Embed Size (px)
Citation preview
ies montsacopa. olot
PINTURA. TRETS CARACTERÍSTICS
ANTECEDENTS: GIOTTO, el gran mestre del segle XIV. La pintura del Quattrocento (segle XV) es diferencia clarament de la pintura gòtica.
MATERIALS I SUPORT: Desapareix el retaule i cada quadre és un món en ell mateix, sense cap connexió amb un àmbit exterior.
TÈCNICA I PROCEDIMENTS: S’incorporen noves tècniques i mitjans pictòrics: la pintura a l'oli, la tela com a suport, els esbossos preparatoris (tècnica de la perspectiva, i a la millor qualitat del paper i dels mitjans d'escriptura), etc.
◦ * El dibuix predomina per sobre del color. Esquemes formals geomètricament simples. A inicis deI segle XV el dibuix és un element que a vegades expressa el tarannà del pintor, serè (Fra Angelico) o nerviós (Botticelli); impera la línia, els contorns són nítids i la percepció no presenta cap dificultat.
◦ En contrast amb les formes planes, el pintor de finals del segle XV està obsessionat per copsar la profunditat.
Naturalisme en la representació
La llum amb més perfecció serveix per ressaltar els plans. Comença a introduir-se el clarobscur: consistent a definir els contorns de les figures a través de contrastos entre zones il·luminades i ombrejades. Rafael, La Madonna del Gran Duc.)
L'ús de la perspectiva permet donar corporeïtat a les figures
Autèntica obsessió per copsar la profunditat.
Es vol aconseguir el màxim naturalisme en la representació
COMPOSICIÓ:
La composició del segle XV és complicada; és freqüent que hi hagi diverses escenes en un mateix quadre o diverses figures principals.
Reelaboració de la tradició trecentista: cada quadre esdevé una escena completa.
TEMES (ICONOGRAFIA-ICONOLOGIA):
Temes profans i mitològics. Els temes religiosos són tractats sovint com a temes profans.
El nu (de la dona) és l’expressió de la idealització de la bellesa i de la recerca del volum de les formes.
El paisatge guanya importància: no és un simple fons per convertir-se en tema principal d'alguns quadres.
El paisatge es conrea amb passió, sense el detallisme minuciós a què el sotmetien els primitius de Flandes.
Invenció del retrat com a forma d’individualitat personal i no com a constatació de la condició social del personatge: Ticiano, Retrat eqüestre de Carles V a Mühlberg.
En els retrats s’intenta aconseguir la major profunditat psicològica
Masaccio: La Trinitat Fresc. +/- 1427. 667 x 317 cm. Santa Maria Novella, Florència.
Capella Brancacci. Església del Carmine, a Florència.
L’expulsió d’Adam i EvaFresc, 208 x 88
L’art de la perspectiva
El tribut de les monedes. Fresc de 1024 x 449
Resurrecció; fresc i tempera, 225 x 200 cm; Museo Civico, Sansepolcro
Retaule MontefeltroOli/fusta, 248 x 170cm;
Pinacoteca di Brera, Milà
Piero della Francesca (1420?-92).
Ducs d’UrbinoOli/fusta,1600 × 1112Ufizzi
Domenico Ghirlandaio(1449-1494)
Giovanna Tornabuoni
La matança dels innocents
Anunciació. 1433-34Tempera /fusta, 175 x 180 cmMuseu Diocesà, Cortona
Fra ANGELICO (1400 – 1455)Noli Me Tangere.1440-41Fresc, 180 x 146 cmConvent S. Marc, Florència
ANDREA MANTEGNA. (1431 – 1506) Crist mort. 1490-1500. Tempera/fusta; 66 × 81 cm. Pinacoteca di Brera
Palau Ducal de Màntua
Cort al palau Ducal.
