Els dinosaures cole ppt1997.ppt tt copia

El juràssic:

Fa 200 milions d’anys el clima de la Terra no era el mateix que és ara.

Plantes gegants, falgueres de tota mena, fulles de coníferes, etc...

Durant un període, que comença fa 140 milions d’anys, la Terra adquireix de mica en mica la seva forma actual:

Els continents comencen a dividir-se, apareixen serralades de muntanyes i el clima semblant a l'actual.

Per fi, cap al 1841, un gran especialista en animals, Richard Ower, afirma que aquests ossos no identificats pertanyen a rèptils desconeguts, avui en dia estan desapareguts. Els bateja amb el nom de dinosaures, que significa `llangardaixos terribles´. Els dinosaures es dibuixen molt ràpidament a partir dels ossos trobats. Els artistes realitzen escultures a mida natural, que són presentades al públic en grans exposicions.

DescripcióDescripció

El més llarg: Seismosaurus (rèptil del terratrèmol), amb 43

metres de longitud.

El més alt i pesat: Ultrasauros (cara amb cinc banyes), amb

15 metres i 110 tones.

El més curt: Micropachycelphalosaurus (rèptil de cap petit),

amb només 35 centímetres de longitud.

El més petit: Microraptor (gran"petit rapaç").

SeismosaurusSeismosaurus UltrasaurosUltrasauros

- Anatosaure: El seu nom significa “ rèptil ànec” i va viure en el Cretaci Superior.

-Diplodocus: El seu nom significa “doble biga”, és un dels dinosaures més grans, van viure a finals del període Juràssic.

-Iguanodon: El seu nom significava "dent d’iguana“, és un gènere de dinosaures “ornitópodos iguanodóntidos”, que van viure a principis del Cretaci.

-Huayangosaurus: el seu nom significa rèptil de huayang, va viure al Botoniano, en el que avui és Àsia; era herbívor.

-Liopleurodon: el seu nom significa dents de cares llises; va viure en el que avui és Europa; era carnívor.

-Oviraptor: el seu nom significa lladre d’ous; va viure a Mongòlia, Àsia; era carnívor.

- Pterodactylus: el seu nom significa “dit alat”, vivien a les vores dels llacs; eren carnívors.

- Tiranosaurius: el seu nom significa “rèptil tirà”; va viure a Maastrichtiano, en el que avui és Nord Amèrica; era carnívor.

-Triceratops: el seu nom significa cara amb ‘’tres banyes’’; va viure en el que avui en dia és Nord Amèrica; era herbívor.

-Velociraptor: el seu nom significa lladre veloç;

va viure en el que avui és Àsia;

era carnívor.

Els dinosaures eren ovípars: es reproduïen mitjançant ous. Algunes espècies es despreocupaven de les seves cries. D'altres, igual que les aus, cuidaven als seus fills. Els nius, eren l’origen de l'amor maternal.Durant la dècada de 1920, diverses expedicions enviades pel Museu Nord-americà d'Història Natural aconseguiren sensacionals descobriments en el desert de Gobi, a la despoblada Mongòlia, entre la Xina i la Unió Soviètica. Mai fins aleshores s'havien trobat tants cranis, ossos llargs, parts d'esquelets i fins esquelets complets de dinosaures: des d'adults en ple estat de creixement fins a individus molt joves, i fins i tot fetus intactes dins d'ous que no havien arribat a eclosionar.

Tyrannosaurus

Era un gran dinosaure bípede i carnívor d’uns 12’8m de longitud, 5m d’altura i més de 11 tones de pes.

VelociraptorMalgrat ser de reduïdes dimensions (d’un nen de 10 anys), era un depredador terrible.

Triceratops Era un dinosaure herbívor, amb una alçada de 3m, una

longitud de 9m i un pes de 9 tones.

Apatosaurus Era un dinosaure també herbívor, amb una

alçada de 5m, una longitud de 21-27m i un pes de unes 30 tones.

Compsognathus Era un dinosaure petit, que només feia uns

75-90 cm d’alçada i pesava al voltant de 3kg.

Micropachycephalosaurus

Era el dinosaure amb el nom més llarg i el cos més petit: 1m de longitud, 30cm d’alçada, i un pes d’uns 10kg.

Argentinosaurus Era el dinosaure més pesat, que hagi trepitjat la

Terra. Amb una longitud de 35m, una alçada de 21m i un pes aproximat entre 80 i 120 tones.

L’ evolució dels dinosaures després del Triàsic segueix els canvis en la vegetació i en la situació dels continents. Al Triàsic superior i Juràssic inferior els continents estaven units en una única massa terrestre anomenada Pangea, i hi havia una fauna global de

dinosaures composta principalment de carnívors i herbívors. Els dinosaures, no tenien mecanismes per processar l'aliment a la boca, de manera que devien utilitzar altres mitjans de fragmentar el menjar. Els sauròpodes, igual que els, no processaven l'aliment a la boca, però els ornitisquis començaren a desenvolupar diversos mètodes de processar el menjar a la boca, incloent-hi potencials òrgans semblants a galtes per

mantenir l'aliment al menjar, i mocions de la mandíbula per moldre l'aliment. Un altre esdeveniment evolutiu de gran importància del Juràssic fou l'aparició dels ocells

autèntics, descendents de celurosaures maniraptors. A principis del Cretaci, amb la fragmentació de Pangea, els dinosaures començaren a

diferir significativament d'una massa terrestre a l'altra.

