Solitud Serena

Josep Carner

Mon cor s’adona

del passerell

que havia refilat tota l’estona

i amb tu en els ulls no m’adonava d’ell.

Tot m’asserena

aquest llanguir

de la llum de biaix en la carena

i la pau de la pols en el camí.

I no val una fulla de ridorta

ni el plomissó de card volant al vent

l’afany que et porta

a esguards, esguards i bonior de gent.

Dolça m’inunda

la solitud, amb l’inoït cantar.

L’arbre i el riu i l’ànima profunda,

tot es refà.

I lluny del goig amarg de tes senderes

ve el meu conhort,

i faig més dolç i meu que tu no m’eres,

com ungit de rosada, el teu record.

Laia Martínez4tA

IES Francesc Macià