Art gòtic escultura

L’ART GÒTIC:ESCULTURAJúlia López Valera

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

1. Doble funció: decorativa i didàctica, a més de ser objecte de culte (devocionals).

2. Temàtica: fonamentalment religiosa.A més de Déu i Crist i el Judici Final,s’afegeixen: temes relacionats amb laMare de Déu i les vides de sants. Tambétrobem animals fantàstics i temes mésmundans a les gàrgoles. I temes profans:especialment als sepulcres on esrepresenten als difunts.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

3. Tècnica: fonamentalment la talla, peròamb una major profunditat i detall queen el romànic.

4. Materials: destaquen les escultures enpedra, en algunes ocasions en marbre oalabastre, però també les escultures enfusta.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

5. Normalment estaven policromades.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

6. Es manté el lligam i subordinació del’escultura a l’arquitectura, peròlentament es va independitzant del marcarquitectònic: estàtues adossades, majorimportància de l’escultura exempta,sepulcres, imatges devocionals...

7. Tipologia: continuen destacant elsrelleus i la decoració de les portalades,però també a la resta de la façana i al’interior (retaules, púlpit, cadires del cor,sepulcres....).

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

8. La portalada gòtica continua sent el principal lloc per situar la decoració escultòrica,amb el tema principal al timpà i dividit en registres o pisos, arquivoltes i llinda ambpetites figures i estàtues adossades als brancals i al mainell.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

9. Als capitells, la decoració escultòrica queda reduïda a motius vegetals, si és queapareix.

10. Recerca de la representació de larealitat, un major realisme que culminaràal s.XV amb la reaparició dels retrats(sepulcres).

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

11. La principal característica és la tendència al naturalisme i la humanització.

S’inspiren en les formes sensibles de la natura, accessibles atots. Natura com a reflex de la divinitat.

Estilització iarrodoniment deles línies.

Es plasma labellesa física,però des de ladimensióespiritual.

Es busca plasmar el moviment de forma elegant.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Sentit narratiu: s’estableix relació entre els diferents personatges, amb gestos irostres més naturals, actituds, postures, mirades, ....

Preocupació per l’expressió: es connecta amb l’espectador a través de l’expressiódels sentiments, ja sigui dolor, compassió, benestar o amor, arribant-se alpreciosisme i al detall.

Interès per representar el volum dels personatges(anatomia) i per la relació entre el color i la llum.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Tractament més natural i realista de la vestimenta i el seu volum, amb plecs més abundants i una major sensació de pes i moviment.

Es plasma sobretot en l’escultura devocional exempta: el Crucificat es representapatint (com a home) i amb tres claus i la Verge i el Nen deixen de ser frontals,s’inclinen l’un cap a l’altre, es miren, dialoguen i mostren el seu amor(humanització).

EVO

LUC

IÓ D

E L’

ESC

ULT

UR

A G

ÒTI

CA

El protogòtic de la segona meitat del segle XII ( fins 1220).

El gòtic clàssic (segle XIII).

El segle XIV (estil internacional).

El segle XV (i principis del XVI).

EVOLUCIÓ DE L’ESCULTURA GÒTICA: .El protogòtic de la segona meitat del segle XII ( fins 1220)

Es manté encara la temàtica i característiques generals de l’escultura romànica, peròcomença a canviar l'expressivitat dels personatges, amb un incipient naturalisme (Pòrtic dela Glòria de Santiago de Compostel·la i Pòrtic Reial de Chartres).

EVOLUCIÓ DE L’ESCULTURA GÒTICA: El gòtic clàssic (segle XIII)

Es busca la bellesa serena d’un naturalisme idealitzat que es fa patent en els rostres igestos dels personatges i la relació entre ells.

L’escultura continua subordinada i lligada al marc arquitectònic, encara que es comença aindependitzar.

Els plecs de la roba es fan més senzills i naturals.

Es crea el model de rostre triangulargòtic (segles XIII-XIV): mentó agut, ullsrasgats i expressió somrient.

