president tiel dit Casal, senyor Lar.

les Duran.

La declaració daquests testimomskm en absolut d'acord amb la que elptimer dia explica ala periodistes elamor Badia, coincidint, a mes, en quees trobaren bombes ais que detinguereni qus es confessaren autors de linteitt

ele col.locar-les.Aquests testimonie teten ass llarg re-

lat de tot el que allí succei, desmentintles afirmacions que s'havien tet en elperiódic extremista.

Declararen despees els pares de Sal-vador Grant, un dels suposats segres-tadors, els quals explicaren la forma

com es desenrotllaren els fets en anaruns dsconeguts a buscar el seu fill ique van estar dues vegades a casa seca.

També declararen el pare i l'avi deViriat Milanos, que fou el que donäla pista ala d'Estat Catall de qui do-nara les bombea i la informació que

es va publicar sobre això.Aquest individu esti reclamat pel

Jutjat i no se'l troba.Seis preennti als pares si sabien en

es trebava Viriat, i contestaren neeati-vament dernostrant molla estranyesaper l'absencia del xicot.

Se celebraren després diversos a ca-

raments entre Grant i els testimonis que

havien declaras, Pérez Escudero i elsmateixos testimonis, i els fantiliars de

Grant i els mateixos testimonia.Apta diligencia, que bou molt labo-

riosa, en la qual el jutge senyorgimes, posa tota la seca atenció, donaper resultar, segons hem petrut asea-bentar-nos, que Grant i els sena pareshacien recossegut dos dels que allí hihacia cona els que van anar a buscar-loi se l'emportaren la segona vagada.

També Grant reconegué l'altre deleque alli hi baria com el que conduial'automòbil amb el qual bou portal 11

d'Esquerra del di5tricte 'egos,

Rodolf Pérez i Escudero. en elsseus acaraments i recontixements, acu-sa dos dels presenta com els que esta-ven vigilant, mentre un altre, que lam-ber assenyalà, Ii pegava i el maltrae-

tava.Dos dels reconeguts per Grant coin-

cidiren en dos des que Pérez assenya-la, de forma que acusan per ami :re-mes n'hi ha quatre deis sis que decla-raren.

Els acusats negaren en absolut, i elque esté acusat de portar el volant ma-niiesti. que mai no ha conduit un cot-xe, ni te tito l necessari per a aixis,com pot demostrar.

Hi hacia altres diligencies per aahir que no pogueren portar-se a capper no hacer comparegut el comandantdels M05.SOS de l'Esquadra, ayearPérez l'arras, que, per exigències delservei, es retira en vista de la dura-ció de les primeres declaracions, 3 Mi-

guel Badia. que tanibé estava dial adeclarar, pecó, per estar malalt, no hopogué fer.

Per a as ui el Jutjat ha assms alas

cliierses diligincies, cridant a-declarar

de non el senyor Pérez Farras, el di-

rector de "Solidaridad Obrera" i un

redactor, perqué es ratifiquin cn Tes-

crit al diari i en les seres denuncies.

Tambe el jutjat es trablladara a la

Clínica de l' Alianza per a rebre decía-

rack a un soci d'Estat Catala anome-nat Xicota, qiie. per estar malalt. no

pegué acudir a la crida del jutge.

Totes les dili g encies que e, nracti-

quin seran trameses al intgede Madrid. que sera el cose llama de

resoldre en definitiva.

Al/ir al matí els agents de vigilän-cía i les force que foren enviadesa recama les battiedes i a vigilaralgunes fäbriques on el dia abans s'ha-sien produit incidents, pogueren ob-servar' que despees d'entrar al treballels tres-real; obrers que treballen ala fabrica "Indüstries Textils", si-tuada al Cante de Machä Aguiló, is,i ja dista de le fabrica, ea reuniren elsdelegats de comités i barriades i acor-daren suspendre el treball fina a lesnou del metí, a l'objecte de celebraruna reunió.

Un cap celebraia, sortiren de la fa-brica i se n'anaren en direccions di-

erses els Trentistes i els de la F. .4 I.afriments abans de les non arribaren

noyament els obren, a la fábrica, i elsdelegats es reuriren i acordaren do-nar-se de baixa del grup dels TrentaPer adherir-se a la F. A. I. A la tar-cla havien de passar a recollir elscan set

L'anin de la (Marica creu que ambanue st a-ord acabaran els cenilirteeque es plantejaven sovint a a fabrica.

De totes metieres. ahir a a tarda con-tinuaren les peecaucienc presea perl'autoritat.

El Sr. Maciàa Granollers—Collocaci6 de la primera

padre d' un pavonó per aInfecciosos

AMT a la tarda, a lee cinc, pro-cedent de La Canica, arribä a Gra-nollers el president de la Genera-litat, al qual acompanyava el seusecretari particular, senyor Alavedra.

El senyor Macha directamenta la Casa de la Vila, on fou rebuti complimentat per l'alcalde, senyorEsteve Camino, i l'Ajuntament encorporació.

El setiyor Macla. exposi als pre-sents les gestions practicades propdel Govern de Madrid perquè nosofreixin interrupció les obres de ladoble titula de l'estació de França,treballa que ¡nacen a paralitzar-se.

Tot seguit, el President . de Cata-lunya i ela representants del Con-

sistori, es dirigiren a l'hospital-asil,on toren rebuts per la Junta delPatronat, els metges, el jutge mu-nicipal, en funciona de jutge d'ins-truccia i primera instancia, !enyorAntoni Miguel, l'arquitecte senyor

Miró Guibernau, autor del projectede pavelló que s'ha de construir,l'arquitecte municipal senyor Ras-pall, representacions dels Amics del'Art, de la Creu Roja, de l'As-sociació de la Prenisa i altres.

Despees de recórrer els pavellonsde l'Hospital da visitants i els seusacompanyants, tingué lloc la cerimònia de la collocació de la pri-mera pedra d'un nou pavelló d'in-fecciosos.

El mayor Coma Clanes fin ús dela paraula, en representecié del Pa-tronat, remarcant que l'obra que hade començar-se i la ja feta es deuena les aportacions del poble i a lacollaboraci6 del senyor Ribes, quehi aporta tot el seu entusiasme i elsea ajut econòmic.

A continuació parla el senyorIfacia, el qual fía constar que latasca cultural recolzada per la Ge-neralitat comprén srs solatnent elmillorament inteHectual deis cinta-dans sitió tumbé la Sanitat i la Hi-giene, que en siän el complement.El inetge i el mestre — digné— han

trehallar en relació molt estretal'un ands l'altre, per tal de formargeneracions lisicament i moralrnentsuperiors.

Es referí després la maneaellIospitals a Catalunya. per atendreles necessitats del; malalts, i dignéque la Generalitat, tut cop estiguincompletament traspassats els ser-veis corresponent s , procurarà re-ussear anuesta critica

Immediatament decores d'aquestsili , cer s o s , el notari senyor Font, se-cretari del Patronas. !leal l'acta al-lusiva a la commemoració, i el se-nyor Madi procedí a la collocacióde la primera pedra del nou pavelló.

Seguidament es procedi a deseo-hrir el hu st del senyor FrancescPibe= i Srrra. iniciador de l'Hospi-tal i un deis que niés eontribuirenerorMinicament a la seva realitració,en el qual acte pronuncié el senyor("sana Clanes un eloqüent diseureenaltint la persona de rhontenatjati derlicant lacte al set/ fill senyorDa : a F,ihes, alli present.

El senyor Madi felicita el senyorDarnia Ribes particularment i a totsels granollerins, per la tasca aren,-plerta que tant de be a fet i fuia la cintas i a la tornaren.

La feina del S. U.

Coacclonadors define:OsEn una vaqueria del caria. del Mas-

nota propietat de Robert afeitó, ea per-nonaren ahir a la tarda diversos indi-iidus, fent coacciona i amenaces alsobrera si no s'albea% en al Sindicatlink.

Dos dels que coaccioneven foren de-tinguts.

S'anomenen Mariä Cabrero i Joa-.quim del Rio, ambdós del mateix

i, per orare del jutge, quedarendetinguts, a la seca -disposició, al )ut-jet de pinta. .'

ELS RESULTATS PARCIALSEls resultats de l'escrutini eón elt

següents:Andorra la Vella, Josep Comes (a)

"Nyerro", 34 vota; Antoni Cerque-da (a) "Ferrer". 54 vota; ladra EI

-beraigua, 33 vota; Jalen Vila, 34.San derrite ala dos primero, mode-rats. Ele quarts d'Andorra 1 d'Es-caldes van a una sola parre/etnia ielegeixen a consellers cada un.

Escaldes: Joan Ferró (a) "Par-

¿lila, pare", 39 vots; loen PM (a)"Prats", 35 vots; Ramos Terra,29. Joan .Mé, 33. Surten elegits elsdos primer!. A remarcar que n'hi ha

un de cada partit i que un d'ells

no sap firmar.A Encamo han sortit elegits

Antoni Pui i Antoni Mussol,del partit dels joves. No ha estatfacilitada ni exposada la certificació

dels vote cona a les altres parriiquies,i a les sis de la tarda, els compo-nents de la mesa i interventors, dis-

cutiera a qui corresponia el quartlloc, ja que segons un s , no hacer*hi majoria absoluta de votants, no

es podia decidir. No era permesa de

cap manera l'entrada ele ningli i es

notava ente ettaven moltJogep Areny (al "Q>6",

as vote; Jaume Bonell (i) "'Malteede Soldeu", 12 vots. Antoni Dudes(a) "Corma", ir -voto. Antoei TM*(a) "Ton del Ion", II veli. Alteaquatre un vot. Surten efdrks elequatre primera, inconfermited&

Masuna: Surten RiusFont, Guillen' Areny, Peas Manta-ner i Francesc Torres.

Ordino: Bonaventura Cornee Abe-Iloc (a) "Urea ;raspe% Gente d'A-rús, Jucarà de la Cerdead& Nohem pogut obtenir el resultatmide de la vetad& Sedo» do in-formes recellits, gua:17P ele bacon-formietes.

Sent Julia de Urja: Anterai(a) "Cantal'', 60 vote; loaaven-tura Dure, 60 vota; BonevetturaEarräs, vete; Manuel M'Y, 6*vots; Agutí Martall, 38 vote; An-gel Vallesbó, 3R vote: Jeggiea Pu-jol, 38 veis; Esteve Casaos]. 311veta; elan presentas pretallelli Parno haver debut votar 7 o S s'estere.

Surten derrite ele ladre primero,partidaria de l'antie Caneen.DIARREA DE LAS ALECCIONA

El neu Consell es remiré el dime-crea vinent i elegirä da nous dates.Aleshores es podre verme vlaramentquines tendencia es marquen entrel'Assemblea.

Si apesta continua rabel a les re-solucioni dele eoprineepe, el onflicteno es patri donar per acabet, de' queecmenearä una fase ende cantoral in-temiert

Lx impressió del mermad Ea, que adesgrat dele remitas Alee dobtinguinen la lluita electoral, la tendencia ge-neral la d'esperit francament modera-dor. Els ànims abatí encalmat ea vea-n: que amb la interveneió del Mlnia-teri d'Estat e lenfortia l'antedest delcoarfneep eepanyol, restallAd au /Mi-libri de poder que hada elimina* maltamb relació al del eoprincep francis.

EL CONFLICTE DE LA F. H.A. S. A. SOLUCIONA?

Re specte el conflicte de la F. H. A.S. A, la majoria deis obrus han ce-brat i han trawassat la frontera, 1 nohi ha. per ara, cap perill de distueleis.

Els gendarmes vigilen tes instal.la-c ions i construccions de la companyi a.

‚se

Se segueix treballant en la modem-ci6 de la carretera, la qual, oses et sa-hit, va a earrec de l'empreea "Firmesv Construcciones". que te ocupara unaIr es-cents obrera.

—sQuin és el mea important d'a-quests moviments?

—Sens dubte, el republicà de •Gius-ijeia e Liberti“. Com as deia, ele de-tinguts mas toree san con:Pistes, peròels mis intemsanta es tots els aspec-tes sbn ele republicans i socialistes dela concentrad&

Al sud hl ha hagut mis d'una ve-pda alçaments agraria importante. Elsud agrícola d'Italia tiembla tau micael migdia d'Erpenys, també; la ma.

teixa ignoräncia, la matean misèria¡la mateixa desesperacid. Pera aquellagent no tan revolucionario. San re-

voltats.—I aquesta adiete de les *Post-

C; Offl. td rasen:cesio,» en el Doble?

nie

Ahir foil un dia assossegat pelerepórters que fan informació a laGeneralitat Degut a gut ei aellYgrMacta ihavia quedat a La Garriga

!,1 a. qua la 'pire* exacta totalitatdels consellers tingué (eina fora dela casa, el matí transcorregué tran-quil per als periodistes.

La teína però, era a uns quantaquiltimetres de la Generalitat, con-cretament a La Garriga, on el se-nyor Madi rebé la visita dels se-nyors Lluld i Aiguader. D'aquestareunió, com de la que anteriormentcelebraren a la Casa dels Canonges,hom guardara una impenetrable re-serva i no fou possible obtenir-neni la noticia material de la reunió.

Sembla que aquesta anirà seguidad'una que celebraran els elements de"L'Opinió" en la qual donarancompte als seus elements afectes deFeetat de les gestiona que es portena terme.

El senyor Alaveclra tarnbe diguéals periodistes que a la tarda. elsen vor Macla, acompanyat del con-seller de Salsitas doctor Dessin, as-eistiria a l'acte de la collocació d'unaprimera pedra d'un hospital-asil d'in-feccioeos a Granollerers.

Tambe digué el secretari políticdel President. que el dia anteriorhacia 'visitat el senyor afaciä la Co-missió organitzadora deis actes acelebrar l'it de setembre.

Acte seguit els periodistes ana-ren a saludar el doctor Dencis. Enabsancia del conseller, va rebre'lsel seu secretad senyor Badia, el qual•havis reintegrat al seu lloc des-pees de l'accident automobilistic quecelad' la vida al meter Pnigdellivol.

El eenyee Badia, el qual ja estroba eonvpletament guarit de leslesions sofertes, dona brines novesde la resta dele irrite De MiguelXicota, digné que segurament aban-donara la Clínica, on es troba alli-tat, la setmana entrant. De ManuelMasram nn, que segueix millorant, sibé en té per un :sic mes de temps,i de Jacint Martínez, que aviat seradonas d'alta.

Dulatatioati aurassats

El Jutjat número onze, que, analearieter espeeial 1 ,per deleeació e:s-

o-usa 'Atitt dPecial atilynr Aiz-pún,.instetteia a Barcelona les diligen•cies amb motiu de l'assumpte entre elsEscamote i la F. A. L, es constituí, ales patee de la tarda, el Palau de Jus-

ticia, compost pel jutge senyor Higue-ras; el secretad, senyor Serrano Flo-

res, i l'oficial senyur Juan Ferrer Pe-

dret.

Abotai,_

lee

t. 4Ctu:ll"k9 s.) 4

t

Samnat Lee, auccuzur ce oso, t un grup de delzebles que chi han posat be perquè els fessin un grup

• 5:1,, • :'

ett

111111t..,

. el g r790DIVAGAC1ONS SOBRE LA CENSURA (1)

El codi moral de Will Hays i la novapolítica de Roosevelt

Hem dit ja com l'increment in-sospitat pres pel cinema hacia esve-rat el puritamsme americà. Les as-sociacions de totes menes, un delsfins de les quals is, d'una maneracolutant, la salvació de Eäairna delsseus afiliats, s'aixecaren en massadavant del fet i el poble arnerica_lauda convertit en enemic d'unade les seves mis poderoses indús-tries si no hagués resultat que, es-sent els productors un estament con/els altres i liavent-se, per tant, asso-ciat, no tingueren, com tothom, en-tre els seus principis bäsics la sal-vació de la pròpia änima.

(Les estadistiques ens diuen queel noble americà cent per cent grä-eles a aquesta preocupad() es el queté un tant per mil més elevat d'en-trades al cel—noti's que tots elsgangsters porten no--s d'importad:,recent i soles parlar en italiä.)

En unes semblants disposicionsd'esperit la lluita no era possible:poble i productora tenien els ma-teixos interessos espirituals i elsproductora, a mis, en tenien uns dematerials considerables i, per tant,gens negligiblea.

Fou aleshores que vingué l'acordla "Motion Picture Producers asid

Distributors of America", junt ambuna multitud d'organitzacions inte-ressades en els "subproductes mo-rals i ètics" del cinema, laborarenels codis an,menats de Will Hays,president dels productors i distri-buidora i conegut vulgarment ambel nom del tsar del cinem...

Els codis s6n dos, el de produc-i el de publicitat. El primer entri

en vigor el 17 de febrer i el segonel 6 de jon de Eany 1935, Totsdos codis taren sub s crits i aceeptatsper totes les grane eompanyies pro-ductores i distribuidores i van pre-

cedits d'un preàmbul que diuen eldels primers:

"Els, productors cinematogràficsreconeixen halt crèdit i confiançaque s'ha posat (u ells pel ptibEctot el món i que han fet del cinemauna forma universal de divertiment.

Reconeixen llar responsabilitat en-vers el m'Asile a causa d'aquest ere-dit i perque divertiment i art sanimport_nts influéncies en la vidad'una nació.

Per tant, encara que considerantel film abans que tot com a diver-timent sense cap propäsit explicild'ensenyament o propaganda. sa;.eitque el cinema en el seu propi caras'de divertiment pot ésser directamentcausa de progrés moral o espiritual,d'elevar el nivel l de la vida sociali del lis st pensar."

I aleshores cenen els principis ge-nerals del codi, que eón: •

" t. —No es produirà cap film querebaixi el nivell moral d'aquells queel contemplen. Per tant, la simpatiadel públic no sera portada mai capal critn, la practica del mal, la de-pravació o el pecat.

2.— Es presentaran modcl- de \ i-da correctes, només subjectes alsrequeriments del tiranta i respecta-de.

3.— La hei, natural o humana, nose ná. ridiculitzada ni es creara sim-patia per la seca violació."

Aquests principis, completals ami)les ordenances per a la seva aplicaciói els aclariments necessaris fore»portats tot seguit a la practica. Elsmanuscrita eren rigorosament revi-sets abans de rodar el film i, un conatabal aquest, parral davant deis co-mités de les Associacions interessa-des, totes les quals tenen represen-tació a Hollywood. Entre aquestesla principal, perquè afecta mis direc-tament els que interv-nen en la pro-ducció, és Academy of kfotionPictures Arts asid Sciences", queagrupa directora, Acriptors, ardite"

i tècnics, per( hi ha, encara, entrealtres, la "America Library Associa-Iba", els Boy Scouts of America,la "General F:.leration of Women'sClubs" (Federació general de clubsfemenins), la "International Fede-ration of Catholic Alumna" (Fede-rad(*) internacional d'alumnes catä-lics), la "Los Angeles Branch As-sociation of University Women"(Branca de Los Angeles de l'Asso-ciad() de dones universitàries); el"Los Angeles Tenth District of Ca-.;fornia Congress of Parents andTeachers" (El dese districte de LosAngeles del Congrés de pares i mes-tres de Califórnia); la "National So-ciety Daughters of American Revo-lution" (Societat nacional de filiesde la Revolució americana); la"Young Meo'; Chistian Associa-tion" Associació de joves cristians)i d'a:tres cocal:-

Cada un d'aqucsts comités, natu-ralment. fa les obsercacions que lisemblen pertinents, i es discuteix id'això en surt la censura dels filma.

Ignoren' si, quan no es posen d'a-cord, es passa a votació nominal comen un Ajuntament vulgar, però ésde suposar que aixi sigui perquè enun i altre organisme es tracten gros-sos afers.

D'aquesta manera, i com que cadaComiti fa un informe i l'Associacie)hi china gran difusió, d'aquestes sec-cions de prora en surt ja una pro-paganda formidable, en pro o _ucontra, i pública ha pogutahai aconseguir, per exemple, que elpobre Fatty desaparegues del cinemai sotmetre Clara Bow a un Hangeclipsi.

Però, ha aconseguit el codi elque es proposava?

Si no hi hagnis hagut produccióeuropea ni gangsters potser si; perúsi el cinema america hacia d'isseruna cosa tan universal cotas dio el

preàmbul, calla adaptar-lo i Multarcontra els productes d'Europa anthles seves pròpies armes. A mis, queaquests productes europeos entrarena América í no era possible de tan-car-los la porta tense temor de re-ciprocitat.

.\leshores fou quan, amb les mit-ges de Marlene Dietrich. entra elperas eta la producció americana.Immediatament les cante. nuesles girls esderinguereim. no e-, terilitza-des, ans insipides. Aquelles can/esnaves descobriren tot un män alsausters americans i la lluita entreles liandes le gangsters els en des-ead un nitre. Per combatre misgangster: des del cinema es mobi-litzaren le5 metralladores perú, perjustificar el castig, calia la pr.c:.5 del crim.

Es que Guau Elinor Glyn deseo-bel l'"it" tan inalament traduit ami,el ridicul i grotesc "ello", aquest it,aque,t "no se qué" tan popular ad

en el seg:e dinou, anava per lessenyores vestides, no per les girsslepullades. Mis tard el terme, in-suficicnt, massa timid, es convertien cl ",ex appeal" que culmina enles iiiitgcs de Lola-Lola, la prota-gonista de "I..ängel blau" o, misencara, en aquel l pam de pell nuadesprés de !es mitges.

El pas entrara donat, "sex ap-peal", pecas, i gangsters. crim. Esclar que di cop d'aquestes tosesno se'n tela una apología descarada,per() la sola presentació de la cosaera suficient; calia Ases de gel perno adonar-se'n.

I precisament, aquestes associa-cions de puritans saín tot al con-trari del gel, i comentaren de cri-dar.

Era ,mra coincidencia? Era en totcas ms efecte coadjuvant quan vin-aseé la depressió.

El fet c el cinema 1 asid unaèpoca tan dificil com totes les alees

activite arneriesaes 1,

filian sota Roosevelt es proclamä el"recovcry act" ' tía de recobra-ment nacional, la part industrialafecta de man.ra profunda el ci-nema.

Calla renovar de dalt a baix lapolítica de la indúStrli, tant en pro-cediments interns, com en els derelució. I això, naturalment, _obre.tot a América, no es podia resoldresi no era a base d'una conferencia.

1 es reuní la conferencia a la qualhl assistiren repres,intants dels pro-ductors, distribuidors i exhibidors,per tal de redactar un nou codi,pere.., pese, no fou invitada a lareunió l'Acadèmia i aixe, hauria po-gut portar a una ruptura entre lesdiverses branques de la producció.Però Will H. Hays, posà un tele-grama a J. T. Reed, president del'Academia, que agrupa qoo escrip-tors, directors i técnics, en el qualli prometio. que "tot grup de laindústria tir.dria totes les oportuni-tats per participar su la consideraciódels diferents elements del codi",

Com será el nou codi?No ho sabem encara pesqué les

deliberacions continuen; sembla queper les diferencies entre les diversesbranques de la indústria es recorrerá.a un sistema d'arintratge i que lacosa es presenta dificil perquè al-.menys hi haurä dos codis a sotme-tre al gen ral Hugh S. Johnson, ad-mini:trador del "industrial recoveryart" un de l'organització Haya i unltre dels independents. Perb,

nes as, .n les directiv-s, dirlem mo-cale del codi? Peroné el lector esfati carrer del canvi experimentarreproduim el criteri dele empresaris,els mis directament afectats per lescampanyes dels moralistes, expres-s-t per Ed Koykendall, presidentdels "Notica Picture Thater Our-ner5” (Pr ,nietaris da loca tslas

presidia una de les reunions i -ligue."Nato:almena, el hon gust E la

moralitat dels films presentats, aixicoin el, arranjaments dels negocishan (l'incumbir a la indUstria. El-goci cinernatogräfic tnai no ha

estat ni mal no sera una (irga» itaa-c te, religiosa. licm de pintar la vidatal coro rs i, naturalinent, no espoden ignorar els temes en els qual:intervé el sexe.

No fr, ma, no obstant, cap neces-sitat d'indecències crues o vulgari-tat s. Cona la luajr part dcl, quointervcfnini en la ilidústr,a jo no surun reir rinador, Salanueuuu vull veureeis standards de la decencia correnti del hon gust rosa la en obra sen-se vuigaritats de baix preu interca-lades s pise cap necessitat.

Esperem . combatre, no solamentl'estupidesa, sinO l'extravagancia.

Perqué la indústria sobrevisquis'ha de ter una adaptad() definitivade salaris. Aixä no significa una re-ducen', de sous sense solta. No hiha dable que sliait de retallar algunsdels més alts i millorar els misbaixos."

Coin poden veure els no_tres lec-tors, si prcspera aquest criteri e:cinema americä s'acostara rties capal tipus de cinema europeu, mislliurc, mis realista i, sovint, mis

¿que Iii diran tots aquellaorganismes que actualment tenen ala sera mä la censura? Evidentment,quan els empresaris adopten aquestaposició tan d '-• is que deuenc asiderar que sla operat un canvien el públic. ¿S'hi resignaran elsmoralistes? ¿O, potser, no s'hi hau-ran de resignar perqué ells tambd,han canviat?

GEL FERRAR

O) Vegin - se les pagines delstd i

Els productors Indepen-dents es rebel len

Les immoralitats ¿el

Codi MoralA la impremta l'article sobre el

codi de la N. 1 , R. A. sobre el ci-nema ens arriben noves dades de lagestad'', del Codi del Cinema. Elsproductor; independents no es ro-len sotmetre al domini de les granscompanytes com fins ara hi havienestat. Aquesta posicia pot interes-lar els nostres empresaris perqueen una d. les maltea reunions hanpresentat el que anomenem el;vuit punts principals de tat codi decinema", • entre els quals hi ha: la5eviretaf d'Un rhere%t !hure,. o eldret per a un exhibidor de comprar

- el pr. lacte que li sembli sense mi-rar qui el produeix o el distribueix;eliminad() del "block booking", quefa que un exhibidor hagi de con-tractar eis films per lots, i abolicióde combinacions de compra entre elsernpresaris i de la falsa cubicaciädels locals; prohibida de compraien excés per tal d'eliminar la con-currencia dels exhibidors indepen-dents i separació dels productor; deles cadenes de locals."

Tot això sembla escrit pels eni-presaris de casa nostra.

Després hi ha la questió de lacensura. Diuen: •

"Massa frequentment quan un in-dependent produeix un fdm is pro-hibit amb ?excusa que e s obsce oque viola el codi moral. El resultarés que aquest film no es por •pas-sar de prora i que les grans com-panyies que controlen els dretscensura en la industria tendeixena eliminar completament l'indeaen-dent."

