4. pintura renaixement

ies montsacopa. olot

PINTURA. TRETS CARACTERÍSTICS

ANTECEDENTS: GIOTTO, el gran mestre del segle XIV. La pintura del Quattrocento (segle XV) es diferencia clarament de la pintura gòtica.

MATERIALS I SUPORT: Desapareix el retaule i cada quadre és un món en ell mateix, sense cap connexió amb un àmbit exterior.

TÈCNICA I PROCEDIMENTS: S’incorporen noves tècniques i mitjans pictòrics: la pintura a l'oli, la tela com a suport, els esbossos preparatoris (tècnica de la perspectiva, i a la millor qualitat del paper i dels mitjans d'escriptura), etc.

◦ * El dibuix predomina per sobre del color. Esquemes formals geomètricament simples. A inicis deI segle XV el dibuix és un element que a vegades expressa el tarannà del pintor, serè (Fra Angelico) o nerviós (Botticelli); impera la línia, els contorns són nítids i la percepció no presenta cap dificultat.

◦ En contrast amb les formes planes, el pintor de finals del segle XV està obsessionat per copsar la profunditat.

Naturalisme en la representació

La llum amb més perfecció serveix per ressaltar els plans. Comença a introduir-se el clarobscur: consistent a definir els contorns de les figures a través de contrastos entre zones il·luminades i ombrejades. Rafael, La Madonna del Gran Duc.)

L'ús de la perspectiva permet donar corporeïtat a les figures

Autèntica obsessió per copsar la profunditat.

Es vol aconseguir el màxim naturalisme en la representació

COMPOSICIÓ:

La composició del segle XV és complicada; és freqüent que hi hagi diverses escenes en un mateix quadre o diverses figures principals.

Reelaboració de la tradició trecentista: cada quadre esdevé una escena completa.

TEMES (ICONOGRAFIA-ICONOLOGIA):

Temes profans i mitològics. Els temes religiosos són tractats sovint com a temes profans.

El nu (de la dona) és l’expressió de la idealització de la bellesa i de la recerca del volum de les formes.

El paisatge guanya importància: no és un simple fons per convertir-se en tema principal d'alguns quadres.

El paisatge es conrea amb passió, sense el detallisme minuciós a què el sotmetien els primitius de Flandes.

Invenció del retrat com a forma d’individualitat personal i no com a constatació de la condició social del personatge: Ticiano, Retrat eqüestre de Carles V a Mühlberg.

En els retrats s’intenta aconseguir la major profunditat psicològica

Masaccio: La Trinitat Fresc. +/- 1427. 667 x 317 cm. Santa Maria Novella, Florència.

Capella Brancacci. Església del Carmine, a Florència.

L’expulsió d’Adam i EvaFresc, 208 x 88

L’art de la perspectiva

El tribut de les monedes. Fresc de 1024 x 449

Resurrecció; fresc i tempera, 225 x 200 cm; Museo Civico, Sansepolcro

Retaule MontefeltroOli/fusta, 248 x 170cm;

Pinacoteca di Brera, Milà

Piero della Francesca (1420?-92).

Ducs d’UrbinoOli/fusta,1600 × 1112Ufizzi

Domenico Ghirlandaio(1449-1494)

Giovanna Tornabuoni

La matança dels innocents

Anunciació. 1433-34Tempera /fusta, 175 x 180 cmMuseu Diocesà, Cortona

Fra ANGELICO (1400 – 1455)Noli Me Tangere.1440-41Fresc, 180 x 146 cmConvent S. Marc, Florència

ANDREA MANTEGNA. (1431 – 1506) Crist mort. 1490-1500. Tempera/fusta; 66 × 81 cm. Pinacoteca di Brera

Palau Ducal de Màntua

Cort al palau Ducal.

