View
266
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Solitud Serena
Josep Carner
Mon cor s’adona
del passerell
que havia refilat tota l’estona
i amb tu en els ulls no m’adonava d’ell.
Tot m’asserena
aquest llanguir
de la llum de biaix en la carena
i la pau de la pols en el camí.
I no val una fulla de ridorta
ni el plomissó de card volant al vent
l’afany que et porta
a esguards, esguards i bonior de gent.
Dolça m’inunda
la solitud, amb l’inoït cantar.
L’arbre i el riu i l’ànima profunda,
tot es refà.
I lluny del goig amarg de tes senderes
ve el meu conhort,
i faig més dolç i meu que tu no m’eres,
com ungit de rosada, el teu record.
Laia Martínez4tA
IES Francesc Macià
Recommended