"La censura—diu després el repre-sentant deis independents Mr. Har-rison—tambe . es emprada per ferbaixar arbitràriament el preu queun autor dernana per la sera pro-durció. L'obra és prohibida a lapantalla per immoral i l'autor, no

.olució, la ven nel q ue lisen donen. 1 - ti cap s'lla jet la vendala prohibid.") és aixecada i es ren-litza el film.-

Nou director ' general dels"Artisfes Associats"

Mr. J. A. Koerpel, nomenat direc-tor general de "United Artista" aEuropa, en substitució de Mr. GuyCroswell Smitii, que dimiti el seacàrrec, arana d'ocupar el seu Para la casa central dels_ "Artistes As-sociats de París., -

Mr. Koerpel, ime duraut una an-terior estada al continent europeopcigue familiaritzar-se. • amb aquestmercat i crear- se•valuoses 'alunan;a tots els paises, aporta a Eorganit.carió que está cridat a dirigir una'larga experiencia u un profund ce-neiXement dels assumptes del cine-ma.

Tant a la "First -National" comla Paramount, on era un dels col-laboradors mes escohats•per mistesSam Mars, el neu 'di echar gener,dels "Arnstes Associats; ha deix.ltel record d'un animador energicd'un organitzador Besa •Csricies alseu clar judici i . al seu esperit de tipida decisió, ).ir. j. A. Koerpelimposat a latenciä de Mr. JosephM. Schenck i dels dirigcnts de "Um-ted Artists", els cp.:as no han vacil-lat a confiar-1i ha pesada tasca deconsagrar el gran esforç dels últimsanys i de conduir a la victòria lavasta organització de difusió creaiaa Europa per "Unid Artists-.

I; indubtable que sota el fort irn-puls d'aquest nou cap, que s'inspi aen una noca concepció de la distr:-hueió. els "Artistes Associats" rea-litraran laica grandiosa empresa jafa alguns anys, grade; a Eabnegatconems de nombroses voluntats.

11111111111 111llili11130!illliiibliiimnum.1)EN1A,. estrena a

Suerte de marinoamt

James Dunn - Safly Litersna divertida eorru,dia

per a... m'alta de lamar i... malalts d•amor

rasa Avisa &Mere satis da esos dos aaimals favorita

CINEMA AMATEUR

El planter de la "ProduccióNacional"

Si no fos per ?interés que per anosaltres tingui el Concurs d'aspi-rants a Artistes Cinematogräfics quees celebra a Maricel-Parc, organit-zat per l'Associació de PeriodistesCinematogràfics, no tornariem a par-lar d'aquest terna que diverses ve-gades hem tractat.

Respectem—i ho hern de dirabans que tot—ja inteaciä amb que.va ésser organitzat el Concurs, res-pectem també la bona fe deis con-cursants, pere no creiem que aixòsigui cap obstacle per poder jut-jar-lo lliurement. San les nostresparaules sinceres i estan d'acordamb un bon nombre de realitzadorscinematogräfics amateur!.

En conjunt, de tot el que pagué-rem veure, no se'ns mostrà res quees pogués comptar com a cinema-togrifie. Tot es descabdelli dinsd'un ambient de cinema "nacional"del que ara es cultiva. Novetat cap,cant, tragedia, mímica. malta. Desque ?speaker va anunciar que can-tarla un "tango" fins al darrer nú-mero, el pinyol de la vetllada, no resmenys que una escena de "Ben-Hm. ", tot fon de producte craquestesAcadèmic; de los m'ab ja hem parlataltres cegarles.

El tema, Isró, que s'usà mis fonla tragèdia de "sang i fetge" en lesgoal' abundaves Ls morts, els des-:mis i les basales, executades pels

trágies de cada Academia.Diem de cada Academia perque (ma-1 tose els que In prengueren partn'eren alumnes, seise delate, delsmis avangsts.

Entre ele imitadors —sin temabeetant nAt tambe — recordem perreatraortlinlirie bona voluntat i pelsTersos, el de Loa Chaaey, el D'Ala-

i el d'anirnals, mis aviat atrac-ad de tina que no de cinema, es-apptaant les condicione que pe!Pdoablatte" de fiase pugai tenir.

Ea els papera femenina sobreaartla lesterpret de l'sk tch—escena

mia —que fou un deis millors delConcurs.

Aquest is, en breus mots, el re-sutil d • aquest Concurs que creiemhaurà servil si més no per mos-trar-nos els fruits de les nombrasesAcadèmies de cinema (?) que hi haa Barcelona.

Per a nosaltres, que no consideremque el cinema sigui ni cant ni tra-gedia, aquest Concurs se'ns feu in-teressant, mes amb l'opinió de l'är-bitre — el públic —que en mantesocasione pague donar-nos-la a co-nS:ixer amb un sentit veritablementencoratjader per a nosaltres, quecreiem que els artistes no es formenen Academies per mis crescudesque siguin les quotes, ni que tampocel cinema ha d'ésser imitad() de res,perquè és precisament la seca nave-tat que el fa imposar cona a la ma-nifestada maxinis de Tac u. ..derni que seas presenta amb un campamplissim que 'ens estalvia d'hacerde recórrer a itr:tacions que sónmostra de covardia i de decadencia.

Esperem des d'ara amb ansietatel Concurs que segurament Eanyque ve se celebrarà, puix que seriauna veritable llästima Tie es perdisla tradicia gel amt aquest Concurssembla iniciar-se, per a poder veurei comparar els avanços i descobriractore de cinema lliures el e les flor-ines carrinclones d'Acadèmies deI77.5 o menys anomenada.

MANUEL MORAGUES

EIS fabricante, magatze-mistes i manufacturershan de redactar en catalàHura factures, albarans,

*tejes als clients de Ca-talunya

ifedtiba-Urfeasedeldids l indertarrt papar e el film espanyol "dusesstiene len secreto"

eez.

Tingueu curaProtegiu lo bellesa i lajoventut del cutis. Mime6s l'objectiu muenda' deil'Heno de Pravia, el sabólneutro i guau, el sobó deis,olis fina i del perfumconfusible.La tova escuma untuosa 6iun trozar de bellesa per a

la pell. En rentar-vos, feu unmassatge suau i repetit ombaqueixa escuma espessa.I no tingueu por. Si conti-;nueu el mido& cada dia,';el vostre cutis sera exqui-sidament

„, lip ,rnAVIAd_.:.._ 4,, PRAVIAERNMERIA,GA L• MA DR I D.AUE NOS AIRES

Divendres, 1 (Pelambre 'de itea3

Madrid, 3e, — Comença la sessióa les guatee I deu, sota la presiden-cia del senyor Besteiro. Poco dipu-tats als escons, i cap minietre al

banc blau. Les tribunos estan gai-cebé desertes. S'aprova l'acta de IdstbSiÓ anterior.

S'ENTRA A PESCA IPREGUNTES

El senyor ESCANDELL fa unprec al ministre d'Instrucciódemanant que es procedeixi räpida-ment a la con5tituci6 dele institutsde segona ensenyança d'Alcira, Ne-eiva i Gandia, puix que si be estanconcedes tots tres, en les últimesdisposicions ministeriale publicadeSno figura la ncessió a Gandia deeInstitut de segona ensenyançapesar d'haver ofert un magnific local.

(Entra el ministre d'InstruccióPública.)

Pregunta l'orader quines raons hatingut el ministre per prescindir deGandia en la concessió del nou Ins-titut.

El MINISTRE D'INSTRUCCIOPCBLICA exalça l'entusiasme ambque Valencia ha respost a la cridaec la República per a la substitucióde l'ensenyanca que donaren elsreligiosos: ha ofert tota mena de fa-cilitats perque aquesta substituciees realitzi ame eficecia per a lacultura i el regine però hi Ita dificul-tats per atendre les peticiono quees fan, unes per falta de personal ialces de material docent.

Ara es tracta de crear els centresde carecter provisional i urgent. Afi de resoldre part d'aquestes dificul-tats cha fet una refirió d'aportacióals Ajuntaments, que no 3ap si poto vol fer Gandia, població que detotes maceres pot satisfer la se, aaspiració de tenir un centre de sego-na easenyança que serà creas tanaviat com sieui possible.

El senyor ESCANDE T. rectificai eadhereix al prec el diputas radicalsenyor JUST.

El senyor HIDALGO rectificauna denúncia que feu dies enrera so-bre el monarquisme delguns jutgrsdeis nomenats últimament. i diuque alguris d'ells li han escrit perdir-li que sen bons republicans iaberis digné que eren de la U. P.

(Entra el ministre de Marina.)El senyor ALTABAS, radical, par-

la del conflicte ohrer que existeixa Alcal à de la Rivera. Es queixade la facilitar amb que sen revisatsels contractes de treball aprovatspels jurats Mixtos. Després pregun-ta quan sindrä a la Cambra l'ex-pedient pels assassinats collectiuscomesos per la guärdia civil al poblede Jereza.

El PRESIDENT ofereix recla-mar l'expedient.

El senyor GARCIA Y GARCIAes queixa que el ministre d'Indús-tris i Comerç no hagi convocas en-cara Fassemblea tarongera. convo-catória que promet é fer en la segonaquinzena del mes actual.

Un que ara és el moment nidooportú per a dur a cap l'assemblea,car es realitzen ele treballs de :aindústria tarongera i se es deixavaper a l'octubre ja seria tard i cal queabans de la pròxima campanya sapiguem a que aterir-nos respected'aquest gravissim problema de lataronja.

S'adhereix al m'es el senyor CA-NO COLOMA, radical-sosialeta.

S'ENTRA A L'ORDRE DELDIA

Sense discussie s'aprova el dicta-men de la COMi55i(5 de Pressuposeesconcedint un credit extraordinari110.85418 pessetes al pressupost deGovernació per a satisfer despesesderivades de la impressió de la "Ga-ceta" en el mes de desembre de 193 2.

Tumbé s'apreses un altre dictamende la mateixa Comissió concedint uncredit de 200. 000 pessetes Per a con

-tribuir a l'erecció d'un monument aBlasco Iban a Valencia, 1 un altreconcedint 23.000 pessetes per al mo-nument a Concepció Arenal.CONTINUA LA DISCUS-SIO DEL PROJECTE DEJUBILACIO DEL PRO-FESSORAB

t s posada a votació i rebutjadaper /18 vota contra 10 una esmeradel senyor Ayuso que quedé pen-dent l'article primer.

(Entren el president del Censen1 el ministre d'Agricultura.)

El senyor ROYO VILLANOVAconsurneix un torn contra l'article.

Diti que el que es va a fer éspitjor que el que féu la dictadura.

El MINISTRE D'INSTRUCCIOPUBLICA tiln que vol desfer requi-

fine creas NI senyor Royo Villanova. 8ebre la %irbt de la càtedra. No hl, ha eomgsr6 penable amb la Dicta-dura, Pula que no es pot dubtar quela mana republicana d'Espanya que téavui el Poder no pretengui altea cosaque la llibertat de la catedra; piró lafinalitat del projecti, ,tuta altea. Lafinalitat d'upe_ prs>jiase fa partir alpas arme fegifoleedgespe is ("le incit

Madrid, 3z. — La reforma agrä-ria segueix endavant, a desgrat deles dificultats que de tant en tantsorgeixen. Respecte a respecte ac-tual de la seva implantació, el mi-nistre d'Agricultura ha fet ala pe-riodistes les següents manifesta.dona:

—Han sortit avte vers les catorceprovincies on ha d'aplicar-se inte-grament la reforma agräria els de-legats encarre gats especialment dela seva aplicacki.

Ahir a la tarda vaig estar reunitamb el director general de ReformaAgreria i amb elle en una de les

secciona del Congres.S'assenyalé concretament el pla

que en cada una de les provincias'ha de realitzar, quedant completa-ment d'acord. A cada un d'aquestsdelegats acompanya un grup d'en-ginyers i ajudanta.

Tornaré a reunir-me amb iotaells el 9 de setembre, i els delegatstornaran el mateix dia al seu destf,

com que ara la reforma agrariaentra en els desigs dele uns i enels vaticinis dele alees. les obresaniran parlant per mi.

Han sorgit alguns dubtes respectea l'apartat c) de la base aluna dela Ilei de reforma agréria.

Per a aclarir-los he rebut unacarta de la Federació Espanyela deTreballadors de la Terra. A part laresposta privada que els dirigeixom'interessa dir públicament que eldit apartat c) no pot tenir más queuna interpretació, i aquesta de queel referent a la pare del 75 per eentque correspon a aquest apartat enrelació amb els amprius, amots iespartars, queda exceptuat de l'ex-propiació en aquelles finques que nosiguin susceptibles de conreu en un25 per cent diaposat per la Dei.N'hi ha prou en llegir el debat par-lamentari que es produí amb motiud'alab per a <>l'unir aquesta con-clusió.

He rebut la cinta deis represen-tante de les associacions obrera deBadajoz i Càceres, del general Bateti del director general d'Indäetria.senyor Irla.

Al tenor Fleta li de condo-nada una multa

Valencia, 3r. — Per no haver volgutcantar el tenor Fleta al Teatre Prin-cipal fa algun temps, allegue que es-teva malalt, se Ii imposà pel governa-dor una multa de cinc-centes pessetes

L'advocat senyor Ibifiez Rizo, per

encàrrec de Fleta, presenté el recursd'alçada davant el ministre de la Go-vernació.

Avui iba rebut un ofici comunicar*que ha quedas condonada la multa.

Dotze ferits en unaManilla política

Almendralejo. jr .— Aquesta tardaiba descabdellat un sagnant sumesmotivat per rivalitats politiquee.

A la carretera de Santa Martaiban trobat dos grupa contraria, 1s'han escames amb bastons, pedre s.plstoles i altre; armes, i han resultatde la baralla dotze ferits, algunafrena.

L'oportuna : nterventió de la atar-'dia civil ha calmat els

Han eatatawatradaa boina dalenuinn•

La situacióeconòmica del'Ajuntament

de Sevilla

Manifeitecions del ministre

de la Governació

Ratifica el que digo('a la sessió de di-mecres respecte alsincendis de finques

a Andalusia

Madrid, 31. — El ministre de la Go-vernaci6 ha rebut sete a primereshoces de la tarda els periodistes i elsha manifestat que aguces matí haviaconferenciat extensament amb el fis-cal de la República. senyor Anguerade Sojo.

També els he dit que ha despatxatamb els directors generals de sani-tat, presons i guerdia civil, i que harebut la visita del nou governadorde Cierres, senyor Manuel Canales.

El ministre ha fet amb aquest mo-tiu un elogi del nou governador, elqual — ha dit —Es perit agrícola iprofessor mercantil.

Es tracta —ha afegit — d'un anticrepublicà que ingressi al partit fe-deral en 1894 i que actualment per-tany a Acció Republicana, el ConsellNacional de la qual Iba proposatper al arree, car per a aquests no-mena:riente tinc el costum de sol-licitar noma a tots els partits.

Després !l'ha referir el senyor Ca-sares Quiroga a l'incendi que es de-clare ahir a la nit en una finca deCiudad Real, i ha dit que desprésde les investigacions realitzades Per

la. guärdia civil i altres autoritatsjudicials s'ha comprovat plenamentque es tracta d'un incendi casual.

Amb aquest motiu el ministre haparlar . als periodistes dels incendisque es declaren a Espanya, i ha ditque segons estadistiques del Minis-ten de Justicia de noranta anys ericétots els estius elan produit a Anda-lusia mis de cent incendis.

Dels d'ara—ha afegit el ministre—molla són casuals, sense que aixòvulgui dir que no n'hi hagid'intencionats, l a fi d'evitar-ho hanestat adoptades urgente mesures deprevisi6.

Finalment el senyor Casares Qui-roga ha parlar de la penosissima la-bor que pesa sobre ell amb l'exercicide les carteres de Justicia 1 Gover-

nació, la iota-Secretaria de comuni-cacions i la direcció general de laguàrdia civil.

Ha afegit el senyor Casares queja té llest el discute que pronunciaréel vinent dia 13, amb motiu de l'o-bertura dele tribunals, el tema delqual és: "Landó judicial i hondeepúblic

Madrid, 31. — Han continuas lesgestiono per resoldre el conflictecreat per a l'aprovació de Varticle 17

del projecte d'arrendaments de fin-ques rústiques.

Aquest mati :be monis la Comit-ele, d'Agricultura.

El senyor Feced ha dit que ha-vien examinat alguna vota pernos-lars al dit anide. Entre aquests figu-caven un del senyor Guerra del Ríoi un altre del senyor Casanueva, queés reproducció del que presente an-teriorment el senyor Perialva, i unaltre d'ell. Després d'érnplia discus-sió iba suspès la sessió per con-tinuar-la a les cinc de la tarda.

MINORIES QUE ES RE-UNEIXEN

Igualment s'han reunit aquest ma-

ti a la secci6 sisena del Congrésdiversos diputats radicals socialistes,sense que hagin pres cap acord.

I el mateix han fet les minoriesagräria i basco-navarresa, peribaquests si que han pres acords.

A desgrat d'haver dit el senyorCalderón que hi ha corrents d'har-monis i de creure, com efectiva-ment ha sucede que es podré arri-bar a una fórmula que sigui accep-tada per tots els grups de la Cambra,han estudiat algunes esmenes alsprojectes de Dei pendents de discus-si6, a fi d'estar previstos si l'acordno es produia.

Al Congres un periodista ha pre-guntat al senyor Casanueva si con-certada una fórmula respecte a rae-ticle 17 la resta de la Dei es discu-

tiria ràpidament i si es podria ar-ribar, habilitant el dissabte vinent, aaprovar la llei, amb l'objecte de co-mençar les vacances immediata-ment.

El senyor Casareitea ha replicas:

—No correu tant. Ja erst donariaper satisfet que les 'tinguéssim eldissabte següent.

Ha continuat la conversa sobre elmateix assumpte, i el senyor Casa-nueva ha dit que el senyor LluciMartínez Gil li hacia dit, en la re-unió celebrada aquest matí per laComissió d'Agricultura, que ell es-lava, particularment, completamentd'aeord amb la fórmula proposada.

DE LA REUNIO DE LATARDA SEMBLA QUEHA SORTIT LA SOLUCIODEL PROBLEMA ::

Per fi, en la reunió de la tarda, uni-ble que ha quedat resolt el problemaplantejat

La Comissió, després de les paraulespronunciades ahir pel cap del governa la Cambra, ha estudiat novantent rae-ticle 17 amb un esperit de trattsigincia,i sembla que ha trobat la fdrmula quesatisfi tots els anhele.

La Comissie alta reunit a les cinc.Aproximadament a les vuit ha sor-

tit de la reunió el diputat agrari. se-nyor Casanueva, juntament arnb aireesn'embree de la Comissió.

Els periodistes ti han pregat quedones una referencia del tractat i elsenyor Casanueva, ha dit:

Cree que el dificil problema esté re-s* o en frene cal de slució.

Minuts després de les vuit ha acabasla reunió.

El praident de la Comissió, senyorFenol, ha dictat ale periodistas la Se'

güent nota:"La Comissi6 d'Agricultura s'he reu-

nit a les cinc de la tarda al Saló daConfissione, alta allargat la ssesió i fineles vuit del vespre.

Ha examinat l'article 17 prenent coma base de discussió les proposicions deissenior. Guerra del Rio, Peealva, Fe-ced 1 Martines Gil.

Desprée d'una amplia discunió alaconvigut per tou As vocals que el ter-mini per a pasear els arrendataria ala possessió de la finca ligui el de 13anys."

El valor de la finca ea determinare,PriVii t'ancló pericia], per resolucióduma el base Mixt de la PropietatRústica.

Eis arrendatarie podran satisfer elpreu de la finca en 30 anualitats. Laquantitat no satisfeta redituaré l'in-terés del 4 Per cén t anual.

in consignen algunes excepcions quefiguren al dictamen i es fixen normesner a la inscripció de les finques alRegistre de la Prnpietat.

Ala( mateix la Comissió ha obser-vat que existía contradicrie entre re-cord adeptat aquesta tarda i el conde-nse en l'artiele eete, i per unanitnitats'ha accedat qua se eubstitueixi el ron.repte "represa iteennible" NI de larenda tadastral.

Per tal de portar al Parlamentapuesta decisió es redactare U/13 Ve-

rmut*.El evident, doncs, que s'ha entrat en

un corrent franc d'hannonia, la qualcosa, com do natural, ha produit lacnnsegüent matidacció, tant per renut-iosa que es lela reposició sistema-tice de la minoria agriria amb Ea-co s funiada actitud ambigua dels radi-cal!, ton' perqtie la räpida aprovac16del projecte fari possibles unes vacan-

LES CORTS CONSTITUENTS Declaracions del ministred'Agr cultu.

Es aprovat larticle primer L'aplicada de la

del projecte de jubilació Reforma Agraria

del professoratde norrbrosos professors, que unes ve-gades creats pel favor politic i d'altrescreats pels mateixos elements de l'e-posicie. obren per motius politics. alienea la seva competencia, i en aquestaforma no satisfan els desigs de saberque meuen les jeventuts darte.

I a aquests professors l'Estat es li-mita a dir-los: "Si no us sentiu ca-leeos de posar-vos a to amb les novesexigències culturals peden demanar elretir mb el mateix sou que teniu:penó si no us n'aneu, l'Estat us ju-bilare forçosament, deixant-vos ambun xic menys dels sostre son actual."

Aixii Es tot. i no pot haver-hi ateo-pellament, ja que, a Inés. es donen totamena de garanties perquè la Comissióque hare de decretar les jubilacionsno corneti mai una arbitrarietat.(Aplaudiments a la majoria.)

El senyor ROYO VILLANOVA.insisteix en qué el projecte ti perobjecte jubilar tots els catedrätics queno nensin com el Govern.

El senyor CASTRILLO consumeixun altre torn en contra.

(Entren els ministres de Marina.Trehall i Ohres Públiquese

El senyor ABAD CONDE, en notade la minoria radical, explica el seuvot.

Diu que el Consell de Cultura queha d'acordar les juhilacions no li me-reix cap cenfianca per hacer e s tat fetduna manera parcial.

Elsenyor Aelee0 tatnbe explica elsen vot en contra.

Es ¿emana votació nominal per al'article. que és aprovat per 112 Ven}

cintra(Ocupa la rresidencia el senvor Bae-

za Medina.)S'accepta /in vot particular del se-

mor Abad Conde a l'article sotas itres esmenes del senvor Royo Villa-nena al mateix article.

El senyor ROYO VILLANOVt.no ebstant. defensa una ultra esmenaMi, . que la Comissió i la Cambra re-fn sen. .

La Comises; eccema part d'una al-tea esmena del mateix senyor RoyoVillanova i en refusa una altea . delsens-er Acuso.

Es rehutjada una altra que defensaeticara el senyor Royo Villanera i ésaprovat l'article segen.

La Coinissie accepta part d'un votparticular del senyor Abad Conde al'article primer.

El nvor ABAD CONDE menté elseo vot integrament i és rebutjat.

El senvor AYUSO defensa una es-mera en la qual demana que el Consellde Cultura sigui elegit pel professoratoficial. Cita un fascicle d'un catedràticen el qual es denuncien unes suposadaarbitrarietats d'aquell Consell.

El senyor LLOPIS protesta de l'al-lesió feta pel senyor Ayuso i diu quel'esmentat fascicle no mereix la Inés pe-tisa consideració, puix en ell es diuenceses tan Lora de raó, com Ti< /e3 ju-bilacions del Magisteri es feren perqueascendissin les senyores de Besteiro,de les Rios i Zulueta, i aquest ésabsurd perque la senyora de Besteiro,este al cap de l'escalafó i no pot as-cendir mes, la senyora de los Rios esteexcedent i la de Zulutta no té per ceeascendir ei ha ascendit mai.

Aquestes paraules motiven lees co-nientaris entre els diputats de la ma-jeria que increpen el senyor Ayeso.

Es rebut jada en votació nominal l'es-

mena del senyor Ayuso.També són rebutjades una altra del

sers nr Fernindez Castillejos i una al-tra del senyor Gil Relees que defensael senyor Ortiz de Solórzann.

F,I senyor ORTIZ DE SOL3P.ZA-NO protesta que solament es doni en-trarla a la Comissió que ha ele ¡tejarc ehre les jubilada:5 a l'Assedsc'ee'Estudiants de la F. U. E.

Fe. MINISTRE DINSTRUCCIDPUBLICA diu que la F. U . re ís telsAssociació merament estudiantina eher-ta als estudiants de toses 'es temierecies i opiniers.

Poden ingressar en ella tots el« aievulguin puix solament s'han de defen-sar en ella interessim estudiantins i a

.mes, per altea banda, peden constituirles associacions que tinguin per conve-n'ene

El senyor ORTIZ DF. SOLORZA-NO rectifica i is t'el:unja& rtsreena.

(El senyor Besteiro torna a la Pre-sidencia.)

Es rebutjada una altra esmena mis

del mateix senyor Solórrano i despris

que el senyor Royo Villanova consu-meix un torn contra l'article és aprevataquest i s'aixeca la sessió a leo non dela nit.

La negativa del ministred'Hisenda a prestar-li aludaprodueix un general disgust

Sevilla, 31. — La negativa del mi-nistre d'Hisenda referent a la peti-cid d'auxili econòmic formulada perl'alcalde i recolzada per tots els sec-tors de la ciutat, ha causat una do-

lorosa sorpresa, ja que les impres-siona transmeses des de Madrid perl'alcalde permetien d'esperar unaseducid satisfactòria.

L'alcalde lliuri als periodistes unaextensissirna nota detallant minu-ciosament totes lea gestione realit-zada fina a la seva tornada.

Informa en la dita nota de les im-pressions alternativa retenida enla seco entrevistes amb e] senyor

i afirma que el senyor Vi.fetales no posa insistencia a alisa-

bentar-se de l'especial situació deSevilla, ni velgué entrar en el fonodel problema. Es limité a oferir unpavelló de l'Exposició, estatgea quel'Ajuntament no necessitava.

Alegi que el senyor Viftuales no-más es mostré propici a estudiarfórmules que no representin l'auxilidirecte de l'Estat

En acomiadar-se del senyor Ma-

ña Ii donl eompte de la inutilitatde les seves gestione prop del se-nyor Vifivales, i el President delConsell quedé corva iii digui que

ja solucionada l'assumpte.L'alcalde li conteste que aquella

mateixa nit tornaria a Sevilla do-nant per acabades les seres ges-tions.

Afirma el senyor Labandera queporta dos anys de calvari, gestio-nant pral) del Govern la enluciód'aquest grey problema, atent als

interesses de Sevilla, 1 s'ha doble-gat a tots els ajornaments cercantuna fórmula.

Afegeix la nota que, davant la ne-gativa rotunda i categórica del mi-nistre d'Hisenda, en quant afecta aSevilla, no eo ell com a alcalde elqua pot resoldre-ho.

Afegeix que ti citats per a demaele regidora. diputata a Corto i di-putats provincial', iba C0111 els re-presentants de totes les ectitats queprestaren llur adhesió a l'Ajunta-

ment, per tal de donar-los comptede les gestiona realitzades i a lob-jede que s'acordin lea mes ures gle

han d'adoptar-se-

El projecte d'arrendamentsde finques rústiques

La qiiesti6 ha quedat. si no resolta. en franca

via de solució

El Illurament de la norapresó de dones

Madrid, i. — A les onze del matlabs' celebrat l'acte de lliurament de lanova pres6 de dones.