Imatge de l’ideal de la intel·ligència, de la saviesa, no de l’amor carnal, segons Marsilio Ficino, màxim difusor del neoplatonisme a Florència

2’03

3’14

Juntament amb l’anterior, LA PRIMAVERA (1477-78) era un regal per Pierfrancesco de Medici, i com l’anterior representa la unió entre el món religiós i el mitològic, pensament religiós i pensament moral. (doble lectura: visual i humanista –al·legoria-)

Naixement = baptisme; Venus = educació humanista

Tema al·legòric sobre una descripció literària sobre una falsa acusació, de la queva ser víctima Apel·les, a qui un rival acusava d’haver conspirat.Inclou 10 figures: a la dreta de l’espectador, el rei Mides, el mal Jutge, ésentronitzat entre la Sospita i la Ignorància, representades com dones ambrostres crispats que li estan xiuxiuejant a les orelles d’ase. El tron està sobre unpodi decorat amb relleus en grisalla. Al davant, una figura masculina, amb hàbitde monjo, que representa la rancúnia, l’enveja o l’ira, i que porta una jove, lacalumnia, a qui pentinen l’enveja i el frau.La Calumnia, indiferent al que passa, arrossega la víctima, un home quasi nu quejunta les mans en un gest de clemència. A l’esquerra hi ha la Penitència, amb unvestit esparracat que es gira cap una figura nua, al seu darrere: la Veritat quebrilla tota nua i assenyala el cel amb el dit.El color del quadre, la llum subratllada amb tocs d’or, és el que dona moviment al’ escena que es desenvolupa en una estança d’arquitectura clàssica amb arcs iescultures que remarquen l’estudi de la Antiguitat per Botticelli; en els relleus hiha al·lusions a l’antiguitat clàssica i tot plegat accentua el to dramàtic i agitat de l’escena. En el centre del quadre s’hi veu David, a la manera de Donatello. En elaresta de nínxols es barregen personatges religiosos i mitològics. Darreral’arquitectura es veu el mar verdós i un cel llis.

Interpretació:

Venus i Mart, +/- 1483

L’Anunciació

Sfumato: degradació de colors dels contorns: allunyament de la figura o l’objecte.

Perspectiva aèria: envolta els objectes progressivament més llunyans, amb una boirina que enfosqueix el fons i destaca la figura del primer terme.

Oli sobre tela76.8 × 53 cm1503-05

La Dona de l’ErminiLa Verge, amb el nen i Santa Anna

La Santa Cena. Fresc. Sta Maria della Grazie. Milà 460 × 880 cm

La Verge de les Roques1483-86 1493-95

Rafael SanzioL’escola d’Atenes, 1510-1511.

La fornarina Madonna

Madonna Sixtina. Fragment

Madonna del cardelino (cadernera).

La Capella Sixtina és la capella del palau del

Vaticà, construïda per Giovanni de Dolci entre 1473 i

1480 per encàrrec de Sixte IV.

En la seva decoració van participar

Botticelli, Signorelli, Ghirlandaio, Rosselli, Piero del

Cosimo i Pinturicchio, que van realitzar 16 frescos

amb escenes de l'Antic i del Nou Testament.

Miguel Àngel va realitzar la decoració de la volta, per

al que va dividir la superfície per mitjà d'arcs figurats i

cornises en perspectiva, formant una quadricula que

separa les composicions. En els espais centrals va

pintar nou panells amb temes del Gènesis (1508-

1512); aquests plafons estan dividits pels arcs, i més

en sota, entre les llunetes dels arcs, s'alternen

profetes i sibil·les. De 1536 a 1541 va pintar la

capçalera amb el cèlebre fresc del Judici Final, una de

les obres cimeres de la pintura universal.

Petxines. 4 episodis de la miraculosa salvació del poble de Déu. Són un testimoni de la constant presència de Déu.

Sibil·les i profetes. testimonien la constant espera de la Redempció per part de la humanitat: els profetes varen anticipar l’arribada de Crist al poble d’Israel; les sibil·les, tot i que paganes, també posaven en relació la humanitat i la divinitat

Històries centrals. 9 històries del Gènesis, dividides en grups de tres, que se refereixen a l’origen de l'univers, l’home i el mal.

Llunetes. Avantpassats de Crist?

800 m2

El grup central és vist des de baix,al contrari que els nusos, vistos ffrontalment. Això li dóna més monumentalitat.

Pintat per encàrrec del papa Pau III.

Ocupa el frontal de l'altar major de la

Capella Sixtina, on, anys abans, havia

pintat la volta amb escenes de l'Antic

Testament.

El mural, de grans dimensions, està

presidit per la figura de Crist Jutge, amb

la mà dreta amenaçant els condemnats a

l'Infern, que es precipiten per la banda

dreta de la pintura. A l'esquerre, els

morts ressusciten i pugen a la Glòria com

a premi per la seva virtut en la vida

terrenal.

