A i g ü e s d c C a l d e s d c B o t ó

U s e u

el sabó « N I E V E S D E L P I R I N E U » . elaborat amb les fa­moses sals i a igües de Caldes de Bohi

ü a E e c i c í )

A n y X L I I . - N . 0 U35\

E D I C I Ó D E L M A T Í

Fundació Bernat Metge

EL -7i43 aü monaTum de la cuaura ca-latana moderna, és, sens dubte, la

per sió catalana Jets clàssics ecs i Uallns. Ueçia·ia i eviquirea el oostre esoeru

i el oostre iixic.

C O S D i C í O N S D t S U B S C R i P C I O Via Layetana. número 30. setè - BARCELONA

Rtdaoolò l impremt»! Ptrlandlna, I. • I tl B a r c e l o n a : D i s s a b t e , 2 9 d ' o c t u b r e d c 1 9 3 2

*dmlnl»lracl*: carrer de Pelayo, numero 1, «««en pla. 1 0 c è n t i m s

L e s d r e t e s m o n à r q u i q u e s

^ agressions ben injustificades de què ha estat objecte aquests J r l eg'0n ;Sta ^ ^ ^ ·r)Íario d€ B a i o n a , i del ^Correo Catalan. amb moüu de la publicació del seu Manifest i de la seva actUud davant la proximitat de les eleccions, ens obliga a trencar un sUeuc. que hauríem volgut guardar, fix el n o s S pensament en 1 interès de Catalunya i en la salvaguarda d'altíssims

s ^ S e S t r * p r n d e n t d,exposar a di5putes sobre ^

Ens sap molt de greu que en nom de la necessitat de la unió de dretes, que constitueix la bandera aparent d'aquells diaris mo-nàrqmcs, s'micún atacs desconsiderats a aquells mateixos amb qui diuen que volien anar junts, emprant mots gruixuts i parlant de deslleialtats i de conveniències de partit, l'endemà d'haver dit la LUga que estava disposada a propugnar una candidatura per damunt de tot interès partidista, i amb noms representatius, sense dema­nar-los si eren o no eren socis seus. Però no volem seguir els dia­ris monàrquics en aquesta feina. Ens en planyem perquè creiem que no van a fer sinó mal als interessos de la Religió i de l'ordre de què diuen que es preocupen ; però hem de reconèixer que són molt lliures d'actuar com millor entenguin. Al que no poden obligar-nos és a segmr-los en les disputes a què volen convidar-nos amb el to

| de llurs escrits.

L a realitat del cas consisteix només que la Lliga Regionalista, Icom diu clarament en el seu Manifest, crida l'opinió pública a llui­tar per Catalunya i pels principis que entén fonamentals de la societat: la religió, la propietat, la família i el dret i l'ordre, dintre de la legalitat republicana, servida amb tota lleialtat. Respectem l'opinió dels confrares monàrquics, si entenen que abans que tot

Ica! combatre les institucions legals d'avui, encara que per això I hagin de patir mentrestant els sentiments religiosos i els grans interessos socials, fins que sigui aconseguit l'objectiu del restabli-

Iment de la monarquia ; però que ens respectin també l'opinió nostra.

Davant aquesta disparitat de criteris no és d'estranyar que lels amics d'«El Correo Catalàn. i t E l Diario de Barcelona» no jpuguin coincidir amb la Lliga Regionalista, ni figurar en les can-Ididatures que aquesta proposi. Eerò no sabem veure per què una Idiscrepància en les idees o en els procediments ha de portar ele-jments catòlics i d'ordre a insultar d'altres elemenU també d'ordre li també catòlics. Ens sembla q w per als alts interessos i ideals en Iquè, per damunt de les incidències d'una campanya electoral, ne-Icessàriament hem de coincidir, fóra molt més convenient que els Ihomes sincerament catòlics i francament raantenedors dels grans Iprincipis conservadors pensessin en si poden produir cap profit a [la Religió i a Catalunya semblants petites disputes sobre formació ne candidatures, en moments en què les esquerres republicanes es preparen a monopolitzar la representació del poble català.

L A D E S C O M P O S I C I Ó DE L ' E S Q U E R R A

L ' o b s e s s i ó d e la L l i g a i l a p o r a l a d e r r o t a

•El Matí., sota l'eplgraí .Unió In-flspensablei, diu:

•Com més s'apropa el dia de les lleccions 1 ea precisen actituds 1 Tafermen tendències, més clara 1 se­gura apareix una cosa: i és que el lartlt d'Esquerra perdrà definitiva-bent la seva posició hegemònica, de luè ha ret tan mal ús, en la poUU-Ea catalana, que no tjlndrà de bon tos la ma]urla en el nostre primer Parlament. Heus acl quina és avui

l la l'opinió general, fins en els ma feixos rengles esquerrlstes, quan s'hl

la Íntimament i amb sinceritat. •>ecldldament, doncs, nosaltres, els paturals adversaris d'aquest partit

ae ha malversat el pod ;r que el po-Ble 11 atorgà en un moment de des-riada exaltació sentimental, hem

iianyat Ja la primera victòria Pe-íò, val a dlr-ho. aquest triomf no l'hem pas assolit nosaltres amb el propi esforç, sinó que ens l'han gua-pyat ells amb llur Ineptitud... i amb tltres coses. I encara ara mateix fcns ha escaigut la sort de la troballa l'aquesta agència de tràfic Immoral V- les ramificacions de la qual espe-fem que sera^ ren aclarides — sníl-llent per ella sola, no per a causar rran sensació als ciutadans adver-Flts. però fi per a acabar de delxon-lar aquella part d'oplnló que encara fstava endormiscada.

Hem entrat, doncs, en període elec. loral en un moment en què l'opinió Wenyada 1 patriòtica de Catalunya kparta els ulls amb repugnància ae l'Esquerra. Aquesta se n'ha adonat

clarament, que cl seu cap na kanvlat a ertones la Investidura pre-pd^nciol del nostre Covem — que

d'ésser portada amb la correspo-MB dignitat—, p»r la llampant Indu-l ^ntíirla de l'elector, i com si alio, buc implica una coacció Inolda, fos fcneara poca co»a, els elements es-nuerrístes, en una mena de paroxls-pe que no podem atribuir sinó a l'intlni convenciment de la desfeta, ^an gosat amenaçar amb !t revolu­ció soc i | per a l'endemà del triomf pe les dretes. No cal tenir molt viu pi senüt del ridícul per a apreciar la ••alor d'aquesta amenaça. IndubtaMj-

nt que ella val alguna cosa, pero seva vàlua és purament simpio-llca. En tot cas. ella no pot '«r

itra cosa que Induir-nos a csire-jrer els nostres rengles I a Inionsl-Icar la nostra acció. Mentre PB* Itierra s'esmicola, abandonada l bes­cantada per grans nuclis do signi "i-^ l ó distinta però Igualment defrau-'«da. nosallrc?. tots els qui. per 4a-iimt de toia altra aíplracló legitlfc,

tn .Els Ide.ls de Fe l Pàtria», em d'anar a la propera Hulla en

« ló completa. Cal que ens fem p r-•etc càrrec de la incomparable tran:*-

«l·'ncla dels actuals momtnls p- r la nostra terra, I que, i-·er MUII.

tütfUtlE basar la nostra acu.iici • nunt la realitat, que és l úmea

«nera ('actuar en polltlvi amb g«-«nuet d'eficàcia. Cap ate*"-» prft-••'a. cap diferència Ideològ.cu i wn-' nenta' no pot obMnccIor.ar la unió

base d'aquell» dos Ideals nuo per aoéaltrcs són d una liuportaricla

L E S N O S T R E S C O L · L A B O R A C I O N S

E L S B O L E T S B O N S P E R M E N J A R

supremo. Qui en l'hora present no ho er.tengui alxl, p'·drà anon.-'unr-se de dreta tant com vulgui; però. en realitat, no farà sinó ajudar perquè la derrota de les esquerres no sigui tan aclaparadora com caldria.»

• • • .La Nau. parla d'.Els nous satèl-

iíts de l'Esquerra*. HI ha qui creu— semr'e tenint en compte ei principi de la relativitat — que algun d'a­quests satèl·lits té pretensions d'astre de primera magnitud SI féssim com paracions amb el clàssic personal esquerrlsta. potser nosaltres tombà ho creuríem. Ara quo no era a aquests nous satèUits a qui anava adreçada la crida presidencial do Ueyda. sinó a aquelles constoUaclons o nebuloses l'esporàdica cooperació de les quals fou el secret de l'èxit electoral de rF.vrH'rra.

«No pol haver causat eslranyeé»— diu — a ningú l'Ingrés a darrerí hora. dins l'Esquerra Republicana de Catalunya, d'uns personaigci dv Més o menys executòria polit.c.i. Les prüples conveniències, la vam. .t. | d'altres ambicions, encara, són ooaee tan humanes, que no poden merave­llat nlngd a qui res d'humà no li es estrany.

Pero esperàvem qur lenlen •M· ta lenL Més talent a «scoilir l'ccasió de passar l'anguera d'un partit a un altre. I més talent encara » intuir els mollus de la sova detominacló. Tjt aquell qui viu en el po'uo l ro­man al marge dols enquacr.·u-.ents <•« partit, per a volar, a cadt t.ora, el prMÜc que considera més uple per a la solució dels prollemes Ari mo­ment, no pogueren menys de llegir amb patriòtica Indignació el manifest de Macià des de Ueyda. No un sols perquè era porfidiós de dwldlr ets catalans en dues castes, sinó per­què explotava el seu caràcter de Pre­sident de la Generalita; I rebaixava el prestigi del nostre mes al; orgnnis me polític, per a fins ae part:; elec­torals. Haurien d'ésser uns prestigis més o menys estantlsaos I MMwnM els que se wntlep «mocionja de tal manifest: «ren convençuts d'ell I es retien — ch vana I fugisjera iiipír-blal — c m soldau humils i sobml-sos..

• • • Ei van coneixent detalls molt cdlfl-

cants sobre la formació do la candi­datura de l'Esquerra.

La candidatura que podríem ano­menar .oficial, ora la següent :

Macià. Xirau (A.), Dcnrà». Ba es-tlnl Soler Bru, Gulnart, Casanellea, PI i Sunyer (C), Tauler. Jaume Car­ner. RosseU I Vllè, Casanoves. Bru íardl. Duran Albesa, Dr Cora^an j . A. Trabal, Pau Bagtlda, J. Blbas Soberano. . , .

Però el Centre d-Esquerra nopnbli-«tna que presideix el senyor Boriran de Qulnuna. sacralarl del ícn>or Con.panvs. el dia de l'avant-votacló circulava la nota segAent, que inse­rien alguns dlarta: . , | J

•A darrera hora ens as-sabentem m cs dóna com a segur el « W ™ ™ ^ vani votació que roalltxar* aMii I M * Serra Republicana de C.talunyo, pel

Easent l'època lardorai de l'any ta més pròdiga en bolets, creiem que pot tenir interès de parlar-ne. car no mancarà qui senti «t'nimtU per al­gun aspecte del tema. majonneni tl és ancionat a la tasca ds cercar-lo». Tasca Innocent, 1 si voleu digna d'»-logl, oncara que sols fos perquè dea-encaua geni de Hoc» on ! aire és vi­ciat, menant-los a la natura.en. qua és semnre generosa l rica en am­bients pura per al cos 1 l'esperli.

Deia l'enyorat 1 saplentlMim bisbe Torres I Rages, en parlar d'aflclons forai'.Mi c iian «1 gos para. 1 rl i-elx pica, l'home no pera». Jo. uiad^ta-ment, tindria la gosadia de posar-UI un afcgl'ò, afirmant que tampoc no peca quan va a la recerca d'una mala de rovellons o d'altrea tuculenta bo­lets, que són com un trmnna

Coincidint aquest article amb l'a­nunci fet per la Junta de Ciències Na­turals d'un Concurs de Bolets en la FIra-Exposició celebradora a Barce­lona entre el » del corrent I el i de novembre, crec que encara 4* més oportrt el tema. tot 1 que el tractem breument, a corre-cul ta i amb la pru­dent limitació que permet un dlart.

No és el nostre objecta parlar acl de bolets .paràsits», tali eom les .es­ques», entre els fàcilment visibles, o el .mtldln» que, per la seva extrema­da petitesa, exigeix el microscopi, il cal fer-lo visible: nl ens ocuparem dels que fan «vida simbiòtica», -om els quo s'assoelen amb algues, per a formar líquens; nl d'altres. Deixarem de banda tots els bolets que no si­guin bons per menjar, encara pi* tinguin reconeguda una aptlmcld re-melera o una estima Industrial.

La reproducció dels bolets no t* pas espontània, sinó qua ss produeix mltlançanl mlndsculea «espores», tal­ment com les plantes bo fan amb ilurt pròpies llavors e sementa.

Les formes varien Innombrablement. Se'n troben en forma d'ombrella per­fecta i més o menys estrafeta; n'M ha de cònlcs, com embuts en posició na­tural o invertida; n'existeixen de eén-caus, escarnint petxines, tasses o d'altres fòuis: se'n venen de eonve-xos, a semblança de boles, o amb formes allargades, com els melons, les panotxes de raoresc, o dels ciris; d'altres prenen formes raree d'espon­ges, bronges, pinr.ells. Tlprerv. ete. Els uns es presenten Isolats, d'altres en escampall o bé en moles, formant com pinyes o capses de collflor. L·l ma­joria Ixen a la superflrle I mostren vlsIWe llur cos, descobert al nel, en tant que d'altres semblen vergo-nyants 1 són embrossats. entre ma­tolls, bardissars. fence, molses o al­tres vegetacions; n'hl ha també d'ar­rapats a les soques vives o mortes, àdhuc n'hl ha de tubercullformes. que neixen I creixen dessota la «upertWe externa I visible del terreny.

El que havem apuntat quant a rietat de formes, es repetiria sl de-Ulléssim les coloraines, de la més simple a la més bigarrada, rar no hl manca cap tonalitat de l'arc ds Sant Martí.

l a temperatura, els grans d'hu­mitat, els vento I canvis atmosfèrics. Influeixen molt en el desenvolupa­ment del boletanl. La tardor és l'è­poca més propicia en terra baixa, I les acaballes d'estiu en la part rauv tanyenca alterosa Heus acl per que d refraner popular, que és font abundosa de saviesa I experiència, ens diu:

Sens plors d* Mares de Déu no beuràs bolets a bon preu.

Això vol significar que per ha­ver-nl bona colliu de boleU per la tardor és menester que el cel plori entre la Mare de Déu d'Agost I la de setembre, per tal flne aquest llagrlmelg l.enfactor assaoni el ter­reny. Ja que e* calcula que el ci­

cle vegauttu. desenvohipaéor M bo-M exigeix \lnt-i-nn «lea

No manca qui. sense profuodltxar-ho. afirma que els boieu, ultra éa-ser de dolenta digestió, oo teuea cap valor nutritiva. Nosaltres, fvt raona clantinques l per pròpia et perièncu. no sols bo neguem, stao que cu» pUn aaMfurar i pregonar toc el contraH

L'enigma que hom sent peli bo l·ls, 1 U guerra que alguns hl tenen declarada roslsunt-ee a emprar-loa com aliment, mantes vegades no *s deguda a altra coaa que ia por. Es cert qua la por en molt» casos, ben justificada I cal anar amb eomp-W; puix

tot I moatrar-M bonics, hl ha bolets molt poc amics.

Alxl con s'han repetit molts casos d'intoxlcactd an valor emprar al ij-livert. confon*nt-lo amb la eleuu. qua te una planu de gran aembl&n ça l mol meuinosa. també han esde­vingui «mtrttzlnaments amb bolru. par 'mperícia a cercar-los 1 oonel-xe'U. per poca cura en seleccionar els aprontables o no, o par l'egois­me d'omplir oi clstelló, fossin varit-Uto conegudes o no ho fossin.

El qui tingui ai gust ds menjar boleu, unt al M'ls proporciona cer­cant-los ell mateix, com sl els adqui­reix per compra, cal que sigui ex! gent i primmirat.

No hl val pas de confiar-se en vul­gars assaigs I provatures, bullint al boleum ami una moneda d'argert, per tal d'observar sl s'ennegreix. Res no eviu de fregtr-'.os, bullir-los c minar los amb alia o amb cebes, per destruir o neut-allUar tl vari que poguessin contenir. Podrà ésser cen allò ds

malfU't d'aquells bolou que muden llur» colareu.

Però lot això són falòmim, exempt de perill, car en honor a >t venut, cal dir que no ixlsuix to regla general, mètode nl reacuu per a nconòuer I factlltar al desina-mant dels búlaU Inofcostua I «la uo-Istots que són danyosoa.

Heus acl, doncs, una HlsU abreu Jada. oft esmentem els noms usuals o vulgars d'espècia* o varleWts. les quaU ans són corogudes. hem tro­bat 1 hem menjal. Quant a roveUone hi ha els própiamam alxl anome­nats, o sia sl» d'aspecU rovellat 0 verdós; existeix també la varietat dlto plnetell, que és de tons menys llampants o més eablanquelU, I la que «s més perfecU «n motlluracló. que sol dlr-se'n ptnola. U qual es presaou en tons rossos, sagnosos i daurau. L'ou de raig o cocou i els relgs; els llenegat» o llenega blanca 1 negra; U lleterola. «1 rossinyol, «t pebràs. la cama de perdiu, e!» mul-xarnons, la* pentlnolles cendrosa* 1 les blanques o .palomes»; al fredollc 0 morro d'ovella, els carlet» corrents 1 els rosats o vinnure», la lléma-na. els muUerlr». coneguts per la conca del Noy* amb al nom da plne-

D E M A .

Informacions del momanl

C a l í er un eslafut

d e r a d i o d i f u s i ó Antocadenli i exemplei

R a f a e l M a r q u i n a

Ulls, les roürgule» o rabassoU*. ta* gírgoles d* casunyer i altra* arbre», •ta poagre*. l'orella ds gat, «ta var derols. al sep. ta» orallanu* 4* po­llancre, els alxlnoU, la llenuga de bou, els albarao*. la llora, ela bo leu porquins, la tòfona, t d'altre* > altres que no tta vénen ara a ta memòria.

La composició dels terrenys influeix en la qualtut del* boleu, dotant-los do més o menys eamoslUt, facili­tant o diflculuot llur consenrsetó i fent-los varlabiement gustosos. En termes ; era!», les terres da poca caK són tas preferida* per a At**at • lui·ar-s'hl sis boleu Els més apa-Utosos són al* que procedeixen de urrenys plaearranca o de UlcoraUa. om el* dels bosco» dels terme» d'Ho»-taleu, Piera. Br .h l Mediona, en la nostra conca. Els collit» en terre* •orrenqu** *olen xerricar entre dant», en menJa^M'l), 1 ata d* ter­res grasses paquen per corrar-s». po­drir-se I descompondre'» «mb mé* propensió. La elaasa ds vegeucif-umb« hl te a veure, puix alxl --om aU ooeeus I relg» prefereixen boscu-rtrs on hl hagi alxinea,

entra pins. bruc» I coecon» 0*1 crcar-hl *U rovellona

Molte* *ón 1*» varieUU paladeja-ble* per alt gormand», 1, encara qn* per llur gustosltat i bonlqneaa frutl-xi el rovelló de toU «I* prertlgl» o» rel, hom diu que

qui ao lu enjnt llenegat, no tu gusut bolet bo, mal.

Les tlortdM de boleu *ón prim* ronques o tardanes, segons Ics va-rieuu. lea orientacions del pi* 1 condiciona aunoafèrlqua* qua fan el* paratH** obacs 1 fresoal* o aMolcluu •ecanen. puix

el pebri* I «1 rossinyol volen ombriu, m*a qu* sol,

alx| com hi ha eapècta* qu* *olcn convlur- injarmanadc*, puix é* pro I popular que

per l'entorn d'on rau la Uera sovint *l rovelló hl plora

Hl ha qui c» creu qu* l'anar a cercar rovellons è* com allò do bu­far I t«r ampoltas. Algun» organit­zen una forada, amb l'excusa deu bolets, sot* per cercar un dia d* plat-aari l fer una botlfarrada o un *u culent àpat No manquen el* qu* hl van d* bon* fa àdhuc amb v**Uts nous. Mbatona* d* xarol, mitges d* seda I fins amb gai anís N'hl Qa qua han de preguntar al el* bolets •* fan dalt els arbre* o per terra, 1 tai com »l *ne*»tn ull* ducs, lavolun-Urtament els trepitgen l eedafen. puix no els *abrieo esguardar, ni qua fossin com a paraigües. D altres n'hl ha qu* bo asurraquen 'tot, furo-nejant amb un tronc, una falç o amb uns unglot» de ferro, anomanau .|e peU», que aolen manegar a l'extrem d'un baaló.

Mentra no destrueixin la vegetació, no calin foc, oi enrunin marges, tou als mitjan» són bon*, rl 1* tasca és falaguera, I millor, encara, « l'e*-merçament d'energies reauiu profl-M*, c«r en plegar, rigui el OMMi buit, mig ple o acumllat. s'és fet un xic d* nalut, encara que hom «'haci nafrat le» cam* o «'emporn alguna punxa clavada.

El que cal. é» que «is oercador» de bolett «'Imposin el deure d'arre­plegar solament le* espècie» 1 vari*-Ut* ben cooegude*. reconegudes i .sancionades pràrtteament per l'u*, rebutjant lot exemplar qu* en* lact espurnejar «I dubte, ço que e* pot resumir rep^lnt: Compte, compte. compU *mb el* boletal

Jaume TORRES IXOPART Apotecari

Sant Sadurní d* Noys. tt-10-1911

nomenament de candidats a le* pro­peres eleccions, del* següents se­nyors : Macià, Companys. Comas. Xi­rau (A.), Ventós, Tauler, senyoreU Gibert, Iglesias (E.). senyoreU Bar-galló, Aguadé (A,). Moles Caubet, Ber­tran de Qulnuna. Pujol 1 Pont, Tra­bal, Batistlai I Cruanye*,»

• • • També ba esut comenUda ta nova

desautorització de la qual ha esut objecto cl cap de la majoria consis­torial, per part del* seus company*. Dies enrera, el tinent d'alcalde enyor Ernest Ventó*. president de la Co­missió de ProveimenU, donava una conferènciu Alguns diari* n'han re­collit els paràgraf» aegfienU:

•Pasa luego a ocupar»* de su la­bor al frenu de la presidència de u CoraUlón municipal de AbMto*. \1 tomar posesión de ml carfo. dice, me encontré con la anomalia de que no se segui* en el Ayunumle·to nlnguna política de Abastos. Entendt que era urgente iniciaria y la orien-té da forma ijue el Ayuniamlento pudien ejercer la debld» eficàcia, aquella funclón nitelar y nscaUiado ra Inherente al cumpllmlento de «u mtsión. Ml objollva fué y «igne slen-do el de beneficiar al comprador con rebajas de preclo: y garantlrando al mlsmo tlempo la vida normal de los gremlos, ponlendo térmlno al régi-roen anàrqulco Imperanto.»

Com que l'antecessor del senyor Ventós a la Presidència de U Co-miaaió de proveïment* fou el Mnjror Casanova*, l'allnsló I ta censura no poden ésser mé* clara*. • • •

D'ufia de les darreres cròniques de •Fuk· a «Lux», de Madrid, rau-llem els paràgrafs segOanU:

• Pero es Indudabl* tamblén què •1 portído raulanlsto rcr ibllcano desde .La publlci-at, y la Lliga des d* al Ayunumlento. han dado varia»

veces an el blanco al formular de­nuncia* y al *xponer babUmeute los regional Is l&s cooiradlcclonc* notori a» y lamenubl**.

EI aaunto Bloch, por sorpresa, por candides y por ignoraucla, fué on arma política que el partldo català nista republicano mpo manejar dics-tramaote, el floreu de .La Pui.lici Ui» causo a ta Izqulcrda, *1 DO pro­funda, una henda de la que manCi sangre, y una* salpi cadura» de de* prestigio aloanzaroo al partldo quo osuine U rapresenuclón d* C*U-lufia.

El d* i* Expoiición Internacional entraft-i otra torpet* d* la que »< aprovacha la Uipa, qna en esta caso pua, auuque parexca increïble, terrj-Oo flrme. Barcelona no ha vuelto aún de su asotnbro al «nUrars* que el ComiM Uquldador da ta Dictadura, con ta anuencia d* do» repraMii-tan les de ta Izqulerda. ha declara do arroganUmcnto que »1 Cerumen babU produddo a Barcelona bene flcio* Importanu. .noi que sumen 6V miUones d* peseu*. Lo* raglonalis-tas presemaron una propotlclón en ta que *e hocia constar que al cos­to total de ta Expoaiclón era supe­rior a 300 mlllonee, en lugar d* los «9 mlllonos que coiutan en la Me­mòria del Comitè liquidador de la Dictadura, y adcn.às que el AyvDl i mlento declinat» toda aolldariuad con la* dectaraclone* dJilràmbicas d*l clUdo Corolto. A t>**ar del aval •le lo* do* represcntont** de la U-qulerxta. ta Memòria fué rechazad nprobandos. por un-mmidad la pgJ poslclón de lo* regiri' ..ta».

Y «I asunto del aumento de empl»»-do*. del qu* habtamo* hac* algün tlempo en .I.ui». ha sldo ofrecldo por .La Publlclut», con detalles concr»-loa que obligaran a ta irtervrnclón del Mflor Macià y a la retirada 4? un dictamen en el qu* »c propoala •I nombramlcnto dc cerca d* 300 *BV

L ' a u f o r i l a l i l e s e l e c c i o n s

L'entusiasme fervorós amb e! qual són acollides • Barce'cna i a totes les comarques les conferències organitzades per la Llig» Regionalista, revelen un estat d'opinió viu que tindrà la seva con­creció política en el resultat de le* eleccions del ao de novembre per • constituir el primer Etrlament dc Catalunya.

E l cos electoral es prepara a mobilitxar-se per a exercir ia seva funció rectors i sobirana, per a elegir els seus representants au­tèntics.

No ens cansarem mai de repetir que tots els veritables patrio­tes catalans han de tenir el màxim interès a aconseguir que aques­tes primeres eleccions de la Catalunya autònoma siguin un exem­ple i un estímul per a tots els pobles hispànics. Cal que tots proen-rem, amb el nostre esforç màxim, que la voluntat autèntica de! poble català signi lliurement expressada i sigui eficaçment reco­neguda.

E l cos electoral i ropinió pública catalana han de tenir totes les garanties que les eleccions es celebraran sense coaccions i sense fraus. Aquesta garantia ha d'ésser donada, principalment, per la conducta dels partits i per l'actnació de l'antoritat. I , sobretot, per aquesta actuació de l'autoritat, que és l'obligada a emparar el* drets de tots el» elector».

Però en aquestes eleccions per al primer Parlament català, ens trobem amb una situació paradoxal. E l manteniment de l'ordre i la funció d'exigir a tothom que es mogui dintre del més estricte res­pecte a la llei, corresponen encara als governadors dvils de les tprovíncics». I a Catalunya, ara es dóna el cas que el governador civil dc Barcelona va en una candidatura de Lleyda, que el gover­nador civil dc Girona va en una candidatura de Tarragona ; qne el governador civil dc Tarragona va en una candidatura de Girona. Encara no sabem on anirà cl governador dc Lleyda. Aquest sol fet que els governadors civil» dc Catalunya vagin en candidatura, en­cara qne sigui en altres eprovíncics*, els lleva llibertat i autoritat per a actuar imparcinlment dintre dc la seva jurisdicció, ja qne cl» partits als quals pertanyen lluiten electoralment a tota la nos­tra terra.

El» governadors dvils haurien de poder actuar sempre, però. sobretot durant el periode electoral, amb plenitud d'autoritat i in­dependència. I és evident qne no tindran independència ni autoritat els governadors que siguin candidats. Un candidat ha d'ésser, ne­cessàriament, un propagandista. PerA un propagandista no pot é*-scr autoritat. Un propagandista no pot ésser alhora governador.

Aniversari gloriós

L a R e p ú b l i c a f x e c o d s l o v a c a

plaado*. dtndo** el caso peregrino Sa que oon ta anueucli. da ta mayo ru republicana sa favorezea a por sona* que estuvlcron Ugada» con l" lílcUdura y a la» que *e ha el-va-do a pueato* de rosponsahllldad do t.idok con bueiiu - sueldo*.

E* evidenu, por lo Unto. qne « no ** ha desprestlglado. no *ólo no *• ba prestigiado. *lno que hi produddo dMencanto la actuación do la Izipiierda Republicana do Catalu-Aa on el Ayuntamiento de Barce­lona, que •* Pledra d* toque que acredita la capacldad o la Incapa-cidad d* lo* partldo* polllicos. su caudal de etlc* o »n carència de mo-ralldad.

Un dlscurso del actual minlstra ds H^rt—^ en cl Congre so, en 1910. consurando con el nfrendo de Axc4-rate y Pablo Iglesias la aprobaclón de un oonirato por el Munlclplo bar-caloDéa, dMpraaUgló mU a un par­tldo que toda* ta* campaftas da opo-*lón de su» adveraario».

En vlupera* de las eleccione» pa­ra el Parlamento d* Catalufla, la ges-tlón de la Izqulerda en el Ayunu-mlenlo bnrcelonéa e* poslble que amlnore mucho el éxlto Indiscutible de 1» aprobaclón del Esututo. . uS-que «n ta obt.·nclón del régtmen m-lonómlco haya wnldo mA* partlel-paclón que nadle Azafla.

• • • Al·ludint el» regidor» de '"E·qn"-

ra .»anclonat»» per ta Comarcal deU .l'Opinió.;

.El» regidors d* rE*querra Repu­blicana de Caulunya no podran «nar mal de oosut amb homes que oo te­nen oap concepte nl de l'honor ni da ta digniut.

I tothom ha pogut veure'l» -anar do coeut» públicament, en acta» oll-ci«K que s'han celebrat després d'es­criu» aquestes ratlta».

El dia 18 d'ocUibre de VU e* con»-tltuí la República Txeooealovac*. E* onmplata, tfoooa, ara el teu aniver­sari; i en aquesta aviMnloa «u* plau d'adreçar a la Jove Repúblf-m ta nostra salutació me» cordial. anu< i'expreaato d* I* noatra mé* viva simpatia.

La Rep Oblic» Txecoeelovaca es conatltul a conseqüència de l'acUvi-ut dascabdeltada per un» grup* de patriota* i d* poUuc*. unt * l'into-rlor del pal» com a l'estranger, que. en mig d* ta guerra europea, preci­pitaren el desmem bramen i d* ta mo­narquia austro-hongareaa. A to* ano­menada* .Províncies Hlftoriquo*. — o sigui Bohèmia. Morivla, Slltala — que, feta mé» de mil any», havien coiuUtult la base de l'E*Ut Txer. s'uni aleebora» l'EalovaquIa, per rao del seu parentlu ètnic, I ta Rüssti Subcarpétlca, pal* d'aniloga afinitat racial, per a formar un tot. Actual­ment es tracta d'un sal Esut en qu* la nació Uecoeslovaca pot desplegar-se lliurement l gaudir de la »*va Independència en convivència amb le; minori*» nactonal».

Tou l'extonsló de la República re presenu una àraa d* 1*0.394 qullc-metres quadrats, amb U.7Ï6.1W hab: tanta (106 per quUúmctre quadrat!. De manera que, quant a la seva ex-tSnaló, figura en el lloc catorzè; quant al nombre d'habtunu, en ei nor*; quant a la denriut d* pobla cló, en el letè, entra el» EsUU d'Eu ropa.

En Jnoy de 1919 fou reconegut on-cialmenl el Consell Nacional Txec»-eslovac pal fòrum InUmaclonal, com «I futur goreia txecocslovac, amb stmulUnl reconeixement do le* Lo gion» com a força artnad i regular, combatent I aliada.

Ban d'aqueix reconelxemenl. per part de França. Gran Cretanya. ItV lla 1 EsUU LniU. ** constituí a Pa­ris, el dia l i d'octubre de 1918, M govern provisional, en nom del qual el profeasor Masaryk proclamà el dia is d'octubre, en l'anomenada de­claració de Washington, ta Indepen­dència de la nació txecoeslovaca. Fi dia » d'octubre, la independència de l'Estat Txecotelovac es procla­ma Umh# a Praga I el Govern pro­

visional e» transforma en Govern Ja-ttniUu E» oonaUtnl en república d*-mocràuca 1 en fon elegit T. G. Ma­saryk president.

Tomàs G. Masaryk va néixer a 00-dtng. et dia 7 da marc d* ISSA. En-cara és avui. al glorió*, el venem president, amb els MU* vutunu any», d* ta Jove República.

La República Txacoedovaca «* i República democràtica, amb on pre­sident qu* ba d* tenir com a mí­nim um 35 any» d'edat, ataglOor par set anys, per l'AMemblea Nacional. Pot ésser reelegit en acabar en àl seu mandat; però aquesta mena d* reelecció immediaU només pot tet-»e una vegada. Hi ha una excepció I 4* ta del primer president. «1 se­nyor Masaryk. qu* pot é«ser vIU-HaL

El President t» el generalíssim d* l'exèrdt, nomena l retira ata mi­nistres; té dret de vet davant l*a noves promulgacions de lleis, aquest vet té efecte* suspensius. L'Assem­blea Nacional és formada per du** Cambra», la de diputat», composta de 300 membres, de 30 anys d'edat en amunt, 1 el Senat, compost de IS» membres, de 45 any» en amunt.

Txecoeslovàqula é» un pal» d'anti­gues tradicions en tols els ordre*: jurídic, artístic, literari, etc. Comp­ta amb un folklore ric 1 suggestiu, bell** llegendes, c-mums típica, grana monument», ponts, temple*, càtedra!» maimiflques, castells famosos. Tam­bé gaudeix d'una bellesa natural de paisatges riquisstma. Rl ba al pals manufactures de Carns mundial i com a organltxa-ió superba té ta dels .sókols», qn* «ón MÉ co*a for­midable.

La capital d* ta República Txeo eslovaca és Praga, ciutat bella de­liciosa, evocadora, antiga I moderna alhora, vell* 1 Jove alhora.

No lluny de Praga, al lloc d'E-maus. hl ha un santuari on ** ve­nera la Mare d' Déu de Montoer-ral. és a dir, .- • a Txecoeslovàqula. com a CaUlqnya. hl ha tomb* on Monestir de Montserrat.

Txecoeslovàqula és urra emprene­dora, feinera, bona amiga Pal» bo­nic, clima bo. habitants de bon trac­te l culte», us hl trobeu bé. Cata­lunya hl té bons amics.

A R Ú S S I A

U N T R E S O R D I N S U N L L A C

l·i algun temps qu* a 1* «Urecetó | del Banc d'Estot de Rússi* es va pnsenur un individu dient que po­dia indicar amb tota garantto el lloc en el qual, ara fa 2s anys. fou es­fondrat al llac Balkal un carregament d'or per valor d'alguna centenars de milions de rubles.

Com és natural, la noticia va far obrir uns ulls com unes taronges, i par tol de respondre a aquest inte­rès, l'individu va afegir que, durant la guerra russo-Japonesa el Govern del Tsar va decidir fer retirar de Si­bèria tots ela dipòsit* d'or. Fou or­ganitzat un comboi encarregat de dur d preciós meuil a Rússia Quan el comboi es trobava pròxim a les ri­beres del llac Balkal, fou aUcat per

uns bandoler» i se n'apoderaren. Els bandolers carregareu el tresor dms uns vaixells per tal de posar-lo en lloc segur. Però durant la travessia els vaixells foren sorpresos per un huracà I s'esfondraren toU. Sols al-gunstrlpulanu pogueren escapar del naufragi, els quals Indicaren en un mapa el lloc precís on s'bavta «•• fondrat el tresor.

El denunciant era un dels que *'**-caparen del naufragi wdevlngut l'any 1904 | com que U relació qu* va fer del succés fou conslderad* cer­ta, les autoritats soviètiques dona­ren ordres per tal que e» fessin re­cerques que Ja han donat per resi; Ut recuperar alguns barrils ple -d'or.

2. — Dissabte, ag d'octubre de 1932 L A V E U D E C A T A L U N Y A

H r J o s e p A r q u e r i C a m p s mori «I dl» a i del e o r r n t

deapréa de rebat» els A n r l l U Xaptritaala 1 U Benedlooió Apestdlloa

(A. 0. S . I

La serà eapoi·i Teresa Costaj íssè i Dea. fill" Rosa. An?eHna i Ramon, fill polftic Joan Llonch Racu-dé, néta, cunyats Joan Costa i Deu, Vicenta Duran, Rafael Muoibert, Josepa Voltà, Montaerra: Roa. Àn­gela Maria i Carme Costajussà 1 Deu. nebots, coam» i família tota, i la iad social Joan tlonob Baondo, preguen als amica i Cvine uts la carílai d encomanar-lo a Déu i aasiatir als funerals que, per a l etern uea-cans de la seva ànima, tindran lloc ailluna. dl* 31 del corrent, a l'eagléaia arxipreatal d« Sant Feliu, comen­çant a dos quarts de Jen amb dues mlssea rases I Nocturn de Difunts, seduint a les deu I oticl 1 la missa de perJó. NO I S OONVIDA PARTIOULARMBNT Sabadell, octubre de 1932 L·límm. I Rrdm Sr. Oardan»'. Arqaabtfbe de Tarragt)(ia I «U Exema. I Krdm*. Sra. Bisbe» «atalaw h*u ooucodli indul-

ffú··U· «u la forma aecaiamada.

N O T E S

Obssrratorl Meteorològic de la Un:-•ersltat de Barcelona. — Dia 28 d'oc­tubre de 1832.

Hores d observaolO: a les set, a iee tretze I a les divuit.

Baròmetre a «ero 1 al nlvall del mor. MlUimetres: 755"7, 756-1. 79C'4. MUllbars: 1007·5. 10W1, lOfle'S.

Termòmetre a l'ombra. Sec: 17,t, 16 2, 16'8. Humil: 15'8. W2, U'8.

Humitat tcentteimes de saturació): 88, 79. 80.

Vent. DlrecolO: E. 8.E. O. Veloci­tat: 5. 6 6.

Es tai del cel: Cobert. Qasse de nivols: d . Al Ca; Cl,

Nb. Sa-cu; ci, Al CU. St CD, Nb.; Al Sa cu. Fr.-cu.

Temperatures extremes a l'ombra. M&xima. S0'7: mínima. l i O: íd. prop de la terra U'B.

Oscil·lació termom&trica, 5T. Tem­peratura mltiana, 1**8.

E l director: E . Aicobé

— PosfoGlloo-Kola-Leclttnai. cura oeuraslènia. B. Domènech, Ronda de Sant Pau. 71.

L'Associació Orientació Catòlica per a Senyor-'..0 oacinistes, avui. dissabte, a ics vull dol vespre, 1 en celebració de la seva festa patrona', tindrà una sessió extraordinària, en la qual es projoctarà una sèrie de belles diapositives aUuslves a la dia­da. L'axpticacló anirà a càrrec del doctor Mnsdexexari

Demà, diumenge, a dos guarís d'onze del mati, s'inaugurarà ei camp d'esports amb la següent festa-

Partit de basket-ball, en el qual es disputarà la copa •Orientació*.

Partit de tennis, en el qual es dis­putarà la copa «Oficinistes*.

Ballada da sardanes (i càrrec de ;a cobla Barcino.

Per a poder assistir en aquesta festa, que serà familiar, cai proveir se de la corresponent Invitació, que poden passar a recollir avui. de ais a nou del vespre, a l'estatge social, Avinyó. 80. praL

—Per a comprar a boa preu aneu a te Joieria M · ^ S & à - T a l l e r » , 41

J o i e s v e r i t a b l e a c a s i ó

L'Associació Autònoma de Treba­lladors de Regants 1 Força de l'Ebre, S. A. 1 Companyies Filials es com­plau a convocar tots els seus asso­ciats a l'assemblea general extraor­dinària que es celebrarà el dia 6 de novemtire vinent, a les deu del maO. al seu estatge social. Portaferrissa. 7 I 9, primer, per « tractar assump­tes de força interès.

- M o s t A r n a n t o u per a malalta I sans.

abonar els reglamentaris dreU d'en­trada als nous socis actius.

El» que desitgin ésser alta en ei que resta d any. per a gaudir de l'exempcló de la quota d'entrada, podsn dlriglr-se a les seves oficines Il·lambla d'Estudis, 12, pr.il.), tots els dies femers, do sis a nou del ves­pre.

C a l l i c í d a M a s ó . 1 p t s .

Tal com estava anunciat, dilluns passat començà a donar-se al local de Palestra el curs de català per a funcionaris públics.

Aquest curs es dóna d'un quart d'onze a un quart de dotze de la nit. tots els dilluns, dimecres I di­vendres, l va a càrrec del professor senyor Pere Mas 1 Perera.

Igual que en altres cursos de cata­là organitzats per Palestra — el de català elemental a càrrec dei profes­sor senyor Jordana i el de català mitjà a càrrec del senyor Aimà—. aquest curs per a funcionaris públics s'ba vist tan nodrit d'Inscripció que ha calfrut tancar la matricula.

Vistes les noves demandes d'Ins­cripció a cursos de català que es re­ben al local de Palestra, hom pre­para «m nou curs <rue començarà a primers d'any.

- O o l m a d o s S l m ò Salmerón. "4; Pa'selRde nràcla,7í

(xamfrà Mallorca); Avinyó, 16. i Corts, 682

Gran nssortit en nanelletspnrs d'ad-raetlla I sucre, elaborats per <La Sui­za Reilé. S. A.», Marrons glacé i pi­nya Incé. Malvasia de S'ties. Rancis i moscatells de la nostra criança.

Queda oberta la matricula per a Dames Infermeres 1 infermeres pro-fessicnals de la Creu Boia. a l'hos-pllal da la Institució (carrer Dos de Mítlg) 1 a les oficines (Fontanella, 9. segon segona), tots els dies feiners, de deu a una i de quatre a set.

L'acte de la Inauguració del curs de Dames Infermeres se celebrarà el dia 23 dol pròxim mes de novem­bre (dimecres), a les onze del matt.

vembre. Les classes es donaran al seu estatge social (Portaferrlssa, 6. segon), tots els dimarts, dijous l dis­sabtes, de vuit a noa dei vespre.

A la secretaria de l'entitat pot fer-se la Inscripció corresponent.

L a tos ao as deixa dormir?: reneu

P A S T I L E S - K L A M Tres rals oapsa

La Secció de Minyons de Munta­nya • Ramon Llull·, del G. E. Joven­tut Catalana (Floridablanca, 37). efec­tua els treballs preparatoris d'un curset de divulgació històrica de Barcelona antiga. L'esmentai curset ha estat encomanat a l'erudit jove historiador Josep Font 1 Sclsona,

C A L B S

L O C l O B R E T O N A (Marca registrada)

Amb cl ica (u de<*p>relx U cu­ps, obra com • refeaera^ora del ptl

I «ora» a brotar el cafcaM F« u altre deb ixlto de

l a M b r l o s i M i i a - f l a r c f o i i ' Preu del flascó: 7 ptes.

VENIM. - Barcelaaai Senrori Vidal I Riba*, Dalmau O Irerea. S. A.

1 perhim:rlea PROV NCIiSi E> tramet conlra reem-bon 1 teatc u|mca: de prem, Dema-ncn-lo s l'ASeat generali Jttiep OUer. Salmerón, 340. i el. 7S18I. Barcelona.

R E L I G I O S E S

Del i teu-vos prenent

Es fa avinent a tots els que dedi­quen llurs activitats a alguna de le» branques de la publicitat l que els Interessi Ingressar a DubU-Club tAs-soclaclò «TEsludls dc PubUcitat i organització), que. a partir del pri­mer de l'any nou. serà Indispensable

4 etiquetes distingeixen 4 sabors

D e m a n e u - l o a l s B a r s , C a f è s 1 C e r v e s e r i e s

La Secció de Cultura 1 Esport de l'Orfeó Martlnenc té organitzada per a avui dissabte, a les deu da la vet lla. una conferència a càrrec de l'es­criptora Aurora Berlrana. la qual parlarà de Pollnèssla (Oceania)-

ia Vall de Sani Oaniel Finlaalma par a tanla

L'Acadèmia de Taqulgrafia de Bar­celona Inaugurarà un curset de Ta-

1 qulgrafia catalana el dia 8 de no-

U E 0 L 4 M 7» ptes.

T a p i s s e r i a « B R A V C T

TALLER<: ASTUKIES. Si EXPOSICIÓ I VENDA: ASTUK1ES, 7

B u t a q u e s - F u n d e s - C o r t i n a t g e s

Actualment per a renovar el mostrari es liquida una important parti '.a de butaques

L I Q U I D A C I Ó D E C A D I R E S T H O N E T

2 0 - 4 0 - 5 0 0|0 de d e s c o m p t e

F f i a N A N D O . 3 8 - P a s s a t g e d e l C r è d i t

a n s

S o l e r i T o r r a G ,

B A N Q U E R S

Rtmbla dala Estudis, 11 i 13, i Baisuocés , 1 I 3

N e g o c i e m e l s c u p o n s v e n c i m e n t

U ~ D E N O V E M B R E

C a m b r a c u i r a s s a i a C a i x a s de l loguer

per i guardar valors, dasumilï. jolas i tol oijacts da valor COMPARTIMENTS DES DE PtíSSBTE^ AN'UXLS

s oot Wsítar tofa Ües faiw» da 9 a I i de 3 • 6

Sams d'avui: Sant Narcís, b. i mr. fill 1 patró de Girona; sant Maxlnu-llà, mr.. 1 Valentí, couf.

Santa de dema: Festa de Jesucrist Rei, Sant Claudi i germana mrs.; Sant Marcel centurió mr.; Sant Al­fons Rodríguez, Jesuïta, patró de Mallorca.

Quaranja hores: Avui 1 demà, a Betlem.

Adoració nocturna: Avui, tom de Sant Ramon Nonat.

N O T I C I A R I Ha sortit el número de «Roses i

espines», la uotable revista que edi­ten els dominics valencians, corres­ponent ai darrer mes de setembre.

També ha sortit el número de «La Hormiga de Oro», corresponent a la present setmana

—Pròxima la diada dels fidels di­funts, a l'Editorial Poliglota s'han posat a la venda els «Planys de les ànimes del Purgatori», que és tra­dició de oantar en els actes del no-venari d'ànimes. Es tracta d'una edició molt acurada, leta per la Bi­blioteca Babadellenca. amb boixos exquisits de Ricard Marlet.

—La llibreria Catòlica del carrer del Pi ha fet una nova edició de T'Aflo Sacro». del doctor Sardà l Salvany. l'obra cabdal del gran apo logeta.

Són tres volums de més de 800 pà­gines carta un, amb nombrosos gra­vats.

—Està malalt de mirament el oa-nonge de Solsona, doctor Carles Pon-clano.

—Ha mort, a Tremp, la M. Maria Trinitat Betnaseho, religiosa de Ma­ria Immaculada.

OULTCS Dilluns, dia 31 del corrent, a la

casa d'exercicis de RR. Esclaves (Ma­llorca. 234). començarà una tanda d'exercicis en complet recolliment per a senyores l senyoretes, que acabarà el dia 5 de novembre al mati. La donarà el Rnd. S. Regi.

Parròquia de Betlem. — Tot cris­tià que digni d'ésser vasalls d'v quest gran Rel. ha de combre­gar al mati de diumenge, a la parròquia de Betlem la Comunió ge­neral tindrà lloc a les vuit del mall.

A la tarda s'exposarà el Santíssim Sagrament, a les quatre, 1 és d'es­perar que els fidels siguin nombrosos en l'exerclcl de l'adoració.

Acudiu als actes d'amor 1 desgreu­ge que es celebraran a les esglésies i que tindran especial esplendor a la parròquia de Betlem.

Els gironlnls residents a aquesta ciutat celebraran avui la fí·stlvUal del seu Patró, Sant Narcís, amb els següents actes:

Misses a la catedral Basílica 1 al­tar dedicat al Sant (Capella Junt s la del S. ntlsslm Sagramem.. a les vuit, a dos quarts de nou. a dos quarts d'onze, a les onze, a dos quvrts ds dotze I a les dotze,

A la laròa, a Ifls cinc. 1 nl mateix altar, es dirà el Sant Rosari.

— Confortat amb els Sants Sagra­ment, d'mecres mori el reverend Benet Cabré Forós. prevere, ecònom de Sant Joan d4 Mediona (Conilles).

D. E. P. el bondadós sacerdnt. — L'Ors™ nlsmo Diocesà recorda que

la festa de Crisi Rei és conslderad» r-í'.ar.er.türlamtínt com a festa ma­jor ile les Lllgiies. Per això reo-:na: i a tots els germans que no manquin a la comunió ceneral i al­tres acies de les seves respectives

parròquies. 1 d'una manera especial, prega l'assistència al solemne Pontt-flcal que celebrarà a la Catedral al nostre bisbe.

— Diumenge, a les vuit: a la par-rròqula de Nostra Senyora del Pilar, tindrà lloc al final de la tanda que aquesta setmana s'efectua a l'Hotel Solé d'Argentona

— Pròxim el mes de novembre, de­dicat a les ànimes del purgatori, el Foment de Pietat ha posat a la ven­da un devot «Novenari d'Animes», amb altres lectures sobre la devoció a les ànimes del purgatori. Aquesta obreta, digna de les millors recoma­nacions, és deguda a mossèn Eudald Serra 1 Bulxó.

— Ha sorut el número corresponen: al darrer mes de setembre de la re­vista .La Veu de Mngol de la Guar. da» que edita Foment de Pietat.

— Les FlUee de Maria de la Ma -e de Déu del Roser de la parròquia de Sant Cugat, honoren llur Mare amb solemnes cultes.

Avui, a doa quarts de set de la tarda. Exposició de Nostrarao, Rosari, i cants do l'última dena pel cor de Filles de Maria que dirigeix mossèn Joan Argcinl, exercici a la Mare do Óén del Roser, sermó pel reverend doctor J. Masdexexan, be­nedicció 1 reserva

Dia 30. a les vuit del mati. missa de comnnló amb prèdica preparatòria pel roveiend director de l'Associa­ció. Durant ia missa 1 comunió, cl cor da l'Associació cantarà escollits motels. Després de la missa es fa­rà la iuposlcló de medalles a <<** noves Filles da Maria

A les neu, missa solemne, cantad* per ' i capella de música de ta par­ròquia, que dirigeix el mestre Joan Catnps, i sramó per l'ecònom reve­rend Joan Massó.

A la tarda a dos quarts de set, ex posició da Nostramo. rosart exercici del Roser, senmó pel reverend doc­tor Mardcsexart, benedicció l besa mans a la Mare de Déu.

Parròquia de Sant Joan Bta. de Gràcia. — Lliga espiritual contra el malparlar. Aquesta Lliga, d'acord amb l'Apostolat de l'Oració, i amb la cooperació de la Cort Angèlica de Sant Lluís G.. Lliga de Pecseveran-ça i altres associacions, celebrarà so­lemnes cultes en aquesta Parròquia, en desgreuge a S. D. M. de tants ul­tratges que rep amb la blasfèmia i a l'ensems per celebrar la festa magna de Crisi Rei.

A més, també es celebrarà una Gran Croada Infantil, que no dubtem vol­dran acompanyar-la un bon estol d'a­lumnes 1 els directors de llurs esco­les respectives.

Diumenge, diada de Crist Rel. a les vuit de! mati, missa de comunió general amb plàtica preparatòria pel reverend P. Lluís Masana, amb mo­tels cantats per la secció coral del Casal dels LluTsos de Gràcia. Fina­litzarà amb l'Himne contra la blas­fèmia i cant de la Salve. Pastor. — Diumenge, a les vuit. ipls-sa de comunió general amb prèdica preparatòria.

A les deu, missa solemne amb ser­mó. La capella de música de la Par­ròquia i el cor de Joves, sota l'ad­vocació de la Purificació de la Ver­ge Maria i Sant Josep, cantaran la missa de Golcoechea.

Tarda, a dos quarts de set, desprès dels actes de cada dia. es farà pro­cessó amb el Santíssim Sajrrament per l'Interior del Temple, 1 Reserva So­lemne.

Els sermons estan confiats al reve­rend P. Brú, d'Igualada.

L a í e r d e l a g è n c i a d e m p l e u s m u n i c i p a | s

ttoll, que és l'aüudu na, . dAngei Samblancal, i ^ « ^ havia lliurat S.000 M Í ^ W * ^

EL QUE D I U L ' A L C A L D E Ahir al migdia, l'alcalde doctor

Agnadé, va rebre els periodistes, als qual féu diverses manifestacions >e-laclonades amb l'afer de la venda d'empleus municipals.

Començà dient que el nomenament de dues persones encarregades d'aja-dar el Jutjat, 11 fou soUicltat pel ma­teix president de' l'Audiència, el qual 11 recomanà també que un d'ells '.os pràctic en comptabilitat. EU va de-signar dos funcionaris municipals perquè d'altra manera els honoraris els hauria hagut de pagar ell o el partit

Desmentí després que hagués anat al Banc de valors 1 Crèdit quan el Jutjat espedal hl era, puix que es trobava aleshores a la reunió del Con­sorci de la Zona Franca.

Manifestà la seva creença que tots els qui han donat diners per a obte­nir plaça a l'Ajuntament, han obrat de bona fe, com aquell individu que quan ell va prendre possessió del càrrec 11 va oferir diners si 11 propor­cionava un emplen. Fou portat al Jutjat I se'l va deixar anar par la llàstima que féu quan es donà comp­te de la falta comesa.

—El que és important — afegí — no és el nombre dels que resultin complicats en l'afer, sjnò que la sanció que se'ls apliqui slgul exem­plar, perquè d'altra manera no tin­dria eficàcia.

Dn periodista 11 féu present que 11 semblava que en les seves primeres declaracions referents a l'afer, havia dit que no sabia que ht hagués cap regidor complicat.

El doctor Aguadé contestà que ell va dir que no ho creia però això no vol dir que no hi hagués la possibili­tat.

Un altre periodista 11 féu observar que l'opinió estava sorpresa pel fet que siguin castigats amb tanta seve­ritat èls testimonis que declaren da­vant el Jutjat, puix que es considera que aquest no és un procediment ade­quat per a esbrinar la veritat.

L'alcalde contestà que era de su­posar que per salvar-se de tota res­ponsabilitat els testimonis no sols no

E l G o v e r n

l a G e n e r a l i f a f

C A R T E L L

D ' E X P O S I C I O N S

S A L A P A R E S PCTRITXOU S

ExpeslcúS da 30 quadroi antics Fins at 4 novambra

G A L E R I E S L A Y E T A N E S CORTS CATALANES. élS

Avui, a las ils de la tarda. Inauguració de las exposïcion» d* pinturai da

R. PALMEROLA ROMEU, AGAPITO CASAS ABARCA, V. RINCÓN, ADOLF FARGNOLI, PERE MAYOL, GIMENO

S A L A 9 A D R I N A S MOBLES MODERNS - DECORACIÓ

DIAGONAL 440 Mobles moderns i Objaclos d'ari 1 pinluras

da las millor* lirmos Inauguració da la temporada d'Exposicions Avui, 29 d'octubre, • Us sl> de la tarda,

inauguració da la pòstuma d'ANTONI GELABERT

S A L A B U S Q U E T S PASSEIG DE OtACIA, U

Avui Inauguració de pinfurai i aquarel·les de Domènec Soler, mobles i objectes d'art

S Y R A DIPUTACIÓ, » 2 («nlr. Pa.wig da Gttcla I Oarlt) Avui Inauguració de l'Expoiicló de Carlelli

del concurs d* 'L'Opinió'

S A L A G A S P A R CONSELL DE CENT. JM - TELEfON IJ064

(utrm Bainm I Rambla Catalunya) Marcs - Gravatl - Molllure»

Avui Inauguració de l'Exposició col·lectiva d'obret (riades d'arllslo» colalans: Mai i Fontdevila, Mei(ran(Galwey, A. de Ferreter, Vila-Puig, Bergnes, Galofré, Suris, Guinart,

Ariet, Farré I d'ellres

M O N T F A L C O N PLAÇA CUCURULLA. • 1 BOTEÜS. 4

Quadres - Relleus - Tepïssos - Gravats Mora - Motllures

diran que hagin donat quantitats, si­nó que ho negaran en absolut.

Digué també el doctor Aguadé que l'agència de collococlons funcionava des del mes de Juliol, i acabà mani­festant que havia presidit la primera sessió de la comissió revisora dels nomenaments, de la qual forma part també el senyor Veülla. per haver es­tat designat per les minories uniper­sonals. DECLAREN DIVERSOS T E S T I M O N I S

El Jutjat especial instructor del su­mari pels empleus municipals, ba re­but aquest mati declaració al periodis­ta Àngel Ferran, com a director d"-El Be Nefrrc·.

Aquest testimoni ha dit que va re­bre la carta de Joan Mafié, oue publi­cava ei setmanari, peró que no uc-.-dl a la cita per creure que es tra:-»-va d'un assumpte de •chantage». Afe-ffí que sabia per rumor públic que es venien e-s empleus. I que un pareiit seu el posà en antecedents que les primeres p aces de 24 escrivents que es fnnen les cobrarien a cinc mil pessetes cada una que fou la quan­titat qi.e demanaren al seu parent.

Altris extrems que digué el sctiyor Farran, quedaren pendents de com-probacló per la policia tot referit per rumors pübllcs.

També declarà el senyor Ram os, cap de la secció de personal de l'A­juntament, el qual fon preguntat sl sabia, per les diverses credencials fa­cilitades, qui havia recomanat els que entraren. 1 sl en la fornada que es preparava sabia quins eren els que recomanaven els futurs empleats.

EI senyor Ramos es limità a dir que no sabia res d'aquestes coses, Ja que es limitava a despatxar e's assumptes del seu negociat.

Després decla-aren els s·ïnvors An­toni Rodríguez VlHarisa, Isidre Rc-maguern Sellarés. liartorneu Badenas Riera. Joan BargaUo Juiians. Frede­ric Bartra Solé, Adolf de Castro Gra-i.ell l Joan Freixas Altés.

Tots aquests sentors figuren •"un a dlposltoris de juantltats per a cou-cess'ó d'empleus al Banc de valors 1 CrèdiL

Per fl declarartíii Fèlix tHbu Bar-

G A L E R I A E M P O R I U M PLAÇA CUCURULLA. t l IOTERS. 4, PtAL

(Arfe lacai da la Ulgm Rafloadllilal ExpoddA col·lectiva de pintura moderna

amb les millors signaturee. El dia l.·' de novembre, a les onze del mali, inauguració del Saló cTarlisles Indepen­dents i de l'Expos ció de pintures d'Albert

Seiilen Antiguitats

' L E S A R T S ' Quadres i marcs Duran i Bas, 5

Pinlurai Arnal, Celslna, Camps Ribera, Canedell, Díaz Cosla, Gausscbs, Iglesias, Marsi, Olivó, Roca, Soler.