El primer a arribar ha este l'alcal-de de Madrid, senyor Pedro Rico, ipoca moments després han arribat lasenyoreta Victoria Nent1 cl aots-se-cretari de Justicia, en representació delministre; el director general de Se-guretat; el director de Preseas, i etdirector de la Pensó central, mayor.Machado.

L'arquitecte director, juntameat ambel contractista de lea obres, el direc-tor de la Presó i altres o&ials, adlumtres cape femenins, han rebut l'alcal-de 4 altres autoritats a la porta de re-difici.

Despres els concurren?, a l'arte hanvisitat la noca presó, elogiant la tascade tots els que han contribuit en aquel.ta obra.

Acabada la visita de redifici, la con-currencia ha passar al saló ¿'actes, onalas efectuat l'acte de lliurament ofi-cial del cht edifici, signant l'acta elsots-secretari de Justicia, el director dePresons, l'alcalde de Madrid, rarqui-sede dirctor, el cap del cadastre uta,el cap de la secció d'obres, el directorle la presó el contractista i la senyclareta Knast.

A continuació ala serAt un lona.La setmana entrant s'efectuaré el

trasllat de le$ recloses des d'Alcaléd'Henares, i de les que Res a rantigepresó de Madrid, al nou edifici.

Declaracions delsenyor Bedel ro

El programa parlamentadper a mi.-- j'enlaciaráprompte debat ubre el

tractat de l'Uruguait

Madrid, 3L—Acabada la pensió, elpresident de la Cambra ha dit als pe-riodistes que com que semblava que hihacia hagut acord quant a l'abstrae-cid, denle a primera hora hi lunariaprecs i preguntes per entrar dares enel dictamen d'Arrendante:ni rústica.

—Si hi ha temps es continuare IIdiscussió del dictamen nPbr e jubilacióde catedràtics, del qual resten trea ar-ticles, i crec que la diseminó no Callar-paré molt.

Ha afegit que procurara, de daca-tir, si hi ha ~pe, el obraras. adramatarles tatteriques i 1 relatas al Trkbunal de Garamüte.

Un periodista 'ha dit al le11303 Res.teiro que hacia circulat la /10;kia gua

s'entaularia debat 'obre el tractat azábl'Uruguai &baila de la vacancee.

El senyor Besteiro ha contrata« que'fina a ell no havia arribat cap lun.tació, perfla que Ett palana,

ces, que cal confessar que els parta-mentaris serien merescudes.

D'aquesta satisfacció en participatothom. En retirar-se del Congresel senyor Domingo Ii han preguntatels periodistes si eslava satlifet dela fórmula aprovada per la Consistiói ha contestat que estava plenamentsatisfet.

Ha afegit que el aen optimismes'ha confirmat, puix que sempre vaesperar aquest resultat encara queva arribar a qualificar-se de molaral'optimisme que mostrava respecte al'aprovació de la Ilei, estant de com-plet acord tots ele grupa par/arnen-taris.

—iAleshores ja no hi hanrä misobstacles 1 dificultats en la resta dela llei?

—No. Lm dificultats hala estatja vençudes.

LA LLEI QUEDARAAVIAT APROVADA..31

El senyor Feced comunicaré ¿e.mi. divendres, la nova redacció ques'ha donat a l'article 17 del projectede Ilei d'Arrendaments.

Ha afegit que per al 9 o el ro desetembre quedarà acabada la Dei.

LES CONDICIONS DELSSOCIALISTES

Segons les nostres referincies, enLa reunió celebrada aquesta tardaper la Comissi6 d'Agricultura, s'hanpres acords respecte a l'article 17de la Bei cE.Arrendaments.

Els vocals socialistes han denla-nat seguretats que no es farà obs-trucció als llore relatius als arren-daments collectius ami com tarrtpoeal que estableixi la retroactivitat dela hei. Aquestes seguretats els hanestat donades, edhuc pels represen-tants agraris. Així és que el projec-te no trobaré noves dificultats i s'es-pera que la Comissió el despatxaràen tres o guatee reunions.

t•

aea n OUUt Ca, eemlupt* Ois 410456

S CENTRES OFICIODISPOSICIONS DE LA l'GA-

CBEA"-'. --Madrid, 36. — La "Ga-ceta" publica les següents disposi-cions:

Merina. ' —Disposant que es pu-bliqui pel ministre el nou text de laIlei de reclutament i reemplaçamentde la marinaría de l'Armada d'acordamb les bases que s'insereixen.

Governació. — Autoritzant el mi-nistre. perquè presentí a les Cortsun projecte de hei suprimint l'Ajun-tament de la Parra i agregant-lo alserme . municipal d'Arenas de SanPedro.

' Guerra. — Disposant que el recursde presentació de greuges que esta-bleix l'article primer del titol 17 deles ordenanees militare es podri in-terposar reglamentäriament davantel ministre.

Autoritzant la despeas correspo-nent per a l'execució d'obres de lataierna de nora planta del regimentd'infanteria de Cádiz.

Marina. — Suprimint la gerenciaals vaixells incautats per l'Estat.

Hisenda. — Fixant en 13145 pes-setes el recärrec que ha de cobrar-seen. les liquidacions de Duana.

Governació. — Disposant que perla inapecció de la guardia civil esconfeccionin mensualment les pro-postes d'ascens.

Aprovant les relacions de serveisprestats per la guärdia civil durantels meses de maig, juny i juliol 61-

Instrucció Pública. — Anunciantconcurs de trasllat de catedres ques'esmenten vacants als centres ques'indiquen.

Agricultura. — Disposant que elblat de moro exätic que s'importipagara per drets aranzelaris 6'65pessetes or per quintar mètric.

Disposant que ele enginyers capode les seccions agronämiques de lesprovincias bladeres procedeixin aformular un compte detallat deisproductes i despeses de conreudel blat corresponent a distintas zo-nes de la sera provincia durantrany actual.•Indústria. — Ordre relativa a la

franquicia aranzeläria dels materialsque no es produeixin a Espanya isiguin necessaris per a les cona-truccions navals que el Govern me-alca adquireixi d'entitats espanyoles.

NOTICIESLA REORGANITZACIO DEL

PARTIT SOCIALISTA. — Ma-drid, 31. — Reunida la comissieexecutiva del partit socialista, acor-di, entre altres coses, nomenar unanora ponencia encarregada de dic-taminar sobre la reforma del pro-grama i organització general delpartit. La dita ponencia la compo-nen els senyors Trefe Gómez, Mar•edil Martín, rabea Ribes, RamcnOliveira, Julia' Besteiro, Largo Ca-ballero, Araquistain, Ferran de losRíos i De Francisco. Fou designatel Sr. Cordero perquè assisteixi alCongres de Lugo, per a la consti-tucie de la Federació Provinc.ald'Agrupacione Socialistes.

QUINES COSES PASSEN ALFERROL!... — El Ferrol, 31. —Les germanes Josefa i Matilde ReyMontero, casades, que viuen en lamateixa casa, han posat al mem, ala mateixa hora i en el matees minutl'una dos nena i l'aleta dues nenes.Amhdues van sentir també al mateixtemps els primers símptomes delpart.

ACCIDENT :'"'AUTOMOBIL.—

Aranda de Duero, 31. — Al noble deCarabias, un cotice de turisme, con-pat per Clementina Aeernal, i l'ad-vecat Adrien Massonaud, ambdósfranceses i residents a Rabat, perl'excessiva velocitat i a conseqtién-cia d'un fals viratge, el vehicle esva desviar de la carretera i es P re

-cipita per un desmunt de 40 m'erres.Queda destroeat. Els ocupants 'orentraslladats a Cambia', on els \ an es-ser apreciades ferides graos.

LA LLIBERTAT PER AL DOC-TOR ALBINYANA.—Valencia, 31.— S'ha • notificat la llibertat al doc-tor Albinyana, el qual ha romas aAnguera set meses i erija.. Es pro-posa venir a Valencia per sotmetre'sa un tractament quirúrgic.

MORT D'HIDROFOBIA . —Madrid, 31. — Aquest matí s'ha ve-rificat l'enterrament de l'ajustado,del cas d'artilleria del campamentde Carabanchel, Alela Alvarez, elella' va ingressar ahir a les sis delmetí a l'hospital militar per pre-sentar simptomes d'hidrofbbia. Se-gons sembla, fa un parell de niesoefou mossegat per un gos rabiós, pe-ro no donant importancia al fet, en-cara que, de ntoment. es va sottre-tre a tractament, !abandona al capte peca dies, i d1sprés d'haver pas-ta: els do' misos, sentí els primsímptomes d'aquella malaltia, quanja eren inútil, tots els esforços dela eiäleis.

ACODEN? D' AVIACIO3r. — Durant el dia d'aval

circularen noticies alarmants segonsles quals un avió particular marcaJunkee, monomotor, que era pilotaspel eu propietari Sr. Josep Canyes,i a bord del qual viatjaven sis per-illa« mes, en Ilur maioria pilots ei-

REUnTIO DE LA COMISSI0D'ESTAT. — Madrid, 31. — S'hareunit la Comissió d'Estat.

Ha estat designar president el se-nyor Hurtado; vice-president. el se-nyor Tutien de Lara, i secretari, elsenyor Cabrera.

La Comissió ha dictaminas sobreel conveni internacional de senyalsmarítims: ha designat una ponenciaper al tractat hispano-alemany', in-tegrada pels senyors Magrin Pas-qua! Leones, i una altea per al trac-tat entre Espanya i Panama.

VISITES AL SENYOR AZARA.— Aquest mati han acudit al palaude Bona Vista per visitar el presi-dem del Consell els presidentsles Diputacions basquee; el secretande l'Alta Comiesaria d'Espanya alMarroc, senyor Manuel Plaza. i elsenyor Vare:tau Humasque. arnb unacomissió d'enainyers.

També han estar al palay de Bona-vista l'artista :mayor Joan Cristóbali els senyors Ciril i Unís Palomo.

CONFERENCIES A LA UNI-VERSITAT DE COLÚMBIA SO-BRE ESPANYA. — Madrid, 31. —Al Ministeri d'Estat han facilitat lasegüent nota:

"Segons comunica el consolar ge-neral de Nova York, el senyor EmiliVinyes, agregat cultural de l'ambai-xada d'Espanya a Paris, atenentuna indicació de la Universitat deColúmbia, ha donat a la dita Uni-versitat neoyorquina una serie deconferencies sobre la civilitzacióespanyola.

L'actuació del senyor Vinyes haestat tan brillant i tan ben acollidapel públic en general que la Univer-sitat de Colúmbia l'ha invitar a con-tinuar les seres lliçons durant el curad'hivern, la qual cosa no ha pogutacceptar el senyor Vinyes."

PROXIMES MANIOBRES MI-LITARS.— Madrid, 31.— El minis-tre de la Gin ra ha comunicar algeneral inspector de l'Exèrcit se-nyor Rodríguez Bae.. es, director deles grans maniobres militars de latardor que van a celebrar-se entreels rius Ebre i Segre, que els ditsexercicis començaran el dia 6 delmes d' OCTIlbre i acabaran el dia 17del dit mes.

La mateixa comunicarle ha diri-gir al general Masquelet. cap del'Eent Major Central.

DIVERSESvils, viatge d'excursió, baria cai-gut a l'Aeròdrom de Manises (Va-lencia), des d'una aleäria de 3040 metres, quan l'aparell que arri-bara allí procedent de Madrid feiales maniobres necessaries per pren-dre terra en el dit aeròdrom. Comque de momeen la noticia era moltconfusa, bona temía Per la vida delpilot i els seus acompanyants. Varnpreguntar sobre l'accident a Valen-cia, i cus manifestaren que, per for-tuna, no havien ocorregut desgra-C izE personals, però que l'aparen ha-via quedar totahnent destroeat, acausa de l'aterratge violent que vafer. En l'aparell anava com a pas-satger el secretan de la Lliga deNots Civils, S!. Ramos.

DEL DARRER ACCIDENT D'A-VIACIO A CUATRO VIENTOS.— Madrid, 31. — En el mate dirui,els doctors Väzquez, de Vitòria, iInfantes, practicaren l'autòpsia alcada er del capita d'artilleria i pi:otaviador mort a conseqüencia de rae-cident ocorregut ahir a Cuatro Vien-tos, Sr. Melcior del Ponte Méndez.A aquesta diligencia ha assistit eliutiat ni linar. Seenidainent s'ha u d-rificat l'enterrament del cadaver queion embolcallat arnh l'ensenya na-cional i tret a pes de braços pelsseus companys, fins a la porta del'edifici, on fou collocat en una In'sosa carrossa automhbil. La presi-dencia del dol la constituid, el co-mandant d'E.stat Major, Sr. LópezPialo, ajudant del President de laRepública i en la seca representa-rle. comandant Sr. Angel Riafio, aju-dant del ministre de la Guerra, i enrepresentarle seva, general Pera, dela divisió de cavalleria, coronel Lla-no comandant militar del campa-ment, comandant Pastor, cap delsserveis d'aviació militar i altresverses personalitats. La carrossa fú-nebre anava materialment cobertade formoses corones anda sentidesdedicatòries al capita. del Ponte, tra-mases pels oficials de la fragata"Presidente Sarmiento", per l'AeroClub . pel serve d'aviació militar,per la federació d'Aeronauticre i perl'esquadreta d'experimentació a laqual pertamia el final. Una compa-nyia d'enginyers, comandada per unoficial, reté els honors d'ordenançai va lar les salves reglamentarlesen donar tarea al cadaver, que fou alcementiri de Carabanchel Bajo Du-rant l'arte del sepeli, nombrosos apa-rells volaren per darnunt de la ro-mitiva i Sanearen innombrablesrams de flors.

INCENDI. — El Ferrol, 31. —

Un incendi. que se sopesa intencio-nes, va destruir un mont propietat

del vei de Villalba Josep SinchczCaro. Les pirdnes eón molt impor-tante. Com a presumpte autor de

l'incendi ha astil detingut Antoni

Gonzälez.

incendis

ffe tinquesA CADIZ •

Cadit, 31. El governador hamanifestat als periodistes que se-gons Ii comuMeava el Roe de .1sguàrdia civil de Medinasidópia,día 29, a dos quarts de guatee de latarda fou incendiada la finca La So-ledad, d'aquell terme municipel, pro-pietat de Manuel Lozano. Es trepesren 70 "aranzadas" de pasturatge.A AVILA

Avila, 3z. — noble de Mijares,un incendi ha destruit la casa delvei Manuel Sánchez. Sen impor-tante les pèrdues ocasionadas pelsinistre. .

Un altre incendi ha destruitcasa de Pere Méndez. , •

A la mateixa hora es declara untercer encendí en una muntanya lo-cal. Es cremaren 30 hectärees deterreny i gran quantität de pins.Horn calcula les oil-di/es en unes75. 000 pessetes.

Horn té la impressió que aqueas:eincendis van ésser intencionats.

A SEGOVIASegävia, 31. — Els guardes d'u-

na finca propietat de l'ex-cornteFinar, observaren que s'havia pro-duit un incendi, que s'apressaren aextingir.

Encara no luden acabat que vanveure que la finca cremara per al-tres cantons. També he van poderextingir.

S'atribueix el sinistre a una ma

A MALAGARonda, 3r. — El vent de llevant

ha contrihuit a propagar l'incendia les muntanyes, arribant les fla-mes al tenue de Ronda. S'Ila crematuna gran extensió de muntanya cor-responent a diversos nobles.el foc distara deu quilòmetres del

Sor aconseguit avui.Continua creient-se que el sinistre

fou intencionat.Testimonia de l'incendi diuen que

l'espectacle era fantastic, constituintel foc una immensa foguera que cre-mara arbres muntanya avale. Escalculen les perdues en mes d'unmelle de pessetes.INTERVENCIO ENERGI-CA DEL GOVERNADORDE MALAGGA .

Málaga, 31. — L'incendi que esdeclara coincidint amb els dels no-bles de la Serrania de Ronda hafet intervenir energicament el go-rernador.

Aquest ha ordenar la detencie del'alcalde de Monte Jaque, que éssindicalista i que dies abans se n'ariaa un noble prop de Cádiz.

A mes d'imposar-hi les sancionsgovernatives corresponents, el po-sarà a disposició del jutjat.

La guardia civil de Ronda ha co-municar que els incendis estan ex-ringles.

Ara hom 'falsea els incendiaris.El governador Ita informal al

ministre de la Governació exposant-li la necessitat d'augmentar les for-ce; per tal de tallar d'arrel aquestnou aspecte de l'hostilitat contra

Estat.

L'apacació de la reformaagiaria

Madrid. 3 1. — Han sortit comissionsd'.agricultura. al cap de les quais vandelegats del ministre, i en les quals fi-guren enginyers agröncnns i altre per-sonal ricino, per a procedir a la in-cautaciä de distintes finques perra-ments a l'ex-grandesa d'Espanya.

Actuaran, a les provincies de Cá-ceres. Se, illa, Cádiz, Granada, Alme-na, Màlaga. M'O. Cerdosa, Segória,Albacete, Ciudad Real, Toledo i Múr-cia.

Les dites comissions nortes ordresespecials per a la incautarie de lesfinques i per a procedir als assenta-ments obrera ami) la major rapidesa.

Les responsabilitats pelsafusellaments da Jace

Madrid. 3r. — Aquesta tarda s'hareunit el Tribunal que ha de jutjar elsresponsables pele afuseleaments de ja-ca.

En la muelle Ins estat examinar l'in-forme del fiscal senyor Bujeda.

VIDA SOCIALLa link, 1 Defensa de Der-

mandata de Catalunya, que andael fi de relebrar riza assolitami) l'assennpte deis especificaestá organitzant la celebraciód'un Itinrh per al qual eslavafianda la dala del propon dia 3,

robjecle de la seva millor(-mganitzacid Fajonas per al din17 .1e1 mes que som. la qualrosa s'adverteix a toles les Ger-mandats de Catalunya per talque prenguin nota del dit ajor-.namnt.

Per al dit lunch poden éaseradquirits els tiquats als se-güenl s noca: Trinxant, 72;Pallare, lIrtra A, principal, se-gons; Jerusalem, 6, primer;Panissers, 9; Guilleries, 3, i aldolnirili del presiden', senyorNavarro, Encarnació, 23, col-. _legi. :. . .

P aiinb els au

C18118(Pe di la pritkins Misa) -

• • • ,Hem trobat *mico. Són aquella

fárnilia que coneguérem al tren, eneortir de Barcelona cap a Portbou.El pretext estudias, la «media :ma-jada durant el viatge, no els ha Ser-vil de res. Ha semblat com si elsgendarmes .somriguessim divant lesexplicacions que cls donasen, refe-rents a aquell oncle imaginari deBoulou. Demà, o passat, avall abravegada, cap a Figueres, i a provarsi algú els paga el trer. de tornada.Adhuc admetien la possibilitat d'unviatge a peu a Alcantarilla, i des-pres de moltes lamentacions aca-baren per conformar-s'hi. ¿Quinremei els tocarla si no es presas-saya un imprevist? No tenien con-fianea en res. Mentrestant reposa-ven. prescindint de si la seva pre-sencia i la de la seva cärrega, om-plint un tros considerable d'aquestcarrer del Perthús, on han acam-par, molestara o no el batlle.

SS.Un grup molt nombres. que s'ha

establert a l'entrada del potala, ensha cridat l'atenció. Ens hi hem apeo-pat i ens han contat que el com-penien tres families. S'havien cose-gut pel canti, havien sofert les ma-teixes decepcions, i ara ,s'havienagrupar, en una collectiritatteressos. El capital social era for-mar per l'agrupació de les quanti-tats que ettre els tres. grups por-tasen. Els manara !Tome mes vell,convertir en cap de colla, en presi-dent del consell d'administració,puix l'horne, mentre nosaltres par-lare amb algú de la cara y- a,comptava ¡ recomptava uns quantsduros, mentre als que el seguirendespotricasen contra Franca i con-tra Esnanya. anib una vehemènciaque feria.

• • •

Finaltnent! Heus aci una colla quepassara la frontera! Aquests hanobtingut un contracte de treball,autentic. Ara fan cua davant l'ofi-cina de Sanitat del Perthús. Totsseran vacunats ahans d'endinsar-sea Franca. I després, amh el primeranteón/nihil:, cap a les rerernes.

Parlem amb un noiet que formapart de l'expedició. Té nou ....cs.Ha nascut a Barcelona, de pa ,sremecían,. Va amh la mare (el parees mort) i sis germans mes petitsque ell. Trehallaran i podran viureuna temporada.

—Però ¿qui és de vosaltres el quetreballara'

—La mare i jo!Els germanets s'estaran per allí,

pch s volts de la sin a, mantee ellsdefensiu el pa de tots. Despees, alvespre, s'ajuntaran.

• • •

Acompanyat de M. Casademont, elhatne del Perthús, ens en anem finsa la plaça major del noble, on had'haver-hi discursos, canoas i sar-danes.

Les nenes de la coletilla canten,dirigidas pel mestre, unes cancone-tes, algunes de les quals sen densa-des amb gestos rítmica; el conjunttrenca el cor. Les mamás de lesnenes les escolten embadalides. Des-prés una cobla toca sardanas, quesón hallades per tota els indígenes.

Els murcians també s'han congre-gar a la plaga major per presenciaranuest espectacle inesperat i

El baffle, víctima d'una preocu-parle que li amarga l'alegria de 14festa. ens fa notar fins a quin puntdesentona la indumentaria dele mur-cisne amh la deis franceses. No poteupertar aquella intrusió ¡ no sapparlar d'altea cosa.

• • •Trabern dues conseqüències "ofi-

cials" de la nostra excursió: Elsagents de l'autoritat francesa justi-fiquen ¡ excusen el seu país per unaqüestió que no necessita ni excusesni justificacions. Les autoritats es-panyoles treuen importancia als fetsi gairehé asseguren que no hi hahagm tal ixode. Quan a les "tram-pes" de les falsificacions de cariesde treball i a l'estesa da passaportsamb l'objectiu disfressat. i per unpreu que quintuplica el legal, jaesta fetf ¿Qui s'emholica a formarexpedients per coses tan insignifi-cante, amb tantes preocupacionscom afeixuguen el país?

I el murciä? Aquest es la víctimadel seu afany de viure, el qual el faanar a la seva, el fa saltar. si set -cau. el marge de la Ilei, que "poralgo tenemos República", cornens digui. I fins a un altre any!

• • • .

L'autdomnibus que ens retorna aFigueres, aviat deixa endarrera leseones que, a peu, samba hi van. Enembocar cada viratge, el xofer tocael klaxon advertint el pas del cotxe,

quan rhem passat veiem que nodalia. No es veu ningú carreteraençä ni carretera' enllä. Perqui alraure de la tarda, al murciä li agra-da mis seure que no caminar. Que.den tants dies per endavantl I apeo.fila la mica de claror, que es perdde presas, par a prepararest el jac.

TISNER

albeen illeS no-tes en canalla

_MALLORCA

—les4 •rcemurmure ;yermen", titula emilmtamiat, . Lee "N de sal*

jamad • BirlaPALMA, al. — Han estat imposa-

des diverses multes a estrangeraper vestirpoc decorosament.-- La -sessió del 'Municipi celebra-

da ahir remita força movida.L'Interventor fas atacat per alguns

regidora per la forma antiguada ceraha . confeccionar el quadre d'amor-tització de l'emprèstit per a la cana-lització i clavegueres. Fouacordat reformar-lo en el sentit ques'hi facin constar les anualitats exac-tes. A més, fou autoritzatParqué fui els trämits que calguinper a la celebració del - referéndum aque obliga la realització d'aquesta mi-nora.

També es va protestar per un arti-cle aparegut a "El Dia" contra elsserveis de neteja pública.

— El eampiú _d'Europa dels pesosforte, Paulino trzcudon, ha signas elcompromís de boxaç a la placa detoros de la riostra cintas pròximamentManca assenyalar-li contrincant.

— El governador ha estat invitata assistir a la inauguració de la novaasceta graduada "Maria de /a Salut",segona que ha regalar el senyor AnteniMonje, tnetge de l'esmentada pobla-rle.

— Han sortit els nadadora emeprendran Inri als Campionats d'Es-panya. — C.

L'ENSENYAMENTNabilitac16 del Illaplateri Na-

cional del Partit de Barcelona.—Pagarnent d'havers. — L'ha-bilitat del Magisteri Nacionaldel partit de Barcelona pagaráels havers del mes d'agostproppassat, al I ifie de COSturn,de la manera següent: Dia 1,de cinc a vuit, perceplors deisMunicipis limitrofes; dia 2.d'onze a una, els de les lletresE firis a la L; el mateix dia,de ritte a vuit, els de les Ile-tres 31 a la R; dia 3, d'onze auna, els de les Ilelres 6 a la Z;dies 9 i 16, de cinc a set, totsels anteriors assenyalantentS.A casa de l'habilitan els nitresdies feiners. de dotze a quatre,fins al dia 16. Per a nitres as-senyalaments els perceptorssón pregats d'usar el telefon.

Assoolac16 d e I filagleterlParticular de Catalunya I Ba-leara. — L'Assuciació convocatots els mestres titulars seglarsd'aquest districte universitarique es trobin en atur formas,siguin o no de la 'matra enti-tal. a la reunió que se celebra-rá al local social (Rambla delsEstudia. 12, pral.) denla, dis-sabte. a les sis de la larda.

Cursos gratuita. — Des d'a-dia 1 de setembre. esteran

oberts els cursos gratuita or-ganitzats per l'Agrupació d'An-tics Alumnes de l'AcadèmiaLebrun.

Poden estudiar-se les se-güents assignatures: Mecano-grafía. Taquigrafie, Ortografiacastellana, catalana.i francesa,Teneduría, Dibuix lineal i Comptabilital, ultra els idiomes fran-cés Pangles. Les hores de clas-se són elegibles entre nou delmati i deu de la nit, i serandonades per professors nadiusles i titulars les al-tres. S'admetran inscripcionsfins al dia '7 del corrent a lasecretaria (Tallers, 27. pral.),de tres a nou del matt. Les clas-Sea secan d'un màxim d equinze alumnes. i l'admissió estanrará tal corn vagin cobrint-s. Seran admesos indistinta-ment alumnes d'ambdós sezes,majors de 14 anys; els menora.faquesta edat hauran d'ésserpresentats per un familiar,sense el qual requisit no seranadmesos.

El concurs per a professordel C. A. D. O. 1. — El CentreAutonomista de Dependentsdel Cornerr i sie la Indústriarecorda que el dia 9 de setern-bre acaba el termine per pre-sentar sollirituds al concursobert per proveir les placesvacants de professors a l'Esco-la Catalana de Comen:, recent-ment creada sota l'alt patro-natge de la Generalitat de Ca-talunya.

