EL RENAIXEMENTEL RENAIXEMENTEL RENAIXEMENTEL RENAIXEMENT

1.1 1.1 1.1 1.1 INTRODUCCIINTRODUCCIINTRODUCCIINTRODUCCIÓÓÓÓ1.1.1 Què vol dir “Renaixament”?

1.1.2 Entorn Històric

1.1.3 Cronologia

1.1.4 Humanisme i Renaixement. La consideració social de

l’artista. El mecenatge

1.1.5 Característiques definitòries de l’Art Renaixentista.

1.1.1 Qu1.1.1 Qu1.1.1 Qu1.1.1 Quèèèè vol dir vol dir vol dir vol dir ““““RenaixementRenaixementRenaixementRenaixement””””????

�El Renaixement sorgeix a FlorFlorFlorFlorèèèència al segle XVncia al segle XVncia al segle XVncia al segle XV, en un període de prosperitat econòmica i de grans mecenes (ex. família dels Medici). Ben aviat es va expandir per les ciutats italianes: Venècia, Milà, Màntua, Urbino… i sobretot a Roma.

�«Renaixement» va ser l'orgullosa autodenominaciautodenominaciautodenominaciautodenominacióóóó que els teòrics i artistes adoptaren en impulsar el que pretenien que fos un ««««rererere----naixementnaixementnaixementnaixement»»»» dels ideals estdels ideals estdels ideals estdels ideals estèèèètics tics tics tics del mdel mdel mdel móóóón n n n grecoromgrecoromgrecoromgrecoromàààà.

1.1.2 1.1.2 1.1.2 1.1.2 Entorn HistòricEntorn HistòricEntorn HistòricEntorn HistòricTrets caracterTrets caracterTrets caracterTrets caracteríííístics stics stics stics del del del del pas pas pas pas de de de de llll’’’’Edat Mitjana Edat Mitjana Edat Mitjana Edat Mitjana a la a la a la a la ModernitatModernitatModernitatModernitat::::

�El resorgiment del comerç i de la vida urbana

�Aparició de la burgesia

�Formació de poders monàrquics forts

�Grans descobriments geogràfics

�Difusió de la filosofia clàssica. Humanisme

�Impuls dels coneixements científics

�Desenvolupament de les Universitats i aparició de l’Impremta

1.1.3 1.1.3 1.1.3 1.1.3 CronologiaCronologiaCronologiaCronologia

El Renaixement va néixer a Itàlia a principis del segle XV i es va desenvolupar paral·lelament a l’expansióeconòmica i comercial dels segles XV i XVI.

Tres Tres Tres Tres grans grans grans grans Fases:Fases:Fases:Fases:

1)1)1)1) Primer Primer Primer Primer Renaixement Renaixement Renaixement Renaixement o o o o QuattrocentoQuattrocentoQuattrocentoQuattrocento (segle XV)

2)2)2)2) Alt Renaixement Alt Renaixement Alt Renaixement Alt Renaixement o o o o Cinquecento Cinquecento Cinquecento Cinquecento (primer terç del segleXVI). Al final del segle XV el Renaixement es va escampar per diverses ciutats d’Itàlia i d’Europa i la capital de l’art passà de Florència a Roma.

3)3)3)3) ManierismeManierismeManierismeManierisme i difusió del Renaixement a la resta d’Europa: segle XVI.

1.1.4 Humanisme i Renaixement1.1.4 Humanisme i Renaixement1.1.4 Humanisme i Renaixement1.1.4 Humanisme i Renaixement

HumanismeHumanismeHumanismeHumanisme:

�L’ésser humà és el centre de totes les reflexions.

�Redescobriment de l’herència cultural i artística de l’Antiguitat greco-romana.

EDAT MITJANA EDAT MITJANA EDAT MITJANA EDAT MITJANA RENAIXEMENTRENAIXEMENTRENAIXEMENTRENAIXEMENT

Teocentrisme Teocentrisme Teocentrisme Teocentrisme ((((DDDDééééuuuu)))) Antropocentrisme Antropocentrisme Antropocentrisme Antropocentrisme ((((HomeHomeHomeHome))))

Clientela de lClientela de lClientela de lClientela de l’’’’Art. El Art. El Art. El Art. El MecenatgeMecenatgeMecenatgeMecenatge

EDAT MITJANAEDAT MITJANAEDAT MITJANAEDAT MITJANA RENAIXEMENTRENAIXEMENTRENAIXEMENTRENAIXEMENT

ComitentComitentComitentComitent MecenesMecenesMecenesMecenes

Els MecenesMecenesMecenesMecenes (Prínceps, Papes, cardenals, nobles, gremis, ajuntaments…) juguen un paper decisiu: protegeixen l’art per demostrar i augmentar el seu poder, i despertar la nova consciència humanista. Destaquen els Medicis a Florència, el Papa Juli II a Roma...

La La La La consideraciconsideraciconsideraciconsideracióóóó social de lsocial de lsocial de lsocial de l’’’’artistaartistaartistaartista

EDAT MITJANAEDAT MITJANAEDAT MITJANAEDAT MITJANA RENAIXEMENTRENAIXEMENTRENAIXEMENTRENAIXEMENT

ArtesArtesArtesArtesàààà ““““ArtistaArtistaArtistaArtista””””Treballador “manual” Persona “intel·lectual”

1.1.5 1.1.5 1.1.5 1.1.5 CaracterCaracterCaracterCaracteríííístiques definitòries de stiques definitòries de stiques definitòries de stiques definitòries de llll’’’’Art RenaixentistaArt RenaixentistaArt RenaixentistaArt Renaixentista

�Descobriment i l’aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva linealperspectiva linealperspectiva linealperspectiva lineal.

�La consideració de llll’’’’art antic art antic art antic art antic (Grècia i Roma) com a com a com a com a model de bellesamodel de bellesamodel de bellesamodel de bellesa.

�LLLL’’’’actitud antropocactitud antropocactitud antropocactitud antropocèèèèntricantricantricantrica: L’home és la mesura de totes les coses.

�Consideració de la naturalesa com a modelnaturalesa com a modelnaturalesa com a modelnaturalesa com a model a partir del qual elaborar models de bellesa.

Perspectiva LinealPerspectiva LinealPerspectiva LinealPerspectiva Lineal

Leonardo, Sant Sopar. (1495-1497)

Darrer Sopar. Sant Angelo in Formis

Leonardo. Sant Sopar

Art Antic com ideal de bellesa