Concert d’orquestra simfònica

Caterina Canas Solé

Classe K Grup A

1r grau d’educació infantil

Llenguatge musical

16/12/2009

Facultat Blanquerna

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

1

índex1. Introducció

1.1. Motius de l’elecció del concert.

2. Entrada del concert.

3. Programa.

3.1. Comentari del programa

3.2. Les obres

3.3. Els autors

3.4. Els intèrprets

3.5. Informació general que dóna el fulletó.

4. Publicitat del concert.

4.1. Anuncis.

4.2. Premsa.

4.3. Critica posterior al concert.

5. El concert.

5.1. Actitud dels músics i del director

5.2. Actitud del públic durant el concert

5.3. La mitja part.

5.4. Aspectes musicals.

6. La sala de concerts. L’auditori, el palau de la música.

7. Valoració personal del concert.

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

2

7.1. La meva relació amb la música, abans i ara.

7.2. Quantes vegades he anat a un concert.

7.3. Relació amb el treball de classe.

8. Bibliografia.

1. Introducció

El divendres 16 d’octubre a les 21:00h. vaig anar al palau de la música a veure un concert d’orquestra simfònica anomenada les quatre estacions.

1.1. Motius de l’elecció del concert.

Vaig escollir aquest concert perquè a part de que ja el coneixia perquè tinc el CD. Em feia molta il·lusió veure’l en directe perquè sabia que segur m’agradaria i m’impressionaria. I per suposat no em decebria.

2. Entrada del concert.

Els preus de les entrades oscil·laven entre els 20 euros d’una sense cap visió de l’escenari a una de platea de 90 euros. En el meu cas, vaig aconseguir una ubicada el segon pis a la primera fila (41 euros).

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

3

Ubicació:

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

4

En quant al aforament 2049 persones , hi havien totes les butaques plenes a excepció de les que tenien pitjor visió. Es pot xifrar l’entrada en un 90% - 95% d’ocupació.

La sensació que vaig tindre a l’entrar era una sensació agradable, però estava molt nerviosa perquè feia molt que no anava al Palau de la música. Vaig veure que hi havien moltes parelles, però també pares amb els seus fills, a part de gent gran.

3. Programa.

3.1. Comentari del programa.

El programa consta de 11 pagines dedicades a oferir propaganda de propers concerts del palau. Una pagina de programa en si on

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

5

esta dividit en dos actes amb els seus corresponents temes i autors amb indicació al peu de la solista Ema Alexeeva (violi) i de l’orquestra filarmónica de Volgogrado dirigida per Eduard Serov .

Les quatre pagines restants corresponen a l’ informació que es fa del concert referent a la presentació orquestra director i solista.

3.2. Les obres

Primera part del concert

Aria de la suite nº3 BWV 1068

Concerto grosso en Re mayor, Op. 6, nº4

1. Adagio-Allegro

2. Adagio-Vivace

3. Allegro- Allegro

Canon en Re mayor

Italiana

Siciliana

Adagio en sol menor

Célebre Minueto Op. 2, nº6

Momento musical en si bemol mayor Op. 94, nº3

Segona part del concert

La cuatro estaciones

Primavera (RV 269 en Mi mayor)

Allegro/Largo/ Allegro

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

6

Verano (RV 315 en sol menor)

Allegro non molto/ Allegro/Adagio-Presto-Adagio/Presto

Otoño (RV293 en fa mayor)

Allegro/Adagio molto/ Allegro

Invierno (RV 297 en fa menor)

Allegro non molto/Largo/ Allegro

3.3. Els autors

Primera part del concert

Aria de la suite nº3 BWV 1068............................................ Johann S. Bach

Concerto grosso en Re mayor, Op. 6, nº4........................ Arcangelo Corelli

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

7

4. Adagio-Allegro

5. Adagio-Vivace

6. Allegro- Allegro

Canon en Re mayor......................................................... Johann Pachelbel

Italiana............................................................................. Ottorino Respighi

Siciliana............................................................................ Ottorino Respighi

Adagio en sol menor....................................................... Tomaso Albinoni

Célebre Minueto Op. 2, nº6............................................. Luigi Boccherini

Momento musical en si bemol mayor Op. 94, nº3........... Franz Schubert

Segona part del concert

La cuatro estaciones....................................................... Antonio Vivaldi

Primavera (RV 269 en Mi mayor)

Allegro/Largo/ Allegro

Verano (RV 315 en sol menor)

Allegro non molto/ Allegro/Adagio-Presto-Adagio/Presto

Otoño (RV293 en fa mayor)

Allegro/Adagio molto/ Allegro

Invierno (RV 297 en fa menor)

Allegro non molto/Largo/ Allegro

Johann Sebastian Bach

Va néixer a Eisenach, Turíngia, (Alemanya), 21 de març de 1685 – Leipzig, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història amb uns 120 músics. Bach és la font d'inspiració per als posteriors compositors.