L'Assoolacld de Oomptablesde Catalunya (Duc de la Victò-ria. 15, primer) té oberta lamatricula per a les classes delcurs 11433-3-1, que començaranel 2 d'octubre proper, les as-signatures del qual són les quesegueixen: Catalä, Aritméticacomercial, Comptabilitat, Comptabilitat trempreses, Estudispericials mereantils (prepara,tori i elemental), Llei d'Utili-t a t a, Gei ngrafia econömica,Lisia socials. Legislació Mer-cantil, Algebra aplicada a Icalma finanrer. Organitzaciócomptable, Metodologia, esta-distica i càlcul de probabili-tats, Histbria de lea doctrineseconòmiques, Dret fiscal, Este-& econòmic de l'organitzaci6jurldica• de l'empresa, TtonicaBancaria, Técnica de la gestiód'empreses, Tècnica de Fintar-canvi comercial. Tots els diesfeiners, de set a vuit del ves-pre, a la secretaria es facili-ten toll ele detalla necesearlsi s'anoten lea inscripcions.

TA1RAG0NAPestes amb media da carear laprimera podre derport de Cimbras&tralla entre mama.- Itobsesda

Vida

Terregosa, 31 (Per teleton).—Diu-tneugevinest amb motiu- de la collas-ció di la primera pedra del port deCambrils, visitare aquella vila el mi-nistre d'Agricultura, senyer Domingo.El Pòsit de Pescadors, organitza unamanifestació que es dirigirá a l'Ajan-tament per tal de recollir la comissiógestora i les autoritats locals, i totsplegats taran cap a la' plaça que dónaacres al barri maritim, el qual estaráprofusament ornamentas, i on serä es-perat el ministre i altres personalitatsconvidades. Després de la col.locacióde la primera pedra el Pòsit de Pes-cadors dedicará sto äpat popular al se-nsor Domingo. Com a festes comple-mentäries se celebraran regates, con-cursos atlétics i balls populars.

—Treballant en la partida nomenadaPeralta, del tenue de Tortosa, es pre-senta, a Joan Escurriola el seu cuny-atRamos Miravitlles, i sense dir-li res liva donar diversos cops d'aixada al capque feren precisa l'assistència del met-ge senyor Sabater. El Miravitlles alie-ga en ésser detingut que l'Escurriolal'havia insultat.

—Per usar documenta falsos ha es-tat posat a la disposició del jutge d'ins-enteje Vicenç Miralles Arella, corn apresumptes incursos a la Llei de Va-gabunds.

—Al súbdit suec John Lemart,foren sostrets a la platja mentre esbanyava, diners i objectes, important entotal unes 300 pessetes.

—Al súbdit frances Albert Elle Víc-tor, de 27 anys, mentre es hanyava alsvotants de la platja del Mirarle, unsdesconeguts Ii trencaren un cristall del'automòbil, apoderant-se d'efectes quehi havia dintre el vehicle per valor d'u-nes fino pessetes.

—Han estar a la no stra ciutat elselements de l'Agrupació EvangélicaEspanyola, de Lleida, en viatge de tu-risme. Iguaiment ens han visitat elsnen, de la Co'enia Escolar madrilenya,del districte de Palacio, integrada per6t) escolars.

—Moviment del port. Vaixells en-trets: 'Gold Brunner", de Genova,"Isla de Gran Canaria", de %mele-ra : "Calderen". d'Alacant. Sortits:"Cuido Brtmner". "Berenire". "La,Como" i Isla de Gran Canaria" , cap aVa'enda; "Calderón", can a Barcelo-na.—C.

BADALON A,Els nostres regidors se seinen Tan-credo...2,1meg de gegona Esse-

nyanea ,-. enes notee de Platí

Se'ns- comunica d'una manera cer-ta que, pròximament, al. camp del'Artigues, rinde-a lloc una "becer-rada" a benefici de l'Hospital d'a-m'esta ciutat, en la qual prendranpart els distingits tauròfils del noblei tinents d'alcalde del nosn-e Excel-lentissini Ajuntament. senyors Az-nar, del B.o.c.: Barriga, de la Lli-ga i Boixaderes del partit radica!.També s'assegura que he demanarala clau el cap de la guardia munici-pal. senyor Gasull.

Comentaria?... Nosaltree nomésrecollim una noticia publicada en unperibelie, "Las Noticias" de Barce-lona.

— Ha aparegut un decret en 'a"Gaceta", segons el qual, amb mit-jans de l'Estat i de l'Ajuntament,es podrá crear aquí a Badalona unInstitut de Segona Ensereyana.

— En commernoració de les se-res necea de Platí. la Societat Coral"La Badalonesa" ha organitzatunes grans festes per als dies 5. o iTO de setembre, de les quals dona-rem oportunament compte detallat.

C.

LLEIDAFestival de la premsa Espectacleaueph :: La Ilei de Vagabunda

Un salvatge a SortLLEIDA, 31 (Per telifon). —

L'Ajuntament ha acordes destinar atu Biblioteca del Comité Lc.cal dela Creu Roja un conjunt d'obres iopuscles que figuren a l'arxiu de laPaliaría.

— Definitivarnent. s'ha assenya-lat el dia 5 de setembre per a lacelebració del festival artistic a be-nefici de la Caixa de Socors i Ser-veis Socials de l'Associació de laPremsa d'aquesta capital. Hi pren-dran pare, entre altres artistes, re-

minant soprano Pilar Duamirg i l'ar-tista coreogräfica lleidatana CarmeMazar.

— Per ordre governativa ha estarsuspesa la representarle de quadrosplástica que sota la direcció de l'ar-tista Max Sterling presentara, alCinema Rambla, la Companyiad'Espectacles Atlante.

— La Secció Ciclista del Centred'Esports de Lleida organitza peral vinent mes una cursa ciclista in-fantil.

— La policía d'aquesta capital haposat a disposicie de l'autoritat ju-dicial a Baptista Massana, de 33any, 1 a Josep González, de 13 anys,compresos en la Ilei de Vagabunda.Han estat ele primen casos a lanostra ciutat als guate s'aplicaaquesta Ilei.

— La guärdia civil de Sort, haposat a disposició d'aquell Jutjat alval d'Escar, Jacint Impon, el qual,en el curs d'una discussió acaloradasostinguda amb el seu eonvei Joseplrós, engegi contra aquest els seusgossos, els quals Ii produiren impor-tante ferides a diverges parte del

G iti) :4 4Accidmit de raga "%si de Ca-rona" rePrendri la pliblicacid - :-: Lis"Ciabas" d'Anglas Per alhoja

-la situarla dela obrera ea atur largasde Santa Coloma de l'arma

Varia ,Girona, 31 (per telafon). —• A la

una de la nit passada ingressi al'Hospital Josep Roca Torrent, na-tural de Llagostera i ;mí de Vall-llòbrega, de quinze anys, el qual tia-amé la dissort que se li disparasl'escopeta quan la tenia agafada pelcand. Fou assistit pel metge . de guir:dia, que li aprecia 'una gran feridaa la mi dreta qualificada de pron5e-tic reservat.

— El Patronat de la Pira Co-mercial i Agrícola åe Girona . haobert unes oficinas als baixos del'Ajuntament i ha convocas un cos-curs par a adjudicar el sen ButlletiOficial. .

— La notable escriptora C.atennaAlbert (Victor Catalä), que este es-tablerta a L'Escala i cedí generosa-ment al camp d'estacionament delsautos en representació de "Mari-na", ha subsencionat l'empresa perla dignitat artística amb qué portáa cap la sera cometa.

— Ens aseguren cine u prinaersd'octubre tornará a publicar-se e/"Diari de Girona", sota la mateixaideologia que tenia quan va sus-pendre la sera publicació, •

— Tal com estava anunciat, esporte a cap la fusió de les forressocialistes de la nostra ciutat. Pre-sidí el diputat Fronjosä i s'elegínova Junta Directiva.

— Els dies 3, 4 i 5 la vila d'An-gles celebrará les "Gales Grosses -amb gran nombre de festes.

— Ha estat assistit al DispensareMunicipal Estere Dalmau, de dotzeanys, domiciliar a Sarria de Ter,el qual presentara una itrida al'avantbraç dret. També ha estat as-sistit Llorenç Trias, el qual patiafractura del terç interior de l'avant-braç dret.

— Aquest mati, al despatxgovernador, ha tingut lloc una reunióde propietaris i obre rs sense feinade Santa Coloma de Farners, per talde procedir a fer una distribucied'aquests obrers entre els propieta-ris per alleujar-los de la sera situa-rle. Una meitat dels obrers paratshan estat repartits entre els propie-taris que han assistit a la reunió.Alguns altres propietaris, malgrathaver estat citats, no han acudithan presentar excusa de cap mena.i els governador ha autoritzat l'al-alde de Santa Colon1a per imposar-

los una penyora de 25 pessetes acadascun.

— Pel procurador senyor 'JoanBoada, en nom i representació •delsenyor Pere Sastrejanet i sota !adirecciä de l'advocat senyor CariesPepa, ha estat presentada i admesapal Jutjat d'Instrucció d'aqucstatat una querella per estafa contra elvei de Figueres senyor Narria VidalSastrejaner. — C.

MANRESALes matricules - Concursos - Viria

Manresa, 31 (per telefen). — Al'Institut de Segona Ensenyança s'obre,des de denla, la matricula d'alumnesoficials per al proper cura acaditnic, iha estat prorrogat fins al dia 15 desetembre el termini de matricula pelsalumnes liares per als eximens de se-tembre.

— La Junta de l'Escola d'Atta iOficie ha jet públiques les bases peral concurs-oposició, per a cobrir laplaca de professor d'Electrotécnica iMagnetisme, i d'elements le Tenedu-ria i Correspondencia mercantil, i d'au-xiliar de dibuix, dotades les primerasamb el sou anyal de dues mil pesaste',i l'altre amb el de 1.30o. Les instincieses rebran fins al 15 de setembre.

— Ha estat designat l'advocat deMadrid senyor Sánchez Romin per-qué quan estigui constituit el T ribunalde Garanties Constitucionals interposi,en nom de les Associacions de Propie-taris Agricoles de Manresa i Igualada,un recurs contra la Sei de enlució deconilictes del camp.

— L'equip atlètic del Centre Ex-cursionista de Bages es desataeari elvinent diumenge a Sabadell per a dls.putar un matx contra el Centre Ex-cursionista "Pensament", d'aquella ciu-tat. — C.

TORTOSATronada Dos ofegats tt Les tos-tes pi-dirimes Concurs de fotogra-

Bes fallatTerrosa. 31 (per telefon). — Alele

a la nit, a les nou, descarregi unaforta tronada a la nostra ciutat.Mentre tenia lloc, venien per la votadel canal dos joves en bicicleta, undels quals va desapareixer. }Ion/crea que va caure dins el canal is'ofegà.

— Al riu Ebre, a la partida deLa Cava, ha aparegut el cadáverd 'Un ltotne que representa tenir 23anys d'edat. S'ignora la seca filia-ció. Denla el Jutjat es trasIladatial lloc de la treballa.

— Atenent una petició formuladaper la Comissió de Festes, AlaboAssociació iba ofert desinteressada-ment a anunciar el cura de les festescementadas.

— El Jurat de Palestra' per alocncurs de fotografies ha conceditpremia ale lemas segiients: De totun pec, Maria, Sol, Mirabet, Ter-tosa; Cel, terra i aigua; El nostreEbre, A la vota del riu, Vora l'E-bre; Miles, claven' i rosca; De-tusa. Nits de Uuna. — C

•5 v

n—•-•-•n•-•-n

•

'7WMOirr.15.1; 1,1" t .1

La pròxima reuniä del Consellde la S. de N.

Reunió del Come del ComenGinebra, 31.-E1 dia 22 de setembre, Reunió del Comité del

tres dies abans de raesemblea, el Con- ()orillenseil de la S. de N. s'assabentarà de lasituació de la Tresoreria de la S. de N.particularment del retard d'aiguns Es-tate a pagar llurs quotes.

Procedirà a la designació deis mem-bres del Comité EconOrnic, com sambaal nomenament de l'Alt Comissari dela S. de N. a Danzic.

Des del punt de vista politic, pren-drä acta: de la liquidació completa i¡mal del dijeren! re:atiu a la couressiOde l'Anglo Persian Oil Co., de restatde l'estas de les negociacions pel res-cament del diferent entre Bolivia i Pa-zagual; de l'anada a Xina, per Unany, del Dr. Rajclunann, director ele

la Secció d'Higiene.Ultra la protesta de la miseria si-

riana a l'Irak, e: Consell tumbe exa-min2r1 el raport 3facDonald sobre laCenferéncia Económica. citas de Nacions.

Ginebra, 31.-El Comité del Consellde la Societat de Nacione,. format pelpresident, senyor Castillo Näjeraxic), el senyor fester (Irlanda) iel senyor Colban (Noruega), s'ha reu-ni: asan. len examinar les peticionetrame ses pe; patriarca i Tina altra per-eonalitat de Siria, sol.licitant de la So-cietat de Nacions que s'interessi per laeituació d'aquella nació

Tumbé serä examinada una altra pe-tició formulada en el sentit que. la So-rieses de Nacions s'intereeei per :a si-

delt c irians a l'irak.

La reunió continuarà 5ea,nrament

min i es preven que aeinest afer ser.'piantejat en la reunió que m olt aviat

hatmä ele celebrar el Consell de la So-

El viatge de Norman

Davis desperta moltd'interès

Pi- tornada a Europa, Yerman Da-vis fa la sera risita a Londres. Queforupi del desannament ami) John Si-

-non altra regada enfront del Fo-reign ()Hice - is evident. Per3 noes pos erelmere la possibilitat

z'eti rt clarament les intencions deRoosevelt e prolit de la roilaboraciarord-amerirana-europca. Per aixa latornada de Yo,man Dansis is acollidaanth favor ter motes les nacions euro-pees.

Londres, 3t. - L'arribada a aques-ta capital, el dia 5 de setembre vinent,del senyor Nnrrnan Duns, ambaixadorextraordinari dele Estats Units, hadespertat vivitsim interés.

En els verdes oficials es diu queco s'ha adoptas cap disposició rela-tiva a les entrevistes que hagi de ce-lebrar el representant nord-americaamb els ministres anglesos, però, nocdmant, no deixa de traslluir-se QM,

efectivament hi haurä algunes conver-ses, i que. abans de tornar al Conti-nent, el senyor Norman Davis haurätingut ocasió de donar a conaixer alsHines politics anglesos ropinió del seuGovern sobrela qüestió de/ desarma-galent.

L'exèrcit republeirlandés romo amb

De Va eraDublín, 31. - La Press Aseeciació

anuncia cae l'Exèrcit republica irlan-dés, alune fidel al sentar De Valera,i que des de fa algun temps expressavacerta hostilitat contra la politica del'Executiu. per no trobar-la gaire ex-peditiva pel que es refereix a le,: rela-cione amh Anglaterra. ha publicas auladeclaració trencant definitivament ambel partit governamental.

En aquesta declaració s'invita elsrepublicans irlandee ns a unir-se sobrerúnica base possible d'unió, o sigMla denúncia del Tractat ile 1921 i l'es-tahliment d'una República irlandesa.

El Govern -afeeeix la dita decla-rarle,- no pot tenir mes t itnle a lalleialtat del noble que la Junta im-perialista 'que dentina als sis comtats.

-..-...nnnnnnnn•n•••n••n•••••••••

El consolat anglesa Innsbruck

Londres, 3r.- El Govern anglèsha decidit la creació d'un consolasa Insbruck (Tirol). a la qual cosael Govern austriac ja ha donat lasera conformitat, ha estat nomenatper ocupar et dit lloc el senyorJohn Leslie. actual ~I a Am-beres.

El Prinrep Stahremberg idadat a Roma, despres d'entrevistar-seauch Dallfuss. Ex-ministre de la Guer-ra, es mol, rompetent en materia mi-litar. Pera la qüestió de la reeurcia delsemi militar is de competencia delgavetas de Viena. Altra cosa seria l'en-cdrrec distilitaar les forres 0 ¡fa :mesordr.ts.

Cal no °Melar ltde Stahrearberg haesta! un aarrins. *elegir deliserietis-tes rienesos.

Roma. 3i. - Entre les enestions queIrme din que traen-J.4 el princapStahremberg durant la seva estada enaquesta capital, sembla que figurarelativa a la reduceló del servei

. .tal a Austria.

AIIIL&AAKA AJÁ

Composiciómàquina

Per a editoraimpressors

1 ' in • •

titulo, a! fi e Itelt4. 11111411al III CSLON•

ervvvvvvvv

Ettvendres, I eeteMbre de 1933

; .'art rtu >41

repte dan din nubla italiener

Arriben a Itälla i el Ba y ern es nega

a concedir l'extradició ..:(Ve da. te, h•nsint Pagine).

Paria. p.-. Al llamad donat pulpresidan de la República, senyorLebrun, i la seva senyora a honordeis. sobirans de Bulgiria, que estroben a París d'incògnit, hi hanassistit, entre . altres personalitats, elpresident del Consell, senyor -Dala-dier, el ministre de Negocia Estran-ger. senyor Paul Boncour; el di-rector d'Assumptes política i comer-cials del ministeri de NegocieEstrangers, senyor Bargeton, i elsots-director per ale Assumptesd'Europa del dit ministeri. senyorCharveria.

Un &Mole del líder so-clalista !pillear

Berlin. 31. Bissen de Sofia queel lider socialista Pastuhoff, que ac-tualment és a París, ha publicat a l'òr-gan del seu partit, "%roer% un ar-sirle atribuint un caräcter politic alviatge a París del rei Boris, que des-

pres anirá a Londres.Despees d'aquestes Nisites, el rei Bo-

ris s'entrevistarà amb el rei de Iu-goslávia.

Taaidarle a AngoraAtenes, 31. - Horn anuncia que

el senyor Tsaldaris responda, a la in-vitació del govern turc, i sortirä capa Angora, si les circumstàncies Ii hopermeten, • el cha 9 de setembre. L'a-companyará el ministre de l'Economianacional. Horn ignora ei el ministre deNegocie ettrangers poded prendre parten aquest viatge. El seu estas de salutel reté encara a Itàlia. Es probableque d'aquest aiatge surti un pacte d'a-mistat i collaboració entre Grecia iTurquia.

NiiittgedeitiBoris Suspensió de les construccions

navals Aries fins desprésde la reunió de Ginebra

El conflicto entro Ford I lo N. R. A.

ALEMANYACoerIng ste nomenat aenerai.

-Berlín, 31.-El capità Oca-ring, president del Consellprussiä, ha estat nomenat ge-neral honorari d'infanteria.

Continuen les brutalitats na-els.-Mariembad, 31.-Un des-conegut enträ arta al despatxdel professor alemany TeodorLessing 1 el matä d'un tret depistola.

L'agressor fugf, i es creuque s'ha refugiat en territortalemany.

El Dr. Lessing era jueu con-vera i baria tornat al judaismeper protestar de la política an-tisemita d'Alemanya.

Acabament d'una causa. -Berlín, 31. - La instruccióque /savia estat oberta contral'ex-ministre d'Agricultura delReich, senyor Hermes, s'ha do-nat per acabada amb una acu-sació de prevaricació.

La persecució de prelats quees neguen a fer propaganda deHitler. - Berlín, 31. - Conti-nua la persecució de les auto-rifaba nacional-socialistes con-fra els clergues catblics, la ma-joria de les vegades per cas-tigar-los de manca d'entusias-me pel nou regim.

El vicari Stcoker, de la par-ròquia católica de Bochum. haestat condemnat a nou mesesde presó i a altres tants d'es-tada en un recinte fortificat,per haver vilipendiat des de latrona l'Estat, les seves institu-cions i el seu Govern.

L'ambalxador d'Espanya hapresentat les sesee oredenciats.Berlín, 31. - El president Hin-denburg ha rebut aquest matíen audiencia el nou ambaixadord'Espanya, senyor Lluis Zulue-ta, el qual li ha presentat lesseves cartea. credencials.

en comentar de "LeTemps" a la politice hlt-leriana

París. 31. - "Le Temps - conta-gra el reit editorial d'a ..ni a la revistaque tindrà flor a Nuremberg. ente--dita- corstimini una manifestació es-tensora del nou esperit que anima Ale-

Assen)ala al mateix tenme el ditprriclefic el perill one repre s enta rera 'Au s tria el cap de faca d'Insbruck,i recerda !re. a cesar de l'energicarepreeeió otie s'emnra n- on s ra el e ee

-faca; dele raeis tes i de restreta vigi-Itincia a que estos setmesne ele agita-dors nazis, A1,5 ,, ia is cont'nuamensnbiecte tic ma-ile.tte;anc de la ceraactivitat. Funnatrient rri/1 ,,e5 ser

l'ordre establert i pe r a ha vi43 delGotera que ha a e sumit la ne ea ds tastaSe defenear i as s emmar la iiirnendea-da n ' alma! d' n •tctrla ni-otra arrile%

yeldrien subaed inar Aos t r ia a lafilra tutela d'un R eich unificas.

L'agitarla, a asia r. Himen ele ele-ment s fiarle crreleTwic. Datad « . Fu-per . Malmedv. Txeco sIneirittia i Alburele de Stirsea -Lriant intra el fiéritidie-it mét elonienr eme tose els diecurussque er rronimrien ref r nrolinfor de 11rol'rlcu ,1•-•erru Asee 11 vrannsatpau que a aima la neva Atemanya.

Les 'Mencione dele hit-erlasse, s'ion* ele sana-ndos del lacre ti

Sarrebruck, 3 1 . - El diari nacio-nal socialista del Sarre "Sardront"negava en el seu darrer número quetinguessin certesa les intencionsatribuides pel periòdic socialista"Volkstine" en el seu núm,..ro deldia 2Q de, corrent. al Conseller del'Estat prussiä, Sr. Simon, quan

parlava al. cape de les Associacionsdel Sarre ea le fusta de Hiede>weld..

ANGLATERRACanal diplomàtic. - Lon-

dres, 31. - El senyor PhilipWaterlow. que actualment exer-ceix les funcions de ministrede la Gran Bretanya a Sofia,ha estat designat per a exercirel mateix cärrec a Atenes.

lntent de travesear el Canalde la Illänega.-Londres, 31.-Despres d'haver romàs a l'ai-gua durant freue hores, el ne-dador Kanaad ha abandonata les set de la tarda la sevatemptativa de travessar el Ca,nal de la Mänega, quan es tro-baya nomes a dues milles dela costa anglesa.

Guerra entre tribus. - Lon-dres, 3L - Comuniquen deSimia a l'Agència Reuter queal Turkestan xinès han ungutlloo violents combats entre lestribus de Tungans i de Khirgiz.

Aquests darrers ß'han apo-klerat jle l'antiga ciutat de Kas-rhar, després d'una Ilarga ba-talla, en el cura de la qual hanresultat 150 hornee morts.

La prete0016 duaneraSL - Londres, 11. - Els ¿reted'importació sobre els rodeted'acer o de 'ferro forjat o tos,per a esser laminats, acabendieser augmentats.

El dret de 20 per 100 "ad va-irrem" que est ava en vigor fineera, serà substituït, a partir deldia 5 'de setembre, pele se-tiente 'drets:

33'50 per 100 si el valor noexcedeix de 21 lliures per lona:un dret de 8 Ilinres per tona, siel valor estä rompres entre 24Mimes per lona i dO, i tun dret'de 25 per 100, si el valor ex-

cedeix de 40 nitres per tona.

ESTATS UNITSTornada dun forenee.-No-

va York, 31.-El doctor ManuelCara( 1'el, comissionat pel mi-nisteri de Justicia espanyol perestudiar ele procediments se-guft• per la medicina forenseale Estats alto, ha tornat a

Barcelona, vi& Parla,

ganes peces de roba. També alfaobservas que dins del cotxe hi haunes taques de sang, segons sem-bla, la qual cosa ha fet creure queun dels fugitius baria estat ferit.

El raport oficial de rocorregut diuque el cop de mi a l'interior del'edifici de la pres6 es descabdelläsense soroll ¡ amb una rapidesa sor-prenent. L'agressor, que anava depaisà. ha estat reconegut corn uncaracteritzat hitierii, de nom Kuss-tatscher, que fa pocs dies havia es-tas posat en Ilibertat.Cap a ltälla

Viena, 31. - El lloc de gendar-meria de Gries-Brenner comunicaque les petjades dels quatre' nazisfugase ami) motiu de l'assalt de lapresó ¿'Innsbruck han pogut ésserseguides fine als voltants de Sand-joechl, no lluny de la frontera ita-liana. Despees ja ha estat impos-sible de saber res seis, la qual cosafa suposar que els fugitius han po-gut entrar a Itälia.

Noticies particulars dines queHafer i els seus tres companys arri-baren, en efecte, a Bolean°, terri-tori italià, des don, per la via aèria,es dirigeixen a Nuremberg. No obs-tant, res no permet confirmar aqueo-ta informació.Hofer arriba a Itällaferit te

Roma. 3t. - El Sr. Hofer ha en-trat en territori italiä i ha estas ad-mis en un Hospital, car sofreix unaferida que li fou causada per la gen-

darmeria austriaca durant la serafugida.

El govern au striac Ita renunciat ademanar l'extradició del dit senyor,però. no obstant, el Jutjat d'Instruc-ció crinshruck ha dictat contra elli els setas cómplices ordre de de-tenció.

No es concedirk l'extra-dictó

Roma, 31. - Als centres gene-ralment ben informas , s'afirma queno es concedira rextradirió de Ho-fer i els seus companys, per cnn-siderar-los com a refugiats politice,amb !libertas de ina'rxar ' d'Itälia quanho desitgin.

L'Urde que es fariä, atea ella esinvitar-lös Oétirar-se de la refriófronterera i a abstenir-se de realit-rar propaganda.

Washington, 'ir. -- El celebré fa-bricase .d'autontdbils senyor HenryFord ti de temps fina al dia 5 desetembre vinent per a adherir-se al

Codi de la indústria automobilistica.

Sembla que en el cura d'una con-

versa que el Mesident senyor •Roo-sevelt ha finge a Hyde Park ambels senyors Hughes i Johnson nos'lla parlar de la possibilitat que el

Govern dels Estats Units usi res-

pecte al senyor Ford deis mitjanscoercitiva que podrien derivar-se dela concessió de Ilicencies per a lavendaomerb no seria estrany que elsenyor Roosevelt es prepari per ac-

tuar si arribes el cas.El senyor Johnson ha declarat da-

vant els periodistee que creia queels compradora abandonarien els cot-xes Ferd per utilidar els que portmráguila blava", i ha afegit que lacarta de la indústria de l'autombbilno obligaria Ford a formar part dela Cambra nacional de l'automòbil,

però si a obrir els seus 'libres a la

dita Cambra, "si es pot dir que algúhagi mai obert els seus Ilibres".

El senyor Johnson ha continuatdient que Ford no violaria la Hei siconcedeix als seus obrers, com haanunciat, salaria superiora als pre-vistos per la carta i igual ocorreriaamb les hores de treball.

Tal manera de procedir sexta,al contrari, acollida amb reconeixe-ment.