Va prendre el tema del llibre de l'Apo-

calipsi, últim del el Nou Testament, on es

relata la celebració del Judici Final, en

una interpretació molt lliure.

1.- Alliberament del culte a la bellesa clàssica: claredat/confusió; placidesa/tensió

2.- Insubmissió a la versemblança: obra entesa com escenari d’una representació; no una realitat

3.- Convencionalisme en el color, les proporcions i les postures en les figures pintades o esculpides

4.- Desenvolupament en àmbits cortesans i refinats: intel·lectualisme enfront d’allò popular

5.- Virtuosisme, lligat a coneixements de cercles tancats: alquímia , astrologia,...

El manierisme és un estil artístic que predominà a la Itàlia del segle XVI. Posterior als grans mestres del Renaixement, els valors renaixentistes (bellesa, harmonia, unitat) són desmitificats i deixen de ser la finalitat última de l'art. Tots els camins esdevenen vàlids. Fora d'Itàlia, en canvi, aquesta època és la de difusió dels ideals estètics del Renaixement.

Manierisme pictòric

Giovanni Bellini (1424-156). Tríptic. Sta Maria dei Frari

L’escola veneciana.

Tiziano (1487-1576) va tenir clients de gran categoria com l’emperador Carles V, que a més li

va donar un títol palatí, o Felip II, el seu fill. Però mentre el pare només li va encarregar retrats i

pintures de tema religiós, Felip II va veure i apreciar la capacitat del pintor venecià per a composar

temes mitològics.

Tiziano va executar aquesta pintura per encàrrec de Felip II per fer parella amb "Venus i

Adonis", que també s’exposa en la mateixa sala del Museu del Prado. En la seva correspondència les

denominaven "poesies". En la carta que Tiziano va escriure al rei el 1553, quan li va enviar Venus

..., li deia: ".... Com que en la Dànae que ja vaig enviar a sa Majestat es veia la part del davant, he

volgut en aquesta altra poesia variar i mostrar la contraria part, per què sigui, en l’habitació on

s’han de mostrar, més graciosa a la vista”.

En altres museus europeus (Petersburg, Nàpols, Viena ) s’exposen quadres del mateix autor sobre el

mateix tema.

- Retrats de dona11 - Religió. Crist

24

- Retrats d’home 47 - Religió. Altres Temes 10

- Religió. Verges 19 - Dibuixos i Gravats 6

-Religió. -Sagrades Famílies

2 - Mitologia i Al·legories 38

- Religió. Sants22 - Costums i Història 3

Classificació aproximada de l’obra de Tiziano:

Venus i cupido, 1548. Oli/tela, 148 x 217 cm. Museo del Prado, Madrid

Venus i Cupido amb organista,1548-49Oli /tela, 115 x 210 cm. Museus Estatals, Berlín

Venus amb Organista i gosset, c. 1550Oli/tela, 136 x 220 cm Museu del Prado, Madrid

Venus i Adonis, 1553-1554. Oli/tela. 136 x 220 cm. M. del Prado. Madrid

1553. Oli/tela. 129 x 180 cm. M. del Prado. Madrid.

La Venus d’Urbino o del gosset. Galleria dels Uffizi. Florència

Altres temes mitològics

La bacanal,1518-1519. Oli/tela. 175 x 193 cm. M. del Prado. Madrid

Amor sacre i amor profà, 1514-1515. Oli/tela.118 x 279 cm. Galeria Borghese. Roma

1548. Oli/tela. 332 x 279 cm. M. del Prado. Madrid.

1566. Oli/tela.86 x 65 cm. M. del Prado. Madrid

1550-62. Oli/tela, 96 x 75 cmStaatliche Museen, Berlin

Flora. Ideal de la bellesa renaixentista

1550-1551. Oli/tela. 193 x 111 cm.

M. del Prado. Madrid.

Adam i Eva 1560. Oli/tela.240 x 186 cm. M. del Prado. Madrid Políptic de la Resurrecció. 1520-22

Oli/taula, 278 x 122 cmSants Nazari i Cels, Brescia

Aprox. 1575. Oli/tela. 378 x 347 cm. Galeria de la Acadèmia. Florència.

Maria Magdalena. 1533-1535. Oli/tela. 84 x 69 cm. Galeria Palatina. Palazzo Pitti. Florència

1511-1512. Oli/tela. 109 x 91 cm. National Gallery. Londres.