VWrasi FerrerJW

G A L E R I E S V A L E N C I A N O PLAÇA MACIÀ. 10

SALO PERMANENT Obra. do Borroil-Nicolau, Clarà, Casano­ves, D-invieb, lunyanl, Labarta, Maltol,

Massot, Noguós Pide!aserra

Una nofa del Sr. Bofill i M a t a A la secció de premsa de la Gene­

ralitat facilitaren la nota segQont: «Assabentat per la premsa d'avui

d'un Decret de l'Honorable Sr. Presi­dent de la Generalitat—data 25—que declara dissolta l'Assemblea o Dipu­tació provisional, el Diputat senyor Bofill i Mates ha fet visita de comiat oficial a la Presidència I, en cessar en el càrrec de diputat ha reiterat la seva adhesió ciutadana a la suprema magistratura de la nostra Nació. Tam­bé ha fet avinent la seva respectuosa protesta, en ésser dissolta l'Assem­blea; perquè mal no ha estat tinguda al corrent de les incidències ni del fi que a les Corts Constituents d'Espa­nya ha sofert l'Estatut de Catalunya que l'Assemblea havia redactat 1 vo­lat; l perquè ha quedat desatesa, en­tre altres proposicions o mocions que ella votà en la seva darrera sessió del dia 16 de gener, la d'ésser reunida mensualment. Ha fet constar el se­nyor Bofill que. per bé que es pensa que la seva protesta coincideix subs­tancialment amb el sentir de nombre considerable d'ex-diputats de la Ge-seralilat que no estaven Involucrats en funcions de Govern, l'ha formu­lada amb caràcter únicament perso­nal i sense altra força moral que la que pugui donar-li la seva actual des­vinculació de tot partit polítics

Declaracions del Sr. Macià Ahir al migdia el Sr. Macià rebé

els periodistes als quals no donà cap noticia. En vista d'alxó, diversos re­pòrters li feren preguntes, demandes L observacions.

Començà un dient-11 que semblava que l'aimosfera s'anava carregant, 1 el President contestà que 11 semblava que pujava de to, encara que no sa­bia a quò atrlbulr-ho.

Un altre 11 prenguntà sl ara certa la noticia de la dimissió del senyor Noguer l Comet del càrrec de gover­nador de Tarragona l el senyor Ma­cià respongué que no ho sabia.

—Sl cerqueu—afegí—noves políti­ques ací. em penso que aneu per mal camí. Val més que parleu amb re­presentants de l'Esquerra, els quals suposo que, avui o demà, us diran coses imeressauts. Pel demés. Jo sóc molt optimista respecte el que ha de passar en les pròximes eleccions. Hl ba coses que no poden ésser. Recordo que durant la guerra europea, hl ha­via esperits simplistes que donaven per descomptat que en quinze dies els alemanys entrarien a París. 1 ales­hores to deia el mateix-, que hi ha coses que no poden ésser.

Fou preguntat també el President sobre la nota del senyor Bofill 1 Ma­tes. 1 respongué que tema per a ell tols els respectes, que conservava la seva amistat l que quan U consultà sobre la nota que pensava donar n la premsa 11 digué que tenia tota la llibertat per dir el que 11 sembles 1 que per això no volia conèixer nl havia llegit el text de la nota

El redactor d'^El Correo Catalàn» demanà al senyor Macià que fossin oberts el» Circols Tradicionalistes, per tol com pensen anar a la lluita electoral aquells circols no podrien organitzar la Intervenció. El senyor Macià contestà dient:

—Per mi no hl ha Inconvenient, però no depèn de ml. sinó del gover­nador. Jo no he fet res conlra la llibertat de premsa l d'opinió. En aquest assumpte no puc fer altra co­sa que influir amb el meu consell. A vegades han fet coses contra nosaltres 1 m'he aguamat. Cal esperar l'hora que tingui la responsabilitat d'aquests actes per obrar segons el meu criteri. Crec que tenen raó els tradicionalis­tes en quelxar-se que els circols siguin tancats 1 el mateix diria de qualsevol partit que es tractés, puix entenc que en període electoral tots ban de gau­dir de tots els mitjans d'actuarió. Per tant, aquestes paraules les podeu In­terpretar com responent al sentit en que Jo faré la recomanació.

Després se 11 preguntà sl Ja havien estat designats els representants de la Generalitat dins la comissió mix­ta que ha d'estudiar el traspàs de ser­veis, l comestà que els nomenaments depenen dels que faci el Govern de Madrid, puix tal veguda, segons sl-

havia lliurat S.000 p w s e S . * * ïí) menament, Joan ToreliA 41 per a un ampleu. També S ï S Joan Besort Bulana i M L ^ ' a Pons, amics del Fèlix eü ""N firmaren ço que aquest, dic,?"115 a-

Al despatx del Jutja, ^ r ; les duos persones a m i l , ^ 1 ^ cildo recopilant documonts r* glen d'altres qne S S ï S x S 11 Ms xals. 'Xlen « s ^

C O M E N T A R I S DC LA PREU» •las Notlcla«. insereix Z ?*

següents. Mp. «En la última seslón dei .„„

munto, el concejal sefior Gtó?* hortó a la Prensa para ^ 1 ' ^ · el tono de sus informacions clonadas con el escandalós X e í * lh ^ ** emple* ^

ComenUibase esto ayer UM una pefia de polltlcos >• pertoL5"

Y objetaron suceslvamente ^ pórters: '"· n

—La pr-nsa es un espeto (•„,„. la cara es rea no la podemosT"* Ueccr. eiBÍ*·

-Nl cantar corao hazaflas ,„ plcardlas de paUo de MonlpnSL^

-Ní tratar como Impulso ZTaZ.. un vuelo de gallines.. ^ *

•La Publlc'tat. recull també r nècdota següent: '*

«Es voritat que el senyor ALM Samblancal té en poder seu n-^ cartes per l'estil de la que vCZ pública abans d'ahir, referent i vi fer de la venda de coUocacions nlclpals.

Sembla que en una d'aquestes CA, tes hl ha un paràgra" que bé mm, c honors d'un eco. L'autor da i» í tra conta les èxieUdnotbs do li ^ locacló que proporcionarà al M amic, l 11 diu, poc més o menys m tem de memòria):

«Con el empleo que te ofrezco ni a poder pasar el resto de n» dü, tumbado y con un negro que M tu nlque.*

Sl això nc és saber fer I» pro» ganda. nl mall.

guln aquells, caldrà modificar els qne tenen pensats fer aquí.

Finalment se li preguntà quan se celebrarà Consell extraordinari. Con­testà que no es reunirà fins dilluns, perquè la reunió Ja tingué Hoc di­jous. Afegí que el Consell no havia tingut Importància, perquè es dedicà a despatxar assumptes de tràmit, a ' parlar del nomenament dels represen­tants a la comissió mixta i de la co­municació dels regionalistes andalu­sos.

E l i directors i majordoms fèxfils Visitaren el President 1 el Conseller

de Treball una comissió de ta Cam­bra de directors i majordoms de l'art febril.

o o o -

.utsos b í b l i ICS

Per la necessitat d'intensificar els coneixements de les veritats fona mentals de la religió. «Amics de la Bíblia» doblen els seus esforços per al curs d'estudis 193S-33.

Cada dia és més convenient poar dels llibres bíblics els fonaments de ia nostra fe, els manaments 1 llur autèntica explanació i també el cú­mul de consells que en podem flere-Jar, majorment en els llibres sapien­cials, els quals seran explanuts aquest hivern. Així mateix té la més alta valor moral l'ezemplarl que les cròniques bíbliques ens ofrenen.

Aprofiteu aquestes rares avinente­ses sense fadlgues per part vostra 1 podreu, d'una manera intensa, amb la lliçó del professor i sols escoltant, recollir nn cúmul de materials 1 co­neixements que altrament restarien arcans per a vosaltres.

A aquests cursos. «Amics de la Bí­blia» hl conviden el sacerdot, el re­ligiós, el catequista 1 polemista, to­ta persona seglar d'ambdós sexes desitjosos tots d'ospigolar en el camp bíblic.

Aprofiteu aquesta ocasió única d'instrulr-vos per a poder Instruir. Vulgueu difondre la vera Saviesa. Lliçons històriques, paràboles, con­sells, dites de Saviesa 1 el sentit ge­nuí de la Saviesa; càntics com els de Salomó; filcsofles com en TEcle-slasta; femenlsme com en la reglna de Sabà, la dona forta, el llibre de Judlt 1 consells respecte a la dona; glòries com les de Salomó 1 dava­llades com la de Salomó en la seva darreria, l del seu fill Roboam; crò­nica, epistolaris, prosa 1 poesia. Heus aquí uns cursos complets 1 profl-tesos.

Aprofiteu tots aquesta única avi­nentesa per a propugnar 1 argumen­tar la nostra religió. Qui amari son snlma de l'esperit religiós en l'hora de la prova no farà fallida. Accep­teu el nostre convit. Inscrlviu-vo!' a •Amics de la Bíblia». Vulgueu-vos informar.

Cas do presentar-se prou alumnes, os donarà un curs d'hebreu.

Conferència pública sota el tema •La dedicació del Temple 1 benedic­ció del poble per Salomó». Aqueeta conferència és anunciada per a de­mà l és per a «Amics de la Bíblia». Obra del Culte i similars de Foment de Pietat l persones a qui Interessin les lliçons I cursos bí­

blics, així com per als matricula en cursos anteriors.

Cursos. — Dia 3 de novemnn: Cartes apostòliques, Apocallpsí. u. bre de Judlt, Llibres Saplennss. Dia 5 de novembre: Salomó, R» boam l Jeroboam. Llibres Sap;» clals: Proverbis, Eclcsiasla, Càmk dels Càntics, Eclesiàstic.

Notes: Les lliçons es donawn is dissabtes 1 dimecres consecncia, d'octnbre a Juny de 1933 E's CUTMIS de Primavera s'snunclaran avlne» ment. Projeccions.

Les persones a qui interessi peto assistir a jes respectives lliçons In* trlcnlar-se.

La matrícula és la de consnmdi es pot seguir Indistintament «cm dels dimecres o dels dissabtes 1 ils des.

Utllísslm a tota persona, sacerfcts I seglars, qui desitgin etwtf/ipr els llibres sagrats 1 les veritats de la fs.

Particularment a preitedore. » tequlstes, mestres; cal qne loiMm vigoritzi la seva fe l la sàpiga íl-fi'ndre 1 exposar.

Aquests cursos a càrrec del Or. lo-sep Casanelles. prev.

Referències 1 lliçons a Fomnn i! Pietat {Biblioteca Balmes), Duran 1 Bas, II , Barcelona.

- o o o -

B a ' c ò n i a » Cafalunya

Bascònia, que vibra al compà* ^ Catalunya en la consecució de tatut, es prepara per a orgaanar un homenatge als seus pennms * talans. Aquest homenatge consisürt en una amplia demostració del j*" folklore 1 esports típics del país b»

Aquesta Idea tindrà lloc durani t i dies 4, 5 1 « dol pròxim mes de vembre en l'espalós 1 còmode Tea»» Ollmpla.

Representant Bascónla. vlndrí > Barcelona un notabUL'sim cooju» de txlslularls (cantors , mt™*** ris (balladors), aizkolaris i™1*]^ d'arbres) l arljatzolaris (aiMcadon de pesos). Uftm

En Paull Uzcudun, en tenir nonn» d'aquesta grandiosa manifestar.o ca. s'apressà a telegrafiar aü nltzndors per tal de posar-se Infw* clonalment a Uur disposició, a^* per a dirigir l arbitrar l«1e:!"l.. nants lluites dels •irt0,n^5·„ quals fou campió abans d ísser * xador.

- o o o -

V i d a arfísfica

NOTIOIARI

Avui. dissabte, la Sala inaugurarà, a la seva ,Pr crplDturíí una interessant e.xposlc.ó 06 ' ;I3rt de Nolasc Valls, exposició q"» ' ^

UUÜI i« una ci ui» ** , oent. El catàleg consta de.·*.ff^de dotze de les quals ^n_pa^ 8 , ,

obertaJJns el dia U de ^ ^ r e t ts "

Cerdanya, Bagà I M ^ ' ^ L ' resta, apunts l notes de

A la sala Interior coniiuu» ^ a l'exposició dels grans ^ ' r i L j a « pintura moderna, que tan pel nostre públic inteHIge"

S A L A B A R C I N O

V . G a r c í a S i m ó n

R a m b l a d e C a t ^ I u n y i , 29

\vui , dissabte, a les sis de la tarda, i n a u j ç u r a c í ó d l 'Hxpos ic ó d e P i n t u r a de

N o l a s c V a l l s

\ la sala interior continua la notable Exposició Jels grans mestres e

P I N T U R A M O D E R N A

M A R C S - G R A V A T S — R A L L E U

E c o n o m i a i F i

L A V E U D E C A T A L U N Y A p|g. 3. _ Diísabte. 29 (J'octnbre de 193»

I n f o r m a c i ó e s frangera

Barcelona. 28 d'octubre de 193è ALEMANYA

Index bonltta Internacional índex deia deu prtnclp&is mercats

mundials referents a la setmana dol oj d'octubre: 37.1 per 100 contra 38.2 per 100 el 15 d·octubre I 37,9 per 100 el 8 d'octubre( fi de 1&27 iyual a 100 per 100). Index de Paris-, 53.3 per 100 contra 56.8 per 100 1 58,1 per 100 res­pectivament; Londres: 53,1 per iOO contra STS per 100 1 5l'l per IOO-Nova York; 38,8 per 100 contra 39-5 per 100 1 38.8 per 100; BruseUes- 29 per 100 contra 29,8 per 100 1 29.7; Amsterdam: 30,1 per 100 contra 31 i per 100 1 29'5 per ioo; Estocolm- n't per 100 contra 11.8 per 100 l 11.8 pw 100; Zurlch: « per 100 contra 43 3 per 100 1 «.8 per 100; Viena: 86.1 per 100 contra 36,1 1 36.3 per 100; Praea-55,7 per 100 contra 56.4 per 100 1 56 9 per 100; Berlín: 24 per 100 contra ii,9 per 100 1 13.9 per 100.

Reculada de le* vende* del Sindicat Alemany de la Potaua

Exportació de les sals potÀsslques en els darrers nou mesos fina a t i de setembre, segona les estadístiques oficials del comerç exterior alemany: .163,000 tones 4'nn valor do 19,1 mi­lions de marst contra 434,000 tones d'un valor de 25,1 milions do marcs en el període corresponent de 1931 1 821.100 tones d'un valor de 49 mi­lions en 1030. Ventes de potassa pura a l'interior pels nou mesos a la ft íl'agost 431,000 tones contra 496.500 I 597.100 tones respectivament. El Sin­dicat de potassa declara que aques­tes xifres no són complerta» 1 que les exportacions de potassa són molt superiors. En aquest cas sols es trac­ta d'exportacions de sals poUssIques I no de" les altres diverses formes de potassa.

ANGLATERRA La posloló de la lliura

Nova York 26 octubre. La nova bai­xa de la lliura ha impressionat for­tament les autoritats del mercat, que havien suposat que el govern brità­

nic procurava sostenir-ia als volts de vfst b^n'hT" de 10PÜU6 ^ I r J ' 2 Sí nous P«r'»<íes de febics* da la dlvls. anglesa, pero hom cre* en una intervenció amt l'objecte"

ques a la plaça de Nova York . e-v^üen aproximadament a 150 mill'ns de dòlars solament, la mltat 4™ ^ ü * es destina als papiments del venciment de deseml.r^ deu-» de guerra. El feble volum deis fondos disponibles Justifica labs^n-

xin a remed' r U feblesa de la lliu­ra. Els observadors borslsles concor­den en considerar com probable una feblesa de la lliura en el curs dS tota la tardor. 1 reclamen amb ur­gència un nou l estricte examen del conjunt dels problemes, plantejats pela deute» de guerra, examen que esti exempt de tou oonsMerarló de polltlra corrent.

U baixa de la niura posa obsta­cles a la prirtlca. molt extensa en el curs dels darrer» mesos, de tranv fertnries de fondos de Nova York a I.ondre».

Manteniment d» la» rastriecl·n· de (M novè» emissions

Responent a la qflestió formulada a la Cambra dels Comuna. M. Cham-(>erlaln ha declarat que no vela pos­sible Fa&oNeM de les restriccions re-lattves a les noves emissions abans la ft de la sessió.

Ha fel remarcar que les restriccions s'aplicaven solament a les emissions estrangeres i a les conversions fs-cultatlves. quan les emissions neces­sitaven un sindicat de garantia. No hl ha cap raó per pensar que tals restriccions Irapldelxln una represa comercial.

FRANÇA TrAfeo del Oanal de «UM

El tonatge brut transitat en setem­bre ha estat de 3.0(0.865 tones contra 3.148,306 tones en setembre 1931. 1 el tonatgs net de 2.155,762 tones contra 2,253.607. Pels nou mesos: tonatge brut 28.811,533 contra 31.383,129; net 20.681,675 contra 22,589.768. Moviment total de les mercaderies en setembre; 1 768,000 tones contra 1.813,000; en els

n a n c e s

nou mesos Kïa.ooo tones con-tra l9.27i.aoo

• M M * »•«••« I al patró or

EU Intercanvi» comercUU a Sutv sa han baixat a un nlveU tan suma-ment baix que na banquer ha dit qUr SUÍ5^ po<lrl» Portada, m*» aviat del que hom pensa, a seguir l'exemple d'Anglsterra 1 a abando­nar el patró or. EI país. ha afegit, impedeix que entrin a casa »*va to­tes les mercaderies 1 no pot vendre eU seus propis producte», doncs el franc suís <s molt car.

Borses estrangeres PARIS

Henda traoeasa 3 par los narica da França. , , So». • . Wogons Ulta. Rio Tinta . . Tabacs da riliplnca. .

BRUSSEL·LES Banca de BrusseUM. . , Katanga ord. . . , , Asturiana da Mines. . . Sofina. Sldro prlvlleg , , . < hada. . ,

ZURIO Brown Bovary. Ss-UIana (T Electricitat . Motor Colombus . . . Chads Bons de Renda. Ch^la.. .

EERLIN Helehsbank. . . , « 1/4 Deutsche Bank k DL Ges 75 Harponer Bergbao . , . 116 1/ï Siemena ft Kalaka. . . . 7t 1/2 L O. Earben. 156 Chada, . TS 1/4

LONDRES Consolidat t 4 per 11». , Barcelona TraeUon. . . 15 Hldro^Elèctrlc SeourlOss , 8 l l t Midland Bank 79 1/8 Armstrong Withworlb (0) 4 Imperial Chemical (ord.) 2£ S/4

NOVA VOR: Amsrtoan Telpb. Teigr. 10* 3/4

8110 11065 1515

10

574

IOTTIO 400

5430

183 Ml 36

•ms 126

B O R S A D E B A R C E L O N A M E R C A T L L I U R E . - C O L · L E G I D ' A G E N T S

a8 D ' O C T U B R E D E 1932 VALORS A TCRME

f l del pròxim ma» Sosló del mati t o m i a dos quarU de dotte, al Casino Mercantil: S'opera canvis sx-doble: Sords de

4010 a 40'80 1 a 40'55. Alacants a ?V60. Aeri Montserrat de 3100 » 3Z V>. Colonial de 4100 a 41*50 l a 4125, ATgOes a IU'00 1 a 144'50. Explosius da 117 50 a 118'50 1 a U7'75, Mines Rlf a 48%. i C U A D E , m«s altes que ahir.

SesM de la tarda de Un a quatre, a Borsa. Es fa de Ncrds de 40*80 a 40'90, d'aquest canvi cedei­xen a 40'40 I tanquen a 40'6O; Alacants de 32·60 a 32·65 I a 32'30. Andalusos a 13'00. Aeri Montserrat de 89'00 a 3S'00 I a 32*25, Colonial a 41'S£ 1 a 41*00, Algúes a 145*50 I a 145'». Explosius de 118 00 a r-8'75 1 a urso. Mines RU s 48*50 i a 48'íS. Sucreres de 45 30 a 44*00 i » 43-75, t C.H.A.D.E.. Ueugerament me» altes que al matí.

MONEDES FSTRANQERES htformació de canvis d« monedet tttrangere$ laeflitaSa pel C O. de C. de M., d« Modrtd. Lliures. 40"t5; francs. 48'00; dòlrs, 12 22; lires, 62*50; marc» or. 2'90 x 2*91; snissos. ISS'ÍD; belgues,

M W ; florins holandesos, 4·915; escuts portuguesos, 35 50 x 35*60; corones uecoeslovaques, 3615; peecs ar­gentins, x <15; eorone» sueques, 2*1?; corones noruegues. 2 06 x 2 08; corones daneses. 2'10.

VALORS AL OOMPTATl Deutaa tfa 1*1 tetertor 1%

• Amortit, s % •T. Ú » '. Amortiu » •« A . . •

• IDfl »ení» B , . • ImpoctofC . • D . . . • 1 • • * • F • « •

àmort't. • % A . . • 1M7 amb B • • • Impoato* Ç • • • • g • • • • W • • •

imcrtlt. 8 %tsm. » > 1 % i>a. • «

Amortit 6 "I. A • » 1 • MW B . . • • Q . * . • D . • • : ï .

KM or Trenor-'r!» . . ata ferrorisrl 5% •

Obligs. Tresor6 h 'U I A|untamonH I Diputacions

Badalona S %. • • • MmUeipi semeati» • •

• U06 & • . • • mw D . • • • 1ÍW D . • • • 1913 B ampL • I9IS B • • • WS f i - * . ' » UU B ampL • 1916 B . • • • UIT B . • • » WISÍ . • •

1919 B , • 1M0 B . » .

8V . • MM £ • • vms** . • I9ít ExpO. • ISi'i imimas • IHB·'on r s l i IÍ'.-J •;

sro; ÍA 65 N'H 6440 M'M eo'is BS'IS 78'85 T8'85 TS'SO rs·oa M'75 50-75 S0*7S H'n M-n x - n 8415 61'65 84-'-0

•bj'75 t v m 84-50 S4,00

•»S'80 •99*70 •li·ïl • w n •M'O» 85 23 wm »«•« M'M S4'IS M*SI • H M'H

•az'M) •8150 69 78'35 54-25

·94·»0 SÍ N

•v i s ' . v a 33-15

BS'SO ai'oo BOTS

lOO'SO

m i i r a

•vs-oo •Si'OO ·5«·00

•55-00 55'ïS

•SS'OO M'M

•SBH •57'00 n1» 70*25 re»

•«t'sa •SPM 7''li •88*61 •71'25

Bo«R^- - * • " Manicir

SBrltlí m OlpaMOiò

H ' M

d l * m

smft garantí» da l'Estat Port deBweataaa • • • deCAdis. . . . do G 1)0» Mas»! .

» da Melilla . . . > «•s·vuui.a . • • i. c. . • • K V . , » dl Tanragoa» . .

C··lxsíiml». 5 %. . . BldrogrUoa Ehru S % Base Bip. tfb».* 4 1»

. • » SI* • • • ( Ifc

• 9 * tt Local • 'I. OrftdH 9 S % tr» 5 • •las·rpre*. 5 ,;.

• • • 9 Boa* Expo» Int·r.sa. ClMU Local 6 «1. HM . I

•lOS'O» .•90*00 •loa-oo mm •sr-M mm 74·B0

•B7'C« •BO·OO mm M'h

IS'M 74-00 6450

•7rco 91'CO w n 99*99

Odalsx Arsantlne». . gaprertit Arsantl Oo» IBP Marro» 9 V Emor. dsl Msjsaa 6 *!• I CM. T n, to*« Maa i

. • 9.* •. 9 1.

. * L* B. 9 1.

. • 9." s. 9 1. Rap. Pamplona S V . . Prior. BaKOlonaSn· . Serft'l» • Modlna. • . Astürle» L* tlpoieea. .

, i" • . . • •-•

Uacta a Kea» 1 % • • Vllhlb»»8«o»U EspocUU Alm«ni« • Almauaa Valrncl* M-MlneaSam Jnan . • Aliaía» I Sant Joaa- • iisca a Ersasa. . • • Sord ~p<x:UI » %. . •

. TaltDclao··. . . Slar * >aDtau<Isr . . i Ai&caoc I.* hlpüteo

. t* • • S» • . .

A S *

Oanvl» d» valor» A|ant úirona > % • • AJuni Salx'aU 6 % . • • AJUUL Sevilla 19ÏO 9 % • • Alunt. SevlUa 1923 6 % . • A.unt Grau da > % . • • AjunL üranoller» 8 % . » • • "-oi. Ueyda 5 » - • • F. O. Catalans iref. 7 % • • üiral. Tram'les Barcelona 6 % OArcuioiia Tfacdon 6 % » Cina, u Vardaguer 6 » • • • Bois S letal >i i- 'ge d'Elec. Tram. de Barcelona 6 % • l**1

InstaM •fc4*j5 19XO •45*01

• 6 1 \ 0

•76M1 •BI' : •4 «CO •98 ^

4 n * % • 41. . 4 11. • 9 1 . . 9 li li

•SI'M • • ' • 89'53 I27'00

•??'75 47-00 47-50 49-78 49-78 fí'M 51-50 mm 44-7$ 44*81 •45-79 •68-01 •zryy 49-<§ •51'00 •M'í» -r.r. mm 70-00

•75-PO •79-7» •«'90 57» 91'00

•57*75 63'50

•í»'?! •7»'85 •71-50

• | C a Roda. . ÍTi tormaJ % . Í91,

L·wl·M* & tl t- . . ».• rarlaM». l ' S · L . 1907.8*1, . . •Bobadilla.. • in8,91. | UB>, 6 1, . . P.-CdaCataJanra5V

• • »V • Central d'A ras» . r-aCremalUraít . Uraa MMrop*l9A.9V • • 1999.6 V M'ilaa « SMamanea. . M·lr·poliU ir.o» « % | .rimo A. K C D. K. ï • O IR.prior. . . f.-C BarriiS·W . . . TkactB-sFnt·l.. . .

rrMivtsa

UraL TrunT. s % , . • • b % . .

1 ram» SL An ireu . . rramT. BareoloDK 9 1» TramvIaiSerillAO 1». . Iramv. Oraoada 8 V i

Aigua i Oanal» OM I naotrioitai AlrSe* is Hvira 9% . Alrúa» Vaiiocla S 'V isamloaeu Kloe-- 1*17

• • isos • • » • i

CaaalCrcaU. . CaUlaoa'Ju D. •

. ». . . . • O.0V • • • Bou» lllsp. Amar. d'Ela. « V

• • • Hoaa llocant» Ebra, Bon» (>jop. Klnld Elte 9 %

• 8i*nn>vui* I- o«r Enerf. hi-jc Cat. &% • • .OI» • • • S'.or . • ••1.\9* • * • Bou elèctrica CIDC* S 1t . Kièeirlca Tenf-rlfe S %, Kl*c I O'i Lebdo • V aieue» Barcelona 4 S • • M

• » •. C . » y f t

Prod. roroa. «otr <V . • •Uoail».

. ·S\JMI C c. i Recant* Ebr» Bona líflíiainiI-I-Taot. SaTlllmo» d'ElPC í -érle

• • 8 • . 9 .

OBM K ÍMI . Caulonr» L·latn I Força l·lovani I

•78-00 88-50 81-0»

•47-2» •49'M •44'00 44-00 70-50 •9-25 I4'00 o'n

\ f n •15'03 •17'50 tS'75 •'8-00 M'M H'M

•5S-50 •1»'09 •M'aa •M'S» •45-00 N-8S

•R-iO •«'19 •71-03 • i • j

•TO-OO •6»-;s •n'ü •79'M •H'H I t ' U

•44-M mm •H'U •91-00 •81-53 90-W

•14" ' •75 K •79'75 75*29

•TS-CiO H'Z9 »8-?5

|01'2» •iis-ir •ts-w 48OT

•M'H •H'H •«,-;o •N-oa •il·ll •H'H •M'H •19-03 H'H •7»'00 •4-01

•i> 'H «*M •75-CO ••7'H •H'M •H'M •M'M •SO'M •MM •M*M •(3-50 •H'OO Hm

•»4-;o

inOtiilrie» varia» Cota. Aplloao. KUet «"U A 9-onu Aoflaiima 81» VM.ude'» 1919 . . .

• Jl» • 91, Tlllalasoc»

taattarCMa ·6ín·*a, m ' Auxiliar •» FA.'. ' '.-irbou Barra . . i lAela oaen « v. . . > oust. I Parlmontr I V 1 onit. l'crro»lirla. . . l'ro», S. A. 9 V . . . . lonro Meü. Ebra «V i i HbMaboS*!» . . . n or. Isd. Aragona Sli lao. Carhar» Mct. 6 % . ' nai:n\crÀoat Bla -

• nloracu 1 Expio*. 6 \ F a. I rid. ArodaGari Kom. d-Obra. 4 % . .

> » •% • . • s·i.·.ms

. • »•,". 19» • . Bon • • - •d.fi·.· . .

HoMl Kila 7 % . . . II ullen Eapanjola HM

• • IKS EadiH fHlal> MADufscara* da Snro. H«<|.Tmr<»t. Iuril.9% M«> ropolilana du Ornat. Mino. iota»» Súriart, l'ri.dneïm Pir-IH •l?» Sort, NA. 91 ralafOnie* 9 'h 1» • • tafria Modaraa 7 % Vira l:oi·u.·^r»t% . . l'alA Sali ama d K»P.VIt lr»«»ail»iiUca 4% . • ' - • 19» 9 •:. \rs

. ••b·Ciat • % WH 9% I9H

«on. T·í^·dl·.. I «V • CJ Nnral Uaraat • Valso. MUlor. Urbanes | f. C Orin» pondeot» .

, . .«Vd t—o rnn-eoiar MoniiBl.-h . Iran' Bira prat. 11»

. • « e i » • Klac. Granada

AltritM València prat Caulaoa Uaa %. i-

I I F9% Hl-p- Amar Elr* A B ('

• • • a D t • • K Clw. I «»" l bdn : B . • fnaaanaHarta·Sa Btat -i E^paoí a. . Banc Eit- d &i.anjr» 8 M M •A·laadfc. . .

niat Tirat t%

Cro*. 9- • • • Co' artA. I Ta-i ladaa. . ffMiSnrr lodaatrial Cartmr· M'-tàl llea . . FOIBMI! fMlW . . .

Upaoo Sul»«a. . . . H..U.I Klt»» I... i _ . • lodutirlM Ajtrlool»» . Mau" ot»'" Teri···tra . Mono oli l'r rolta. . KÜU·la· » - f prsf. .

• wd Unaa OBI» Sailasra Eapanr*

i TS'OJ •lOO'OO •H'H mm •u i •7r-H •M'H •74-90 mm •72 00 •TO'OO

•100-75 •Bï-ro •M'H •M'M •94-00 H'H MH'B •97'5" •HT» •79-90 "M'M •79-10 1MH •TS'H •H'90 •TÍ-OO •H-90 •M'H •94-M •TS'ÍO •S'H •94-00 •94-fO •«•00 v»-»» •M'H •H^S •H'H •H'H •M'H 71-78 •H'M H 'H H'H •H'H

•19-00 •H'H •1100 •U'M •M-00 •60-W •ii9*n •79-00 •97-90 •01-M -419-00 •375-00 -411-00 •M'OP 'II5'H '190*90 •M'M •H'H Tf'M mm •TO'OJ •109-9: • m m •uc-m •1'9-(» •145-00 •iei-M '4i'9n

•1I5'W 'tó-t-1

•IM'f -199' > 'iDi';, nrnm

i onsoiud. tias C ot N.-T 15 Pennsvivania R. R. - 38 3 8 U. 8. Staat . - US/8 Knaral Motors. . . 57

Standard «i of N·w·Yoit 80 1/8 Barcelona, 28 octubre 1332.

sfOR-lAClO MMV. i&UtA»* 'Al

^ n t r e Cofnnerds B a r c e l o n a

ori ame

Ontu

&* Nvbre. Ciener Marc MaiK

í>->r-Nvbra. C<vo oeri BrtA lO/itr i Dt-versos Ocluhrí

enar

Maig JaHol (Indi)

O S f E Octubre Gener Marc

7 45 7.S3 7.B1 1,<tí

3.?l 5.18 5,19 8.31 5VJ

non / . j5 , 7 , .? | nom .

I

a-~.

5.90 S.57 5,2J 5.27 1W .04

7.<7 T.54 7.6 b,7».

8.8S

S.24 5.21 M i \-4 5.25

5.23 5.21 5.05

vara j

DlMiH8bi.| 6 49 Novcmbr Ücsomhr. Gener M M Maix juliol I Octubre

6.Ï2 6..VÍ 6 4-' 6. SO 6.61 ' 6.71 I 6S5

0.00 638 637 d.46 6.'3 n.6J i,.»;

o.oc 6.33 8.45 tt.43, 8.53, 6,68 0.C01

838

8.ÍI (J9 6, 2 6*40 6.51 6.61 6.74

OiMmBbi.' 6.40

Hesembr 6.35 8.38 (ifner 8.<9 nom Marc Maig Juliol

6.44 [ a.4d 7.38 6.54 6.64 0.00

8.32

6.27 8.31 6 41 B.S» MO

Alaaandria Aihmrmm Desembre Pebror Abril Juny

Sakallarun Novembre Gener Marc Juliol

l'auoa antarlor

12.31 13 24 1127 1234

14.41 14.53 1480 00. 0

Apartura Tauca

12.38 i u e 12.29 Nom

I4.4Í

Non O-.uu

l.'.,\H I2,2J U . / 12J8

14.31 14.51 14. i 0 .00

Bombay

Des Gener Juliol (Jomra Des,- Gen. Març llroach. lullolA^ost Abril-Mate

174 OOJ

192 000

000 212

174 (X»

192 000

000 213

174 OOJ

192 000

ooo 214

D e l e s f e r r e s c a t a l a n e s

M a s n o u i l e s s e v e s r e v i s t e s

Masnou é» tm del» pobles de la mansma l potser de Catalunya on hi ha més eMluejant». Tota els di-eruments i festa» són. si fa no fa.

com a tots els altre» pobles on la gent passa cl» tres mesos de calor: hores de platja, hores de passeig, excur­sions fora de la nia. balls al Casino Intercalant-hl alguna .polonaise. que }a ha passa de la història, algura festa esportiva on hom bo fa lot menys esport, atc., etc.

Ara ta un» quatre anys que, a tl de treure una mica la carrinclo­neria colonial, un grup de damlsel-les i Joves Intentaren fer un esp»--. tacla de teatre que consistia a representar unes obrete» catalan -s i cas·.ellana» mi» o menys depura-te» d'artuacid. Després Ja no estaven sa­tisfets els artistes •amateur», de 'er comMUe» amb tot 1 que les moltes

npanyie» dc professionals 1 aflclo-u rvflnadlssim» que té la capital, illea veirade» actuaven a la vila

monovlna. L aiiy 1930 e» comença la primer»

rertsta anomenada «Corbellle WitK· rle,. presentada amb molta pobresa, però. plena dr bona te I entuslasm*. Pou portada a cap amb qulnte dits. A l'any següent ja prenia mé» voia-da raspectacl». 1 es presentà la re­vista «BubDlr*'. con.pt »ta d'uns qua­dro» tan escaients, que fou lloada por un notrlirts públic que emplena­va la tala del Casino de g im a gom.

Ara fa nns dot mesos la blanca vila es preparava per portar a cap

al oemptat I na admaae* a ^ocletai oaile; i d'Elec. % •d yiimlca da Saragne» .

Illspauo-Marroqui «ias i Elec > [i - Tarragona i % -Aeri San Sebasuèn-Miramar Oomp. Espanyola de ! «troll» Con» Immobiliàries S A. 6? ced- e» Coopera, runclouert» uon» Wfc Mec* ica Vld-« 6 % Uon» Ciment «Urlld» 1 t • ..on» os Potassa de a^rla lUa» r.uadaiqulvir 6 f Bon» 6 X Espanya industrial

la ootllnelò d<l Butllatl Oflolal

77 TO •as-oo

•3dV0 •fo* a as-o

•62*. 0 7210 •751iu • j r • H'OO *iT0

i . Seda de Barcelona X Patronal do l'Habitació » 4 % Bon» Uoid Salinera S % Uepidius de Llevant 5 % . Fabricació Me-anlca Vldr» S * Saragosuana i'Urbaniua. 5 % \JUIII !>ai (aoder i t %

Cta. GraL del Suro (ord ,. pte» i a Hi-pino Suïssa S % Comp. ür»L del Suro (pref.; ACS. •• Fonogr HI»P A"' rran«var. 6 X avalat 19» SWt. Gral. da Hules 6 X-

·77'0O 4no •• vm 8 •8.

•64-00 ••>'.'• ü ·84·(X! •ÍJ'ÍO • •>l*.5 •MTO

'USO 571»

•74V0

tt n L , ~ » • — r ° · " • ^ • • ^ · ° " ' - - - — " - ' " • ' " ' " " ·

V A L O R S »

I N F O R M A C I Ó . C O M P 8 A - V E N D A

L . G O M I S ILH • Humil» Í S

'a seva tercera revista anomenada amb molt bon encert <Estel»., aquells estels que les nits clares d'agost ••emmirallen a l'aigua tranquiüa del Mare Nostrum.

Em deia un dia un dels qoe por­taven l'espectacle: ique us creieu que bo fem per t*r passar una vet­llada me» o menys distreu a uu publlcl No. re» d'això; naturalment que ens agrada que la gent afilau-delKi I surU contenta da l'especu-cle. pero el nosUe intent és com el d algun alire poble, 1 per cert nu maaaa llunya, da depurar la revista qua Bns ara. a casa nostra, ha estat grollera 1 mancada d'art No es coo-eep una revista a Barcelona que na hl pftdommi la nnesa l que el lllbra DO sigui atrevit 1 amb poca grtcla.

Tomant amb «Estels», hem da Ur constar que fon un espectacle bc.i acabat; constava do dos act*s I dot ta quadro», tot» muntats amb gust i color. 1 fon ona de les notes més be­lles el oonjant de noies, ballant amb gràcia i ritme com no farien mol""» profaselonM» El decorat molt mo­dern 1 ben encertat de tons, 1 la part mil·leni adequada I ben com­posta.

De r.-.torn a la metròpolis, tots els Intèrprets d'·EsVls. acordaren pre­sentar :.que-'a obra al teatre Barce­lona la nit del 8 de novembre, on hom pod"» admirar novament els agosarats artistes .amateurs».

Francesc ALERN

T A R R A G O N A

Arriba les al» oort» lel» Estafa Unlls: 114.000 B|. contra 48.000 B|. Arribades ala oort» del» Eatara Unit», des del I.M d'agoM: 2. )4 i.000 B| con­tra 3.2!5?Xn B| Transiereocia. 3 28 ;|4 M»rr.«t 4a Bare·l·n· Dlanonlble- Good. Midd, Teus Ualv.. De»»ete·, I2i' 0 Cotització nominal s las onze del mati

Kepresentaoti'act ml inmoct dM Co-mitò Ueuulsdor da la IndiiMria Colone ra la quantitai Je Deaaates 5.30 per 5 quilo» net»de cotó, la cotització base Good MidJHng lezas 15/16. reaulia petaMea 126 1 ela 50 mfloa.

Barcelona. 28 d'octurede I&J2

M e r c a f d e c e r e a l s

LLOTJA Dia SS d'octubre.

Tot M mercat da cereal» asU fluir. 1 s'aconsegueixen poques vendes.

Bis blats, malgrat la poca oferia qua hi ha. el» preo» »6n Bulzo». Lat classe» corren li arriben al» limita ma» baixo» reglitrats durant la present campanya. Les classes superiors man­tenen el» preus de 46*50 pessetes l en l'opiniú dal» element» mts destacat» del nostre Centre de Contractació hnn de cedir en llur» cotitxaclon» sl-tuant-»e als preus qua «'oferiren an-terlormonL Ja que contra la llei na­tural de eontrartacló—d'oferta 1 de­manda—no hl poden res les lleis ar-Uflclal» quan aqueate» també, en et pla efectiu l lóglo—I per tant esde­venen factors natnaal» »»sent un concurrent m#s al mercat

La intervenció en el» preu» del blat l efectlcltat de la taxa solss'acon«e gnlrta absorbint part de l'oferta que en no trobar millor col·locació cedeix en 9on preu.

Avui le« vendes de blat han estat poques I els preu» baixo».

Els ordi» tamb* han oedit en llur» preu». No s'han pagat a més de 32 a 3Z'S0 pessetes inn quilos aci.

La civada Extremadura amb preus estacionats I poc negoci.

Krpi Manxa, a S6 pessetes 100 qui­lo» sortí rta.

Morese Lleyda. a ÏT50 pessetes 100 quilos aci; Sevilla, de WTS a 41 pes­setes moll acl. I del Plata, entre HTS a 4t pessetes 100 quilo» damunt carro mo:.

Per les estacions han arribat: Nord: t3 vagons de blat 3 de fa­

rina, 5 d'ordi I l de morese. M S. A.: l i vagons de blat, It de

farina, 5 d'ordi. 1 de faves l I d'erp.

ILS VIKCDORS A TERMINIS En el local de la Cambra Oficia:

de Comerç 1 Navegació (Casa Uotja, a'hsn reunit aquesta tarda el» m-dustrial» I comorclanls d'aquesta pla­ça, la modalitat de negoci» deia qual» éa la venda a terminis.

Aquesta raunló la convocA l'Agrí-par'.ó d'Importador» I Fnbricant» de

I Balances aut'màtiqne» l aparells d>l 1 ram de rAlimentació, per tal que «1

Mavlmant dM Pert Entrades: el» vapors •Navemar· •

iDarroi. da trànsit 1 «Isla de oran Can una», amb carrega general, pro-oedanu tots de Barcelona.

Sortida»: el» vapors «Albaran», cap a Savooa, barca •Manlstanell·, cap a Sant Carles, amb llast. •Navomar·. •Iaia da Grau Canària* l •Darro·, rap a València, amb carrega gene ral

I I mort l'aataeló d'AIUtulla L'Individu portador d'una putola-

mctralladora qua mori ahir damunt d'un vagó de trec a l'Estació d'Alta­fulla, aegon» e» desprèn d'una car­tilla militar trobada al mateix vagó entre retall» de diaris comunlstas, resulta é»»er el súbdit portuguè» Joan Marranque. de SO any», fill de la Parròquia >lr Benavente.

Un pnroer aprellHI La guftrdla civil de Morell, obeint

el dlspotat pel jutge espècia: dels w-aumptes del» parcers 1 rabassalre», anà ahir a Set ulta. a manar al ptr-cer Joan Bnrnt Solé. que, encompll-ment del disposat donés la part de fruits torre*ponent a la propleUn* Concepció Serra Prat.

FJ parcer es nega aiendre la dis­posició del jutge, per la qual ooaa fou portat tn qualitat de detingut a la seva presència. Després d'escoltar le» paraules de l'autoritat Judicial, opta p r prometre que avui partiria els fruits tal uom ae 11 manava.

La mateixa parella da la guArdla civil que prscUcA la diligència I de teneló. avui hanrà presenciat al re-partlmenl Jels fruits. M el mltgor no torni a desdir-se de la parau'a donada al j -tga.

0ATALANSi El millor producte de a n^tra urra OAurres oe LLIT

L L E Y D A

Pont acabat Ha quedat completament acaiMt «•«

pont de ciment armat bastit sobre ei riu Segre per la Companyia del» fer­rocarril» del Nord. entre l'estació i el dipòsit da méqulne*.

Al davant de la •provincià» Ha tomat de Madrid I s'ha encar­

regat novament de! comandament de la «província, el governador civil se­nyor Ventó».

Mosso agafat A l'estació de Sant üuim fou detin­

gut en un vagó de tren, el mosso de fre Antoni Modrego BaUló. qui violenta un vagó de mercaderies I «'apoderi de peces de roba 1 altre» objecte» que »e II ocuparen.

Incendi a Pon» A Pons s'incendia un cobert del

vM Josep Jon Bernaus, en el qual lema una fusteria. Es cremaren ma­quines, útils de treball, fustes l mo-nlcs per valor d'unes 15flu pesse­ta».

Es fet es creu casual.

S A O A D E L L

ta castanyada a la tllga Reglona-ll»ia. Per a dem», diumenge, a les cine

de la unia. l'element Jove de la Lliga Regionalista ha organitzat W celebració d'una amloal castanyada. Acabarà amb una selecta andirlA d* ballable», amenttzau per ona cone­guda nrqnestrina.

Queden invttaU els socis 1 família» de la Lliga Regionalista i Joventut Nacionalista. La Inaugural de curi del Oetitre MM>

curtioni·la L'acte inaugural del XV curs dM

Centre Excursionista Sabadell es • » lebrarà diumenge, dia 6 de novem­bre, a la tarda, amb una mterassant conferencia amb projeccions i la Inaugurncló de la teroera exposició de l'aflclonai.

Orial a l'Ajuntament Ens assabentem que e| senyor Ba­

la rt. militant al Casal Català d'Es­querra, ha presentat al conseller eu cap senyor Bibé, la dimissió de ti­nent d'alcalde.

El nostre confrare «La Ciutat, ha reproduït l'article «Lna hist^r-a exemplar», aparegut en aquestes oo-lumne» L'ha precedit d'unes ratlles en le» qmls e» poaa d» relleu I»-port unitat del dit article.

També ha reproduït aqueM «Mimai confrare bon» part del manifest que la Lliga ReftonallM* b» adraçat au ratalan».

praaldent senyor Bafael Gispert Dia» expose» un projecte relacionat amb la necessitat da eoWcltar del Go­vern tu \ Uel de protecció i altraa extrem» de o >li Interès per a tota» le» cases qun venen a termini».

MOVIMENT OIL PORT

Dia SB. ENTRADES

Pallebot «Estela», de Palm» de Mallorca, amb efectes.

Vapor ilallà «Virger», do Rio Bo-ntto i escales, amb càrrega general

Vapor correu «Rey JMme U, de Palma d» Malhrra, amb 106 passat­ger», la correspondència 1 càrrega general W» consisteix en calxc» d'ou», peix fresc, aviram, conills, fruita, mongetes, teixits altres efec­tes

Vapor correu «Rey Jalme ID. de Mabó. amb 53 passater». la corres­pondència 1 càrrega general integra­da per ous. peix. aviram, conills, coloms, fava» I altre» efectes.

Vapor alemany «Rronos». de Bra­men 1 e«cale», amb càrrega general.

Vapor francès •M:nt Viso», de Bue-nns Aire» I escales, amb càrrega ge­neral.

Pallebot «Cala Mitjana», de Palma de Mallorca, amb efecte».

Pallebot «Pnn» Marti», d» MahA, amb efectes.

Pallebot «Ramon Freixas», de Sant Pera. amb aal.

Pallebot «San Vicente», de Santa Pola», amb sal

Pa.'Iebot« Cala Major», de Palma de Mallorca, amb efecte*. SORTIDES

Vapor franeè» «Espagne». amb càr­rega general, cap a Marsella.

Pallebot «Cala Virgili», amb efectes cap a Gandia.

Vapor Italià «Slstlana». amb 'Ar­rea de trànsit, cap a Gènova.

Vapor americà «Jzmar», amb càr-rea general, cap a Nova Ürleans I esc al e».

Vapor francès «Caramanle». amb cArfoga general, rap a Marsella.

Vapor Italià «Virger». de trànuli. cap a Gènova.

Vapor alemany »Leveri(usen·. amb càrraa general, cap a Rotterdam.

Vapor alemany «Kronos». de tràn­sit cap a Tarragona.

Goleta italiana «Vlntclo». en Uast. cap a Alacant.

Pallebot «Manuela Dolores», amb ciment, cap a València.

OOMANDANOIA DE MARINA

ORDRE MINISTERIAL Per Ordre ministerial del to de)

corrent més. han estat donats da bai­xa en llur» respectius cossos de l'Ar­mada, el comandant de marina d'a­questa província, don Lluí» Verdugo Partngàs. el capità de fragata don Francés Ihàflez. el capità de corbeta don Alfred Guijarro i ei capità de la resen« naval drn Jaume Pont

C A M

PORTAf ERRIS

Plumei. Abric», Bate» I Batin»

Ma», cl» qual» Ingressaren al cos ge­neral de eervei» marítims 1 seguei­xen prestant llur» serveis d'ordre ci­vil en aqueta Comandància de Ma, rlna. mentre no sa dlaposl cl con­trari.

B l a t s , C a f è s i S u c r e s (CaMaacteat ém la carn» Derc* I fmUm)

« d'octubre de 183.' ATB Wlnnlpe»

Ua* f T·0»·

De·e. AT t p Maig 51 3|S Juliol 00 U|0

i na

47 m SI 1l2 00 Cl,

0 « M i 45 I|2 Maig I U-Juuol í y,9

4S l|i

X 1C » K 45 3|? 50 /le 52 l|4

De» em Marc

2 7|8 5.1 l|4

Sw3 I|S a j ep 5.1 CfO

Bu«noa «ira.

Nove. Febre

3.47 3.96

Xioar Desa. H ll­

eig 2 i 5,S Juliol 31 1:4

25 mo a? 118 .0 l | j i i Il4

Susnos * •

cel està completment ser*, però per teta la resta de Catalunya la nebulo­sitat es intensa, cbserrant-se pit a Girona t vall d» Ribes.

A la cost*, des de Bagur Barcelona, els vents són ta o forts del nord-est a Itmpordà bnfa tramuntana forta l per Iinte­rior del pal» els vents s n Bulxos • moderats de ponent o nord oest.

En les d rreraa S4 bora» es regis­traran plnge» a la serralada pira-nenca. amb precipitació màxima de tres litre» per metre quadrat a Fras-ser i EMongent

OOO--

tenfli '.

Deaem 5.9 I|2 .•larg 6.1 0|ü

5.9 l|2 5.8 3|1 8.0 l|«

Neva ver-

Oe»e. < »rc Msig

liese Març Ma z

•.00 Ui»7 0. 2

088 0.1* 0.96 0.9.'

• I Ht. 21V00 89473 28* '

tíSM 2ÍI.T .

,«ova rfor*

Deae. itid • aig i,34 Seiem \ U

9, .'5 P.21

5.49 -OCIX5-

S e r v e i M e l e o r o l ò g i c

d e C a t a l u n y a

jituaelò general atmoiMrioa d'Kur» pa a les se t hora» dd dia U d ec tubra de 1831 Continua a tot l'occident d'Europa

el regim de mal temps amb abundosa nebulositat vents forts del nord-est i oest l pluges a le» illes Brttàniue». Franca, Alemanya, Bàluc i Cantà­bric degut a un centra de pertorbcio atmosfèrica centrada als Països Bat aos la Influència de la qual arriba Dns al nord d'Africa.

Al sud de Suècia es registren neva­des a conseqüència d'un corrent de vents a la rotació del centra clclònlc I que dóna lloc a temperatures os­cil·lant als voltants del zero jp-aus iota la Península Escandinava. Estat d«l temps a Catalunya a le»

vull hora» Al Baix Urgell 1 a les Garrigues el

INCRES DE SOCIS Al darrer Consell Directiu 4a la nos­

tra Associació, celebrat el dia IS - M corrent, foren presentats l acceptats el» soci» nou» següents:

Individuals: Santa Fe (RepdbUea Argentina). S»; Barcelona. 16; Arenys de Mar. 13; F iguera». Ifr. Arbúcies. »-. Reus. 3; Artesa de Segre. Borges Blanques I Hospitalet dal Ltobregn. S; i un a cada una de les poblacions següents: Alós de Balaguer. Btni«a-lem (Mallorca). Sitges. Vilafranca del Penedès. Vilanova i Geltró l Vilano­va de Meià.

Socis col·lectius Centre Català ca Santa Fe (Argentina). I Foment Ca­talà Republleà. de <:ant Feliu de Llo­bregat.

Total 95 socis nous. Com sigui que cn les localitats d'Ar-

bdeies I Artesa de Segre, desprès d a-quest Consell, hl ha un nombre '>&• dent de »ocl» per a constituir la Co-missió Delegada han estat detacatt el» soci» senyors Josep Sajaloll I IJ-sep Escolà, respectivament, perquè portin a cap el» treball» d organlUa-ctó.

- o o c -

F e d e r a c i ó d e J o v e s C r i s ­

tians d e C a t a l u n y a

Preguem als cartellisUs que pren­gueren [Mri al conOttrs de canells da propasar.da de ta F. I. C que i"u organttxat pel gru;> Ralnu-s de I ^ Garriga, que pnssla a racoUIr els > .r. tell» que no foren premiats. Els v;e no slrui·i retira l i en termtni ne deu dic», hom euiecdrà que són • «-dit» per llurs autors a la Fcderacln de Joves CrUtlatis de laulunya.

Aisi mateix preguem als canellls-tes que foivn i·icmiats ^ae passin per a., sia socretnru. santa Anna 11 i 13. per a signar llurs cartells.

Ui Fod.raci^ de Jove* CrlMinns ha orpanlttat p;r diinncnge els »e»Ueni» actes dc propaganda:

Sou d llrgoll. — Orador* seny** A. Nadal Rodi l Ferran M. Rul» brnrd,

Guissona. — Orador» «enyor» A. Nadal Rodó 1 Ferran M Buix HO-b-ard.

Papiol. - Oradors s-nyor» Salvador fneawiTr i Pera Tarrés i CUiet

4- — cnssame, 29 <roctuWe <Jé 1932 L A V E U D E C A T A L U N Y A

L d c t U d I i f a t p O I í f 1 c a

T a m p o c e l C o n s e l l d'af i ir n o v a fracfar d e la p r e m s a s u s p e s a . - « E l S o -

c i a l i s f a » , e l s e n y o r A z a n a i l a f e d e r a c i ó d ' e s q u e r r e s . - C l a u s u r a d e l a

r e u n i ó d e l ' O í i c i n a I n t e r n a c i o n a l d e l T r e b a l l . - E l s inferessos s u c r e r s .

C a m b r a d ' I n d ú s f r i a a M a d r i d . - E l T r i b u n a l d e R e s p o n s a b i l i f a í s . - E l

l e r r o c a r r i l Z a m o r a - C o r u n y a

Consell de Minisfros NO S'MA P A R L A T TAMPOO BE LA

PREMSA SUSPESA Madrid, 38. — A les onze del mati.

quedaren reunits els ministres ai Pa­lau de Bonavista.

No assistiren al Consell els senyors Glrai 1 Largo Caballero, per trobar-se malalts, ni el senyor Carner, par estar absent.

Acabi la reunió a dos quarts de tres de ta tarda i elsperlodlstes intar-rogaren els ministres sobre el tractat en el Consell, contestant tots els consellers que s'bavla tractat de qüestions que figuraven en la nota oflclosa l de les quals no mereixia la pena fer una referència més ampla.

El ministre d'Estat digué que del «cu departament solament bi havia un tracti amb Holanda, que ]a figu­rava en la nota oficiosa.

Ei senyor Casares Quiroga fou in­terrogat també sobro de al s bavia tractat dels periòdics suspesos 1 con­testà negativament

NOTA OFICIOSA La nota oficiosa la facilità el mi­

nistre d'Obres Públiques, Presidència. — Aprovació de l'ax-

pedient pel qual es lliura al minis­teri d'instrucció Pública el coHegl de Sant Josep, de Valladolid, per a la InstaUació de l'institut de segona Ensenyança, rfesidència escolar 1 es­coles graduades.

Aprovació d'un expedient pel qual •e cedeix al ministeri d'Instrucció Publica, l'edifici denominat CoUegl da la immaculada Concepció de Gi­jón, que ocupava la Companyia de Jesús, per a destinar-lo a Institut-ES-cola per compte de l'Eitat.

Obres Públiques. — Expedient re­latiu a les obres de proveïment d'al­gues a Nules (Castelló).

Projecte de llei per a procedir Im­mediatament a la subhasta del prd-jecte d'ampiiaclo 1 millora del port de Bermeo (Biscaia).

Instrucció Pública. — Projecte de decret modificant l'artirle 57 del re­glament d'instruccions civils.

S'acordè presentar a les Corts, per a ia seva ratificació, un tractat de conciliació l arbitratge entre Es­panya 1 Holanla. E l Sr. Unomuno candidaf a l ' A ­

cadèmia de la Llengua Madrid. 2-9. — Els senyors Gutiér­

rez Garaero. Palacio Valdés i Garcia de Diego, presenten Ja candidatura del sneyor Unamuno per a l'Acadè­mia do la Llengua.

E l senyor Unamuno no accepti, pe­rò se II consulta sl acceptaria en *L cas d'ésser un&uim la proposta. 1 el senyor Lnamuno acc-ptà agraït.

En vista d'això, s'ban retirat les propostes a favor dels senyors Diei Canedo 1 Araujo Costa. "El Socialisfa' a'ribueix el fracàs de la federació d'esquerres al

senyor Azana Madrid, 28. — aEl Socialista, par­

la de la desorientació creada per la iniciativa d'Azafia sobre la fedora-cirt d'esquerres, 1 diu que en ló la culpa el propi senyor Azafia, por no baves determinat les caracterís­tiques de la Federació, la qual cusa Impossibilita la realització d'una mis­sió concreta 1 eficaç.

Creu que tot quedarà en aigua de borrasques.

La Federació no resol el conflicte que preocupa al cap del Govern. 11 que no significa augment de vots i ningú no sap r - qud consistiré aquest agrupament de pari.ts.

Segons els radicals seré un front republicà Integrat per tots els ma­tisos.

Els radicals socialist s desconfien de la federació, en Is q'ial poden figurar els radicals 1 als ruals po­sen llur vet.

Els altres part't?, tret d'Acció publlcana 1 l'O. R. G. A,. són del

centre o de la dreta, però no de ra*-querra.

En resum, la política revolucio­nària de la República que represen­ta Azafia. té un nombre de vots que no pot minvar nl créixer la compll-oada federació d'esquerres.

La vaguetat que s'adverteix en ei projecte, tm presta a molts neon e-nlents 1 * cap avantatge que en rigor acompanyi a la idea del cap del Govern, perjuè les iniciatives 1 ta­res arrelen sempre ràpldamenL La jornada de les quaranfa hores

setmanals Madrid, 28. — El nou president del

Consell d'Administració de l'Oficina Internacional del Treball, ba mani­festat que la implantació de la Jor­nada de treball de 40 bores, és una qüestió difícil i distinta a Europa 0 a fora.