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

8

Els últims anys de la seva vida es van veure entristits per un altre fet totalment diferent: una progressiva pèrdua de la vista. I si els disgustos i incomprensions l'havien obligat a tancar-se cada vegada més en si mateix i en les seves composicions, la ceguesa va acabar de complementar aquest procés d'aïllament cap a un món interior. El van deixar cec al operar-lo. Finalment un dimarts a la tarda, a les vuit i quart del 28 de juliol de 1750, va morir. Tenia seixanta i cinc anys.

Arcangelo Corelli

Va néixer a Fusignano, Emilia-Romagna, 17 de febrer de 1653 – Roma, 8 de gener de 1713. Va ser un violinista i compositor italià del Barroc. Va ser fill d'una de les famílies més importants de Fusignano. Des de la infància va estudiar violí en la seua ciutat natal. L'any 1670 va ser designat membre de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya.

Johann Pachelbel

Va néixer a Nuremberg, agost de 1653 - 3 de març de 1706. Va ser un compositor, organista i professor alemany del Barroc. Pachelbel és un dels músics més importants de la generació anterior a J. S. Bach. Entre les seves nombroses composicions cal esmentar el seu cèlebre Cànon en Re, obra que ha estat objecte de nombrosos enregistraments.

Ottorino Respighi

Va néixer a Bolonya, 9 de juliol de 1879 - Roma, 18 d'abril de 1936, compositor, musicòleg i violinista italià. Conegut fonamentalment pel conjunt de tres poemes simfònics conegut com la Trilogia Romana (Pini di Roma, Fontane di Roma i Feste Romane) i les suites de Àries i Danses Antigues.

Tomaso Albinoni

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

9

Va néixer el 8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751. Va ser un compositor italià de música barroca. Va escriure al voltant de cinquanta òperes, però és més conegut per la seva música instrumental, especialment els seus concerts per a oboè.

Franz Schubert

Va néixer a Viena, Àustria, 31 de gener de 1797 - Viena, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac. Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el mestre indiscutible del lied, dels quals en va escriure uns 600. També va escriure música litúrgica, òperes, música incidental, i una quantitat important de música de cambra i per a piano, així com nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia Inacabada). La seva música és especialment melòdica i harmònica.

Antonio Vivaldi

Va néixer a Venècia, 4 de març de 1678 – Viena, 28 de juliol de 1741),[1]

va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les quatre estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica i és l'obra amb més enregistraments en disc, de la història.

3.4. Els intèrprets

Director, Eduard Serov.

Considerat com un dels principals directors russos contemporanis. Inicia la seva brillant carrera professional el 1960. Va guanyar el primer concurs de direcció orquestral “Herbet von karajan”. Va ser contractat coma director principal de prestigioses orquestres del seu país i del estranger, com la Orquestra de Cámara de San Petersburg, la Filarmónica de Volgogrado, la Filarmónica de Saratov o la Sinfónica de Odense (Dinamarca).

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

10

Violinista, Emma Alexeeva.

Es actualment membre de l’Orquestra de la Comunitat de Madrid i violinista solista. Va néixer a Sofía( Bulgària) en el any 1976 i a la seva família s’amplia tradicions musicals. Va iniciar els seus estudis musicals als cinc anys en la escola de música Lubomir Pipkov de la seva ciutat natal. Ala dotze anys ja va fer la seva primera gira de concerts a Zimbabwe. A més a més ha participat com a solista i com grup de Cámara.

Orquestra, Filarmónica de Volgogrado.

Fundada a instancies del prestigi director rus Eduard Serov, la Orquestra Filarmónica de Volgogrado ha arribat un formidable desenvolupament i un notable prestigi artístic en un breu però “prolífic lapso”, des de l’any 1987 fins al present. Integrada per destacats mestres provinents de les acadèmies musicals i conservatoris de primer nivell del país( Moscou, San Petersburg, Saratov, etc.), en els últims anys ha incorporat també una nova generació de instruments graduats en el ascendent Conservatori de Música Estatal de Volgogrado.

3.5. Informació general que dóna el fulletó.

Ens ofereix una portada i el programa que es farà aquell dia, Presentació de les obres, l’orquestra, director i solista. Finalment, propaganda dels pròxims concerts que faran en el Palau de la Música, a on es poden comprar les localitats i les dates.