• L’ evolució dels dinosaures després del Triàsic segueix els canvis en la vegetació i en la situació dels continents. Al Triàsic superior i Juràssic inferior els continents estaven units en una única massa terrestre anomenada Pangea, i hi havia una fauna de dinosaures composta principalment de carnívors i herbívors.

• Els dinosaures, no tenien mecanismes per processar l'aliment a la boca, de manera que havien d’utilitzar altres mitjans per fragmentar el menjar.

•Els ornitisquis començaren a desenvolupar diversos mètodes de processar el menjar a la boca, incloent-hi potencials òrgans semblants a galtes per mantenir l'aliment, i parts de la mandíbula per moldre l'aliment.

•Un altre esdeveniment evolutiu de gran importància del Juràssic fou l'aparició dels ocells, autèntics descendents de Celurosaures Maniraptors.

•A principis del Cretaci, amb la fragmentació de Pangea, els dinosaures es començaren a diferenciar significativament d'una massa terrestre a l'altra.

Depèn de l’espècie, els carnívors es menjaven a altres dinosaures, uns altres menjaven carronya. També havien que menjaven insectes, peixos i mamífers, fins i tot dinosaures de la mateixa espècie(D’ avegades les seves cries).Els hervívors consumien vegetals i en ocasions pedres(Amb l’objectiu de que en aquestes li ajudessin amb la digestió, com les pedres de Molleja trobades en les aus actuals)Hi havien espècies que eren omnívors, com el Riojasaurus.Se sospita que algunes espècies petites, deien que es menjaven els excrements d´altres especies.

·Segons l'alimentació dels dinosaures els podem dividir en carnívors (els que menjaven carn), herbívors (els que s'alimentaven solament de plantes), i omnívors (els que menjaven carn i s'alimentaven de plantes).

·Segons el tipus d'animal que menjaven habitualment i la manera d'aconseguir-ho, però, en general, les funcions principals de les dents i les mandíbules d'un carnívor eren matar i arrencar trossos de carn que puguessin engolir-se amb rapidesa.

· Els dinosaures herbívors podien no tenir dents o tenir-los plans.

• La hipòtesi més creïble va ser que un enorme asteroide va xocar contra la Terra i va provocar l'extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d'anys.

• Sembla ser que un asteroide de 15km d'amplada, va impactar on actualment es troba Chicxulub (Mèxic).

• L'explosió hauria llençat a l'atmosfera material a alta velocitat, desencadenant una sèrie de conseqüències provocant un hivern global durant molt de temps, destruint molta vida de la Terra.

• Els investigador també afirmen que aquest impacte va provocar tsunamis en tot el planeta i terratrèmols molt forts.

S’han trobat ossos de dinosaure gairebé a tot el món. Aconseguir l’esquelet d’un dinosaure és molt complicat.

Quan es troba un os un equip de científics es desplacen al lloc. Aquests científics es diuen paleontòlegs.

Ells s’encarreguen d’extreure els ossos, i ho fan separant la roca amb molta cura, ajudats d’eines com cisells i burins.

Els fòssils són molt fràgils i es trenquen amb molta facilitat.

Després els científics els cobreixen primer amb una tela embeguda en gruix humit.

Al cap d’uns dies els etiqueten i els fiquen en capses per transportar-los a un museu o al laboratori d’una universitat.

Al principi netegen els ossos amb molta cura, de vegades amb l’ajuda de un petit trepant... Finalment els donen una capa de vernís.

Després es van unint fins a formar un esquelet.

De vegades, una artista fa un model perquè es pugui veure com era el dinosaure quan era viu.

Un cop s’ha posat cada os al seu lloc, ja està llest per ser exposat a una sala de museu.

En aquest treball poden arribarà treballar vint persones durant tres anys.

Berta, Alejandro,

Zoe, Miguel

German

David

Alicia

Nora

Salma

Andrea

Lucas

Maria

Alex P

Marina LL

NatàliaJonathanMarina

AxelAlex C

SergioLydiaOscar Jose

Paula

Grup 1 Grup 2 Grup 3 Lucas Lydia Sergio German Marina LL. Alex C. Berta Marina D.L Salma Nora Axel Zoe Oscar Jonathan Maria

Grup 4 Grup 5 Jose Marc Paula Alex P. Alicia Natàlia David Andrea Alejandro Miguel

Aquest projecte l’hem fet els alumnes de 5è A, amb l’ajuda del Christian i la Núria.