Què i com derivar els nens al logopeda

Que i Com derivar els nens al Logopeda?

Belén Escribano Valle

• Logopeda del Hospital Sant Maria Lleida. Servei de RHB.

• Logopeda de CSS Jaume Nadal Meroles Lleida.

• Logopeda centre Branemark Lleida.

• Postgrau de Rhb en dany cerebral Hospital Sant Pau.

• Postgrau en Rhb de la veu. Isep Bcn.

• Postgrau en Teràpia Miofuncional. Isep Bcn.

Qui és el

logopeda?

El logopeda és el professional que s’encarrega

del estudi del procés comunicatiu i de la

prevenció, el diagnòstic, el pronòstic i el

tractament de les alteracions de la veu,

l'audició, la parla i el llenguatge

Logopedia al HSM

A Lleida des de finals del

2005 d'acord amb el pla

estratègic de reordenació de

la rehabilitació a Catalunya,

l'empresa pública GSS

emprèn el projecte de la

Rehabilitació a la Regió

Sanitaria de Lleida i des

d’aleshores hi ha un equip de

logopedes atenent patologies

en grups de població tant

infantil com d’adults.

LES

GARRIGUES

SEGRIA

LA NOGUERA

URGELL

PLA

D’URGELL

Què atenem?

Trastorns

de la

fluència

Alteracions

de la veu

Anomalies

dentofacials

Afàsia

Disfàsia Disfagia

Què NO atenem?

Dislèxia

Retard de

la parla

Dislàlies

funcionals

Retard del

llenguatge

Hipoacusia

infantil

ANOMALIES DENTOFACIALS

Alteracions d’una o mes funcions orals de succió, respiració, deglució,

masticació i fonoarticulació.

Les maloclusions poden derivar alteracions en el desenvolupament de les

funcions orofacials.

La logopèdia té com a finalitat rehabilitar les funcions alterades i afavorir

l’estabilitat morfofuncional del sistema estomatognàtic.

Dislàlia

Trastorn en l'articulació dels fonemes per

alteracions funcionals dels òrgans perifèrics de

la parla ( llavis, llengua, vel del paladar).

Es tracta d’una incapacitat per a pronunciar o

formar correctament certs fonemes o grups de

fonemes.

Classificació

• Dislàlia evolutiva

• Dislàlia audiogena

• Dislàlia orgànica

• Dislàlia funcional

Disglòssia

• És un trastorn d’origen no

neurològic central i causat per

lesions físiques o malformacions

dels òrgans articulatoris

perifèrics.

• També coneguda con dislàlia

orgànica.

• D’origen congènit o adquirit.

Causes

• Malformacions congenites craneoencefàliques

• Trastorns del creixement

• Paràlisis perifèriques

• Lesions orofacials

• Extirpacions quirúrgiques

CLASSIFICACIÓ

Labials

Dentals

Linguals

Palatals

DEGLUCIÓ ATÍPICA

• La deglució atípica consisteix en la postura i ús

inadequat de la llengua en l’acte de deglució.

• Es defineix com "la pressió anterior o lateral de la

llengua contra les arcades dentàries“.(Zambrana i Dalva, 1998).

• La llengua es posiciona entre els incisius o es recolza

contra la seva cara posterior al acabar la fase de

masticació i realitza una pressió contra ells durant la

fase de deglució.

Interposició lingual anterior / lateral.

Contracció de la musculatura perioral.

Buf en lloc de succió.

Moviments associats del cap.

Absència de contracció de masseters.

Impossibilitat de deglutir amb els llavis

entreoberts.

Sigmatisme anterior o lateral.

Acumulació de saliva als llavis.

Alteració en quant al punt d'articulació de

fonemes anteriors.

Ronquera i baveig nocturn.

Sarro.

Característiques

del nen

amb deglució

atípica

Etiologia: Mals hàbits orals

• Succió digital i labial

• Alimentació pastosa perllongada

• Respirador bucal

• Succió de xumet i biberó

• Onicofàgia

• Fàcies adenoidea

• Llavi superior hipotonic curt i alt

• Genives hipertròfiques

• Mossegada creuada o oberta

Criteris d'inclusió

Post cirurgia maxil·lofacial o ortognàtica

(frenectomia lingual, fissura, classe III...).