El senyor Ford, que estä de va-

En relució amb aquest assumpte,el redactor en cap del "Woll-stine"ha fet una declaració pública, en la

qual afirma que considerará com amentider tot participant en la ma-nifestació de Niederwald que s'atre-

veixi a negar l'exactitud del que vaescriure.

Els propòsits del Sr. Simon, alsguate es referia el dit periodista, erenfer crAlimanya un noble de 90 m t

-lione d'habitante. annexionant a Ale-rnanya el Sarre, Alsäcia - Lorena,Austria, Luxemburg, Falsos Baixosi una part de Bélgica.

La Importancia del Con-ga%

Berlín, 31.- La "Deutsche Allge-meine Zeitung" posa de relleu laimportäncia de l'actual Congrés deNuremberg. El senyor Dietrich, ro-

mistani de premsa, ha declarat sobreaquest assumpte que el dit Congréspermeträ d'arlonar-se per part detot el món de la impatäncia dela nora organització política alema-nya ja que haurä de jugar un paperpreponderant al camp de la vida in-ternacional.

Felxistes que van alCongrés

Berlín. 35. - Han arribat a Nu-remberg els , nyors flott, Marsi-catti, vis-secretar i del Feix i rex-ministre Bottai, delegase pel Governitaliä per assistir al Congrés nacio-nal-socialista que ce celebra en aque-lla cintas.

Un present a HitlerBerlín. 3T.-- La reproelutri6 'fe

raiguafort d'Albert Durero, q ve fouoferta afile al canceller senyor Hitler,s'havia etanservat fine ara al Muscade Nuremberg i va tatuada en unavaia l ça guarnició de catre amb in-crustacions

Sota la eres, gammada i enquadra-da per les armes de Nurembergporta la se güent dedicatória:"A Adolf erearlor i c_n-

celler del tercer Reich-Nuremberg.

.30 agost de 1933. data ‚lt l'oberturadel primer Congres del partit, des-mis de la victòria."

canas a Bigbay (Michigan),negat a comentar les declaracionsdel senyor Johnson.läuspenal6 de oonstrue-clon* naval* I &irles

Washington, 31.- El secretad del

Departament de Guerra ha anunciatque el programa de modernitzaci6del material naval • terrestre i aeri,que implicarä una ¿espesa de 70 aSo milions de dòlars, ha t sus-pis fine a veure els resultats que s'ob-tener/ en la próxima reunió de Gi-

nebra.La qüesUó de V« ft

Washington, 31. - El president se-nyor Roosevelt ha manifestat que

no ha d'establir-se cap relació en lesdisposicions que fan menys estrictel'embargament sobre Vor i la visiteque li fin el senyor 'afontagu Nor-man la vigilia del dia que lee dita'mesures foren adoptades.

A l'all Street es creu que el Go-vern decidirá que totes les transac-rions que es facin en el successiusobre Ion, caldrá efectuar-les permediació dele Banca de Reserva fe-deral.L'Esta! de Washington afavor deis "humits"

Washington, 31.- Els resultatsque es van coneixent de l'escrutirtiorganitzat a l'Estat de Washingtonrespecte a la prohibició, permetenpreveure una majoria considerable afavor de l'abrogació de la 18 esmena.

Els partidarls del regim sec esmostren mclt desiHusionats, puixque confiaren en una victòria, degutal sistema d'escrutini que ha estatposat en vigor a l'Estas de Washing-ton, que semblava donar una fortapreponderancia a les poblacions ru-rals, les guate. generalment, esconsiderara partidäries de la prohi-bició...nn•nmlasess411...n

Lord Grey enperíode comatásLondres, 31. - L'estat de salut

de Lord Grey s'ha agreujat consi-derablement a darrera hora de latarda. L'ithistre malalt es trobaperíode comatós.

TXECOSLOVAQUIALa Conferencia Sionista. -

Praga, 31. - A la ConferenciaSionista s'ha donat per acaba-da la disrussi6 general.

Un orador ha demanat que laqüestió relativa a la situaciódels jueus a Alemanya, siguiportada davant la Societat deNacinns.

PARAGUAIVioterla de l'exèrcit para-

guaià. - Asunción, 31. - Uncorminicat oficial anuncia queles tropos de rf‘xarcif paraguaiäs'imn apoderat de Campo Are-bah i han causal gratis pèrduesa l'enemic, i lambe s'han apo-derat de gran quantitat d'ar-mes i nornbrosos presoners.

MARROC FRANCESLa pacificad() de l'Atlas

Central.-R ba , .-Amb o-elipacid per les 'rones del »je-bel Badriti ¡ del Djohal Youngha aeabat brillantment l'execu-eüi del pl., do pacificarlo:S del'Alt Atlas Central.

1211 rop porlat a tenme l'oh-jectiu proposat el general ro-mandant superior de les tropesdel Marrnr, amb ti l'EstatMajor, tornara a Rabat.

FRANCA 4,,,•••1-.0coohei no.ssfaprafmtialle

31: Interrogst •Alex per un representant"L'Intransigeant' sobre ele PI-more que han circulat sobre elseu imminent. pas al profesalenalisme, el campe() de ,Franesde tenis, Henry Cochet, ha era-nifestat que no havia firmen sirebut cap oferiment en fem.-,

Ele subsidie a obrare pealad.-Parts, 31. - Al ministeri delTreball ha estat facilitada rtitanota expressant que e diade l'actual hi havia al letritari trances 235.850 obrera pa-irats que gaudien integramentde socorsos, o sigui 2.140menys que en la setroanama.

Amb relació a Igual setina-na de l'any 1932, le disminu-cid puja 28.403.3

Arribada del sots-seeretarld'Agricultura. - Parle, 31.-Elsenyor Lebreton, acompanyatdel senyor Brebbia, sots-sacreitari d'Estat d'Agricultura, lutiarribat en aquesta capital a leg2310, procedent de Londres.

Interrogat per un redactorde l'Agència Hayas ha declaratque estä plenament satisfet del'acord a que s'ha arribat aLondres sobre el blat, acordque-digué--he firmat aquestmati en nom de la RepúbliogArgentina.

Una Mes fan la tata elBoulogne-sur-Mer, 31.

-Dos joves anglesos anome-nata Sauvage i Edgar, que in-tenten realitzar un viatge alvoltant del india. han travessataquest vespre el- Canal de laMànega a bord d'una canoa' defusta que amida 4'50 metre3d'ample per 10 de llarg.

El propòsit dels intrépidanavegante és dirigir-se ara • aAlemanya.

Robatorl a * mä armada enun Rana. - Bagneres de LU-chon, 31. - Tres malfactorshan entrat en un Banc, pistolaen ml, i han aconseguit em-portar-se'n una cartera quecontenta 72.000 franca en hit-Ile Is.

Hom creu que els atracadoraes dirigeixen a Espanya.

Orandl cap a Roma. LeBourget, 31.-El aenyor Gran-di, ambaixador italiä a Londres,ha sortit a les nou del puktf endirecció a Roma.

ITALIAIncendi. - Roma, si. ‘- A

Ponto Emer un incendi ha des-trult un garatge 1 sis habita-cions contigües.

AccIdent d'alpInleme.-Tren-lo, 31. - A la regid dele Dolo-mites han ocorregut diversosaccidents d'alpiniame. Tres ale-manys han resultat morts eauna ascenci6. I per altra partun estudiant txecoslovae, urcalpinista alemany 1 un altretambé alemany han trobat lamort en diferente 'cedente.

BELGICAEls submarina franceses han

sortit de Brussetles. - Brus-selles, 31. - Els quatre sub-marina francesos han aorta,poc abans de les sis.

Han estat acomiadata perrepresentants del ministre dela Defensa i de la Clutat i pelpersonal de l'Ambaixada deFrenes.

Escortats p e r nombroecell.yachts. els submarina han re,-muntat el Canal en direcci• •Anvers.

IRLANDALa Iluita anUfelxista. ---

Dublín, 31. - El cap de l'ano-menat Exercit Republicä hapublicat una nota de protestacontra l'escorcoll efectuat a leaseves Seccione de la capitald'altres ciutats.

Dublin, 31. - La policia re.guiar ha efectuat escorcolls alalocals no sola dele 'mundeeblaves", sind tarabiß en les Sec

-cions de l'anomenat ExèrcitRepubliett 1 de la Lliga del boi-cot contra les mercaderies bri-tàniques.

XINA:Lee Inundaolons del rIti Oree.

Pequín, 31. - Les inundacionsdel t'in Groc continuen deves-tant la regid de Xantung 1 elnord de Kiang - Su, on lesaigües han arribat ja a TangXang.

Lititi els treballa de protec-,nd inmediata, les autoritatsbocata s'ocupen activamentla repoblació de les regioas ti-tuades a les vores deis rhoGroc I Blau.

Ajornament de la Oonterda-ola contra la guerra. - Xana-liai, 31. - El senyor Marley,president de la Conferäneiacontra la guerra, ha declaratque la dita Conferencia no pu-,drä inaugurar-se el dia 3 desetembre, tal com ‚'havia pon.sat en un principi, Binó a dar-rers del ág mes.

Innsbruk (Tirol), 3i.-Ela nacional-socialista han aconseguit treure de lapresó on es trobava detingut un deisseus cape regional', en circumstànciesque demostren gran audàcia-

El detingut que ha fugit és Franz

Hofer, el qual era a la presó preventi-va arran de ratemptat contra el doc-tor Steidle, cap dele heimmehren al Ti-rol.

A la una de la matinada es presen-taran a la porta de redifici de la pre-sé. dos policies d'uniforme. els qualsdeclararen Portar rordre de fer-se lliu-rar un detingut . El guardiä obri laporta tense cap recel 1 sense que lidonessin temps per a defensar-se nicridar auxili, fou agredit i clorofir-mitras pels que acabaren d'entrar que

eren tres.Un altre guardià que es doni comete

que ocorria alguna anormalitat es pre

senti, però ton atacas igualment i do-minas pels seus agressors.

Un cop en poder de les claus de leseel.fes pastaren directament a la deFranz Hofer, el qual posaren en Iliber-tat, lliurant-li de mis a mes un reved-ref.

Con+ sigui que el cap de la presós'adonà de: que paesava intentà. junta-!teas arnb la seca muller, barrar elgas als assaltant!. Aquests feren ambell el mateix que als dos guardians, san-eara-los tots ere. a la celta que haviareunas Franz Hatee. Sense cap noncontratemps. els assaltants poguerensortir fugint amb el potent automòbilque els esperara.

En assahentar-se de l'ocarregut, lagendarmeria autelaca muntá un serveide s-igiläncia per les carreteres i donàl'ordre de sanear els pactos fronterers.

En efecte. e' vehicle utilitzat pele hit-lerSans per a fugir va és ser vist aCric!. a una hora de la frontera italia-na . Els gendarmes li feren diversos dis-pare i aprofitant l'accidentat del ter-reray els seus quatre ocuparas baixarendel catar internant-se per la mute-esa. Ya des d'aquest moment no hanestas trobades les traces dele perseguits.

L'auto abandonas a la carreteraloa portas cap a Innsbruck de nou.A dins bi baria dure granades deml. de fabricació alemanya: 24 balesde revólver, una pistola Mau e er, unpagues de clave. una cartera conte-nlnt la guia per a sortir cap a

cap a Suissa, can a Alemanya;el carnet de membre del partit na-c i onal-eocialista de Franz Hofer i

El Cona res Nacional-Socialista con-tinua desenrotilant-se enmig de la

manca de sentit realistic 1 de la in-consciencia mis inconcebible. Deinemtots els folio propòsits per a l'aveniri miren; nomes les riolacions de fron-Ines, "Le Temps", que reflecteix sem-pre el Pensament del Quai d'Orsay,suhratlla el prrill araqurstes incursioas.La "Detolsch Alarmante Zeiten,'" gasaparlar de la importancia que el par/uinazi assolirà en la /ida internacional.A Berlín no rinden veure el que pastaa les fronteres alemanyes, si aguessllreuatae nn fos artificids i per en-ganyar el palle alemany. Liso/amen,d'Alemanya es va completan/ . Si la

Mi lla sita fet representar per bornes

de primer pla. com l'en-ministre i amic

personal de .1flasC/ini Boltai, airó no

'Ver dir que en rl camp internacionalexisteinin dissiddnries entre Berlin

i Rema -com l'Anschluss- que esron agreniant i que fatalment acabaranper enemistar eis dos paises.

quines +latinos crea el pe-

riòdic herliOs -J'Indo per Stinnes,que volia crear una Inlernarional dela indtisleia amh ses a Rerlin- queel Govern hitleria poi mantenir rela-

cirasLa situaeiti del molarat

tots rls es t'off ntds gresdel que hom tren.

ARGENTINADeteneI6 d 'una estafadora.-

Buenos Aires. 3 1 . - Ele diariadonen oompte que la policia hadetingut al sumptuds palauque hablista en aquesta capl.‘tal una dona de gran bellesaanomenada Anne Linberg, a laqual s'acuita d'haver comes unaestafa de 50.000 piastras enperjudiol del Banc de la Naciói d'estar preparant-ne una al.:tra de mis importäncia.

El jutge ha ordenat que esprocedeixi a la detenció de setpersones més que apareixencomplicades en l'afer.

Mort d'un ex-mInlatre.--Bue-nos Aires, 3t. - Ha mort enaquesta capital el senyor JosepSalinas, que fou ministre deJusticia durant el regim del ge-neral Uriburu.

La setmana de 40 hoces. -Buenos Aires, 31. - La Comis-si6 de legislació del Treball haaprovat el projecte de llei pelqual s'estableix, àdhuc per al'agricultura, la setmana dequaranta hores.

"Le Temps" comenta el congrés nazi

Alemanya ha de tenir norantamilions d'habitants...

El via . ge del prín-c e p Stahremberg

a Pomaemo....pqm

flii I

Als malalts de

l'estbmac iinstestins

els l'Iteres» eone1-ser que el medita-ment que pretere-xen bota els n'Ogrodel món, ambcreixent des de famig segle, is

¿'ELIXIR EssommOAL

JOAK2IRCOVER, POETA

Momea de la Reneixençaegaiseammeassaamm.ram. >Piale qP.'-`

de

-tis.%1TATInaugurno16 d'un •mbe da' pis

ASSMINIravionie. 'Arob asila-»nota dele cometiere senyorsOsuda 1 Mies 1 el director deasorda* eenyor Campalane, va»de Ilota ahir a la tarda, al/aló d'adee de l'Escote del(frehalk Is Mensurado del cure

propende) técnica per al pl-lottitge d'aV10116, Organitzat pelßervei d'Aeronàutica de la Ge-neralitat,, el qual ha despertatun -Interés extraordinari, comhd.demostra el fet que en els

incs dies que Migue oberta la;matricula s'inscrivissin 225alumnes.

El senyor anudes obrf lacte,fent constar que no creguessinele *que assietiestn al cure teb-ric, que amb això adquiririenel dret a la formada) de piloteviador, perd que l'assistènciaal cure seria nota favorable peroptar a les beques que atorgaräJa Generalitat per a ingressara l'Estola d'Aviació per a l'ob-jencid del tito!.• A continuació féu da de laDaraula el conseller de Cultura,el .qual exprese la eatisfaccióque experimentava en anidira l'acta que ¡esteva luengo./ranti

1, per dltIni, el eanyor ?oré,que da l'encarregat de l'ene-nyanea, digué que per l'hete-rogeneitat dele alumnes procu-raria que les seves lliçons foso:sin tot el més claree 1 precises,amb l'objecte que siguin assi-milables a lote, tasca gens fäcil,perb en la qual posaria tota laami bona voluntat, esperant elmàxim 1nteres dele alumnesper tal d'obtenir grane, re-sultats präctice del cure.

Compara) l'aviació amb lesarmes, dient que en mans In-expertes eón perjudicials, z afeogf que és fàcil conduir un aviar,el que es dificil es conduir-lo bé,

El Ininyor Gassol 'declaràObert, el cure, 1 es donä peracabat l'acte.

Ala 'exportadora de frultes Iverdura), a França. — Haventese rebut de la Direcció Generalde . Comerç i Política Aranzeiä-ria el cupus atorgat a Catalu-nya, la Junta provincial regu-ladora de contingente, tenint encompte els acorde presos en laseva darrera reunid, ha distraebuit el contingent de fruites 1verdures a exportar, correspo-nents a la primera desena desetembre, de la manera se-güent:

Secció de Barcelona: 150 qui-los de peres i pomes; 78.750quilos de fruites de totes me-,nes, i 2.200 quilos de verdures.

Secció de Girona: 17.000 qui-los de fruita i 800 quilos deverdures.

Secció de Lleida: 6i.250 qui-lo s . de fruita i 600 quilos deverdura.

Secció de Tarragona: 17.500quilos de fruita 1 400 quilos deverdura:

Els permisos d'exportaciópodran retirar a les SeccioneAgronbmiques de Girona, Llei-da.1 Tarragona, els dies i horesacoatumate, 1 a la Secció deBarcelona, a partir d'avui, dia1 de setembre, també a les lisore; acostumades.

El Mutile« Mol& de la 0e-neralltat. — En el seu número,d'ahir publica el següent su-märi:

Prestancia: Decret dispo-sant que durant l'absència delconseller senyor Pere Como-)mines s'encarregui interina-ment del despatx del Departa-ment de Justicia 1 Dret el oon-setter d'Agricultura 1Eçonomla,senyor Pere Mias 1 Codina.

Decret creant al Departamentde Governació de la GeneralitatLa Comissaria General d'OrdrePúblic de Catalunya.

Decret nomenant comiscanigeneral d'Ordre Pdblie de Cala-lunya el senyor Joan Salves ICerner, amb les facultats ques'esmenten.

Decret admetent la dirnissiópresentada pel senyor JoginSelves 1 Cerner del dtrres deSonseller de Governació.

Decret encarregant interina-Znent del despatx de Governa-cid el conseller de Treball 1Obres Públiques, senyor Eran-cese X. Caseta 1 Vidal,

Juetfcla 1 Dret: Ordre 'dispo-sant que siguin posats a lavende els volume primer i wa-gon de lee publicacions del De-partement de Justicia 1 Dret,encarregant-ne la distribució ala casa A. Domènec, S. en C.,propletärla de la Ilibreria ver-daguer.

Governacid: Illecret admetentla dimissió de la funcionäriala Generalitat senyora NamibiaCardona* I Bartl.

Ordre delegant presiden-cia de la Comisada especial no-minada per estudiar la implan-taci6 del carnet d'identitat per-sonal el senyor Josep Maria

Ordre dictant normes per alupan»,Muniese 'de lsi

/Oral' completaba," telt-,,,,,Mapartita politice conatItults, perconducta del Departament deGovernació de le: Generalitatlee que es refereiain • Barce-lona o Clutat j Barcelona - Clo)sumacriPció, i per lee Comiste-risa de Girona, Lleida 1 Tarra-gona lea correeponenta a Hureeircumscripelons.

'agricultura 1 Economia: De-Oret admetent la rondaste pre...eentada pel aenyor. August Ma-tone i Colomer de membre delJurat del concurs per a la pro-visió de la càtedra d'Agrono-mia, de l'Escota Mitjana d'A-gricultura, i nomenant per ocu-par el lloc (semental el senyorPlus Font 1 Quer.

Decret nomenant president'de la Comiseió arbitral de die-tricte que ha d'entendre en la.soluche dele conflictes derivatedele contractes de conreu delpartit judicial de Vie el senyorJoaquim G. Dardalld.

Treball i Obres Paliques:Decret nomenant cap de l'As-ßessoria Jurídica del Departa,ment de ,Treball, amb carácterinterf, el senyor Manuel Andreu

Querol.Departament •th Sanitat i As-

aislé/ida Social (Direcció deleServeis de Sanitat): Circular!rimero 6.

Administrad() Municipal. —Edictes, subhastes i concursosdels Ajuntaments de Catalunya.

Anex Unid — Extracte delsacorde presos pels Ajuntaments

Catalunya.

AJUNTAMENTPies, de proposicia. — Ha-

vent estat publicat al ButlletfOficial de la Generalitat de Ca-talunya, corresponent al dia 10d'agost darrer, l'anuncl relatiua la subhasta per a adjudicarl'explotació del quiosc de dia-ris situat a la Rambla de SantaMbnica, tocant a la Plaça delTeatre, sota el tipus inicial de200 pessetes mensuals, es fapalie que l'acte d'obertura deplecs tindrä lloc a la Casa dela Ciutat, despatx de la Comis-ad d'Hisenda, el dia 6 de l'ac-tual, a les dotze del mata

Els plecs de proposició, acom-panyats de resguarde acredita-tius d'haver estat constituitsels dipòsits previnguts, podranpresentar-se fines a la una de latarda 'de la vigilia del dia de lacelebrada de la subhasta, alNegociat Municipal d'Ingressos,en es troba exposat el plec decondicione.

GOVERN CIVIL

TranqulUltat a tot arreu. —?J'ir al migdia, en rebre els pe-riodistes, el governador els ma-nifeste que no tenia cap no-ticia per a comunicar-los. Ale-gi que hi havia lranquillitat atota la "provincia'.

No hl ha confllote a laCAMPSA—Un periodista tare,punta al governador si teniaalguna noticia referent aconflicte dele obrers de laCAMPSA. El senyor Ametllacontestà que Ftinic que oficial-ment podio dir és que l'alcaldede CornelleIi havia comunicasque els obrera de la CAMPSAd'aquella poblada bavien re-but ordre de fer vaga, però quehavien dit que si Peale protegfsanirien al treball, com auffallece' en el dia d'ahir.

—De manera que per la me-ya part—acabà dient el gaya>nador—no hi ha eonflicte.

,SÄUZ DE

CARLOS

Oef de Cubre•El Coadlor de Odiara; enuer Goa,

sol, ha facilitat a la arcana la nota a-güen; &diem comete deis (idasacorde del seis Departement:

Acaba d'émer constitun en aqueasDepartamens, amb caresta saaporal,el Comité de Radio que ha d'estudiarl'estructurada) da la Radio a Catalu-n" i les pouibilitats cultural& i uni-fiques de les emissions.

El Comitè el formen: el mestre PauCasaba com a presidio delega; Xa-vier Regäs, en representació del De-pactament de Governació de la Gene-ralitat; Francesc Martorell i RobertGerhard, en representació del Comende Cultura i de la sots-ponencia mu-sical de l'esmentat Catee; JosepFontbernat, diputat al Parlament deCatalunya: Jauste Rosquilla i To-mes Roig i Uop, en noca de 'RadioAmociació", i Sánchez Cordobis i To-mas i Piera, en representació de "Ra-dio Barcelona".

Un dia d'aqueas se celebrara la pri-mera sestee i constitucie.

• • •En relama reunió del Consell de

Govern foren aprovades, en principi, lesVeis de fixació del Consell de Culturai la d'organització del Servei d'Ar-JdUI, Biblioteques, Museo i Patrimo-ni histórico-artístic i científic de Ca-talunya. Aquestes lleis seran pottadesal Parlament (le Catalunya, bon puntreprengui la seres tanta*

SS.

El Consell Executiu acaba d'apro-var la creació a Barcelona d'una Co-:Mesh!' especial d'Estudi de la mar aCatalunya, que te per miesió l'estudideis fenomens meteorològics locals iel traca de la carta batimitrica de lazona catalana de la Mediterrània. Lamateixa Comissió estudian el traçatde les cartea de la riquesa pesquera itots els estudia oceanogràfics que laGeneralitat pugui encomanar-li. Cura-rá =ME de la formació de personalespecialitzat

• • •

Després de la publicada dele decreteconstituint el Conga d'Enmara:neoSecundari per a la substituei6 del,Ordes religiosos i el Corlad! per roe-ganitzaci6 i dirocci6 de l'etuenyamenten el seu grau rnitjä, he de dir que nodtbto que tindrä tota l'eficacia i l'ac-tuació lleial dele seas membres i comsabran. conciliar els diversos interes-aos per resoldre, d'acord ande les as-piracions de Catalunya, aqueas proble-ma esencial de la !leva autcmomia.

Ola IDECIEl servei de la policia encarregat

de la detenció dels estrangers preeediahir a la detenció d'un individu es-tranger que din ése: enginyer, i queii sap que té antecedente penal, aquii a l'estranger

Després de revisar aquests expe-diente es prendré una resolució sobrela seva situaci&

DETENCIO D'UN SUPOSATATRACADOR

La policia detingué un individu ano-menat Jordi asure, de so anys d'edat,noma a Espanya però fill de Pareaalemanys, sobre el qual recamas sos-pites que en unid d'altres, els guatela policia busca por iseer l'autor d'unatracament que es preparava.

El detingut fou conduit a la Pre-fectura de Policia i interrogas perveure si diu qui sen els cemplices.

Segurament sera expulsat despeesd'imposar-li la pena que li correspon-gui, ja que no té mitjans de vida re-coneguts.

L'atracament de lafabrica Vila

Ahir declarà Maria lila

Ahir al matí estigué al jutjat nú-mero catorze, per tal de declarar,l'administradora de loteries senyoraMaria Illa, la qual fou interrogadapel jutge sobre la possibilitat quehi havia de recordar si en una datano massa llunyana hacia pagat unpremi de set mil pessetes a un xofer,qui no és altre que Manuel CamposGarcía, el qual esta processat perl'atracament a la fabrica dels se-oyere de Francesc Vila.

Com es recordará, aquest xoferaconmanye els atracadora, i fou pro-cessat perquè les explicacions quedone no semblaren prou clarea.

La senyora fila manifesté que lisemblava que, efectivament, en ladata que li indicaven va pagar unpremi de set mil pautes a un xofer,que era un dele que ella utilitzavaper al seu serve

A conseqüència d'aquestes mani-festacions el jutge disposi que avuit3 constitnis el jutjat a la prestijunt amb la senyora Illa per tal quereo:seguí personalment si Es el pro-cessat findividu al qual va pagar lesset mil pessetes.

amura deeeetlinat. — El ,111Jet Mamo . ' lbs demulimet elricura' presentat per l'advocatdefensor dele . processats PereCampo u Josep Leecarbure,com a. suposats participante oensObrldore de rstrassment,4I"Or del Rin".

La còpia de les diligänelesha passat a la gemid correa-ponent de l'Audiencia per alafina de Fapelladó enajenadaper la defensa.

JUDKNALSVista d'una muta per roba'

ton — A la Sala de Vacanteses va veure una causa contraJalan Vidal, el qual ‚'apodend'una figura artística valoradaen 300 peeeetes que /ti havia enun aparador d'un estabIlmentdel Passeig de Gräcia.

Corle sigui que el processatja ha estat processat repetidesvegades per denotes contra lapropletat, el fiscal sollicitä dela Sala que el condemnes a lapena de quatre anys 1 un diede preed correccional.

Declaradõ de la vídua delguarda jurel que mor( al rnoll.M'ir al matt dedada la vkluadel guarda jurad. del moll &a-basta Serralta, mort al port eldia de la baralla amb uns pes-cadores.

El testirnoni doné algunas*dades referente a la vida quefeia el seu espòs i sobre lesdiscussions que tenia sovintamb els altres guardes delevivers, a conseqüenela de larectitud del seu caräcter i enel compliment del seu caree.