A l'índia, per exemple, la crisi e» deu a la baixa dels preus dels pro­ductes agrícoles que impedeix o di­ficulta l'adquisició dels productes manufacturats.

L'horari no podria ésser aplicat a l'agricultura.

A Europa l'aplicació de la mesura hauria de baixar el nivell de la vila. I seria beneficiosa.

A Judici seu. el problema està en cercar la puja dels productes de l'a­gricultura que augmenta la capacitat adquisitiva dels camperlols en bene­fici de la producció industrial.

A més d'aquesta qüestió, serà un punt esenclal a t. -.ctar en la reunió primaveral de Ginebra, l'assegurainç 1 de l'atur I les pensions a la vellesa, invalidesa l mort.

Espera que els reeultats pràctics de la conferència de Ginebra siguin molt beneficiosos.

Creu que sl l'índia es dotés d'una bona Constitució, receptarien motM partidaris de GandbL

No creu en el perill comunista al seu país, sobretot en les masses cam­peroles. D'exIstlMie algun, seria l'o­brer Industrial.

Elcwlà Espanya 1 digué que 11 In­teressava la seva cultura, llnstltat de Previsió i el ConseU de Treball.

Cordero parla de la nofa del Parlí» Radical sobre federació

d'esquerres Madrid, 28. — EI senyor Cordero ha

manifestat que la impressió que li ba causat la nota del Partit Radical sobre la federació d'esquerres, és que volen el poder de totes passades.

Si fos així. les Dels complementà­ries tindrien un color dretlsta. puix que ni Maura nl Gil Robles recullen la dreta política espanyola en la for­ma que ho fa el senyor Lcrroux.

Examina els punts concrets de la nota, per a deduir-ne de tots una po-sfeM dretlsta.

No creu possible ona aliança de to­ies les forces republicanes, puix que només veu en el bloc certa homoge­neïtat entre els radicals socialistes, l'Acció Republicana. I'.Esquerra. 1 la O. R. G. A.

Els radicals es despegarlen d'aques­ta agrupació.

El que és l'Oficina Internacional del Treball, segons Fabra Ribas

Madrid. 28. — El senyor Fabra Ri­bas ba manifestat que l'Oficina In­ternacional del Treball no és encara un Parlament Internacional del Tre­ball, a que aspira la classe obrera, però disposa de mitjans necessaris per a establir convenis copaços d'im­pulsar el pragrés i posar en marxa els postulats que reclama el compli­ment d'una Justícia social i la pau del món.

Es dedica intensament a l'estudi dels problemes socials. I comp'a amb oflciaes a París, Londres, Roma. Ber­lín. Washington i Toqulo.

AI front de l'oflclna figura el Con­sell d'Administració, constituït per M membres, dels quals dotze represen-

G e s t i o n s d e ! s e n y o r E s f e l r i c h

LA POLÍTICA INTERNACIONAL D 'ESPANYA

Com saben els nostres lectors, al nojtre volgut amic senyor Estelrlch havia d'intervenir en el debat sobre política Internacional que s'inicià di­marts a les Corts.

Aquest debat, sembla que s'ha In­terromput per convenl·'·ncla del Go­vern davant el fet de la pròxima arribada de M. Herriot a Espanya.

Sobre això. els diaris de Madrid del dimecres, parlant de la informa­ció de la conversa habitual dels pe­riodistes amb el President do la Cambra, senyor Besteiro. han dit el següent:

•O'ro periodista preguntó al Presi­dents sl In interpetaclón del senyor Ortega y Gasset habfa terminado:

—No. Hay varios sefiores que lle-nen pedidn !a palabra; pero aparte la del sefior Estelrlch. que en clerto medo se ajusta al lema. los otros oradores que han pretendldo inter­venir quleren hablar de Marniecos. y esto constituye una nueva int^rpe-laclón, por lo qne el Presldenle del Consejo tendrà que declr etiando ba de desarrollarse esa Interpelaclón. La dM s«flor Estelrlch tlene rolación màs directa con el ssunto de Estado.*

Kl senyor Estelrlch s'ha Inscrit també en el primer torp en contra del projecte de pressupost del Minis­teri d'Estat. FIRA DE MOSTRES DE BARCELONA

Amb el senyor Serra Moret. el se­nyor Esiolrich celebrà una entrevls-la. dijous passat, amb el Ministre d'A­gricultura. Tractaren de U Fira At Mostres de Barcelona I d'altres qües­tions [iiieressanls per a l'economW de la nostra terra, entre elle* la qües

t'»|d'>Vím™ré prom··tó la concessió taunediatn del caràcter oficial de Is Fira de Mostres d» Bar^ona.

•emMa q * el decret sortirà aviat

KOONVECNO VOLTA* La Reial Acadèmia d'Itàlia, presi­

dida per Marconi. ha invitat algunes personalitats hispàniques per a par­ticipar al pròxim «Ccnvegno Volta», que tractarà dels problemes d'Eu­ropa,

Les dues personalitats qne ban es­tat definitivament desiemsdes, i han acceptat, són el rector de la Univer­sitat de Madrid 1 diputat a Corts se­nyor Claudi Sànchez Albornoz, 1 el nostra amic. director de la «Funda­ció Bernat Metge, senyor Joan Es­telrlch.

El senyor Eetelriob pres ntarà I de­fensarà dues comunicacions al Con­grés: ia primera, sobre l'exiMí·nni d'una consciència europea, i la se­gona, sobre les nacionailfi'í dlnir« Europa. 1.1 tesi del nostre amic en aquest darrer punt és que tot a·-·rd super-naclonal i general europeu en el camp de l'economia 1 de la polí­tica ha de donar totes les garanties al lliure desplegament cultural dels problemes, p-rquè només en la noció natural radiquen l'origínnlllat 1 la forca creativa.

El .Convegno Volta- d'aquest anv es celebrarà entre el u i el 20 de novembre vinent, amb assistència d'eminents personalitats de lot Euro­pa invitades expressament per la Reial Acadèmia d'Hàllà.

PROPAGANDA POLÍTICA Avui, dissabte, a les set del ves­

pre, el senyor Estelrlch donarü una conferència cultural i política a Sant Feliu dc Guíxols.

Demà al mati donarà una confe­rència política a Cadaqués.

A U tarda donarà la-nbé la sevn anunciada conferència a La Bisbal •De cara a la nova Catalunya*,

Es possible que taniW celebri un acte públic al Port de la Selva.

Dimarts vinent, el nosYe arrle pre­sidirà els Joca Florals de Girona.

ten els governs, sis els obrers, i sis els patrons.

L'oficina es divideix en res bran­ques: Dlpiomàtic, d'Investigacions i relacions 1 Informacions, 1 dues sec­cions: Administrativa i de publica­ció, que constitueixen, dintre de la Lliga de les Nacions, un organisme autònom.

La Gasefa decreta la consolida­ció parcial del Monestir de

Santes Creus Madrid. 2d. — La «Gaceia» publica

entre altres, les següents disposi­cions:

Disposant que es faci extensiu a les altres facultats de Fllosoüa i Lle­tres de les Universitats el nou règim d'estudis vigents a les de Madrid i Barcelona.

Una altra concedint ona pensió d: nou mesos per a estudis a lestran ger, a donya Pilar Escofet Benítez, professora de l'institut Escola de Bar­celona.

Una altra aprovant el projecte d'o­bres de consolidació parcial del Mo­nestir de Santes Creus (Tarragona).

Una altra nomenant a don Esteve Terrades, catedràtic de Mecànica Ra­cional, de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

Una altra nomenant vocals de la saccló de paletes del jura: mixt -le la indústria de la Construcció de Barcelona. Sessió final de l'Oficina Interna­

cional del Treball Madrid, 28. — El Consell d'Admi­

nistració de l'Oficina Internacional del Treball, en la seva reunió d'a­quest mati. ba examinat l'iníorma del director senyor Butler. sobre l'ac­tuat per l'Organització internacional del Treball, durant els últims mesos.

Quedà fixada la data del 31 de maig de 1933, per a la reunió de pla prò xlma Conferència internacional del Treball.

El Consell examinà diverses siu-gerèncles fetes pels representants dels països extra-auropeus. a fi d'inten-ílflcar ia participació efectiva d'a­quests països en l'obra de l'organit­zació.

Decidí que en primera reunió «1» membres i membres adjunts del Con­sell Noclonai d'aquests Estats, es re­uneixin abans de la sessió de gener i estudiar llurs suggerèncles.

El Consell, havent arribat al final de les seves tasques, dóna per aca­bat el seu treball.

EI president fa ús de la paraula per s expressar lagraiment de tots els seus coUegoes envers el Govern de la República espanyola, per la seva magnifica hospitalitat.

SIr Atul Cbatterjee, en nom del grup governamental 1 dels represen­tants dels grups patronal i obrer, s'associa a les paraules de gratitud del president

El senyor Butler s'associa també n aquestes paraules en nom de l'Oficina Internacional del Treball.

El senyor Fabra Rlvas. ministre In­terí del Treball 1 Previsió Social, en nom del senyor Largo Caballero, quo encara està tnailalt, 1 en nom del Govern de la República espa­nyola, contesta a les manifestacions tetes jwls anteriors oradors, afir­mant, üfla vegada més. l'adbesló 0* la República espanyola a l'obra de l'Orgaaitzacló Internacional del Tre­ball.

La LX reu-ló quedà clausurada La LXI reunió se celebrarà a Gi­

nebra. Al final d la sessió del COOBS'.I

d'Administració de l'Oficina interna­cional del Treball, el sots-secretari « Treball lliurà al senyor irahaim. el martell utilitzat durant les sessions del Consell, com a record d'aquest. Un incendi a Castrojeriz. - Dos

morts i un ferit Burgos. 28. — A primera hora de

la matinada s'ha inlnclat un incendi al poble de Castrojeriz, L'Incendi ha començat a la casa propietat del se­nyor Froilà Lerma, el qual ha mort.

El cadàver ha quedat agafat a la reixa 1 penjant mig cos fora del car­rer. Tenia cremades molt grans.

L'enderroc d'unes parets ha agafat Nicolau Castillo, que ha quedat mort a l'acte. 1 ha ferit de gravetat Julià Ruiz 1 Joaquim Castrillo.

La vista dels cadàver* ha determi­nat escenes de dolor que no es poden descriure.

En els primers moments ha sortit de Burgos una brigada de bombers 1 una secció de guàrdies d'assalt.

En els moments més angunioses hom s'adonat que cremava una altra casa, propietat de l'Ajuntament, ha­bitada pels mestres de la localitat. El foc ha pres també enormes propor­cions, però ha pogut ésser dominat aviat perquè tot el veïnat em al car-

La causa dels Incendis fou 1 ha­ver-se cremat ins femers da palla, sens dubte per la fermentació d'a­quests.

L a tosca de la Comist ió de Jujlícia

Madrid. 28 — EI president de la Com ssló de Justícia, senyor Salazar Alonso, ha visitat avui el senyor Besteiro per a donar-11 compte de la labor que realitza la Comissió I co-muntcar-U que el vinent d'meercs tindrà ultimat el projecte de llei d'ascens 1 trasllat de jutges i magis­trats.

També ha manifestat que molt nvlat començarà l'estudi del projecte de llei de confessions i congrega dons religioses.

Amb el mateix objecte de donar-U compte de la labor que es realitza a la citada Comissió, el senyor Sa­lazar Alonso visitarà demà el cap del Govern.

Nota dels radicels-socialiste» sobre la Federació d'Csquerres

Madrid, Ï8. — La m'norta radical-soclalista després de la reunió d'a­vui, ha facilitat als periodistes la nota següent:

La minoria radicol-sodalista es re

P r a t ? , F a t j ó , S . A. Passeig de Gràcia, 31

Per ToU Sents panelets, marrons i tòfones gelades

uní a les dotze. & la Secció Sisena per a tractar del bloc d'esquerres.

Es canviaran impressions sobre els acords del comitè executiu nacional i fou de»'gnada una Comissió inte­grada pels senyors Baeza Medina. Goiarza. Gomaris, Victòria Kent i Vilatelaque, encarregada d'Invliar a les altros minories republicanes re­presentades en el Govern, per a una reunió encaminada a conèixer els punts de oolncldència que a totes aquestes existeixen 1 el programa a desenrotllar per la federació de mi­nories d'esquerraa republicanaa, en cas d-s constituir-se.

Corresponent a la invitació dels ra-dicals-socdalistee francesos, en nom d'aquesís per M. Coar ha estat de­signat don Josep Salmerón. perquè a l'assemblea de l'Alt Garona porv la representació de la minoria.

Estudi del problema huller Madrid, 28. — fa Consell Ordena­

dor de l'Economia Nacional continuà aval l'estudi del problema creat a la Indústria hullera.

Els reunits aprovaren un qüestle-nari qae serà tramès a tots els ele­ments interessats en el problema.

El Consell tomarà a reunlr-se ra-rant els primers dies del mes prò­xim, nlxí que rebi les oonstesfacions als qüestionaris que ha tramès.

Economistes a Barcelona Madrid. 28. — Amb l'exprés, han

sortit cap B Barcelcna, després de resoldre diversos afers que afecten l'economia catalana, els industrials senyors Bosch Lebrüs, Bertran i Ser­ra. Gual ViUalvi i Bartrlna.

L a Comissió implanfadora de l'Estafut

Madrid, 28. — En acabar la sessió d'avui, ei senyor Prieto fou pregun­tat pels periodistes sobre el tractat en el Consell celebrat al Palan Na­cional.

EI ministre d'Obres Públiques di­gué que el Consell havia estat curt. perquè don Marcel·lí Domingo i ell havien arribat tard. per haver hagut d'asslstlr a nn àpat.

El que més entretingué feu el trac­tat sobre la Comissió que ha d'im-planfar l'Estatut de Catalunya; es feren els segOents nomenaments:

Don Eugeni Díaz del Castillo, per Obres Públiques; don Domènec Bar-nés, per Instrucció pnbllca; don Lluís Fernàndet Clérigo, per Justí­cia; don Carles Csplà, per Gover­nació, I el senyor Fàbregas del Pi­lar, por Hisenda.

Els interessos dels suren Madrid. 28. — En una de les sec­

cions del Congrés ei reuniren aquest matí els diputats per Burgos, Palèn­cia, Valladolid, Alava, Logrcflo, Na­varra, Osca. Saragossa. Terol. Lley. da I Tarragona.

La reunió tingué com a objecte es­tudiar la memòria elevada al minis­tre d'.Agricultura per diverses enü-thts granadines 1 diputats a Corts per aquella provincià. soUicitant un tracte de favor per a les fàbriques de «ncre de la dita regió.

Despr*s d'àmplia discussió, s'acor­dà per unanimitat que el director d'Indústries, senyor Fecet. present a la reunió, comuniqui al ministre d'A-ffricultura que els representants de tetes los altre» regions no estan dis­posats a tolerar que es concedeixi tracte de favor a cap regió sucrera, n! que s'acordin restriccions en el cultftt

Hom demana també en la dita me­mòria qne s'esflpnlln preus mtnlms del sucre 1 Is disminució de les ta­rifes ferroviàries.

Els reunits feren present al se­nyor Fecet que estan disposats a fer ús de tots els mlt.'ans parlamentaria per tal qne no prosperi la petldò que es fa.

També estudiaren els reunits nna altra memòria de la Unió de Su­crers Lliures del Nord d'Espanya.

Es constituïda a Madrid la Cambra d'Indústria

Madrid, 28. — Sota la presidència del ministre d'Agricultura, Indústria iComerç. acompanat a l'estrada pel sots-socretarl senyor Vallente, l'al­calde senyor Rico. el governador ci­vil, el president de la Cambra de Comerç l el de la Indústria. 1 al se­cretari general de la Cambra, s'ha constituït aquesta tarda en ple, la Cambra Oficial de la Indústria de la província de Madrid.

Han assistit a la reunió tots els membres de la Cambra i represen­tacions de les entitats industrials 1 mercantils de Madrid.

Oberta la sessió pel senyor Domin­go, aquest concedí la paraula al se­cretari de la Cambra de la Indústria, qui pronuncià un discurs expressant la gratitud de la Cambra per l'assis­tència del ministre i dels alts funcio­naris que l'acompanyaves.

Seguidament el ministre d'Agricul­tura pronuncià un discurs enaltint la virtut de l'eslalvl.

Digué que la Cambra Oficial de la Indústria, mereix les més sinceres enhorabones per l'acte que realitza.

En acabar el seu discurs el minis­tre, fou avaclonat.

Seguidament don MarceUÍ Domingo procedí al repartiment de les «carti­lles» d'estalvi, que en unió de caixes de bombons lliurà a altres tants nens I nenes fills d'obrers de diverses in­dústries de Madrid.

Finalment els assistents a l'acte foren obsequiais al saló de la Cam­bra amb un lunch.

50 delinquís pet l'uiassinsl d'un guàrdia civil a Valincia

València. 23. — La policia 1 la guàrdia civil continua llurs treballs per al descobriment dols autors de l'assassinat d'un guàrdia clviL

Hom concedeix molta importància a les detencions reaiitzades.e special-mont a la de Manuel Alarcón Garcia, qui en els primers moments digué anomenar-se Joan Fernàndez.

Fins ara els detinguis passen de SO. però els veritables autors sembla que són tres.

Tot fa suposar que els autors del

L e s C o r f s C o n s l i t u e n j s

P r e c s i p r e g u n t e s . - D i c t à m e n s a p r o v a t s

T a r d o r , H i v e r n ? . . . Vfe l te i i

í f a f r é

l u i i i i u l hri,2*,pnl.

Madrid. 28. —• S'obra la sessió a [ les quatre i vint minuts de la tarda, sota la presidència del senyor Bes­teiro,

Al banc blau, el ministre d'Obres Públiques.

El senyor ALVAREZ ANGULO sol-llclte del ministre d'Estat, la su­pressió dels agregats militars a les ambaixades.

Demana també que es protesti con­tra els atropellaments de què són ob­jecte els ciutadans espanyols per part del Govern de Veneznela.

Creu també que el ministre d'Estat ha d'interposar la seva influència prop dels països hlspano-omericans. a favor del respecte a la propietat li­terària espanyola 1 estima qua espe­cialment hauria de concertar-se un tractat en aquest sentit amb l'Argen­tina.

Protesta també que els Jutges de la província de Jaén. no facin cas de les denúncies que formulen les autoritats governatives.

Per últim protesta de la llistó pu­blicada pel partit radical sobro el que cobren els diputate de cada minoria, per serveis prestats a l'Estat, puix que creu que aquestes coses ban de tractar-se al Parlament abans que al carrer.

El senyor ARMAZA: No be estat el partit radical. Ha esiat un diputat d'aquesta minoria.

El senyor ALGORA es lamenta que no es posin a discussió assumptes d'Interès quan hi ha tant per dis­cutir.

Creu. per exemple, que hauria de discutir-te l'ordre públic, els proble­mes internacionals, l'atur obrer, etc.

També creu que hauria de venir da seguida, a la Cambra, el dicta­men sobre el projecte d'incompatibi­litats.

El senyor CASANUEVA, per la co­missió, diu que aquesta no pot re­unir-se perquè espera que hi acudei­xi el cap del Govern.

El senyor ALGORA: Aleshores, se­gons declaracions d'un membre de la comissió, és el Govern el qui les convoca.

EI senyor ALVAREZ ANGULO recu­sa aquest testimoni.

EI senyor ALGORA: Es un membre de la comissió.

El senyor ARMAZA; També ho sóc Jo, 1 dic que la comissió no es re­uneix per causes totalment diferents a les que ha al·legat el senyor Al-gora.

E l senyor ALGORA: No he estat jo. ha estat el senyor Casanueva.

El senyor ARMAZA: Es iguaL amb­dós, com a diputats, em mereixen Idèntica confiança.

El senyor ALGORA segueix enume­rant projectes de Uel que creu d'ur­gent discussió i que estan en mans de la comissió.

Diu que la Cambra no be discutit ràpidament sinó quan es discutí l'Estatut català.

El senyor ALVAREZ ANGULO: Po­ques Cambres bl ha que hagin treba­llat tant com aquesta.

Bl senyor ALGORA: Jo ho reconec, però Ja que som una república de tre­balladors, bem de demostrar-ho cons­tantment.

El senyor PÉREZ MADRIGAL: S. S. iquè sap d'això del treball?

El senyorA LGORA: Més que S, S. Jo treballo constantment.

El ..enyor PÉREZ MADRIGAL: S. S. és el campió del repòs.

(Rialles.) El PRESIDENT posa ordre £1 PRESIDENT posa ordre. Diu

que és lloable l'ànsia d« treball que ba experimentat ol senyor Algora.

(Rialles.) Afegeix que no convé confondre

el treball- del Parlament amb el tre­ball de les Comissions, perquè aquest és nn Inconvenient de tots els Paí laments del món, car és lògic quo les comissions meditin e P-JC a poc els assumptes abans de resoldre'ls.

EI senyor ALGORA rectifica i diu que qúan el Govom II ha Interessa: portar un projecte a la discussió, l'ha portat ràpidament.

El PRESIDENT diu que par a tran-qulllltzar el senyor Algora U notificà que la setmana entrant hl hauran diversos projectes que seran posats a discussió.

El senyor PITTA ROMERO parla del règim federal a Galícia.

El senyor B5CAM1BLL demana que os tomi a una empresa de fluid eUc-trio d» València l al sindicat d'Ai­gua, Llum 1 For<;a de la dita pobla­ció, una multa Imposada per la dic­tadura injustament.

fe» són forasters 1 s'espera la deten­ció d'nn individu, també foraster, so­bre el qual recauen íonamenatdea sospites d'ésser un dels que comete­ren l'assassinat.

Sembla conflrmar-ss que es tracta do vulgars malfactors.

Sembla també comprovar-se que un dels complicats es un malfactor apodat «El Portuguès» al qual es bus­ca activament i sobre el qual pesa l'acusació de diversos detinguts.

Posteriorment s'ha sabut que «El Portugués· marxà en un tren cap a Barcelona i que l'agent de vigilàn­cia que bl anava de servei 11 dema­nà la documentació.

•EI Portuguès», per tal de fugir, pujà damunt el vagó 1 amb la pisto­la amenaçà ot policia; però en arri­bar a l'esiacló d'Altafulla no veié un obstacle que hi havia damunt la via i amb el qual obstacle topà amb el cap i quedà mort a l'acte.

O O O

M U S I C A L S

HOVA REVISTA Hom anuncia la pròxima publica­

ció de la «Revista de la Música», que apareixerà setmanalment PIR LA DiQNIFIOAOIO DEL LIOEU

El Comitè pro-dlgniflcaoió del Li­ceu, davant l'aparlclò dc les llistes de companyia al cartell del Liceu, ta públic que ha tramès un document al senyor President de la Generali­tat, i ha prés l'a-iord de celebrar una reunió t xtraordlnàrla d'udherlts per tal de donar compte de les gestions realitzades prop da la Generalitat

Al mateix temps anuncia que té el propòsit de celebrar nn cicle de con­ferències en les quals es flxarà d'u-aa manera clara els punts de vlst.i t posició referant a la temporada vi­nent

El senyor ARMASA denuncia l'al- , calde d'Andújar, qui ha ordenat a's propietaris que acomiadin els arren­dataris forasters, la qual cosa, db.t, no entra a les nlrlbuclons de la dita autoritat.

Protesta també per la tolerància que es té perqnè es realitzin campa­nyes, tant monàrquiques com comu­nistes dintre de l'exèrcit.

Felicita el director general d'in-diistria, senyor Fecet, per haver obert expedient contra l'enginyer i»p ós Màlaga el qual havia aixecat nom­broses protestes per la seva actuació.

Demana també que, per fi, es re­gularitzin els transports per carre­tera.

E l ministre d'OBRES PUBLIQtTES contesta el prec que l'afecta sobro el transport per carretera, l diu qu-i. en efecte, és precís arribar aviat a aquesta reglameciacló, però que as topa amb veritables dificultats per l'estat d'absoluta anarquia que reg­nava en l'assumpte i que encara regna.

Afegeix que. malgrat la bona vo­luntat del ministre d'Obres Públi­ques per a resoldre aquest assumpte, no ba pogut aconsegulr-ho fins ara, no obstant els esforços que porta realitzats.

El senyor ARMASA dóna ics grà­cies al ministre, però creu qne la seva contesta no és l'apropiada, 1 pregunta si és que les empreses qua obtingueren la concessió durant M Dictadura, tenen millor dret qu? aquelles la concessió de les quals fou atorgada peis primers governa dors de la República.

Creu que mentre es reòrganinen aquests serveis, cal que hl hagi Igual­tat de tracte per als uns que per als altres.

E l ministre d'OBRES PUBLIQUES diu que cal procedir a poc a poc per a no causar sobtades inlerrupclona en el tràfic.

El senyor ARMASA diu que quint menys s'han ds respectar aque'.'es concessions que existien abans d na-ver decidit el ministre aquelles me sures restrictives.

E l senyor ROYO V1LLANOVA de­mana que es declari festa parlaroen taria el dia primer de novembre, perquè creu que e» tracta, no snis d'una festa religiosa, sinó tamb* d'una festa de caràcter nacional, I creu que sl aquest dia es celebra sessió seran molt pocs els diputats que assistiran a la Cambra.

E l PRESIDENT diu que les raons que ha alegat el senyor Royo Vllla-nova no són molt fermes, puix quà el cert és quo el dia primer d'octu­bre és la festa de Tots S:int« l «' dia de Difunta és. més M. «i « * següent.

A mé«, no creu que el Parlarosnt estigui inactiu, car hl ha precs, pre­guntes i interpaüaclons que pe bv nyen a la luncíó fiscal ítr.adora, que ós esseaclallssima al Parlament.

El que passa é», pel que es ven. que les ànsies flscalltrtdores sols es susciten quan no hl ha temps.

El senyor ROYO VlLLANOV\ In­sisteix en què s'accepti la seva prj-poslció.

El senyor TORBES CAMPANA creu que hauria de celebrar-se sessió di­marts vinent, ja que la Presidència ba anunciat que hl haurà dictàmens.

E l senyor ROYO VILLA NOVA diu que seria l'única cosa seva que hau­ria estat acceptada per la Cambra.

Proiesta del fot quo no hagin vin­gut encara els dictàmens sobro pres­supostos, i diu que tot nlxò passa perquè no hl ha llibertat de premsa.

El PRESIDENT: Perdoni cl senyor Royo, però po no sé quina relació hl pot haver entre els sants, les àni­mes 1 els pressupostos.

Es rebutjada la proposició del se­nyor Royo Vlllanova. per aclamadó.

El senyor CASTRILLO formula un prec de poc Interès.

EI senyor LAMAMIE DE CLAIRAC protesta del fet que hom vulgui fer les eleccions de. Catalunya amb di­versos clrcols tradicionalistes clausu­rats, i demana al senyor Prieto que transmeti al prec al Govern, en nom seu.

El MINISTRE D'OBRES PUBLI­QUES ofereix no solament traslladar el prec nl Govem, sinó fins 1 tot subscriure'l.

El senyor LAMAMIE DE CLAIRAC: Moltes gràcies.

E l senyor PÉREZ MADRIGAL: Mol­tes gràcies, senyor Ministres (Ria­lles.)

El senyor C^SAS demana qne es

L'esmentat cicle ba estat compost àmpliament ner tal que els estaments que componen l'organisme exposin llur visió, i facin conèixer al poble el problema viu del Liceu I els mit­jans a emprar per a Is seva dignifi­cació.

O O O

N o t e s p o l í f i q u e s

UNA ALTRA OANDIOATURA PBR GIRONA Els partits Republici Radical So­

cialista. Unió Socialista de Catalu­nya i Socialista espanyol, d'aqueíta província, han acordat presentar candidatura de coalició en les prò­ximes eleccions de diputats a la Ge­neralitat.

Lluitaran per minories, amb un o dos candidats per partit.

CANDIDATS DE LA U. S. 0. En el plebiscit celebrat ahir entre

els afiliats de Barcelona de la Unió Socialista de Catalunya, per elegir els seus dos candidats per la capital en la candidatura de coalició amb Es­querra Republicana de Catalunya, sortiren elegiu Joan r'ronjosà. obrer mecamr, secretari general del Sindi­cat de Tècnics de Catalunya. 1 Esta-nislau Ruiz. enginyer 1 publicista, president de la Federació d'Empleats i Tècnics de Catalunya.

REUNIÓ DC LA U. C. La Junta Permanent de la Unió Ca-

proporciona allotjament . 1 , ^ dors del pantan de G.md

El MINISTRE D'OüHK·; ",t· QUES diu que ja es p í ^ ^ L l . quest assumpte, però í a , hUp& «1 moltes dificultats. h4 ^b*

Amb tot promet insi·i,, aquest assumpte. 'r «obr,

El senyor BALBONTi\ • acomiadaments InjustlfW,, en'l,*U massa, d'obrers do la CornL ' «1 Tramvies de Sevilla i d » ^ 1 » 4'

Recorda que, segons un iílr Ministeri del TrebU e " " , ^ -tó s o s é s obligatòria la r e a d S *

Denuncia també el t a n c a t gunes fàbriques d'altres enm? Vl'«,· villanesque han Jurat a l s ^ ^ notodran feina mentre d u ^ ^

Diu que les forces reacc^,,^ han perdut la por al Govem ^ solament les detura la por «i L3",

Denuncia també unes d e t ^ il·legals d'obrers en un centri n r > nlsta de Madrid 1 a diversn, „0Bl1-sindicalistes « provinc^ ****

També protesta del fet ,nii(I nul la susnenció de «Mundo n»ÍZ* 1 que contlnní detingut un en/.n"' llaliè, el qual diu ,?„ ha e T ? tingut per ordre de M.i.solinl

Diu que no pot creure que *i r vern de la República es pmti aquest Joc. • » ,ti

Per últim es dirigeix al mlnUb. de la Guerra per a dennnctar-U»! la guarnició de Sevilla continn. J ? plrant contra la República ^

5 £ que J'alarm& del dlvenir* passat era fundad, l que hl h a T tius per estar alarmats.

Assegura que els elements ml||t.„ celebren constantment reunions destines a Sevilla, I dóna el nom d I comandant Barros com s insntrs . del moviment.

El senyor FRANCO (don Ramon) protesta de la Infracció que sup™ el fet que les Companyies d'eleetn. citat cobrin un lloguer pels compi*. dors i que malgrat pagar duranl m any, dos o més, 1 sobrepassar d. molt el preu del comptador, no mi», dl aquest de propietat de l'arrendi, tari.

També demana qne les fiances dels llogaters restin en poder de l'Esta 1 que amb elles es pairuin les ma-suallfats retardades, ja que aqti« és llur fi. per tal com sembeo per a garantir una mensualitat.

(El senyor Barnés ocupa la Pres! dència.)

Protesta també del fet que hsji estat a dos anys de presó un «oldii dels que ss sublevà a Jaca, el ij-jj] aconseguí fugir cap a l'Afrlca,

En proclamar-se la República, tir-nà cap a Espanya, creient que m va Inclòs en el decret d'amntatia, 1 aleshores fou detingut i condennu

El Sr. MARTTN (Carles) s'adbmlt al prec del senyor Franco vetust als ccmptaJors d'electricitat.

Afegeix que el ministre d'Agricul­tura ba de procedir lnflexüJeni»ai en aquest assumpte.

El Sr. FRANCO S'nneli « li dar­rera part del prec

El Sr. SALAZAR ALONSO ptcM»-ta de la disposició per U qual M consideren a extingir els oficials d* Sala.

Demana que el ministre revisi el decret i que no s'adopti aquesta lor-ma governamental per a la resolu­ció d'asumptes d'aquesia classe.

El Sr. ALBERGA MONTOYA es ü-rigeix al ministre de Justícia per n protestar que no liagi íotmíis a un reconolxament medlc l'obrer qne It-rí. fa dies. el senyor Ruiz Síneo, i al qii 1 hom pretén ara Inlírnu 1 un manicomi.

El Sr. MORENO MENDOZA prol*-ta de les nombrose* dificultats qw s'oposen pels carrabiners esp•W1,, a la frontera de Gibraltar I denund» també algunes Irregularitats corn*-sas al conreu de les terres.

E: MINISTRE D'OBRES PLBU-QUES ofereix trasllodar el pr« 11 Govern.

El Sr, ROMA Rl'BIES sadhe.-fü al prec del senyor Horoj» Mendjj» sobre l'actuació d uu jutge munui-pal.

DICTÀMENS APROVATS S'aproven definitivament dlverí»

projeoMs dà Uel que figuren a ror-dre del dia.

Es pren en consideració uns pre­posició del senyor Pérm: MsdriR&l «• ferent al cos de maquinistes d>í i *' msda, i s'aixeca la sessió prop d* W set de la tarda.

talanista, convom els socis d« ran-«tat al Consell general «n.val mentari que es celebrarà el darra diumenge d'octubre, dia 30, s i" deu del mati, a l'eslatg» social-

«Nosaltres Solsl. prega sl» teulJ: . crits, socis 0 adherits a l'»»0,n0^. Unió Catalanista que no deixin slstlr-hL (80LIDARIDAD OBRERA» DiNU

OIADA ^ Ha oslat denunciada píl " ^ n -

guàrdia .Solldaridad Obrera- J * ; per la publicació d'un artlcie riós nor a l'autoritat.

UN MITIKO BSQUtBBA A VILAS8ECA

Dijous hl hagué nn D1""18,.^. querra a Vilaseca, P 1"1;*" „u»5 ra Gassol 1 Rovira 1 Virgili, els q" . es desentenen de ProWenleV "lin»:-graraes. 1 sols es I^lien ' ^Vf t· lar dels homes que no Lf'an ^ ^ mes amb la política de Mocis. panys i companyia. (ln)!0é

Assistiran a Tucie. au»,'L-^fS. cap importància, unes jec*' moltes de les quals "B hí0ri budes del míting, qne d'uBennJ1(,awri fet més mal que bé a la canaw d'Esquerra.

CL GOVERNADOR. W ^ J j S f l El senyor Moles es " f l J ^ m ^ -

da la seva malaltia, 1 avui Ja acudirà al MU desp» ^

Ahir tarda rebé la ^ J ' ^ sídent de l'Audlènola, el quai a Madrid.

C o n f i t e r i a W o n o l t u i 0 / t t t à * PANELLETS DE TOTE ' CLASSF.S. C \ S T A N Y E S CONFlTM5

FRUITE- \SSORTlDES. BUNYOLS Dc VEN1 r A U B t / l . B E C A T A L O S Y A , 60

MODESAT» M'.J.irtA ftL'ALITAT P R E V

L A V E U D E C A T A L U N Y A Pàg. 5. _ Dissabte, 29 d'octnbre de 1932

L A C A M P A N Y A E L E C T O R A L

L L I G A R E G I O N A L I S T A Passeig de GràcU, 19, baixos

E l e c c i o n s d e d i p u f a f s p e r a l P a r l a m e n t

d e C a f a l u n y a

O F I C I N E S C E N T R A L S E L E C T O R A L S

u ^ T l ^ í 8 * ^ 168 0ficine8 C™™* Electo­rals de la Lbga Regionalista.

De 9 a 1 i de 4 a 8 fils ciutadans que les visitin per assabentar-se a quin

distncte 1 a quina secció tenen el vot (mentre s'enllesteix el Diccionari Electoral que consta de més de vuit centa volums), hauran de fer-ho portant escrita una nota en a qual constin: nom, cognoms, edat, professió i domicilis

hab;tat5 des de l'any 1S24 fins el maig de l'any passat E I Cens Electoral en vigor per a aquestes eleccions és

el que s e m per a les de diputats a Corts Constituents i votació de TEstatut de Catalunya, i no té res a veure amb el que s'està confeccionant i es va rectificar en els mesos de juliol i agost darrers.

Pròximament s'obriran al públic les vint-i-cinc Ofici­nes de Districte, a càrrec de les societats adherides de la l l iga Regionalista,

Èl senyor secretari general de la Lliga Regionalista rebrà el públic de dotze a dos quarts de dues, i l'organit­zació de B&rcelona de sis a vuit del vespre.

B A R C E L O N A CIRCUMSCRIPCIÓ (Pobles)

Queden instal·lades al primer pis de l'edifici del Pas­seig de Gràcia, 19, les Oficines Electorals de Barcelona Circumscripció.

De 9 a 1 i de 4 a 8 Telèfon per a conferències 16141

SECCIÓ F E M E N I N A L a Secció Femenina de la Lliga Regionalista, Gran

Via Layetana, 28, cinquè, B., rebrà i despatxarà qualse-vulla petició corresponent a ciutadans de Barcelona que li facin per correu les senyores associades acompanyant la nota amb les particularitats que es fixen en l'anunci de les Oficines Centrals.

B a r c e l a r c e i o n a

L a L l i g a

i l e s e l e c c i o n s

FELICITACIONS. - NOVES SOCIE­TATS. — AUQMEKT DE SOCIS Es van rebent a la Lllg- Begl>

nalista nombroses lelicllaclons de so­cis 1 no socis, pel magnldo 1 patrl'V tlc manltest als electors de Catalu­nya.

Entre les fallclteclons n'hi ba de distingides pors nalitats de rapresen-tació Industrial, comerciai. artística, literària, etc.

La taula do propostes M tatij tot Just buidada fa dos dies. Ja torna * ésser plena l es reben noves de cons-tltucló de :oclet«ta 1 comissions au­xiliars en dlfereni* poUea de Cala lunya.

Tot just publicada la lletra de con­vit — a cooperar amb donatius met.il-llcs 1 amb serveis electorals — als 30-cls. amics 1 simpatitza' 5 da la Lli­ga Regionalista, c ' ?ncen a ven'? ofertes, acompanyades d erpresslon* de felicitació i confiança.

Tot això — tot Just començada la propaganda - i els èxits dels act.'.» electorals qne es van donant arren da Catalunya, diu prou clamneni com reacciona l"opini6 pública a .« vor del i «re Ideari l de la nostra artuacló. _ . ,

El manifest ni? electors de CHWU'-nya començarft a repartlr-w dem*, arreu.

Candidatura per la capifal Heus ací les randidatura» que s'a­

nuncien per Barcelona en les /l-nen ta eleccions:

Esquerra Republicana de Catalu­nya, amb la ünl6 Socialista de Ca-tn lunya.

Partit Ropubllci Radical. Partit d'Esquerra Federal extre­

mista. Partit Comunista o Bloc Obrer l

Camperol. Partit Catalanista Republicà, abans

AcclO Cat lana. Partit de .Concentradón Espa-

fiola». Partit Comunista espanyoL Pa'flt d'Acdó Republicana de <-»•

talunya. Total, mb ia nostra, nou candida-

tnres, si no en vénen d'altres. iJa ha pensat el senyor Alcalde -

sl li deixen temps les cabòries Judi­cials — en les diflcnltats en què es trobaran, en certs locals llogats per a col·legis electorals, els dotze 0 cator-

rs Interventors nomenats pels candi­dats, sl no són més. el president > als adjunts, els apodorots. etc., per a cabre-hlt En les eleccions dc Juny de ISKJl — 1 no bi havli tantes can­didatures — molts interventors seien al pas de la porta. El SO de novem­bre, serem, de fet. a Vhlvern.„

Nosaltres complim avisant.... pen­sant en ei que no pensen els qus manen.

Els etfudiants Els estudiants que formen part de

la Lliga Regionalista, posaran tamlié llar col·laboració al» treballs d orga-nilzacló electoral a la circumscripció forana dc Barcelona.

Per a aquesta tasca s'han dividit en grups per partits Judicials, i -in-d ran cura de tot el relacionat amb oficines i propaganda. Ja que per la sova edat no es troben encara sn si­tuació d'emetre ei sufragi a la ciutat de Barcelona. Ade inaugural do la Secció Fe­menina do la Lliga Ragionalisla

de Sans Hom celebra, a la Lliga Regiona­

lista del Districte VII. la inauguració ds la seva Secció Femenina.

La sala era plena de (tom a gom. L'a grup de senyoretes de la Secció Femenina féu present d'un bell po-mell de flors a la senyora Franciscà Boonemalson. vídua Verdaguer.

Entre la distingida concurrència, recordem els noms de les senyores Vídua de Verdaguer, Roig Chovnr. Rugranyes. Prunera, Forní». Cnnin. rail. Coll. Blanco. Dannas: i els se­nyors Cuslné. CantArell. Busquets, Sorra Comas. Albarivla, Masdéu, Es-ertehs. Carbonell. Cosyelin. JuncA, etcètera.

Ocuparen la Presldtaels els se­nyors Vallès l PnJals. Carreras. Ca> riibén. Guix Sugranyes i Boig Cbo-rar.

Comença a parlar el senyor Josep Boig 1 Serra, on nom del Comitè Dl-r*>ctlii de la Joventut del Districte fil.

Assenyala les «tapes per les quals ha travessat la Història de Catalu­nya, des de la Renaixença. Diu «I qut es deu a la dona ratalana pol desvetllament del nnn verb.

La dona ha de tenir un gran pa­per en ois moment* presents. I «D els futurs ba dc defensar Catalunya en la seva història 1 en 1* seva tra­dició.

A contlnnscló parla el «enyor Guix-Sngranyes, en nom de la SKCIÓ Es­colar. Diu que la Lliga Rcglonallsu ba defensat tothora l'autonomia l qua els seus homes són ois d nies qus estan disposat» a resoldre tots els problemoi de la nostra torra.

Parla da les tres Joventuts de la Lliga Regionalista; la de Cambó. U

A f e n e u d e S (Sarrià, 85)

arr ià

Diuable, dia 29, a l i deu da la n»

Acf» inaugural d" '« Jovenlul Catslanlsla d» Sarri»

HI PAILARAN ELS SENVOIS. Grau Sensal Jaume Carrera Fraxe Ramon de Dalmasos Ferran d« Segarra Enric Mayn s Gaspar

A T E N E U O B R E R

D E L DISRTRICTE IV

pruner accions

de CodoU. l 1» d* Marti d'Andrt», •S*"» encoraoda ta la 6»v-cló Escolar de la Lligo.

Es refereix a tes actuacions de la Secció Escolar. 1 després a la negv cló del vot do qm han estat objecte les dones pels pseudogoventanU que tenim a Catalunya. Parla després ej «enyor Carabén.

de la Joventut de la Utga. Hem ds faiicíur-noa. tou —diu—

qne en aquest moment «I nosira po-ble hagi vui ne xa que hl ha entre la família l la política. Parla del que ha dit ona personalitat, qua aquesta és l'.èpor» de les esqu-r-res.. ;Oulna diferència hl ha entra nasaltres-els deixebles de Prat de la Riba—1 els homes qne «"anomenen d'esquerra? 81 és qua ésser esquerra vol dir desprestlrtar les corporacions públiques a que l'Assemblea «olameni es reuneixi set vegades des de la seva fundació, o prometrà coses qua no es poden complir, llavors, st això éa ser esquerra, nosaltres no en som.

Totes les fórmules sobre qdesttó serial. Ia Lliga les ha sentides molt abans qne els governants actuals.

E» refereix a les promesee sobra servei militar 1 algune» matèries que els homes do rEsquerra saben que no les poden complir degut a qui estan fixades per la Constitució de la Reprtblira. I no ét de la eonpe-tencla de l'Estatut

A continuació parla Nnrcls de Car­reras, secretari de la Junta DlrerMva de la Lliga RORI. uallsto. Diu que a Catalunya hl ha un partit pollUo que compta amb molts any» d'existència, que és la IJiga Regionalista, t qua el» seus enemics l'han ealamnisda I cantaven la seva mort. 1 La Lliga RegionallKta ha amUtlt a ta dwf·t· de tots aquests enemic» seus.

En venir la Repdblica cs deia ar­reu de Catalunya que la IJlga 1 els sens homes desapareixerien; I avui. en trobar-nos en nna campanya ílec-toral. velem rom lots eí« catalam flnli-amem ten-n fe en el nostre par­tit i en el* nostres homes. I daixen apartats el» altres homes l el» altre» partí», que són com uns nou-nau en el catalanisme l fins I tot en in po'ltlra.

Diu que Maclft no ha tingut con. seqüència d'ideals, sinó que ha anat d'un Idesl a l'altre. Féu una Conv lltndd separatista l accepta un Ev ?atut que no té res de senaratista. En nn temi>s fou iminàrquie, I ftm servil. 1 ara es diu repuMIcà. R» pctelx el que ho dit Guix Sugraayré de les tres Joventuts qua hl bo a la Lliga ReglnnatlJt». I fa nn «logt ds la Joventut que pre«ldeix el senyor Codota.

Darrerament parla el «enyor Vall*» 1 Pujols.

Es ona novetat—diu—el r«t de dirl-glr-»e o nn pdMlc da done». car, fins ora. apartades aquestes de I» vida política, no hi tenien cop inter­venció.

El fet d'atorgar el vot o les donn no és una cosa nova: *s el resultat d'una llarga gestació. La missió d» la dona. s'ha dit. «s d'Intimitat, I la de l'home, do pulillcltot. Des de l'antigullat, l'boma os dedicava » empreses poerreres. 1 la dona res lo-va a casa per tal do tenir cura d« la llar I do la mainada. Es referei» a la concessió dels drets civils a I» dona. Diu que en el moment en què hem do crear un Parlament que íi» d'èsser mm el «uccessor de les an-tlgues Cons Catalanes, él «enyor Ma­cià no vol donar cl vot a le» done*. AlxO recordo el que fan el» musul­mans, de tancar les dono* a cosa, i «I» mandarlns xlneso*. de tortu­raries.

Rere mona o le» doQea que no »»• gaeixln l'exemple de l'home en la manera de seguir le* lluites politl-qno». Hem de tenir »empr» present aquell seny i aquell equilibri de la Lliga Hrglonttll»la. Fncnra qua no us hagi estat concedit el VOL poden U»-bollar pel bé de Calalnnya. En nne» eleccions I d» pr ona ració de pro-»ellttsm· l d» preparació l òrgan i t-ració que podem rvalltsar noanltroi, 1 que és la baso de lo «MMM defi­nitiva.

En acabar #1 sou parlament el senyor Vsllès l Pujals fou objecte d'nna xardorosa ovncló. que també anava adreçada als orador» qu» l'ha-vten precedit

El senyor Role Chovar. dos do la Presidència, es refereix a l aetuarló de la «enyora Bonnemalíon Vídua Vcrdoguer. 1 II és trlbntada una ova» dó o peu dret

B a r c e l o n a (Circumscripció)

La coníerència del tenyor Segarra a Marlorail

Ho estat adreçada o «L'Opinl6. io noia t ueot;

Martorell t7 d'octubre d* '.SSt. 8r. Director de • L'Opinió»—Bar­

celona. Molt tenyor meu: La casualitat ha posot a lo* marta

mon» an exemplar dei vo·tre diari del dlmorts.dla t&, i en «11 llegeixo un article titulat «El regidor de la Utga Ferran da Sagorro éa acusat ptkbeam·nl a MartareU·. article, per cert pl» da faltedau. I, con ven-ÇÇt com «stle que en publicar4o. fiant en l'bcnoraMlliat del vo»U« Informador, creieu donar una tafur-maclú' axacu dal» feu ocorregut» o Martorell, em parmato, com a prasl-drnt dal Clrcol Republicà Federal, an et saló-teain dd qual tonia Uoo la confareacia. denunctor-vo» o-jue lles falsedats per tai que com a ca-ra\-aller que sou. pagueu desmentir-las.

Ea cort na l'interruptor dol te­nyor Sa gana fou un tal Ca» nalla. v»! do Borrriona. vingut o MartoroU expré» per a promour* i escàndol.

Es cort també, ancora qu*. tal rol-la voluntàrtamemi, «t vostra In­formador omol aquest detall, qua arribat a Martorell es traslladà o ta Societat «Kl Proffre«c·. barreja d E«-quarra I raiUcaU l lloc froqoentat pel nostre alcalde snnycr Riera. I qua poaà do momrert els seu» pro­pòsits. AsMbonUt el senyor Riera, en lloc de prendre oltre» mesures, que a nu cm •emtilanen mè» opor­tunes, trameté com autoritat «I pr*-gontz da casa la vila amb l'ordre concreta d* «uipcndra l'ocU en cl moment «n què l'intornipcló cs pro­duís

Lo sala oferta un bell aspecte; cl •enyor Oanola praig{ué «cient í no meit Uuay A'M, tal volta per casua­litat, «ata un Incondicional amic dal senyor Riera anomenat pel nos­tre Francesc Pujol» «El Revolucionari del Llobregat»

Començà l'oi to que transcorria en mig dc l'oprovaojú t entusia·mo de l'auditori que cs deixava portar per la brtlUui oratòria del senyor Sa-garra. quan Intemmpé el dit senyar Caaella, perO éc fal», obsclutomrnt

i g u a l a d Í T Gran cela cemarccl d'adfmació calalaniíla organilinl par la Co-mltiió ausiltcr d* lo Lligo

R·yonaliïta Diumenge, dia 30, o doi quarfi d'om» del rrulf, «! Mundial Cinc

PARLAIAN! Joan Riba Faura Miquel Vidal i Guardiola Josep Morora /Aitfra Josop M. Trias -Jo Bas Joan Vanlosa i Calvall

oc x ^ x r r x ^ o o o o o o o

N A V A S

V ATENEU NAVASS&NC AOHKIT A L* VLIOA ItOIONAllSTA

Dw«ni. . . M. • IM MM M MM. •cta IMMI-»' 4* la» I«M»" eJ"'-- ' éd CMk» OVADOlSi

Marcel'ií Morafa Llui'i Aisgr* Rocatom Fradoric Roda Vanfura Alexandre Bulart Rialp Xavier Ca!dor4 Corones Joaquim Pallicana

fal». que llancés contra el senyor Sagarra cop acusació greu; 01 qus féu feu Insulior-lo grollerament 1 oi pfiblic ho comprengué tant oixl que an mosso, amb Púnica excepció dol senyar que abans he anomenat l qus ««ta ne molt lluny seu. blasmà 1 fo­ragità ds ta sota rintomptor L tant és oixt que a no ésser por ta ssre-nltai d'alguns amics nostres, el se­ny tr Cancllo podia haver senat oi mal pas qus acabava ds donar,-Ous-dl. done*. ben clor. Sr. Dirsetor: no rss d'estupefacció entre els asus-tenu per acusacions greu», aoloment indignació per la forma mal inten­cionada però Infantil, com fou pro­mogut l'escàndol. 1 prepint féssim constar al» nostres com s'anomena als pobles al prego­nar, suspengué l acto por crdre ó» l'aicaldo

El senyor Sagarra. d'aeord amb ia presidència, demanà l'ordre esc nia l el nunci. junt amb l'amic del se­nyor Riera, aban» osmentat, sortí oap a <W Pro?rrsoi per veure l'al-calde. Msntrestani la conferència continuà desenrotllantfc normal­ment i cl póbl'.c aplaudia sovint I amb sntailaimc al senyor Sagarra. fins qua el retorn del pregoner coin­cidí amb el moment en què al so-njrcr Sagarra acabava ta teva bri­llant peroració qne so!» ttngné si de­fecte d'ésser massa runa.

Tant és cen el qu* h» msnlfsstat reeperte s com «s produí l'Incident que ei senyor Canalta abans ds re-urar-sc d»l nostre local, demanà per lo Junta, deix» tarja tot i ofertnt-sa. I preant fauim caotlsr al* noctret •oci» oi sou Bgroimsnt per la forma com bavtu «stat tractat car. on ai-1111 nioment. cregué que 11 hauria cosut cara la sova Intontona.

Rsapocto l'actuació do ics autori­tats locals i en espseal la dol se­nyor Riera, crec, bonradaroont. quo no tingueren art nl part cn ta pre­paració d'aquest incldsot: ara, qua osaobentsis del que anava o produir-»o no el» rtngué malament t per tant no re» feren psr a evitar-io sinó qu» l'aprofitaren per a suspen­dre l'acte.

Essent sl meu propòsit únicament posar en clor ta realitat dd» ist». no bo d'entrar a discutir ara si en Riera tanta o no tonia par a Ica paraules del senyor Sagarra; oi qu» és evident éo sl propòsit arbitrari d'aprofllor la prlmara ocasió pnr a no deixar-lo parlar, 1 si no tcom ea comprèn la presència a la presidèn­cia del -mnclt quan mal l'havia enviat? | {po vrntur» basto ton tol» que on homs doni uns crits sonso conseqtlènrle» greus nl ds cop mena P*r a suspendre un acte? ;é» quo s'ban «uspè* als molts actes i mí­tings ds li Esquerra on una part dsl pdblic. prou important cn certa ca­sos, ba Increpat llurs oredont

Per acabar. Sr. Director, hc do dir vos únicament, qus hc procurat on escriurà ctx<s quatre retlie», doapU-Uer-ms do lat aenUmcnt ds tota pas­sió i m'ho limitat a fsr-voo una nar­ració exactament verídica dels feta que motivaren l'article dol vostra dlerl nbsn* esmentat He do pregar-ros l conflc en ja vos­

tra reconeguda cavallcrosltat qua en bonor a la veritat i a la Jottlcla, volgusu rectificar aquells informa­ció sn cl sentit quo cl toiryor Sa­garra no fou acutni dc re», sinó In­sultat iier un tenyor que cop del» pre­cents coneixia i. por tant. al noctre cnu·rl. un irrctponsobls.

Puo provar lot quant us hc dit 1 estic a ta vostrt diapcsldó.

Mercès 1 maneu dsl vostre afce­li t«lm,

FltiNOMC DOMÈNECH-Ferran d« Sagana a Badalona Ahir al vespre tingué lloc al Cine­

ma Nou de Badalona, organluaila pel Centro Regionalista de ta ciutat veïna, una conferència del senyor Fermo dc Sagarra. regidor do l'A-Junlamanl ds Barrolnna. sobre «La rcipontabilitoi dels govcmonln».

Davant un públic molt nombróa. entra «l qual hl havia als rsgldrn de ta Ulga Regionnllfta a l'AJunts mont I altres alfinlficodet penonall tols de ta loraïllat van prendre telont prop del conferenciant els tenyor» Francesc Barriga. president dol Centre. I els «enyor» Joaquim Monells, Jaume i Bamau, Artur Ma r'mon. Pere Ramon Cornet 1 Jaume Llansó, per ta Joventut

Vo fer la presentació del conferen­ciant el tenyor Franeetc Barri ga.

CENTRE AUTONOMISTA I DE VILANOVA I GELTRÚ [

(Ple*, é , U R.nOblic, 9)

Adc d'efirmocid coiolanitls por , a dlmarh, dia 1 dc novembre, o ;

Ici tlt do la l»rdc OflADORS:

Joan Blanc i Boót Enric Maynat i Sottrat Andreu Bautili ! Sanramò Miquel Vidol i Guardiola

Fomonl Autonomisla Ropublicò do Sani FruiltSt

da Bagot

Dl.»»•«•• i» tà » >w kM Ja U to«S>.

OCADOCt. Eutcbi Llcnio Boteu

4» u 0* h U. I Joicp M. Scrvil·la Oslmou

0» U I -— • • • ClUhiilili <W t^m Aiosondr. Bulart Rialp

Aénna 1 è kel·l». Xavier Cc'dcrd Corones Jooquim Pcllicono

M A N R E S A

X Hauníé ol'l-t» AIMÍU , Jia 29,s IM tit dc U lards, al Ccni»* RegloM-

Hita dc Bagst (Mel, S) •mb Mtiilàncla é»\t icnyon

O r a n i Voiià

Q Bularf i Rialp

Tries de Bes

i Vidal i Guardiola

O C ^ C > O O C > O O C X _ > C X J > v )

L A G A R R I G A

5 ' Grnn «rt» d'síim·eió e·i·leniri· • I «I local dd esl* 'L'Alhomlxa', J psr a diumenge, o dot quarts dc

quclrc dc la tafdc OtADOKS.

Fonen Podrei Jotap Cirera Volfi Jotap M. Trias do Boi Miquel Vidal i Guardiola Pare Raíiola i Molina»

o o o o c > o o o o o o o o

Unió Catalana Republicana UNIO CATALANISTA REPU­BLICANA DE CENTELLES d'Areny» da Mun»

OLYMPIA ferinci ORADORS

rancesc

Dimarit, dic 1, • Oo« quarts iTon-t* del moH momonl

Ferran de Sagarra comem.a con­siderant lots els homes públics ata quals et pcble confia un càrrec per­què l'exerceixin honradament

Fa un elogi de la ciutat da Badalo­na I en glossa l'acUvitot fobril i In­dustrial i l'esperit de dvllltal 1 clu-lodonio.

Fo historio de la revolució fran­cesa i do ta personalitat dd gran revolucionari Mlrabeau. que deia: •No tom solvatgeo que ombem des­pullats de le* terres de l'Orinoco per o formar una societat. Som una na­dó bella, molt bella per la nostra època. Tenim un Ocvem pre-eristent pre-existent» preocupacions. Necessa­ri éo, por tant. posar tol això en har­monia amb ta revoludó 1 salvar d sobtat canvi •

Aquestes paraules dc Mlrabeau. en aque»! moment adquireixen nn gran relleu: nosaltres tampoc no som sal-votgas, «om un bell poble quo tenim una <u»iòrío i nna cultura

Porta do Ics tristes oonseqOèndM ds lo dictadura i dc la reacció del cos doctoral ej dia li d'obrit qu» fou una pntetia contra el* vergo tyoso* fst» d'aauella. Lo ràpoareM tttat dols home* que sortiren deglts en aquella rotació era immensa. I •quests no ran respondre al sentit de l'ànima catalana, que s'olxecovo contra aquell» vergonyosos fet»

i Los tingueren presents les pa rau les dc Mlmbeon els liomes que vo oieeir el poble? Jo us puc dir que no.

Parlo de les manlfesioclons que vo far ta Ulga Rsglrnaltdo en entrar 0 rAJuntamcat acatant d règim que d poble havia rotat.

Nosaltres dèiem que portàvem din­tre nostre d seny l l'esperit ds la tradició catalans. I la cultura del nostre poble, aquesta cultura que es va mon'fettsr en el li re del Con­solat de Mar. En* virem veure menyspreat* per aquell* homes d're perit estrangerttxnt

Hl havia un stilal sagrat que va coure llavor» dd aetge de Barcelona 1 que feu recobrat d'una manera ro­màntica, l'any 1981. Aquest titlol. que éo d del President dc lo Generalitat • que d quo l'ocupi bo d'ésser un pare per a tots els catalonc, ha so­fert una forta (r-irnsada en fer ol qui l'ocnp» unes d' Inredon» dient «Tis sl en ona pròxima deedó guo-r.ves'ln les d reté» ell dctzsrls d'és-«er President

Fa un canf a l'ànima catalana I al nuvlro senv. que lia ds fer rics I pi»-na la terra.

