ELS DINOSAURES I ALTRES RPTILS

ELS DINOSAURES

HI HAVIA MOLTS TIPUS DE DINOSAURES, MS DE 440 ESPCIES. NHI HAVIA DE TOTES LES MENES: TERRESTRES, AQUTICS, VOLADORS; CARNVORS, HERBVORS; AMB DENTS, AMB BEC; DE GRANS DIMENSIONS, PETITS ; BPEDES, QUADRPEDES

DE COLL LLARGDIPLODOCUS ERA UN DINOSAURE HERBVOR AMB UNA CUA MOLT LLARGA QUE LI SERVIA DE BSCULA, PERQU SIN AMB EL COLL TAN LLARG QUE TENIA PODRIA CAURE CAP ENDAVANT.

BRAQUIOSAURE ERA UN DELS DINOSAURES AMB EL COLL MS LLARG (COM TRES AUTOBUSOS). ERA HERBVOR I FEIA SERVIR LA CUA COM A BSCULA PER A NO CAURE CAP ENDAVANT.

AMB ESPINES I PLAQUESESTEGOSAURE ERA HERBVOR. TENIA UNES PLAQUES MOLT GRANS DAMUNT DE LESQUENA. CAMINAVA SOBRE DUES POTES (BPEDE). TENIA LES POTES DAVANTERES MS PETITES QUE LES POSTERIORS. ERA MOLT LENT. AL FINAL DE LA CUA TENIA UNES PUNXES AFILADES QUE LI SERVIEN PER DEFENSAR-SE.

KENTROSAURE ERA HERBVOR. TENIA PLAQUES I PUNXES EN EL LLOM DE LESQUENA. LES POTES DAVANTERES EREN MS CURTES QUE LES POSTERIORS. SOBRE LES ANQUES TENIA DUES PUNXES LLARGUES I AFILADES.

EUOPLOCEPHALUS ERA HERBVOR I ES PROTEGIA AMB UNA FORTA CUIRASSA QUE ERA MOLT DIFCIL DE MOSSEGAR, JA QUE ESTAVA REVESTIDA DE PLAQUES SSIES I ESPINES. EL SEU PUNT FEBLE ERA EL VENTRE. COM ALTRES DINOSAURES SEMBLANTS, DISPOSAVA DUNA CUA EN FORMA DE MAA PER A DEFENSAR-SE.

AMB CRESTAPARASAUROLOPHUS DAMUNT EL CAP TENIA UN TUB OSSI ALLARGAT QUE LI SERVIA PER FER RESSONAR ELS SEUS BRAMS PERQU EL SENTISSIN DE LLUNY. LA CRESTA DE LA FEMELLA ERA MS PETITA.

AMB URPESDEINONYCHUS NO ERA GAIRE GROS, PER S UN CORREDOR INTELLIGENT I RPID. ERA MOLT PERILLS I AMB LES SEVES FORTES URPES EN FORMA DE FAL ESBUDELLAVA LES PRESES.

AMB BANYESESTIRACOSAURE TENIA EL CAP PODEROSAMENT ARMAT AMB UNA BANYA PER SOBRE EL BEC, SIS BANYES AL CRANI I UMA IMPONENT GOLA. FEIA UNS SIS METRES DE LONGITUD I PESAVA UNES TRES TONES.

CENTROSAURE PRESENTAVA UNA NICA BANYA SOBRE EL NAS QUE PODIA CORBAR-SE CAP ENDAVANT O CAP ENDARRERE. EL SEU NOM FA REFERNCIA A LES PETITES BANYES QUE APUNTAVEN CAP EL CENTRE DEL CRANI. FEIA UNS SIS METRES DE LONGITUD.

TOROSAURE TENIA EL CRANI MS GRAN DE TOTS ELS DINOSAURES. LENVOLTAVA UN GRAN COLLAR, QUE LI FEIA DESCUT. VA SER UN DELS DARRERS EN APARIXER A LA TERRA. FINS ARA NOMS SHA TROBAT EL CRANI, QUE T DOS FORATS QUE FEIEN MS LLEUGER EL COLLAR.

AMB CASCSTEGOCERAS TENIA EL CRANI AMB UNES PROTUBERNCIES SSIES QUE FEIEN SERVIR PER LLUITAR ENTRE ELLS EN PERODE DAPARELLAMENT O PER DEFENSAR-SE DELS DEPREDADORS.

PAQUICEFALOSAURE TAMB TENIA PROTUBERNCIES AL CAP QUE FEIEN SERVIR PER A LLUITAR O COM A RECLAM, JA QUE MOSTRAVEN COLORS VIUS.