4. Publicitat del concert.

4.1. Anuncis.

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

11

El únic anunci que he trobat sobre el concert a sigut aquest:

4.2. Premsa.

No a sortit cap article a la premsa parlant d’aquest concert.

4.3. Critica posterior al concert.

No a sortit cap critica posterior al concert.

5. El concert.

5.1. Actitud dels músics i del director

Les seves actituds han sigut molt bones però m’ha sorprès que el director a casi totes les cançons a estat assentat ja que es veia molt gran. I el que m’ha cridat la tensió de la actitud de la violinista a sigut que s’ha li a trencat una corda la ha arrencat i la llençat a terra ràpid per seguir amb la cançó.

5.2. Actitud del públic durant el concert

Molt bé la gent li va agradar molt hi ha més es van portar molt bé ja que ningú parlava i tothom estava molt atent al concert. A més al final la gent no va parar de aplaudir i va sortir moltes vegades i al cada dos o tres vegades que sortia una tocava fins a quatre peses diferents va arribar a tocar, però la violinista va dir que moltes gràcies però que el director no podia més que estava molt cansat.

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

12

5.3. La mitja part.

Jo em pensava que hi hauria més gent que s’aixecaria a prendre alguna cosa o anar al lavabo, però va haver-hi molta gent que es va quedar per no perdre’s ni un segon del concert. A més a la mitja part avisaven amb una espècie de campana quan anava a començar al concert.

5.4. Aspectes musicals.

1. Els diferents moviments de l’obra:

Concerto grosso en Re mayor, Op. 6, nº4 te tres moviments

1. Adagio-Allegro

2. Adagio-Vivace

3. Allegro- Allegro

La cuatro estaciones

La Primavera (RV 269 en Mi mayor) te tres moviements

1. Allegro

2. Largo

3. Allegro

Verano (RV 315 en sol menor) te quatre moviements

1. Allegro non molto

2. Allegro

3. Adagio-Presto-Adagio

4. Presto

Otoño (RV293 en fa mayor) te tres moviements

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

13

1. Allegro

2. Adagio molto

3. Allegro

Invierno (RV 297 en fa menor) te tres moviements

1. Allegro non molto

2. Largo

3. Allegro

2. Fixar-se en els diferents tempos: ràpids, lents, alegres, tristos...

Aquest concert per a orquestra Aria de la suite nº3 BWV 1068 es trista i lenta. En canvi en el Concerto grosso en Re mayor, Op. 6, nº4 va de lent a alegre en el tercer moviment va de moviments lent a alegres i amb el últim moviment ràpid i en el últim moviment és molt alegre. El Canon en Re mayor és un moviment lent i tranquil. En les quatre estacions en el primer moviment que és el de la Primavera (RV 269 en Mi mayor) és alegre. En el segon moviment és el Verano (RV 315 en sol menor) i és molt alegre a la meitat és alegre i desprès va pujant i es molt més ràpid. En el tercer moviment és Otoño (RV293 en fa mayor) i és alegre a la meitat encara es més alegre i acaba alegre. En el quart moviment és

Invierno (RV 297 en fa menor)i és molt alegre.

3. Mantenir atenció en les dinàmiques: forte, piano...

En les dinàmiques de forte el director feia gestos més amplis i grans i tots els instruments tocaven alhora. Normalment els fortes es concentraven en la meitat de l’obra, ja que totes les tensions que s’han anat generant durant la peça es concentren en el clímax, és a dir, a la meitat de l’obra. Aquestes tensions en algunes ocasions s’anaven dissolent lentament i en d’altres. En canvi les dinàmiques de Adagio els gestos eren més petits. Però tot i això no feia els gestos gaire amplis, els feia bastant petits pel que jo havia vist en altres concerts. Suposo que també la edat del director influïa alhora de dirigir.

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

14

4. Seguir la melodia i veure quin o quins instruments la fan.

En general la melodia la solien fer els instruments de corda, sobretot els violins, però a vegades també la feien els instruments de vent.

5. Fixar-se en l’alternança dels instruments: toquen tots alhora fent la seva, dialoguen a estones, hi ha algun instrument que es queda sol.

Principalment els violinistes són els que més tocaven i els que moltes vegades es quedaven sols tocant es solia incorporar els instruments de vent- metall però hi havia estones que tocaven tots junts.

6. Parlar de la disposició de l’orquestra i dels instruments que hi ha.

Els instruments que apareixen en les quatre estacions de Vivaldi : són instruments de corda (violins, violes, violoncels, contrabaix i piano), instruments de vent- fusta (clarinet, fagot, flauta travessera i oboè) i instruments de percussió (timbales). També hi ha els instruments de vent- metall (trompeta, trombó, tuba i trompes).