Parlo dd problema religiós l dln qua Uibcrtat no vol dir porsecuMA. (uix que lots ds clutadsnt tenim dret o tenir les nostret creences l rua aquette* no «n» tlguln menre-preade».

Som una gran nael. ballo 1 imroor tai i ol nostra stpcni ho de tornar ss a manifatlar contra aquest» ho­mes que sn* governen, que no esti­men is nestrn terra.

Una forta i aorolloaa ovació acollí le» paraules ds l'orador.

A Areny» do Mar Cos comuniquen d'Arenys dc Mor: Los conversos dsctoral» soviniugen

als cafès i lloc* piUUics. I hom fs apassionat* ocmeniorl* sobra ja pro­pera lluita. Havent obtingut la Lli­ga Regionalista majoria absoluta so­bre lots els altre* partits en isa úl­tim»* clercloos dc regidor» t dipu­tats eoitttttucnis. hl ba expectAri'V per o saber d aquesta ha pujat o bdxot I >l pot coni'.nuor amb tUber-tot d'acció ta mojnria odmtolstraU-va dél Municipi. La creença general è» que haniú aujrmentat. tenint en compte Is poca organlisadó l escas-lo» m'tiant de le» ferce» local» de rBaqnerre 1 d catre lamentablement personallsto que h»n donat a llur» Troparindes, redulde* a un» full» Insultant» I a nu accidentat míting Respecte als dements radicals, hom eren que mantindran le» mateixes posicions, i que algun vol d'cUs I de rEvjuerra cs desplaçarà cap a l Ex-trema Esquerra Federal. Retia per a definir sl Centre ds Dwa Arenycn-ca. o re«ult.s del .7110 acordin' els urgoni>mes directius ds la capital

Els clements reclondUte* es pm-posen, 1 a tal fl t'han tingut impor­tant» reunion». desenrotllar, o partir del primer de novembre, un» inien-•l»«lma c.imi«inya de propaganda, a bo»e dc full» MMUM del» diferents problemes plantcJaU: reaparició del periòdic «Arenys 1 ea comarca» por • lot d període olecioml: eonferèn-de» | altres actes, que culminaran en un grandiós míting oi Teatre Sa­la Mercè, que s'oproíltarà rom a re­unió de lot» ol» dement» adherits a la Lllea I dmpalllzanls dd poble I lo eomorco. Tou aquesta actes són reperatt omb gran Interès, jo que els dement* d» la IJIgn. d'ençà de l»« últimes eleccions, deixant-te ds pro-pagandet cxtome», «Tion dedicat o fer una obra netament constructiva o l'AJun'ïm· nt, han colocionot pre-Memes plantejats I bsn encarnin»! l'Adminitlrncló munlelpd cap a un» neu» l «eirur» viarany», que tindran llur plasmació «n d rlnont prresn-poot qu* smb tant d'interès es con­fecciona

Ben aviat, donre, començaren a funcionar le» seccions de premsa, propagands. mtervendó 1 acció pol<-Hco ol servei de lots d» srenvsnc» qno mlguln coPabornr a robra dc reconstruir Cotalnnrn dintre del trl ple toma de ta pau religiosa, la pau política l la pau «ocial

Tots ds serveis destinats d pUldlc

G I R O N A

DILLUNS, 01A 7 DE NOVEMBRE A LES SET DE LA TARDA

Conlerinci* organitzada par la Jovcnlul del Contra Cotalonitio

do Girona i Comarques

Carles E. Mascarenyes

parlorè do "Lo joventut catalana i «I pervindre do Catalunya*

C>OOC>C>CX2>0 c > c x z > o ' .

Comissió Auxiliar da la Lliga Regionalista

da La Bisbal

Diu»«09» vfawfit dU 30 d'odubr. • Utlm dc U Wda d J—tn Pmcipd

CONFERENCIA PUBLICA a c·rr·c da

Joan EsfelricK Artigues

Di—nmr* sebra al •MMfc ·a«M l De cata a la nova

Cafal unya» o o c > c :

han quedat InsiaUat» ol Casal Repu-bUcà Catalanista, carrera de Fran­cesc Macià. S. 1 Andreu Gen

G i r o n a (Circumftcripció)

La lluito elector al a Girona Com çra n aturat després dstt

acords dc Barcelona, el Partit Cala lani»ta ctepublicà d aquella circun»-relpció ba trencat ta coalició *iuo l'Esquerra i present* candidatura própl» per majoria.

El primer Unent d alcalde do >» capítol — goireb* sempre cn funcioíi* d'Alcalde, per absencle* dol senyor Ssntdó — senyor Coll. ha dunttR. Junt amb altres regidor» d'Acció Ca­talàn».

Alx*. com es natural, fa mé» ai-flcil que l'Esquerre giunyt ta mv Jorla.

Alxl. de·pré» de lo sostre, oa peo-sonuran per lo circumscripció do üè-rono cinc candidatures més;

Esquerra Republicana. 0 sia da antics federals I d» nous c»qu'> rens

Porüt Calotanisu Rcptibltc*. Partit RtdlcaL Partit d'E»quorra RepubUcan» CT.

tremUta. Partit Comunista. No tal bo ras segur dc la presen­

tació duna cand.datura tradldons-IMft.

Acta* par dittabla ! diu monge a les circumscrion» da Barcalona

i Girona Avu' a dos quarts de Jeu dd

vespre, ei» aiemcnls catoianlatas da Teyà. celebraran uns reunió doctoral en ia quol faran a<te de pnaèsrin l'ex-diputat a Cort» senyor AMant Miracle i l'ex-diputat dc la Mon-comuniut de Catalunya s-nyor Ron-send Plcb.

El diumenge, a lo circomsi-rlpció oa Barcelona, ta Ulga RattooalisU té anunciat» ds actes segoants.

Al Mundial Cinema d'Igualada, n dos quart» d'onsc dd matt míting • càrrec dd» senyor* Rlbo 1 Faura, Morera I Mestre». Vidal i GuordioU. Tries de Boa i Ventosa i Cal vell.

A Navàs, al local da l'AMnau Nn» voasonc. un altre míting amb moMu dc ta Inauguració del» treballs puli-tlcs dol centre esmentít en d qusl faran fi» ds lo paraula d» senyora Morda. Mcgre. Roda l Ventura. Bu­lart I Rialp, Calderó I Pdllccno.

Al Foment \utonomina RspnbUcà ds Sant Fructuós de Boges, o In tres de lo tord», míting perorant als se-nvore Llensa. Servit la, Bulsrt i RUip. Colrteró 1 pellloeno.

Al local do •L'Alhombra». do La Garriga, o dos quan» do quatre do ta tarda, també miung pol» senyors Po-dret Cl'era l Voltà. Trio» de Bes. Vi-dsl l Guardiola I el diputat o les Conttltuents senvor Pere Rohola.

Finalment, a IJln»» dd Vallès, a dos quarts ds sis dc ta tarda, a ta Fralemltat Republicana, míting en d qual parlaran el* senyor» Gomis. Pich. vital I Guardiola i Tries do Bes.

A ta circumscripció do Girona. «-1 rlncm diumenge, a les tres de la tar­da, al Teatre Principal do La BloMl. d senyor Joan Fstelrich. diputat t los Constituents, dissertarà sobre d lama •De cara a ia nova ('atalunva».

L l i n à s d e l V a l l · i

Diumenge, dia 30, « dot quart* do tit d* la tarda, al local do lo Socidol Fralemil·l Republicana

GRAN ACTE D'AFIRMACIÓ CATALANISTA

HI PAKAIAN1 Joan Gomis Aimà

im Im *)wM* 4» I» Uif» »»«li uhin Rossond PicK

I J»UM«.c.awilMI diC»la*aata Miquel Vidal i Guardiola

Jotop M. Trios do 9es fa *ert»' m Cmttt

T E Y A

Avui, dissobto. o dos quarts do dou dol vospra

REUNIÓ E L E C T O R A L Hi ostittiran

l'ox-dipuld o Corts

A n i o n i M i r a c l e i rox-dipulat

do lo Mancomunilal Calaiana

R o s s e n d P i c h O O O O O O O O O O O C J ü

fig 6. — Dissabte, 39 d'octubre de 193a L A V E U D E C A T A L U N Y A

E L S E S P O R T S

M a r í t i i m e s UNIO NÀUTICA BARCELONA

El Coimie de regates de la UnlO Kàmlca Barcelona ha organitzat par a avui a les nou de la nit. al seu local social Estació Marítima, el ra-pariin!t..t de premis de les darreres tres regates celebrades, a vela, de sèrie Hispània.

Seran llinrades artístiques copes, premis i medalles als guanyadors de l^s referides regates.

E x c u r s i o m s m c El vinent diumenge el Centre Ex­

cursionista 'Rodamóni portarà a cap una excursió a Molins de Rey. La Palma. Cingles db la Palma. Corbe­ra de Dalt 1 Sant Andreu de la Barca.

L'Agrupació Excursionista «La Pun-xm. efectuarà el proper diumenge una excursió a les serres del Bertl. per Sant Marti de Centelles. CasteU de CenteUes, Bertl, Puiggraclós i La Garriga.

Reunió: Estació del Nord. a les sis del mati.

Nota —A causa d'una confusió d'ho­rari de trens, en el programa oficial de l'Entitat consta les 6'SO com a hora de reunió a l'Estació del Nord. quan l'hora és la de les sis.

L'Agrupació Excursionista Icària, demà. diumenge, farà la següent sor­tida al Montnegre: La Batllòria. Montnegre, Arenys de Mar.

Sortida: Estació de França, a les 5 hores, 31 minuts.

El Centre d'Esports Aire Lliure, por­tarà a cap. demà. diumenge, una excursió al monestir de Montserrat, amb combinació amb el funicular aeri.

Lloc de reunió: estatge social. Ca­banyes. 33, a les cinc del mati.

El Centre Excursicmista Mlnerva efectuarà demà unn excursió fami­liar a Aiguafreda. Valldeneu, Santa Eugènia i Figaró.

També efectuarà una excursió a Sant Llorenç dc Munt, sota el se­güent itinerari: Terrassa, Matadepe­ra. La Mola. Font Solela. Les Caste-llasses i Sant Feliu del Recó.

El G. E Amics de Muntanya orga­nitza per a demà una excursió amb el següent itinerari: Breda. Riells, Turó de Morou. Santa Fe, Turó de l'Home, Poble del Montseny i Palau­tordera.

Sortida: Estació de França, a les 5*31 del mati.

Por a demà el G. E. Catalunya ha organitzat una excursió a Aiguafreda, Coll Fòrmic, La Castanya, Poble de Montseny i Palautordera.

Hora de reunió: A les sis del ma­t i a l'estació del Nord.

Demà, el G. E. Joventut Catalana, efectuarà una excursió familiar a la Font de Can Mascaró, per Molins de Rey.

Reunió: A les set del mati a l'es­tació de Sans.

L a w n - T e n n i s SOCIETAT ESPORTIVA POMPEIA

r3-PA VIENA 1932 En els partits Jugats dimarts cor­

responents a aquesta prova. Maier 1 Sindreu varen vèncer llurs con­trincants P. Casanoves i Ros.

Maler guanyà gl primer set fàcil­ment, però al segon set reaccionà Casanoves i arribà a tenir sis igual, però va haver de sucumbir davant el campió d'Espanya Ros jugà tam­bé un excel·lent partit contra Sin­dreu 1 confirmà les esperances que hom hl té posades.

El diumenge es celebrarà una fes­ta de tarda a honor dels jugadors i de comiat a Maler. per tal com és la darrera vegada que pren part a una prova oficial d'aquesta tem­porada.

Els resultats de dimarts foren els següents:

Maler venç Casanoves per W), 8-6. Slnüreu venç Ros. per 6-3. $-3.

Consolació Salvi venç Bernls. per «-1. 6-1. Koch venç Sabater, per 6-2, 6-2. Tueneu venç A. Durall. per aban­

donament A. Boter venç X. Boter. per 6-ï

I «4. Joaquim Durall venç Pulgmartl. per 0 2. 6-3.

M o t o ? OEMA, LA IV CURSA EN COSTA

DE VALLVIDRERA Tol com estava anunciat, ahir tin­

gué lloc 1- primera sessió dels en­trenaments oficials, a la qual con­corregueren diversos concursants Ins­crits a la dita cursa; s'efectuà nor­malment durant les hores que prè­viament s'havien establert.

Al vespre tingué lloc el sorteig per a determinar l'ordre de sortida dels concursants Inscrits a cada una de les classes.

Sortint al pas de determinats ru­mors que han circulat per les penyes motoristes afirmant que la IV Cursa en Costa de Vallvldrera sofriria una suspensió o ajornament, la Junta di­rectiva del Motorista Club Barcelona fa present que. comptant aquesta carrera amb l'aprovació de la Fede­ració Motociclista Espanyola, Auto­ritat governativa de la província i Negociat d'Obres Públiques de la Ge­neralitat, no sofrirà per cap concep­te suspensió o ajornament

B o x a A LA PROPERA VETLLADA DEL

NOU MON BOXARA GIRONÈS Barcelona Ring anuncia per a la

reunió de dimecres vinent tm com­bat que enfrontarà Gironès al cam­pió de Rèlgica de 1931 Bodson, el qual guanyà la competència per a ésser challenger de VerWst 1 el ven-cé per punta, en combat per al cam­pionat.

AVUI, A L'IRIS PARK Aquesta nit tindrà lloc a l'«Irls

Parlo la cinquena vetllada del «Cin­turó Barcelona».

HI haurà set combats entre sèries 1 quarts de tlnnl i un combat preli­minar entre dos bons amateurs.

Dels set dos seran quarts de final entre Mestres 1 Cazorro (pes ploma) i Betés i Cantarelo (pes lleuger).

Els altres seran per les sèries eli­minatòries entre pesos galls, plomes 1 lleugers. 1 entre els boxadors hl ha Miró. Roque. Berdejo. Valls. Cla­ret, Gonzàlez. Gracia i altres, que són garantia de bones lluites.

ASSEMBLEA GENERAL DEL C. N, BARCELONA

El C. N. Barcelona celebrarà avui. r dos quarts de deu de la nit, a la sala de l'Ateneu Empordanès (PI, 11), la seva Assemblea anual ordinària.

Demà, diumenge, al propi estatge social de l'iEscullera de Llevant, de deu del mati a quatre de la tarda, tindrà lloc l'elecció dels càrrecs a proveir.

Tants a l'Assemblea com a l'elec­ció de càrrecs sols bi podran assis­tir, d'acord amb l'article 8 (apar­tat BJ 1 article transitori, els socis Ingressats fins a 30 de juny de 1930. 0 sigui flns el soci núm. 1570, fent necessària l'exhibició del carnet l acreditar estar al corrent de paga­ment.

A v i a c i ó PRACTIQUES DE VOL SENSE MO­

TOR A SABADELL Per a demà. diumenge, al mati.

s'anuncia la inauguració del curs de pràctiques de vol sense motor, obert a tots els aficionats que s'in­teressen per tan apassionat esport D'ara endavant es celebraran vols d'escola 1 d'entrenament tots el* diumenges i dies festius al mati.

A les oficines de l'Aero Club Bar celona, passatge Permanyer. 6. xa­let tots els dies, de dos quarts de vuit a dos quarts de nou del vespre.

E L C I N E M A

PRESENTACIÓ D'UNA OBRA SEN­SACIONAL Al cinema Callao, de Madrid, i da­

vant de destacades personalitats de la inteUectualitat 1 política espanyo­les, fou presentada l'obra sensacio­nal .Muchachas de uniforme., que tant d'èxit ha obtingut a l estran-ger.

Entre els concurrents hl havia Jo­sep Francès. Albert Insua. Alfons Hemàndez Catà, Cebrià Rivas Che-riff. Lluís de Armiflàn. Lluís Gómez Mesa. I altres.

Unn gran ovació coronà la projec­ció do .Muchachas de uniforme». Els comentaris altament encomiàstics.

La casa Enric Huet va rebre dels

assistents les més càlides fellcRa-clons.

LES ESTRENES A PARIS A Paris ha tingut lloc la presenta­

ció d'un petit film titulat •Ritme d'una gran ciutat».

Es tracta d'una realització mott interessant de remarcables efectes tècnics.

—A l'Ermitatge presenten el dar­rer flbn de Maurice Chevaller. «Love me tonlght».

- A l Paramount ha estrenat «L'hom-me que j'al tue», film d'Emest Lu-bllsch. amb Llomel Earrymore.

—Al Madelelne segueixen donant «Tarzan».

—Gaumont Palace ha estrenat •Mr. de Pourceaugnac».

U N A O V A C I Ó U N À ­N I M E . I M P K E S S I O -NANI coronà ahir la projecció al cine

le L ' O B R A

S E N S A C I Ó

N'AL

H U C H A C H A I

U M E & M E .

La peHícala dc l 'any qae tot Barcelona s'a-ptessa d'anar a admirar.

D Ò f t O T E A W I E C K

5 Fs despatxen bat» nes nitmeradi·a per a les sessions d'avui, dissabte, oït dMimenae tarJa ' nit, i dilluns nit. a les guixetas >!el Fantàsio 1 Centre 'e localitals. - La peflicu'.» fc pairoonada per " M RADOR".

SW"»".*»"»"'

seran informats els que s'Interessin per les dites pràctiques.

Les proves es realitzaran al camp de Can Oriac. de SabadclL

V u t b o l ELS SEGONS BARCELONA-SANS El partit de segons equips Barce-

lona-Sans. corresponent al campio­nat de Catalunya de demà. diumenge, tindrà lloc a les onze del matí. al camp de Les Corts.

El club blau-grana arrenglerarà ai següent onzè: Llorens. Sanfellu. Sa­ló. Cifuentes, Vela. Porrera. Diego. Escrits, Gual. Artigas i Jordà.

P i l o t a B a s c a CLUB BASCONIA

FRONTÓ NOVETATS Programa de partits per a demà,

diumenge, al matí: Primer, a les deu: Salvatella-Mata-

sans. vermells; I evl - Pennenyer. blaus.

Segon: Rlera-Uoveras. vermells; Patau-A. Stegmann. blaus.

Terwr- OUer-Gàmper, vermells; Salsamendl I-Goasch, blaus.

Quart: Llopart-RIqué. vermells-, Gà-rate-F. Steegmann. blans.

CLUB BASCONIA FRONTÓ PRINCIPAL PALACE

Partits per a demà, diumenge, al matí:

Primer, a les deu: Renom-Solsona, vermells; Bo-Martínez, blaus.

Segon: Germans Torrents, vermells; Muntanyola-Molleda, blaus.

Tercer: Gandasegul-Duffo. vermells; Ortego-VIIIalba. blaus.

Quart, a paleta: Larrinaga-Hernàn-dez, vermells; Goiburo-Carreras.

- O O O -

C a r n e t d e l ' e s f u d i a n f

L'oESOOLA NOVA», PORTANTVEU DE L'ASSOCIACIO PROFESSIO­NAL D'ESTUDIANTS CATÒLICS DEL MAGISTERI Aquesta Associació ha publicat el

seu portantveu. que té el següent su­mari:

Editorial: Tomem-hi.—«Del momen-fo». — Fer un món nou. per Àngel Grau. — Avant, per Confuci. — Sant Joan Bta. de La Salle, per Confuel.— Interessant comentari al decret pro­hibint als professors d'Escoles Nor­mals residir als convents.—-Las mu-jeres en la A. E. N. C, (de la «Con­quista de la Escuela»).—Notes de l'As­sociació.—Caçats al vol.

A l'Escola Normal, el nümero fou arravatat de les mans dels que el re­partien 1 era llegit à ' idament per tota els que segueixen a fons la vida de l'Associació. NOU CATEDRÀTIC DE BARCELONA

Per ordre del Ministeri rebuda a la Universitat, ha estat nomenat ca­tedràtic de Mecànica racional de la Facultat de Ciències de Barcelona, el doctor Esteve Torradas nia. que ho era darrerament de la Universitat Central i es trobava en situació d'ex-cedent. El nomenament, efectuat d'a­cord amb els desigs de la Facultat l del Rectorat, és una reintegració del doctor Terradns a aquesta Univcral. tat. al claustre de la qual Ja figurà anys anterior com a catedràtic.

ADJUDICACIÓ D'UNA BECA La Junta de Beques es reuní al Rec­

torat de la Universitat 1 acordà conce­dir la Beca fundada por la Diputació de Barcelona a la senyoreta Maria de la Mercè Potau Gili.

TÍTOLS DE BATXILLER Pel Rectorat han estat expedits el*

segOents títols de Batxiller: De l'Institut Maragall. d'aquesta

ciutat; Lluís Corbera Guilleutó, Ben­jamí Jané Jané, Joan Estll-las Valle-rosa. Lluís Segura Marzo. Alfons Cal­vo Purcalla, Josep Bollido Sanmartl. Candelària Rabassa Anguera, Antooi Vlesón Nuesse. Antoni Romaguera Monzó, Pròsper Rofarull Aguelera, Joan Cots Serra. Àngela Sala Mactia, Joan Rius Cutillas, Guillem Mitchell Perlno, Josep M. Bas Roselló. Carles Dalmau Gorina

- O O O -

S A R D A N E S

El Foment de la Sardana de Barce­lcna recorda als que vulguin pren­dre part al concurs de sardanistes que se celebrarà diumenge vinent que el termini d'inscripció de colles fineix avui, dissabte.

L'Agrupació Sardanista de Barce­lona ba organitzat per a demà tar­da I nit, dues audicions de sardanes al seu estatge social Francesc Layret, 101. a càrrec de les cobles Barcelona Albert Marti I Empòrium. que inter­pretaran un selecte programa.

C X O O

Q ü e s f i o n s s o c i a l s

JURAT MIXT DEL TREBALL EN LA INDÚSTRIA HOTELERA Aquest Jurat Mixt posa al coneixe­

ment do tots els patrons 1 obrers sotmesos a la seva Jurisdicció, que el Ple ordinari últim acordà ratifi­car la vigència de ics Bases de Tre­ball dels similars de cuina, el termi­ni de duració de Ics quals havia fi­nit ol juny liltim, pel termini d'un any que acabarà pel maig del prò­xim any 1933.

LES VACANCES EN EL COMERÇ DEL RAM DE LA FUSTA

La Ponència Inspectora del Jurat Mixt del Comerç al Major, recorda a tols els patrons del ram de la Fusta, l'obligatorietat del règim de vacan­ces establert per l'esmentat Jurat.

Havent arribat al coneixement de l'esmentada Ponència que aquell no ha estat complimentat per algunes cases del ram. hom prevé als pa trons afectats que. sl dintre el ter­mini de quinze dics. a partir de la publicació del present avis. no han estat fixades les quinze dates conse­cutives de vacances que ha de gau­dir el personal (mossos inclusiu) es procedirà a l'aplicació de les sancions a què ht hagi lloc.

També ta Ponència es veu en el cas de recordar als senyors patrons que han d'observar l'acord relatiu a les festes Intersemanals establert en el ram do la Fusta. 1 anuncia que seran castigades amb tot rigor les infrac­cions que es comoiin.

LES FESTES INTERSEMANALS EN EL COMERÇ DETALLISTA

El Ple del Jurat Mixt dei Comerç al Detall (seccions Comerç Detallista de Barcelona 1 Comerç Detallista dels

Afores) ha aprovat el següent calen­dari de festes Intersetmanals úniques per als establiments dependents de la jurisdicció de les esmentades sec­cions.

Festes completes (tancat tot el dia): Primer de gener. 6 de gener. 14

d'abril, primer de maig. 2* de juny. 11 de setembre. 12 d'octubre. 25 de desembre.

Mltes festes (tncat a la tarda): 19 de març. Dijous Sant. Corpus.

29 de juny. 15 d'agost. 2* de setembre. primer de novembre, 8 de desembre.

- o - o o

E L S F E T S D E L D I A

PUBLICACIONS PORNOGRÀFIQUES La policia procedí a la Incautació

de diversos centenars de postals 1 no­vel·les pornogràfiques.

Amb motiu d'aquesta requisa es procedí a la detenció d'un individu que estava en la casa on foren tro­bades les noveUos per haver tractat d'enslbornar els agents que feien la recollida.

UN DEPENDENT GENIÜT Ha estat denunciat al jutjat un

dependent de l'establiment del senyor Tutusaus. del Passeig de Fermí Ga-làn. que per haver estat acomiadat trencà tots els ròtols 1 cristalls dels aparadors.

ESTIMBADA MORTAL Des de la punta de la muntanya

de Montjuich. davant el moll de Po­nent, caigué un home d'uns quaranta anys d'edat el qual quedà mort en l'acte.

No l i fou trobat cap document que permetés la seva Identificació.

El cadàver, per ordre del Jutjat passà al dipòsit ludlcial. càrrec del professor Lluís Vaquer.

Tots aquells que s'hl vulguin Ins­criure hauran de passar per la se­cretaria de l'Orfeó qualsevol dia fei­ner de deu a onze de la n i t

l a Inscripció es tancarà el dia 5 de novembre.

Els dies de classe seran els di­marts i divendres, de deu a onze de la nit.

Els (L-cts de matrícula per als so­cis i familiars són de cinc pessetes; no socis, vuit

Aquest curs constarà de 40 lliçons. «L'AM 10 DEL LLIBRE»

Completats els grups primer 1 se gon. hom acceptarà la formació d'un tercer grup. les lliçons del qual ani­ran a càrrec del professor Mogi Valls.

Aquest nou curs tindrà lloc els dilluns i dimecres, de dos quarts de vuit a dos quarts de nou del ves pre. a partir del dia S de novembre. 1 amb la mateixa quota de cinc pes­setes mensuals.

Inscripcions a la llibreria L'Amic del Llibre, plaça de Francesc Ma­cià. 10.

O O O

E S P E C T A C L E S

G r a n T e a t r e d e l L i c e u Temporada oficial 1W52-33

Gran companyia d'òpera nacional 1 estrangera Queda obert l'abonament Als senyors abonats a la darrera temporada se'ls reservaran Uurs res­pectives localitats flns el dia 5 de no­vembre. Transcorregut l'esmentat termini. l'Empresa disposarà de les que no haguessin estat retirades.

T e a t r e C a t a l à R o m e a Comoanyla Vlla-Davl. Telèfon 1MM

Avui, dissabte, tarda, a les cinc. Preus populars: .LA VOLTA AL MON EN PATINET», la revista per a pe­tits 1 grans. Nit a un quart d ' «DESITJADA». Demà. tarda a i quarts de quatre: «LA VOLTA ..L MON EN PATINET». A tresJTUarts ile sis 1 nit, a un quart d'onzíT •DBOT· JADA».

T e a t p e N o v e t a t s Companyia LLUÍS CALVO

Avut dissabte, tarda, a dos quarts de cinc: «LA VIEJECITA- i 272 re­presentacions de

•LUISA FERNANDAl per Vi la Ramos. Godayol. Sànche». 50 professors d'orquestra 50. Nit a les deu: «LOS PAR1ENTES DE LA NAT1» i l'espectacle d'art:

D o n G i l de A l c a i d Opera en tres actes del mestre Pone-Ua 35 professors d'orquestra. 35, ex­clusivament de corda i arpa. Ova­cions a Vallojera Aveüí. Mayral. Gorgé, Font-Mola. Palacios, Múrcia, Llaraudó i Baraja Decorats i ves­tuari expréo Demà, tarda: «EL PU-RAO DE ROSAS», «LUISA FERNAN-DA» I «LA VERQENA DE LA PALO-MA». Nit la solemnitat musical:

«DON GIL DE ALCALAi

G r a n T e a t r e E s p a n y o l Companyia de vodevill 1 espectacles moderus, dirigida pel primer actor 1 director: JOSEP SANTPERE; altres primers actors i directors: ALEXAN­DRE NOLLA 1 ALFONS ROURE.

Avui. dissabte, tarda, a les cinc. El formidable èxit de l'alegria: L ' a m o r c a p g i r a u n p r í s Xotis del «Olrl trencats, «La rumba del Ninot», ouplets, rialles oontínues, ovacions sorollosos. 100 vestits nous, 100. Deu decoracions noves, deu. Es l'únic espectacle que us farà passar una tarda deliciosa.

Nit, a les deu, comença l'hora de l'alegria. Primer. El vodevill en dos actes, d'En Picardies:

«LA MOSSEGADA» Segon. L'apoteosi de l'art:

Don Juan Tenorio, sonoro per l'únic creador EL GRAN SANT­PERE. amb iliustracions musjcals del mestre TORRENTS. TANtiOS. MA-ZURQUES, VAIJSOS. AIGUA NATU­RAL DE BARCELONAli:

LES GIBLS «MALDITAS». ELS AC­TORS •MALDITOS·.

ES RECOMANA AL PUDLIC LA MÀ­XIMA SERENITAT.

Demü. diumenge, tarda 1 nit, el cartell de la màxima emoció:

«DON JUAN TENORIO» (sonoro) per JOSEP SANTPERE. les GIBLS i tota la COMPANYIA.

T e a t r e V i c t ò r i a Gran companyia de sarsuela

de I I U I S C A L V O Avui, dissabte, tarda, a dos quarts

de cinc. Vermut popular. Butaca a 1 pesseta 'LA FI ESTA DE SANT AN­TON», pel notable boriton JESÚS MI-.NENDEZ. El grandiós èxit «AL DORAUSE LAS ESPIGAS-, pel gran cantant LLUÍS GIMENO I M Santo-nya M. Garcia, C. Gorgé. P. Fernan-dlz i Ferri. Acte primer de «EL CAN­

TAR DEL ARRIERO», per LLUÍS GI­MENO

Nit. a les deu. Primer: «ÍNO ES VERDAD ÀNGEL DE AMOR...?». Se-goa L'èxit més gran de l'any:

L u í s a F e r n a n d a pels eminents cantants SoBa Vergé, Cecília Gubcrt, Joan Roslch i el divo dels barítons MARC REDONDO.

Demà, diumenge, tarda a les qua­tre. L'èxit:

L u í s a F e r n a n d a Nit a les deu. Primer. «iNO ES

VERDAD ÀNGEL DE AMOR...T». Se­gon. L'èxit més gran dt l'any:

L u i s a F e r n a n d a pels eminents cantams Sofia Vergé. Cecília Gubert. Joan Posich i el divo dels barítons MARC REDONDO.

T e a t r e C ò m i c PALAU DE LA REVISTA

Empresa: Estanislau Cuiró Avui. dissabte, tarda, a dos ouarts

de cinc. Colossal matlnée. Segon ac­te de «LAS M1MOSAS» 1 «LAS l.EAN-DRAS».

L·usi L e a n d i · a s i L a s m i m o s a s

Grandiós triomf d'Emilla Aliaga Marian Ozores. Miss Dolly. Juanlto Martínez. Neus Allage, Paco Bemala, Julita Bilbao. Aurea Azcàrrega, Ger­manes Corteslna i tota la companyia. U belllsslmes tiples i 30 suggestives vicetlples.

Tots els números «epetUs. El mi­llor espectacle de Barcelona.

Molt aviat debut de la primeríssí ma vedette de fama mundial

G l ò r i a ü u z m à n amb l'estrena de la revista de gran èxit a Madrid, del popular mestre ALONSO:

Mií c o s t i i l a es u n h u e s o

e a t r e N o u (PALAU DEL GÈNERE ÚRIC)

Companyia còmico-llrica de primer ordre.

Avui, dissabte, tarda, a dos quarts de cinc. Vermut popular. Butaca 1 pesseta. General, 0'60. Localitats re­galades. Quatre actes, quatre. «LOS CLAVELES». Acte primer de «EL ASOMBRO DE DAMASCO». per Erito i actes primor i segon de «MARI NA» per Rodoreda. Corlez, Zabarte 1 Comadó. Nit a tres quari^ de deu. Butaques, 3 pessetes. Actes primer i segon de «LOS GAVILANES», per Za­barte i «KATIUSKA». per Brito i sem­pre Serrano. Demà diumenge, tarda a dos quarts de quatre: «LOS CLA-VELES». Actes primer 1 segon de «LOS GAVILANES. i «KATIUSKA-. Ni t a tres quarts de deu. Actes pri­mer i segon de «LOS GAVILANES» í «KATIUSKA». Dijous .estrena de

«LA MOZA QUE YO QUERIA»

Bran èill: LO m ma LB8 m]im

T e a t r e A p o l o Selecta formació d'Art Dramàtic

Primer actor i director: J O A Q U I M T O R E N T S

Primerissima actriu: R O S E R C O S C Ü I L A

. Olno únlos dies d'actuació, olno Avui, dissabte tarda a dos quarts

de cinc. Nit a dos quarts de deu 1 a dos quaits de dotze. Butaca, l 'M; circular, 1; general, 0'5O

D o n J u a n T e n o r i o

i E l N u e v o T e n o r i o Demà. diumenge, tarda i nit:

D o n J u a n T e n o r i o i E l N u e v o T e n o r i o

Dilluns tarda catorze actes. Butaques a T&0. General, O'SO

Nombrosa comparseria, - Luxosa presen tac ió . - Decorat exprés . Vestuari "Malatc-sta" (del 6ran

Teatre del l iceu)

T e a t r e B a r e e l o n a Companyia del teatre

MARIA ISABEL DE MADRID Avui, dissabte, tarda a un quart

de sis. La divertida comèdia en tres actes: «TODO PARA 11», grandiós èxit do broma. Nit a un quart d'on­ze. La comèdia en tres actes dels ger­mans Quintero: «LO QUE HABIAN* LAS MUJERES». Demà, diumenge, tarda 1 nit: «LO QUE HABLAN LAS MUJERES».

firan j g LB QÜE M U l IBS MBjíRrS

C O I S E Í Í P O M P E I A Travessera 8. - Telèfon 73331

Brlüantijslma leniporada: N I R - f f l n Avui. dissabte, n i t a les deu:

D o n J u a n T e n o r i o Majestuosa presentació. Vuit decora­cions noves vuit do Pon i Junyer.

nulnques pati, des de l'50.

F r o n t ó N o v e t a t s Demà, diumenge, tarda i nit l'èxit: Avui, dissabte tarda a un quart

de cinc: ONAINDIA I-NAVARRETE contra URANGA-CELAYA. Nit a un quart d'onze: ECHE\ AHR1A-CA7.A-LIS I I contra GARATE I-UGALDE. Detalls per cartells.

C a m p i o n a t d e C a t a l u n y a Domà, tarda, a los tres i deu.

S a n s - B a r c e l o n a (Camp del Sans)

R e s t a u r a n t d e l P a r c Demà, diumenge tar ia, a les cinc

ESPLÈNDID TE DANSANT Lloc de reunió

de la distingida societat

6ran g ió m mm m mmi

G r u t e s S a l a M e r c è P a l a u d ' E n B a n y e t a

BaLxos Teatre Olympía Tel. 34026 AVUI, TARDA 1 NIT I CADA DIA

Teatre Triomf i Cine Marina Avui. grandiós programa: «PRON-

TO UN MARIDO», còmica «EL ABA-MCO DE PAVO REAL». «CHANTA-GE». sonora «PAGADA., sonora

Dilluns, estupend programa: «CA-PRICHOS DE LA POMI'ADOUH». SO­NORA. «iCUANDO TE SU1CIDAST». totalment parlada en castellà, per Imperi Argentina. Es un ülm Para­mount

18

Palau núm. l :: Parc de M.inljaltb Ol-ertu tots els dies de deu a una

i de dos quarts de quatre a dos quarts de nou.

AVUI, DISSABTE, tarda, • les olno GRANDIÓS FESTIVAL, organitzat per

l'Emissora Catalana E. A. J. 15 RADIO ASSOCLACIO

ORQUESTRA MELODY. ballables moderns.

ROSETA FONTANAR, recital de cuplets.

ORQUESTRA RADIO ASSOCIACIÓ, ballables antics.

COS DE BAIX AMB VESTITS D'E-POCA.

C. 1 C. K. CORMA, concertistes de piano

AUREA DE SARRA. rapsode. PERE VALLRIBERA pianista COBLA BARCELONA. Demostració de «COM ES FA UNA

EMISSIÓ A L'ESTUDI DE RADIO ASSOCIACIÓ..

Entrada 1 pesseta. Seient nume­rat, l'50. Llotjes amb gs entrades, 10 pessetes. DEMA, DIUMENGE

GRAN FESTA CATALANA

Cinemes Diorama i Majestic Plaga Bonsuooés, 3 :: Aragó, 174-178

Avui. CINEMA SONOR A l M a j e s t i c

COLOSSAL PROGRAMA. La deliciosa comèdia musical: «LA CH1CA DE MONTPARNASSE», per Gracia dol Rio. La sensacional producció sono­ra: «A TRAVES DEL AMAZONAS». explicada en castellà. DIBUIXOS SO­NORS. «JUNTO A LAS LUCES DE LONDRES», per Adrienne Dore. Se­lecte complemenL

A l . D i o r a m a •EI. CAP1TAN SORRELL». «LADRO-NES HONRA DOS». «JUNTO A LAS LUCES DE LONDRES». «LOS HAY BROMISTAS», còmica

C i n e ftamblas Avui. dissabte, NOTICIARI SONOR

FOX. «EL CADETE DEL AMOR», so­nora per W. Boyd i Doroty Sebas-tlan. «FLOR DE PASION». sonora per Kay Francls. Charles Blcford 1 K. Johnson. «HAZTE RICO PRONTO». superproducció sonora per Wiliam Halnes i Leila Hyams. Sessió continua des de les i , tarda.

C M I S E I U

Avui, dissabte, tarda a les 4'10. Nit. a les 10'10:

U n c h i c o e n c a n t a d o r (II est chamant) per Henry Garati Meg Lemonnler. Es un film Para­mount

Avui, dissabte, sessió contínua de 3 a 8'30 i de 10 a 18. BUTACA, 1 pes-seta NOTICIARIS FOX. REPORTAT­GES CINEAC. DIBUIXOS SONORS. Exít de la Catifa màgica Fox:

«B30ADWAY DE DIA»

C í n í t n a P a r í s Avinguda Portal de l'Angel

l'elèfon i;54* Avui, dissabte, tarda, a dos quarts

de cinc. Nit a les deu: NOTICIARI ECLAIR

H o n o r m a n e s l a d o interpretada per Olivé Brook.

I A famosa parella Lilian Harvey I Henry Garat, on la deliciosa ope­reta: D o s c o m z o n e s y u n b t i d o

Es despatxa a la guixeta per la sessió numerada de demà. diumen-go, tarda, a les sis.

T e a í r e G o y a CINEMA SONOR

C I N E M A B A R C E L O N A Avui, dissabte tarda i n i t progra­

ma selecte. & 1 G i g o l o

producció sonora, interpretada per William Power.

A n n y y l o s c a r f e r o s per Anny Ondra.

La versió sonora amb la cançó de la «vella», en castellà:

L a s d o s h u é r í a o a s 0

K l r e g i s t r o d e l a p o l ' c í a ha estat ajornada 1 es filmarà

U n h o m b r e d e s u e r t e per Bob Ray i Roser Pino

Completen el programa REVISTA 1 OIBU1XOS.

X i l e C i n e m a Passeig de Sant Joan l Rosselló

ApareU Western Elèctric S O i \ O K

Avui. dissabte, programa escollit Setmana selecte del 14 al 30 d'octu­bre. EI sempre Interessant NOTICIARI PARAMOUNT 1 DIBUIXOS SONORS.

La bella producció sonora E l t r i u n t o d e i h a n

Interpretada per Marian Nlxon i H. B. Warner.

La superba producció Fox:

( O N G O R I L A emocionant film pres dins de les sel­ves. Una tragèdia selvàtica esborro­nadora.

C o n ç f o r i l a es recordarà sempre, sempre.

Demà. diumenge, sessió matinal d'onze a una

Dilluns: A t r v é s d e l A m a z o n a s

L'Empresa de X I L K C I N E M A

escolleix els programes.

f i n i d a . Marquès del Dutro , v.,

Aparells Western FI» Telèfon 357(w ,rle·

Colossal programa st, t a d e l K ^ a ^ ^ ^ ' m a n , ^

V i d a s O p u e i f e . P " Gary Cooper i i Z Vn llim Paraímiult U ^

producció sonora «raflajl

E l P r ó f u a o per Warner Baxton t , ,,„

Completa el programa Upe v*IH. D i o - a s d e M o n t m a r .

per Lew Cody i Constal ar t r t

S a l ó V i c t ò r i a

C l i N K M A S O N O , Avui. dissabte, tarda - dn.

de cinc. Nit. a dos quam ^ f * * NOTICURi F Ü K 6 de":

HA SALIOO m m m c o m M l a ^ n t i m ^ n t e l ^ ^ ^

M A R Í A N Í I A per la parella ideal janet r ,

I Charles Farrell aynM Distinció i elegància ai

S A L O V I C T O R U Es despatxen entrades pfcr ...

^ n u m e r a d a de d e m à / d l u ^

S A L O N ò U N ^ E s TIVOLI. - Avui. tarda, a fa i

Nit a les 10: .MAM'^ELLE KRQK CHE». per Raimu. Alerme, Jame Ms. rese Còmica i Dibuixos

FEMINA. - Avui. tarda, a les i Nit a les 10: «LA CONDESA DF MOSI'ECRISTO». per BrigUw H ™ Dibuixos i Còmica

CAPÍTOL. - Avui. tanla. a les l Nit a les 10: «LA TRATA DE MM-CAS», per Maria Solveg. Oimlc». Di­buixos i Noticiari.

CATALUNYA.—Avui, tarda, a ifc i Nit a les 10: «HOMBRES EN Ml vi DA. en castellà, per Lupa Véln , Ramon Pereda. «EL ABOGADO TAR. TAMUDO». en castellà. Còmica I K-buixos.

PATHE PALACE. - Avui tarda, > les 4. Nit. a les 9'30: «UN LOCO DE VERANO». per Eddle Canior l Char-lotte Greenwood «MADAME JULIE' per Jeanne Helbling. Dibuixos i tlfa.

CON C E R I S PALAU MUSICA CATALANA

O r q u e s t r a P a u *'asal$ SISÈ I DARRER CO.VCEHr DB

TARDOR, demà, diumenge, dia ». a dos iiutirta de sis de la tarda, amb la coiaboració del violonceUista GAS­PAR CASSADO. Programa. •Prime­ra Simfonia», de BRAHMS. Conc«rt de violoncel de MOZAR1 i el lamís poema de R. STRAUSS «Don Oota*. Direcció: Localitats: U. M. E. P. de OrAci», M.

Saló Doré de la Granja Royal Tots els dies de sis a vuit, TES

DE MODA De dotze a tres, SORTIDA DE Tü-

TRES. amenltzats pel colossal \ia «CRAZY BOTS ORCHESTRA'

De deu a dotze, concert pel fam* S e x t e t T o l d r à

Avui dissabte dia 23 d'octubre, t «Caballería ligera- Supv* 2. «A donde canta la alond»'.

Lehar. 3. «Maruxa». (duo) Vl'* 4. «Alborada del Sr. Joaquim, »

ballero. 5. «Dlnhora. M ^ S 5 6. «Serenata- Saint-Saèpi 7. «La boda de Luís Alonso-, w

ménez.

TOTS ELS DIES CLAMORÓS EXIT OE

L'Orqueslra cim de !ari. ritme i de l'orlginal'iat.

Maddy and Molin's. P'O1"^ da balla moderns amb llur eres-

oló «Df the ouban som-

Eb millori pre"» 1 UmfllorqaAlll»» «0

B R A G U f i R S , " P R O D U C T E S TUSEl-1-

Ronda Sant Jer«. «» Faixes ventrals

Mitges oer vances Bufetes

SuspeDsons.

D a r r e r e s i n f o r

L A V E Ü D E C A T A L U N Y A f lg . 7. — Dissabte, 39 d'octubre Je 193a

m a c i o n s

^ C O ^ ^ 1 8 T l t ^ T : ' ^ ]* i n f r a c c i ó d . l c o n s u m . - O s d e b a r b à r i e . - F a b r i c a c i ó de í u s e l l s - m e l r a l l a d o r e s

B A R C E L O N A

Manifes» de la Drefa-LiUral Ra-publicana da Catalunya acordant

incorporar-sa a la Lliga Regionalista

Els que flns ara hem ocupat els cèrrecs directius de la 'Dreia-Llbo-rai Republicana de Catalunya», 1 com a resultat de l'Assemblea de delegats del partit, hem de fer pdhllca la nostra incorpcraeló a la Lliga Begio-nalisla.

So hem d'amagar la recança espi­ritual que sentim en dissoldre ei partit que fa mbs de dos anys vàrem constituir, en momenta de gran transcendència per a Catalunya 1 Es­panya. Hi havia plantejada una llui­ta entre el poble 1 la monarquia, 1 nosaltres ens posàrem al costat del poble. Amb la visió — els fets ens han demostrat que era encertada — que existia una incompaubllttat en­tre la institució monàrquica 1 la vi-da espiritual 1 material del pals, ens posàrem a lluitar en centra d'ella, aspirant a reunir amb nosaltre* in­corporats a la Bepóhllca, els 'ele­ments socialment conservadors d'es­perit constructiu, democràtic I reno­vador, per equilibrar la República 1 evitar que calgués exclusivament a mans d'un esquerrisme poc preparat 1 massa propici als excessos dema-góRlcs.

Proclamada la República, nosal-tres ens sitnarem a l'opcsloló del» governants l reclamarem constant­ment la incorporació de les classe» íocjalment conservadores a la Repú­blica. A le» corporacions prthllque», a la tribuna, a tot arreu, hem man­tingut aquest apostolat amb tot ei nostre entusiasme.

Però avui. amb l'autcnorola. Cata­lunya ha de governar-«e a »( matei­xa. No hi ba problema de matisos nl do persones, nl potser de dretes nl d'esquerres; el terrible problema ès la capacitat de govern i la mo­ralitat administrativa que hl ha d'ha­ver en els futurs llocs governamen­tals de la Cnialunya nutònoma. I ens Impressiona pensar quo aquests llocs puguin estar aga^allata per aquests esquerrlstes que han passat par les nostres corporacions cem una tor-rentada devastadora.

El patriotisme exigeix l'obra de conjunt, que. d'altra banda està en el pensament de tots els ciutadans que no entenen de personalisme» ni partidismes, f la Ulga Regionalista. Incorporada a la Hopúblici. que no ha pactat amb cap element de signi flcacló monàrquica, que anuncia una assemblea per a revisió d'ideari, qu» compta amb una història catalanls-slma 1 amb un estol d'hemes prepa­rats per a governar, se'ns ofereix avnl com un instrument formidable per a deturar l'aventura insensata empresa a les corporacions amb el» cabals det poble I per assolir la pari. flcacló total dels esperits, que ha d'ésser base de la consolidació de la Repilbllca. La Ltlpa ha fet una crida, en la qual nosaltres ens hem considerat» compresos.

Però en l'altcmatlva entre sacrifi­car-ho tet per l'obra de conjunt I continuar lahorant al marge d'aques­ta obra, ha estat, en dMlnltlva, el patriotisme qui ha decidit.

No sabem — ni ens Interessa — al perdem, en Incorporar-nos a la Lliga Regionalista. < les nostre» posicions personals; defctem de banda el sacri­fici espiritual que representa dissol­dre la nostra agrupació. Tot ho dei­xem de banda en aquest mement històric. No és l'hora do pensar en persones nl en partits. Es l'hora da pensar en la República l en Cata­lunya. I és pensant en la República I en Catalunya que nosaltres, tren­cant la tradició Individualista de la nostra tsrra. donem amb l'e^mpla-ritat de la conducta pròpia el pas que voldríem qne donessin totes le» agrupacions 1 els home» Inrtepen-ilonts, quo han de comprendro que éa amb la transacció mútua i amb el mutu sacrifici que es forgen les obres patriòtiques de conjunt que salven e!» pobles en mements difí­cils.

Josep M. Marqués, ex-dlputat de la Mancomimltat 1 president del partit; F de Solà Caflizam, regidor de l'A­juntament de Barcelona; M. A. Pé­rez Terol, secretari general del par­tit; Daniel Escriv*. ex-comlssari ad­junt de ]a Generalitat: Francesc Cos­to, regidor de l'AJunlament de Lley­da; J. EstlHe» Reca «en», president de la Comissió d'estudis socials; Pere Segfi. secretari del Comitè de Lley­da; "E. Roto Casadevall, secretari del Comitè de Girona; Manuel Lllgé, president accidental del Centre de l'Eixampla; Josep de Lamor, presi­dent del Centre de Gràcia: Joseo Rc-das, president del Centre dol Poble Sec; Lluís Campa de Travv. socre-rari de! Comitè executin; N. Murió 1 A. Sanahuja, per la Joventut del Partit; Maria Cinta Cuevas de Bus­quets, per la Secció femenina: Jan v.i> Llanaras. per la Secció escolar.

Mítings a Polinyi i Sant Cugal Són anunciats per a dintre peca

dies mítings d'afirmació catalanista a Polinyà 1 Sant Cugat del Vallés.

Els que vulguin anar-hi poden Ins-criura's a la consergeria de la Lliga Regionalista.

Les candidahires da PEH|MM· L'Esquerra ha proclamat oflcltl-

ment les següents candidaturea: Barcelona, ciutat

Francesc Macià I Uusà. - -artl Barrera. Nicolau Ba tesi Ini. Joan Cisanelles. A. Colldeíorns. Josep Dencàs Miquel Gulnart. Joan Liuhl I Vallesci. Carles PI I Sunyer. Joan Puig 1 Ferrater. F. Ribas Soberano. M. Rossell i Vila. J. Serra Hunter Joan " 'er 1 Bru. J. Soler I Pla. Josep TarradeUa». Joan Tauler.

Barcelona, olreomíorlpolò l luís Companya, 1. Armendare». 4 AnnengoL

Joaquim Bilbeny. Uui» Bru. Pere Comea Joeep Fontbernat, Pare Mestre*. J. Mora. I. Rlçra I Puntf. Josep Selves.

Olron» Francesc Arnau. Joan BanceUs. Pera BlaaL Xavier casademunt. Joan Casanova*. Pere Cerezo. Làur«a Dalmau. A. Dot Arqué Joaep Fàbregaa Joaeç Iria. Antoni Xirau

Le» candidatures per les circum*-crlpclon» de Ueyda i Tarragona. 1 o estan ullunade».

Le» oficina» aledoralt da la Ll i ­ga Regionalista da Sabadell

La Ulga Regionalista d* Sabadell ha començat le» lasque» electoral» per a le» pròxima» elecclon» de di­putat» a la Generalitat

Les oficines electorals poden *»·er consultades pel públic, d* tres a vuit de la larda 1 d* deu a dotx* d» la nit.

—La Comissió d'Acció Política d* 1* 1-1 iga de Sabadell prega a tot» el» ciutadans que no esperin el darrer moment per a consultar on podan votar. Ia feixuga la»ca que com­porta l'orpanliiació d'una» elecclon» queda »lmpllflcad8 si tothom avan­ça la seva actuació.

L'eamentada Comissió tomb* fa avinent als ciutadans qn* •sper· 1* coHaboracló de tots el* que hl elm-patitrin per tnl d'assecurar el triomf dels neus Ideals. I recorda que el ra*-pecte a uns dret» és sempre fill del compliment del» altres.

C e n f r e Excurs ion i s ta

d e C a t a l u n y a AOTK INAUGURAL DEL GURB tUI-4}

Al Cenire Excursionista de Cau­lunya, ahir a le» deu do la nit, é» va celebrar, amb assbtèncla de 1** autoritats barcelonines, lacto d'l» naugurac^ó del curs 1RK-33. *a**ló dedicada al que fou soci del Cantr*, Juli Vintró.

A la presidència hl havia el senyor Pau Vila. pieildent de l'enutal; Joa­quim Pell cana en representació de l'AJunimnent; Casas, conseller de la Goneralltat: Casades i Gramatxes 1 el secietarl senyor Turull. Aquest darrer llegí la memòria dels treballa rcolltxots cn el curs pauat. memò­ria en la qual queda palesa l'alto 1 eficaç labor portada a cap. Fou molt aplaudida.

Sesuldament el senyor Pau Vila ex­pressà els des'gs que el cen're ex­perimenta d'anar a una renovació 1 major amplitud do tosques, sense, però, que la renovació hagi de voler significar per cap motiu un obll del passat d'aquelles, tradicions que són l'ànima d* la casa.

A continuació el senyor Casades i Gramatxes llegí una eloqüent bio­grafia de Juli Vintró. on la qual ex­posà oom era aques'- un fervorós amant de totes les cjse» de Catalu­nya, I com fou un d'aquells homes que'amb l'entu-slaame 1 amor a la cultura 1 a la pàtria portaren, amb la renaixença, el recobrament de Ca­talunya.

Expl ca minuciosament la tasca meritòria de Juli Vlnttó com a ex­cursionista, com a cartògraf 1 com a coHcccionUta, 1 dedica un afec­tuós record a aquell company qui deüxà al centre el millor de la» te­ves activitats.

Fou Uergamen*. aplaudit Seguidament el senyor Joaquim Pe-

lllceua, en nom de la ciutat, remar­ca com aquesta ha seguit sempre amb viu Interès la tasca del Centre Ex­cursionista. F* un elogi d* la me­nestralia oa'alana, a la qual perte-nelxia amb totes les seves virtut* I entusiasmes per la nostra terra. Juli Vintró. Remarca l'admlrabl« síntesi que com a fllla del treball 1 autr* de l'art ba estat a Catalunya l'ono-menads dassa mitja o menestral

Vosaltres, excursionistes, sou dels qui millor això podeu comprendre.

Acaba el senyor Pelllcena expres­sant i'adheató de la cuitat a r*cta d'homenatge a Juli Vintró I regra-ciant també la vídua de l'bomenat-jot por la geDorositot seva envers al Centre. Felicita també els excursio­nistes per llur atanciú conatont a le» evolucions del» temps moderns *n matèria d'excunló, prlnclpalmont a causa de la navegació aèria, I fa vol* perquè el nou cur», reprè* en *1 mo­ment cu què Catalunya reprèn ia vMa de l'autonomia, vagi amb aques­ta a l'uniaoo d* tosca exemplar 1 proflfoaa.

Fou molt aplaudit En nom d* la Generalitat parlà a

continuació el conseller d* TrcbaU. senyor Casals, qui excusà l'abstaata del senyor Gasaol a l'act* 1 digué que la Generalitat no podia oblidar el Centre, puix qua sap com ha estat I és un fogar de sà catalanis­me I sap el* molta tresor* que de la nostra Catalunya ba descobart Diu qua en nom de la Generalitat es faci constar la seva adhesió a l'homenau ge a Juli Vintró, 1 diu que no dubta qua en al cura inaugurat treballaran com sempre per a l'enfortimeni de Catalunya, aquesta Catalunya que es de tol* al* catalan» i que da tot» els catalans necessita.

Es llargament aplaudtt. El senyor Pou Vila clogué l'act*

amb unt mot* en què expressà la se­va confiança per l'èxit qu* en al nou curs ha d'assolir al Centre Excursio­nista.

Seguidament hom pa**à a visitar l'exposició de gravat*, document* l llibres percabuta.

Assistia a l'act* I* senyor» vídua de JuU Vintró.

L'afer d e l ' a g è n c i a

d ' e m p l e u s munic ipals LES DILIOINOIK* éUDIOIALt

Seguint la seva tasca, al Jutjat es­pecial ea persona d» nou. ahir tard*-

I a \t» quatre, a la presó per a afec i tuai 00ves dlllgencle».

Procedí, «o primer lloc. a oaUbrar un acarament entre *1» ulutHUH Janll i Trull oi».

El primer, que encara Bo ** trob* bo de la aata malaltia, soatlngaft iot** la* seva* ac uadon» contra ITu-llal», I encara afegí nou» càrrec» que. aagon» pròpia manUwtacló, ansva recordant durant ia seva malaltia.

AOARAM·HT OS FIRNANDCZ AMB JAR-OI | THOLLOL»

També t'cftctuà uc acarament en­tre al metge d Uagut, Joan Fetoàn-daa, I el» pruccaaai* Amoni Jardí 1 TruUola.

Segons hem pogut aaber, sembla qua la interv·ociò del metge Fertàn-daa tou en un tol •mjii·u, 1 W.-MS aqu*»i no arribà a f*cUitor-sa. paro les pessetes lliuradei per això no s'han vist per enlloc

Va individu qu* ** dia Manual Vila havia lliurat a romà» Truiioi» i.000 pessetes perquè U facilito» *l desitjat «mpleu. Aqueeu* petsete» foren dipo»ltade» ai Banc de Valor» i Crèdit, però com qu* i'empleu tri­gava venir, el Manuel Vila s'eotre-vUla amb el detingut metge Fernin-dai, al qual li va prometrà donar li immedlataniL-nt nna plaça Alatli»-ra* Vila ^entrevist* tmb Trullol», al qual 11 demanà al diner dipositat al Banc. i Trullolc, veiem qu* 1* U escapava un cliem adoptà entreu -tor-»e amb el mvigo Feruàndez per­què aquest II expliqués com havia aconseguit la pla^a oferta • Vils. Actuà d'inteimediori. entre aquest» traa penonatg' », el procaaaat Antoni Jardí.

El rcsuttot da l'entrevisto fou *l lliurament do 3.S00 p***ete», d* iet 5.000 q.10 taula dipoaltade» el Vila al Banc al metge Fernàndez. sl bé d'a questes en donà el metge, a íardl, com a corretatge, I.WO.

El metge donà aleshores al Ma­nuel Vila una carta perqu» c» p»e-»cnié» al Laboratori Municipal, on podria prendre piusesalo de l'nupleu immediatameni.

F.n efectuar aquest darrer requi» t. el 'utur empleat, acoiipary.il dc Jar­dí, el director del Laboratori el» cm testa que no coneixia per a rea el que va ehcrlure la carta, I que 1'» places, en aque'.U secció, estaven t-.v.. cobene» i no hl havia vacant» de cap mena.

A-itoni Jardí, crateat qu. es tracta­va d oB nmo. tornà tmmad·vr.mem a Trujlol». per trobar el m-ut on aco»tumava a veure, le» 1,100 pe*-tetes que havia rebut.

Avui acaNm '»» 7? hor»» 1» la de­tenció del melge Joan Fer.'ande» I diu que el Jutge procedlr.% a d ctar aulc de processament per ui MMN d'estafa contra l'esmenta, metge.