Imatge de l’ideal de la intel·ligència, de la saviesa, no de l’amor carnal, segons Marsilio Ficino, màxim difusor del neoplatonisme a Florència
2’03
3’14
Juntament amb l’anterior, LA PRIMAVERA (1477-78) era un regal per Pierfrancesco de Medici, i com l’anterior representa la unió entre el món religiós i el mitològic, pensament religiós i pensament moral. (doble lectura: visual i humanista –al·legoria-)
Naixement = baptisme; Venus = educació humanista
Tema al·legòric sobre una descripció literària sobre una falsa acusació, de la queva ser víctima Apel·les, a qui un rival acusava d’haver conspirat.Inclou 10 figures: a la dreta de l’espectador, el rei Mides, el mal Jutge, ésentronitzat entre la Sospita i la Ignorància, representades com dones ambrostres crispats que li estan xiuxiuejant a les orelles d’ase. El tron està sobre unpodi decorat amb relleus en grisalla. Al davant, una figura masculina, amb hàbitde monjo, que representa la rancúnia, l’enveja o l’ira, i que porta una jove, lacalumnia, a qui pentinen l’enveja i el frau.La Calumnia, indiferent al que passa, arrossega la víctima, un home quasi nu quejunta les mans en un gest de clemència. A l’esquerra hi ha la Penitència, amb unvestit esparracat que es gira cap una figura nua, al seu darrere: la Veritat quebrilla tota nua i assenyala el cel amb el dit.El color del quadre, la llum subratllada amb tocs d’or, és el que dona moviment al’ escena que es desenvolupa en una estança d’arquitectura clàssica amb arcs iescultures que remarquen l’estudi de la Antiguitat per Botticelli; en els relleus hiha al·lusions a l’antiguitat clàssica i tot plegat accentua el to dramàtic i agitat de l’escena. En el centre del quadre s’hi veu David, a la manera de Donatello. En elaresta de nínxols es barregen personatges religiosos i mitològics. Darreral’arquitectura es veu el mar verdós i un cel llis.
Interpretació:
Venus i Mart, +/- 1483
L’Anunciació
Sfumato: degradació de colors dels contorns: allunyament de la figura o l’objecte.
Perspectiva aèria: envolta els objectes progressivament més llunyans, amb una boirina que enfosqueix el fons i destaca la figura del primer terme.
Oli sobre tela76.8 × 53 cm1503-05
La Dona de l’ErminiLa Verge, amb el nen i Santa Anna
La Santa Cena. Fresc. Sta Maria della Grazie. Milà 460 × 880 cm
La Verge de les Roques1483-86 1493-95
Rafael SanzioL’escola d’Atenes, 1510-1511.
La fornarina Madonna
Madonna Sixtina. Fragment
Madonna del cardelino (cadernera).
La Capella Sixtina és la capella del palau del
Vaticà, construïda per Giovanni de Dolci entre 1473 i
1480 per encàrrec de Sixte IV.
En la seva decoració van participar
Botticelli, Signorelli, Ghirlandaio, Rosselli, Piero del
Cosimo i Pinturicchio, que van realitzar 16 frescos
amb escenes de l'Antic i del Nou Testament.
Miguel Àngel va realitzar la decoració de la volta, per
al que va dividir la superfície per mitjà d'arcs figurats i
cornises en perspectiva, formant una quadricula que
separa les composicions. En els espais centrals va
pintar nou panells amb temes del Gènesis (1508-
1512); aquests plafons estan dividits pels arcs, i més
en sota, entre les llunetes dels arcs, s'alternen
profetes i sibil·les. De 1536 a 1541 va pintar la
capçalera amb el cèlebre fresc del Judici Final, una de
les obres cimeres de la pintura universal.
Petxines. 4 episodis de la miraculosa salvació del poble de Déu. Són un testimoni de la constant presència de Déu.
Sibil·les i profetes. testimonien la constant espera de la Redempció per part de la humanitat: els profetes varen anticipar l’arribada de Crist al poble d’Israel; les sibil·les, tot i que paganes, també posaven en relació la humanitat i la divinitat
Històries centrals. 9 històries del Gènesis, dividides en grups de tres, que se refereixen a l’origen de l'univers, l’home i el mal.
Llunetes. Avantpassats de Crist?
800 m2
El grup central és vist des de baix,al contrari que els nusos, vistos ffrontalment. Això li dóna més monumentalitat.
Pintat per encàrrec del papa Pau III.
Ocupa el frontal de l'altar major de la
Capella Sixtina, on, anys abans, havia
pintat la volta amb escenes de l'Antic
Testament.
El mural, de grans dimensions, està
presidit per la figura de Crist Jutge, amb
la mà dreta amenaçant els condemnats a
l'Infern, que es precipiten per la banda
dreta de la pintura. A l'esquerre, els
morts ressusciten i pugen a la Glòria com
a premi per la seva virtut en la vida
terrenal.