Donúnola per estafa.—Fran-cese Salines presentä una de-m'Inda contra un individu denacionalitat italiana, al qualacusa d'haver-li estafat unesjoies que li Iliuri, i queestaven valorades en 12.000pessetes.

Aula de processament I raidcontra tres atracadero. Pel

Jutjat número 7 s'ha dictat

sute de processament 1 presta

contra els tres joves Josep Lb-

ren, Joma. Garete Cayuela i Ri-

card RO/0W, que estan acusated'haver atracat el xofer NernesiGanéis a Badalona.

Detingut en Illbertat. — Haestat posat en Ilibertat JosepGarda Pardo, el qual bou de-tingut perlita) esteva aeusatd'haver venid participecions

falsee de la Rifa.El fet ha estat considerat un

mancament per no arribar les-tetada a 50 pessetes.

%CUPO dele detInguts delComité pro-presos . — Els dos

detin guts Julia Valles i JosepAngulo rnm a pertanyents alComité pro-presos pel dended'associaei 6 illegfilma. han pre-sentat al Jutjat número 3. quede el cine instrueix le causa perordre de l'especial núm. 4de Madrid, un escrit manitas-tant que no pertanyen al dit

Comité. 1 a mes acompanyenun exemplar de "SolidaridadObrera" en el qual consta ladeclaració del Comité regionalde la C. N. T. que assegura iafirma que aquests dos delin-easte no tenen res a veure ambl'esmentat Cintita. El jutgereisoldra aquest afer aviat.

Pel rnateix jutge, en vistad'haver-se comprovat que eldetingut anteriorment Lluis Ri-poll no té res a veure amb elComise, ha ordenat que fos alli-henal,

Qualiflemeld d'una causa porestafa.—Pel fiscal de torn ha

estat qualificada la causa queper suposada estafa se segui

contra els franceses Joan Font-bona Mellia i Pera Jesu Cour-

rier.~este dos sensata. que PS

troben a la primal) esperant lat raslució de l'Audiencia pera asser eetranyate a pelicióde les autoritate franceses.on estan coudennepts a penade mort pel ¿elide d'assassi-nat, en veure's agatate es con-fessaren autors d'una estafade joies a un cambrer anome-nat Francesc Linares Rivas, iel jutjat instruí diligencies. Envista del resultat de les repe-tidas dlligencies dernoe-

tent que no hi ha tal estafa, iper alee metete el fiscal dema-na a la sala que sobresseguisumant per no haver-hi delicte.

Aquiete dos processats, elprocessament dele guate es del-ante sense afecte, eón els quefa poca ches intentaren a lapremia proinoure un escendolagredint un ordenança de lagalería on es trobaven.

Aquestes paraules seran el pròlegque Aleo.« posaré a la grandes& dtla ten obra futura. Les terres i lesgente de 'lengua catalana rebran rae-ribada del poeta llançant al vol lescampanee de cristall de la jota. I virachi el poeta amb "La Reliquia" 1 amb" La Salmuera" i amb "La Serra"...1 tetes les mirades endevinaran laimatge de

-do Pagarla que él ano pinturai té la cinturacon 11/1 gerricó„.

Totes les incontingudes enyorancesdels paisatges mallorquín, san desfo-gades en aquelles cançons de la serra...Mai Joan Alcover no havia trobat mi-nora formes d'expressió per als paisat-ges espirituals que duia dintre tau, pas-tats amb emocione i amb cançons iamb silencis de la terra sera...

"Ve una hora en la qual la crisidel dolor es massa forte..." havia dit.I tots els esperits s'enlairen ea l'elegia...

Fosas essaidoi,&citado, sisal,¡ardí desedat...

MO ¡os:mases_

5. .Aleshores virgen ale primer, ventsde tragedia... La mort se li enduré elsdos filfa mis mana.. Parantesi dedolor i de llamea.. I el poeta retornaa l'elegia, a la desolecie...

Jo ¡de l'esqueix d'un arbre esponerós[ahir

Que ah segadors fria ombra a l'hora deila sesta;

mes branques urca a una va rompre la(temperie!,

i el Ilarnp fins a la tersa me soca[partt.

Perú la dolor no Peina el poetaa la desesperanea. Pressent la mort,pera es menté en una cristiana sereni-tat. No obstant,

„..quan la mora arribi, pee en acudiráde la vida mis; el millos ja ho té...

I ofereix als quatre vents les ele-rifes que la mis intens deis dolorsdicte. "Si m'acusessin de donar en es-pectacle les nieves ferides — diujo era permetria d'opesar a l'orlo!) re-latiu dele impassibles, que fenamentenla dignitat de l'art en ranestisia mo-ral, un orgull Inés absolut, que con-sisteix a desentendre's de tota exter-na relació per consagrar la mirra deldolor al evite d'imiten benvolgudes.Els déus que es pasten la vida com-ponent-se els plecs de la túnica pera afectar serenitat, no san auténtica.L'Olimp que es preocupa dele espec-tadora deixa d'ésser Olimp. Jo m'a-contento amb ésser heme, i no tinc abe marmoritzar-me Per a decorar eltemple d'un mire tense entranyes".

I Alcover expressa aci tot el que através de la seva obra ja es feia en-devinadis. Art is, essencialment, vida,humanitat, veritat. En la conferenciapronunciada per ell l'an) leoe, a l'A-teneu Barcelonés, sobre "Humanitza.cid de l'Art", ja diu que l'Ad is lavida, yergue una i aura cosa són es-senciahnent contemplació. Totes les al-tres expressions de la humana activi-tat sen considerades per ell com fun-cions subalternes de la vida. que mi-nen per objectiu conservar-la, millo-rar-la o reproduir-la. Unicament quanPlome conternpla no fa per a viure,sinó que vise

Alcover menysprea els preludienromentics i sentimentals, que abunda-sen. encara, en la seca epoca. Parlaja de l'art com a expressió d'eternasuperació i renovacié. Dila que les cien-des aclareixen i eixamplen els horit-

I T I NERA PIS** Hitler eniront de la llatini-

tat ' — Fo pocs dies LA PUBLICI-TAT publieava, a primera plana, unsparagrais del parlament de .1I111er, elbisbe non de l'Esglisia proiesrant dePnissia, en oeasió del quatre-centsquanti anieersari de la 'seiseno deLuler. Les paraules ml, comentaderhan estas les segitents: De la mateixamanera que la personalitat de Luternomes és comprensible per les nubesde la seca épOca, de la mateixa mane-ra la personalitat del nostre FührerAdolf Hitler noma pot anee com-presa si hom penes en el malestar so-fert abans del seu adveniment al po-der... Cal que els fidels conquistin denou Pur església de la mateiga ma-nera que el poble ha reconquistattat. Lid que 3e sentin de nou accentsalemanes en apesta esglesia. "Aceentsenmares", airó ós, onticettilica; airóis, antiuniesersair. tenis sal-gcreixen a Leen D'asad, un articledel qual creiens interessant de trans-oliere el segitent Paragraf : Una perse-cuele, molt niés gran que la del Kul-

turkampf els is reservada per la creagammada, senyal simbòlic de la lluitasense girarte contra la Lreu tot curt.

La desaparició vergonyosa, be es potdir així, del Zentrum, la :lores:je detotes les rels politiquee Ilurs no Es misque el preludi de llur anorreament re-ligies. Efectivament: als ulls dels ra-cistes • que M511 la immensa mejoría i&serien actualment tots els ressorts deatadas, la llatinitat bandejada, ()bu-cle secular a amarteló del germanio-me universal, de falensanitat. La po-

sitió del hitlerisme es troba ésser aixi,exactament, la mateixa que la del lute-ranisme contra la Renaixença.

FOCIUS

Jocs Florals de Sant Martí

organitsats per la Steci6 Pro-Cultura

de l'Arenen Obrer Martinenc

' Flor Natural, cedida per En JuanCortes, a la millor poesia que cantil'amor. Englantina d'argent, cedida perEn Lluis Puig i Mitones-, tinent sial-cable del districte, a la millor poesiapatriótica. Viola d'or, cedida per EnMiguel 011er, regidor del districte, ala millor poesia que canti el treballo la fe.

PREMIS EXTRAORDINARIS

Premi sie la Generalitat de Catalu-nya. Premi de l'Ajuntament de Barce-lona. Prenü de la Secció Pro-Culturade l'A. O. M., a un treball de temaIliure, en ven. Premi de l'AtenerObrer Martinenc, a una poesia de te-ma Iliure. Premi del Club Ciclista SantNfarti, a una poesia de tenia Unge.Premi d'En Lluis Cruselles, a una por-sia de tensa lliure. Premi de la eataFludesca, a Una poesia de tenia Iliure.

Premi de Manuel Codina, a une poesia

de tema Iliure. Prenn de Josep Villa-

grassa, a uni poesia dePuma d'En Joeep Quatrecases, a unapoesia de tema lijare. Prenti d'EnJ. Creta, a una poesia de tema lliure.Proni de ao pesaste' de la DAMM,S A., a una poesia de tenla lliure.Premi d'En Rafe Capdevila, de cin-gla/tia pestetes ea . segells d'Estalvi.a la millor prosa feta per un alumned'una de lea escotes rnartinenques so-bre el tema: L'estalvi a l'escala". Pre-mi del Consell Directiu da la Caigad'Estalvis a la millor poesia — o pro-sa — sobre e/ tema "Economia i pre-viajó".

CONDICIONS

Ele treballs han d'ésser enciats a:Ateneu Obrer 2,1artinene (Secció Pro-Cultura), Besalú, 42, fent constar al'envelop; Jota Florete. El terminid'admisaió fineix el 15 de setembre.Dintre poca die, publicare= una no-ta, anal, les quantitats amb qué estandotan aquests premis, i altres de nous.Les poesies no han d'estar signades,sind que han d'anee acompanyades d'u-na plica on constan el nom de l'au-tor i els Glatt i lentes de les compo-sitian/.

Els 'libres nous

Publicacions d'ArtEl senyor Maria Ribes i Bertran, de

Mataró, ens <lima ara mateix duna no-ves mostres de la seca bella activitatarqueologista amb la publicad& d'unfascicle sobre la romana Duro i d'unllibre sobre el nogarret de Mata, con-tigu a Mataró i probable antecedentmedieval d'aquesta ciutat. El fasciclesobre huno es el compendi mes sis-temetic i complet sobre l'arqueologiaromana mataronenca i de la rodalia:el llibre sobre Mata, titulas Notes His-tòriques de Mata, és, taut cona unamonografia arqueológica del lloc, unabella pagina histórica d'aquell interes-sant recé) del trión, bella pagina finaara quasi del tot inédita.

Tant el fascicle com el llibre, estanescrits ami) elegant sobrietat, ambgran preparació cientifica i amb granclaredat que enamora. Lea duo dar-reres produccions del senyor MeaRibes són copiosament illustrades pelpropi autor amb plans i dibuixos pera-pectius i del natural, molt idonis ambel text, tan claro i ¿entres cota la ma-teixa literatura que relleven. Mari.Ribes és un dels millors dibuixants eael genere. Caldria aprofitar aquest ta-lent més freqüentment, tota vegadac,ue el dibuje areueologista és de di-ficil i rar conreu.

JOAN SACS

Nota. — En parlar en la postra dar-rera recensió de llibres dile del !li-bre de retrata de Ferran Callicó la-mentàvem que un cert text nostre apli-cas allí a manera de pròleg es trabestan defectuosament corregir, que nt'e-ra diiicil de reconeiscer-lo. El correc-tor de provea de la casa editora i im-pressora de l'esmentat !libre m'escriuper a demanar-me que rectifiqui en elsentit de llevar-li culpa en l'estropici,tota ;regada que no bou ell, sind el se-nyor Callicó el qui, per necessitats dela compaginació, es velé obligat a mu-tilar el text en Oestes

J. S.

Academia Catalana deBelles Arts de Sant Jordi

L'Academia Catalana de SellesArts de Sant Jordi recorda que cele-brara una exposició de pintares i di-bujaos de paisatge de Catalunya, ori-ginals d'artistes catalans no perta-nyents a la corporació. Tindra per ob-jecte aquesta exposició atorgar elspremio consistents en una medalla d'or

dues d'argent instituïts per la fa-milia del senyor Josep Masriera, a lamemoria d'aquest eminent artista. LaSecció de Pintura de l'Academia genla que li propasan les obres que hau-ran d'ésser premiades, i delire d'a-provada la propone per la corporacióes fan públic el fall. En cas que esconsideri que cap de ¡es obres presea-tades no mereixi premi, es resta en!libertas de no concedir cap de les es-n'enredes medalles, així com noméspodre atorgar-se'n una, sigui la el'or -ola d'argent, a judici dels censors, an-,bl'aprovació de l'Academia.

La medalla d'or reme podrà donas-se una regada a un mateix artista, elpropi que la dargent, pero qui ne-me llagues merecut aquesta pode.aspirar a aquella un abre any.

Es reserva el dret de l'Academiaquedar-se amb les obres premiarlesde treure fotografies de totes les quesiguin exposades i de rebutjar aquellosque siguin creditores a figurar eisuna exhibicin pública.

Els prenda es lliuraran en la sessidpública que reglamentariament celebra

Catalana de Belles Artsde Sant Jordi. Les obres hauran des-ser lliurades a la secretaria de la cor-poració, a les hores d'oficina, des del13 de novembre al primer de deseos-bre inchisivament, i ihauri de terconstar quin is el lloc de Catalunyaque es reprodueixi en la pintura o el

VESTITS A TERMINIS1 p DISCRECIO I ELEGANCIAU - 1 o PREUS MODERATS

CONFECCIÓ ELEGANT -- SO MUTES

FV PORTEU-NOS EL VOSTRE 0E-

NERE 1 QUEDAREU CONTENTRONDA og LA UNIVEREITAT, 17, 1.er,

zuna de la humater fantasia; l'art sudanesa i contempla. I retreu la fra-se de Lleonard de Vinci que fa: "Leeciencies són els soldas, de l'art".

"L'amor mateixa — dma retornant ala contemplada com a única exprez-mea de vida — meada impura de ten-tinent i d'instint, imicament s'eleva aI altura mixima de l'home (pan esresol en contemplació Les besties esti-men, pero no contemplen. Contemplacióvol dir expandiment de l'anima da-munt la cosa contemplada, única for-ma de possessió possible."

Repudia, samba', la fórmula tigre-suelda de l'art per rart Segons ea,"Van, exprenió suprema de la vida,no be de divorciar-te d'aquesta tan-cant-se dintre una torre de vori pera dedicar-se superbament a la frulci6dell mateix, timó que ha de daurarfine alta on pugui, amb un raig de laseva Pum consoladora, totes los horesi tots ele moments de la vida". Es peraixò que ea mostra partidari de "Panuhlnan a benefici de l'artista, a be-nene; del poble i, mes encara, a bene-fid da l'art mateix".

Alcover expressa els conceptes Vigo-rosament, amb solemne: aq uesta viga

-rositat no l'abandonan mai en la se-va obra. De tal manera, que en leselegies, d'on ea mas susceptible aquestade romandre'n absent, ¡hl menté ambtota intensitat. Supera, en aquest sen-lit, el mateix Leopardi, el nom delqual sha d'esmentar necessäriament enparlar d'Alcover, poeta elegiac, per aestablir una comparança justificada.Alcover és un elegíac viril, que el do-lor i la tristesa tremparan encara mes.

El poeta mallorqui parla ja ambgran valentia de la poesia com a tre-ball d'estudi. Creu en el concepte riss-sic d .inspiració d'una manera condicio-nada. Opina que el poeta — i en dirpoeta vol dir, en aquest cas, aquell queestrictament s'abandona a feneció so-brevinguda — li cal l'ajut de l'artista,i conceptua com a artista aquell quetreballa damunt de l'art a través d'unentusiasme i d'una emoció que educa-ren i elevaren la voluntat i l'estudi.

Els seus Poemes Biblics venen des-prés de les Elegies. En aquests m-ines Alcover no es limita a presen-tar-nos unes figures i una gestos. Dó-na als seus personatges qualitat derellena. Són figures gegantines, d'epo-peia triomfal. No són vides que pas-sen i s'oblidcn: són vides que restenapassionadament, que encongeixen elpit de temença o que el deixen oberta totes les esperances.

D'aquests memes ha dit Gabriel Alo-mar que eren la fusió ideal de les tresgrans herkncies: oriental. elassica i ro-mäntica, l'oriental en la compenetra-dl espiritual amb el tema; la-classicaen la serenitat de l'estructura, i laromäntica en el foc del personal li-risme. •

Qualitat), les dues darreres, de total'obra d'Alcover, sempre sobria. cenyi-da, ernocionant i emocionada.

I yerren, altra vegada, els venta detragedia... La mort s'enduu, en un soldia, dos dels tres filie que li restaven...1 aleshoree l'expressió de dolor sa-oir accentuant gradualment fins al'hora de la mort.

"Jo no tinc preferencia pel dolorcoro a font d'inspiració; és el dolerel que ha tingut preferencia per a mi.Aquest amarg privilegi s'ha de co-nèixer pr força en bona part de lesmeres expansions litigues. En ellesl'borne no esté subordinar a l'ideal es-titic del poeta, sinó el poeta al ser-vei de l'heme. El seu espontani tributde dol i d'enyorança, desig d'ésser pia-dosament acompanyat en la menten-ladels absents."

JOSEP JANES I OLIVER,AMP-4-••••••-n

VESTITS A TERMINISj. A. F. Dp leSICAE CZIO0 DIE RELEGANCIAk TS

CONFECCi6 ELEGANT -- SO PESSITESJ. PORTEU-NOS EL VOS T RE GE-

F. NERE I QUEDAREU GONTENTRONDA DK LA UNIVERINTAT, 17, 1 -et

ta •

eriommaara=ragorameasoasourea

e.

CICLISME

Novament Max Bulla ven-cedor de la tercera etapa

de la Volts a Suïssa

Ginebra, 30.- Sha disputar leterrera etapa de la Volta a Suissa,sobre el recorregut Lucerna-Ginebra,en total 3413 quilametres.

Ele primer, quilametree han estarcoberts a un tren molt lent, i els cor-reders han passat per Jaune ansbuna liara i 40 minuts de retard.

En iniciar-se les costes, ritaliiGeetri s'ha collocat al cap, Iloc queha conservat fins arribar al cana

A continuació seguien Rinaldi,;reme. Romanattt, i a en legons,

Benoit i l'auraAquests corredora, rellevant-se,

1mal aconsegnit dietanciar-se de bes'ramos: peral/ no han pogut evitar queraustrisa seis unis i aprontes unacalvicie de Gestri a l'entrada de Gi-nebra, que li sa (er perdre algunsminare, per a un decisiu estere en-trar primer a la met a .

ha classificació de l'etapa ha estasla segiient

Max Bulla (Austria), en soheres, 12 minuta 53 segone, a unprornedi de 29600 quilómetres perhora.

a. Faure (l'unça), a mig Barg.3. flardisquet 5 BelgiCal, a un

Barg.4. Romanatti (Italia), igual temess. (arerne (Italia), ídem.6. Albert Buehi (Subas), 10 h0-

rte, 13 minuta 40 segons.7. Alfred Buchi ( Suisse1 . idem•A centinuacia va entrar un geno

formar per Rinaldi, Adata, Gestri,Buse Randa Mulles i Pancera.

En la classificació general figuraen primer Ilec l'austríac Max Bulle,i ah segueix el atas Albert Buchi.

ADVERTIMENT

Adurtbet a les persigue • MIMole Mamen le publicase III*galasa de lob notes ano las undtee tu si. orISM414 bele 41*dile» Mes. la Ildaos16,CAMINA •Eg, glidOld. deldikpsudd prLMg JUMO id. tu. Numge•baya • use Metate 18deprimes dd lestitä. U

EX POSICIONS D'ART

GALER1ES LA1ETANESCOleta CATALANIII, 813

Pintura tonga 4110111551121 • Artlelaeper a presente • asediume d'en

amuelo/0a

LA PINACOTECA So. altACIA.

8.1111112, «unen.. tontee meterme • 88011110011

SALA BARCINOsanas-a na CataLuNta. lb

Meter» meterme

SALA BUSQUETS la Oil IIINACIA, OS lee de aleto.» seletoiesela

SYRAtemerme 363. • releen 1811111

Ileetenale de 'Mur& Maulees

MIONNIIMMINHINNIM

Envien les no.te en catalal

OMMONNomommmomm

1110XAEl coronel J. R. Kilpatrick, que és

el nen director del Madisort SquareGerden de Nove York, ha manifestatque es propon orientar la sera ges-tib en el sentit de depurar la bona.Hi ha sis o set grans cembats que elpúblic desitja que siguin portats a lapractica -ha dit---, i jo emprendregestions per 121I eraconseguir-ho, i hernpropaso fer pallaquee les maniobresa que es niuren els boxadors o Ilurg

mentad] per tal d'evitar l'adversarie adversaria que creuen que no elsconvencn.

- El trences Angelmaan bestand

ando l'anglès Jackie Broten, en matxrevenja; perb aquesta vedada el titotde campió del món dels pesos mole

041 ostenta l'an g lès no entrare en joe.El mata tindre efeete a Londres elvinent dia it.

- Aqueas veapre, a Paria, el ma-drileny Anua ørå acarat al trances

Huat.- A Nema Verk, afidget \Val-

gan bate Tete Saastol per punts.

0101.111111EA Brussalles, al neu veledrem de

Saint Traed, el corredor francésIfaurice Richerd, de Nancy, ha ba-tut el ricord del mine de l'hora, re-corretee 44'77? quildmetres, i gafe.rant 5ix1 en 189 mitres el recordque posseia l'holandes vän Haut.

EXOURSIONISINELa meció encurtianista del FAteneu

Arenyenc participe a les entitats afias•

VESTITS À TERMINIS• DISCRECIO 1 ELEGANCIAra PREUS MODERAni.

0011FE0016 ELCIANT -- N PINNITIN,

• PORTEIY-WOR EL Y01111116 (411-J 1% NERE 1 ougnaaau COSTE«

»ODA 011 LA uonlaaorrier, 17, 1.ar',

VESTITS A TERMINISu DISCRECIO I ELEGANCIA

J. A. r. PREUS MODERATS0011PE0014 ELEGANT SO Piliert»

PORTEU-NOS EL VOBTRE QE.SEBE I QUEDAREU CONTENT

Ir LA UNIVERSITAT, 17, 1.erJ. A, F.

RONDA

En el mata inste/laca:Mestecenteient a Nipols entre leed'Hongria i !d'ha, da hon(iumennyaren el partit de water-$Iegols a un.

- L'atriles' misa Lema, 50111~travesear el Canal de la liindeliviamb el temps de 13 botes i tala":

guarra; cal remarcar que dasrally 1930, teas els intente heriufracassat.

- Atni. a des (luan, d'erro dalatala, tirare lloc a rettlellt social

del C. E. Mediterrani, Tipineria,princiml. el repertiment de freeitisIII festival de Clubs mederstes.comeneari tunb una diesertaci ó matóremeció de ye« Castellvell. -.4

.•••)TENIS

El Club Orbe M'Ara,

dia 3 de setembre al ten VIII ea.pleitee.

A mis, a les tres de la tarda, pei-nes d'exhibició entre elestiffialtagimes del tenis cataba Jolalille, lee

prisa, Durall A., Detall J., INding,Casanovas i elements huele.- El diari "L'Auto", dititelt

cameló de tenis Cachet, lasprof essienalisme. • e

TIR e •re' T

L'Estela de liatclUen dIeerJegt

celen& td anunciada peie 'd:de eetuthrs la Idmia tT

d'adetiosI6 de salmodies pertela calibre 23 u Jo el"trets.

MiaUs Diatdenter Me P. -40.40Pustuaciens 4S

P ,. .434 ee.1

Ele" 460 . ; . . aaudAspinet, 40 P.

- ler 4 liral./ti ha usurtat UI lißig i ir Ia !MAUI 46 ernabim-edaßßdle

les eondicioes det gs1 4.44414101P

properament.lert

NATA010

Denle i diumenge a Madrid

Se celebraran a la piscinadel «Lago» els Campionats

d'Espanya de Natació

Marcel Thil bozal* ambRld Tuntre el die 2 d'oc-tubre a París pel Cam-pionat del món dele pesos

mitjans

El tenis •stiuentque enguany sala celebrar per cin-quena vedada amb un éxit certa-ment notable.

El club de Camprodon es una ve-ritable meravella i les pistes estas,

a l'aluda de les de qualsevol clubciutadä.

El concurs de Camprodon es jugaa ple estiu, certament, pena sei jano cal parlar de tenis estiuenc, al-menys en el sentir pejoratiu del motales minora raquetes catalanes ibaninscrit en aquest torneig i hom hapgut veure partides de gran classe.

Un resultat obtingut per una ra-queta dins aquest concurs és tan

digne d'ésser homologar coas aquellaobtinguts en competicions celebra-des en els primero clubs barcelonins

oestrangers.No ens proposem comentar ara

la part tècnica d'aquest importantconcurs que ha aplegat, con) ja del-atas dit, les valors més destacadesdel tenis cataba pera entenem quees fa imprescindible subratllar l'or-ganització model d'aquest torneigporque entenent que hom pot oferirl'esforç dels benemérita tenistas pi-rellenes coas sin mirall que ha d'és-ser esguardat atentarnent per totsaquello que fins ara han desacreditarl'esport de la raqueta (alguns de bés-ala fe, solen creute-ho), organitzantconcursos estiuencs que d'ésser por-tats amb dignitat haurien fet a he-ces d'ara un gran lié a la cauta es-portiva que tots detensem.

Cal pensar que el tenis estiuencIren endegat podre eme altamentprofitós.

_El tenis a Catalunya no será unesport amb rara i ulls fins que hompugui presentar <Ibis el calendari te-ni s ta de Van). un boli lumbre deconcursos estiuencs acuradamentpreparas! i acataste per signaturessolventa

Hom pot ter una enorme tasca deproselitisme amb aquestes organitza-cions estiuenques models. Cal pen-sar-hi.

laestivejant que contempli una be-lla partida 'de tenis, en el poble onsejorna, seri a rhivern un especta-dor constant i un possible jugadorsetas en en clubs urbana

Ens consta que els nostres "pri-mere" atan disposats a prendrePart en qualsevol cempeticia tenís-tica que ofereixi les garantice indis-pensables. •

Cita a l'atzar un nom: La Gana-se. lleve ad un roncare que esperaans bens erganitzadors...

tense aquest mane d'altres.Per acabar la nostra sincera feli-

citaeiA als entaeiastes de Campredenque han ‚plegar un lot de raquetasentre les quals cal assenyalar Maier,Sindreu, Durall, Sugré. Garriga,N e gués. Patea Saprissa, Rosa Tor-res. lelarde Chailly.., és a dir, tetala plana major del tenis de casa nu-tra.