Una altra diligència de 1* qu» s'e­fectuà fou un acarameif anre els detingut* B.tlvadT rrandwa Ma» I Joan Fernàndez, car cn un anterior acarament tortl a relluir un perso­natge que hom creia qu* seria el

Hi ha, d nes, una altra perso.ia que tamM miemnla en aquest* **-sumptes I qne la policia cerc*.

PROGB88AMKNT DE PUIG VENORCLt

Es re be. a mé», nova declaració a l'agent do policia detingut Bsfael Puig Vendrell, 1 com sigui que no va aclarir a satisfacció del Jutg-j cert» extrems en el» quals apareix com a suposat complicat, el Jurat dictà auto de proce»»ament l pre»ó contra el dit agent, 1 asaenyalà una llança de 5,000 pessetes en metàl·lic per a poder gaudir de la llibertat provisional.

Amb la» posqulslclons efactuades per IA policia es prengué declaració nl detingut Uuls Prat vice-presldenl dol Banc de Valors I Créillt per sl pugués Unir alguna relació amb Trullol» I amb Salvador Francesc Ma».

Sembla Ja demostrat que el tenyor Prat no tenia cap relació amb Trn-Uols, nl aquest amb el» altres cla-ments del Conaell d'Administració del Banc, puix que només s'entoma per aquesta mena d'afers amb el que era ei seu director, al detingut Joan Ca­rall.

De los dlligèncle* realitzada* ahir a la presó, tembla dediilr se'n la la-nocènria del »anyor Prat en aquest» assumptes, 1 no fóra estrany qua aqnesta tarda, en finalitzar le» 72 ho­res de detenció, aquesta es deixà» sense efacte, puix que é» crlton del Jutge no prendre cap resolució sobra ala detinguts fln* tratMcorregui «I ter­mini legal.

Pel Jntiat »'ha ordenat » la pall­eta, guàrdia civil l naotaos d'esqua­dra, la dalaocló da Joan Torelló Ca­sanova, qua figura com a complicat en aquaat ••snrapu per haver rebut 8.000 pessetes par a una cnHocarló, de resultes d'una declaració feta ahir mai par Fèlix Ribas.

RfOIROA OI NOM* Ahir tard* la policia efectuà dlver-

saa diligències ralacionadaa amb la busca de domicilia do persona» qua figuren en les relacions com a de-posltarl» per a eropleu* •! Banc tan­ta* volies eemeniat. els nom* del» qual» són ignorats 1 qu* hauran d'a­cudir al Jutjat per a declarar.

També *» realitzaran dlversosr e~ glstrcs domiciliari» qua. segons les nostra* noticies, no donaren resultat alxl eom també to datancló d'un in-dlvida las Inicials del qual son T. A , qu* podria aclarir molt aquest su­mari.

DOS COOPERADORS 6<it>r« le* dues paraonaa po*ades a

disposició dal jutjat per l'alcaldia, par a cooperar en aqnwt *f*r l qu*. segrn» l'alcaid* *n I** »eïes manlíev taclon» davant el» pariodlst**, II fo­ren soUlcltode* prf president d* l'Au-dlèncl*, podam dir, d·gndamaat as­sabentat», que e« tracto d'un empleat municipal anomenat Bamonot l d un *x-empl**t d* Banca anomenat Ca-nuda»

Ambdó* *ón íntim» d» l'alcalde. Dr. Aguadé, 1 partaayen al comitè d* la Comarcal da l'Esquerra Cata­lana; l'akaUU aa féu gran» elogi», en ésser daaeobartae aquest** agén-daa , puli qu» laè·rvlngoer·a an al descofriment

Aquest» dos mateixos senyor» »ón el» qu* eren a l'avantdespatx — el* qn* ** trobavan, dc» HM dMpr*« t t m n M » començat *I «urMil. a l'a-eanldespatx del president de l'An-

1 (Lèncla, amb qui •osUngucicn una

llarga conferència, desprès d* la qual foren nomenat* coop·radors dal Jnl-)at aapaciaL

S4o també els propi* Indi vidu» qua al datpatx del Jutge ** dediquen a revisar tot» al» document» trobat* ao al» registre» domiciliari», 1 el* en­carregat» d'unir al» trossos d* docu­ment* trencat» qua en algun d'a­questa registre* s'han trebat

Avui declararan davant el Jutjat altres testimonit I segurament a la tarda al Jutge anirà r.orament a la presó

Reobertura dalt centrat tradicionalista»

Anit passada fou autoritzada la raotartura dal* centres tradidonoU»-to» per haver aatat publirada to con­vocatòria da to» alacciont.

P E N Í N S U L A

El c*s Jalt debah Madrid. 588. — En acabar la te»

•Ió. cl Pretldaat d* la Cambra ta re but el» periodtotM, I el* ba dit.

—Respecte a la perspectiva 4* tre­ball per a la aatmanu entrant com qu* el president de !a Comissió de pr>·»*upo»io*. aaojror Vergara. m'ha dit qne el dlwanra» hl haurà dicta­men sobre ai capítol •Obligacions ge­nerals d* l'Eatau. us anttdpo qua pot llegir-** aquaat dia, l alxl dlmo-cre* i dijous a» dUcutlrà.

Espero qna per a la aeimana se­go en t estaran despatxeu el» pmao-posto» d'Estat, Presidència l Instruc­ció Pilhllea

El dimarts 1 el dimecres hl haurà, àmpliament prec» 1 pregunta*, I pol­sar cl dimarts h hiaurt dictamen d* la Comissió 4$ loatlria. referent a ascensos l traatlats de |"tges I ma­gistrat*.

Vergera cridat per Carner Madnd. K. ~ Cndal pel ministre

de Finanço*, hà marxat cap a Ala­cant el sots-**er«tan d'aquell Uepar-tament, senyor Vergara.

RaunM d.l Tribunal de R**ponsabllil·1s

Madrid. i8. — El President del Tri­bunal de Ra^ious·Mliíais, senyor Fiancliy li".'a, ha conflmH <|ua cl Tribunal es mmlrà el dia S, per tol 4*aaaanyatar la data en que se cala brarà la vista.

El projoclo de mettri»! lertàriquas Madrid, S8. — La minoria vttlvlnl-

role. en la aava reunió d'avnL acor­dà rr>-abar 4* la Dlreeiló d'Indút tri** Ja revisió de l'icforroe deia Ue-nies. ifwpe··i* al pro]erte de llei ro-bre matèria* ttrtàriquea.

Lerretn e Barcelona Sarago<M, « . — El senj-or tmotix

marxà cap a Barcelona *o automò­bil, a l obieou d'tnií iar l'anunciada campanya poilUra amb relació a let e:e.-'ions que •* celebraran per a ele­gir al Parlament català. Anenjamenl é% le veg» da Plasència

Càcore», tt, — A consequ*ncla d»! coníllcte obrer plantejat a Plasència i d* l·i denúncia» formulades *1 Par­lament, el Governador ha e»tol »ub» tllult, per ordf* del Ministre d* la Qovema'i·'· Ha iliulrai el comanda­ment de is província, interinamant al Govrmadnr da Ciudad Real. el qual marxà cap a Plasència a l'obtacta de buscar una solució al confllcto,

Plasència. 88 — El comitè de vaga ha publicat un manifest en el qual dona compte de ta di stuucló del Go­vernador I qua s'havia encarregat dal comandament d* la provlnria ei :e-nyor Ramon PanAndai Mato», el qual arribaria al migdia a la po­blació.

A rnnwqONnel» de I» publicació d'aquest minir·st, Immediataoteat obriren iotes le» botigues.

Bl governador, acompanyat del 11-nent coronel de |a guàrdia civil I d'altres pers mnlltot», arribà a la po­blació I ea traslladà a rAJbntoment. dea d'oa pronuncià un dlscur» al poble que s'tiavln reunit a la plaça.

El girvem- ' T expoaà «1 »eu desig da donar tota nena de facilitats, amb la co ii-eracK del veïnat, per a re-aoldr* al conillrie. I digué que apll-earla aavar*» mesures als que »l»te-màtlrament cposlo a què a'arnM a un» «olucio

Immedlatanien' amb àMUlàncI» da comissions de let fnrrea vlvee I da les aaaoelaclont obreres, se celebrà una m n i ó fin» qne «'aconsAgul la •Olucl del conflicte

Platèocl». í» - Ha tornat a to capital al nou govenr-dor. després d» aoluclonar la vaga general iniciada dimarts passat

Le» bas^í de la «nlueló eonsls'el-xan aa al irpartlment de terra». I que immediatament començaran le» obre» da rerararló d'eseol»*. repn-raciona d* c·rreiere», camins veïnal» I d'altres obre».

El pobl* acomlad.» ei go\-emadir amb aclamaclon».

C M d* BarUrla Cuenca. 21 — AI pobla d* Buana-

che d* to Sierra contragueren mtari-moni civil Jesú- Biionacha 1 Àngela Angulo.

Sembla que poc abans de la ceri­mònia ai pare del nuvi demanà al rector qn* loquetsln les campanes 4* l'MgKsl*. per tal da congregar als convidat» a l'act*.

El rtetor nu n*cà; però, amb tot, al matrimoni se celebrà.

En vista que el pobl* no havia acollit favor»! lement el casament en aquesta form». •!» familiar» del» coulraant* requeriren el rector per a ealabrar *l matrimoni religiós.

E | rector dl:rué qu* callen com­plir abaaa el» tràmit» astablerts, I els familiars, disgusta'», esperaren que el rector sortí» d» mtsaa I l'a­grediren a eop» d* ba»tó I d* pedra.

L'endemà intentaran rapetlr l'a-gretsló, l el rector hagué de refuglar-se al «eu domlrVi; durant la mati­nada «agúeot abandonà al poble

FI rector comunicà al Jutjat l'o-correeut, 1 ha manlfe<fat que hom l'amenaçà de mort.

Fabricació d* futalls-matrallador·t

Oviedo. SA — A la fàbrica d'armes aa raailtsan els preparatius necaaaa· ris par * Inunsiflcar al» treball» a l'objecte de con»truir ràpidament BA fueells-meirallador*» del nou tipus, segon» l'itivent del tinent ooronel d'artUJcrla, senyor Trapota.

Aquesta» armes e» destinaran als guàrdia» d'assalt com a prova, i an cas da donar resultat e* continuarà la construcció oficial d'aquest d pus d'armes a le» fàbrlque*.

El termini per n construir el» es mental* fntalla serà d* dos mesos i mig I el pressuposi total del oo*i d* construcció é» dc mig milió d* pe» MU*,

N o t í c i e s d e I E s f r a n g e r

Els a c o r d s d e la C o n f e i è n c i a d ' O i a w a i e l n o u r è g i m a n g l è s d e c o n t i n ­

gents. - A l s Estats U n i t s d i s m i n u e i x l'atur f o r ç ó s . - E l v ia tge d ' H e r r i o t .

D e b a t s a l a C a m b r a francesa s o b r e e l d e s a r m a m e n t . - L ' o b s e i s i ó d e l

Tractat d e V e r s a l l e s

E l v i a l g e d ' H e r r i o t

PROGRAMA I AOOMPANAMENT Pari», sa. - El viatg* dat senyor

Herr.oi durarà, aa total, nou diet. dels quals solament romandrà a Ma drld els qua ja han estat annnelau

PrcbabUmcnt ai Cap «al Govern pujarà al tren a l'rstacto d'Orsay. dissabte a la tarda. I arribarà a Pol-Uere el diumenge * le* í"3S del matt a l'objecto de presidir alli una ma­mí estació organitzada p«l Comlto ra­dical aactoUeto d* ia dita població. TamM asaisurà * un banquet da d't mil cobert* qu* ba estat organitzat a honor teu.

El diumenge, a la* IS'», *| aaayor Herriet pujarà ai fud-azpréa par ar­ribar a Madrid al dl 11 un» al mati.

Acompanyaran *| Presldeot m al seu vtotge. representant* de quasi tou* le* agàncie* i periòdic* d* Pa­ria i da divsrte* prevlncl**. també M aniran dne fotògraf*.

Entre t h periodista* figuren *l» nyyor» Lleó Bata*, ptr l'Agència H»-va*. Alhari lullen, per «f* Petit f»*-rtsien.; Gahorlaud, per «L'Era Nau-v*lle.; G*o London. per «L* Jourml·: Marv*od. t-r «I^ Temp».-. Guiurd. per «La Petit Journal.. *le—Febri

MANI FESTA OI ON8 ALS PERIODISTES ESPANYOLS Pari*. 18. — Elp resident del Con-

**U fraoce», «enyor Hemot ha re­but avui, al Quai d'Oraay, els rep re­sen tant» a Pan» d* la prein-j» espa nvola, amb nioilu del seu pròxim viatg* a Madrid.

Amb al aanyor Hernot reberen el» pariodi»!** «panyols, els senyor» Ai-phand. cap de! Goblnet, Marcel Ray, cap adjunt I Kmg, cap de premsa al Micisterl de Nejoci» Estrangers.

El senyor Harrlot. retingut al Con­gria tota la tarda, amb motiu de la discussió da la» Interpelladons anun­ciades, ba aprofitat uns minuta da l'hora d'interval entre tos ssssion» d* la tarda l da la nit per a rebre els penodutaa aspanyol*. al* qual*, ama-blameni, féu to* »egU*n«» daclara-clont;

—S'han fat ci.-cular molt» error» 1 s'han imtglnat molte» novaUe» so-br aal meu viatg* « Fspanva

La veritat é» qu* consütu·lx per a ml un* veritable «atitfamó *l tonlr ocasió d* toatimoniar le m»va *dml-rsció al pobla espanyol I al seu mé» alt repraMOtoo'

Jo vaig ta**r a França un del» primer» en daaltjar públicament l'ad­veniment dai nou Règim espanyol. Portarà a la Jove república espanyo­la la mé* sfec'uosa salutació d* la tova germana major la república franc***, i «I meu major desig é* que aqaaata amistat tranco espanyo­la, aflrmado al» ull» de tothom «au grand jour»—digué al Prerident—«en-se cep pensament em·ïat de cap me­na, rigui model d'amistat que ha d'unir tn st tot» els poble» an «1 treball I aa I* pau.

l'arlant després més familiarment amb els periodistes, qualificà d'ah-surd* l estúpid» el» rumor» escam­pat» amb motiu del *en viatg* a Ma drld I atogl huraorl»ilcam*nl:

•El matoix podton havw dit qn* anava agafar el Mon astori del Es­corial per * traslladar lo * UO».—Fa­bra.

addicional» sobre el» tapissos de Da­na, cuiro* 1 pell» no preparat* l al­gun* altres producte» de ia mateixa

E l cens d'Itàl; ta

ROMA JA PASSA LES ALTRES CIU­TATS Roma, « . - Segon» dade* publi­

cades »obre cl dsrret cen», el y d* Mtembra Ü.mu. Itàlia tonia «IMTJIUU habitant»

Roma comptava amb 1.CB3.0M; Mi­là. 1.008.1M; Nàpols. MÀ*) f.ènova. M J Í Í I Torl. S».*»» -Fabra.

M o v i m e n t r e v o l u c i o n a r i

a F i l ip ines

ORGANITZAT PIR UN CAP MORO Dl JOLO

Manila. » — Let trope» govern* mantal» han aconseguit la rendició dal cap moro Nubamed que, al front d'una tribu, havia Intentat produir ou moviment revolucloBarl.

Aquest moviment Ita costat la vida a 50 persona», enin alls» 8 dona» I 8 nens —Fabra.

Manila, » — El cap d* to trlta mora que s'havia sublovat t atacàt la població da Cuit CuU. t'h» eonsu-tuli preaooar en mans d* la prinee** Dayang, germana dal Soldà de Jnld.

Vutt dooe* 1 al» nen» que » haviei negat abamlonar al tort racuitoren raona ao la batalla da Cull Cutt. aa la qual també moriren moro» i It oficial» illlpln». — Fabra

L a q ü e s t i ó d'*' E l O i a c o »

I t GENERAL ALEMANY KUNOT OAP Dl LIS FORGIS •OLtVIANIS La Paz. » — El general alemany

Kundt ha acceptat el comanament de l'Exèrtit bolivià a «El Otaco*. — Fa­bra.

Els a c o r d s d e la C o n ­

f e r è n c i a d ' O t t a w a

• L RBCIM ANGLES Dl GONTlN-GENTS Londres. 17. — Segon» Infotm** d*

font autoritzada, to possible Indicar ja «Is producte» per al» qual» ai Go­vern anglè» no podrà disminuir le» tarifes duanrre* a tenor del» acord» adoptaia a Ottawa.

El Govern anglè» t'b» compromès amb uns I altre» Domini» » elevar la tarifa sobre le* mantegues, ou», for­matges, pare», prtoaec» I prunes fres-ques i conserves d* fruita*, I a no rebaixar el dret general del 10 per loo sobre el* cuiros, p·U» d* cabra, conserves de peix, macarron», avi­ram, fruit** seques, civada i ca­cauet*.

D'altra banda, 1 oom a conseqüèn­cia deia acords entra Anglatarr* 1 l'In-dla, no podran ésser reduïts nl el dret aapecial del 10 paí KN M d l drau

Quant als vins, Anglaterra haurà de deixar al» Dominis un marge pre­ferència] mínim da dos xilling» per galó. — Fabra. UN COMENTATil DE fLA PRENS Ai

DE BUENOS AIRES Bueno» Aire», » - — El diari «La

Prens*, comentant al» acord» da la Conferència d'Ottawa diu qna Angla­terra *» llança a una poUUca daa-tructiva d* le» relacions comercial» entra ambdós palsoa.

Un també que el varitabla remei no attA an to política da reciprocitat sinó a Duna campanya contra la fixa­ció da cup per a le* Importoclon*.

Termina advocant per arribar a una lataUigànca amb el» Estat* linlta a 11 qu* puguin subsillulr ai mercat consumidor que era Anglatorra. — Fabra. LA DISCUSSIÓ AL PARL MENT AN­

GLES Loodrar. » - A la Cambra del»

Comú: s. la preposició d* Mr Landt-bury. d'abrevtor ela debats sobra el» acord» d'Ottawa, a 0 d'activar .a discussió relativa a l'atur (orçó*. ha donat lloc • un violent altercat antra Mr. Samuel i Mr Landsbory.

Acabat l'mcldeot, la Cambra adop­tà sense escrutini el programa go­vernamental que coniiatotx ea con­sagrar ala dies a la discussió, »ru-cla per article, i do* dies a la dl*-cusslj flnaL

No obtant. s'assegura qu* to d*-cttiò de to Cambra no impedirà qui •Igui abreviat »l to necessari, el de­bat «obre el» acords d'üitawa. — Fa­bra-

L a C o n f e r è n c i a e c o n ò m i c a m u n d i a l

LA DATA OE LA CELEBRACIÓ DE­PÈN OS LIS II.IOOIONS N0RO-AMERICANES Ottawa, ts. — Lord Raading. *x-ml-

aistr* d'Afar» «xtranger» britànic qu* to arribat procedent del» Estat* Unit*, ha Idt que la data da la Conferència Econòmic* mundial depèn de!» re sui tat» d» to» atocetona presldanciait nord-amarteane»

PI ét reelegíl Hovrr. la Confrrèo da a* celabrarà el mes d* febrer, però si raaulta elegit Rooseveu. la Confervnci» no ttndià lloc fia* de*-prto del 4 de març, dato an la qual al nou Govern entrarà en funcions.

L ' o b s e s s i ó a l e m a n y a

pe l Tiactat d e V e r s a l l e s A LIS UNIVERSITATS Nl HA PRE­SENTADES 1*7 TESIS DOCTORALS

Berlín. Bt. — S'assenyala com un cas oorióa el fet que han estat pre­senta de» a le» diverses Universitat* alemany** 9*7 tesis per al doctorat, en Ics quals es fa referència al Trac­tat d* Versalles, coaa qna palesa to preocuparia que el dit Tractat exer­ceix en l'opinió alemanya.

D'aquetta W treballs, n s'ocupen dels c'deveniments que precediren a la guerra I a la conclusió del Tra '-lat de pan; 8 tra'-ten de la qQaetld da la culpabilitat en ia guerra; tt estudien le» clàusules territorials del Tractat de Versalles. I IS parlen del» problcme» colonial».

En lU d'aquestes tesis, e» dlscu-telxen qOerilons Jurídiques que es re­fereixen al Tractat de pau. I en una a'arrlha fln» I tol a examinar la qúestlo de saber sl el Tractat d* Ver­salles és vertadera mant vàlid en Dret.

Per últim, en el» treballs esmenta's es tracta d* les reparacions, d* les qüestions econòmiques I fluvials, I fins I tol del desarmament—Fabra.

L ' a l u r f o r ç ó s

a l s Estats U n i t s DISMINUEIX I L NOMBRE Dl PA­

RATS Washington. » . — Segons to Fede­

ració del Treball al nombre d'obrers sans* feina ha disminuït mig m'.lló al mes de setembre. El total d'obren parats to d'ona* milions. — Fabra.

L a b a i x a d e la l l iura

ester l ina L OPTIMISME DC ROIIRT HORNE

Londres. 0. — En un discurs pro­nunciat psr Sir Roten Horne, «x-oaneeller d* l'Exiquiar, declarà qua BO aa sentia pa» Inquiet per la bai­xa d* la lliura eaterlln*. La oostra divisa—digué—esta en camí d'arribar, tensa recórrer al fons d'estabilització dels canvis, al nivell que lògicament ha d'ocupar, donat ai volum d opera­cions comercials d'Anglaterra. Evi-denment bl ha algunes molèsties, però le» dificultats són mínimes amb relació als avantatge» obtingut». — Fabra.

E l d e s a r m a m e n t IMTIBPIL-LAOIONS A LA OAMBRA . FRANCESA

Pari». 28. — La Cambra ha comen­çat aquesta tarda la discuaniò de les imerpeMaclon» «obre el desarma-ment

Primerament el »enyor Chassaigne, comunista independent, lamento qu* les proposicions Hoover no MCMMb estol tingudes en consideració.

Retreu a les dretes l al Govern que els representa l'haver fet el Joc a les dretes alemanya* *n el referent a l'a. proxlmacó italo-alemanya.

Retreu igualment a lo* dretoe la seva política d'armaments 1 allan-ces, l aoaba aUudinl el miUtorisme de Polònia I Romania

El senyor Leon Blum, lider del partit S, F. I. QL, declarà Justificades en principi le» reivindicacions ale­many**, sobre Igualtat de drets.

Un Tractat, d gué. qua no te un contracte da pau que porta lliura* les «Ignatures, no é* lícit; voler rear-mar-sc com vol Alemanya, consti­tueix una solució inntlmjialhla.

El senyor Blum reclamà un desar­mament general intensiu i coo'rolat

Aüudi després, parlant del pla eonstruct u francès, el» rumor» de desacord entre els membre» de ia Comissió Superior de to Defensa Na­cional.

El senyor Harrlot l'Interromp, l de­clara mfundats aquests rumor».

El senyor Blum continua al seu dlscur» dient que la no BceptacJO par part d'Alemanya provocaria una reacció unànime contra aquesta.

Exalto a Locarno i expressa U seva esperança en la Lliga de les .Nacions. 1 posà de manifest to oaoaasitot da reduir le» despeses militars, d* pro-blb-r la fabricació privada d arma* l oontrotor la* manuí·Kinre· de l'Es­tat auprimint i'aviacM de bomeax-ddg 1 m'crvenlnt en l'avMdò c v-J. to dir, cn resum, aaaoiir l'àstt defi-aitia d* la Conferencia dti Uíiar-mament.

Desprat dona curta suspensó d* ia «esato. ei «enyor Franitltn BoaiUo» pdea d* manifest totes las ía tos d'A­teu any* ai Tractat de Versalles t tolc* i*a pretonsions da què ba do­nat proves cada du me», demo* trant que el parliism* francès i to­tes t** coRsaqjncto» derivades da llur cocfiai·ça a Locarao. no has acoctegutt lotjecta dastjat

Afirmà qua A'nr.anjr» té tres da-sig»

No pagar, rearmar-s» i destruir al Tracta: de Varsulic*.

Alemanya prepara -na nora gner-re una guerra de revenja, l'Atoma-aya republicana està moi » l no*» altres oo negocien m% que amb l'A­lemany» de von Papen i cl generat von Schletdtor. qua renoven ei» mè­todes de l'antic Estat Major aler.iaay.

prosseguim la seva micrpeUac ó, l'orador criticà i'aetl'ud del senyor MacDonald reepacto da Franca, ao-Utud que no éa nto que la continu*, cló de la que adopto en qual intento Impedir al aeu qais que en­trés a la guerra mundial.

El tenyor H»rr o» interromp 1 pro-taaia cnergicameni contra aquest** paraules. I raocrua ai saatlt 4c IB resposta anglesa ai memoraadua

El «enyor FrankUn Boautoa àcar* aflnnaat qua l'únic nuvià de datanla Atomanya ea al camí d* to guerra. to iaculcir-U to convicció de toa lot-oaa trancaar» i la unió del* antica

El president del Coasell. aesyor Harriot diu que la oocioada dAla-manya sobra igualtat de dreta, 'al com ha estat prwentadv to uua cu* manda de rearmameci que corns-pon a les conaepclon» de von Scectt 1 del gran Etta: Major altmany.

8i la Conferència de Ginebra fra­cassés, no hl hauria més qua el re­curs d'una agrupar « d* Nactone per evitar la lluita ' tm-mints franco-alemanya.

Havem d* guardar, digué, absoluta Mag freda, pratteannl perqo* ia situació é* greu.

A continua, IÓ donà a conèixer tol gran» Um** del projecto franc*» quo qualificà de Pacto da teguretai alto xima

So obviant »• a>iuess projecte oo to lien acollit França oo podrà to-aar acusada del fracàs da Ta Cor.' réncia. França continuar» trebaltoag infat gaNeraant en 'ea Comlsalons da la Ulga du le* Nacioas fina ei Itout i^ssibre.

El fracàs de la Conferència, c o » tlnuà dient seria una falta que OO volem cometre. El nostre deure aa posar de manifest d'una manera constant davant la Lliga de les Na­cions, ia nostre sang freda t lea nostre* Intenclonv

Dcpré» d'una curta Interrupció da la sessió, puja a la tzbiona ei *«-nyor Marín, qui comen-à dient qua s experiment* gran angoixa per 1% situació mtemacionaL per tal cons aa signen molt» papers, però qua no a'avança en el camí de la pan

No t|ai7lba, afegí, a e«ab;ir el prtiw dpi d'apllfació da tanclona. i rm»a aanc-.on» BO hl haurà mal Justícia Uk-tcroacionaL

En cl qu* ta referència a le» repa­racions. Ia situació to també molt dolenta.

Abandonem les reparacions a La» •aca, digué, santa rebre, en canvi, cap contrapartida.

La saoció ea prolongarà, prababla-ment flns molt tard.—Fabra. — o o o - —

E l festival d ' a v u i

a l ' E x p o s i c i ó d e R à d i o Aquesta tard*, a Us cinc, tuuUà

lloc *| Palau numero I de Mon'-uiJl. on tsto KMtali·da ia U Exposició «* Raoio, Cinema tou or. Funo, Discos i FoiograSa. un gt+oixu» laMJvaJ , Ü « organitza i emissor* catalana E. Aa i . l i Radio Astocucio i qua oooai*-tlrà en presentar al pú-iic com t» la una *niuaio dr* da l'astudi d'a qualla astacid raaioiii'uaúnL

Prenen part cn aquaat festival i orquestra Meiody Boys, I estar d* to cançó, Roseta Fonranar; l'oraue»-tra de Radio Assix.ac.o, intr^iada par ai profeaecrs. que inkrpr-t«ra ballables antica amb deu pan&es da ballador» vestits amb tra Jos d'època: els germans Corma. conceniste* da plano, Aurea d* barri, qui recitacS poemes d* C artl on. acomparvj-a'.a al plano pel mestre Pere Vallrlbera. t «Kicert d* músloa catalana per la co­bla Barcelona.

Serà un festival que per l'ori .-tr.»-Ulat en la presentació i la quiutat dels artistes que Inlegren ol proar»-ma. serà presenciat per tothom.

L entrada a l'Exposició valdrà una pesseta. Hl haurà seient» nutnerais * 150, l Uf.ges amb sis enlradw a 10 pessetes. ORAN FESTA CATALANA ORGANIT-

ZAOA PEL FOMEMT DE LA SAR­DANA Demà. diumenge, a to tord*, f"-

drà Uoc a T Exposició to R»**» Montjulch una gron Mna caiai*»* en la qual prendreu pwt le» coblto Selvatona, de Cassà d* la Selva, Bar-clno i Empòrlum. d* CataJuaya A més hl haurà concurs de sardanto-tos amb premi» per v«lor de «» p·'» aetes.

L'entrada a l'Exposició valdrà no-mto N cènUuto.

a. — mssaoie, 29 (TDcfuBre de 1932 L A V E U D E C A T A L U N Y A

P E R A E D I F I C A R

t r o b a r e u p o r t e s , f i n e s t r e s ,

r e i x e s , r e i x a t s i t o t e l n e c e s ­

s a r i e n f u s t a i e n f e r r o , a l s

G r a n s M a g a t z e m s

T a l l e r s d e F u s t e r i a L A F A V O R I T A

d S . P O M E S G & S A S

V i s i t e u aquesta casa,

que us in teressa

ü r o e í i , de : 47 ^

i S e p ú l v e d a , 135 i ^

T e l è f o n 344à5

G r a n B a s a r d e S a s t r e r i a i C a m i s e r i a

s i s t e m a n o r d - a m e r i c à

C a s a B a s t i d a

Passeig dc Gràcia. 18 - Tel. 15247 Pera vestits i abrics la CASA BASTIDA és indiscutiblemem

la que millor presentació us ofereix. Si visiteu els seus aparadors, veureu un sensnombrs d'artís­

tics raaniqula amb elegantissims models de qualitat superior i n preus baratiasims.

£1 nostre culie a la elegància amb la màxima baratarà ens aug­menta la rea m de cominu.

I enim unes grans nartides de vestits, abrics i pantalons con-feccionals als següents preus:

Vestits i abrics reclam de 25 a 40 ptes. Vestits i abrics classe corrent de 45 a 75 ptes. Pantalons a S'SS, 7'95 i i r 9 5 molt supariors,

Gabardines, trinxeres, plomes i impermeables des de 15 pts.

S E C C I Ó D E V E S T I T S I A B R I C S A L A M I D A

L'amplitu J de les nostres existències arriba fins a les qualitats més selectes i luxo­ses, i sempre amb preus baralissims.

En casos de necessitat fen m montada ona sseció de MIDA RÀPIDA que lliurem els encàrrecs a les QUATRE hores.

S E C C I Ó D E C A M I S E R I A

C a m i s e s C a l ç o t e t s P a i a m e s

d e s d e 3*93 p t e s . » 1*93 » » 4*95 »

No teniu necessitat de pagar més car el qu ; no és millor ni més ben fet

Obsequiem als nostres clients amb seje'ls d'Es'alvi Poialar de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvi, i altres liversos iresents, segons la im )orlància da les corajres.

NOTA. — Els que Je tora le Barcelona vulguin servir-si le la nostra casa. poden escriure i adjuntant O'.iS ptes en segells rebran figurin», mostres i un sistema especial per a pendre's les mides, amb les instruccions per a rebre l'encàrre: abans dels sis dies.

A b r i c s í V e s t i t s

c o n f e c c i o n a t s

p e r a h o m e s i n

d e t a ü m o d e r n í s s i m i a c u r a d a c o n f e c c i ó , q u e e s c a u e n i g u a l q u e f e t s a

m i d a , s o ' a m e n t u s e i s p o t p r o p o r c i o n a r l a

G r a n S a s t r e r i a

d e l P a d r ó

P l a ç a d e l P a d r ó , 1 6

al començament del carrer de Sant Antoni Abat - Telèfon 15546

o o o

E l s q u i c o m p r i n e n a q u e s t a c a s a e s t a l v i a r a n u n

2 0 %

v e r i t a t i v e s t i r a n a m b l a m é s g r a n p u l c r i t u d

S e r v i u - v o s v i s i t a r a q u e s t a s a s t r e r i a a b a n s d e

c o m p r a r . N O U S E N P E N E D I R E U

M e s t r e s t a l l a d o r s d e p r i m e r o r d r e

C A S A D E C A S i m D E B A R C E L O N A

S e r v e i p ú b l i c d e p o m p e s f ú n e b r e s

DIRECCIÓ I OFIJ ISBS . EDIPICI DE LA CAS\ DE "AGITAT, carrer de Torres A n ï l . n ú n í r o 3. Telèfons 16524-1ftSZ5-1052«

SUBOENTR A L B :

SUC OR» A I . S ;

BADACOSA:

HOSPITALET :

Carrer del Clot, Carrer de Creu Coberta, Carrer de Sant Andreu, Plaça del Centre (Sans), Passeig lel i riomf, Carrer de Sarrià

Carrer Reial Carrer de Ferm.' Oalàn (Sant Adrià). Central: Laureà Miró, Sucurails: Pi i Margall, Progrés (Coll Blanch)

SANTA COLOKA Dfi ORAJCaAEI : Carrer d'Anselm Clavé.

numera

»

> >

• »

71 91

221 4

17 72 r.o 28 60 90 58

Telèfon

> > » »

> >

> >

50431 33751

51051 33471 42012 73632

87 B. 24S

33 H. 3:228 «227

13 -

Si DESITGEU VENDRE mobles no terus o a:r o«. ob-joetes d'ari, ansreilsderklio. uUno-, roiei, etc^ així co n TOTA CLASSE DE SALDOS nnlttzsu ela Nerva*9 ea'tectals S'B PI UI. McSIClPAL DE V ONUcS, Helayo. 8, TelHon U 70.

Uiiiuciïsi nucorUzida nfi-cialmeac jer aquens.i tranme-ctorw .1 'M. ia ln:erviiiei6 1 cou tro ds tasiador otlc.al od-biiccol'.eylat.

C a t a r r o d e l s n o i s Antí-catarral BÜRBONET és el veritable especifú

acreditat per a curar en pocs dies la Coqueluche, Bron­quitis i tota mena <le lós de les criatures, fií Aeí tc* '"amàcia de l'autor, Carters, 44. Dr, An-Ui^USl lO. jreUi j j . Viladoraat. Rambla Flors, 14.

F à b r i c a d e F l o r s , C o r o n e s i P l a n t e s Tol el que es necessita per a ler-iei

Antiga Casa T. OOSTAS. Palla. 13 16, principal.

E N D E R R O C S

G a r c i a i V i d a l

Compra • venia de materials d'enderrocs C C l ò t , 1 - T e l è f o n 5 4 9 9 8

P Ü E S T E G S

J O I E S

PAPERETES MONTEPIO Màqu ines , a u t o m ò b i l s

Paguem alts preus UNIÓ, 22, PRINCIPAL

V E N D E S

V E N C , C O M P R O I C A N V I O

JOIES D'OCASIO

foi SANT PAU, 55 felètou 1M25

n

i d l l i i a raala orous. Bruch n.'TS. antcwdl. O. BUtaBK.

L l o g o p u n t c è n t r i c e i» .vnii earatee. U.: tacar-uació, 17. OrAcia.

y311ll3l lBÍt5fOC3*ÍÓ Comoro or i dama lures pago tot el seu valor

QÜIÜSC P l a A Ç A N JVA 617

C O a a i a í \ , 2 , p r l m 3 r Caia fundada oa 1919

BAUCLCLUBA

lienc Oeograflo Oeneral de

mero 61, MaBaizam.

L à m p a r e s d e f u s t a depra liaitre. LUbretcrta. 92

1

Soc tan lellc com ho pot ésser un home. A tu dec el meu optimisme actual, que es ressort d'éxH en la vida.

VENCERÉ PERQUÈ EM TROBO BÉ

BSENSE UN DOLORS

{Ets la meva protecció la meva "mascota"!

| Elicac i molenslu.

; w m m

N E T T O S O L TESORO DEL VESTUARIO. LIMPIA Y DEJA COMO NUE-VO EN FOCOS MINUTOS, V E S T I D O S . S O M -BREROS G U A N T E S . C O R B A T A S . C H A -R R E T E R A S . T A P E ­T E S DE M E S A Y DE B I L L A R . E T C . E T C .

HACE DESAPARECER MANCHA3 OE

GRASA. V E L A , M A N -T E Q U I L L A , P I N T U ­RA, BARIMIZ, BREA,

R E S I N A , E T C .

N E T T O S O L ES UN PRODUCTO MARA-VILLOSO Y COMPRARLO UNA VEZ ES ADOPTARLO

PARA TOCA LA VIDA. FRASCOS Z'SO Y 4'50 PTAS. DE VENTA EN CASA DE LOS DROQUISTAS, FARMACEU-

TICOS. BA2ARES Y PER FÚMER IAS

i D I A L

R A D I O A M E R I C A

E L M I L L O R S E M P R E E L M E S N O U

G U I A B A R C E L O N I N A d e L A V E U D E C A T A L U N Y A

A C A D S U I B S

l l i m i Pimiitii. - QipBiieis. m . 2.". i '

à D V O C à T S Andreu i Barber <».). p. Gràcia, t l

BarlMr* (Mlqnell. Aragó. 8T3. 1.

Basaoli (t.).—Diputació. 806. I . - . Ijt

Bertran Oalmases. Rdit Sv Pere. «8

Barre'l Nicolau iK.). AragO. KO. t

Bwiart i tA,·1 L·AllI'e·· •

OrualM (B) Ruia. Catalunya. U. i

p e ^ l l a M 0 + rr · ra lgar 19, ! « . »

•«igar. i&niM a aatraníer. •*»"*fl ^

•MÍTUB i Vento»» 00.1. our&n Baa. i

panre^a» l Plar • ) . - . . 513 i »•

Llerrlga i Massó CJ.) Lliirla. 131. 3.»'

raumrrireu |A.). Uúrla. '19. •«.

tamoaila» I K . ) . Vratalgar. 19, ler i

íatheo ilosep). 4mpl». oüm. ta, L -

Nogués (Pau M,) P. de Gracia. 30.2,-

PM> Saba ler } M.,. Diputació. B l

PUI8 da la Ballacasa (U). Qarla. *•

Rar.oi» Molina» |p.). mtaigar i l 1

Aan·aiv·d·r ..vaionl). Pg. ir taa 114

rria» de Res Q. M.; C de Caot. 391.

Vila Vidal (E.). AostAs Marcti, 5. pi.

ASAUblò CUSiCà hractària V.* Genové. - Kbla. Flors,

IPBCTSS MILITAHS JUedlna.-Rbla. Centre 37-Tel, 17676.

B A S C L · L B S PIBERNAT. - Parlament. 9

C E N T R E S D ' E S P E C Í F I C S

USSA SEU ALA. B Flor». 14. T. t3.í8«

"fNTRAL O'EftPEOiFICS, Palftya. -

CUSiCA Dt NiSES DarUor (BogaU), - Carme, 39

P O T O G R A V A T S sadai i Carnal», Parla, «01. T. 74.07i

FOTOURAVüT» T. Pt fOMAB Vi larroel, 1. TH '** IBT

F I ' S T E S

.111 M. Castellví. Ribas, i . T. H.9?:

UOS7RBS PER Ab CALÇA? J. B a l a r t i C r o s f e ^ 6 ^

M A G A l Z E t . í Ü E FERROS f . de Miquel Mateu. —A ngela, 3, 5 I /

M A Q U I N A R I A t . de Mlqutf, Mateo. Ansa's, B. i l 7

M E T G E S Lluís Ribó Rius. — Malalties deLs

ossos. — Layetana, 31. De tros a cinc.

Df. CAPELL-Especialiata malaltiesASDS-REOTE

M O R E N E S KUtuiert Pèr<1ne «la uns

Varices - LUsae* Traciamums luuderiu

19 w M m • 91 tfilimu P. Gràcia. 110 - De 3 a 6

AOl'£7.47S P t * A ò ^ Y O R A Llnla Civil. Via Layetana. 85. pral. 2 /

MAR/SA — APARELLS R. Pérez Trepat. P.Colora. 12. T. 15956

M O B L E S 1 i jwsrr Ta|let i magatzem fundat en •1 .ifllQllJ IS92. Balmes. 70. Tl . 71,65i

OPJ/CA — APARELLS <. Pérez Trepat. P, Colom, 12. T. I595f

ORf-EBRERJES Oapo Vare; iB.). - Fernando VU, •*

PARALLlMPb - IHS1 AL-LAC/OS R. P é m Trepat. P. Colom. 1Z.-X.

I - H O C I U A D U B S

Vii«reKin (S.). Vai0

Q O A D R O ò La Rnacoteca. P, C i r t c i a ^ K x ^

JARGEIES POSTALS 0*** L l q u I ^ ò J O U W ^ ^ ^ ^ ^

1 I P O Q R A P ' t * „ t I P E M P O W ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^

anu^laz-ve. ^ » J f 2 u ^ ï í .omna d* l-A VEU OE GAT» * ^ iemaneu oondioion» ^ T T , & ••' mlnlrtrw·n oel diari. * * W r'ior», ou»n. ^

C X V ï ü D l C A T A L Ü N T Ï

a l a I n d ú s f r i a i

u p l e m e

\

a o m e r ç C a f a l u n y a

E L P A T R Ó O R

T R E S V O T S E N P R O

EQ els darrers temps, l'or. com & base dels sistemes monetaris, ha es­tat objecte de violentes critiques en al terreny de la teoria i en ei de la pràctica. Jècnics eminents ban trac-trat de demostrar que la producció del metall groc disminuïa, i que era pròxim el moment en el qual els in­crements del stock mundial serien in-snflclents per a compensar les pro­gressives necessitats del comerç. L'ac­tual crisi, segons alguns, no seria si­nó una conseqüència de l'elevactó del preu de Tor, deguda a la seva eacas-•esa.

Altres han preconiteat la Implanta­ció d'una moneda dirigida en la qual els augments i disminucions en la quantitat de mitjans de pagament posats en circulació pels Bancs Cen­trals, havien de produir una regula­ció en el sistema de preus, més per­fecta qae la que era conseqQàncla de l'automatisme en el funcionament del patró or.

I per damunt de totes aquestes teo­ries, nacions que a costa de grans es­forços 1 sacrificis havien relnstaurat després de la guerra el sistema de patró or. l'abandonaven més o menvs voluntàriament, com s'abandona un instrument que ]a no serveix per al treball al qual esU destinat.

Els moments no podien ésser més desfavorables per a un Mstenrn mo­netari que tan grans serveis havia prestat al món econòmic.

I és que el patró or estava Ideat per a servir el funcionament normal d'una economia. Peró nn esdeveni­ment extraordinari, la Gran Guerra, la crisi mundial, trenca requillbrl de la seva actuació. Es com una cal­dera que, oalculada per a resistir una determinada pressió, pot escla­tar si momentAnlament es produeix ona pressió anormal, que no sigui «uflclent per a evitar «I Joc de les yAlvulcs de seuuretat.

A més. el funcionament del patró or estava Íntimament enllncat amb «Is principis del liberalisme econò­mic. I en els moment* actuals sofreix aquest liberalisme limllaotons i res­triccions de tot arreu..

Disposldons governamentals difl-culfen l'acció de la llei de l'oferta 1 de la demanda. La relació entre els

rtipt» del descompte 1 els moviments 1 de mercaderies I capitals és pertor-I bada. i això dificulta en gran manera |e1 funcionament del patró or.

Però l'anormal situació política I econòmica 1 psicològica del món, ha de tenir un flnal. I aleshores, jqnln ha d'ésser el sistema monetari on el qual la humanitat basi el seu Inter-

| canvlT Nombrosbs fets demostren que sl

vell patró no ha perdut els sens par­tidaris. I tot sembla demostrar que restablerta la normalitat econòmica, les nacions giraran llurs mirades en­vers el metall groc per a prendre'l com a base de llurs reconstruccions monetàries.

Tres íuccessos recents. Importants dos d'aquests, més modest el tercer, vénen a oònflrmar l'antetior manifes­tació.

El primer dels dits successos és la publicació, en el mes de ]uny. de rinfonne definitiu de la Delegació de l'Or del Comlfí' Financier de la Lli­ga de les Nacions.

El segon, la declaració formulada en la sessió del Consell dol Banc In­ternacional de Benaraclons, celebrada el dia 11 de Juliol darrer.

El tercer, les conclusions aprovades en la Conferència Monetària espa­

nyol*, celebrada a prtmers (M uro-pl mes.

Anem a veure la concordança axts-tent entre tots aquests acords

De» d agost de 19». és a dir, d'en­çà que s'iniciava la crisi mundial, la Delegació de l'Or havia començat «la seu» estudis, l fruit d'aquesu foren la publicació, en 1980 i 1931. de do» informes provisionals, tractant el pri­mer de la producció 1 demanda de l'or, i «i segon d«l repartiment de le» reserves or entre les diverse» na­cions.

En i'informe definitiu publicat ara. despré» de fer veure que les previ­sions sobre la producció d'or publicv des en 19& i 1930 eren exagerada­ment pessimistes, s'afirma la convic­ció que ten la fase actual del dea-cnrotllament econòmic del món. al patró or és encara al mHlor alsMna monetari del qual es pot disposar». 1 s'afegeix per W majoria de la Dele­gació que i qualsevol que slgnla alt avantatges teòrics quo as poden des­cobrir en altres sistemes monetaris l'adopció universal d'aquesta nous mètodes, presenta actualment di­ficultats pr&etlquea, potser Infranque­jables».

En conseqMncto, s'afirma «a rin­forme ésser convenient el retorn, din­tre el més breu temps possible, al sistema internacional del Gold Stan­dard.

Les observacions d'algun dels mem­bres de la Delegació, de Cassol prin­cipalment, no resten Importin ela a tan categòriques declaracions.

La resolució presa pel Baac Inter­nacional de Reparacions en I I de J»-llol ültlm, pren la seva transcendèn­cia de les personalitats que assistien a la sessió I que estamparen llur sig-natura al peu de l'acta.

Són. entre altraa. l'amerlc* Mne Garrah. Melchior. Franek. Franqul. Moret, Norman, Montagó, Nlemeyer 1 Luther.

Com ea pot veure, els homes mie representatius deia més importaata Banc» d'emissió.

El paràgraf primer de la decinraeló que al·ludim diu «ixi;

•EI Consell d'Administraetó da H B. I . R . constatant que per facilitar els pagaments Internacionals en les millors condiolons d'estabilitat 1 se­guretat, ós necessari restablir nn Ms-tema monetari que descansi sobre una base obmuna, declara per una­nimitat que, en opinió aava. el rè­gim del patró or, éa el mecanlsi·ia monetari que millor reepon a lal jb-Jecte, perquè és el més propi d'as·e-gorar el lliure moviment del O tMfQ mundial I del finançament Irtemaclo-nal. Creu, donca. desitjable de veure preparar l'adopció de totes le» res necessàries per a restablir el fun­cionament del patró or entre na­cions.»

Dintre d'una esfera de menor trans­cendència convé registrar el contin­gut de la primera de les conclusions de la Confertnda Monetària espanyo­la que he aUudlt abans, oon-clusió que ea refereix Indubtablement a la nostra pàtria, però que Ja pres­suposa mesures anteriors de caràc­ter universal. Aquesta conclusió ma­nifesta que:

•Per bé que l'experiència ha demos­trat que d patró or no pot residir la Influència de pertorbacions econ V miques I polítiques do gran Intensi­tat, no es eonelx fins el present mo­ment un altre Msiema millor amb «I qual substituir-lo, 1 per tant, envers el aeu restabliment a Eapanya s'han-

P I N T U R E S

D E C O R A C I Ó

R o ^ e r d e L ' ú r i a , W

l e l é l o í 1 2 1 U

L'aclivitst barcelonina resta ividcndada amb el moviment de les Rambles al mati d'un dia feiner

rà d'eaoamtnar la nostra poUMaa Me natàrla. «ixi que la aUuacló polír.ea da rinuiior i la crisi aoonòmlca mun­dial permetin al funetonament d'una moneda estable.»

IndubtaMcmenl que al funeiooa-ment del patró or en «1 futnr no se­rà Idèntic a aquell sistema automàtic que trobem abans de ta fnerra Els desordres monetaris deia darrera any», I sobretot la erlst mundial, ban da servir d'alliçonadora experiència a financier» I governant». El roí* dóna ara una major Import* nrl» que abans a l'estabilitat dal nivell deia prens, I això obligarà una carta 1»-tervoncló del» Bancs centrals en al funcionament del Gold Standard.

Però. éa evident que la haae del »la-tema monetari, continua encara in-commovIWe.

I t w M. TiUJSHi De la revlata del •Banco de Vh-

caya».

C o n s f r u i u , sí us p l a u ,

a m b c i m a n f A r m a *

lloa de lea arts més noble» i l o-rigoa de la qual ea perd ea la fos­cor deia saglas, 4e «en» dubte l'art de bastir.

La gent primitiva, ai* habitacta da ta »·dva, una volta »attsfetea Du» neceaaltala da »ustentaoió, de­guérem recórrer a cercar refugi se­gur, par tal d» posar-*e a cobert da lea inclemències, així com del» ene­mics d'igual o diferent espècie.

La primera cosa que trobà al sou abast fou la caverna HI sojor­nà llargament: però. quan lea ne­cessitats l'obligaren a desplegar-se en lloc» on el recés no «'oferta na­tural, degué protegir-te mitjançant refugia artificials.

Conjuntament amb aqnoda aitat naaqnè al primer dal» tractors.

A partir d'aquell moment, la huma­nitat ha procurat infatigablement millorar, Ja sigui la qualitat del» materials. Ja l'ordra da llur colioca-dó , donant-lo» formes més c menys artístiques, perfilant llales 1 arribant a travis da totaa lea faaaa elàMiques. medieval» o modern ea, a lactnal ar­quitectura.

Cada època ha aprofitat per a llurs ediflcaclona ela matarials que la na­turalesa U posava a disposició, an al Hoc on es trobava 1 en defecte, al bon sentit II ensenyava a fabrtear-sè'n.

El primer constructor neà. da se­gur, la fusta, encara qut de manera grassera. la pedra més tard, 1 no tar­daren molt a descobrir que amb ter­ra cuita s'obtenien més o menys bons materials 1 de romes adatita-bflissimea.

El ferro es tfascobrta I el transfor­marien en eines de le» quals aa fén mé» encè an predóa material da construcció.

Aqnestes foraa les faaaa deK con­glomerats, la recerca da material» ajrtntlnsns esdevingué precisa 1 la calc í0» descoberta.

El» Bomans ens trobaren la put-ïolana. 1 millorant 1 estudiant aques­tes matèries « arriba, fa eacassa-ment un segle, al» maleriaia hi­dràulic», el» qual», deapré» de Mrio-aoa estudi» 1 as»algs. ban crietaHit-a t en ço que avui anomenen cimenta pòrtlands artificials 1 anperciments.

Els constructor» da tot» els temp» han basat llur» fonnea estructural» I disposicions arquitectòniques d'a-oord amb el» materlala 1 po««lblll-tata (molt distintes de la» d'ara), da què dlspo«av»n aquell» nostres aa candents, 1 '"om que generatoent

Hora materlala ao "ren apte» par iraballar • la taló. Uan ezlructura» eren Inspirades an aqueilas tan fan-illa 1 ben trobades Unlea oorbea, frnt qua Wcballeaaln a eompreutó quasi sempra 1 distribuint la» prraalons d'aquella manarà taa Intelligent com sabien fer-ho.

La aoblaaa 1 gran durantó d'a • ric'l» maleriaia fa que aval pu­guem admirar encara coruinicclans de trenta o més Baglc» de vida.

Da roto rdan treballar dura ela-menta en dóna idea l'aaèlial da qual-qaa conatrucotó romànica, bizantina 0 góltca. Solament trobarem irnballs de (1x14 en «watmrcloo» clkMique», greguea I aglprles, aa llnr» impo­sant» dlnleDs da pedra.

AvuJ se^a lm|tni>4>le qualaavol d'aquallaa aoluclon» par excessiva 1 cara: laa eondlelom de traball >óc mott dltareala, al confort ea ttatint 1 la aodetat aolnal ao ta laa maiel-x«a aecaasltata.

Les n·oasattata modarnes demanen extracture» qu» ocupin ínfima» quan-Utnts d'espòt babttaoton» àlgUol-qnaa. anaama 91* da eonairueeló rà­pida I da oost mduH. Per al»6. veéan da mica en mica dpsapartyxar .uiu.-lla auguata casta d'artffet» del el-aall par a deixar paa a laa noves modalitat», limitant aquell noble material de nom pedra, que tan pro­fusament i meainvolamanl empra­ran els nostra» arantpaamta. a un simple 1 modest iwaatUnant.

Wl segla paaaat ena posà a dl»i>o-Moó al ferro 0 acer laminat 1 amb aB I a| maó —raraa vtgadea la pe­dra— s'han aonstralt grans eslruc-taves. No obstant, nl la fusta, que )a es oonaixla. M al ferro laminat, solucionaven al problema definitiva­ment 7.!» perill» d'incandl. la» dila­tacions I contraccions produïda» par les oselBaclons de la temperatura exteriors, al core. al rovell. «*• oètera. treballaven per reduir aque Dea modernes estructura» a una vida aftmera.

I.'actual naglt. racoDinl els fruit» da l'estudi I l'experiència de le» ge-neraclon» que ens prtcadlren, ha trobat un sistema que podríem qua-•Iflcar de definitiu. Ha trobat el Ciment Armat, nn superat fins ara.

Las fermes e^tnictaral» que avui imperen an la moderna arquitectu­ra. Un gelosa de la Unia recta, són fille» directa» del Ciment Armat

Aquesta combinació de rootorlala qua ea petrifiquen, que tan b* con­serven l'armadura, que tant t'adap-ten a qualsaml forma, resisteixen molt bé l'Incendi l donen nn coo-lunt elàstic I conUnu. pnsselrt una llarga llista iTavantatgea 1 priviln-gls a ell solament reservat», iparquè. aenyors constructor» I arqultactea, no rutnttwu «n la» vestrea cMmctu-raaf xFar què no aprofiteu aqnastn modalitat nnlT»r»alm«nt raconeguda l tan definida enm qualsevol altra ma­tèria elàstica?

iNo voa diu Is lògica que el fer­ro ha da durar mé» que qualaevol altra »ltiiacló I que al ciment armnt. o •enae armar, augmenta en rasla-tència cada dlaf

i No veleu que s'adapta a 711 «He vol forma I evita la colltcactó da gran» peoe». puix que esta comi»>»' d'element» disgregata que els rlmente transformaran «n monòlit» I tant I tantes altres avantatges fins a la ra-Ildesa I a l'econorolaT

Tot el món viu. adnalment, l'edat del ciment armat. Sl viatgeu por Europa, per Amèrica o per Espanva mawix, veureu que pertot amu no construeixen d'altra ferma.

En cai.vl. r.r.saltraa, enloaaadita en laa nostres elàaslqitts fàbriques da raiola. de vallr mecAmc nu!, pwl-m afirmar-ho), anem quedant «odarre-

rtta I pardant aquella fama que de constructors tnteUlgants gauaiein.

Cal qua ena poaam a 10 amb al món. I . hora hauria d'feavar aonat t méa en aquaat moment que anem a MBpandra vida nova.

Cal que ena recerdam tou, qua mol ta» vegades beaa fel mal paper, no liodent «xpltcar «aUafactoflament ta raó d'estabiUtat d'una volta d'eaca-la o bé d'una solera.

Per aquestaa raons dlte». aal que deixem paa al ciment anuat, arant-poaant-lo a aquaUae eeaaa qua avui ranrtagan encara qua on Jorn W» hagué*» ™ cregut el •Mon pins nl tra de B» modalitats con«tructtvaa.

S C W V I U J »

El p r o b l e m a

r a m o l a t x e r sucrer

Per ooasldorar-lo de moH d'mtarèa. u-adiiMii en aquesu soocló oi#uii» poràgrar» d'un arttr!» de 1 important «Mart da aaragoaaa •El Hartlde de Aragón»:

«La producció de remoUUa I sa­cra representa les més altaa riqueses industml» t agrícola». I ocupa «1 pri­mer lloo an l'escala de la nostra eco-aomia regional.

No fa molt. abans da començar cl prasent any agrícola de l'asroentat CODKII. I despréa d'onee laborioaee ne goclaclon» entre remolatxen l fabrl-oaata. intarvtngudes pel Govern, aa pogué arribar a la solució qua de­manaven smb gran urgència nnea •pNHadores neceasitata exposades per l'excés ds producció de sucre, qua amenaçava molt seriosament el des­enrotllament de la dita indúatria

8ol>re aquesta petava nn desmesa-rat sobrant, despré» de deixar cober­tes le» neceasitata del consum, 1 da­vant d'aquest conflicte, es presenta­ven tres camins per a arribar al ra-rncl. Enoarir la producció, mesura inadmlslbla; raduir-lo, per a a ani­vellar el mercat o abandonar el pro­blema a Is aolucló d'un any remo-lutï-r de«asMl

Daacartadea Is primera I tercera solucions, per antleconòmlques I an-tltoctal». el» negociadors cercaran al remei a tant de mal en la ntvn*: éa a dir. en la reducció del oonrau. I fou alestoraa qnaa unes Inacabables mtfMMi que arribaren a comprome­tre la sembra, trobaren 1 arranja­ment d'una escala da reatrlccions qua comprenia totes le» sones rem oi at­iaré» nscinnal».

Bl hagné sentit de comprensió I d'oqultat respectant Is nostra az-tenstó da conrau. que no fou privile­gi, nl gràcia, sinó plena Justícia an el reconeixement d'un dret 1 d'unes necessitats per lot» acceptades.

Sembla que el* conreus remolatxers vénen pnlxanta arreu d'Espanya. Alxl es deaprén de laa darrere» Impres­sions conegudes. Encara és aviat par a afirmar l'èxH de la ooillta; fal­ten tres mesos ds procés recstailu que puguin enclourà diversos contra-tampa: s'han conegut algun* anys, en data mé» avançada que acabaren d'u­na manera desastrosa: però d» se­guir Ics eosaa com fins ara, bé es pot qualificar de superior la situació pra­sent. llsvat aquelles excepcions que mal no manquen.

Hem de suposar que no es torçarà l'exceHent curs que porten els con­reus rouiotatxers. I hom de suposar també que tot segualx essent favora­ble fin» al començament da la co­llita. I tindrem col·locats, an aquest final lògic que promet el present, una aNsa bona collita. Da paaear això.