Va prendre el tema del llibre de l'Apo-
calipsi, últim del el Nou Testament, on es
relata la celebració del Judici Final, en
una interpretació molt lliure.
1.- Alliberament del culte a la bellesa clàssica: claredat/confusió; placidesa/tensió
2.- Insubmissió a la versemblança: obra entesa com escenari d’una representació; no una realitat
3.- Convencionalisme en el color, les proporcions i les postures en les figures pintades o esculpides
4.- Desenvolupament en àmbits cortesans i refinats: intel·lectualisme enfront d’allò popular
5.- Virtuosisme, lligat a coneixements de cercles tancats: alquímia , astrologia,...
El manierisme és un estil artístic que predominà a la Itàlia del segle XVI. Posterior als grans mestres del Renaixement, els valors renaixentistes (bellesa, harmonia, unitat) són desmitificats i deixen de ser la finalitat última de l'art. Tots els camins esdevenen vàlids. Fora d'Itàlia, en canvi, aquesta època és la de difusió dels ideals estètics del Renaixement.
Manierisme pictòric
Giovanni Bellini (1424-156). Tríptic. Sta Maria dei Frari
L’escola veneciana.
Tiziano (1487-1576) va tenir clients de gran categoria com l’emperador Carles V, que a més li
va donar un títol palatí, o Felip II, el seu fill. Però mentre el pare només li va encarregar retrats i
pintures de tema religiós, Felip II va veure i apreciar la capacitat del pintor venecià per a composar
temes mitològics.
Tiziano va executar aquesta pintura per encàrrec de Felip II per fer parella amb "Venus i
Adonis", que també s’exposa en la mateixa sala del Museu del Prado. En la seva correspondència les
denominaven "poesies". En la carta que Tiziano va escriure al rei el 1553, quan li va enviar Venus
..., li deia: ".... Com que en la Dànae que ja vaig enviar a sa Majestat es veia la part del davant, he
volgut en aquesta altra poesia variar i mostrar la contraria part, per què sigui, en l’habitació on
s’han de mostrar, més graciosa a la vista”.
En altres museus europeus (Petersburg, Nàpols, Viena ) s’exposen quadres del mateix autor sobre el
mateix tema.
- Retrats de dona11 - Religió. Crist
24
- Retrats d’home 47 - Religió. Altres Temes 10
- Religió. Verges 19 - Dibuixos i Gravats 6
-Religió. -Sagrades Famílies
2 - Mitologia i Al·legories 38
- Religió. Sants22 - Costums i Història 3
Classificació aproximada de l’obra de Tiziano:
Venus i cupido, 1548. Oli/tela, 148 x 217 cm. Museo del Prado, Madrid
Venus i Cupido amb organista,1548-49Oli /tela, 115 x 210 cm. Museus Estatals, Berlín
Venus amb Organista i gosset, c. 1550Oli/tela, 136 x 220 cm Museu del Prado, Madrid
Venus i Adonis, 1553-1554. Oli/tela. 136 x 220 cm. M. del Prado. Madrid
1553. Oli/tela. 129 x 180 cm. M. del Prado. Madrid.
La Venus d’Urbino o del gosset. Galleria dels Uffizi. Florència
Altres temes mitològics
La bacanal,1518-1519. Oli/tela. 175 x 193 cm. M. del Prado. Madrid
Amor sacre i amor profà, 1514-1515. Oli/tela.118 x 279 cm. Galeria Borghese. Roma
1548. Oli/tela. 332 x 279 cm. M. del Prado. Madrid.
1566. Oli/tela.86 x 65 cm. M. del Prado. Madrid
1550-62. Oli/tela, 96 x 75 cmStaatliche Museen, Berlin
Flora. Ideal de la bellesa renaixentista
1550-1551. Oli/tela. 193 x 111 cm.
M. del Prado. Madrid.
Adam i Eva 1560. Oli/tela.240 x 186 cm. M. del Prado. Madrid Políptic de la Resurrecció. 1520-22
Oli/taula, 278 x 122 cmSants Nazari i Cels, Brescia
Aprox. 1575. Oli/tela. 378 x 347 cm. Galeria de la Acadèmia. Florència.
Maria Magdalena. 1533-1535. Oli/tela. 84 x 69 cm. Galeria Palatina. Palazzo Pitti. Florència
1511-1512. Oli/tela. 109 x 91 cm. National Gallery. Londres.