Entre els temes destaca la proliferació de representacions de la Mare de Déu i la vida desants.

PÒRTIC NORD DE CHARTRES (1210-20)

PORTALADA PRINCIPAL DE LA CATEDRAL D’AMIENS (SEGLE XIII)

PORTA DAURADA DE LA CATEDRAL D’AMIENS (SEGLE XIII)

PÒRTIC CATEDRAL DE REIMS (1230-60): ANUNCIACIÓ I VISITACIÓ

PÒRTIC JUDICI FINAL DE LA CATEDRAL DE REIMS (SEGLE XIII)

PORTA DEL SARMENTAL DE LA CATEDRAL DE BURGOS (CAP AL 1240)

PORTALADA JUDICI FINAL DE LLEÓ (1250-75)

EVOLUCIÓ DE L’ESCULTURA GÒTICA: Estil internacional (segle XIV)

Les figures s’allarguen i s’amaneren, descrivint corbes i contracorbes, i els plecs escompliquen formant sinuoses corbes.

L’escultura aconsegueix una majorindependència de l’arquitectura: es deslligadel marc, i tenen més importància elretaule , els sepulcres i l’escultura exempta.Un exemple d’aquesta última és Pere elCerimoniós de Jaume Cascalls.

A finals del segle destaca l’escola deBorgonya, amb Claus Sluter , qui torna a unnaturalisme que arriba al patetisme i unrealisme que el portar a fer autènticsretrats: Pou de Moisés i sepulcre de Felipl’Atrevit.

EVOLUCIÓ DE L’ESCULTURA GÒTICA: Estil internacional (segle XIV)

L’escultura italiana segueix un altre camí:es deslliga de l’arquitectura i té unllenguatge expressiu molt més ric, realista inaturalista, inspirat en l’antiguitat clàssica il’art bizantí, que ja s’avança al que serà elrenaixement del s.XV.

PÚLPIT DEL BAPTISTERI DE SANT’ANDREA (GIOVANNI PISANO, CAP AL 1300)

PORTA SUD DEL BAPTISTERI DE FLORÈNCIA: VIDA DE SANT JOANBAPTISTA (ANDREA PISANO, MITJAN S. XIV)

EVOLUCIÓ DE L’ESCULTURA GÒTICA: El segle XV i principis del segle XVI

Al segle XV es recupera un majornaturalisme i realisme (individualitzaciódels rostres, arribant al retrat) i la majorabundància d’elements decoratius. L’escultura ja és autònoma del’arquitectura. En el relleu apareixen paisatges com afons, més realisme i intentant representar laperspectiva. Abunden les escultures de reis, burgesos iaristòcrates. Proliferen els retaules escultòrics decaràcter monumental, les imatges dedevoció exemptes i els sepulcres.

EVOLUCIÓ DE L’ESCULTURA GÒTICA: El segle XV i principis del segle XVI

Destacarà especialment aquesta escultura en Flandes, Castella (influència flamenca) iCatalunya.

CASTELLA:-Sebastián de Almonacid: Doncel deSigüenza.- Gil de Siloé: Portada del Colegio de SanGregorio de Valladolid , sepulcre de l’infantAlfons i el retaule de la Cartuja deMiraflores.

CATALUNYA:- Cal destacar a Pere Johan: Sant Jordi iretaules de les catedrals de Saragossa iTarragona.

VERGE BLANCA DE TOLEDO (SEGLE XV?)

PÒRTIC DEL COL·LEGI DE SAN GREGORIO DE VALLADOLID (GIL DE SILOÉ?, CAP AL 1490)

CARTUJA DE MIRAFLORES (GIL DE SILOÉ, 1489-93): RETAULE

CARTUJA DE MIRAFLORES (GIL DE SILOÉ, 1489-93): SEPULCRE DE JOAN II I ISABEL DE PORTUGAL

CARTUJA DE MIRAFLORES (GIL DE SILOÉ, 1486):SEPULCRE DE L’INFANT ALFONS