1515. Oli/tela. 130 x 103 cm. Museu del

Prado. Madrid

RENAIXEMENT ESPANYOL

Enterrament del Condede Orgaz. 1586-88El Greco

L’expoli

Sant Martí

Sant Pere

Caballero de la mano en el pecho

Martiri de Sant Maurici.

San Lorenzo de l’Escorial

Autorretrat

L’Apocalipsi i l’Expulsió del Temple

Obres PAU

Imatge de l’ideal de la intel·ligència, de la saviesa, no de l’amor carnal, segons Marsilio Ficino, màxim difusor del neoplatonisme a Florència

2’03

3’14

Botticelli apareix com el pintor dels Médici. No sols va realitzar per a ells molts encàrrecs sinó que va

saber assumir i traduir en termes plàstics el món d’idees del neoplatonisme assumits per Lorenzo de

Médici i el grup d’humanistes (Marsilio Ficino, Poliziano...) que el configurava.

La seva pintura es va convertir així en intèrpret i portaveu de les aspiracions vitals i ideològiques del

grup intel·lectual més sofisticat del seu temps, un cercle que aspirava a l’harmonia universal

relacionades amb les potències de l’home, que IDENTIFICAVA BONDAT amb BELLESA, veient

aquesta com una emanació de la llum divina i que creia en la possibilitat de CONCILIAR LA

RECUPERACIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA I DELS SEUS MITES."

La visió de Botticelli està centrada sobre les línies dels contorns. Prefereix les línies més que els

colors i això constitueix al mateix temps el motiu de la seva força. La línia és el valor contemplatiu de

les seves imatges i de les seves composicions. Ella produeix la síntesi de Botticelli; la resta és detall.

Així com Leonardo vol analitzar i descobrir la realitat (vol, per tant, L’EXPERIÈNCIA), Botticelli vol

sobrepassar-la, transcendir-la (persegueix, per tant, la idea). I la idea es troba més allà del temps.

1.Els cèfirs Eol i Boreas empenyen Venus que arriba a les costes de Xipre. Eol, deu del vent bufa i agita els cabells de Venus

2. Cel

3. Línia de l’horitzó

4. Onades

5. Petxina

6. Venus, deessa de l’amor i la bellesa a Roma; Afrodita a Grècia). Representa la conjunció de l’amor sensual i de l’amor ideal. Emergeix de les aigües marines després de la fecundació a través de la pluja de roses, de la llavor d’Urà.

7. Perspectiva (profunditat): terra enfront del mar i cel

8. L’Hora corre a tapar la nuesa de Venus amb un mantell, ja que els seus misteris, com els del coneixement han d’estar ocults

9. Paisatge: flors i arbres. Es relacionen amb la primavera i el naixement de la vida

10. Pluja de roses. Simetria compositiva. Escenografia idíl·lica

A – B - C: els 3 elements de la natura: aire, aigua i terra

La Verge de les roques*1483-86 1493-95

Versió del Louvre (considerada original) versió de la National Galery de Londres

En el quadre predominen la línia que contorneja les figures i els colors més utilitzats són el marró, el negre, el blau i el color carn. Hi ha contrasts de llum i ombra que provoquen l'efecte que el sol il·lumina la imatge. Els personatges, que són el motiu principal, els fa ressaltar més per aconseguir profunditat a la superfície plana. Aquí es pot apreciar la seva teoria de la perspectiva aèria, segons la qual la profunditat s'aconsegueix usant tonalitats de blau i que siguin cada vegada menys

detallats tal com s'allunyen del primer pla, creant així una il·lusió òptica. La Verge està asseguda al terra d'un refugi rocós d'alta muntanya. El paisatge que es divisa entre les roques és alpí, sense semblança a la Toscana, ni a les més famosos cims dels Apenins. És un ambient absolutament innovador, en el que les figures s'agrupen formant una piràmide, embolicats per un paisatge salvatge de roques que cauen i aigües que s'arremolinen. Tant les flors com les plantes aquàtiques estan representades amb gran precisió, si bé les espècies representades són diferents en un i un altre quadre.