LES G R A N S I N S T I T U C I O N S M O D E R N E S

L ' a s s i s t è n c i a s o c i a l e n e l s n u c l i s i n d u s t r i a l s

Ea un fet que no necessita demos­tració, car nosaltres mateixos ho to­quem de prop cada dia. que a laa gran» pobladon» industrials, paral-leU amb el» neguits del» productor», s'artwren també tota mana de oon-flicta» qua hem acordat tàcitamont anomenar social». Les ma&se» obra­rà» qua mouen les fàbriques, man­cades molt sovint d'orgamlzacló de­fensiva contra molta enemics natu­ral», viuen precàriament 1 cauen en mant dels que prediquen la violèn­cia per sistema 1 Ics aprofiten per barrar ei pas al progrés, ensem» que les fan coBaborar en llur» fins des-organittadon. Abans, que la vida 110 era tan complexa, la caritat indivi­dual resolta amb una certa facilitat el» petita prnbleme» que ea punte­javen Avui. però. aquest» problemes han augmentat tant en quantitat I an transcendència que ha calgut cercar altre» solucions mé» eficients I pràctiques, per bé que no siguin més que una adaptació de la caritat, an tota la veritable aignlflca-io del mot, a lea ne^-esaltat» del moment.

Ela polso» on als sociòleg» s'han preocupat d'estudiar la marxa con­junta del creixement Industrial I dels anhe!» de millorament d'una classe Bieaaaliada d'Mencions, han proeu· ral atamperar las dues característi­ques I . s la fi . han trobat una fór­mula que. al avui no éa encara l'ideal, pot ben éaser-ho el dia da demà Em raferatxo al servei qua s'anomena d'Assistàncla Social. Cal estendre per Catalunya U importàn­cia que avui ha assolit aquesta Ins-tlhirtó als grana països industrials I raure da fer-la arrelar a caaa nos­tra fa gatraa dies qua he aabitt qua a Barcelona hl havia qui aa preocupava d'organltrar-la. I crac nn deure col·laborar a una obra 'an meritaria, I facilitar ne ta propagació.

BWgica éa la nadó qua pot ser­vir d« mode] par a estudiar la aava organització d'Assistència Social. La creació d'eacola» 00 ea preparin els anxlllnr» que han da posar en pràc­tica als principi» que Informen aquesta Instltacló ha estat un vart-labla encert qua ha portat Immedia­tament grana benefici», no solament a la claaae obrera, ama també a tot el pak. Par Aaatattada Social a'en-taa una obra destinada a sortir en defensa del treballador durant la ma­jor part da la seva vida. a enlairar

éa Indubtable que aa plantejarà al matolx oonflicta de l'any paaaat. pe­rò empitjorat, per ia «enxilia raó qua haurà da caure el aucre cobrant de l'any actual sobre el da l'anterior 1 aquest confliete. que exposem com a probable, a'explicarà mill ' r st diem que en gairebé totes le» xones al con­reu ha rehassat. Imprudentment. l'ex­tensió assenyalada I ens cap l'orgull d'assegurar que és la nostra regió l'única que no ha calgut en aquest pecat d'Imprudència, perquè ben aqul-latada l ben mesurada l'extensió que enguany registra cl conreu, segura­ment resultaria una disminució.

Es indubtable que ha estat altera­da, en més. l'escala que t'acordà amb »entlt restrictiu. 1 per »1 això fos poc. ea diu qua per a la pròxima campanya vran obertes una o dues noves fàbriques da sucre.

Par de prompte. 1 de no haver-hl contratemps, la volllta en la nos­tra regió assolirà un volum da rendi­ment que s'aproximarà al de l'anv paaaat. qualificat d'exeepclonol. I aquesta mataixa Impressió d'abun­dància aa té «obre le» altres regions.

el seu nivell moral I Intel·lectual, a col·laborar en l'aplicació de les Uels que l'atenyen, a suplir àdhuc l'Es­tat o els organismes oficials allà on manquin i formar auxiliars aptes r··'' a la indústria.

A Bèlgica, l'Aesistència Social ca considera dividida en dues branq-ie*. La primera està representada par les institucions d'educació obrera, la formació de caps obrers amb la su­ficient capacitat per a representar laa entitats professionals en ela or­ganisme» on han de trobar-se amb deiegadon» patrona!» o repr' ^l'a-cion» de l'Estat I la constitució d'Ins­titucions que responguin a lote» Durs necessitat». La segona branca té per objecta una acció que organitxa la caritat metòdlcament I científica I utilitza tots ala perfecrtonamenta mo­derna per tal qua respongui a les condicions socials actuals. Els eena executors s'Inspiren en le» segAents consideracions al costat de lea Int-tltuclnns curatives qu" r^-n serven sempre llur raó d'ésser en molla ca­so», cal eaforrar-aa a desenvolnnar tant rom sigui possible una acció pro» venti va molt més eficaç.

L'ensenyament d» l'Amstóccla So cial fou iniciat a Bèlgica en 1911. sense cap Intervenció oficial, pel partit socialista En 191S es forma sl Secretariat general de le» Obres socials femer, mes cristianes te Bèl­gica. I en 13» t'augmentà '•< taaca par nn grup neutra. El 15 d'octubra de 19?", el rel Albert signà un de­cret declarant oficial I 'ASÏÍ 'U n 11 SockU. Aquest decret creava un Con-aall de ie* escoles da l'esmentat ser­vat format per delegats dels Gornn» belga 1 rep'esentants de les escoles superiors d'Assistència Social - FI Consell és considerat com ra«*e»vir del Govern. 1 ha fixat en diferents ooaaiona el programa d'estudi» > al­tre» circumstàncies especials que con­venen a l'ensenyament.

Actoalment hi ha vuit escolen ra-coneguda» pel Govern, a mé» de mol-tas altraa que aa dediquen a l'anta-nyança del gran inferior dintre or» ganitzodona obreraa cristianes o «o-dalistes. La llBwttat amb què esta organitzat l'en senya roent an aqual·l Bala regeix també pel da l'Asatatèn-da Social, so obstant, al prtgrama general éa el aegOent- El primer any éa de formooló general. I s'estudien laa malèrie* aagfiaat».- Introducció al Dret I nocions de Dret ctrll en les aarae raladoaa amb l'Assltlàn^a Social: Dret públic I admlnlstratttR Nocions generals referents a la le­gislació del treball: Element» de Psi-cOlogi» spücsda a la vida aorUt: Economia polfUca I social: Nocions general» sobra inslltudon» ptfbllqne?. lea organitzacions l obres privades d educació, da prev isíú 1 d'aaststtn-cla: Mètodes d'Estadística, documen­tació I enquesta; Tècnica d'ofidna; Cura de malalts i ferits I higiene general. El segon any ha d ésser d'especialització. Actualment, lea aa-peciahtzacions són les següents

Infància: Delegat» a la prolaccia de la infància, p » f w a l par a obrra d'edu ació I de protecció a la in­fància

Asaistència: Empleats d'admintatra-d ó da la benèfic «ne la. sec re t a n t d'obres privades d'asslstcncia. Inves­tigador» socials, visitadora,

Llara: Direcció i economat d'esta­bliments hospitalans. Uan. restao-rants. fondes populars, cantlnca

Indóstria: Superlntendència de 'à-briques. Inspecció del treball.

Assegurances social»: Secretaries de mutualitat», d'obres d'as^eenran-

E u d a l d O b r a d o r s

C o n t r a c t i s t a d ' o b r e s

Fabricant de maons massissos i fo­radats de tots els gruixos, amb bó-biles situades al carrer de Catalu­nya (Clot) i Pont del Dragó (Sant

Andreu)

D e s p a t x : V i a L a y e t a n a , 3 8 , p r a l . , 1 . '

TELÈFONS: Daspèti 18831. Fàbrica H t M . 53»2 - Barcelona

TELEF. 2 0 7 6 6

••• •

T U B S E S P E C I A L S P E R A B A I X A M T S P A I G U E S ^ i t f S a P g l p I ^

y l a l l l a r "M ' i i i T l i i l l J i • ••L·-<<iMU«iiMMlaM^BBHBHBMbM-al

, TE ESTABI F.RTFS SUCURSALS T DIPÒSITS PER TOT ESPANYA

JO* •

L A V E Ü D E C A T A L U N Y A

WH «odals, d'fnstltHdons de coUo-fc-ió í d'assegurança cuulra l'atur Ibrcús.

BiMInleques. Oíii'ls i negocis: Personal especia­

litzat per a cambres d'oflcls i nego-secreíarials d'aprenentatge, sln-

•licató d'utlllatce. institucions econò­miques o professionals sota el pa­tronatge de l'Oficina de la classe mitjana.

EI tpreor any 1 darrer serveix d'e­xamen /inal. 1 consto de la dlscns-stó d'un treball personal d'obaerva-cló social redactat durant l'any 1 qne entri en el marc de respcciallt-ïacio trlnda per l'alumne.

Els resultats obtinguts són molt fa­laguers. Cada any surten amb cl cor­responent diploma, de les escoles d'Assistència Social, de 75 a 80 alum­nes, la malor part dones fpie es col-loquen tot seguit.

• • • Un dels aspectes més Importants

d'aquest servei és el dels auxiliars

femenins a les fàbriques. Creat aquest cftrrec per la necessitat d'es­tablir un nexe entre l'obrera i els encarregats, aviat es va veure els beneficis que aportava. En el rv port del I Congrés Nacional d'Auxi­liars Socials de Bèlgica celebrat a Anvers els dies U i 15 de Juny de 1930, Mlle. Gabrielle Allaer explica Ics seves Impressions com a super-Intendem de les Sederies de Valen-ciennes. La direcció de la fübrtca. oberta en 1924. havia constatat una manca notable de comportament mo­ral entre els obrers, i més encara entre les obreres, la qualitat Inferior de la mà d'obra, la inestabilitat del personal I , per tant, un rendiment Insuficient que creava una situació general desfavorable. Després de di­versos assaigs sense resultat satis­factori, la dlrecdd es decidí a uti­litzar els serveis de l'Assistència So­cial, i d'acord amb ella Implantà una sèrie de millores tècniques 1 d'higiene social 1 moral que tendien

P a t a t e s , A r r o ç i M o n g e t e s

M i q u e l L l o r e n s

E s m e n g a r d a , 12 T e l è f o n 3 0 2 7 6

B A R C E L O N A

F A B R I C A D E C A I X E S D E C A R T Ó

F s p e c i a l i t a t e n c a p s e s p e r a

0 P E R F U M E R I A

O R s a C a ^ l U S o s r e € 0 P l a ç a Vlo'.or Ba agner. 2

B A R C E L Ó H A Telèfon 36943 Q

0

T A L L E R D E S E R R A L I E R I A A R T Í S T I C A SOLDADU,A AUTÒGENA

Card mer, número 36 iCantonada Torrent Flors)

Telèfon 73952 BABCELOSA

G a r a t g e A m è r i c a O B M I Q U E L A R I M A N Y

Tota mena de serveis referents a l 'automòbil

PREUS E C O N Ò M I C S

Provençn , 163-194 — B A B O E L O N A - Telèfoa 7456»

C A R B O N S D O M È S T I C S

A L F O N S T E L O G A R C I A

Deupitx: Kend izab i l 23 3-1 Telèfons 19744 134833

CARBONS XACICHALS I ESTRANGERS Servei a domicili a Restaunnts, Forns i cases particulars

Especialitat en carbons de cuina i calefacció

A n t i c T a l l e r d c B r o n z i s i a

Casanova, 268 (Av. 14 d'Abril i Travessera) - Telèfon 15179 • Barcelona

M i I

a Tallers d'Estereotípia Salvanltzada-Niquelada • •

A r a g ó , 1 5 6 - B a r c e l o n a - T e l è f o n 3 3 5 6 5

G a l i l e u . 3 4 - M a d r i d - T e l è f o n 3 1 0 2 1

U 0 0 0 0 0 0 0 0

E . P u e y o I S s p a f i o l

C o n s i g n a i a r i d e p e i x f r e s c

M e r c a t C e n f r a l de p s i x , 22 - T e l è f o n 5 5 8 4 3 P a u I g l é s i e s , 5 4 - T e l è f o n 19570

B A B C E L O N A

: T A L L E Ü S R A U R I C H . • B o m b e s - ï u b e r i e s - M o t o r s •

• J . R o i g C h o v a r •

• • • Aquesta casa s'encarrega de fer estudis i realitzar canalitzacions • • d'aigües per a regar i assortir d'aigües potables les poblacions • • a _ M u n i a u c r , 5 3 - T e i é í o n 3 2 1 5 3 - B a r c e l o n a a

A R T S G R À F I Q U E S

Impressions de Llibres. Uevlsies, Fascicles. Cartells. Treballs per a Ban-'S, Comerç i In dsiria, B oors, Tricromies, Impresos de lute u

diverses Kntes, líelleus, •• staoiperia, Propa^an l i san.i en çenersl D e í p a t x ; "ans. 124 Telèfoa 33381 TaUera: aiaooo 25 j

a estrènyer més la col·laboració en­tre el director i el personal, 1 ob­tingué la solució de tots els proble­mes que tenia plantejats.

Mlle. Allaer explica l'èxit per l'ac­ció de les superintendeais, les quals fan sentir llur influència des dels punts de vista tècnic, higiènic, so­cial 1 mora!. En les seves conclu­sions exposa d'una manera concreta la tasca d'aquestes auxiliars de la manera següent:

I . EI paper de la superlntendent fo auxiliar) exerceix una influència feliç i molt apreciable sobre el ren­diment i la bona marxa de la fà­brica sobre el personal 1 àdhuc so­bre la seva família.

I I . Per a omplir aquest paper l'auxiliar de fàbrica necessita tenir una formació social apropiada, se­riosa 1 suficientment estesa. No pot quedar sola a la fàbrica davant d'u­na tasca tan important com la seva. Cal que trobi l'ajut en l'Assistència Social adaptada.

ITI. Es a l'Escola Social, especial­ment organitzada amb aquest f i , on obté la formació d'auxiliar de fà­brica. L'Escola Social ha de perfec­cionar constantment el seu ensenya­ment per tal d'adaptao-Io a totes les complexitats i a los diversitats de la tasca que l'auxlllar ha de dur a terme a la fàbrica.

L'endarreriment del nostre pafs en qüestions socials i la violència qne ha adquirit els tiltlms anys els con­flictes obrers, són dues coses lliga­des Íntimament, Quan a Europa Ja es cercaven solucions generoses 1 eficients I s'orsanitzava, en certa manera, científicament aquestA bran­ca de la sociologia, nosaltres ens debatíem en lluites sagnant» 1 de-pauperadores. Avui. crec que és t r -ribada l'hora d'Instaurar orsranlsmes o ensenyaments com el de l'Assis­tència Social, l'exemple del qual a Bèlgica, a França, a Alemanya és ben encoratjador. Sembla que alguns patriotes benemèrits tracten d'Iniciar a Barcelona els ensenyaments pre­cisos. Seria tina niciesa deixar-lns sols I no prestar-los un ajut decidit.

MARÇAL TRILLA I ROSTOLL

L a r e g u l a r i t z a c i ó

d e l t r e b a l l d e l s

e s t r a n g e r s

La paorosa crisi que fa alguns anys flagells el món, tot ala humani­tat, aquesta crisi, que com més va més s'aocentua i creix, amenaça, de la mateixa manera que una onada gegantina amenaça escombrar un lloc. destruir l'actual societat.

Un dels efectes d'aquesta angunio­sa crisi és l'atur forçós. Aquest ba arribat en alguns països, com H * exemple, els Estats Units, Alemanya, Angloterra. etc., a un grau molt ele­vat. Als Estats Units, a últims de! mes d'agost, el nombre de parats, se­gons informa oficialment IVAmerican Fcderatlon of Labor», era de 11.500.000. A Alemanya les dades ofl-clals acusen un total de 7.160.000 sen­se ocupació. En fl, en aquests països ha estat tan greu la situació creada per aquest problema que per a no agreujar-lo més, els governs respec­tius tenen decretades lleis restricti­ves, 1 alguns gairebé de prohivitivs per a la Immigració a llurs ferrtto-ris de ciutadans d'altres nacionali­tats; I no s'ha aturat la tasca pro­teccionista aquí, sinó que han dictat normes a favor dols treballadors de llurs respectius Estats.

El nostre país, que. sense estar .U marge d'aquesta cr:-i. tampoc no is dels més castigats, es troba amenaçat, i per nixò havia de legislar sobre aquest problema tfe latent actuali­tat en favor dels nostres treballa­dors.

Per fl, a la Gaseta del dia 10 de setembre Ultlm, veiem aparèixer la primera disposició, encaminada a salvaguardar els primordials drets dels ciutadans espanyols. El minl§-tre del Treball i Previsió dicta una disposició regulant restrlctlvament el treball dels estrangers al territori de la Repübllca. Més que oportú, con­siderem un xic retardat aquest de­cret del senyor Largo Caballero, 1 creiem que no ha dexcusar-lo, dona da la seva imporlàncla, l'enorme tr» ball que pesa damunt l'esmentat de­partament en la seva actual tasca de reconstrucció estatal i social.

Com diu molt bé en la pari exposi­tiva l'esmentat decret, en el nostre pals van repercutint cada dia amo

0 I I i í b S é M m l ú

8 Agència de Transports amb camions, dins i fora de

0 de la ciutat

0 Teruel , 35 Telèfon 78454 Barcelona

Parlar o escriure bé 1"

Ensenyament pràclic per professorat experi I especialitzat personalment o

per corren

Baroalona: C Vaièncifl, 243. (Per a senyores i senyor-tes). C. València, 245. (Per a senyors i joves), a a d a l o u ; Carrer del Lfeó, 87. Terraaaa: Carrer ^ant An:oni, 5i Sabadell: PI. Galan i Garcia. 9. fliaareaa: PI. Sant Dom :nec, I .

més intensitat, i m perjudici dels tre­balladors espanyols, els eíectes d'd-questa crisi mundial, i en d'aquells és aquest èxode d'inempleats d'al­tres països que vénen a Espanya a cercar treball, 1 encara que fius aquest moment no hagi produí't cap pertorbació greu, és un constant perill, donada la situació en què es troba el nostre país, d'ésser, potser, l'únic poble organitzat que té les se­ves fronteres obertes a tots els tre­balladors que vénen al nostre país a cercar trebalL

Es constata també en l'esmentada exposició el sentit de prudència i a-renilat amb què ha d'enfooar-se » tractar-se aquest problema; sobretot tenint en compte, per uDa part, ta noble tradició espanyola, disposada sempre per a la confrateroització uni­versal, sense distinció de races nl colors, i , per l'altra. aquest afany emigratori que senten la majoria dels espanyols.

Efectivament: una determinació im-premedltada del Govern, un decret massa particularista, amb mires ex­clusivament nacionalistes, encara a favor dels mateixos treballadors, un decret limitant la Immigració, a més d'atemptar contra la consciència libe­ral dels espanyols, crearia un al­tre problema, potser més greu enca­ra. Els milers d'espanyols resi­dencials a l'estranger, es veurien en una situació dlficillsslma, puix és raonat de creure que els Governs dels respectius països, en els quals aquests desenrotllessin les seves ac­tivitats, no rebrien amb passivitat tal mesura.

Amb prudència i màxima serenifat, éa, efectivament, com cal tractar aquest assumpta. 1 així s'ha fet, en part. I diem en part, no perquè ha­guem trobat un article imprudent o una disposició equivocada, no; diem en part perquè no sols creiem que és defectuosa una disposició pel que es disposa en ella. sinó pel que es deixa de disposar, pel que s'omet. Nosaltres trobem a faltar en aquest decret-llel la redacció d'un nou aru-clc o d una disposició addicional en sentit de no regir per als hispano­americans.

Nosaltres crèiem que en aquests momeuts de reconstrucció d'Espanyi en els quals veiem harmonitzar-se, comprendre's i unir-se pobles fins ora divorciats, per a elevar la nos­tra terra al nivell que 11 correspon, nosaltres crèiem, repeteixo, que l'a­costament entre Espanya i les Repú­bliques americanes, no es reduiria a simples estats platònics, .a meres relacions cordials, sinó en alguna cosa més.

Aquesta cosa més és el qne trobem a mancar en aquesta disposició, pot­ser la primera, en la qual es podia demostrar que no és solament un sentiment romàntic el que sentim envers els nostres germans d'enllà dels mars, sinó que desitgem, a més d'un acostament espiritual, una con vivència material i efectiva.

iQuines dificultats, quins obstacles s'han trobat per a no addicionar una

disposició de no vigència per als his-pano-americans, aquests homes que porten la nostra pròpia sang, 1 que parlen una mateixa llengua? iPots^r resistència da disposicions prohim-tlves en les esmentades Repúbliques envers els espanyols? No ho crei'-in. Es veritat que l'exemple dels Estats üni 's d'«Ainèrlca envers americansi ha estat seguit, encara que moll lJ-fosament, per alguna República; - -cert gue algunes posen condicions » l'estada d'estrangers, com recentment Cuba disposà que per a penetrar el seu territori calia fer un dipòsit de cinc cents p -os, i Venezuela, j^er una altra disposició féu ascendir l'esmentat dipòsit a la suma do mil bolívars. Però encara que fos aquest un motiu que hagués estat tingut compte pel Govern espanyol, creiem que hauria estat rais natural 1 mes noble la no apücació d'aquesta no­va disposició de la Repübllca als països qne tinguessin restriccions o Impediments por als espanyols que veuen, en els horitzons americans, lloc per al desenrotllament de . s actlvilats humanes, o sigui vida 1 treballs, que l'omissió al nostre en­tendre és lamentable.

Aquesta lluita per la vida 1 pel treball ha motivat que pugui afirmar-se que avui dia no existeix cap Uoc organitzat que no hagi , s les seves mesures contra la mà d'o­bra estrangera; n mols d'aquests és comprensible per les proporcions que ha pres aquest problema, 1 es dicten mesures exageruda'ne.nt prohibitives, que no aconsegueixen sinó encami­nar a un oaml en direcció distinta del natural 1 humà, que no és altre que la protecció als nacionals, del corrent immigratori d'inempleats que sofrim senpíblement. però sense coac­cionar la llibertat de treball I molt menys el dret, principi liberal 1 de solidaritat universal que tan pro­fundament senten els espanyols.

I en aquest principi liberal i no­ble de la nostra consciència coüec-tlva es en el que està fundat aquest decret-llel del ministre del Treball, malgrat la no addició d'una disposl-slció en favor dels hlspano-amen-cans; aquesta addició se'ns ocorre que podia ésser subsanada per un decret que velés la llum el Dia de la Raça. essent aquesta una manera da commemorar la solemnitat d'aquesta festa, avui dia festa oficial a Ibero-Amèrlca.

En cas que aquest procediment ge­neral no fos possible, per raons més altes que no arribem a besUumar, creiem que correspon a la diplomà­cia espanyola mitjançant cnvenls, aconseguir el lliure Intercanvi d'ac­tivitats entre els pobles d'una ma­teixa raça 1 un mateix idioma, entre Espanya i l'Amèric^ espanyola.

F. PERMANYER COROMINES

E t i o l o g i a d e les c r i s i s

e c o n ò m i q u e s

Deis comptats símptomes peb quals més o menys enganyosament podrà deduir-se que ens acostem al terme de la crisi que fa tres anys obri un dramàtic parèntesi en la marxa econòmica del món, cap no té un valor tan considerable com les dues operacions de conversió que Anglaterra 1 França han realitzat successivament, aportant aixi un apreciable alleujament a llurs res­pectives finances. Difícilment s'encer­taria amb una altra política flnan-ciera que oferís majors possübiU-tots de forçar el cercle de ferro que empresona l'economia mundial.

Bntre les múltiples inicrpreiacions que coneixem de la crisi, dubto que en cap sigui la que vertaderament correspon a la naturalesa intima del magne problema Jutjant-lo més be en les seves manifestacions, per aquella invencible propensió de l'es­perit que tantes de vegades ens por­ta a confondre l'efecte amb la causa, ens hem entretingut a formular una Interminable sèrie de teories que ho expliquen tot. menys allò que hau­rien i pretenen explicar. Com se sap, jnentre algunes d'elles, les més nom­broses, atribueixen el desequilibri econòmic a un excés de producció en relació amb les necessitat nor­mals del consum, altres, que gallar-degen de major subtilesa científica, tendeixen a demostrar que tal des­equilibri no és sinó una conseqüèn­cia de la contracció del consum. Tot això, que per camins oposats con­dueix al mateix resultat, pot ésser exacte, 1 ho és sens dubte, alterna­tivament i fins simultàniament-, com

I I

I

" S O C I E D A D

F I D U C I A R I A

E S P A N O L A "

S O C I E T A T A N U N I M A

P L A Ç A D E C A T A L U N Y A , 2 1 . - T E L È F O N 1 3 9 S 0

R E V I S I Ó I C E R T I F I C A C I Ó

D E B A L A N Ç O S

E X A M E N I M O D E R N I T Z A C I Ó

D E C O M P T A B I L I T A T S

O R G A N I T Z A C I Ó D E S I S T E M E S D E C O N T R O L

ho és Igualment el fet que l'acclo d'un exacerbat nacionalisme econò­mic ha vingut a trencar la tàcita mancomunitat d'interessos que for­men una cosa aixi com la nervatu-ra de l'economia contemporània. L'o­rientació de la política de governs i partits, i el recel que susciten els moviment de caràcter social no po­drien tampoc deixar de figurar .en les rengleres dels més caracteritzats focus de pertorbació econòmica. Du totes aquestes interpretacions cap no és discutible en el terreny de la certesa; iperò es pol afirmar que no ho siguin en el de la casualitat? Superproducció, subconsum, autor-quia econòmica, redicalismes polí­tics, atfltacalons socials, ^són per ventura alguna cosa més que sim­ples efectes que les fasee successives o simultànies d'un procés clínic l'e-

« o l o g i a d e l q u a j ^ ^ ^

Afortunadament semh, ^ monça d'encertir u Z ^ , H , ressorts del reajustaL 15 capaç d'anorrear1 ^ consíderabiemem t aW** nifestaeions „- Z ^ m * " ^rra i França C , ? ^ món, 1 ia donen, és cia. I * ' * estat els primers a ' ' P» C aquesta funció rector.-, * er xernp'e depengués ^ ^ . ^ « i , ^ te de voluntat, no cai rf,. " "a v flels altres pa.sos c,VlL .r «es desproporcionats t-,.V ^ • • guir-lo culta-corronu »Z els Governs el àrbitres rt* ^ v, cló. Sún simplement .1 . 14 : sants. Més que consun L ^ ' radors inassaciabl -: di-" ' han fet que la a r r e p . ^ - H

A d o b s o r g à n i c s

d e p e i x

A v i n g u d a E d u a r d M a r i s t a n y , 2 7 , p r i m e r

T e l è f o n 2 2 6 2 2 : : B A R C E L O N A

J . S A L A S A U

O l i s m i n e r a l s

P a s s a t g e R i e r a , 6 A - T e l . 3 5 0 2 0 - Barcelona

V i l a s e c a i S o l a n a

G r a n a s s o r t i t e n t e i x i t s i f a i x e s d e g o m j

G r a v i a a , 1 0 ( e n t r e P c l a y o i T a l l c r S )

T e l è f o n 1 4 5 8 5 B A R C E L O N A

J o s e p S a / b a t é

T r a n s p o r t s g e n e r a l s e n c a r r o s i c a m i o n e t e s

p e r d i n t r e i f o r a d e l a c a p i t a l SobmiaUlre de material per a obre»

Nou de Santa Eulàlia, 14 i 16 • T e l . 73403 - BARCELONA

S u c c e s s o r d e J . M . F a b r e |

i d e V . C a s e l l e s M o n c a n u t jj

R a m b l a d e C a t a l u n y a , 52 : T e l è f o n 1327^

B a r c e l o n a

L l i b r e s t T a r t p e r a t o t e s l e s i n d ú s t r i e s

B . M a j o S a b a t é s

O l i s m i n e r a l s e s p e c i a l s p e r a A u t o m ò b i l

S u c c e s s o r d e M a j ó i P l a n a s

S a r d e n y a , 171 T e l è f o n 5 0 9 ^

B A R C E L O N A

J O A N R I B A

u M a n i p u i a c i ó d e B o s s e s d e P a p e r |

8 E S P E C I A L I T A T S fl U <]

8 D e m ò s t e n e s . 6 i 8 T e l è f o n 33698 |

^ B A R C E L O N A ( S a n s ) ^

Ronda St. Antoni, 13 - Barcelona - Tel. 22908

» WlMf Wt hagi anat crfltx-.n en l ó de les quaniitato pre%s « pr.'-s-lec. «Ind en proporció tamMé del progressiu encariment de Imierès pel conilnuat drenatge dels mercaió fl-nanclerb. Perquè l'economia priva­da nec sltada d'acudir al crí-dlt pn-bllc pogués alternar amb tan formi­dable competidor, no ha tingut altre remei gue sotmetre's a les condlciotis

L A V E U D E C A T A L U N Y A

S f í S S ^ 50 <lue «'tnalment

L ^ J S ? ^ » ^ «««iplm alu d u-S , « ? ' • " S * • drtrlms..:

'*» 'Wtodere, fonu d* ri-

•*«WWda seus» nn» realment repro-duc us per Governs i Corporacions IWhHjp^ no escatimant cap mena

R o b e r t A l t i s é n PALLA 1 ALFALS

Marina. 141 • BARCELONA - lelèfon 54205

H u m b e r t S e r r a F a r g a s

D I P ' O S I T D E N T A L

X u d à , 2 5 - B A R C E L O N A - T e l . 1 8 1 3 3

0 E m i l i L l o r e n s 0 MAGATZEMISTA DE PELLS EN BRUT 0 0 Sardenya, 217 - Barcelona • Telèfon 51833

J . J o r b a M a r t o r e l l

F a b r j c & n t d e l ' a i g u a c u i t í r e d

" K O K I N "

V i l b r r o e l , 1 7 8 - B a r c e ' o n a - T e 1 . 7 6 6 2 ^

F à b r i c a a l e m a n y a

0 d e B r o t x e s i P i n z e l l s

0

9 M o r a l c » , 3 4 - B a r c e l o n a - T c L 3 5 6 2 2

T e i x i t s d e c o t ó i f a n t a s i a

M . T o r d e r a P l a n a s

Fàbriques a § Vallirana i a Sant Quintí de Mediona 0

F o m e n t d e l L l i b r e C a t a l à

A p a r t a t 9 8 4

Va'ència, 248, 3", 2.' - Telèfon 77185 B A R C E L O N A .

P , S A R I O L A : C o n s t r u c t o r d ' O b r e s J

•

Cren del Padró, 32 - Barcelona - Tel. 72063 m

A g è n c i a T è c n i c a I n t e r n a c i o n a l

Patents i Marques

F E R R A N P E R A I R E Telèfon 14909 Pelayo, 58

P L A N X A T M E C À N I C e x c l u s i v a m e n t p e r a co l l s i p u n y s

A N T I G A C A S A P I

P l a ç n D i . m a n í , i • B a r c e l o n a - T e l è f o n 795^9

d aUldem» ^ ^ iwSUx*. pern o «rau. gruui* d* Ui naaaara sobra tol« l'ecudouua, que ba do sumar a lut aqueü p*i el qua raprasMUcn Ics sobretaxet d uurM pa^MM par cUa fco&ra «u seu» prupí* t S m B U t tku tu ÍXA ecuuumi» <jua ea tals ooum-c m » sigut capaç aa moaiemr-ao molt icmp. tu posició d'a^mluin. m d > f6^'. ^ ' · " P ifanuiua daaia-tulltat Perduda aqueua. sorgeix ir-renusaltlanumi la crisi, qaa adupia en auarioriuar-M la* tormaa pua ooalusea i deseoncartauia.

E» oacessan Wmr oca pi«eni que -luU alemenu qua SoU una lorma u altra mierveuen «a i* pradacuo. 1 oüienen per aqueM pouducla ou raodlam •oonoitue, al» uns. que cunsmueuwn el sectw Uuma mes i-uamro». dtstinea ioia «ur tart consum, meoire que el» al ires eon-sumeuen una pari i eai^vieu o ca-pitalmen la resta. Pemua l'Mrtll i>rl •conútmo no s'aitorv és uso*»-sarl qu* i l consum global esugui eu condicions datnortur iraoterrompu-dament tal qusman do producies qua els capitals cjilsteuH puguin. « MMI «la la producció, retirar un Lt-ncncl o renda deienniuata. L'equí-librt econòmic pressuposa, dooca. ceita normal relació entra la capa­citat glotxu de consum i cl volum de capiUl»; l a tt que aquesta re­lació es mantingui constant, ba de-visur també una mena de parallalis-me enire el creixement d* la espa-ciUt de consum 1 el rluac de capi-talltuicld, de tal mandra que «1 ren­diment que par la producció pugui oferir al consum cobreixi al tipus do productivitat o de rcnuUillut dels capitals empleats, qualsevol qua si­gui la (orma d'invento. Quan Is It-nla da capitaliUaclo rebassu el punl en que es deu o queda entera la lí­nia qua expressa la potencia consu­midora, ís que un dals dos aecior» que paniripcn dels resultats da ia producció retira una part superior • I* qne s'adjudica l'alt»* sector. Pot sigiuflcar lamM qua oq tots els capitals de nova formaclA oonirt-bueixen a sosiemr al rtiat» da la producció ca la mesura nrcess*ri\ per a poder seguir utUltuSU totes las forces uiiercurrenis, en llur do­ble qualitat de forces prodqctoras i torces consumidora». Ambdb» fenò­mens, que son com a manlfaataclons terminals de tol procés da super-capitaliuacló. sembla que m regis­tren d una manera slmultAnla en la crul actual. Ho demostra la quan-tliat de capitals disponibles, de mer­caderies disponibles 1 de bravos dU-ponlbles que la carartertuen.

Alxó és el qua comunmcot l un xic Impròpiament s'entén per crisi de supor-produodO. quan «n realitat aquesta no ea slnO una conseqo*nci.\ de la super<apttalltsaclO. és a dir. d'un procés do capItalltiaciA meva r»pl d en relació amb la cdrba 1» la» possibiliteu del consum. A sem­blant resultat contribueixen tbdubu-blement eii \ lu tipus d'intaifla que penneun d'accelerar aqueü procí» d'uns manera unllaural. No cont'A oblidar qne la (Ormula de U capi talltxacto ée l'expressIO algebralci d una progressió geomètrica. 1 que en tota progreaaló geomètric» la frafló més tnslimlflcant infl'Jplx »a el resultat d una manera conaldare-ble 1 fins absurda fora del camp de la matemàtica pura.

• • • En parlar de eepltals és necessa­

ri dUUngir entre els apllcaU direcu-ment e la producció l els qm en viuen. Aquesu distinció és mo4 im portant per a poder determinar tjuan el oepiui és generador de riquesa i quan. Uunjr d'afavorir, obstrueix > dlflculta el desenvolupemont da l'es­mentada riquesa. Emprant una ur-minologla menys aspra, podrien ex­pressar la maUixa idea dient corn serveix el capital i se subordiaa a la producció I com la producció es-trob». pel contra, subordinada al ca­pital. Apressem-noa a manifestar que. econòmicament, semblant discrimina­ció seria totalment arbitraria. En canvi, no és possible deecontixer que Jurídicament existeixen entre l'ona 1 l'altra categoria de capital», diferències fonameouis. I qua 4a en els momenU critica per a la produc­ció quan aquestes diferències es tan més sensibles. Pel que ea veu, no fba compres ancara degudament j'ee-pedal significat que Unen aqnaste» proposicions de conveni qu». per a salvar situacions compromeee*. ea presenten amb dissortada freqlèn-Ota ali obligaeionlstes. PnsclcOlnt deU casos en qu* per deflciíntles de geetló o ailujnistrarló. o pot­ser també, de vegades, per una onn cepeló poc puritana deU negoci», s'hagi arribat a Tincompliment de

E N G L I S H Tr.stan Bernard. un gran psicòleg,

ba donat prova, una vegada mes. en la senzilla elecció del utol d'una de las seves mes divertides comèdies •L'Anelai» tel qu.on U pari»., d'éeaer no gran observador

i do postor on senut agut d» cri­tica.

Parlar l'englèa éa evul més que mal d'una ullllU» que pot quall-Qcar-se d'imperiosa ea efecu. el català que parla anglès veu obrir-se davant teu un horitzó sense límits; pot estendre les seves re­lacions a tot el món I aspirar a laa BM» brillants posiriens.

Dlflcultau quasi Invencibles s'opo­saven al coneixement períerU d'a­quest Idioma, la prondada del quai costa molt de dc minar si hom no pol passar ona temporada tor­ça llarga a Anglaterra, cosa molt cara per a la majoria del» preasu-poeta».

Evidentment existeixen de umpt en-íA clara»» 1 professors d'idiomes, però per més que facin 1 diguin llurs alumnes, mal no aconvgui-ran d'adquirir el que és ESSEN­CIAL: uns pronúncia correcta que permeti de pesar en prtctlca d'una manera úm ; eflca< d» co­neixement» adquiriu.

Sense deixar la n-Mdènds. •MMttflcar ea re» les ocupacions dlèrtrt. aprendre mi aljruns mesos de parlar l'anglès més por éa on pmMcma de eolodó difícil: e; mè-tade Llnguapbone. per a l'ensenya-meni d idiomes, ha resolt aquest important problema. GrAdM a aqueM mètode tindreu sempre al vostre eosUt uns quint» professors que no »clament u» ensenyaran amb paciència le» paraula», frase* i regle» gramaticals, sinó que tam­bé os voluran de l'atmoafera dd pals. us inculcaran l'accent por. I faran d'aquest estudi, abaa» enut-J«a. on )oc toetnK-tlu I divertit en-

Alxó ée tmposdblr!-potser direu-. D'altra» també bo han dit refe­rent a l'Avtadó. a la T. S. P.. sl Ctaems. 1 Unmatetx ..

Sí eoteo eonHxrr te manera d'a­

prendre o prscWcor dcltcloiamcnl en

propi domldM frencèf. anglès, es­

peranto, alemany, nu. Ualtd o rí-

ni$, rtmnneu m /aictoU éxplicatlu.

que conM rel» eU dcbiUt gue purnrtn

tnlereiHr to i , t ut ims inmèi iot

$tgiiil. «en<e gtie alxó v« romporh

eep dripeta al comproml». Otrtgfu-

vo» •

L inguaphonc , Apartat 319 València. Ut — BAROSUOKA

NOM

CARRER

CIUTAT

compromlto» contrac tusl». no pol negar-»a que moltes d'aqucslc» ul-ficultsu no s'baurlen produït d ' M càrregues n»aiicieres de caries ex-plotadons. no tant per causa del prindpd dels crèdlu com pel cre»-cut Interès que el» és assignat, ha­guessin estat més moderades. 800 el primor de proclamar que no 's comptarà amií una baso ferma per «I desenroüUment normal deU ne­gocis, mentre no fe tomi d m& al seu antic costum de tenir m/s respecU als t u enropromisoa; pe­rò estic Igualment convençut que aquest feliç retorn no s'deduara mentre prevalguin laa condicions en què avui as realitzen ds empres fits, tant pabiles com privats, l a duresa d'aquestes condicions porta en si. moltos vcRades, el germen d'm evitable» defecd' s. com e'sdver-lelx en presència d'aquesta llarga

filera de valors avariaa. entre eU quals n iu ba molt pocs que no tin­guessin Oxat un 0 per 100 d'inwrí-».

Solen justificar-se tan devsu U-pus. adduint que no repreataien ex­clusivament l'inure» del capital, amo que són d resuiuu mixt d'una oom-podeió en la qual entren l'inures própiameni dit i la prima ds risc del eapitd emprat. En això bl na on xic dmgenuitat per doa feu fei primer í-s que als capitals que amb precaució es Un servir un rOdit su-lemeaun. tractani de cobrir un nsc hloteuc, la qud cosa aconsegueixen moltes vegades — 1 d sentit dels ar-ranjamenu fiaanden a què abans ena referíem bo demostra de sobrts —d» convertir aquest ris», bipotètu en risc dectiu. Ei segon ds que >a percepció d'una sobretaza a manera d* prima, que com és natural no deixa d ésser una càrrega mes per d deutor, no savé moralmem amo U eonsutudó d» determinades ga-rantlss. O sobren aquestes o sobra aquells. El conegut principi que • major risc correspon major inurè», tombat al revés significa — 1 valgui la tautologU - que a major Inurè» correspon major risc.

Part no és solament que amb eb alt» tipus d'intere» pateixin amb re­lativa frequèocu ei» mateixos valors que. d'una manera aemiefecUva d» gaudeixen. Ea que a aés d aqueste» elevada» retribucions unen per efeí'» immediat desvaloritxar iotes le» in­versions preexisunu; d'on ae •e-gudx que d primer 1 mè» directa ment «teclat pel progressiu encari­ment de la» rendes és d propi capi­tal, i. per uní. qne el Mtode de re-vslorscio mes adequat no »erà »quell qu» propug-l d msetenlment d''-quesu tlt» tipus, dnó d que •» pro­nuncií per una general reducció d's-qaasta De sobre» M >ap que això DO S'sconseguetx amb mesures coer­citives, élno smb squelle» altre» dis­posicions I Iraetriu» dt Govern ea-paoes de crear on ambient com d que. a malgrat de tou el» seus or-mldabla» probleme», b» perns» a Anglaterra i Franc» orientar llur po-lítica flnanclera en l'única direcció que condueix al restabliment da l'e-quIIIbrt econòmic. Pert aquest equi­libri serà sempre precari I inesiabic d no es radonaliuan automàtic»-ment el» rendiments d» U producció per l'Onic procediment posdbie. .. e ronsisteU. purament 1 slmplemert. què els Governs abans que nmgu moderin llur» speUseirm» al crèdJt públic.

I. GARCIA (D'iEspafle Bancària» )

Aïrat del camp

La crisi vinícola i la Conferència de Roma

En un nodrit I documentat treball, el director de ronrina Inurnactonal dd VI ba donat a conMxer i ha ana­litzat les rau»e» que «n gran part dals pdsos vinyater» rompromeun U produenó d'aquesta riquesa.

L'opinió d'aquest car amic. coinci­dint smb U d'altre» econnmlste» anà leg». assenyala qne el caràcter més tfpi que presenta l'adual crisi viní­cola s'ha d'atribuir principalment a la iniensifleaeló exceeslva qu» d'un» any» ençà pren el conreu qne «n» ocupa, d qud. en tou ds continent», guanya nores | extsn**» superfícies.

AIxl velen com erreu e'impUnUn nous vtnyar» t com ee provoquen I augmenten le» pmducrinns en els lloc» on n'M bada ta d'establertes.

Molts països en d» qual» la vinya mal ht havia estat conreada, avui en tenen de plantada. I no solament po­den prescindir del sue d» raïm que abans Importaven d altre» I «res, d-nó qo» en produeixen per d propi consum. I flns n'Importen a d'dtm que havien estat Is més Important cllentels da la vlticnllura europea.

E» poden assenyalar diverses na­dons d'Africa I d'Amèrica qu» han passat, en on període brea, d'impor­tador» a exporiadors del «ue fermen tat del raïm.

Mentre la vinya estén l'àrea dn con. ren. és d'admirar com e» perfeccio­nen el» procediments d'exploueló I la manera de fer créixer tes collites perfecclonnment I progressos que del» vell» països de tradició vitícola passen als qne de ball nou prenen carta de naturalesa I s'hi cnsenyord-xen de manera definitiva.

L'ndopcló de le» més noves I pro­ductives varietats de cep»-. |e» podes ultra generoses, la generalIIració en l'ús dels adobs, d coneixement I Ta-

L A C A T A L A N A

A s s e g u r a n c e s c o n t r a i n c e n d i s i e x p l o s i o n s d e t o t a m e n a

Centra la pèrdua de lloguer.;, Riscos locatiu. ie Recursos I dt Paralització da! treball a causa d'incendi

Casa fon dada ea ISaft

I N S C R I T A A L M I N I S T E R I D E L T R E B A L L I P R E V I S I Ó

Don»c i l iada a Barcelona, Passeig do Gràcia, a

Capital subscri t : P e s s e t e s 5.000.000 - C a p i t a l desemborsat : Pes se t e s 2.000 000 R e s e r v a e s l a t u l à r i a : P e s s e t e s 1.000.000

S i t u a c i ó i d e s c n v o l u p a m c n i d c l a C o m p a n y i a

Any.

1871 1881 1891 1901 1911 1921 1931

Primei

213.968*26 420 551 54 805 362 64

1 472 470'96 2.620 39r45

16.222.084 70 26 199.82r91

Slnliirc» Indcmn isal»

100 022' — 153.153*50 303 901 '40 317.253*70

1.100 643*61 9 373 500 03

14 009 971 57

Ke»er»a dc rl»c» ca car»

71 322*75 140.183 84 268.454*21 490 823*65 873.463*82

5960 178*28 8 364 263 09

Rc»cnrcs pairlir. onlali

49 519*04 271 655 37 554 871*70 908.406*96

1 275 306 -2 527 698*49 7354.109.80

Aoforttsat per la laipecd-i d'«»»e<ar»i»«e« d dia II de maig de M M

pUeació dels Insectldde» I antlcrlp-togàmlcs d'eflcàcla comprovada, són altres tant» factors que contribueUen a fer més abundosa a cada moment la producció de l'espiriluós nèctar de No*. 1 coincideix la seva profusió amb que llurs qualitats desmeretxen un Moc de millorar.

Por a posar de relleu la intensl-ücadó dd conreu de la vinya n'hl hauria prou amb anotar que a Eu­ropa, des de 1 any 1900. ocupa una extensió que sobrepassa les 116.00 hectàrees; Àfrica, aproximadament ia mateixa superfície; Amèrica, amb Auftrtlla. la vinya ocupa unes irT.OQo me» ta rees. i d'això resulta

qne en el que v» da segle l'ar-busr del raïm compta amb un Im­peri de prop de mig m:Ud d hectà­rees.

S'ha de lenlr en compte, d'altre costat, que els progressos realitzats en quant als mateixos rendiments per unitat superflcld són quantlo-sos Els que no passaven dds 1* hectolures per hectàrea arriben avui als 25; a l'Africa els 35 s'apropen als SO. I en les terres de l'Amèrica Uat'na rebasuen encara aquestes pro­duccions. Per le» mateix»» raons no ba de sorpendre que la collita total dd d al món. de IM milions d hec-lo litre» en ISTO, pugi i'sny penflltlm

P i n s o s

( L a C o r o n í l l a )

P r o d u c t e s p e r a l 'a l m c o t a c í ó d e l b c i t í a r

F A R I N A D E P E I X F A R I N A D E C A R N • F A R I N A D ' O S T R E S

Pabr.ca i Ofic.n •» P a s s a t g e d c V i n t r ó , 11 - I n d e p e n d è n c i a , 2 3 8

Te ef S40a8

E l I n t e r c a m b i o , S . A .

M a g a t z e m d e c o l o n i a l s

Corts, 776 Telèfon 52984

B A R C E L O N A

F i l ! d e M i q u e l C a s t e l l v í

w ú m t m m Ribes, ndmero I - Roger dc Flor, 54 - Talèfoo 5 4 W ï-ucursal: Sant Andreu, Plaça Oifiia, 24 1 Puig, 38

B A R C E L O N A

A n t o n i Y s c l a E s p r i u

Construccions en fusta per a la fabricació. - Emba­latges rectanitmars, totant, semi-quaJrats i ool go-nals. • Fabricació d'd x et es de fusta sense suro, pa­

tentaries, especials per a àcids i alcoho s

Pere IVr 192 Telèfon 50.683

M a r s a l & Y t e r , S . L . Agent» coMecst» • Comlsrions - Renres-ntscons - Dru^ae» tlerbor stcna - Im^odadors de < Jo oas» • tüpe.islMat

Csri» Caislane», 501 TeSèfoa Í4991

BARCELONA

F r e d e r i c R í e m s c h n e í d e r

Fàbrica de coles Especialitat cunil l pur A a r c a C , P .

T e èfon 1-1902 Passatge Parera, 27 ( àn Tunis) B A R C E L O N A

C O T I L L E B I A I M P E R I - F r a u c a s c a A r t i g a s

Especialitat en la mida. • Gran assortit en cotilles, faixes, sostenedors, e'àf·tics. faixes ventra's - Rp-pidesa en tota classe de reformes. • I ompostures

i rentais a preus econòmics

T e l è f o n 18707 B A K C E L O N A

A l v a r e z , 5 Sucursal: Fiva ler, 31

S a l v a d ó S o l à

Carbons vegetals de totes cissses

Dagueria, 12 Telèfon 90880

B A R C E L O N A

J a u m e A n d r e u S e r r a

C u i r o s a l p è l

íúncar, 15 Telèfon 50703

B A R C E L O N A

L A V E U D E C A T A L U N Y A

W4M

] Pastes Alimentoses

SANT AI4DSZÜ, 87S Telèfon 50088

B A R C E L O N A

mant As 80 milions d'hectòlltre» en jnenys d'un terç de segle!

Però el que causa major sorpresa t la consegüent alarma no són so­lament aquests avenços de producció. El que fa més inquietant el proble­ma es que aquesta creixença de collites no correspon amb la ca­pacitat d'absorció. 1 és aquí pre­cisament on es fa greu el problema. Ea el desequilibri entre la produc­ció 1 ei consum del vi cm s'ba de cercar la causa primordial on ra­dica la crisi que sefreis aquesta ri­quesa. El ritme del descens del con-etun. en compte de detenir-se creix a cada Instant; la tlplcò, la tradicio­nal, la gloriosa beguda llatina, can­tada per poetes 1 gladiadors, segueix el camí de la decrepitud. Altres pro­duccions exòtiques, d'evident menys-vàlua. com la cervesa, el tè I el cafè

destrueixen el camí fressat. íQuè cal fer en aquest estat de co­

ses perqnè deixin de sentlr-se els im­ponderables efectes en les riqueses cpje representin les produccions de la vinya, al d'un costat aquesta aug­menta Incessantment 1 de l'a'.tre •elem com decreix d'una manera alarmant el sen consum fins a l'ex­trem d'amenaçar Tenderroc definitiu d'una font de profits en la qual -e involucrada la vida de molts po-MesT

Es evident que resideix en e\ des equilibri entre la prodncoó 1 el con­sum el factor essencial d'aquesta cri­si tan paorosa com temuda.

FS fa doncs, necessari mirar per tots els mitjans de conjurar-la 1 així bo ba oemprès el món vinyater; i en­frontant el problema amb tota la se­va cruesa, la seva més alta re­presentació. l'Oficina Internacional del VI ba resolt plantar-hi cara i mirar de cercar ei camí més dre-turer de resoldre'l o almenys de re­duir els evidents estralls que causa al» països afectats.

La iniciativa és mereixedora d'en-com!, i aquest anhel ve a exterio­ritzar-se amb la Conferència Ibter-naclonal del Vi, que serà aquesu dies a Roma. amb el propòsit de cercar les solucions més adequades per a oferir la més eficaç protecció a les produccions vlnlqnes nacionals. I fer que s'intensifiqui l'expansió de la vida 1 del comerç dels seus sucs.' L'estudi de les tarifes de duanes; com pot ésser de saludable la supressió o la rebaixa de les taxeí 1 impos­tos interiors; els mitjan» que con­dueixin a impossibilitar el frau i la mlxtlflcacló del» vins; la influència dels transporta, 1 finalment el que pot fer la política de contingents en la crisi vinícola, són els temes fonamental» de la tasca de la Con­ferència del VI.

Tal és el programa de la reunió de la vitivinicultura qua és a punt do celebrar-se a l'antiga ciutat dels Cèsars; de l'encert a desencert a resoldre'ls, estan pendents miliona­des de productors.

No dubtem d'Interpretar els senti­ments dels nostres coterranls, fen: vots perquè la taoca que es durà s terme & Roma sigui plotò-que a més de constituir una greu amenaça pe1* a la vitalitat de la més gran riquesa agrícola de Catalunya, eviti la seva agonia, ocasionant irra-

F ï à b H c r ï ï e F i s Q l a c é (LLUSTRE I SB^I RAMI) DE TOTES VÍENES I GRUI­XOS PER A TEIXITS, CORDONERI A I FIL DE COSIR

T a l l e r m e c à n i c de b a r r i i e r i a

Ta'l r de barrils pw emlulalge ímmeliat especial per a sòlids Tot Industrie! químic ha d'observar la oerfecla seguretat d'a jaests bar­rils, bon mane g en el transport i bon acondicionament en el contingut

Baf ajeu les oalxes 1 saos Vallès i Ribot, 33 : Telèfon 51113 : BARJELONA (Sagrera)

J O S B P B E L T R A N

P I N T O R

S a r r i à . 9 8 B a r c e l o n a T e l è f o n 7 9 2 4 6

d s a . s 0

S A C S N O U S I US A T S ESPECIALITAT A LA MIDA

Constitució, 155 bis B A R C E L O N A

Telèfon 31668

P e l i e t e r i a » G u a n t e r i a - V e l s

i M a n t e l l i n e s

F O N T A N E T

M A G D A L E N A V I R G I L I : S u c c e s s o r a

Pctritxol 11 T e l è f o n 23101 B A R C E L O N A

Un aspecte de la Via Laietana

perable» 1 greus conseqüències als pobles que com el nostre, arribaran al màxtmum de la seva prosperitat amb el conrea de la generosa am-pèllda.

RAÜL M. MIR

L a Conferècia de la carn

L ' a r a n z e l i les s u b s i s t è n c i e s

El Ministre d'Agricultura ba annu-ciai la reunió d'una conlerèncla de la carn per al mes d'octubre.

Es una idea oportuna. El princi­pal retret que pot ler-ee als direc­tors de la nova política és que, fins ara, no s'han preocupat d'abaratir les subsistències, això és: de millo­rar les condicions de vida de la classe pobra. Abans al contrari: es manté la taxa del preu mínim del blat, i . a malgrat de la gran collita obtinguda l'any passat i de la re­baixa de rendes amb què els pro­ductors d'aquest blat han estat be­neficiats, s'adopten tota classe de mesures per a evitar que baixi el preu del blat. que és impedir que baixi el rreu del pa. D'altres dispo­sicions adoptades, unes pel Ministeri d3 Finances, altres pels d'Agrlcnl-tura 1 d'Obres Públiques, es pot dir el mateix.

Una política inspirada cn l'interès dels necessitats ha de preocupar-se, amb atenció diligent, de reduir el preu de les subsistències, que es augmentar la capacitat adquirida del salari i de les míseres ganàncies de les classes humils, que són moltes més que les que treballen per a un patró. 1 el principal rasort per aixó ós l'arancel.

Així par exemple: Espanya 6a un país exportador de conserves de peix. Es sabut que nosaltres provelm en gran part el consum d'Itàlia. Amb tot, el peix escabatxat, precisament aquell del qual hl ha una enorme abundància a Espanyj, paga per la partida 1331, 108 pessetes 1 36, se­gons que s'apliqui la tarifa primera o la segona.

iQuè es persegueix amb aquest dret de duana? iFer possible tal pro­ducció? No, Ja que obtenim excés de peix. Fer-la remuneradoraT No, puix que és sabut que un dels ne­gocis més sanejats d'Espanya és l'ar­rendament dels tonyiners a l'Estat, i , que, per tal do íer-ho més pro­ductiu, en 1927 s'organitzi un mo­nopoli que redactà un reglament pel qual fou exlermlnada la pesca lliu­re, sobretot a les costes andaluses, i aquest negoci havia arribat a ren­dir algun any, al» seus monopolit-zadors, un benefici de 10 milions de pessetes.

L'únic efecte d'aqnesles tarifes pro­hibitives en un article de primera

necessitat, que seria subetituthi d'al-ires articles excessivament cars, i moderaria llar preu, és permetre que, monopollzada la producció, si­gui destinada la major part a l'ex­portació, 1 venuda a Espanya sola­ment la quantitat adequada per a mantenir l'alt preu qua els aranzels permeten exigir a l'Interior, «ense perill d'una Importació d'altres paï­sos. O sia: l'aranzel en aquest cas. i en molts d'altres, està redactat en benefici d'un monopoli 1 per a es­canyar el consumidor espanyül.

Que això passés en el règim antic, en què els interessos poderosos te­nien el predomini, es comprèn: per això és congruent amb la política econòmica de la Dictadura la cons­titució del monopoli de la pesca de la tonyina, etc.; però que es man­tingui, sense revisar l'aranzel en la polftlca actual, feta sota la inspira­ció 1 amb l'impuls 1 ajut de les clas­ses pobres, resulta Incomprensible, I solament explicable pel desconeixe­ment de la matèria

Igualment passa amb la carn. Paga la congelada 36 1 18 pessetes, respec­tivament, per 100 quilos. Ultra les dificultats d'altre ordre que les dis­posicions administratives 1 pseudo sanitàries creen. La carn de porc salada. 165 1 55; el pernil, 300 i 100. La comparació d'aquestes xifres amb les d'aquells països on les classes modestes viuen en relativa prosperi, tat. ensenyaria par què el nostre po­ble ha de considerar r-quests queviu­res com una cosa inaccessible i de luxe. reservats als privlleglass da la i erra. L'aranzel duaner, amb tot quant porta amb si d'augment de despeses, bestretes de comerciants, i gabelles de tota mena, s'encamina directament a apujar aquestes sub­sistències, ja molt apujades par l'or-ganltzació econòmica d'Espanya

I , per quM El Ministre d'Agricul­tura creu, a Jutjar per algunes de­claracions seves, que per tal de fer remuneradora aquesta producció. No és exacte que sigui aquesta la musa de l'aranzel; sl fos així, no es do­naria el cas. vertaderament anòmal, quo els mariscos i ostres «de cria» per a parcs paguessin 18 i 6 pesse­tes els 100 quilos, al mateix temps que les ostres Ja criades en paguen BC

L E O N A R D R O W E

P A P E R L I J \

I T E L A E S M M L

LIüria, n ú m e r o 7 5 T e l è f o n 7 0 3 0 6

B A R C E L O N A

SC

PASTES PER A SOPA

Sans, 17 : Telèfon 34517 B A R C E L O N A

i 24; penqui és evident que si la producció- consisteix a criar-les per a vendre-Ües. tots als drets que gra­ven les dte cria van directament con­tra la prpduoció; 1 la quina en plan­ta (partida 1.000) no pagaria 15 i 5 pessetes -per quilo net, o la qulnina i los seves sals 12 i 4, ja que no te­nim cap producció similar per a protegir, al ea concep com aquests dret» qute tant vexen els pobres—als preparKt|s de qulnina costen a Es­panya el doble que a la mateixa França, també ardorosa proteccionis­ta — poden afavorir sinó la difusió f e les calentures, força super­bes i triomfants en un país el pa­ludisme del qual arribà a preocupar la L l l g ^ de les Nacions. ^Com es pot comprewlre la continuació d'aquesta poiticaf

Però tomem a la carn. La pro-duoció ramadera té a Espanya un supòsit obligat: els pasturatges en is tranSbumància, i la importació de moresc en l'esfabulada. Contra aques­ta va «írectament el MlAlstre d'Agrl. cultura, al qual. sota la pressió dels intoresaos del blat. estableix drets de duana» prohibitius. Ja que han ar­ribat en les últimes dates a T50 pes­setes or. equivalents a unes 18 pes­setes argent, els 100 qallos: gairebé fant cim costa la mercaderia al seu punt d'origen. Parlem dels pastu­ratges-

L'ewuacló de prens del bestiar, o sia- la puja de la carn al consu­midor, deixa un major rendiment al ramaasr. però com que aquest no pot fer res sense les pastures, tot l'augment de benefici que com a ra-madeif obté passa a mans do l'amo dels "pasturatges, sense el concurs del cjual no podria existir la rama­deria.. La conseqQèncla és elevar els p re í» de les deveses en la mateixa mesuya en que s'apuja la carn; d'a-quest/a manera, tot el marge de l'a-ranxfel, sense detenlr-se en mans del ramader com a tal ramader, recau sobre l'amo de la terra de pasturat­ges, en forma de renda. Per tant. í'artjnre sobre la carn no afavoreix la Mmaderia gln.ó el rcndlsta de les terras de pasturatges.