CARLES SINDREU

ATLITINIELes millors marquei europees de

Ilansament de martell de l'adual tem-perada ade les tendente:

t. Vandelli. (Itina), 4903 Mil*2. Perinola (Finländia), 4101 ideen.3. Barticetich (Txecosleväquia),

4611 idem.4. Seeger (Aletnanyl), 0'62 ídem.3. Saint Pe (Franca), e5 '07 ídem.6 Briton (Anglaterra), 44'96 ídem.- A Ihmajoki (Finländia), Peavo

Nurrni ha vencut en 3 quilbrnetres, en8 minuts 3e sesera

- Knof en llançar la javelina a3688 metres ha marear tut saz rkordhola/eh.

- La Federad& ti en projecte ce-lebrar festivals cada diumenge, ja si-gui al metí o a la tarda, amb el fique refle jó no decaigui, sirvió que vegique en atletime es treballa continua-tnent.

- El dimarts dia 5 se celebrare

a Tortosa la I Volta a Tertota, sotael control de la Federad& Catalanad'Atletisme, i amb un recorregut de7. 500 metres.

Comuniquen de Paris que ha estatsignar el contracte per al matx entreThil i Kid Tunero, en el qual elprimer esmentat posará en jocseu final de Campió del risa deispesos mitjans. Millor, el combasesteva ja signar; el que hom acabade fer ara és posar-hi la dala decelebracié.

Abans d'anuest encentre. eme é5

revenia del que ja aquests clon ad-versaris disputaren el dia 16 degener d'aquest any . Thil i Tunerobexaren a Paria amis adversaris que

ja tenen bstuts. pera que un eegoncombas ofereix determinades pera-acera :es d'alteres. Thil serä enfron-

tat el dia 15 de setembre al belgaEtienne. en mar* revenja del quecelebras a BrusseHes. km fallar mal.el que dona lloc a un gran reta-1m-bori i a qua mis tard tos medificatel fall del combat, mateix dia ial mateix ring Kitl Tuneo seraacarat a Beeneux, o jirl, el darreradversari que ha tasen, el suba

INAUGURACIÓ DE LA "SALA

TEIXIDOR" A MATARÓEl popular Josep Teixider (Ka•

maloff), que fou en els temps he-roics de la nostra boxa Campiód'Espanya deis pesos forte i queavui exerceix de manager de bocai professor le cultura lisura, va ainaugurar a Matara una "Sala Tei-xidor" en la qua l els mataronins queho desitgin portean iniciar-se en lapeättica del noble art ensems queen l'exercici de la cultura lisies.Aquesta inanguració, que tindrà %loedensa, dissalste, a les sis de la tarda.podria marcar una fita important enel nostre esport i és per aixa quenosaltres fem vots perqui Teixidurtrobi entre els materenins el celtaindispensable perquè li sigui possi-ble portar a ben tercie l'obra en laqual. per les seres qualitats. el creiemrapaç de reeixir.

LA VETLLADA DE DEPdAA "RIVOLI CLUB"

Ceses de costeen, derni. daleebte,a un erute d'ente del vespre, tindrallo s a la pista de "Rival Club"(abano "Luna Park"), una importantreunie ele /sean amateur.

La vetllada, que consistirá eacombats entre amateurs, ja aplau-elite altres vegades per raficie. ace-rara en el sennfons els mosca Iz-eu ier do, de l'Atlètic, i Arnau, del'E. R.; aquest arrea rninya, fina-lista dels Campianats de Catalunya.

El cembat "clou" aniri a càrrecdels sernipesats Manuel Miré, Carn-pié de Catalun ya. i Jesep Bateen.

Derne i dame passat, se celebraran ala piscina del "Lago" de Madrid, elsCampieetats d'Espa nya de Natació d'en.

guany. Per primera vegada. després de

vinaiecine anys, veurem uns carnpio-nata dignes daquest nom. No volem

dir que ele celebrats fina ara no tin-guessin la mereja& organització i 13suateixa fi, pena is que nosaltres en-

tenem que un carnpionat és la presen-tarte de diversos grupa els quals cada

un d: ells en nom d'una regló o be unclub imiten per assolir la suprernaciasobre els alees restants i això era el

que precisament no existia.Tenien el nom de Campionats

panya, pera no eren altra cosa, quetaia exhibició de la potencia de la na-sacia catalana, ja que per honra nos-tra, Catalurtya va ésser la primera queva saber arrelar i anar desenrotllantentre seseares. aquest noble esport. Iforosament en aquest espai de tempsen el qual la muela catalana emula elseu comí de fermacia, merare la vo-lt/mar de ferro d'aquells vena inicia-dora arasen vencent els grans obsta-eles, la joventut catalana anava for-ment-se fine arribar a gaudir ja unapart dels grane beneficis d'aquella obrai fe per aixa que durant vint-i-cinc

Organitzats per la Federació Caste-rana de Natació se celebraran a la pis-cina del "Lago" de Madrid els Cain-pionats d'Esparlya de Natació d'en-guany. La primera jornada tindra llocdemä, a lea quatre de :a tarda i satael ese-aun programa:

1.500 metres esta Iliure.Isso meres esta lliure.2.,40 inetres brasa de pit.Sets de trampolí.I revellaments 3 per 5 o0 estasLa segons jornada se celebrare el

d ; urnenre, dio 3. tambe a les quatre dela tarda, i constare de les segitent pro-vee:

doo nutres eet il lattre.100 ratees dors.lee fierres ten! Iliute femeni.Sa i ts de palarp-a.I s aleemente O pee esee esta naire.La Federació Catalana, ha forme

la selée-16 que defensara Catalunya,alai:

geo metre e . esta llture: Brau asa-Sr e ias I (C B.); Marea (C. N.°; Olmos (B. A. C.).

t ea /rastree. eetil :linee: Saht, Prull( r. 7

anys la natació catalana ha estar úni-ca a tota la Peninsula.

Però asma és diferent, reducacia mo-

derna, ha fet comprendre a mola gentla necessitat de la pràctica de la nata-Cid tant en el sentit higienic cont en

l'esportiu, i tenint els mitjans per efec-tuar-lio, pera mancant-los una persona

sale els dignes la forma d'emprar-los,han precura t timase buscar-la, alai.dones, no hem d'estranyar-nos gens.que al cap de la mejor part dala na-clis que fomenten la natació a la restade la Penineula. hi trohem un català,

un d'amtells homes que alegué a Cata-lunya en els anys de la huila heroicai que aval és mestre dels altres. da-

quelle que. rom nosaltres, samba deis-gen la fortaleea del con moral i mate-

rial , tot {ert esport.Ea respid d'un ans' acamar ressor-

girrent ha estat quelcom nnsgniiic, er-ren reinen niscines i arreo es practicaIn natacid Ya era hora!

Ja era hora, i aquest desig rexpre-sem en el moment que Catalunya. va aenfrontar-se amb les altres que ella havist néixer i que per primera regadafan trontollar el triemf total que finsst-ui i per espai de stint-i-e ine anys ho-vis gaudit.

200 meres, braça pit: Zwiller (C.N. B.); Sepas (C. N. S.).

astas de trampoli: Pitareis (OubNatació Barcelona).

350 aletees, estas (3 per zoo), es-patita, braca, cra w l: Brull, Zviller, Sa-('ata sC. N. B.

400 altares, estil lliure: Carulla,Brau, Cabrejas I (C. N. B.); MateuC. N. A.); Oltn ns (B. A. Cl.ron nutres. dore: Brull, Marti (C

N. B.).lee nutres, li jare, senyoretes: So-

riano, Res, Torrents (C . N. E.).4 Per an" metres, relletis, estil

Sahata, Brull, Carulla, Zwillerir. N. El.

Salts de palanca; Albert (g. N, El.Vs naal s sortiren diUnts al miarlia

cap a Madrid a fi de poder-se presen-t i r el mes elees ansais passible. EssAltre asustar eartlren Atar ele nedadorsBrea. Albert i Olmos, acompanyatsdele water-pali stes Camella Batalle, Pa-lir chi 5 4 Trier,. elr erial« 'ajuntarana la resta de remar, a fi d'efectaar elaesplaeament a Sevilla i Lisbaa en ce-lebraran un festival en la primera it arneig en la segona.

sentar en el primer tremens que escornensa de parlar de l'enanas as-sumpte.

Per les impresione que en unan,sembla meit probable que s larrihi 4un asead- potser en la reuniód lah:r ja sati errata - e:11re elsclubs, i aquests acorde tanmateixhom dar que as basen a centellearel campionat diumenge i que el ju-guin eis vais clubs, tots contra rotaaprofitant les (entes o algan die fei-ner per completar les g atee quemanquen. No cal dir con: celebra.riem aquest acord. per asees ei misjust.I si en realitat es aixa el que

s'asordi nozahres ens preguntem:si per que. dones, • 'ha armar tantdenrenou per a arribar a aquestaconduela?

1923

Es cesa aabuda que " a Vestiu totacuca viu". El tenis, peden pujar-hide peus, no té res de cuca ni pens3-ments, perquè a l'estiu mor d'una fai-só tan completa que si no fos pelnoni que en resta no seas cantariagall ni gallasa.

El tenis, quan la calor apreta de

vetear esdevé una cosa pintoresca illampant. la no és 5 ,n O propiament.Ve a esser una uaródia del nostreesport... 1 aquest si que viu i es

mou i helluga...¿Qui no ha observat en les esta-

cions eintadanes dels carrils una es-

pecie pseudoeexotica de viatgers

que porten entre els equipatges un

tapabrut s de Estatura que no és de

guitarra?Si corre per la postada algua noi

eixerit que cap de que va, estira lame de la seva mare bo i dient-li:-Mira, mami. anuell senyor es 1111 te-nista. I el noi obre uns ulls cona

unes taronges.N'hi ha que sois iensporten la ra-

que t a a fera per tal de donar ti capen les estaciona de corrida i arriba-

da. Aquests no fan mol a ningú. San

realment decoratius . Pera elt latees,

eh els altres...Tan prompte arriben al pelele .o

9eblet ja no aSseettigaell finsAuverpegue fer-se admirar dels l'afeitaos

estiuejants que els envolten; sóci e-

ritablment un estrall molt Mejor que

el de la l'agosta. Horn no se'n des-empallega pas and com

Primer is l'emplacansent de lapista (?) en els terrenys d'un paci-fic agricultor (avui en diem un ra-bassaire), després la xarxa. la confec-ele de la qual va a carrer de lesmarta snaus i gentils de les noies de

la "colaina". i, finalment, I °reatar-

nació del concurs local i ha detnana-dissa de copes i altres premio alsbous senyors que prenen la fresca

a la terrassa del casases.2.1111i contenta la tragèdia.

El pobre amic del futur campióque re cenrlemnat a arbitrar els par-

tits de compromi e, que es fan a laeortida de mesa me jor, en Plerostit de viu en viu entre un núvolde pols i marejat pele crit i riallesazudes del públic digem-ne "s' ebr-

ias pilotas emprades. que han per.

sha e/ bot 5 consequenria duna go-

tera en el celler on les tenien guar-dades...

La piste, que tema melanetio sa-ment el record de les cels fantigues

campanyes seres) en forma de ?rasi petites niuntanyes gracieses.

1 després la valer tenística delejugadora mateixos que numen la ba-la inexorable letra del limit de les

radies d'una sinuositat melt femeni-

na, ebtingudes amb el procedimentde "cale i regadora" i "a tal a , i sortque al raras que "marca" li posen

ulleres...Ea canal, hem pet. en aquests

cancursos, aamirar, si raes no. la fi-

gura dels jusadere que cultiven acu-radament la limito i esmercen un da-

ve s eall de paciencia en la "mire enpiste".

Ells es presenten amb coll (deve-sedes fort) i corbata voleiadora . CM-tiara de lona decorar anal, Den (ronpenja una cadena dorada o argen-tada que ve directament a una but-xara del pantala . Rellotge polserarutillinte Temlagues 31s dits. Mit-jons "cotelis" i saboteo de lonablanca anib puntera de fantasia.

Les damiselles llueixen jerseiscolees desmaiats, raquetas de n'yafaldilles "Osera", espardenyes arnb"monas" que oscillen entre dues ra-quetes brodades "al realce" i una an-

cora blava de renca t sant o deupalmee a cada brae , l e s quals do-

nen a l'espectador la sensació que

vietja en tartana per l'encís del « o-roll de cascabelas.

Del públic no en parlem. A mig"set" la senyora Engricia ha de cri-dar la ''nena", o que fa serollosa-ment i amb la cara congestionada:"por Dios, Tetó, mira que llevas lamedia de "seda" al "garrón".

o bé hom escolta una advertenciaadmirativa al tutor carpeta local:

' , Jaimitu. no piquis tan fort que tro-cada el vidre del relhage".

Pera el plaior del cas són elsmentaris que brollen d'un res '', de la

pista. San els comentaris de la gentformal. Escolteu-les: "Sí. ja he clicje. aixa és un jr, c per a notes. Mi-reu coto totes les pilotes. en ele per-rito d'hernes van a parar a fera dela pista. Els sobra terça i és clic, lesengegueu qui sap a 0n!''

"Bueno, pero conviene no Perderde vista que el tenis es un juego t lesalón".

" yo encuentro que sudan dema-siado y el sudar nunca ha sido fine."

aixf fins a la fi de l'estiutig.tarnst (no "Jaimitu", víctima

de l'esport (?) han de portar-le aEareelena amb una insolació cemuna cesa, &trepada dalt de la trenade l'arbitre, però l'any vinent isi ter-sud- Asume ab tengo cure...

L'amateur:13mA net 1 *wat r«-sencia de reoport, anubla que cseladis perd mis adepta. Ruge» gelque a Estoeelm iba inicia mea ha-tean campan» es la puma per aintroduir el professienailmee ei elfutbol sued.- Reo:Rete de la primera ju-

nada del Campionat anglis:Primera divisió. - Arnenal-Bir-

mingluen. 1-1; Astonter. 2-3: Blackburn-Leeds, 4-a;Everten-West Breen Wich, eetHudderdield-Sunder land, 252; áLyk.chutar City-Sheffield Wessoder,- 3: Middelebrough - Des. 34 ;

- L'atleta hansburguis Sievirt fa

poc ha batut el récord mundial deDecathlon, totalitzant- lo a 8.467'62punts, sigui, cinc mis dels queassoli el nord-americà Bausch du-rant els Jocs de Los Angeles. Ales-

l'alemany es va classificarcinque.

Els resultats de Sievert en la se-va recent performanca han estat:

roo metres, rt s. a-a: longitud,7 rnetres.

Pes, 1 4 55 metres; altura, i'825 sal,

400 metres, 52 s.; 110 metro16 segons 1-5.

fiar, 4666 metres; javehina, 9'38metres.

rer .3. 3.40 metres; 1.3'oo metres,4 minuta 59 segons, 41 .- A Harlem resma:, del club "Ving

en Lenig", d'Aja, ha millorat el re-

cord holandés de 4 X 400 , i l'ha ¿es-

aal en 3 m. 24 5. 7-to. L'antic era

de 3 ne, 25 s., 3-5.- Wieczosek, arana d'establir el

nou record pelees de pegtatblon amb383455 punts.

Les secas marques han estar: lon-gitud, 6'93 metres; javelina, 5ter me-

tres; disc, 461,3 nutre; 200 rpetrtS,

23 5. 5-10; 1.3on ntetres, 4 in. 58 se-

¡ u-una 15.L'anterior récord era de 3.825995

punts.- Densa, al camp d'E s perts que la

U. G. E. de %Mena té inetallat alcanee del Dr. Martí Julia (ex-vela-r:lem), tindre Tice tan festival a ho-

nor de l'equip cratletisree. cameló deCatalunya de juniors.

ele celebrarà 41 ass MG* AM* MI-curekedita a ramita id loe tddie 17 d'asume 1/10.

cis mrdares, bi henriAl programa, Mera

donedireileir-Ilig

curu de mana acamt•As"ta a la «e*, ieco isiardb1, 'Me

Per a detaiflhs i miais, 1.1.Ateneo, Paaseig Xifri, 10 Ares daMar.

PUTI101.

VESTITS A TERMINISA, IRSI,GuRsE C400 vIr BELEG A NCIAs

II,CONREOCIó ELEGANT SO Pliertig

FPORTELT-NOS gt VOSTRE GZ-

II it NERF, I QUEDAREU CONTENTRONDA DE LA UNIVERSITAT, 17, 1.er

ALPINISME

El Centre Excursionistade Catalunya al Congres

d'Alpinisme de Cortinad'Ampezzo

El Centre Excursasnista de Ca-talunya lea acordes delegar dos delstaus directius Pequé reP ee e ent ia elCentre i els muntanyencs de Cata-lunaa al IV Corlares Internar:erialdAlpinisme, que es reunire els dieste si 13 a Cortina d'Ampezzo (Do-:entres).

La delegatió catalana enrtira deBarcelona el vinent dia ; a la tarda,i estaré de tornada el dia 18 al mataSi algun soci de l'entitat desitjaaceropanyar e:3 representants deCatalunya, pot passar per les oii-

cines del Centre, de dos quarts devuit a do• quarts ita nou del vespre,00 se li facilitaran totes les dades ipressupost aproximas de l'excurs:6.

PUT BOL

Vd« del Campionat deCatalunya

et reuniren els delegats delSclubs de segona categoria per can-riel* impressions sobré els acordsrreses en la pastada Assemblea. Amis, també canviaren impressionsel "grup dels cinc" per a la mateixaealiestia. I tot plegat, uns i altres,ara anubla que els guii el bon es-perit de eoler arranjar Valer; Ma-mareis he calgut que N cesa estigueshen embolicada perqu è sorgís aquestesperit que ja baria d'haver-Se pre-

.eNTONT TRW,O.

nMMR11n11,MBRIMM.

VESTITS A TERMINISj . A F. Dp IR SEGr pT rE ANfli A

ATSCONFECCI6 ELEGANT Se PESSETES

r POP,T S F.IEr-NO. VOSTPIF.J.( 1 NERF I rIT CONTENT

RONDA DE LA UNIVERSITAT, 17, 1.er

ATLETISME

Nota de la Ponència dedesqualificacions

La Ponencia que ha de dictami-nar sobre les desqualificacions, sus-pensione i expulsiens, dictarles perranterior (Sonsea Federal, formadapelo senyors Carreta. a'inyals i afar-tinez, prega a tothom que vulguiaportar darles d'interès o que hagasestat testimonie dels actes esdevin-atas a l'Estada el dia dels Campio-nats de Catalunya, qu e es Preße,11111al local de la Federació Catalanad'atletisme, tener del Doctor Dou,número lo, cada dia, de $et a nondel vespre, fent-les avinentveurien amb molt de gest que losabans del dia le dé setembre.

•

1933Si fins fa poe tempt hom podia

Parlar amb poc respecta del. tenia

que ea juga a l'estiu; avui ul re-

' marefr la gran lineen:tinca del Cen-cura Internacional de Caveprodo•

VESTITS A TERMINISj. A. F. DP IRSECN C1100 DI E RE AL MEMA 'gel

00NP10016 ELEGANT -- SO PLUMA

PORTEU-NO S EL VOSTRE ezJ. E. NERg i QUEDAREU CONTENT

RONDA DE LA UNIVERSITAT, 17, 1.or

Netvcastleeortementh, ShollobtUnited-Tottenham, o-o; Subbaride-ca, 1-o; Welverhamptoft-LNemeel,3-2.

Segona divi5i6.-B1a1Ckp0ol-Prig•ton, 1-2; Bradford-Oldbies, 44;Bury-Swansea, 4-1; Pnlharm-PertValz, 3-e; Grimaby-Burnley, 1,4;

Hull-Notts CLIP"caa; Plymoutb-Pdarsherkb

• 4-0; southarnston-Bradferd4-1; Wast Ham-Bolton, 4-2. •

- Els dirigents del futbel hartétenen el decidit proséeit d'oripeeit-zar un nou eneentre entre Anglater,ca i Itälia.- La final de la Cdei11.1111Wee

d'Europa, que han da killd si 'vi-sent dia to, a Viena, l'Anemias*,de Mild, i l'Austria, de Viena, hadesvetllat una gran expectaeid.Governs d'ambdues n'ejem «finehan suprimit el paseamos por &gnuspartir.- El Gewelltes conite4~e-

litat amb el negüent quadre »sedors:

Porters: Maten i MenefrifDefenees: Lledb, etialleet,e141.106

II i Caminen. e se

Mides: Argusi, Salar, Rifen el.ttliVe 1 i Torres.

Devanees: Lluch. Cese, ~mi.ila Guix, Terraded Maree 1

Guise II.Com a revea anquisicanne ist ext-

signar les d'Orees° 1, 11,110 »Medel Japiter, 1 Terrados, del OINth,

Solament iha pues la baba duSane, que !sesea cataS eellitnalment pel %ceben la teten*pastada. 3

-•0TOR111111

Sembla 11121 Pelea tel111111 ti sipreparació una proas de regebrbtea eetxes i meted sobre el trabes/11101celena.Madrid-lareelma Meees fari pelle e/ reglament de la1.3 / le Ilista de premio.

.5.110NATA»

•

• • 933•-tx potuanie2-

'•

Š.

PA011.°ASA JOA

• PAD

. ,eses* eillrnibes

as

SPLENDID CINEMACommll de Gent. 217 - Totales 1101111i

Sv111: COLOSSAL PROGRAMA:LI REINA DIE LA MODA

La graciosa comedia d'hora 1 san.Ja de ralre:

Calles de Nueva Yorkper Buster Cestos I Anita Page.

D'huta« sonoroLat producen', N. O. M.:

PROHIBIDO

TEATRE TIVOLI ICempanyla del Metro siumtelISOA les cinc; Popular;

Las rayas de la manoLa rosa del azafrán

A les deu:

Los cadetes de la reinaPer LLUIS SAO) VELA. Dlitgira l'or-questen EMIL1 0 .601 BARBA. fleeslrenadel sainet

SOLE, LA PELETERAdel alegre GUERRERO. el M'al dIrtg/raTorquestra. 'tema. /mala popular: LASRAYAS DIE LA MANO 5 SOLE, LA PE-LETERA. - A les den, l'ESTRENA de laromedia Orla en vers de F. Ardavin.música del Mestre GUERRERO,

EL AMAInterpre tada per les primeres (Usaresde la Companyla. Dirlaira rorquestra elmesure °CERRERO, autor de la par•

6-1"1XVvIENT 8,0 R SA R I MERCAI DE LLOTJA

La sessió d'ahir en aquest

Cacao Nov, York4.57 4.50 4.59

4.76 4.774.86 4.81 4.86

daos stoss York .S. 5.43 0.45

:::1.56 1.55

u. 1.59 1.59

»tal Uverpong5.0 5-8 5.2 3-8 1 3-45.2 3 . 4 5.4 3-8 1. 5.8

• 5.4 3-4 5.6 3-8 1. 5-8

dar J'Ocaso

86 3-8 86 1.890 3-4 90 1-494 7-8 94 5-8

Mote« Xicago

50 45 3 -1S55 3-4 34 3-1

M. 61 1 . 4 60 5.8

Cale Nava York5.60 5.62

D. - 5.85 5.0 96.02 6.10 88.01 9.06 58.28 8 .:13 58.45 8.50 5

Sucre LondresP. ... 4.11 5.0 1

... 5.5 1-2 5.2 1.4

... 5.3 3-4 5.3 1-2 3-4ti ... . 5.6 5.5 3-4

mercat fou de regular anima-ció, lee traneaccions de pocaimportància.

Per a alguna géneres, si béhi trobärem que havien millo-rat una mica la cotització dat -tres dies, en altres hom notäquelcom de decadencia, es adir, que no 8018 ja no soste-nien el preu, sinó que mésaviat tendien a una minva decerta transcendencia, del quidhom pot fer-se cärrec pel queanem a expressar:

BLATS: No sofriren capmodificació del que s'ha analinformant, i per més que lesofertes demostrin interés envendre, aquests compradora nohi presten la degusta atenci6.Sole ens fon possible registrarmigrades operacions amb pro-cedencia Aragó sota mostra a49 pessetes. Segovia superior a44 i Extremadura blanquet a42, tot posat damunt vagó ori-

I

gen.ORDIS I CIVADA: Per als oc-

dis l'oferiment no és gaire ad-tiu i els preus resten més sos-

lingote que altres dies, i sen-se que per ara ealgui ereureque deraiguin. Els preus erenpela de, la comarca de Lleiila2650 i linia da Múrcia a 2350posa' en vagó estacionssortida.

De Cartagena i -4Iacant pocs'ofereix. i els vena oscillenentorn de 25 1/2 pessetes bordaquells ports.

La rivada en canvi ha sofertuna mica de desmillora en par-ticular la procedent d'Extrema-dura, la qual avui bom pot ob-lenir-la entre 21 inona tarifa. Aquesta minva esde suposar que COM fa dieses concertareis bon nombre devagons a preis As aixerat ino s'hi troba la sortida que P5

creta; ara, davant la manca dedemanda directa, els vene-dore per poder vendre no mirenpren.

Els altres generes, sense no-.ve tat.

TEATItE NOVETATSCombangts urges 08 LL01111 COM.190

Tarda, 2/4 de 5: •utaquee losdo 2 /4•4•14.: EL ROM' Oil LaGUARDIA; LOS es ARARON; •O-manos, ambduel poi. divo tenorAnta« airea. - NO, a les 10: be-lemidlat artistica: EL LbO PADRE1 reposten, de la preciosa obra

_ •Obligacions Tresoreria Generali-

tat repeteixen a 100.35.

Els Ajuntaments, amb regular ac-tivitat, queden a posicions bastantfavorables. La mejor part registrenavanços has a mig . enter, i algunaarriben a tres quarts; queden mismodificats eis 1 e06, sèrie A, 55.00

1.00); i Sevilla Exposició, quedesprés de quinze dies de romandresense operar, davallen a 70.00(- 2.00)

Les Diputacions operades en

aquesta jornada es limiten a man-tenir límits precedents.

Cédules Banc Hipotecad i Cre-dit Local. no gaire actives, particu-larment les primeres, no registrenmodificacions apreciables.

El rotlle d'obligacions carrileres,amb semblant disposició a la cons-

provada en sessions anteriors, que-

da en general a posicions sostingu-des. apreciant-se, però, quelcom de

feblesa en algunes emissions. Es deremarcar la baixa dels Prioritat, a53 . 75 (- 1.00).

Les Transatläntiques es vetenqueICOM 5oHicitades en aquesta jor-nada, seise aconseguir, però, sos-tenir els canvis, els quals es veuenateblir d'un quart d'enter, i mèsles 1926, especials, 86.25 (-1.25).Unió de Llevant, 76.50 (- 1.w).

El grup de valors elèctrics in-dustrials, poc afortunat a fer ne-goci, no registra modificacions dig-

nes de notar; amb tot, però, si al-guna tendencia s'aprecia es més

aviat de Ileugera feblesa.