1515. Oli/tela. 130 x 103 cm. Museu del
Prado. Madrid
RENAIXEMENT ESPANYOL
Enterrament del Condede Orgaz. 1586-88El Greco
L’expoli
Sant Martí
Sant Pere
Caballero de la mano en el pecho
Martiri de Sant Maurici.
San Lorenzo de l’Escorial
Autorretrat
L’Apocalipsi i l’Expulsió del Temple
Obres PAU
Imatge de l’ideal de la intel·ligència, de la saviesa, no de l’amor carnal, segons Marsilio Ficino, màxim difusor del neoplatonisme a Florència
2’03
3’14
Botticelli apareix com el pintor dels Médici. No sols va realitzar per a ells molts encàrrecs sinó que va
saber assumir i traduir en termes plàstics el món d’idees del neoplatonisme assumits per Lorenzo de
Médici i el grup d’humanistes (Marsilio Ficino, Poliziano...) que el configurava.
La seva pintura es va convertir així en intèrpret i portaveu de les aspiracions vitals i ideològiques del
grup intel·lectual més sofisticat del seu temps, un cercle que aspirava a l’harmonia universal
relacionades amb les potències de l’home, que IDENTIFICAVA BONDAT amb BELLESA, veient
aquesta com una emanació de la llum divina i que creia en la possibilitat de CONCILIAR LA
RECUPERACIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA I DELS SEUS MITES."
La visió de Botticelli està centrada sobre les línies dels contorns. Prefereix les línies més que els
colors i això constitueix al mateix temps el motiu de la seva força. La línia és el valor contemplatiu de
les seves imatges i de les seves composicions. Ella produeix la síntesi de Botticelli; la resta és detall.
Així com Leonardo vol analitzar i descobrir la realitat (vol, per tant, L’EXPERIÈNCIA), Botticelli vol
sobrepassar-la, transcendir-la (persegueix, per tant, la idea). I la idea es troba més allà del temps.
1.Els cèfirs Eol i Boreas empenyen Venus que arriba a les costes de Xipre. Eol, deu del vent bufa i agita els cabells de Venus
2. Cel
3. Línia de l’horitzó
4. Onades
5. Petxina
6. Venus, deessa de l’amor i la bellesa a Roma; Afrodita a Grècia). Representa la conjunció de l’amor sensual i de l’amor ideal. Emergeix de les aigües marines després de la fecundació a través de la pluja de roses, de la llavor d’Urà.
7. Perspectiva (profunditat): terra enfront del mar i cel
8. L’Hora corre a tapar la nuesa de Venus amb un mantell, ja que els seus misteris, com els del coneixement han d’estar ocults
9. Paisatge: flors i arbres. Es relacionen amb la primavera i el naixement de la vida
10. Pluja de roses. Simetria compositiva. Escenografia idíl·lica
A – B - C: els 3 elements de la natura: aire, aigua i terra
La Verge de les roques*1483-86 1493-95
Versió del Louvre (considerada original) versió de la National Galery de Londres
En el quadre predominen la línia que contorneja les figures i els colors més utilitzats són el marró, el negre, el blau i el color carn. Hi ha contrasts de llum i ombra que provoquen l'efecte que el sol il·lumina la imatge. Els personatges, que són el motiu principal, els fa ressaltar més per aconseguir profunditat a la superfície plana. Aquí es pot apreciar la seva teoria de la perspectiva aèria, segons la qual la profunditat s'aconsegueix usant tonalitats de blau i que siguin cada vegada menys
detallats tal com s'allunyen del primer pla, creant així una il·lusió òptica. La Verge està asseguda al terra d'un refugi rocós d'alta muntanya. El paisatge que es divisa entre les roques és alpí, sense semblança a la Toscana, ni a les més famosos cims dels Apenins. És un ambient absolutament innovador, en el que les figures s'agrupen formant una piràmide, embolicats per un paisatge salvatge de roques que cauen i aigües que s'arremolinen. Tant les flors com les plantes aquàtiques estan representades amb gran precisió, si bé les espècies representades són diferents en un i un altre quadre.