7’70

Causarum cognitio

Els noms entre parèntesis son personatges contemporanis de Rafael la semblança dels quals l'artista utilitzà per pintar els filòsofs.1: Zenó de Cítion o Zenó d'Elea? — 2: Epicur — 3: Desconegut (Frederic II de Màntua?) — 4: Boeci o Anaximandreo Empèdocles? — 5: Averrois — 6: Pitàgores — 7: Alcibíades o Alexandre el Gran? — 8: Antístenes o Xenofont? —9: Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael Margarida) 10: Èsquines o Xenofont? — 11: Parmènides? — 12: Sòcrates — 13: Heràclit (Michelangelo) — 14: Plató (Leonardo da Vinci) — 15: Aristòtil — 16: Diògenes — 17: Plotí? — 18: Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante)? — 19: Estrabó o Zoroastre? (Baldassare Castiglione o Pietro Bembo) — 20: Ptolemeu — R: Apel·les (Rafael) — 21: Protògenes (Perugino).

- Encàrrec Juli II cicle principi/ fi temps: Escenes del Gènesis.

- Més de 300 cossos vitals, dinàmics, grandiosos, en tensió (no serenitat i refinament).

- Síntesis pintura, arquitectura (pintada), escultura (volum escultòric).

- Representació de la creació univers i del càstig Déu a la desobediència de la humanitat.

San Petronio de BolognaJacopo della

Quercia, relleus en marbre de la portada

principal, 1425-38

Creació d’Eva

Diluvi Universal

ignudi

El pecat original i L’expulsió del Paradís

Profeta i Sibil·les

Putti

Angle amb la representació de Judit i Holofernes

Figures nues imitant bronzes

Lluneta

Medallons

Pintat per encàrrec del papa Pau III.

Ocupa el frontal de l'altar major de la

Capella Sixtina, on, anys abans, havia

pintat la volta amb escenes de l'Antic

Testament.

El mural, de grans dimensions, està

presidit per la figura de Crist Jutge, amb

la mà dreta amenaçant els condemnats a

l'Infern, que es precipiten per la banda

dreta de la pintura. A l'esquerre, els

morts ressusciten i pugen a la Glòria com

a premi per la seva virtut en la vida

terrenal.

Va prendre el tema del llibre de l'Apo-

calipsi, últim del el Nou Testament, on es

relata la celebració del Judici Final, en

una interpretació molt lliure.

13,70 x 12,20. Representa 400 figures, 50 identificades

Santa Cecília d’Albi

Santa Fe de Conques

Luca Signorelli. Frescos a la catedral d’Orvieto

Dànae era filla d'Acrisi, reid'Argos, i d'Eurídice. Un oracle vapredir que el fill que tinguésDànae mataria el seu avi. Perimpedir l'acompliment del'oracle, Acrisi va manar construiruna habitació de bronze, on vatancar la dissortada Dànae.

Res va poder, però, evitar queDànae fos seduïda per Zeus, enforma d'una pluja d'or que, peruna esquerda del sostre, va cauresobre el cos de la jove. En saberAcrisi que la seva filla havia estatfecundada, sense creure's l'origendiví de la seducció, va tancar laseva filla i el nadó, Perseu, en uncofre i els va llançar al mar.

Dànae i el nadó van arribar a l'illa de Sèrifos, on fou recollida per Dictis, germà del tirà Polidectes. Enamorat aquest de Dànae, va enviar Perseu a buscar el cap de Medusa, per allunyar-lo de la cort.Amb el temps, el destí acompliria l'oracle quan la fatalitat va fer que Perseu matés el seu avi durant la celebració d'uns jocs esportius. Sense voler, Acrisi va rebre el cop del disc que Perseu va llançar.

1553. Oli/tela. 129 x 180 cm. M. del Prado. Madrid.

1. Aprox. 1545. Oli/tela. 120 x 172 cm. Museus i Galeries

Nacionals de Capodimonte. Nàpols

2. 1552-1553. Oli/tela 120 x 187 cm Museu de

l’Hermitage. San Petersburg

3. 1500. Oli/tela. Staatsgalerie. Viena

1

2 3

Gonzalo Ruiz

Sant Esteve

Sant Agustí

Fill del Greco

2 clergues = pilars que emmarquen la part terrenal (suport “arquitectònic”)

Personatges reals que assisteixen a l’acte, identificables = retrats

Autoretrat?

Teies enceses = fe?

Unió del món terrenal amb l’espiritual

Enterrament del comte d’Orgaz,Església de Santo Tomé. Toledo

Detall de la Glòria.Ascensió.