Atfò explica l'enorme elevació del preï» de les deveses de pasturatges darrpU el que va do segle, 1 singu-lartient des de la guerra europea. Ja això seria un mal greu, sobretot en « n pals on l'acumulació de la proj^otat ha provocat nna legislació tan ruda com la llei de reforma agraris. Però se n'origina un altre de pitjor-. I és que, l'encariment del besflar 1 l'elevació de renda de les terriBS de pasturatges, ha fet que mojtcs terres abans cultivades si-guii . més productives per al propie­tari, dedtcant-les a pasturatges, per­què aquest té menys despeses I ris-COK 1 han expulsat els masovers per a introduir bestiar.

Oemostracíó clara d'aquest procés ha estat la despoblació de Salaman-

Manufactura Ibèrica de Làmparas Elèctriques R a m b l a S a n t J o s e p , 1 6 - B a r c e l o n a - T e i è í o n 1 S 4 1 3

F à b r i c a a M a t a r ó : B i a d a , 5 - T e l è t o n iOS

T 0 M A S C R U E L L S B R A U Productes per a raMmentació del bestiar

Polpes seques de remolatxa - Pans de llavors oleaginoaes

Magratremt Corts. 792 Despatxi Comerç , 18 BORSA: TaaUn.062

Telèfon 5 Í 0 9 4 Telèfon I259Í B A R C E L O N A

F I L A T S 1 R E T O R T S D E G O T O

J o a n i W a t a b o s c h F A B R I C A A T O R E L L Ó

Passatge Sant Benet, 10 : BARCELONA : Telèfon 24920 X

R a f a e l M a l l o l L o n e s , T o l d o s ,

E n c e r a t s i B a n d e r e s

J o s e p A n s e l m C l a v é , H - B a r c e l o n a - T e l è f o n 1 2 7 5 8

F U M I Í T E !

C A L E F i

T E t F F · * C a l e f e c c i ó C e n t r a l

E s t u t e s i S a l a m a n d r e s

T e o r n o - s i f o n t s

C u i n e s d e t o t e s m e n e s

P r o j e c t e s i P r e s s u p o s ­

t o s g r a t u i t s

: F a b r i c a c i ó d e C U R T I T S :

E n s e n y a m e n t t e ó r i c o - p r à c t i c d e T è c n i c s e n T e n e r i a H

• Matrícula i detUls: B p u e h , 7 1 - T e l è f o n 1 9 9 9 4 - Barcelona J • • E s t a c i ó e x p e r i m e n t a l d e l a I n d ú s t r i a d e C u r t i t s •

• Directon E . Pelliser Boula^ger

ca. prosseguida metòdicament. 1 d'on han desaparegut no solament cam­perols, sinó pobles sencers, l avui pastura solitari el bestiar alli on fa anys treballaven 1 vivien molts ho­mes. L'emigració camperola d'Espa­nya, que durant anys 1 anys ens des­sagna, i que solament comença a enviar, després de la guerra, per les dlflcullata que hl opoeaven tots els països, fou originada prin­cipalment per aquest procés econò­mic que té dos punts d'equilibri: un. la forma dels Impostos, i " l'altre. l'a­ranzel.

Igual és el cas de la carn de porc. Elevat el seu preu per l'aranzel en termes bàrbars, el preu obtenible al msrcaí interior, gràcies a aquesta eliminació de tota competència es­trangera, repercuteix al cost del sèu. Els propietaris de les deveses i alzinars extreuen, Ja com a crea­dors directament. Ja com a simples arrendadors, tot el marge de sobre-preu que l'aranzel permet d'exigir. Així. le srendes de les deveses i el seu valor pugen enormement. A Ex­tremadura saben quelcom d'aixó. D'aqui ve l'estructura agrària d'a­quella regió.

En resum: el poble espanyol men­ja la carn més cara que cap altre del món, no perquè el ramader vla-qnl feliç, n i perquè la producció sigui flòrida, sinó perquè augmen­tin les rendes de les terres de pas­tura i alzinar. Es la politlca inspi­rada en l'interès dels grans propie­taris. Però al mateix temps s'cadena la revisió de rendes, s'estableix l'ex­propiació de les grans finques, ea tracta d'afavorir el petit conreador. ;.No hi ba visible contradicció entre les dues polítiques? j.No és el millor mitjà de rebaixar les rendes dismi­nuir l'aranzel que permet d'elevar-le» al través del bestiar aparentment afavorit?

0

0

P à b r l o a de P o l l t j , . i m m u t i * e n g e n S

PESSEIQ DEL Tl(IO.Mpi Telèfon X612

B A E C S L O " i ^

La p-otecció aranzelària » • maderia és una cosa que * * «». ficia els arrendataris de i La prova d'això és an c conveni que, patrocinat n;.umsal1; ders, teníem Ja fa alruns tatc»· potser continua - ^ - | conveni en virtut del permesa l'entrada a Espanyi nombre de bestiar d'aqueu Dfft c*:·· al teu engrelxament. a c o i X u ^ fos reexportat més tard. ^

Està clar que aquest conveni contrari a l'Interès del ^ 3 ^ ' * què la conveniència d'aqu7,t Pl!,• visfcl«n*nt que no e n t r e ^ f ' " » petldore al mercat de ^ f0*' paro era en interès dels promet de terres, que així obtemenTT15 ment en el valor de ics ^ J ^ ' sense exposar-se a una baiv-f MSÏ* cional en el preu del besuaPr com st exportessin les pastures I : b.ut. en perjudici dels r t Z ^ * 1* no fossin propietaris de fcW? multàniament eses *

Un altre mal es produeix «n,h a.iuesta producció aranzelària. 1 • que mal, mentre l'aranzel sub«ioT xl, serè bastant la ramaderia «n." nyola per a proveir el mercai ^ rlor per exigu que aquest Es la conseqüència inevitable de ^

M a n u f a c t u r e s P A U L I

A r t i c l e s p e r a C a r r o s s e r i e s

Riereta. 16 - B A R C E L O N A - Telèfon 13668

J O S E P F O N T

C a r b o n s i A g l o m e r a t s

M a g a t z e m d e C a r b o n s

Passatge Rómul Bosch, 5 i 6 - Telèfon 75251 - Barcelona

G U T E N B E R G , S . A .

P r i m e r a fàbr i ca a E s p a n y a de màquines

per a les A r t s G r à f i q u e s

Agrullers, 1 Barcelona Telèfon 15524

X o c o l a t e s S u c h a r d , S - A - E

F à b r i c a d e X o c o l a t e s

C o r t s , 6 7 9 : B a r c e l o n a : T e l . 53248

J O A N G U E R R E R O

Tal ler d c Joieria

L ladó , 17 : B A R C E L O N A : T e l è f o n I42S4

T A L L E R D E J O I E R I A Es fan i es componen mena classe de joies. Compra i venda

de joies d'ocasió C o m p r o o r i p l a t a

E r j a s t r o M e s s e g u é Casa fundada en 1910

TALLER: Carrer Corríbia, 2. I.er (cantonada Plaça Nova) BOTIGA: Plaça nova, números 61 7 - Telèfon \i<5Y0

. Barcelona

P e r e G u i m e r à

Colors - Esmalts - Vernissos - Bronzes M A G A T Z E M D E P A P E R S P I N T A T S

Telèfon 55630 BARCELONA

València, 401

T a l l e r de S o l d a d u r a A u t ò g e n a i Elèctr ica

J O S E P S E R R A N O REPARACIÓ I CONSTRUCCIÓ TERRESTRES i MARÍTIMES

Carrer d'Aldana. 2 • Telèfon 31654 BARCELONA

Mzel mateix. Com eederí amb el |ati 811 I"6 l'arantcl protector ün-poJlrà semp 5 qi'e, d'una manera l,orm*l. 1 llevat anys excepcional*, ja producció cobreixi les aecesaliats bUderes del pals. Això és coaa que 30 «cosfimen a entendre, a primera vista, aquells als quals es formula t 1 observació, però es comprèn fà­cilment d" seguida que s'hl mediti un Instant.

Quan la producció de carn o d* hlat cobreixi les necessiteu del mer­cat, la tendència dels preus a pujar es deté. per l'equlUbM de Toferta I la demanda. En a- iesies condicions, tot augment de producció ocasioni rla una disminució de preus, l tota introducció ds gèneres Idèntics o «qulvalenls des de l'estranger, t t e í deix aquesta baixa. El marga aran-selarl queda esgotat No augmenta­ria la producció per a Impedir »1 descens d« preus 1 conservar vira la tendència a la puja, i amb htsò ta possibilita: d'aprofitar en tots mo­ments la totalitat del marge d'ala-ració que l'aranzel permet, as pre­cís que la producció nacional slgal inferior al consum, qua la demanda es mantingui sempje sobre l'ofertu; sols així. arriben els preus fina al

r T T t r D K C A T A L U N Y A

MU Hnrtt màxim; I al una nora po-Z J S i <Lr(uu*1 co,u«,« •» "ou aug­ment de preus. p,r a uUUtear lo. is

U * * * * * «orni . y g g . ^ « f » q«» slgm major

Ü a " ! ? * *• U P'oducíló. únle m tJ* que obri M M * preus amb

«"teasitai la demanda. Mitjançant aquest mecanbtna, l'a-iïtsssr L·nemic 5 * m é £ cló nacional de snbslatènclwi; així sexpl.ca que totes les elevacions de preu que el blat i la carn han a a » rlmentat a Espanya, no hngin ^ vlt per a augmentar proporclor.Bl. ment a la major demanda qu» l'aue-ment de poblncló entranya, la prr>. duecló d'aquell, artiei». nns IÍT». lar-ia amb les neCMsItats dc! mer­cat nacional.

ün nou dany ocasiona a la pro­ducció l'aramel sobra les aaMia-Wnelc, L'encariment de la carn. L psr comaqüèncla de les pastures ha

i»'ni· 8"hl ^ M ' n unes terres minora, que podrien dedlcar-ae al conrou. Ho permet ta posslblUui d'obtenir una major renda Uquitir. encara qua amb menys produc brut, perquè l'aplloacló da la terra

P E R A C A L E F A C C I O N S

I C U I N E S E C O N Ò M I Q U E S

Antracites - Cocs - Cardiff Brasa. Proveu d nostre «COM­B U S T I B L E GLORIA> (marca reRistrada). E l millor I més econòmic per a calefaccions i cuine* econòmiques. Servei a domicili en sacs especials pels nostres propis camions

Per a comandes dlrigir-se a

COMPANYIA G E N E R A L D E C O M B U S T I B L E . S A.

üaiHiila üe C a i a i m 88. mi :: Tsièfon nm B A R C E L O N A

Comissions, Consignacions, T r à n s i t s

C a r l e s T r u l l à s Plata, 5 i Mercè, 17 Telèf. 10716

B A R C E L O N A

• •

Casa a Palma .de Mallorca

T r u l l à s i C o m p a n y i a

Herreria, 39 i 45

F A 5 R I C A C I O D E R O S A R I S , M E D A L L E S I C R E U S D E T O T E S M E N E S

M A R I A N E U R A S C o p o n s , 2 . p r a l . , 1.* T e l è f o n 2 4 9 5 0

B A R C E L O N A

À n g e l C a s a s Fàbrica de Cadenes per a wàters i lavabos

en llautó polit i niquelades

P o r t - B o u , 1 1 T e l è f o n 3 0 2 7 2

B A R C E L O N A

L a Proveedora Industrial

J . V E N T A Y O L P R A T Fàbrica de productes pals acabats da aala. llana i cotó

par al Carton^ga

P M S A T O B &L9TMA, S I T (Data at al B.» SW <l·l a·rr·r Para IT)

B A R C E L O N A

T U E F O V S4S8S

J O S E P V A L V E H D E

F à b r i c a d e S a l s i t j a i E m b o t i t s

C o m t e B d l - U o c h . 1 0 1

B A R C E L O N A

S a n t i a g o S o r i a n o Í O I E R I A

EspeciaUiat en rellotges pulsera de p l a l l

, a l e l è f o n 10433 B a r r a d e F e r r o , o

B A R C E L O N A

—.

S í ; 4

U n detall del mercat del S o r a , centre d actÍTitat comerc a .

les seves tonalitat» potnpelanea, en-eara ran resaaltar m*». relegància d'aqoesta «Licoracl') Inconfiïs Me.

TemM mereix elogia la decora-c-A estil Uula XVI. raaUteada per la rnalalxa raaa. al saló de recep­cions, la (jual. par la Jnstesa de l'aa-Ul i l'cxecueló. és digna d'encomi

FeUcitam. doncs, sincerament la casa O. Pafadea, pel refinat rusi i esrrerada eteenelO amb qnè estan realltzailts aquestes obr. s dc decora clO d« i Hotel ComineniaJ.

L a c a s a " F i l l

d e P a s q u a l R e y

SERRALLSRIA MECÀNICA. - OONS-TRU00I0NS Aquasu antiga 1 acreditada casa.

«ctablerta al carrer de TaUars. W | 41. fon fundada l'any IBM. Par aqoaat molla 1 per la perfecció 1 art qne Mmpre porten els seus treballs. Sa molt coneguda no solament a Bar­celona, slnd tamM a diverses pobla­cions dc la península, on ha realitzat

Importants Instaliaclons. En treliniu de fona. art rellgtds

I artístics, en general, ha aonae gnlt la casa Pe? un dels prtmen llocs entre els del s«n ram.

També en penya de segoretas i clans mestres per a hotels, és nns de les primeres de Catalunya.

E L Q U E D I U

L A P R E M S A

a UN PAOCS QUE ES DIU COMUNISTA

Escolta: Tu et dins comunista. P a què? Perquè voldnea terra «teva». Voldries que la terra <pj« tr·baUas fos «teva. 1 només qne «teva- El aizfT SI «s així. tu no ets comunista, slno aspirant a propietari. Pensa que aquesta asplraclft d'ésser propietari ta tan vella com el món.

D ComuuUiua ta tot el contrari del que dius quan fas gala d'ésser co-munlata Ara no Iens terra «ieva*. la tem a • mitges, o al .terç. o en la forma que ala. Ara només ets pro­pietari de la teva part, da la part

al

a p&sturas ocasiona menors deapesas que al conreu. Fenòmen que es pro­dueix més lut nsamant a paiaoa de latifundi, com a gran part dal nos­tra bo ta.

I la s . tracció d aquallea conreu da «crNüs ta qua quin a aquesta c^lotacló altres ter­res d'inI<:rlor qualitat, que no remu­neren el conreu sinó gràcies a alia preua D aquí va qua molia deia nos­tres contesüdora de oeroals poden al-legar. amb raó. que una disminució dal prtn dal blat «la Impediria so-guir o.v.reant lo. | an al mantaul-ment d'aquesta situació tanra In la rta aU po,"aWora de inlllom torrea, perquè alxó ela permet assolir mes altes rendna. q %isfvol que sigui l'a profiumsnt a que dvdlquln llur» Urras. Alai aa aonsUtoeU aquesta detactu aa «conomia agrària espa­nyola en la qual aatan dedicades a ex­plotacions UMenalv- s unta terra* de mala qualitat, promptament aacotadrs I a aprafiumenia extanatoa tarrea rte bona qualliat on M conrea intensiu, dupllcai* ala productes brats, que són ala que lmpon«n • la nació. per. quf\ són els qua permeten viure a la gent.

Contra aixó clamen els tècnica L da vegades, ela governants, pero ometen le* cau*** I rands. Una cau­sa n'ta l'arantcl mateii. en la tor de les rendes: I un remei, en .n baixa da l'aranael, que. fent impos­sible aquestes randa*, •• «ratlrla ta terra i obligaria el» propietaris • acaparadora a vendre-la o dedicar­ia a aprofitaments més adeqnala sostinguts per nna agilleaeló d* tre­ball I capital a la torra, no pels ma i or* preus qne l'aransel permet ar­rencar als consumidor*

I és que, davant l'aransel, no han d'ésser considerades d'igual manera laa Industrie* qu* viuen an rèçlm da competència i las de monopoli. Aquellaa no poden aprofitar, a la llarga, als beneficis de I aransel; per-qu* quan obtenen alt* profn*. nou* competidors acudalxen a partlcl par-ne I el* rebaixen Mentre qu* le* indústrle* d» monopoli retenen tots el* profit* araniclarl* transformai i los en alt* preus, que impoeen, oer la restricció en la producció matei­xa; 1 en deflnitlvn, lluny de u-ttie flclar-se la InddMrin, es re trena 1 ii ralla, transformant se al* benefici* dels alt* preua, no en fenAmen de la producció, sinó dols gianys d* mopopoll o *n rendes.

I totes les produccions de la torra són, per la seva naturales* indús­tries de monopoli. ,.i que la terra ta :inv. . «n quantlUt, i ela pro-

pleuris tenen el poder de limitar ia encara més. Ja nogaot-la a l'explo­tació. Ja dedicant U a eaplt -duna Inferlora cua bo ta mevinioiriu*. i el oooreu axtenaiu a lea pasuire» quan *« ua.la 4e larres suaoapUMe*. mlOai.(Ant el trebaii d* l'hom,. 4a millor» apio'ktamenta.

Una política «Uroocràtlca I amam d* la jusiiuia econòmic», que s'iden UOea amb la JusUcJa social, ba 4a tenir en compta tou aqaaats aspec­te* i consaQMocia* do la protec·ió aranzelària lEa tractaran aquesta problemes <II la pròxima -finfi'innla d* ia cara? Bl erturi a<j*«tngut pal mlnlalra d'Agricultura en «I proUa ma dal l·lat. fins ara amb al qual teeUmonia no haver parat esment en aquest mrcanume. pel qual l'ak preu del blat aa transforma en aliae tanda». dlsmlniMlx la producció d* gra i desord» na al nostre r«gim agra ri. ta sospitar que. desgraciada mant. no.

Esperem un millor coacInaMS del* problema» econòmic* aa el poble I ea ela roctors de la coaa va bUca

BALDOMED AHC.KNTE De .MercurlOa,

OCX) •

La* cases Joan Gli ;i Miró, Mars v I Rovira. Rafael Mallol, ele. etc.. aapecialmeot. són lea qua bau aeon aeguli un gran renom oo KiHmani a Catalunya sinó UinM a ia reata Na la Penlnoula

Velaa «a tota mena vatalge par a «nbarcacions. rele* per * oobnr BteroadrrIca I sagoas d* (errvMarrli I aaubea esc., ala. I el* *aa» «imi lars. consuwelsaa laa activitai* d a

ind^trla

E i c J « s e n r o f l l a m · n ( d e la

i n d ú s t r i a d e g a n i v e l c i i a i

esl isoras

Malgrat la eompeténeia as l'a* tranger, eepeclalment del* productes alemany», laa enae* oatalanee d'a "•'••»t ram. 1 en primer Hoc lee slg natures M'irquéa 1 Companyia 1 Oa-nlveteria Mannos, hnn aconseguit. gràcies a la modernlasima maquina­ria I uttllatga de qu* disposen I ori ÍO Meló tècnica coMoear sa al coetat de lea mta ranomenade* d* l'estranger, pel qual motiu llur* articles són mon solllcIMts a tot Espanya I Amèrica llatina.

.a in d ú s f r i a

d e " l o l d fl

os i veles Aquaeta indilstrta ta una altra de

la* qu* a raaa nostra ban arribat a un nivell de perfecció I qualitat com­parable a les seva* similars de l'es-tranger.

L ' e x p o r f a c i ó d e l v i

a l n o s t r e p a í s

Indlscutiblemanl l'exporurió dalsl oonMluiela a CataJunya una ds la* activitat» mta unponani* per a i agri­cultura I eoonoaiia da la nostra «ena.

Malgrat laa dinouliata qne se aqu*»!» últims any» han trobat ois aostras criadors i exportadora «ta vins catalans no han deameraacat gana dsl prestigi qua gaudeixen arraa dal m/n.

Heus acl alguna noms qua honoren la producció vinícola do casa aostri qua no volem deixar da recordar MI parlar aval del deeenrouiamont del

E. M. Jové. 8. A.: B. Arnau 1 Ma teu. S. A.; Jov* l Guardiola 8. an Ct Arnó Maristaoy. a A ; Domènoc germans i companyia: Antoni Pla-dslloreas; R. i A. Castalla ete.. tac.

D e c o r a c i o n s m o ­

d e r n e s d e p í n f u r a

UN TRIBAU. NOTABLg nnoerameat hem da lloar, pel depa-

rat gust artuuc que laa ha preaMMaa le* dc-oractoas qu* U cosa D. Pti}a-das ha raalilxat en el meniador l hall de l'Hotel continental, amb estricta sul·leccló ala mta pnr* eénons qve Informen la moderna decoració.

Combinant en el menjador ela verds de diferents tonalitats amb : i plau, aplicats eobra la pintura •arrugada», aplicada per procedi­ment» modernls·ims. s'ha aconjetni't oa conlunt de sorna bellesa flgual podim dir dal •ball·. oi qnal. si b« alia seguit ei mataèx procediment.

T e o d o r V e n t u r a C o m i a s i o n i s l o en best iar l l a n a r

Irlanda, 29 Te'éfon 52367 C O R R E S P O N D È N C I A :

C a f è N o u 3 u i s • P a s s e i g D u a n a . 3

B A R C E L O N A

G O M A - A M I A N T O R T O P È D I A - C E L · L U L O I D E

P l a ç a del T e a t r e , 6 :: T e l è f o n l 351 /

Ronda de Sant Antoni , 60 :: T e l è f o n 2 l 0 5 3

B A R C E L O N A

M O L I N A I O I " , S . e n C . E X P O R T A D O R S I I M P O R T A D O R S

R o s s e l l ó , 2 2 7 . B A B . 0 B L O N A . - T e l è f o n 7 3 1 3 7

A R R O S S O S , G R A N S I L L E G U M S

J O S E P A R G E M l

P l a ç a P a i . i u , 6 i 7 T e l è f o n 13790

L l o t j a - T a u f j u.* 9 7

B A R C E L O N A

A L F R E D A S E . N S I P I N T O H E S C E N O a W A F I C

P o r t a ! S a n t a M a d r o n a . 8 bis l e l è í o n l·ió'M

B A R C E L O N A

o n . I X l i q u é s C A R B O N S I C O N G L O M E R A T S

B ò l g i o a , 5 7 . - B A R C E L O N A . - T e l è f o n 7 9 3 . 7

J O A N C b T R I N A R o n d a S a n t A n t o n i . 14

R E L L O T G E R D E L A C A D È M I A D E C I È N C I E S T e l è f o n n ú m e r o 1 5 2 2 4

R E L L O T G E R I A B A R C E L O N A

T I N T O R E R I A G I L I (Propietària dc Ics tintoreries G I L I i M U L T I C O L O R )

C A S A F U N D A D A E N 1870

T a U e r s i o f i c í n c i : A M P O S T A . 9 i l l . - T e l è l o n s 3 5 5 2 6 - 3 0 7 3 5 - 3 0 3 7 0 - 7 1 6 0 4

Rentats-T enyíts-Acabats-PIanxats mecànics L A C A S A Q U E C A P T I V A L A G E N T D E G U S T I ELEGÀNCIA

S U C U R S A L S : Cort», 465; Corta, 428. Rieito. 49; locs Florals. 64; Ronda Sant Pau. 67; Rosselló. 219; Casp , 3 7 ; Sant Ocivasi. 56; Rosal. 7 ; Alfons XII. 95; Aragó. 54

C I N Q U A N T A A G E N C I E S A C A T A L U N Y A

Vins i esperits - Olivn Compra-venda a e o n - s s i é

J . B i o s c a - D i n k o w s t z Caaa fundada l'aay 1871

R o n d a dc Sani P e r e , 58. l . M Tc' ié fon 1 9 4 6 )

B A R C E L O N A

0

: H y d r o l a n t e , Venda, administració i lloguer de comptadors d'aigua

B Treballs de lampisteria

• A v . 14 d ' A b r i l . 3 6 8 - B A R C E ! O N A - T e è fo i i 51831

J o s e p G u a r d i a R o s í í i o l

Agent ile negocis : Cobrament de Crèdiïs

Diputació, 297,1.* : B A R C E L Ó V A : Teféton 12110

3 3 COIXKETS DE RODZLLS

T I M K E N CAüENliS DE DIST.íIBU ' l O M O H S E

SILENCIOSES

FRENS HIDKAULiCS L· O O K H E E

PECE-> i \ E C A \ V UQUID GENUÍ PEK A L S > \ \Tc lXOS

M a g t t z n i I n l u s t r i ^ i , I . F ,

S O C I E T A T A N Ò N I M A

Rambla Catalunya, 119 - B A R C E L O N A - Telèfon 77764

•rr frali TUS culls Pensa rpie amb •mb al Coimmisme no series ni amo 4e la teva pari. Series un senzill treballador, treballaries o sou del Govern, un sou donat, no en diners, fiatt en mercaderia. Això si le la do

' ' ^ r í s ^ ' ^ í a r àiolt d'Igualtat 1 do Josticia. Això se't d-u en nom del Comunisme. I el Comunisme no és pas, per al pagès, atzò.

Ta et» un bon treballador; per.N el Comunisme et fa •igual· que a «n mal treballador. Tu et» un pa­gès que scspaviles per collir més

que els altres; donea al Comunis­me et vol iguai que els altres. Tu t'afanyes a cercar bon» cultius i ta-nir un millor passament; doncs al Comunisme nc vol re» d'això, et voi igual que el» altres: lots iguals.

Mira, no ho dic Jo. El Comunisme també tindrà govern. Hi haurà uns «senyors» que manaran. Aquests •senyors» seran pagesos com tu. menys que tu, tant se val, però se­ran els que et manaran 1 et mana­ran ín nom dlgues-ne «govem», dl-gues-ne •soviet», dlgues-ne •polida». Aquests •nous senyors» et manaran

o F e l i u J u l i à Transports en general

Sant Andreu, 458 Telèfon 50406 B A R C E L O N A

F à b r i c a d e P a s t e s p e r a S o p a

C A S A G U I N A R T

Cannelonis - Ravioli» i Ta l lc r in l frescos tots els die« (Elaboració per tècnics vinguts expressament d'Itàlia)

Rambla de les Flors, 57 • Plaça del Pedró, 6 Telèfon 2 2 7 1 7

0

0 0 0

fi

A n t o n i U r p i Joieria i Argenteria

Bonaplata, 36 Telèfon 75814 B A R C E L O N A

F l o r e n c í Y l l I n t e r v e n c i ó d e M a q u i n à r i a

C o r r e t g e s , T i r a t a c s

Avinguda 14 d'Abril. 307 Telèfon 53245 B A R C E L O N A

0 G a r a t g e M i l à Propietari: A Milà

Q SERVEI ESMï íRAl E N C O I X E S D E LUXE PREUS MODERATS

6 P a s s a í g e Camps Elíseos, (5 - T e / . 7 0 6 0 5 - Barcelona a

R A M O N S E R R A

Suc* de Mestres í Serra Carbons minerals, nacionals i estrangers

Pelayo, í i 4, lletra C . - Telèfon 15717 - Barcelona

R i c a r d R o s Fàbrica de bombilies elèctriques

Mateu, 7 : B A R C E L O N A : Tel. 73291

V í d u a d c

F c r n à n d c z í F i l l

Agència de Duanes Llauder, 7 - Barcelona - Tel. 10252

j V I G E N T S D E N T I

Agència dc Transports i Carrctcig Comerç, 58 - Telèfon 18662 - Barcelona

L a Ronda de Sant Pere, via important del tràfec coroerdal barceloní

en nom del poble : aquest poble sarà. no en nom d tm president de república o d'nnes Corts, tiné en nom d'una dictadura, que ho serà en nom de tu. del» pagesos. M e obrers, dels proletari*.

Doncs, bé. Aqaesta dictadura, 1 go­vern, o soviet, o policia, o dl^uee-ne Estat, serk amo absolut de ty, del teu treball 1 del» teu» fruits. De tu 1 dels altres, tant si són treballadors bons 1 actius com si tenen el stuna-ler empassat.

Alií, doncs, tu treballaràs, 1 tant sl tens bona o mala collita, d'aques­ta no en serts amo de res. Qui bo se­rè 7 El gorern, dlguos-ne soviet, dl­gues-ne dictador, dlgues-ne policia. Aquest disposarà del ter treball i del fruit del teu treball. I per dispesar d'a­quest treball 1 d'aquest fruit, tindrà molt» empleats, molts que amb la ploma a l'oreDa, com tants «enebu-fesi que ara velem per a<jul. es pas­sejaran amb l'esquena dreta 1 seran els teus amos 1 senyors. I , al de tu si et revoltessis contra les seves or­dres, que aleshores no vindrien pas a tconvence't, amb la ploma a l'o­rella, sinó amb el sabre o la plstcla a la mà.

Diràs qne exagero. ?fo. Tots els qui ban anat a Húsia. a estudiar el Comunisme, tots. però tots ban eat-pressat, miüor dit, han vist, com els més enemics del Comunisme eren els pagesos.

Molts llibres et podria citar. Però. nomàs un avui. Bt d'Aneel Pestafla. •Se ten ta dlas en Rusia. Lo que yo oi*. Si llegeixes aquest llibre, que el trobaràs en qualsevol llibreria, de seguida bl veuràs com el campe­rol ros és el que sosté la major lluita oont-ra el Comunisme. Però també és el que rep més taeó de la policia del govern e soviet comu­nista.

Ouaa el camperol defensa i teré el fruit de la seva collita, l'Angel Pestafla veu «Soldades y delegados momunlsteas encargados de la re-qulsiclòn. muertos y bàrbaramenle mutllados, aldeas totalmente incen-'Uadas, i nifios, muleres v ancianes, cazando como fleras y strviendo de blanco a las mortlferas ametraDa-dores; éste es el balance de le política bolchevique<. Tan gros és equest balanç centra el pobre tre­ballador camperol, que escriu des­prés: «Creemos que Jamàs se darà una estadística de todos los asesl-natoaAcometidos, de las aldeas arra­sades i quemadas y de las victlmas que ban sldo sacrifleadas a esa po­lítica de erroresi. L'Angel Pestafla se n'anà a visitar un museu de po­lida 1 allí va veure: iLucgo se nos mostraren fotegraflas. Grupos de ca-dàveres de soldados ro]os mutilades por los •mujicks· (camperols). Jun-to a lae foto grafia* de estos grupos se veien otros de aldeas arrasades per los soldados snviado» para eler-ccr represàlies después de baber ametrallado a todos sus hàbit ante?. Hombres. mujeres, nifios y andanos. todos babían sncumbido. El proce-dlmlento era expedltlvo... y pràc-tlco».

Que et sembla, oh. pagès que et dius comimistar Sl tu amb el Co­munisme pretens només poder arri­bar a ésser un «delegat>, o «policia, 3 «pistoler», o «soldat», per anar a requisar o distribuir la collita 1 suors del pobre campercl per viure tu amb l'esquena dreta J ésser l'amo 1 dic­tador dels treballadors, comprenc que et diguis o siguis comunista. Amh el nom d'Igualtat 1 de Justícia a la boca seies el botxí, el modern senyor feudal dels tous germans. Tants n'bem vist que amb el nom de llibertat ban estat els pitjors absolu­tistes! Com hem vist, poll resaucltat pica més que cap. que camperols en­riquits ban estat els més egoistes 1 malflats sempre. Però sl tu ets un campercl, un pagès treballador, ple

4e ganes de tenir un bon passament 1 anrlqnir-te amb la suor del teu no­ble tfebaU, pensa que amb el Comu­nisme no podries pledejar la part del frutt del treball, com fas ara amb l'amo o copropietari de la terra que treballes, stnò que te l'hauries de fer, com el camperol rus que va veure, entre tants i tants, l'Angel Pestafla. amb el «delegat», el «policia» o «sol­dat vermell» (esblrro) que vindria a inoantar-se 1 disposar de la teva ccllíta, de tota le teva collita, per­què d'ella amb el Comunisme, no n'ets amo tu, sinó el Govem, el So-vie t, l'EStat, dlgues-ne com vulguis.

Ara, potser diràs que escric tot això per defensar els amos. Va» equivo­cat. Jo no sóc amo nl pareer. No és d'avui, sinó de molts anys que he defensat Justes petldons d'alguns par-cers. De tot hi ha. Però el bon par­eer sempre és el que s'hauria d'em-pertar, naturalment, la simpatia. 1 no bo dic per raons de política, oar Jo no be d'ésser mel res en política, sinó precisament perquè de­testo que molts polítlch d'això en facin politi<jueta.

No recordes lee elecclcns passades, sl te'n varen fer de promesesT Què t'han donat? Confllrtes. res més.

No. amic pagès que et dius comu­nista. Tu et dius així, pel noble afany d« tenir terra teva. de què el teu treball sigut més remunerat 1 de poder-te enriquir. Està bé. El teu desig 'és simpàtic, profundament humà. propi d'home digne.

Sl és així, treballa, associat, mi­llora «I teu treball, et teu fruit, el preu; cerca 1 concreta aspiracions pròsperes, per tal d'obtenir millor independència eccnòmioa, ésser amo. però no et deixis dur d'aquests ora­dors a pren fet a qui la terra poc o gens no els interessa 1 qne demà serien, amb el Comunisme que pre­diquen, els teus «delegats», els tens •noMdes». els teus «boxíns».

JORDI m u CONCA D'«Alres de la Gcnca.»

B R E U I T I N E R A R I

Blianct, i de les riques ponderadow decoratives del Sansovínu 1 de la majcMat de l'Obra del P lladio.

Tot ressona la veu enyoradlssa d'u­na Venèda que viu encara, vídua d'aquells il·lustres dux, q ian era se­nyora de tantes terres, i sobirana «la tants mars. i d'una repà: ' la mès gran i la més duradora, qui dona la més intensa ponderació en sa manera de governar un poble.

Si a Flrenze hi heu viscut aquell

D'UN VIATGE ARTÍSTIC PSR LA ITÀLIA Eo eixir de Pàdova, un reduït nom­

bre de quilòmetres ens separa del poblat de Mestre.

Ben tost s'albiren els aiguamolls, avantguarda de la gran Laguna, 1 enllà les torres j campanars de la dutat dels Dax.

Anem lllacam damunt del viaducte d'unió da terra (erma amb Vsnòda.

El cor torna novament a bategar amb violència, a glatlr d'aquella 11-lusió novella que ens esmorielx les doloroses recances.

Venècia!... Visió sublim, la més resplendent envers la de tots els po­bles, de tots els indrets d'Itàlia.

La visió de Venècia.. EI Gran Ca­nal, on es banyen els peue els més luxosos 1 balls palaus del Renaixe­ment; les gòndoles ebilladee de co­lor de dol. fent contrast amb els re­mers vestits de festa: el gondoler canta al compàs del seu rem. únic. a la popa: canta a cor amb la tendra veu de l'aigua verda

Le, visió de Venèda: «S. Glorgio Maggiore...» la «Salute...» «8. Mar­co...» les tres perles de la Gran La­guna.

Encara la visió de Venècia; el triomf de la vida, l'apoteosi del lu­xe de la RenaJxenva. l'exuberància del plaer i l'alegria de la llum: en­cara el més refinat sensualisme del color i l'cxaltadó d'un art que sobre­passa en fantasia a totes les altres «coles.

Aquesta és la visió teòrica de Ve­nècia, de Venècia llunyana...

En arribar a Venècjia la primera

vegada s'hi rep una desconortadora desceipetó.

Él cansament del viatge, el tràfec que us rode>a-.. el tresbals de l'e­quipatge... l'avidesa d'un allotja­ment satisfactori, les Impressions deefavorables dels entrebancs mate­rials...

Venècia, de sobte, distretament us apareix amb aspecte de tristesa... de laasttud.

tfs adoneu d'un deplorable estat d'aquells palaus, que somniàreu can-i-ant uns perfdes de raagniflcànda, amb estucs esgalabrate i marbres trossejats i revellits: us adoneu dels mur* esquerdate, de fragments des­apareguts, de casals enrunatg...

Totes les il·lusions falagueres, totes les fantasies prematures són anades eà orris.

üs avergonyiu d'haver vingut a veure una Venècia d'opereta, amb amors i raptes grotescament repre­sentats; de duels i emmascarats de guarda-roba; de cnirassee I d'elms de cartó, argentat, d'espases lluen tes oom de llauna...

I donareu la raó a Goethe d'haver-se'n tornat a Carlsbat amb desiUusió.

A!lotgeu-vos discretament: reposeu el cos, refeu-voa l'esperit... doni^iu...

Al aegüent dia, quietament, visl-feu amb mètode els monuments; en-tafureu-vos per la xarxa enlremaiiada de carrers teixits de rius; despròs per les vies més amples, a la plaça de San Marc i par la Riva degli Schiavoni, i respireu a fort palmó, i aUargueu l'eeguard fins & l'enllà del Udo, 1 adoneu-vos de la llum del Canal de San Marco, d'aqudla llum que sols els artístee indígenes sabe-ran soiyreodre; despré» els patass, ties arquitectures, i ooroençareu d'oir unes veus misteri osee que us parla­ran d'uns temps, d'unes grandeess. d'una hospftaliíat ünloa, d'una Joia que no beureu trobada enlloc... 1 liavors, Venècia se us apareixerà esplendorosa i reirospacUvament ua la reconstituíreu en ales del desig de la vostra fantasia que s'anira anxardortnt 1 enlairant i asaolireu la visió justa d'una Venècia que ní guanyarà el cor l novament la volun tat, i us retindrà corpresos i no sa­breu abandonar sense la racança més tremendament sentida.

Ces d'aleehores compreu millor Tai-ne i Lord Byron que Goethe.

A Venècia no hi sabríeu compren­dre aquell hermetisme florentí, aque­lla vida reclosa interna, tancada per atapeïts i feixucs carreus; aquella ex­pansió fruïda sols en la intimitat, que ad és converBoa en la vida joio­sa de l'erterior.

Venèda, oom a ciutat populosa >s la més quieta del món: el brogit Ai les més concorregudes rues té 'in caient de mística pregària; abseut del trànsit rodat de les grans urbs, sembla talment escórrer's en una perpètua tarda del Dijous Sant. mal­grat que paradoxalment sigui la més bulliciosa, per la verbositat de l'am­bient que us volta 1 l'eloqüència ca-

Tot us parla, tot us explica, tot us lladade tot el que us embolcalla; nl conta les gestes pretèrltesú nl un sol fragment d'aquests palaus, ni un sol detall, ni un sol recó. nl l'en-cofurnament dels rius, n i -l'alegrU dels canals, nl l'ample esbarjo de a Laguna nl el frenètic belluguelg de laigua fosca, resten emmudlts.

Venècia riu i canta les glorlosí» gestes, perquè cada pedra té una emoció, i cada palau una contalla. I cada canal un sentiment I cflTla gòndola que passa us deixa un nfn-lac de poesia; I l'aigua Jognlnora ammlrallant la randa fina dels ^ò tics finestrals I el blau Intens del cel que fa brillar més vius els bells contorns de les arqultedures que ens parlen de l'esperit de l'art ' f temps llunyans, que ens diu quM-com dels anònims obrers arribats de

Mpeote mascle fer-eny d7 ^ laus. disposats a V ^ L · t l l r tota forana escomesa ' * s'hi respira tota l'atrucdrt / ' " • t h Pltalltat; és aquell ama ^ L í ï * del qui us rep francamont n ^ " " * b r ^ . Els balcons iCUfr'h a bat. disposats sempre la llum 1 lambient fre«cai ^ " " f gua. ,-ttl * l1^

A Venècia hi comprendreu . i de la gran dama amb sos S|l,>*,

F i l l d ' A g u s t í P Agència de Transports í Comissionista de Trànsit

Avinguda Eduard Maristany BARCELONA

U l g

Telèfon 15863

Fàbrica de Tapisseries, Tapets, Portiers, Cobrellits, Estovalles, etc.

G a b r i e l V i l a

C o l l

Plaça Tetuan, 14 Cab!es' Te éton 54183 "Tapicevila"

B A R O E L O N A

s:

F r a n c e s c P e d r ó ! F A B K I O A D 'AIOOA DESTIL·LADA

V E N D A D I À R I A : 3 . 0 0 0 L I T R E S ROSSELLÓ, 412 TELÈFON 54103

B A B O E I i O H A

J o s e p L a p i e d r a S a n c h ó n H A B B R E 8

TAULELLS ESTIL AMERICA DBS DE 400 PB66BTBS EXPOSICIÓ PERMANENT

Prtcoep J o r d i , 30 (BoeUfru ieka ) Telèfon 34869 B A B O E X . O B A

J O A N C A R R E R A S V I V E S

C o n s t r u c t o r d ' O b r e s

TAULAT, 62 TELÈFON 53(355 B A B C B L O X A

M A G A T Z E M D E M U S I C A

R I C A R D R I B A S R à d i o - G r n m ò í o n s - D i scos

Rambla de Cata lunya , 5 - Barcelona - T e l è f o n 17645

l ^ > o o o o o o o o o

C e n t r a l d e ! M o b l e A m e r i c à

Plaça Tetuàn, 17 - Telèfon 53404 Mob'es per a oficines

(EST.L AMER CA) Inslaliacions completes per a despaiws

P R E U S E C O N Ò M I C S

1

M . A G U I L A R C a r r e r C o r t s , n i i m . 4 1 5

N O V A M E N T C O N C E S S I O N A R I

G I T H 0 E N E l 3 d e n o v e m b r e p r e s e n t a e l s m o d e l s 8 ,

f pompes eortlsanas. m ( tolor d« civlUUacló. UausUaint n llustre encomanadís aportat pej ^ gran comerç amb l'Orient: cl luxe i ja fastuositat de la Indumeiuàrla re-nalxentlBia, nmb els seus vestits bro­dats de seda 1 or superant la inés trillant Imaginació, fldel reflex t e -a cort de Justlnlà i de l'exaltada va

£ níf '•'"Wradriu Teodora. Ei palau veoecls. majeauó.- i Us-

M tou el» rettnamBi.K dc tots els

producu-* de la més exaltada fawi-

Els marbres mH rars, policromats.

L A V E Ü D E C A T A L U N Y A

C O B E R T S D'ALPACA LEGÍTIMS

i ® 1

1

Coberts argentats i de luxe :: METALLS I ARGENTERIA

R I B E R A , S . A . CASA FUNDADA EN I9J2

Passeig del Triomf. 59-61 -Tel. 53387 - BARCELONA

C A S I M I R V I C E N S

Fàbr ica de productes ceràmics - Rajoles de València i articles de

cons t rucc ió

o Oeipala i

Carrer de Tallers, 72 Taltroa 1*044

B A R C E L O N A

T i n t o r e r i a " L A B A R C E L O N E S A "

Casa fundada ea 1383 Desinfecció de tots mena de roba a base .le màquina americana

Especialitat en el rentat en sec C O L O M S S Ò L I D S

Carrer Vidrieria, I I • BARCELONA • Telèfon 13774

"Cristal Barcelona, S. A." Fàbrica de miralls, llunes i biselats

Central: C o r t s , 538 . - Telèfon. 3 3 6 5 2

Sucursal: Borrel l , 107 . - Telètoo 3 4 2 5 4

B A R C E L O N A

G u i t e r t i C . a S. e n C.

S u c c e s s o r s d 'Amenfiual i C o m p a n y i a , S . e n C .

A O k N I S D E DUANES COL t í O M I S

C L A V É , 13 T E L È F O N 12746

B A R C E L O N A

V í d u a de M a r t í Betriu Agènc ia de Transports i Carreteig

Caldes, 21 Telèfon i 5203 B A R C E L O N A

P l à t a n s

Passatge Roman, 103 (Indústria i P. Claret) Telèfon 50369 Bvctlon*

les més preades ades 1 precioses 2'·t··. iee estofes j brocats i asds-ne» amí) b/odsdutes de l'or a i s n. ia» roH tacoses tapisseries impor M « p«h va-xeii, d orient; als cru «alls oanelobras de Ulfranea fe*Tl-

obra dels mes ensuüsuals i r Ofexs 4, Murano. els perfums a l s ftsauiídors 1 dellcau -me us traïu Ponen « mana desconeguts d-erohs-me i d'ímtnaguïsa...

Tota «queixa fnsanca de JoveatuL tot a<njeu davessaii pleioric de sani tosa vida, tot açuaat faai orlen-.M el respiraren sea.iui llucar ei vos­tre cos per l'alfua galreM Ubttnt ca nala i nus emafurau als mes si-

oi*«; "o enaemareu. - a s endevina el Uambregar la de* olacid del Fòrum, tou la grandesa da 1 Imperi roma; tal eoa s'eodevi-na tota la pobreaa mlsttoa da sant francese en travessar els rlaQen caminals en terres de la umarta ..1 í**.!?? P^^maot ua el sscret de la llum t del color apoteúalcs. de l'aleïna 1 da te pompa de l'Art venecià.

• • • Mentre que les arts liberals pr»

ma» on -IttnniTUlteiiiH. una vola da premsiura en els diversos ladreu d» te península, te radó vdaata era snewa trlboiArla de les tradicions bl rantlnes.

L'arbre que vlrte eadarrerh per les ventades orat]uses de les conti­nuades juerres contra els tara l sis contratemps de te política axterinr. escteu da sobte, encara que ea Oon de tardança, amb ona DO mal so-miada exaltació per als sentiu, paro amb quina ufanorl

Aqueixes flors tardanes aparegué-ren amb tou te força da te saba que els servaven te primavera I Tes. Uuada juntes, l el fruit iiÉWM tia-got tou rextraoriinbrte subsUncu nodrltlva.

Si a les escoles florentina, umbrts-na. milanesa i . sobretot, te romana

i?) al dibuix clarivident ve a donar-hl loU te força per a eulairar-s« fiat a Utsospltades altures smb el Geni. ta • l'escola veneciana que U ba es­tat etmosdu el priwiegjat do per na-turalesa 4* revela--s'hi te vera sen­sació del color.

Ea parlar 4a l'Art de i Eaoola ve­neciana se aobreentent que es trec-U de l escoia de pintura

L'Art, a l'Escola florentina as f » ««ral. e» refereix sempre a tes tres arts del dibuix: l'Arquitectura. l'Ks-cuttura, U PlDium

A Venècia. Ja abans tal Hcnal.-.e-ment, te primera es reu socorregu-da pels mestres aflenu de l'exterior, te safoca no ha estat vinculada per te in*s minsa tradició local.

• • • A l'IUote da Nurano, on persistí

! estil blsaott s'hi desenroUla. a la meitat del aefie XV. te primera fase d'una escola da pintorA repissecta-da per Alvlee Vlvartnl. capdavanter d'una famflla d artistes

Pero. recordem, que a te talaria dels L'fflxl. a Plrenxe. bem pogut «x-ta»lar-nos davant ds l'obra cabdal I gairebé única de tes coosgudes del pintor iimbrtenae Genil!e de Fabrta-no. rc.KdoractA deU Rels., inr.ulnv nos tia sentiu d'una mena de Joia fresqulvola tota sadolla d'opUmumes.

Aquest isolat 1 extraordinari pintor Uniru« per deixeble Jacopo Beltlni. pare de Genttle I de GtoraMU, fun­dadors de U segons Saosia ^r.e- n na. tamb4 InfluRs per Mantegna. lee mfs noublee obres del qual bam po­gut veure als •Errmltani· de pado-va 1 Maatova. duna sequedat agres-»iva. alxl ea el brau 1 correcte di­buix rom en al ©olor

Els temaa genuïns del tomeoç Je U pintura veneciana rauen en aqual xas «sanu convarsartone», un pretext per a reunir un nombre d* sanis i personatgee 4a les sagrades eecrtpto-ras. i qu* l'iniciador mM brtent de tmee lilnree 4e l'Escola, el Glorgl>

: « J o a n B o n e t • • F u s t e r i a m e c à n i c a • • Treballs de fusteria en general • Especialitat en el n m d'obres •

ï Travessera, 20 • Barcelona - Tel. 52257

V i d r e s i c r i s t a l l s p l a n s

Baldoses. baldoseles, llunes, quadres, vidrie-ria artística I decorativa. • Insiariacions en general. • Especialitat en el ram d'obres

B a r t o m e u O I s i n a

Salmeroa, 127 (Prop Rambla del Prat)

Telèfon 73401 BARCELONA

l M a n u e l B e r n a r d ó N a v a r r o • • Fàbrica mecànica de serrar tota mena , de fustes per a construccions

ü Riereta, 13 • Barcelona - Telèfon 22746 " • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • i

O B R E S C o n s t r u c c i o n s e n f u s t a F u s t e r i a A r t í s t i c a i M o d e r n a

E N R I C V E R G E S T a l l e r s :

M u n t a n e r , 118 i 120

T e l è f o n 76238 B A R C E L O N A

B A R C E L O N A

Domicili social: V i a Layctana, núm. 15, p r i m ' r TXL·IPOV: 10S04 — Oflelaes: »·74i — Hacstssnas Cen­trals: Sftl44 — •agatisase, Oasòmitra. a i : 56007 — • s g a t ·

te—. Oasòaaatrs, 14

Fundada en gener dc 1915

Consíiluïda espècia 'ment per a les operacions de Magatzems Generals de Dipòsits

d'aaord amb el Codi da Oamerç

CAPITAL SOCIAL; PTES 2 000 000

Admissió en dipòsit de tota mena de productes i mercaderies : Expedició de resguards repre­sentatius (Warranls) pigoorables en garantia de

prés tecs I altres operacions de crèdit Assegurança del risc d'incendis dc les mercade­

ries dipositades

ne. transíorma d" antuvi en reunions profanes (concert camperol, obra ma-giMial que podem veure . i i Museu del Louvrcj.

Algun» pintors impreesionaU de ta sosdiu obra s'nan sentit tamptau pel teau i Usnet es qui més ^em-btenunaot n'ba copsat ia idaa ama • le dejeunor sur Iberbe· prescindies de lee daurades entonacions, ans aé dintre unes tonalitat» mes fredes, mas reals, més estudi a l'aire lliure, corresponent s l'esperit de 1 escola moderna.

, Des d agues: malaguanyat pintor qui deixi d'existir en plena joven­tut, u votada lliure ee seguida per ras tol oomtaosissim de conreadors d una tan bnllani escola.

La conlemplado de les obres mev tres de pintura veosxlaoa. és oom una dèo de f ruleta per als senuu — tabneol les joies de te pintura sie-neea — semblant encomanar-tos l'a mor al plaer i l'alegria d'una vida facu.

L ascetisme dals mostres de la Tos eana. us Indueix a na slgnlfloat con­trast anvers el sensualisme dals mes­tres de la «Laguna».

L'austera rudesa dat color dels Oc rentins exalta la riquesa 1 te tantasta dels pintors del veneu 1 àdhuc cl realisme eaquerp, l'obaga elgror rv presentada per aquells, exceptuant la bonhomia infanuvola de Benos-ao Goixoll. «s tomada a VenAcla en franca lluminositat,

« • • La republicà de VsoecU. te d* mís

durada, te més tona, te més serena, te nombroens enemistaU entre els de festranger. Cénovs ée te major enemiga de tou els temps.

En ocupar el seient C Is Dox Leo-nardo Ix.redana. te republicà w veu assetjada pels me- pouau Bstau eu­ropeus, eovejoeoe de llurs ooogaf tes, eecuodau per rEsgUaia. te j -na­da que amb al mot de •LUgk de Camliral. ba regat de sang duraru set anys el sol ttaUà.

VenécU rau en plena aetiviut bei Uca, al tempi que tes arts. ponant-veu de |s pau, treuim te méa (oca-i-da florida

l a més important contribució a -% ii4Ulia de Lepant fe tmenada a In reptiliika vi-nota. eseent mvestit de te tosa ducal Uuls Mocínlgo. a ho­ra que als Tlstano i Ttotoretto. I Veroncse oontribaueixan als hono s màxims ds l'bcola

Amb lea pmdigltaes ooaqueetas a la Terra ferma; amb els cabdals triomfs d'una bso aconduida arma da 1 amb lee relacions envers tou els països clvlliuau. Venèste. àdhuc eis productes mereanUle 1 industrials, aïreu als anutea Així u ciuut ot^ relx de sobu la sensació d'una » o tbne diversitat d'as llis, barreta grec, 4a liitaasi, d'alait», que ca rac-terUcrn «is monumonU flns a les dar rartsa del segle XV. La història de l'arquitectura veneciana, podria ela» siflear-se «n miaUe penodm ben iso­lats: des 4e l'any MM. Ans al albors del eegle XV, la innutoela gRxk> oriental cedeix al gust gòOc tUlia. Despnés. 1 època te mfs espltodia» de totes éa te manifestada per l'a-dopcio geewral de l'arqntte^ura au tlga. miltançB'it i estuli d- li irut de.» monument» romana, amb te coope­ració de l'estudi dels «omentarte ds VltruMo, imcrvirmn·· pels Vignola, Pallsdlo.. scamozzt, Banmtehete..

I.aa alnhardcs com onades pel Co-mestabls Carles de Borbd al saqueic de Boma — on trobà te mori. gràcies ets tret» ceners que partiran del grup de defonso del qual formava pa l el noublllsatm escnltnr | artífex Be-nevenlo CelUfli — dispersaren d» aobté la Mivla escola de Mlqnelàn-gelo i de Raihel.

la majoria deU anutes que hi te­nien ocupació ea refugiaren e indreu ben oposats.

Antoni Sangallo. abandoni les pi­lastres mig oonstnddes a Sant Per* 1 veié cremar els andamUiRts; Oiu-lio Romano es refugià a Mantoïa> Oondencto Ferrari ée Ja boste de Mlinno; Plerlna del Vaga esttbleix proleccirt d'aquell celebrat almirall ona acAdí·mla a fiànova. on troba IS Andrea Dòria; el Rosto, desUturdT de l'empresonament decora mM urd la gran galeria de Pontaineblean -Jacopo Tnti. nomenat Sansovino. ca­mí da Paris, reposa a Venícla. aa retingut per te magna acollida de -a •irwlHlma Rr pública cobra el càr­rec oficial d'arqultecU.

Benvcnuto CellinL qtil fou tostimo-nl ocular i prengué una part activa en te defensa de Roma. conto les Injuries que lea tropes de Carles V compostes d'espanyols i d'alemanys deixaren sentir en a ui-n ignominlds fet d'ames, fent Ma mena d'a tropa-liamenu i sacrilegis, deecoueguu en lea bnviMlee bàtbarm dels temps de OMMaM i AUri.

Al Sansovino 's deguda l'·anUcs librens à te Piarzetia». el mée beu odlAei del Rennixemcnt, segons con-feesiú del Psliudio, al qual s'anome nava el Rafael de l'argultectura.

Després d'una àpuca brillaot, l'ar­quitectura veneciana perd el seu ca­ràcter, Imitant eU mals arquiuctm romana; és el període barroc, la de­cadència dn l'art del qual acompa­nya la política.

Ei gran nombre d'escultors que apa reïxen des del scgte XII fins sis dar­rers temps del segte XVI. e6n gairebé sempre auxiliars 4e rarquilectura.

Sanfovino. escultor florentí, és qal desclou una épooa flftrfala en squsst art, pel nombre l te importància de les obres, fent-se molt popular, com ]à hem pogut veurs per les seves obri-s d'arqultecU I entre las quals sobri'·surUn com un Jotoll d'orfebri. és te «Loggleaa· dels procuradors de 8. Marco, al peu de la Torre, plena de le gràcia peculiar d'aqu-iti mestre, on el maridatge de l'escul­tura amb l'arquitectura és dut a ter­me amb un equilibri de te bellesa I do la utttllat flns aleshores deso negut.

El camí que en la pintura delxavn aftessat el Giorglone. fou l'esoam* ben per msollr les grans altures del CarpacMò. palma el Vscchio. Orna­da Conegtiano, Paria Bordone, oom també els Tintdrctto, Titiano i d'al* tres que enriquiren l'escoU d'una «»-tirieUl en ei dibuix i en el color.

Lee escoles 1 els palaus de Venè­cia han retingut les obres dels grens mestres. Alxt «n moltes d'elles po­drem considerer-hi toto te tràgica grandesa del Tintoretlo. i en el palau dels dux en veïnatge amb les gtan» defloracions dél Veronese, la qual obra ha degenerat en apoteftslca 1 superflelal.

La verboslut màgica í wrena deu TixUno | Tlntoretto ha esdevinge» en el veronese senslblert i i l'v ll"m una platejada opaciut. La pomposa

fMtDosttat de l'Escola, la sobrietat ime brillava com a dot natural ba degenrot en teatralitat I en concert de cascabells.

Lee pintures .galants, del Veronese ens reiaun en espectrals visions de tadentlstes els sumptuosos festins amb tot sl faust dels gloriosos dic de te República. sureoUdes d nan claror maragdina de capvespre.

La dUfanlut de l'estluada del Ti zteno es toma en el Tlnioretto i'ex-ut*rància d'un» fecundlut tardoren-ca I esdevé la caUtjosa humlMjanl visió carnavalesca dels postrers d'es de te hivernada en el Veronese.

Com a la gestael de l'obra can dal de l'AMghlert. Ia efdria. prodne Hva del Tlntoretto, és presidida per

CaUiope i Melpi·-.ene, amb tota «is ruribu» de l'eplca i do la iragédli-La Uum &» Ja te tràgica nocturna allmara de Ics bèl·liques gestes, rc-flectlnt-se en els seus retrata, espa­cialment ea.els de l'Acadèmia. »is més vins. els més espècia n's, 1 es fft dir amb Eageni d'Ors qo són el tresor més gran del món.