Pre i post cirurgia de tumors de cara i coll.

Patologies neurològiques o neuromusculars que

afectin al desenvolupament del SE.

Malformacions facial i/o craniofacials congènites que

alterin les funcions orofacials.

TCE que presentin alteracions en les funcions

d'alimentació i comunicació.

Disfuncions orofacials i / o hàbits lesions que poden

afectar al procés de creixement i desenvolupament

de la dentició.

TRANSTORN DE LA

FLUÈNCIA

DISFÈMIA

Sèrie d'interrupcions intermitents i involuntàries del curs de la parla,

conegudes com a difluències, les quals apareixen amb una freqüència

inusual. De la mateixa manera, es poden observar signes d'esforç o

moviments en alguna part del cos associats a les dificultats de la parla.

El trastorn en qüestió pot variar en funció de les circumstàncies que envolten

al nen/a mentre aquest parla (pressió comunicativa de la situació, l'actitud del

interlocutor, el tema de conversa, etc.).

TIPUS DE DISFÈMIA

Disfèmia evolutiva: és la més freqüent. Habitualment, comença a la

primera infància, és a dir, entre els 2 i els 4 anys. Té un origen gradual.

Disfèmia adquirida: pot succeir a qualsevol edat, un cop desenvolupat

un patró de parla normal, i té un inici sobtat, imprevist. Aquest tipus de

disfèmia pot estar associada a:

Disfèmia

tònica

Disfèmia

tonico-clònica Disfèmia

clònica

Etiologia

• Herència

• Sexe

• Trastorns de lateralització

• Trastorns neurològics

• Trastorns en l’estructuració temporo-espaial

• Alteracions lingüístiques

• Alteracions psicològiques

FARFALLEIG

Alteració del ritme de la parla, que es

caracteritza per excessiva rapidesa de la

paraula, omissió de síl·labes o sons,

disritmia, desorganització i articulació

imprecisa del fonemes. Sovint està

compromesa la intel·ligibilitat del discurs.

La logopèdia té com a finalitat

millorar la funció alterada , afavorint

la normalització del ritme de la parla

i aconseguint la intel·ligibilitat o bé

dotar al nen d'estratègies suficients

perquè es pugui comunicar.

Criteris d'inclusió

• Infants/nens en períodes d’empitjorament de

quequesa i/o farfalleig que els generi discapacitat

per al desenvolupament de la comunicació i que

pugui millorar amb tractament logopèdic.

• Infants en edat d'adquisició de la parla que

presenten algun trastorn de la fluència. La finalitat

de la intervenció es preventiva i que es basa a

donar pautes d'actuació a l’entorn familiar.

DISFONIA INFANTIL

DISFONIA INFANTIL

La disfonia es una alteració de la

veu que afecta una o varies de les

seves característiques acústiques

bàsiques: altura, timbre o qualitat

vocal, o la seva intensitat.

DISFONIA INFANTIL

Disfonies funcionals

Disfonies orgàniques

* lesions adquirides

* lesions congènites

DISFONIA INFANTIL

• Percepció de l’alteració de la

veu del nen (ronca, greu,

bufada,…)

• Congestió del coll, demarcació

del ganglis,..

• Personalitat del nen

• Refredats de repetició

• Disfonies lligades a “extres” :

excursions,…

Criteris d'inclusió

Infants i adolescents amb disfonia o afonia que

presentin una lesió susceptible de desaparèixer o

disminuir.

Que presentin lesions tributaries de cirurgia pre i post

quirúrgica i les seves conseqüències.

Que presenti alteració funcional que generi

discapacitat comunicativa.

Com derivar al logopeda

Nen/ a

NO entra dins dels criteris d'inclusió del servei HSM

Cdiap

0-6 anys

Creda

A partir dels 6 anys

c.privat

si Unitat logopèdia hospital Santa

Maria

SI entra dins dels criteris d'inclusió

del servei de HSM