7’70
Causarum cognitio
Els noms entre parèntesis son personatges contemporanis de Rafael la semblança dels quals l'artista utilitzà per pintar els filòsofs.1: Zenó de Cítion o Zenó d'Elea? — 2: Epicur — 3: Desconegut (Frederic II de Màntua?) — 4: Boeci o Anaximandreo Empèdocles? — 5: Averrois — 6: Pitàgores — 7: Alcibíades o Alexandre el Gran? — 8: Antístenes o Xenofont? —9: Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael Margarida) 10: Èsquines o Xenofont? — 11: Parmènides? — 12: Sòcrates — 13: Heràclit (Michelangelo) — 14: Plató (Leonardo da Vinci) — 15: Aristòtil — 16: Diògenes — 17: Plotí? — 18: Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante)? — 19: Estrabó o Zoroastre? (Baldassare Castiglione o Pietro Bembo) — 20: Ptolemeu — R: Apel·les (Rafael) — 21: Protògenes (Perugino).
- Encàrrec Juli II cicle principi/ fi temps: Escenes del Gènesis.
- Més de 300 cossos vitals, dinàmics, grandiosos, en tensió (no serenitat i refinament).
- Síntesis pintura, arquitectura (pintada), escultura (volum escultòric).
- Representació de la creació univers i del càstig Déu a la desobediència de la humanitat.
San Petronio de BolognaJacopo della
Quercia, relleus en marbre de la portada
principal, 1425-38
Creació d’Eva
Diluvi Universal
ignudi
El pecat original i L’expulsió del Paradís
Profeta i Sibil·les
Putti
Angle amb la representació de Judit i Holofernes
Figures nues imitant bronzes
Lluneta
Medallons
Pintat per encàrrec del papa Pau III.
Ocupa el frontal de l'altar major de la
Capella Sixtina, on, anys abans, havia
pintat la volta amb escenes de l'Antic
Testament.
El mural, de grans dimensions, està
presidit per la figura de Crist Jutge, amb
la mà dreta amenaçant els condemnats a
l'Infern, que es precipiten per la banda
dreta de la pintura. A l'esquerre, els
morts ressusciten i pugen a la Glòria com
a premi per la seva virtut en la vida
terrenal.
Va prendre el tema del llibre de l'Apo-
calipsi, últim del el Nou Testament, on es
relata la celebració del Judici Final, en
una interpretació molt lliure.
13,70 x 12,20. Representa 400 figures, 50 identificades
Santa Cecília d’Albi
Santa Fe de Conques
Luca Signorelli. Frescos a la catedral d’Orvieto
Dànae era filla d'Acrisi, reid'Argos, i d'Eurídice. Un oracle vapredir que el fill que tinguésDànae mataria el seu avi. Perimpedir l'acompliment del'oracle, Acrisi va manar construiruna habitació de bronze, on vatancar la dissortada Dànae.
Res va poder, però, evitar queDànae fos seduïda per Zeus, enforma d'una pluja d'or que, peruna esquerda del sostre, va cauresobre el cos de la jove. En saberAcrisi que la seva filla havia estatfecundada, sense creure's l'origendiví de la seducció, va tancar laseva filla i el nadó, Perseu, en uncofre i els va llançar al mar.
Dànae i el nadó van arribar a l'illa de Sèrifos, on fou recollida per Dictis, germà del tirà Polidectes. Enamorat aquest de Dànae, va enviar Perseu a buscar el cap de Medusa, per allunyar-lo de la cort.Amb el temps, el destí acompliria l'oracle quan la fatalitat va fer que Perseu matés el seu avi durant la celebració d'uns jocs esportius. Sense voler, Acrisi va rebre el cop del disc que Perseu va llançar.
1553. Oli/tela. 129 x 180 cm. M. del Prado. Madrid.
1. Aprox. 1545. Oli/tela. 120 x 172 cm. Museus i Galeries
Nacionals de Capodimonte. Nàpols
2. 1552-1553. Oli/tela 120 x 187 cm Museu de
l’Hermitage. San Petersburg
3. 1500. Oli/tela. Staatsgalerie. Viena
1
2 3
Gonzalo Ruiz
Sant Esteve
Sant Agustí
Fill del Greco
2 clergues = pilars que emmarquen la part terrenal (suport “arquitectònic”)
Personatges reals que assisteixen a l’acte, identificables = retrats
Autoretrat?
Teies enceses = fe?
Unió del món terrenal amb l’espiritual
Enterrament del comte d’Orgaz,Església de Santo Tomé. Toledo
Detall de la Glòria.Ascensió.