L'obra del Tlzlano és. en sa ara'' pari, exiUad* a les principals pi-nacouques europees, especialment • Madrid, puix havia sostingut abwi-dants relacions smb la Casa d-Àus­tria. Carles V i Felip II. sense la-ver mal trepitjat tes terres ibèri­ques, _

Josep Of ABDIOLA (Seguirà.)

J o s e p C a s a l s Metalls vells i llurs residus: Compra-venda i la seva clasiUaciò

Casa fundada l'any 1898

Caldbria. 29 I B A R C E L O N A : Telèfon 32606

D R A P S

Pere I V . 234. - T e l è f o n 55874. - B A R C E L O N A

Mrio Í R M É n i t i a k i l i s ib m tlssi

M a t i e s B a d í a s F e l i p

Magatzem Carme, j i Tetólon ï-A TÀRREGA

Fàbrica Sant Pelegrí, 66 Teléton j - B TÀRREGA

Magatzem Trafalgar, 70 Telèfon 20*58 BARCELONA

Maquinària i material e lèctric IsslaJ lacioss generals de Uum i forca - Tallar de bobiael-ges I reparacions elèctriques - : spedalitat ea lastalla-cions Wdraeliqoes I venda de bombes per e tots ds asos

J O A Q U I M D U R A L L

Parlà, 177 PERIT E L E O T S I C l a T A

. BARCELONA Tel. 71XS1

E m i l i M . G a i s s e r t

V i a laayetana, 39 Olrsoclò tolsgràlloa 1 talefànioa: X A Z I K O • TeL 14132

IMPORTACIÓ DE COLONIALS OPERACIONS DE FUTURS SOBRE MERCADERIES

A TOTES LES BORSES Delegació generat per a Espaaya de

QUARDIAN ASSURANCE COMPANY LIMITED jurances, iace.1 ;.s i acd'en;s

Societat Anònima NEVIN Passeig de G r à c i a , 2, 3 . "

ÍSBSSÍ ! NEV,N Barceloní Telèfon 2 4 6 8 5

BLANC NEVIN P i g m e n t d e z i i a o

Inalterable per a pinfar a l'exterior i a l'inferior. No éa metzinós. Ei de major consum i el preferit

dels millors pintors

F A B R I C A T P E R

indústries Químiques • ALBI* Nà-ASBEMI, 1 I . • lona

F I L L D E B . A S M A B A T S

Vallespir. 136 — B A R C E L O N A — Telèfon 32991

Fàbrica de Flors i Corones

Corones, Plaales i Rams dc iaroa«iM — Extens assortit en objecte* per a presents

MAUTISZX os L A BOSA. • • . prl.. «.« (cantonada Travessera» Telàroa 79MB B A B C S L O S A (O.)

Carbons minerals d'antracita i calefacció, i carbó i c coc

V i l a i V i l à . 4 9 . - T e l è í o n 1 7 8 5 4 . - B A R C E L Ó P f A

F r a n c e s c C a r b o n e l l l I

E A T E Ü D E C A T A L U N Y A

F

E X P O S I C I Ó D E R A D I O o n o , C i i n e m a o o n o r s I S C O S i F o f o g r a f i a

C O M E N T A R I Com saben elc nostres lectofs. es­

tem en plena celebració «le la 11 Ex­posició de Radio, InstaUnda al Pa­lau núm, : del Parc de Montjulcb. En aquest* aegnna Exposic'ó, born hi nota una diferència ben conside­rable ;ie la pnssnda Qxonsició, qua va celebrar-se l'any passat, als baixos de la Plaç'i de ^-atalunya. EU C JU-currenis a 4.(]uesta 1 aquella exposi­ció, a'hauran pogut donar perfecte compta d'aquesta dlfurènola.

La força de voluntat que estan emprant els industrials de radiotel-.' fonia, í s d'admirar, encara que ens hem de doldre que alguns indus­trials no hagin pogut concorrer-hl. Ja sigui per manca de recursos o per manca da voluntat. Es un fet deplorable que a casa uostra, de ve-pades per culpa de petitea insídies existents, que res no tenen a veure amb el caràcter oficial que aol donar a uns actes d'aquesta transcendèn­cia, no ajudin a fomentar més i pro­curar un complert èxit a actes d'a­questa mena

Avui ens trobem en plena exposi­ció de radloteletonla, i no cal pas negar-li l'èxit que ha obtingut; esta obtenint 1 pbtindrà encara el res­tant dels dies que manquen per B'abar aquest certamen.

Cal admirar en aquesta exposi­ció, ultra els aparells receptors de

radlolelefonia da marques americà-nos 1 europees, amb tot el seu per­feccionament possible, el» aparells de producció nacional, I no en» re­ferim pas aparells receptors de ràdio, sinó que ens referim als apa­rells per a cinema sonor, on la per­fecció 1 la tècnica han arribat a un màximum, per tal d'equiparar-los amb els estrangers, per a no dir més. A més dels aparells per a ci­nema sonor, hom pot admirar-hi uns aparells retransmlssors l receptors de fotografia per adiotelefonla. Aquesta aparells tan porfec donats, són presentats pels germans Abad, de Sabadell. 1 no cal pas dir que són la curiositat en l'actual exposi­ció de ràdio. Lesc transmissions d'a-questea fotografies són tan acuradis-slmes. que fins hom s'arriba a con­vèncer que Ja es impossible trobar res millor a l'estranger. Aquesta pro­ducció catalana ha començat a cau­sar expectació 1 no dubtem que din­tre de poc temps estaré Ja ben lo-troduída al mercat.

Aquest és el cas que els visitants d'aquest certamen han de tenir en compte: l'admiració per tots els gè­neres exposats, 1 la importància pels aparells de producció nacional, -to menys importants que els de fora de casa.

A. QAY I GOSTA

La II Exposició de Ràdio i la seva relació iníer-

nacional

Tancats en mig del* murs que re­presenten les nostres fronteres, mol­tes de vegades no se'ns ocorre d'alçar una mica la nostra vista per poder fer alguna consideració de la situa­ció Interior comparada amb l'estran­ger.

La radiodifu=ió presenta la major diversitat en les situacions flori­des de cada país. S'han de con snltar moltes dades abans de conce­dir uua prerrogativa a cap nació, referent a la seva supremacia en re­lació a les altre», sense haver pres en consideració molta detalls, com són població del territori, nombre d'emissores, radioient» declarats i as­sociats, que parllclípen en le descnrlt-Uament de la radiodifusió 1 altres

molta detalls qua poden far d'una nació amb poques emissores i menys radioients que d'altres, la més com­pleta 1 positivament lliurada ^ l'Ira puls de la nova ciència. Aquest oas tan curiós se'ns presenta en parlar d'Holanda, per exemple.

Es R dir, que la situació i Impor­tància pura 1 veritable d'una naoio no ea pot concebre Jutjant tau sols per les apariènciae i renoms. Cal estudiar-ho dotlngudament.

No obstant, aquest estudi np »s ponlble de fer-lo repetidament i vul­garment entre el públic en general. Veiem, però, que gairebé tols els ra­dioients tenen formada una idea de les nacions que més es destaques en el món dc la radiofonia encara que moltes vegades sofreixen error» la­mentables.

Aquesta classifioació éa fruit d' i -nes Impressions recollides al vol en informacions de prensa, notícies i d'altres mitjans que tenen la virtut de presentar devent d'aquell radlp-

Dofalí da la Segona Exposició d* Ràdio

aficionat on aquesta o aquella nnotó com més expansiva i emprenedora. Encara que la seva realitat no sigui molta, es pot admetre por emprar-la, pel gros públic radioaficionat. das-del moment que denota haver-hi en aquell país un dinamisme i entu­siasme que ao és an els altres. Cal convenir que moltes vegades no és sempre en lea nacions més r a dloaficionadea on s'ha treballat amb major interès i empenta es pro del millorament rde la radiodi­fusió. Hi ha nacions eminentment radioaficlonades, sense cap mèrit l sense una evolució ni afany de re­novació, tal com hauria d'ésser pet a exigir del gran invent tot el seu rendiment en favpr de la humanitat.

L'evolució industrial i eomeroia! són les que donen el prestigi popoia.-H les nacioaa. 1 per establir aqne^l prestigi existeix un veritaole control, un termòmetre exacte, que no és al­tra cosa que ia celebració dc grans oxpoeicions radiotelefòniques. amb els seus derivats.

Una prova convincent: Nord-Amèrt-ca. Anglaterra, Alemanya. França l Itèlla .nacloM or. anyalment, 1 de fa Ja molts any», ea ve celebrant l'eaposlclc de rèclo 1 slmilarg, ino és precisament allí on radioa ei ma Jor prestigi popular radiofònic ob­tingut a força de raaniíoster-se In-tcrnacionabnantf A part de l'ostc i -tació estrangera, no cal oblidar que allò coopera en gr n manera al des­enrotllament de l'aflció 1 a la pro­pulsió a l'interior del país.

Al nostre país, éa precís que no s'abandoni el desig da donar a co­nèixer que sempre hi ha hagut ele­ments actius i capacitats per a dar a terme una organització radiofòni­ca exemplar. Si bé la real situació no en dóna t u cabal reflex, tots co­neixem per quin motiu és, i ara qua la situació ha canviat en su­primir aquelles atencions i disün-cione que dispensava la DicUidura, segons a qui dificultant el desanrot-llament normal de la radiodifusió, éa el moment més oportú per servir-

se d'aquest instrument de proclama­ció internacional, en forma d" expo­sicions animades t interessants, a ' de poder anar forjant un prestigi

popular que més tard es consolidarà amb la implantació d'un servei ofi­cial de radiofònica dal qual tots restarem satisfets.

La I I Exposició de Ràdio, pot trans­cendir fàcilment a l'estranger, dana-da la seva presentació i amenitat, i situar-se al coetat de les més desta­cades exposicions nacionals i comer­cials europees.

L'Exposició Nacional de Ràdio, ha entrat de ple a formar part de les manifestacions méa Importants, din­tre la branca comercial, de les que actualment es celebren a Europa No és qua, ara tal com s'organitxl, sigui una cosa immillorable, no; però por­ta totes les traces, i d'ecord amb ia superació que presenta cada any, es­sent tot Just el primer i segon cer­tamen, es pot donar per segur quo en les successives organltiacions aconseguirem, pel seu mitjà, captar-

nos un lloc molt preeminent an ei món radiofònic euroueu.

Podem suposar nosaltres, els que molt estimem el nostre país, però que patim d'aquella desconfiança envers nosaltres mateixos, que l'Ex­posició de Barcelona esdevé supera­da per gaires exposicions europees. Si ens ho mirem bé veurem qua ben al contrari.

Havem de començar per considerar dividides les manifestacions exposi­tores, en comercials I industrials o de producció. Són unes d'un sentit completament diferent de l'altre. sl bó les primeres són fruit de les des­prés eamentades. Les exposicions do ràdio, per fomentar l 'aficidj l'antu slame per la ràdio, hau d'ésser o'-ganitzodes sota el títol de comerc.als, car són les úniques que van dedicades a informar el radioient que la visita.

Podríem establir una classificació per aquesta categoria purament o merclal; KTS bé, aquestes exposicions hau de nodrir-se d unes altres que aún les de caràcter mdusi-lai o de producció. Aquestes i-.o exoosen per l'entusiasta aficionat, sinó que sola­ment tenen una relació molt directa amb els que després han de concór­rer a les altres exposicions per a fer-ho arribar prop del públic.

Europa Igualment que Amèrica té la seva gran exposició indiistrial a Berlín, on anualment apareixen les darreres produccions continen­tals, per a ésser donades a oiieixer després en les altres exposicions co­mercials. Després de la de Berlín, segueix la que se celebra a l'OIjnn-pla de Londres, 1 que presetiln un caire excepcional, perquè es presen­ta en sentit mixt. Presenta part de fabricació pr^òpia i part de reprasen-lació o exhibició comercial.

Fora d'aquestes dues no en resten d'altres, que les de París, Milà, Bar­celona l d'altres, que per la seva importància queden més rerassagades en l'enumeració establerta per mè­rits de cada una

Deixant a part les dues que adme­ten una part o totalitat de l'exhibi­ció industrial, no l i seria molt diíi ell a Barcelona situar-se ben aviat an front de les altres, que anyalment es celebren a Europa. Si això s'a­consegueix, serà indiscutiblement nn ressort eficient per ajudar a enlai rar ben aviat el prestigi radiofònic del nostre país, tai com ja havíem pogut gaudir en un principi.

Aquesta és la gran Importància de les nostres Exposicions de Ràdio.

ENHIC VILA I MARE

L'obra perseverant de

de Kadiodilusió

Quan hom ha fet un camt n l-enó. i « d e t u r a un reposar, gira el cap enrera . Pf!'» amb emoció els pcbles Il·-Lf"* les carreteres fent ziea-za» ^ I perspectiva presenta com nn^ 51 ntatura preciosa que s'esW .mi la distància. I vénen a la mL1"* les dreceres fatigoses i el» 3 2 5 * que han eagarrinxal la pell M S ? 1 totes les incidències de l · à c & , da ruta. I en considerar ^s n * ha hagut obstacle prou ^ * hagi afeblit el nostre pas n i t , ^ vlar el nostre itinerari, ens cmn ^ íntima i dolça complaença enl * ' fa oblidar la fatiga. aï* ^ «*

Aquesta imatge del cami nar dels destorbs vençuts i del ^ l no exhaurit, l'em emprada a l b » * gades parlant de l'Asscciació Ssí" nal de Radiodifusió i escau ar* la tomem a utilitzar tenim etTcJ? te l'empenta vertiginosa de iTaM dio Associació, que es veu p r ^ S a forçar la seva marxa. '

L'obra de l'Associació ha realment un camí ple d'escuUs ^ ha desbrossat ella sempre. Xo J ,? u f / ï'*1)^ m&aen !« C ittat do lobra no es basa en7« proflt material, car sols perserJ la cultura i l'art.

S'equivoquen llastlinosament dj qui. denant provea d'una desorK tació incomprensible, volen comr». rar l'obra de la Ràdio AssociSfiJ' amb altres obres comercials m pretenen imitar-la. Els qui semblant cosa no veuen que la ide* litat de l'Associació no es compra m es ven, és a dir, no es cottoi iH actuacions de les empreses que a cotitzen 1 es compren i es venen «. són de la nissaga de les de rvwv clacló. iDe quina manera ha de d», nar-se a conèixer, com s'ha de m». nlfestar, perquè els distret* l ds ÍJ. diferent comprenguin l'alta «. plritualltat de l'obra de l'AssocU-clóf jCom sostreure una causa ble i enlairada ais Judicis vulfrarj | desencaixats dels qui no s'adonen ife res que porti ales, i sols es donen compte de les coses que fan screO arran de terra*

Però tant se val. L'Associaclí n fent la seva tasca profitosa i els qm. conscients, se'n gaudeixen, són eh ri li atorguen protecció. La manca de -gacitat d'uns quants, queda compen da per l'afecte dels inteUlgents.

T—er

í Grans esdeveniments en Ràdio A I W A T E R KEN7, com sempre, va al capdavant. Les noves vàlvules sèrie 40 i 50, silencioses i de gran amplificació, són multi funcionals, i equiparen l'aparell a un de més nombre de vàlvules. La sintonització és silenciosa i permet de cercar les estacions sense rebre sorolls desagradables ni onda contínua.

Els grans xassis porten amplificació tipus B, i pro porcionen un enorme volum sense distorsió. Els nous models reben les ondes normals i l'extra-curta en un mateix receptor.

Nous circuits amb noves vàlvules donen més gran amplificació, més sensibilitat, mes selecció i més puresa de to; tot això sense augment de preu.

A U T O E L E C T R I C I T A T , S . DIPUTACIÓ, 234 - BARCELONA

Madrid - València - La Corunya • Palma de Mallorca

A

L A V E U D E C A T A L U N Y A

? i f i í

L'ifand InUraiuni (U Ridio Auociacié

L'Assocladrt començà l'any "SSl or-ganltzant 1 subvencionant uns progra­mes que esdevingueren d'una gran no­vetat 1 brillantor. Ella inicià lat d*, transmissions de les òperes del Liceu, dels concerts de la Banda Municipal, del Servei Metecrolàglc. de les cam­panades de la Catedral i da tantes 1 culturals. Ella instaura la Radlobene-ncèncta. la Radlopeda^ogla. el Con­curs d'aparells de ^alena. la Coníe-rèncla Ràdio-anllparasltàiia. Ics ei-pcslcló de ràdio, i ara. darrerament, ba estat ella tambà In que ta sug­gerit la inclusió del servei de ràdio a favor de la Generalitat, dins d* l'Estatut. I la que ha catalanitrat to­talment no sols les emissions de l'es­tació E. A. J. 15, sinó tota la doco-mentadó, tot» els impreses, tota la correspondència 1 Uns el llibre d'Ac­tes de l'entitat dels ràdiolents de Ca­talunya, que és la Ràdio Associació. Ella ha editat, per fl. la revista «Ca-talunya Ràdio» que és al portantveu dels ràdiolents de les terres catala­nes, coneguda de tots els aAclonata.

Hem de confessar que els dirigents de la Bàdio Associació tenen en el fons del seu pit la tranquil·litat qua produeix el deure acomplert. Un deu­re scvlnt neguitós, per la traveta Inesperada do l'envejós 1 da l'impo­tent, despltats: deure sempre Joiós perquè porta a les llars d als cata­lans les cançons patriòtiques, els par­laments educatius, les notes senti­mentals de la caritat.

Des de l'any 1984. és a dir, das d'abans que existís cap emissora al solar ibèric, la Ràdio Assoolarló lluita per la cultura, per l'art, per la beneficència, peli bons costums, per la pàtria. Fa vuit anys que dia darreradia. sense parar mal. porta e terme un afer gloriós pels seus

Uns, modest pels elements qua. sen­se pretensions, hi tan Intervingut incansablement.

Creieu que s<niesla obra pot que­dar anorreada? IE1 temps l'ha enfor­tida i cap força humana de les que s'han congriat contra d'ella, ha aconseguit ni desfar-ll una fllagar-sa del seu vestit.

Té la resistència que dóna la se­renitat . 1 l'empenta 1 el coratge que donen la raó 1 el dret 1 la Jus­tícia. No temeu per alia, amics. Es

uns obra Indestructible, la de fAs-soclacó Nacional da Radiodifusió.

Es AMOClacló, qua vol dir conjunt da ciutadana que es reuneUen per a fer quelcom profitós.

Es Nacional, que col dir <U la tarra catalana, de la pàtria dels nostres amors.

Es Radiodifusió, que *oi dir pro­pagadora de l'Invent qua travessa les muntanyes, 1 posseïdora del p:-der que ningú no podrà asclavitsar.

La Ràdia Associació té tot això 1 ** més que això, perquè labora per un ideal. I els ideals són als que destrueixen les mires egotsies, 1 el mercantilisme 1 la mentida disfres­sada

RtMON PÉREZ VILAR

Una visita a la II Exposi­ció de Ràdio

Hem tingut ocasió de visitar la U Exposició de Ràdio. Cinema So­nor. Fono. Discos i Fotografia que. organitzada pel benemèrit Comlt* da Ràdio de Barcelona i amb la co­operació de l'antllat «Fira de Haroa-lona». s'Inaugurà magnlfioament dis­sabte dia a del corrent., al Palau número I de Montjmch. amb aatls-ttacia de les autoritats locals.

Remarcarem primí-amenl l'Mfor; que par a arribar a un tan esplèndid resultat han realltxat els ooruerclants de ràdio de Barcaloiia, els quals, ferms et. Ui-r* Idees da desenvolupa­ment radiofònic, no han escatimat fatigues ni aportacions morals ni materials- Es a aquests senyors a qui hom dau tot això que en matèria de radiodifusió s'ha realitzat a Ca­talunya, Ja que nna gran part d'ells foren «Is qui fundaren la rrlmsra emissora de la Península ibèrica, la EAJ-l. que després anà a raure sota d'uns directors forasters.

Oràclas als treballs d'aquests co­merciants, l'opinió ciutadana va po­sant-se. cada dia més. al costat d» la ràdio, donant-se compte al poble 1e la seva enorme importància. Es degut a això. que hom pogué cele­

brar amb tant d'èxit. l'any passat, la primera Exposició ds Ràdio, ala soterranis d« la Plaça ds Catalunya. I que tasant-se so aquest èxtt s'hagi organlltat per erguany. una segona E^osIMò, eomptant amb la coope­ració da les Indostnes germanes d-l Cinema Sonor, Feno, Dtsoos I Foto-gralla

La caractertstlea que presenta aquest certamen, és la màxima per­fecció obtinguda en la construcció d'aparells, que són ds gran Intarès l selectivitat. Són presentats en mo­bles d una obra curada 1 ds Unies elegants. Recordem als models Ferm. O, M. R„ stewart Warner, Talslun-quen. Philips, Clarion, Croaley. Echophone, Phllco, Colonial l altres que són exoellenta

El problema ds les ondes cortès, es troba molt ben resolt ao un gra­pat de marques, fam fàcil l'audlclo ds los mès llunyanes estacions amo aparells de molt secs UI oomanament

També hi ta una nodrida repre­sentació dsl dnems sonor, entra al­tres Ics cascs Clnass. Hlvaton. Klang-ÍUxr. I ToblJ, donant-nos a conèixer una sèrts d aparells d enregistrament d'unalges 1 sòns qus semblen trans­portar nos al llunyà Hollywood. Qoo-l aevol stand dedicat a la (otofftafla I a 1 aindücna fonogràfloa, arrodo­neix l'harmònle conjunt Industrial de la U Exposició ds Radio.

També bl ta dos siaadr dedicats a les emissores barcskoatoss: nn d'·Unió Radio Barcelona» l'altrs de Ràdio Associació, cal reconèixer, q -e sl d'aquesu entitat catalana Uoeiz entra sis més dsstsects. cridant j o derosamsnt l'alsneló 1 essent visitat contínuament per nombrós núbllr. S'tal Uobon Installsu. uns aparells ds telefotografia (emissor 1 recep­tor;, construïu totalment a Csislu-nyo. pela germans Abaa i Piera, ds Sabadell. 1 ona emissora d'onda cud-ta. tranimetent-ss diàriament diver­ses fotografies. Ela senyors Macià. Aguadé. Gassol. MarcelU i>ooilpgo I altres autoritats, han admirat aquests aparells, en funcionament. Ens pian molt que sigui Ràdln-às^-ctadó, la qus hagi obtingut un èxit tant re­marcable, per éaaer aquesta entitat de ràdio la qus ss mereix més l'alt»

C£a/t£C7V R > ^ D I O

PRESENTA LA S U P E R - S É R I E D E S Ü P E R H E T E R O D I N S 1933

Una proesa inaeTble és la realitzada per Clarion en la f tbrlcactó dels nous models de 6. 7. 8. 10 i 12 vàlvu'es, de la mo-dernlisima sèrie de 2,5 vo'i», estabant una nova norma d'alta qualitat a un prea reduït, combinant tot quant h h gi de més nou en ràdio I intro loim a la vepa :a sensaconalt característiques. Tot plegat fa que Clarion sigui inimitable.

Els aparells Clarion de 10 i 12 vàlvules van provetts d'altaveus bessons, ja que CÍanon és qui va implantar la teora del doble a taveu.

La PURESA Dt TO 98 "v queia garantida en «queta nova «èrie I, per consegflent, Cíarton segnenc essent d rà Jio o ràdio fono predilecte dels més famo-os aitistes i de totes aquelles persones d'oida refinada. NO HI HA RES MILLOR EN RADIO «CLARION» SEGUEIX A L'AVANTGUARDA

DistribyTdor gentral per a Espanya: PLATÓ T E i X i O O

pimo mm • QiHtxü 115-181 - mm\ ciutadà I la qus està cridada a do­nar un gran relleu a la radiodifusió catalana.

No volem Matar senia reco TU mur als nostres lector» qus no dnUn. ds visitar la U Exposlotó de Hàdio. par la finalIlat principal que es per­segueix, és la prosperitat Indus­trial 1 comercial da Catalunya

P. PI IOL

OOO—

El president del comitè nitzador de la II Ex-

de Ràdio diu ais radioients

orga posició

Us ta de fer present per endavant sl meu agraïment sincer a lots vosal­tres qus tant os Cnterssssu p<·r la ra-dlorlfusió I per toies Iss coses nostres qus contribueixen a enaltir l dignin-car sl nostra poble. Us parlo en nom del Comitè onranii-

xador ds Is Segona Exposició de Bd-dlo. però m·be ds permetre Is lll-bartat ds recordar-vos, «n uns breu pinzellada la Prlmsra Exposició ce-labrada Tany passat a primers ds no­vembre, en sis soterranis de »» P'»; ça de Catalunya, davant de l'Hoi·l Colom, que disposava d un espai re-dirdlsslra I que no tenia les rondi-rions necessàries per rebre U vtoUa deia nombrosos barcelonins i foras-

P l T o u s

J acksori' Bell R A D I O 1933

••• Or

Equipats amb les noves vàlvules 5 6 , 5 7 í 5 8 s . .

Contro l de to a u t o m à t i c í antí-fading.se

per a ondes extra-curtes, normals i llargues...

I S M A E L A R C E C a l d e r ó n , 18 • S A N T A N D E R

VISITEU L ' S U N O NUMERO 6 OE L'EXPOSiCiO

E S S O L · L I C I T E N R E P R E S E N T A N T S P E R A C A T A L U N Y V

Dirigir-se a l'Stand de la segona Exposició de Ràdio, o a Santander

tars ds tot Catalunys I ds lot Espa nya qus la vuttarao sa nombre su­perior a tOtSOfc

Nosaltres, ala organitsadors d'aqus-Ua Exil·lincló ds l'any passat, resta­rem meravsUatt ds com s'intareaiava al nostre ptiblle per la ràdio. Ual ne hauríem pogut somniar qus una xi­fra un enorme de vtsitsats sa per-sonsssln als locals nduldisslms oa ss trobava InstaUads l'Exposició.

Espert.nats per aquell àxit i sense reparar ao cap mena ds sacriflei. en­guany bam organl'sat la Segona Ex­posició da Ràdio sn un lloí més spnv piat I mas espalds. on pegués tenir tota l'esplsadorosltat I tou U gran­desa que as mereix

Par aconasfuir-ho. as'ns ha brindat •Fira ds Bareelona·. squasts entitat oAdal constituïda a U DOMIS eluut. per rasroprandrs aquella balla tasca d'organltrarlO de las Fira* de Mo» tres u agradable rerordança «rira da Barcelona, ans hs donat tou msna ds (scllltau. I ha fet que les nostres antorltats les donessin també, a Is nostra Exi oslclO

Alxl. hem pogut obtenir qus TA-Juntamunt ans esdis sl Palau núm. t del Pare de Montjulch, aquell palau grandiós J magnífic situat a l'esquer-ra del gran brollador, qus reuneix to­ies les condicions Indlipaasables per a nna manifestació cometrial 1 Uv diKtrtni d'aquesu «nrergsdura.

F<. doncs, en el Palau núm. t del Parc 4c Mnnt|uleh on as celebra en­guany la It F.xpoildó ds Rldla. que fou Inaiumarnda sl dia CS. a tat Ur-da: arte oflcUl al qual assistiren les primeres auUrttatt. I des dsl dU se-gQent. o sigut sl dia IS. rKxroskló resU oberta des ds los deu d-l mati a la ona. t dea de doa quarts ds qua­tre a dos quarts ds nou dsl vespre.

Hem acreput Utnhé Is oollsborscló d'altres Indústries més o menys ager-manades amb U radlolelefonla. com són sl smema snnrr. la frnojrrafla. els discos I Is fotografia de ruda un dels qual* rams. concorren a l'expo-slcio laa rases més Importants,

El nombre d'expositora és tmpor-tantissltn. HI són tots els que repre­senten quelcom en el món de Is rà­dio l les aKres MMIMM tndleadM.

HI velem en aquesa tFTposl·-Id to-U U gema ds receptors t scc^ssorls ds ràdio, amb el* darrer* models 1 las darrere* innovaclon* IntrMntde* qus han ds cridar podernasment l'aten­ció. Entra als norobroMairims erpr.»!. tors, hl hs tm reritabl» tnteràs 1 m «•«perit dlgnlficador d* superació en Is InsUUacid.

Es de creure que sl nostre ptíMlc ' el públic de toUrreu e* nomrdanrà en vlsiur la 11 Exposició ds Ràdio. Ci­nema sonor. fono. dlsre* I fntnçrafia. K-est era sagura.

Havia d A-aer pre-l·am·nt Pareelo-na, eap I casal d» Catalunya la qus organitxés Ja d'nna manera deftnttl-va l amb caràcter anual. aquesU tan* poriantlMlma f.xpoflrM. perquè ég prtclMment ací, a casa nostra, « i «etnnr* s'ha demostrat mAs laieres per 'a redlodiniriA

No eal «In ' recordar aqnslls temps f is en podríem dfr herote*, de u rà-(Bo, en qui per nus homes snui·ie»-'»• emnirnedOrs, patri"»»* I cons­tants, emprermieren U tasca formi­dable d'Instal·lar, amh els mitjans re-«WTts de qnà dtsnosaven. aquella smUfora de l'Hotel Colom. l'any 1W4. la primera qrte fttnrlonà amb caràc-Ur permanent a tota la penfnmla * una de les pilinercs que s'InstaBà a Europa

•ren aquell* temp* «tn 7»i» p»r a fer funcionar >m aparell receptor a-Hs i t un e«tudl I tota un» preparació •ouradlMlma I més que res — podem dlr-ho "Incerament — una paciència extraordinària, puix qtic d «ep rés d'ho-ras I més hores asm reades a cons­truir on anaren més o menys com­plicat | de tocar I retocar un nombre crescut de rewors. dlfiellmeni i - · · ' f T n escoltar unes ven* 1 uns sons llu-nyans que ens trametien le» primeres ondes que creuaven l'espai de la nos­tra pàtria

Kts sacrificis dels que slnteressa-vsn 1 rint»ress«i aduslment per u fsüoÏHfusió catalana, han fet qus la ràdio oeopl ami nn lloc preferent a ralalonva I «leul nn del* Invents modsraa pels qus més s'Interessa el poble natals

Aquest mters* per la wdloteleronla hora l'chsrva srren del món.

Les «xposiclons, les gran* expo*!-•l"n« ds ràdio que anualment se cs-lehren als E*uts l'nits I * les prtn clpal* ciutats d'Europa, ens dtusn clarament com aquset meravellós In

vsat està cridat s ocupar com gairebé Is ocups en U malorta dol» poblca. un lloc de preferéncU I una m)ssl>> altament eaUmable

la radio, mitjançant les seves co­des sns porta a les nostres llars al ressò ds la cultura, de U música, de l'art I ds ta Utcrstura da iotes les es­coles i de totes Iss tendtacisa. La ra-diotelefonu ha fet que damparagues-sln las fronteres que dlvldetxett els homes en nacions I sa races. La ra-dlo-elafonla hs fet qus sn nn Bomenl donat U humaniut n u pugui esta* en oomaret espiritual per conducta d'aquestes ondes mlttsriosas qus tan agradable fan l'estada a Iss noatret Uars.

I avuL ea què oom ja haureu viu. als receptora ds ràdio són vertaderos meravelles, vertaderes obres mestres, fruit d Uaifulsslmes cxparteociss 1

de profunds sstud:s; avui. en qus no és cap sacnfiet disposar d un aparcU per oacoliar qualsevol emissora local, nl qualsevol altra «na estigui sepa­rada d« nosaltres per molt* mtlen da quilOmstraa l'interés per ta radlaSs lefonia és encara ea nn gran me» elevat.

I bo ser» dintre poc mou més. un aviat esm a Catalunya disposem del futur servat ds radiodiTísló. daocrd amb les facuttau que U atorga lEsta-im I pel que tant treballa I os sacri­fica aquista —sfoca eauisc* n-dio Associació, das de ta gual m'honoro ao parlar.

I ho serà mé. perqnè ta radMstafonU na ha plert ta seva missió, amb la •Btoament ds Iss ondes SOM

gos als tèctset da tot el lent )a les

U n d i m i n u l a p a r e l l r e c e p i o r

Una novetat en ràdio En iota l'Exposició no hem pogut

trobar una novetat més slgaiflcaiia que la presentació d'un diminut apa­rell receptor per a ràdio, que gai­rebé gosaríem anomenar receptor de butxaca Les seves fldss són d'una vint cenilmctroe. per trenta d alçà­ria. Aqurtl aparell, que reproduïm en una fotografia comparativa, és de la famosa marca Jaohson-Bell. compost de S vàlvules, amb tou els avantatges fins avui coneguts. Aqnest diminutiu aparell qos un cri­da l'aiencló. l'anomínen Pstsr-Pan. 1 està exposat al públic a l'sund nó-

Els seus són m i M i prereeuu on caire slegact per las sev< NOStruc i • ur ; i ; aoaNU atra.'a t. Veiem sl model ta. aneaunat Peter Pan. superheterod) de 3 vàlvules squ-pat amb alMveu dinàmic. Es l'apa­rell diminut de got parlem abans.. Ea csractarttaa per la seva gran solenti-vlut i sanslblliUi a l t u r a . Va equi­pat amb toa no«s«ime» vàlvules M ! 57. amb sl seu corresRonant soa-trol de to aatcmsoe, anu fadlng. quadrant illinnliut, un sol comas-dament Porta adeptador per psek-up per ceienar en fono-ràdlo.

mero «. ds ta segena Exposició da Ràdio. L'exposa ta casa Ismael àr-ce. da SanUnder.

Lb casa .àres. ds Santander, és el raprasentant ai. iustu per tot Espa­nya dels aparells JACKSO.N-BBLL RADIO, la distribució dels quals per Europa radica a Paris pels «enyor» Arcv, Barblrr I Companyia

Les presenuclons, a part de unir sl ssu interès natural, són molt més atraient sl considerem que el pro­ducte és ds prlmsra quaBUt. Es per alxó qus avui ens creiem ohugais a far destacar la pre­sentació J aquesta marea qua va a e-i.;r.·«ir al nombrós grup ds les

1 representacions radiofòniques,

El mciel M ae serveu psr a audi­cions en ona normal de 300 % .oco metres, presentat en tipus Midgst i amb tetas lee caracterlsttque» anu-msrados en el modal anterior. . T*mïï4Ap^'n'* «q^eata marea ta innc\acio ae u recepció en onda cuna normal i Uar^a i alxó ho tro-tarem en el seu modal M ss. que rep amb 12 i t.000 metres inclusius. També presenta un model d onda normel ds major rapaciu» que eta primerament detaUsts.

Tota son prodocu ds to «asa JACKSOV BELL C * Ud.. dels An gels. N. Y.. » aogtwsm psr als ssus distribuMora mm facll lotroduocU-. tenint en compte la força l la garan-tu qus sl matsa maten»: representa

1 , *1 L A V E U D E C A T A L U N Y A

ftnitiTes d'ona nova meravella, filla da la ròdlo. la talorlsiO. que esperem que ser& Ja un fat molt aviat que ha da remoure el món. Ja que suprimirà les distàncies 1 ens portarà a les nostres llars a mé» da la veu, la fi­gura 1 el paisafge d'altres pobles to-lalment desconeguts per nosaltres.

Per tots aquests motius, doncs, crec que us haurà d'interessar la visita a la II Exposició de Radio, cinema so­nor, íono. discos i fotografia que hem inaugurat.

Encara que sabem que l Er.poslclc té ]a da si prou Interès per a ésser vi&ltada. nosaltres, el Comitè organit­zador — que m'bonoro en presidir — s'ha preocupat de íer agradable l'estada als que Tulguln tenir la gen­tilesa da vlsltar-la. organitzant im-portntfsslmas festes que han de cri­dar poderosament l'atenció.

Entre aquestes, es disposà que els dijous a la tarda siguin destinats als infants, organitzant espectacles ade­quats t fer-loe ofrena de magnífics presents perquè tinguin un record agradable d'aquesta Exposició.

Els dissabtes a la tarda estan des­tinats a les emissores locals, perquè puguin celebrar-hi festes especials es-trnordinàries. Precisament a la Ràdio Associació Jl correspongué aquest dis­sabte. 1 ho ha fet amb un programa a to amb la Importància 1 l'esperit d'aquesta emissora catalana.

També està en curs d'organització una «Festa de la Moda» 1 nna origi­nal «Festa del Cinema, que cridarà pMerosament l'atenció.

La nostra miislca 1 les nostres dan­ses nacionals hi tenen un lloc prefe­rent, puix que el Comitè ha organit­zat una gran festa catalana que se celebrarà demà. diumenge, que con-siteix en un concurs de sardanistes, al qual s'han inscrit considerables co-

L'sfand ei* la casa 'Plafó Texidó'

Has de tots els indrets de Catalunya. A més bl prendran part diverses co­bles de sardanes i alguns esbarts de dansaires: serà una festa catalana de les més Importants que s'haurà or­ganitzat en ocasions semblants.

I aixi, el Comitè té en estudi altres festes per l'estil perquè els visitants puguin fruir d'uns moments de re­pòs i d'agradable sojorn.

A més. dins el mateix recinte hl ha un esplèndid bar restaurant a càrre-d'una signatura famosa en el ram hoteler de Barcelona.

Un altra allclent Interessantíssim és l'exposició, dins el mateix recin­te, de les 8.000 fotografies presentades al Concurs recentment celebrat, que s'exhibiran en un lloc adequat entre les quals hl ha veritables obres d'art.

Com veleu, no hem escatimat pas cap esforç per a correspondre a l'a-norme Interès que sentiu per la rà­dio" i les altres indrtstries represen­tades en anuesta Exposició.

«Fira de Barcelona» ens ha ajudat. Les autoritats barcelonines estan al nostre costat per a fer ben gran i ben esplendorós l'èxit d'aquesta exposi­ció. Els comerciants que hi concor­ren no han reparat en cap mena ds despesa nl sacrlflcl. Nosaltres hem fel lot el que hem pogut 1 sabut. Les emissores — I especialment la Ràdio Associació — no escatima la seva roUaboracló. Cal només que vosal­tres, amables radlolents que m'escol­teu, vulgueu dlstinglr-nos i honorar-nos amb la vostra visita i amb ella, ens sentirem a bastament pagats i sa­tisfets acumulant novament energies per a demostrar-vos l'any vinent com sabem correspondre a la vbstra genti­lesa de la qual us regraciem sincera­ment.

En cl nou Superheterodí d'onze làmpares per a ondes extra-curta i curta

4 ^

' l ' J • " • " ]

5 = ^

...Quatre governalls on un sol governall màgic...

...Transmissió oer a dues ve­locitats: una normal relació 1 a 8 i una altra relació lenta 1 a 50...

...Noves làmoares: quatre 56, una 57, tres 58, dues 47 I una 80...

...Tres games d'ondes extra curta: baixa de 15 a 30 metres, mitja de 30 a 75 melres, i llarga de 75 a 195 metres, i una çama d'onda normal de 195 a 150 me­tres...

...Dos altaveus dinàmic* sin­cronitzats per a tonalitats greus i per a tonalitat aguda.

Representants exclusius per a Catalunya:

VIVÓ, VIDAL I B A L A S G H E N G I N Y E R S

CARRER C O I T S , 589 (entre Balmes i Rbla. Catalunya)

V I S I T E U L ' S T A N D n ú m e r o 5 0

Davanf els siands de la Segona Exposició de Rà­

dio i anexos

N. 1, PLATON TEIXIDOR

Es aquest un stand que flgur» amb el número 1 1 nc seria atrevit dir que també està entre els primers en quant a presentació de valuosos productes.

L'stand estk subdividit en tres sec­cions destinades a l'ex^ilbició dels productes CLARION, FERM 1 cine Sonor FERM.

La primera secció es compon d'un conjunt excel·lent d'apareüs ameri­cans tots ben complets 1 on es pot apreciar els models per a cap­tar les audicions en ondes curtes mit­janes I llargues, mb uns quadrants de visió ccmpleta. detector duo-dio-de, control aatomàtic de selectivitat t Fandicló per mitjà de dos altpar-lants pels diferents tons aguts p greus.

També poguérem veure un adapta­dor d'ondes curtes per a poder -a"· dir d'aquesta innovació amb els mo­dels anteriors.

La part FERM, de construcció na­cional, presenta el més elogiable da tot l'stsnd. majerroent per ésser anostrada. Ressalta un equip de vàl­vules amb un dispositiu per a can­viar «Is dlsvos altomàticament amb l'aventatge de poder gaudir de les dues cares, altres models de gran potència amb 8 i 9 vàlvules dintre uns preciosos i sòlids mobles. La darrera producció FERM són els al­taveus electro-dinàmics sense excl-tció de kuprcx, un sol Imant que és capaç d'aguantar pesos fins a 16 quUos.

La part de cine sonor presenta els seus característics amplificadors d'una potsncla 1 claredat excepcio­nals, els rectlflcadors exafòsics 1 uns m:tor». plats sincrònics 1 dispositiu foto-elèctrlc que són veritables me­ravelles de construcció.

N. n , RADIO LOT

En un stand molt serio 1 correcte expesa aquesta casa els nous mo­dels DELCO-RADIO fabricats per una filial de General Motors, la mar­ca que anteriorment representava la casa.

No cal dir que aquests nous mo­dels estan construïts d'acord amb els darrers avenços de la tècnica 1 dels refinaments pràctics.

Principalment l'stand està dedicat a les Instal·lacions de potents alta­veus; en Ixò s'ha especialitzat la casa, presentant els seus models de projectes a gran potència 1 un dio­rama molt encertat que representa la GeneraUtat de Catalunya en un acte retransmès pels altaveus.

N. 30, VIVO VIDAL I BALA80H

Els representants de la coneguda marca Stewart Warner han cons­truït un stand molt atractiu on ban fet la presentació del seu Gover­nall Màgic una veritable meravella de construcció i de precisió.

Tres quadrants en un de sol faciliten la selecció de les estacions segons que es rebin en onda curta, normal ; llarga.

Tots els seus models, amb la ca­racterística presentació de la marca però molt millorada, constitueixen un conjunt de radlolent 1 pot anar a cercar aparells molt interessants I convenients.

Esfeu confenfs de la Exposició de Ràdio anexos, amics radioiens?

Ha transcorregut ja. a bastament, una setmana completa d'ençà que tingué lloc al Palau oüm. 1 del Parc Municipal de Montjuicb la inaugura CÍÓ ufleial d'aquesta segona exposició radiofònica que podem gaudir cò­modament els radioients, espcctal ment els de Barcelona mateix.

Es molt fàcil que cap dels afl donats a la radiodifusió no hagi vist mai aquell simpàtic canell anun­ciador amb el seu atractiu disseny, o bé les notes inserides a la prem­sa, donant ampla descripció de tan magna reuni sens-ftllsta. Per la mateixa ràdio 1 per altres anuncis «i la premsa, pancartes, etc.. etc., po­dem assegurar que inigú que pu­gui ostentar el vertader nom de ra dlolent no coneix amb molta am plltud d* detalls l'existèncl» d'aque­lla reunió que ens ofereix, emmarcat ea una joUu i atractiu ambient, tol aUò que consütueix les dsrrerei novetats i els majors avenços de U tècnica moderna que tantes de mera­velles ens proporclon* cada dia.

Ara bé; de radioients que l'hagin visitada n'l ha a milers 1 milers, molts més dels que els més opti­mistes havien prefixat. La visita a l'exposició ha estat una vertadera sorpresa per als seu organltiadors qua estaven encara en el r«col u'u-

•to oorrespondàocia cosa cal per part dels seus addictes per a fer relluir l'obra que temeràriament ban alçst • Montjuieh amb un caire molt dife­rent 1 superat al de la Primera Ex­posició de Ràdio celebrada aci ma­teix, al centre d i la olutat, en ple­na plaça de Catalunya, per on for­çosament transitaven diàriament ei* radioients, els que no ho eren i els que podríem confiderar en la cate­goria de curiosos simplement.

L'èxit de concurrència a la f i Bx-Discos, Fcno 1 Fotografia, té un do­ble valor que consisteix en la for­ça atracUva que representa l'atreu­re a un lloc Cellciós, si es vol, però una mica allunyat, el gros públic amant de les novetats, de tot allí» que signifiqui progrés 1 millorament de viure rutinari i monòton.

Amb tot, en manquen moltissims da radioients que deuen retre visi­ta a aquesta preciosa manifestació pública organitzada exclusivament per a ia seva instrucció, informació 1 orientació. Estem segurs que flu-rant la segona setmana, 1 sobrat * durant les duee festes que figuren en el termini d'exhibició, no que­darà n i un sol amant de la ràdio o dels seus anexos que no hagi cor­respost amb la seva assistència.

Aquesta gran massa de públic que ja ha desfilat per davant dels cnl-dats i atractius siands d'aquesta exposició, ha estat el comprovant més efectiu de l'alt valor que per a ells té aquesta manifestació de ca­ràcter més internacional. L'assistèn­cia a un lloc o bé a un centre d'a­tracció no significa sempre, amb una realitat exacta, l'intorte que el visi­tant h i sent i la satisfacció que Tl hagi pogut proporcionar.

Es en sortir del recinte quan els visitants donen, si es vol molt ínti­mament, la vertadera impressió ^e si els ha plagut l'exhibició en *Is sens aspectes tècnics, cpmerciaU l artístic...

Es aleshores que cal odreçar-lós aquella pregunta que serveix de U tol a aquest escrit. La seva contes­ta Imprcmeditada i exempta de tota afluència comentarista, ans dóna sempre la mesura exacta de com U ha resultat plaent la visita Convé v çuts d'aquesta valuosa opinió, no ens ha estat dlfioU d adreçar oportuna­ment la pregunta, obtenint en tot moment unes respostes falagueres, capaces d'engendrad el més encès optimisme.

Els radioients estan contents; més que contents, meravellats de la sego­na manifestació nacional de redlote-lefonia. Mai no podien ni somniar que una senzilla Indicació pronun­ciada per l'incansable animador ue la radiodifusió catalana es convertís en dos anys en un conjunt tan com­plet i tan diene de figurar en el •palamares» de lee manifestacions expositores mundials. La primera exposició celebrada el passat any va ésser solament un osbós de ço que enguany s'ha concretata amb tota la seva vitalitat i atracció.

Sense profunditzar, tan sols men­tre travessa el llindar de la porta, el visitant es dóna compte que l'expo­sició de ràdio d'enguany respira aquell ambient d'exhibició seriosa

de manifestació, digna, amb un cai­re de graa importància atractiva.

Més tard, aturant-se davant de ca­da instaüació. confirma la seva pri­mera impressió i es ratifica en la seva esperança de trobar un ascens en l'organització de l'exposició que l i permeti figurar entre el nombre de les que anyalment so celebren a les principals capitals d'Europa i Amèrica.

El radioient està plenamant satis­fet d'aquest ressorgiment i força content que la ràdio compti en aquesta momenta amb un ascendent digne que faci obrir els uUs als qui romanen desesperats del ressorgiment radiofònic a Catalunya, desprès d'ha-ver-ll estat concedit el governameat de la seva pròpia radiodifusió.

E« aquesta exposició com un re­flex que fevela l'existència d'una vi­da clara i esplendorosa en el camp de la ràdio, que avui tenim ocultacÀ pels escabrosos núvols de la comér-clalitat i les mires interessades.

El» milers de radioients que pas­saran per la U Exposició de Ràdio en surten optimistes, perquè veuen en ella l'instrument més eficaç per fer tornar a la raó tots aquells ra­dioients que. relegats voluntàriament de la marxa de la ràdio a la nostra terra es mostren indiferents davont l'atropellament sofert per la radio­difusió purament catalana. Es pre­cís reaccionar-en el moment oportú de la història radiofònica de Catalu rtya; no és qüestió de menysprear l'ocasió de lllurar-ee de sangoneres comercialitzades q e deixin seca la de per si exuberant planta de la ràdio a Catalunya

Un optimisme complet els anima 1 els fa esperar que l'exposició de 1933 serà la consagració definitiva do Catalunya en el concert Interna­cional d'exhibicions, vertader termò­metre de la Importància radiofònica de cada pafs.

Els radioients catalans estan molt contents de la 11 Exposició de Ràdio, Cinema Sonor, Fonp, Discos i Foto­grafia.

CURIOSITATS R A D I O F Ò N I Q U E S

LA RADIOTELEFONIA CANADENCA A finals de l'any fiscal, 31 de març.

existien al Canadà 596.358 radioients inscrits. Això representa un augment anyal de 75.858 aens^filistes. A la provincià d'Ontario és on hi ha ma­jor nombre de receptor»: s'eleva a 285.018. Al territori N. O. s'han re gistrat 188 aparells. La coutat de To­ronto compta amb OS.451 aparells per a una població de 631.207 habitants mentre que Montreal, la població del qual és de 818.577 habitants, pos­seeix 7S.160 receptors. L'ESTAGIO D'ASSAIG A ROMANIA

Com ja hem comunicat, el Govern romanès ha manat construir una ins-taUaUció emisora d'assaig, amb el n d'arribar a determinar la coUocacló de la nova estació de potència

A continuació donem algunes par-ticuoritats relatives a aquesta emis­sora d'assaig d'un quilovaL La Ins taUació sencera cap en quatre va­gons: en el primer 1 l'allim hl ha les peces soltes dels pols d'antena, els quals poden muntar-se molt rà­pidament. En els altrea dos cotxes hl ha muntada la Installació emis­sora pròpiament dita; en un dels va­gons hl ha el generador per a la InstaUooió emissora, de llum l pot

al carregament de lee bateries; en raltre la mateixa instaUació emis­sora La InstaUació està proveïda per a l'emlseló microfònica, per a ia difusió de discos fonogràfles, ai­xí com per a la transmissió de pro­grames que es reben quan s'esta viatjant, mitjançant 1 toies telefòni­ques o inalàmbricament.

L'emissor treballa inclús en l'on­da de 1.908 metres, però es fon as­saig» també en les ondes compreses entre 1.800 I 2.000 metres. EL PALAU DE LA RADIODIFUSIÓ

A KOENIO&BERQ En aquests últims temps circulen

per la premsa alemanya diversos ru­mors sobre la utilitat d'un palau da la radiodifusió a Koonigsberg. Segons aquests rumor», s'hauria produït un dissentiment entre les autoritats in­teressades, l la conseqflòncia hauria estat la suspensió dels treballs.

No obstant, contràriament a aqueet» rumors, es comunica oficialment que. durant les últimes conferències de Berlín, s'havia reconegut generalment la necessitat, de l'edifici en qüestió 1. degut a això, els irebolls seran continuats. UNA NOVA DIRECCIÓ EN LA RA­

DIOTELEFONIA ALEMANYA Bl nou intendent de la Funk stun-

de berlinesa, el doctor Duske, ha ex posat en un interviu els seus plans. En primer lloc, les emissores impor­tants, tals com les diferents pecís de teatre 1 grans concerts, es difon d ran una segona vegada al dia, que segueix la primera representació.

Aquestes repeticions estaran desti­nades, sobretot, als alemanys que residenxen als països d'ultramar 1 el contacte amb la pàtria mare, mltjançaJít les ondes curtes, els ar­ribava durant el dia, només música de ball. En vista de la diferència de temps, les repeticions en qüestió co­mençaran a mitja nit.

A més, el doctor Duske espera que d'aquesta manera els oients trauran més profit de les emissores, ja que els serà possible escoltor-les dues ve­gades, mentre que els executonts, 'ds radioents 1 els compositors també m treuran profit I encara proposa que les emissorae estiguin anònimes, i això per a evitar tota sospita de parcialitat. El nou intendent té gran popularitat al món dels músics. Ha estat, entre altres ooses, director oe l'orqueetra de Leipzic i cap del servat dels programes de les societats ale­manyes de radiodifusió; en aquest últim càrrec ha tingut l'ocasió de conèixer els desigs del» radioients.

Segons es diu, el doctor Duske se sent encara més atret per la música clàssica; aquesta preferència no tar­darà, certament, a fer-se sentir en els programes berlinesos.

L'ESTACIO DE POTENOfA DE LEIPZIG

Aquests dies, l'omlssora de potèn­cia de Leipzic inaugurarà lee seves emissions en l'onda de 389 metres. Com se sap, les transmissores de Leipzic i Fraocfort ban canviat llur longitud d'onda Amb ona energia de 150 qullovat» a l'antena, la nova es­tació serà amb Varsòvia l'emissora més potent de l'Europa central. L'es­tació està construïda als voltants de Wlderaa. a 19 quilòmetres al sud-oest de Leipzic. L'antena està supor­tada per dues torres de 135 metres d'alt, distanciades de 305 metres l'una de l'altra. La punta de cada un d'a­quests pals està unida amb l'altra. mitjançant un cable, del centre del qual està pendent l'antena vertical. Aquesta entra en un petit edifici, on hi ha muntat el dispositiu de sinto-nitzadó. L'emissor pròpiament dit consisteix en sis etapes: on la pen-tilUme es modula l'onda portadora. L'energia elèctrica necessària la sub­ministra una central intercomunal i es transforma localment en energlt de corrent i tensió necessàries. La instaUació emissora sencera és doble, de manera que, en cas d'ésser defec­tuosa, l'una, sempre hi ha l'altra es­tació completa a disposició.

LA RADIOTELEFONIA A TXECOEB-LOVAQUIA

Mentre en els anys precedents el nombre de radioents txecoeslovacs retrocedia lleugerament durant el mos de juliol, per a tomar a ésser nor­mal a la tardor 1 annr augmentant després durant els mesos següents, aquest any el nombre de sens-fills-tes ha seguit la seva ascensió tam­bé durant el més prncilat. El dia pri­mer de juliol de 1032 hi havia 425.831 radioients inscrits i el dia primer d'agost el nombre era de 427.336. La presència d'una estació de potència els excel·lents programes de la qual es reben perfectament a tot el pais, no és. per cert, estranya a aquest augment. Per altre costat és notori també que d'ençà qne l'estació dè potència de Libllce ha estat posada en servei, el nombre de radioientó a Txecoçslovàqula ha augmentat con-siderabléfnent.

— OOO

Primer Concurs Popular Català de Fotografia

Els que seguim de prop les mani-icstacions de l'evolució fotogràüca de ia nostra terra, hem de felicitar-nos de l'èxit d'aquest Concurs que és sense precedents i el de major importàncio que s'ha fet a Catalu­nya i a les terres d'Espanya, quant a la quantitat d'obres presen­tades que són unes 3.500 entre tots eia formats presentats i amb un to­tal d'uns 1.200 concursants.

La idea d'aquest concurs és molt lloable, car pel que es desprèn de les seves Bases, es perseguia movi-litzar tots aquells aficionats disper­sos, que tants n'hi ha a casa nos­tra, perquè es llancin a cooperar en aquest Concurs, 1 la resposta no po­dia ésser més falaguera. Calia fer moure tota aquesta massa d'aflclo-nts que no s'atrevien a llançar-se 1 i que si no onaven als Concursos que organitzen sovint les nostres en­titats de Fotografia, era perquè no s'atrevien a lluitar amb els mestres, però en aquest Concurs, les bases eren més planeres i situaven tots els aficionats en un pla de major igualtat de lluita i per això s'hi han llançat amb tant d'entusiasme 1 la idea ha estat un encert.

No és hora encara de fer-ne una critica detinguda car no està fet el veredicte 1 la nostra apreciació podria semblar una coacció al Jorat q-i • ha de qualificar.

Però direm ei nostre parer de con­junt.

El percentatge de lee fotos bones

Plauass F I U Í C I I I I

L A MARCA DE QUALITAT

DE VENDA BN TOTES LES BONES CASES DEL Concessionari:

RAM

Aparta t de C o m a s , 282 - B A B C E I . O H A -A l 'Exposkió: Stand mJraero 14

presentde» és més gran del que es­peràvem, i hom pot dir que el tant per cent de bones és molt gran i , salvant, però, una part que podríem dir d'aficionat primari, el conjunt és realment bo i sorprèn el gran nom­bre que poden qualificar-se com a fotos de primera categeria. Es clar que els venedors que han organltxat ei Concurs haurien pogut ésser més exigents a no admetre segons quins negatius, com també podien rebutjar-ne d'altres que sembla que no són inèdits, I ens fem càrrec que aques­ta vegada no han volgut ésser massa exigents, però cal que tot això es tingui present per a una altra re-

gad.. sabent que m m ^

Esperem el veredicte ii·i i tasca del qual és moït fe,^ compromesa, per tal com 1 ves són moltes i els premi, i L * * molta Importància. íi

Felicitem la Comissió or^n^ dora i confiem que en vlsta^u quedarà establert deànlthUï aquest Concurs per als anv5 „ * dents, i ens permetem indi./f4 una idea 1 és, que una 3 * ? Uat el Concurs i tancada l'Enviw entenem que hauria de fer-se V tre lloc un exposició de tote. i„ ï tos que han estat premiades *

Transports Internacionals Importac ió - Exportac ió

C a l l i s i 5 o l e r COMISSIONISTES D E DUANES COL·LEGIATS i

S U C C E S S O R S D E [

T o r r o e l l a i C a l l i s : C A S E S A

' Port-Bon i Oerliòro C A S A C E N T R A L :

B A R C E L O N A : Passeig de Colom. 9 - Tel. 15092 Olreoeld te lègraf ioa: cCAZ·L·XSOL·f

Corresponsals ales principals poblacions nacio­nals 1 estrangeres

• n a • • • i

Gran magatzem per llogar í al carrer de j '

Golondrina i Riera de Qassolas \ Donaran raó: Qolondrina. 4 (Gràcia)

B E L -Gran liquidació de Camiseria i Gè­neres de Punt, tot a menys de la

meitat del seu valor

IS efl articles per 3 senyora

R E L L E U S L I T O G R A F I A - I M P R E M T A

B a s a í P a g è s OASA FUNDADA L'ANY 1887

Dedicada exclusivament a aquest ram industrial

Calendaris - Pay pays - Carnets per a Balls Menús • Recordatoris - Esqueles

A R T I C L E S P E R A PROPAGANDA EXTENS i VARIAT ASSORTIT

Cartonaíge artfsíic per a fotografies. Especialitzad' en P R I M E R E S COMUNIONS

FABRICACIÓ PRÒPIA

Ca'àbria, 66 al 76 - Tel. 33368 - Bjrcelona

•

Llibreria i Papereria Comercial Objectes d'escriptori i llibres ratllats

I M P R E M T A

Salmcrón, 54 Tcléfo n 77170

B A R C E L O N A