El director se situa al centre de l’escenari. Al seu voltant, més proper a ell hi ha els violins i els violins es dividien dos grups en el numero 1 era on estava el conxertino el grup dos els altres, es a dir la meitat feien una cosa i l’altre meitat un altre . A la banda dreta del director hi ha els

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

15

violoncels davant i els contrabaix darrera. Al centre estaven les violes i darrera de les violes els instruments de vent- fusta. Hi havia dos pianos i els dos estaven situats entre els clarinets i els contrabaixos. I al final hi havia els instruments de vent- metall.

7. Observar el director: us sembla que porta el compàs, que dona moltes entrades als grups d’instruments, que fa indicacions d’intensitat...

El director ha sigut l’últim en entrar a l’escenari i s’ha col·locat al mig de l’escenari. La seva mirada era clau per als músics, ja que el director fixava la mirada a la secció d’instruments que havien de tocar i sobretot per donar les entrades. En general el director m’ha semblat que portés gaire el compàs. També haig de dir que en moments les seves mans anaven relacionades amb la intensitat. Quan feia gestos més grans amb les mans era perquè els músics tocaven “fort” i quan feia gestos “petits” era perquè era un moviment fluix.

8. Hi ha silencis llargs en algun moment, i de curts? N’hi ha? Pocs, molts..

En general hi van haver-hi alguns silencis hi havia de curts i de llargs els curts casi ni s’ha apreciaven però els llargs moltes vegades no sabíem si havia acabat de tocar o si seguia i de llargs va averi uns quants. Al final ja no sabíem quan havíem de aplaudir.

9. Heu pogut sentir la pulsació clarament?

En general m’ha costat una mica seguir la pulsació. Però en alguns es podia seguir perfectament.

10.En algun moment us ha semblat trobar algun compàs dels que heu estudiat.

M’ha semblat reconèixer algun compàs però tampoc ho se segur.

11.En algun moment heu sentit notes picades, fragments molt lligats, notes que baixen o pugen fent escala.

He escoltat notes lligades, sobretot en alguns instruments en concret com per exemple els de corda. També feien notes picades en alguns ocasions puntuals, però no gaires.

6. La sala de concerts.

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

16

Hi ha una sala que es diu petit palau que està dirigida els nens. També hi han unes visites guiades el Palau de la Música Catalana per les sales: la Sala de Concerts modernista i, segons la disponibilitat, a la Sala Lluís Millet i a la Sala de Música de Cambra.

La sala de concerts:

la renovació del cor de l’Orfeó Català, la creació del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (1990), i de l’Escola Coral de l’Orfeó Català (1999); ha estat durant cent anys l’escenari privilegiat de la vida concertística, nacional i internacional de la ciutat de Barcelona.

El petit palau:

Inaugurat el 18 de febrer de 2004, la sala Petit Palau és un nou auditori pensat per a la celebració d’actes que requereixen un aforament més petit que el de la Sala de Concerts.

7. Valoració personal del concert.

7.1. La meva relació amb la música, abans i ara.

Abans tenia molta relació amb la música, no només de classe de música que fèiem de 1r de primària fins a 6 de primària, sinó que també perquè sempre anàvem a concerts o els fèiem nosaltres a mitjans de curs i a final de curs.

7.2. Quantes vegades he anat a un concert.

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

17

He anat quatre vegades a un concert les primeres van ser amb el col·legi al palau de la música i la tercera amb ma mare també al palau de la música i la ultima a l’Auditori.

7.3. Relació amb el treball de classe.

La visita al concert ha sigut un element més per apropar-se a la música, ja que al concert he pogut fixar-me en diferents aspectes des de la posició que tenen tots els músics, el seu comportament, la posició, totes les classificacions dels instruments ( la tècnica, la família)…

També me pogut fixar amb els elements musicals com el ritme, la melodia, la pulsació, dinàmica (fort o fluix), etc.

A més a més he pogut observar els diferents aspectes rítmics com la pulsació, el tempo, el ritme o els aspectes melòdics com la melodia o la intensitat.

He observat la durada, els compassos, l’altura, la intensitat, el timbre, el tempo…

A més a més el palau de la música es insonor ja que no s’ha sent el soroll de fora el carrer, es a dir evitar el soroll de l’ambient de fora.

8. Bibliografia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Vivaldi

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_estacions_(Vivaldi)

http://www.epdlp.com/compclasico.php?id=1084

http://www.di-arezzo.it/CD/partiture/partiture+classica/partiture-per-violino/RICMI04733.html

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

18

Co

nc

ert

sim

fòn

ic

19