AMB BEC (HADROSAURES)EDMONTOSAURE AL DARRERE DEL BEC (TIPUS NEC) TENIA MOLTES DENTS ALINEADES PER TRITURAR LES FRUITES I LES FULLES. FEIA DE NOU A TRETZE METRES DE LLARG.

ANATOTITAN MS LLEUGER I DE POTES MS LLARGUES. TENIA MOLTES DENTS AL FONS DE LA BOCA PER TRITURAR FULLES I GRA.

SENSE DENTSSTRUTHIOMIMUS SEMBLANT A LESTRU ACTUAL. AMB UNES POTES DISSENYADES PER FUGIR RPIDAMENT DELS DEPREDADORS. TENIA UN MORRO SENSE DENTS.

OVIRAPTOR EL SEU NOM DELATA QUE ORIGINRIAMENT ES CREIA QUE ES MENJAVEN ELS OUS DALTRES DINOSAURES.

CARNVORS FEROTGESTIRANOSAURE ERA CARNVOR. TENIA UNES DENTS MOLT ESMOLADES QUE LI SERVIEN PER TRINXAR EL MENJAR. TENIA DUES MANS MOLT PETITES. ES CANSAVA FORA RPID, PER QUAN LAGAFAVA, LA PRESA NO PODIA ESCAPAR. HAVIA DE VIGILAR DE NO PERDRE LEQUILIBRI I CAURE.

ALBERTOSAURE ERA UN CARNVOR MOLT PERILLS. LES SEVES DENTS EREN AFILADES COM UN GANIVET. TENIA UNA BOCA MOLT GRAN. TENIA BONA VISTA I UNA ODA MOLT FINA. ERA FORA LENT, PER BON CAADOR.

DASPLETOSAURE ERA UN CARNVOR MS PETIT QUE EL TIRANOSAURE I QUE LALBERTOSAURE. TENIA MOLT BON OLFACTE. LES SEVES MANDBULES EREN PODEROSES. TENIA LES MANS FORA PETITES. NO CORRIA GAIRE.

RPTILS AQUTICSNO SN AUTNTICS DINOSAURES. EREN RPTILS AQUTICS QUE VIVIEN A LA MATEIXA POCA QUE ELS DINOSAURES TERRESTRES. EREN DE TRES TIPUS: PLIOSAURES (CAP GRAN I COLL CURT), PLESIOSAURES (CAP PETIT I COLL LLARG) I ICTIOSAURES (SEMBLANTS ALS DOFINS ACTUALS).

ELS PLIOSAURES EREN DEPREDADORS GEGANTS QUE VAN VIURE A AMRICA I EUROPA AL LLARG DEL JURSIC. MENJVEN PEIXOS, CALAMARS I ALTRES RPTILS MARINS.

ELS PLESIOSAURES TENIEN EL COS AMPLE I LA CUA CURTA. EREN ELS ANIMALS AQUTICS MS GRANS DEL SEU TEMPS (TRISIC FINS A FINALS DEL CRETACI). ELS MS PETITS FEIEN 2 METRES. EL FAMS MITE DEL MONSTRE DEL LLAC NESS ES DIU QUE ERA UN PLESIOSAURE.

ELS ICTIOSAURES VAN VIURE DEL TRISIC AL CRETACI AL QUE AVUI S AMRICA, EUROPA I SIA. EREN GRANS RPTILS MARINS AMB ASPECTE ENTRE PEIX I DOF. VAN SER MOLT ABUNDANTS AL JURSIC FINS QUE VAN SER REEMPLAATS PELS PLESIOSAURES COM A DEPREDADORS DOMINANTS AL CRETACI.

RPTILS VOLADORSPTERANODON NO EREN DINOSAURES AUTNTICS, TOT I QUE ESTAVEN EMPARENTATS AMB ELLS. EREN RPTILS DE SANG CALENTA, OVPARS, VOLADORS I PISCVORS (MENJAVEN PEIXOS). TENIEN UN BEC SENSE DENTS.

EUDIMORPHODON AMB BEC GROS I PROVET DE DENTS. FEIA UNS 75 cm I TENIA UNA LLARGA CUA VERTEBRADA ACABADA EN UNA ALETA ROMBOIDE QUE FUNCIONARIA COM A TIM. VA VIURE AL TRISIC A LACTUAL ZONA DITLIA. S DELS MS ANTICS.

QUETZALCOATLUS UN DELS ANIMALS VOLADORS MS GRANS QUE HAN EXISTIT MAI: FEIEN FINS A DOTZE METRES DENVERGADURA. AMB EL SEU LLARG COLL I GRANS MANDBULES DESDENTADES PODRIA HAVER-SE ALIMENTAT DE PEIX O FINS I TOT DE CARRONYA.