De le , accions. sols és de remar-car la baixa de Tramvies preferents

6 ' 7 • que fa prop d'un mes que noslavien cotitzat, i es fixen a 67.25

(-2.75).

lidERCAT LLIURE

Le 'darreres sessions del mes'cl'ardt pastat, del setter d'upen-lació, registren un non rècord depaiaivitet i feblesa general de can-vis.'Els pocs valora contractats ahir'eón una prova palesa de la inacti-

vitat 'que caracteritza aquest sec-tor, 1 aixl mateix les pèrdues quees constaten en tots els canvis; ésde remarcar la baixa dels carrils,

que s'La iniciat des dels primeramoments de la reunió de Borsa,

mantenint-se fin, en acabar l'hora.Veurem ti el mes que comencem

avui fa mis afortunat que l'ante-rior, la qual cosa, per poc esforç quees faci, no hi ha dubte &ha d'acon-

seguir aitisfactóriament.Tanca finada pel Mercat Lliure de

.yabirs en la temió de Borsa:

Tanca Alça oValora Dia 31 anterior baixa

per Conehlia Montellegro 1 Leslie AOVE/ -

La Tempestad SALONS • CINAESrentada per pr1mera segada perreminent divo tenor

HIP()LIT LÁZAROamb alele Alcaraz, flIatIlde Ros-al'. P. Font-dlola, t el aren AntdalPalacios. - Denla, larda: reaparleledel gran cem12 Valeria Nula Pa-rla: LOS CLAVELES 1 LOS DEARAOON, per 1111rae; LA DOLO-ROSA, per EmIll bandeen, NO:LA DOLORMIA, per Afine, 1 artes

ter 1 2.on de DORA FRANCIII-QUITA, per Vendrell.

nespatx a comptadurla

1-41.21'4

CAPITOL. 4 tarda 1 045 TM: "El ex-preso azul"; - Viva la lihertad".

CATALUNYA. 4 tarda 1 10 MI: "En.tre fieras": "El alma de la fiesta";"El pe cado de 51adelen ciatiaer,Ilelen Hayes, Lewls 1(tolle.

PRIME PALACE. - 1 larda I 9'30 111t:"Dos se gundos" (únicament 5e5510tarda); -El lest)go Invt.ible", E 11 5Merkel: "Serr etos de Australia",explicada en esnanYni : Notlelarl.

EXCELSIOR. • 4 larda 1 5 '30 555: " Ola-MOR rotes! Sales" (nnicament sessbdlarda): -El corsario". Chester Mor •Os: "Tras la mii•eara", lack Holl:Noticiar'.

- 4 larda 1 0'30 5151 "ilusión331,1111" (nulcament sess)d tarda):-Dortor 5". Llene! Attv111; tocair,r10Mable”.

GRAN TEATRE COSTAL. COnlínua.1'15 tai•da: "Muten Juvenil", 543-

Dan Marsh: 'co quiera a 1111

na". 'lobby Dowes: "DOelOr X".1.1(001 Dtbulsos:

MONUMENTAL. - continua 3'45 larda,« Tere sita", Inet Gaynor I CharlesEarreil: "El AMI del elido . ; «El 111-

linto varen sobre la fierra", en es-panyol. Ro•ita Moreno: N011ciarlDihulsos.

»TAL. - Centinua, 345 larda: -Uoeulla provid encia": -Teresita". /a-res (layner 1 Charles r t rrell: "FIUltimo varen sob re la tierra", enespanyol, Rosila Moreno; DIbuixos.

1 5-8

I 5-8

Teatre Principal PaisesTeleton 11885

GRAN COMPANYIA DE REVISTEStitular del teatre Maravillas de Madrid

Aso). divrodres. tarda a 1/1 de 6. CO-1.05/. 41, 3IAT175EE amb la revista degran 0511, en 2 actea.

LAS MUJERES BONITAS1•4

1-4 Nit, a 1/4 Itt. EX1T DELIRANT lela fanlasia !teten en 1 Pròle g 1 9 qua-dres, de Paso I el meslre Alonso,

Los Jardines del PecadoTriomf personal de Perlita Crece. Am-paellas Taberner, Salvador sieesain

Paco GallegoPREI'S POPI • 1..51. 1 ARDA. RUTA-

QUEs A 5 PTE. - Si). a 3 PTES. -/tema, tarda: LAS MUJERES BONITAS.

LOS JARDINES DEL PECADO.

TEATItE BARCELONACompany la 05 comeciles

MERCE NICOLAUPrimer actor 1 director,

ENNIC maireEzAvul, divendres. tarda, a 1(4 de

6: nit. a 1/4 d'II: 1.2 comediaen tres ames. Juesa, adaptante. deVentura Claseol,

LA MA DE DEUIMPORTAN T: Per l'arobi"nt

es desenrotIle l'obra. ami) tot 1que apuesta sigui ESSENCIAL-NIENT MORAL, l'Empresa Eire,1els al pliblie QUE S'ABSTIN-&UN LE, .5ENYORETE9.

- 0.35- 0,00- 2.00

Nords 37.13 37.50Alacanto 34.10 34.70Filipiate 322.00 324.00

Chadas . 400.00 .404.00 - 4.00

Ford 17000 172.00 -2,00

• IORSA AL COMPTAT

Aquest sector continua en la ma-teixa passivitat i feixugor de diesprecedente.

Els deutes de l'Estat, molt inac-trus, rtgistren • una. feixugor forçareasarrable. La mejor part dels con-t'adate •en, la darrera jornada so-freixten baixes entorn de mig enter,

i de mis importancia els amortitza-

ble s %, 1917, els quals algunes se-ries, ton% lea A. i D, arriben a per.drenes enteri mig -idos insig, res-pectivament, en fixar-se a 85.75.

C inetnes E sportsillM••n•••n••n•n•••n•••n••••••n••••n••••••••••••••••

»Me FROTO NOVETATSCROE& e 'aSnO !Hure

Ans?, dIvendres, tarda, a lea 4:1

ELIZONDO - CARATE IIcontra

SAGARRETA - UBICAR II

Nit. a lea 1015:RECALDE II - BABARE

contraOLAYEAGA - EGURROLA

UBRES

atti s ruigtcainent, A,01, tarda. a les 4: zet. 055: A81 EaNUEVA YORK per Altriam 1 1013king ( es

-trena) 1 ron/Iman e de 12 repre5a deTOPAZE. Sen das films Paramount.

I

s cie pressaa-4HVenezuela : 11'20 pesseteS.Japonesos : 220 pessetes.Argelins: 4655 per roo.Egipte: 39.75 pessetes.Filipines: 373 pessetes.

OB

Albas: 230 per roo.Unces: 23o per roo.4 i 2 duros: 230 per roo.1 duro: 11'60 pessetes.Isabel: 230 per roo.Francs: 230 per roo.Libres: ß pessetes.Dòlars: 1190 pessetee.Cubä: ri'so pessetes.Mexinä nou: 230 per too.Venezuela: 229 per 100.Mares: 282.50 per Ion.

1 TORRA rANSPUBLI CINEMA

Resaló continua 1 Pta.Noticiarle. mortero« 1 DIMUMentir.Afaiti's bé Deraiis per earteOS

I•••n•n•

Ff811728C4: 4610 per roo.Anden: 38'15 petteetes.Italiana: 63'40 Per leo.

Releves: 33'13 per zoo.Suissos: 231'63 per roo.Eatata Units: 8'40 pessetes.memaya (Reichsmark): 2'84 Ptel.

Matrix (Xdling). re‘setee-Tneeosterequia: 32'50 per zoo.Holandesa:: 4'82 pessetes.

Grécia: 6 per roo.Sub*: 3 gesten*Noruega: 1'93 pessetes.Dinamarca: 073 persetes.Finländia: 17 per roo.Romania: 6 per zoo.Bulairia: 630 Per 100-Zgequia: 4 possesee.Iloilegemes:«36 Peeedeen

Calad: Ygo peineta.Argettins: 2'25 pessetet,

Unignaie: s'o Puntee.Bratilers:630 pessetes.Colombiana: s'so pessetes.Peruana: xa meseta.

DiversosCINEMA PARIS 1

TARDA, 4'30 . MT, 945:Ronald Colman ele RAFFLE8;/

Niariene Dietrich 1 Cilve Brook enCorn?tIsant la PA S T A NIXS'efe itarl rIptclament,* a gt ad a b le

perfectament.

No li quedarä la cara trritacla;no hi

aentirä cremo: o irritació després

d'afaitar-se.

Eliminarä el sts- 1)6, la tronca. eh po.'

'sets tisis eh ganes °inertes tan es.

posats • cultivar tnicrolis.

Demani . ho es perfumenes, drosurnee,

set., pret. le lao pessetes tul.

D.L.« I

SALDAS 17~ .sYALORS r..... t'ALCES Lj r ...i.. VALORS D..o.1,nata1I VALORS1

INVIII3aib e ll. 1 . . . yerron 404i00 81.....,%. , , , 711.55 ittene ea....aiti, .'i.e,. 51Y50 5 e7 5 b............. .. I

13/11311111137.1•012•1••• O Ale 32200 32400 UY. &per. . . 2.23 223 • .878,».1.4 4700 4 ,,00 • ••••••8 • i

Ili•••••• • ,t,• 47,0 47 50 • •

amemos,46'60 4680 LIOISKOFICIAL ltIONYANINTS u

4,d... ...,,,,.. , 46'50 46'50 itet irreal.

1.4.. 0.4 • 75'50 75'50 .

• bine . 231'65 231'65 COMPTATIIIIPIITACIONS 41.1.• ... 4... . 11'75 1

0. N J. Lb.*1'50,

• Ser . 166'85 16611538'15 33'35 50/115 53161Ired••• Rosal. 65.0° 5530 • •••••1•11. . 8'09 6'00, • .•

=amar •i.'t. „.4 a r•Too 57'00 . ;Aje ,%¡., 4 4.00 11•05, u te I/ 11 3 T II 1

8'40 5'45 ini.d.4 .5. 65'35 66'00

Ilio. .• 4 4 48'10 63'20 8 , 65.35 600

gala • 3,808 26.0

545 C . 0535 66'0"" :. 51351'.°5°0 555453 ,..«.,..,..6%,;,..: ...,i,'%•30^ ,,,,,:^1 DIVERSEJ

- 5 55'50.... 8. J n • • 9... 72'00 72'00 *ni.,

o . 6615 65'15 •••• t. 52'50 51:75 temiere 9..!.. 4 roo i ron

Nu CA? 11.1011, it . 65'50 06'50 .9.• i• 5 2"'° e' n° 'km 114.0 93. 6to 77'7; 7775 :

f 6695 66'25•8 65'50 05'50 T....rada% . . 30'00 300(1

IN ULIIIIIS 4..E. 64'nn 6400 55'50 55.25 Oree. erelir 14'00 34011 be

lardee A . 81'00 81'25 8 S... 6/neo 61'00 • ?raer». 3 /e. 47, , ., 4,•• 1,. n Carie.. ii.. .

.FI 1111 MIS 8 . erren 51'00 a. .1,.i • 6075 61'00 eerlatie ar,.. . . n2,00 33.0e Calera Gel .

4 . $0'00 P0'50 i. .... . 9:r:5 7:1'73 Seril a lertera 6 n'. g 4 .0.) 32,50 Ceß.t. ?min.Mg ara o . 20'00 80'25 a. 8.1.••• .9.8 73'110 5"5'00 71.8.. • 1111..• 4'. 93'75 7•'',:' , te.

65'71 65'75 1 7935 7975 6. l'irouppi 72'30 73•01) ea

lbd

60'71 90'75 I 7950 72'50 50 59... •••• a(roo soioo r 5 A fil Y 11 3 •o ••• '•

eem. • 04,3,3 204'291 N•3 0

11 3 .1 S2'00 11...31. e' 04'30 01'50 kgg,g1 T,....g„ 4a., an

ii......

'ne SANO) i• 1.4. ANO

. " • •• 37'15 27'50 Amibas! i• Pi?. 911/0 '30 • 4 'I, 64'00 640 1. 013'00 69'On 4.71.7 Re.. _

3415 3465 • • , 01'30 91'75 • 8!14 .9.7 7275 7 V75 7......111.6.'4. ..4. seion sn'nn F....m.1. 0.4,

bemetik• • 32'n0 3200 • • 92'00 92'00 41.~..t Nade«. %3'00 83'00 „3.,, ki,...'int. v0,00 -,--on •

1~00 • • • 51.00 61,06 917 ,t. 85'75 0750 • Mita. 6'• 623m 05""1 . t.,,d... e I,,. sl'en 0''25 e.a..* ...

talladd._ , . . 41'60 4450 • e 86'50 87.50 • s.... ni, 70•00 7l•0.6,...i. ,, . sn,7,0 40'50 _---,.-1.1

840.«.;.». • 143'00 143'00 • ,,e- 86,50 87•2! • Vel1eas 4.1 6500 63'05 • 5..111. 6.... 53'01 03'00 ""1-•'°•

rio. . . . 122'00 12500 __,,,• •.• 85'75 88'50 Ilimoulif 84.41 4 14014. 75,00 • -no P....511rie

48'65

ltr

48'65 ••••••• cr ,7, 55'50 • • 6./.. 05,75 89'75 4161313, GASMaread POS

aman 5'00 5'00• 0. tiorog 98,30 • • leste.8.1 8095 8935 Toldar«

a

1911 169'00 171'00 ii...". • 1 4,1 90'15 n•ee g•e•• 0•••••v• 66'0 66'n0 I LLECTRICITAT 711.4....

14.114•• . . 10'00 40'00 3•101.7 .. .. p s •or; 93'15 iasfAmul. . 71rop 70'00 iek.,.... jr,.. 64,n0 g3,05 ti••••• sjur.....

iontbila. • • 37,50 37,50 • I 9.,." 0s110

: 1 117.,,5 93'00 FERItOtAIIIL • • .^ n. 77'19 75-50 • 64.8...

•• • 5.'a rno 91'3

lama 97 97.3 tleed....ide 394 . 5495 54'25 • ...k4D6°,, IPnvite fArno

.. - 31'70 ,,• . . 52'0 51'75 • t"... .. 99'5. 00.5, ACLION

. ;' g i 49 84'73 : ..a • '7.0

' 5795 ItareolooN0.89.74°.. 94,74) pt-atritilt.......,3.,. .5 8421 83',0,0 p4-••••• • 50'00 50'00 • • MI. s ' •.• 91'50 51'35 •___ ...____

Amen& 4 tl• SH 1 " • • '..).' 5 Prierbd . 53'75 54'73 • • .P.6 ,.09'00 fen'ne •••• ••••T.-he, •••• flormil . . 1 87'03 ',.• n" 5.15.10 . 11'00 44,nn C.t.6.11... E17••••••••• 50'00 50,00 9 • 6. 9°,. ino,No ton•,, 1....b. Sonde«

bid* 67'35 67915 ., • a, 72'00 ' 2 50 Elan • 5650 0610 • • I.. ,. 9715 97", •

Pin•ddll•. 0010 •00'50 •o o C. 717,0 71.7 5 Talaba 11• le 55'50 &n'en 43416%. • • • • • lorto inn'mseloma a 7 t 'nn 71n7,,5 ".......14.see

lor mi 04'75 55471114•E 37'17.. 3710 . • a ovan il,e,”.2 smil... 9,... Sass 55615055 ber.11..."*. sikt.•n•""1"« 36%. 'gn.j:n.,?, 26::no.°. "s'II:a

Ora 31'10 54'70 • • C. 97'05 9' &h.» S'II% 64'65 64'65 • ".. •'• 9 i'041 04'n a • di., uñe..•

mur tnies 10'93 Itmertneeer•d• 8 . . 9775 0 7.,1! 6 ••• 4•1••202'50 •90.9u Ilmem fe '50 50'5

.60,00 80416 • ' "•• 3'• 51'06 01'00

9 •

00 Veme leudad s' 5510 ,, :,_.2.,,.,_,5 .°'•" re'. truene :naire ,....,ite •tmcg,..... 5 5 :::go. ;,.... . . ,,,,...L 90'25 96'25 %Irá» 518% 5100 5110 .... ,•••••___iiii"ej_ •.iii en. 113,00 c.d.... "J

•11711515

,,0ai

ftiDA• ri',,':; V; n3'

. • .• 4 • sa•se srsa

8,, 88'00 aweil se.. sePon •6'00 ••••.. i._.,...••••••"• ',• 7e,ren 75,0n ,,,.„72'

8

6t•i8.111 - . «.‘,...ij

&mg ....beINs• 1135 1905 • • 728.,•.: 91.nn ein rr,*(1....

. .. .. • ir.° tren • • . 101C'm toreo • ,,1L ..1.a.

00

: . eran en..n • /lb lerao . 98,5 o 'Aya &mea 3 le, •15

0 • 143'88 143' "IliP•mil:!•„.• trt% 01'7%

• • • • • 61'75 xv,- • • LI.-i. 98'35 91c",0• • 6 • 111111 101'111 2.__...„...._' a-e • sOett 100.71

• .• • • -0 • 10'00. eres ••••-•.•••r7.. . sola $0'00

Ir

se* 'SEIS 15•75 610 Pulir. l'e • g n: n : ,.. • . ven ara • •,..... •«,_• 6 6616

-..-• . rae K•e1,' • .---tc• 113'59 39'10

• • • .• • • Y4'04 1711'14 • .•‘• ",..•,•., 94'73 15'06 e

• • • • *roe bO'00 ' • ' -", - * 99'30 03'50

71:nn 71'00 .....6.1„.• k"llieme faite

. 76'25 75'00 8.1••• .634i0 51'75 r.i...-.-8,... - 011'81/

• °7'5° 1011.8.10=-'-'•60'75 el'2., ....,gs.... . 91'00 91.65 Re7,1

: a 2tig :111 Qiii... • 1.,1;

i

IN: 'hui° * •

17;1%.

I I 1, •

11'00 5016 , "A 7 •el 4 Iddldr•••4

85'60 86'00 0

,

MARICEL - PARKNo podem publicar lesnotes pregades que novinguin escrites en catalài amb un timbre o signa-

tura renegada

Aren. di vendes*, funcionsran tet« lesetracciont, tarda I nit. Ovni nit: •nde-chada d'un magnefle Ga•teii de 1000 ar-tificial.. - Dlumengs, Urda: Traca In-fantil, ternb Joguines. - Entrada al Pare:SO asumes . Funicular i entrada: 1 Pta.o funicular, a les 230.

1/~.~~1°.~.n.~~

PUGEU A LES TORRES De

l'AERI DEL PORTPANORAMES ESPLENDIDS

OBERT FI 5I3 A LA SATINADA

El expreso de Shanghaipollino linent: EL CAMINO DELA VIDA 1 LA CHICA DE MONT-

Me.

1

CINEMA ESPLAICOMAL entra •tantanet e Arriar

3111i, EL TRIO Of LA BENCINA.per I iliarl Flarvet cHARLary ENLA PISTA De PATINAR; UNA TRA-GEDIA HUMANA, rYl,aCONOCES A TU MUJER? t arrnbei11

Fira Internacional de Praga1CLASSIFICATS

MERCAT CENTRAL DE LA INDUSTRIA TRE003LOVACA

Reunid de tardor - 3 a 10 setembre 1933

SO reduool6 en ele f. o. txsoosloveoe I grane rebalsesen ele f. o. estrangere

PETITS ANLINCIS

1 CINE RAMBLAS /

Rambla Centre, 80 i 38 - TI. 15572 1.1,1,, : Cómica 1 01501101, ..01101,•LA INSACIABLE. t•ntar'l . El- EXPRESO DE CHANGAS, - n ...i. en

esPanYOL per SI trlene 1, 1211'11.h. -

5,55 i6 continua des Ae les 4.

EM A N DES

CENTRE ARAGONESobre thne u rs pe r a inslailte n e eleelrlraes mi ve in mesure. informes: JOaqu1M

cus • , 3, retarla, 15 . 16 a SI boros.

El Servei Permanent de la Fira facilita gratuitarnent infor-

mes i posa en contacte amb els productora del país. Demaneu

informes a la Direcció de la Fira, Praga VII. Veletrzni 200, o

al Consolat de Txecoalovä quia, Bonavista. 3, Barcelona.Delegar general per a Espanya, Milis San José Cano, Tanta-

rit, 103 (Fàbrica de miralls). Tel. 30081. Apartat 461. Barcelona.

MIL

Dia 31 d'agost de 1933MERCAT DE COTONS c0R1D1O

DIA 31 0160ST 1933 UPP5R101,0 OrtBORSA DE BARCELONA AL COMPTAT I A TERME

De..111/101oteo Gen«r Mare Mate ••- i••••••• oetMate(L11'9,000,)

ruca anterior .••oth.rturaTases

LIVERPOOLTiara 5nter102Oberturasegon telegramaUne.

•O

Son,6.51

755Noin

NNOM

7.1S 775N.on

7.10 SS

5.475.4n5.455.49

I Dure. 'nade.:5.01

Nom;.655.55

5.fie5.500.605.62

5.535.551.565.5s.

5.555.31S.555.51

113.69Ner. 7.360. Fi5.63 5.51

78'50

A6'27,96•757630

79'2579'2587'3096757750

'14

ItaAlca

Ballete • • •R1D'SNI O: o nn0 0105

balsa ASM910 n ND(bu 105lung

AL EXA VIDRIA

llora anterlOrObertura .......Tane•

NOVA YORK

Telell anterior ..OberturaSigas telegramaTanta

ES 14.02Nom.14 35

9.AS0.429.389.860.10

14.1 5Nünt11 10

13..5257.5057.70

10.25 11.75Nom.11.60

11.4911 •13I t.1.2

tn.a910.5110.0810.00

11 1111 '

0.040.070.909.26.

9.779.6g0.519.66

9.55 0150.66

10.1581'5083'00,9931)82'50

100'005700550071'00

101'2571200519.5070094007500

867360 201

100•05070o90'75

9.43"le 23'50530.1

60'091000057'00

Alee .A/ca

01155B11155 1'On en piscr 1 to trillos)

G. 11.

HAle.

9.4."1..•

NOVA 0111.1tANSTinca ulterior ...obertureOtros telegramarenca

(Ba.e lauroenterlor1

Arribad es als ron,riels esiats 1:011.

.401 anteriorDP5 de 1'1 d'ag0s1Any anterior ......

rransrerenCte

9.649.35

5.57

0-1550.0? nn o o n23 men

lo 5.005301.000

1400014371'0095'5087'0004'0075>nosemn6•••57110

len'.50':: ,90'55

9 919.:69. 3 5 9.3510.090.51115115

115

LES AS 15/10 ...

./111-E5785:55 PORT

0. 7510.10tonoP.S25.551.

••••• • 10'50 1050 • ,1. 90'83 51'25 'P1,,... .5 'Ole 4909 42011 . , .., 95,,,n 9,311;1116am hm 41

9.21

1.52 1- 5Alza9011155

••

3'117 • •Coi..4"..5"1.

e

• • 1 .0

1MERCAT DE LLOTJA DIA 31 D'ADOST 19336000

101'3,7900

50'00101'50790.

LLEOUNS, FARRATOIS 1 ALIAOSMULO, PARIR» 1 DISPULUILS

527.nn5710041.3n755567'057050

527'001 rno45'5.n

la 1 0589 a 70es e 67as a 83II • 76

a 'i4 5051

al 6,4. . .

(Prcu. enleo quilo, ur 6..ente, otro 311e1d0111)

•••• 247/1, 1EEE5 5 53

I 11.181111

tayss feote. i

saeees i badease« Arlaler.leo !amper . • •

l'erferagers • . .

Plelt !arare •Urgir. Salaare . •Liare. leerme

NAINEIaunamena», damaNev•ere id. •Creen. 14 •11.aatatna.11... miau .1•••••Ir. mena .

a 69e osa 65,11 65• TOa 61

6975

• .r

ea.

;sino70'no75009A'n,

111'5055'0073'503000

FreeErra 1...11•••••a keal . .

.

se ni- ion .160 IL a- •

(Por« t• da.eo tmb do-me.. 8.reelos4)

5 570

45 5 855 41 5452 lOS910.1e

816564

a.0 800

3000144015innirm11 Velo11000

45 a 545125 a 13

a 47a 18

33 a 33'3A 3 : 6

tn a 41tns 5 104113 5 505

U0 `.

?malo I ~no .(hm. ••

tulle. me. wo..6 .aavd

111101131.111011 I UnDaNro. flas• Bemba. .

CM&11•••• . .

inda. 4.1.1.1.411511

•40.0

Me' .

Ta=Ir1.7: .

he* lona s'.t.

645800E114400109'00 • 43

a 1340541139 a 39'S

56a la

Mera Villatef5 qrs (Astell:'Ser.

1160. .0aNerce • • •

(ere,» ea rellsquilet uno »e Jurecure Nrcrlent

114,5n110410

ténion34'00

160'On34'0159'314'06

M'O@los ,. 4107'7111700

111131'13.133Narro 3/11...• •591.*Tmert•tr.«.( puy. ee mr,fia

di-em. Hm. 11.r..len.)

1q1(bols u miela vemenl.le lime Lamanen. ~al

iromntomo35'00115'QO31'nre56'50

4'95138.00mimen10765119.00

8 155 Ni 46.15 15'55 Pla d• maablimim me ä3'00 Ill'en : i. , : 77,',.,8! 77 4, ,In I in e.,%.0.,. &•.,. 11,....:,r,, gi.2, „tic....29 • eSti e ftlo 11 146

14'6 aus14 5 54'5

45 a 411til a Os

31 a It'SI asssi e 70

11050511.3.

t. illett818

ei111.11 .reo

as a 555124 a 19966 e 10583 a 045• it leoes 'a son 7 1/2

a e 1/9

r fa 14/2

AMA

aZta1411.¡Pifio ea marre abe• qvilee dauta•

11111 a 130116 e MI83 e 6145 1549 a 5044 a Si

4 1610 a 15ti e 45

13 6 11 CHRIM0'5 ass

12 5147 S•a•

• Mere rri- roo .liaided• 44,44

di albo . •

,'• es ea a , I_

11111~10111118.1..-- teteras. meya, 1., 1584; 1109118. U. 14411; P.. 1... 11584; teart L., trlso; P., 7560; lime e MI illWle 011e It Illolto U

ajar TM. 1.. 615887;- e., 493; icaponya, 4, 11811411: 19.,..2151 *UD% 1.. il,O9; M119444411, L., 34011; 41.101~114 ti laellowiiiilis al Sr1L., 71147811; T., 140795; min.," t 'asase; lubeit

88, L. fife' Mero,' L., 10; Wentestdeo, 1...

Isra. L. EH,: E.. 18415; A14.•153875; Noti•a& L., J08850; Lisboa, 2508. `os T. 5 INRI&I.” «OS; Museo. L. top; T., • ••

•.. . .

111q/C4,

1 % • .

76'00 76'110 ' • .., a. ea

..."..,.. 93 4.4 P0'00 ol:00 1-......m..5.2i.72'60 73'011 " .• 11'00 1 0

110 a 156III a 174

4 • 4 4898 8 181154S

*o n'urea 4 mino -"MINÓ Mowel

1-“ier)n~511~11