1. Diego Velzquez Diego Rodrguez de Silva y Velzquez

2. Biografia : Va neixer al junt de 1599 a Sevilla i va morir al 1660 a Madrid.s un dels pintors espanyols mes important.Els primer anys a Sevilla va desenvolupar un estil naturalista. Als 24 anys va ser anomenat pintor del rei Felip IV, anys mes tard va ascendir fins a ser pintor de cambra, el cual va ocupar de per vida.Durant les seves estades a la cort reial li va permetre poder estudiar la collecci reial depintura, aix i alguna estada a Itliael va influenciar per poder fer el seu estil propi.A partir del 1631 va assolir un domini extraordinari de la llum, amb el cual va poder inaugura aquest adarrer perode am les obre de: les menines. Grcies als pintors impressionistes francesos, per els cuals Velzquez va ser un referent,el pintor va tenir una certa poularitat entre la societat. 3. PRIMER VIATGE A ITLIA. El viatge d'estudis a Itlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631.Velzquez va partir amb grans mitjans econmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spnola en la qual anava integrat Velzquez, va arribar a Gnova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Vencia, Velzquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto. 4. En direcci cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel.A la tornada, Velzquez va embarcar a Npols. A Roma, principal part de viatge, Velzquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vatic.El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconis i sever per Velzquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo.La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, desprs d'algunes gestions diplomtiques, va poder residir alguns mesos. 5. El 1630 Roma era el formiguer artstic del mn i en ell, fins al ms exquisit pintor de retrats del natural-ttol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme rom-bolonys possea la representaci de l'art oficial.El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Vencia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinmic, va impregnar manifestacions pictriques.En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi Velzquez. Apolo a la farga de Vulc (La farga) i La tnica de Jos sn les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itlia, pintades per pur delit personal. 6. El repertori d'ensenyaments acadmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composici.Desapareixen les inconnexi antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artstica italiana. L'atmosfera unitria es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en Velzquez, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme. 7.

Diego Velazquez 8. Primera etapa a Madrid.

9.

El 1621, Velazquezva viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.

10.

Va pintar a Llus de Gongora, i aix va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.

11.

Grcies a Fonseca va podervisitar les colleccions reialsde pintura, d'enormequalitat, onCarles ViFelip IIhavien reunit quadres deTici ,Verons ,Tintorettoi elsBassano .

12.

L'estudi de la pintura de Ticia, vatenir una influncia decisiva en l'evoluci estilstica de Velzquez.

13. Va passar delnaturalisme auster de l'poca sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa. 14.

El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.

15.

Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.

16. El30 d'agostel rei va posar per primera vegada per a Velzquez. Els esbossos presentats per Velzquez al rei van ser del seu grat, i ms encara del gust d' Isabel de Borb ,la reina consort 17.

Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en comenaria un altre.

18.

Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, per cap a l'any 1628 l'artista realitz la seva primera pintura d'un temamitolgic : Eltriomf de Bacus.

19. Segona etapa a Madrid Velazqeuz viatge a Itlia, als32 anys va iniciar el seu perode de maduresa. El 1631, retorna a Madrid. Segons Palomino, immediatament desprs del seu retorn a la cort es va presentar al comte-duc qui li va ordenar anar a donar les grcies al rei que no s'ha deixat retratar per un altre pintor en la seva absncia. En 1631, va entrar al seu taller un jove ajudant de vint anys, Juan Bautista Martnez del Mazo, nascut a Conca que es va casar amb la filla de Velazquez. 20. El 1632 va pintar un retrat del prncep Baltasar Carlos que es conserva a la Col.lecci Wallace de Londres, derivat d'un retrat anterior El prncep Baltasar Carlos amb un nan, acabat en 1631. En aquest quadre buscava la simplificaci del treball pictric 21. Va participar en els dos grans projectes decoratius del perode: el nou Palau del Buen Retiro, impulsat per Olivares, i la Torre de la Parada, un pavell de caa del rei en les proximitats de Madrid. Durant aquesta epoca va pintar La rendici de Breda. 22. Tant el retrat de Felip IV a cavall com el del prncep es troben entre les obres mestres del pintor. 23. La dcada de 1630 va ser per a Velzquez la de major activitat amb els pinzells; gaireb un ter del seu catleg pertany a aquest perode perCap a 1640 va disminuirVelzquez va ocupar en 1643 el lloc de Ajuda de Cambra, que suposava el mxim reconeixement dels favors reals, ats que era una de les persones ms properes al monarca. 24. La tercera etapa de Madrid : Velzquez torna a Madrid el juny de 1651 desprs d'innombrables crides per part del rei.Per decorar una de les sales de l'Alcsser amb motius mitolgics va pintar quatre obres de les quals noms queda una, "Mercuri i Argos". En aquesta etapa es suposa que tamb va pintar dues de les seves obres ms conegudes.Es tenen dubtes sobre la data de la seva creaci, per la majoria dels entesos pensa que va ser en aquests anys. Una de les obres ms importants s "Les Hilanderas o Rondalla de Aracne"Al 1656 realitza el que tots estan d'acord a anomenar "la seva obra mestra": "Les Meninas". En aquesta poca els seus deures com a cortes li ocupen tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats ms o menys oficials se les s'encarregava al seu gendre, el pintor anomenat Mall. El 1659, quan tenia seixanta anys, i desprs de vncer algunes dificultats amb la noblesa d'aquell temps, Velzquez s nomenat cavaller de Santiago, el que ho encastella al capdamunt de la vida social espanyola. Velzquez mor, desprs d'una curta malaltia, el 6 d'agost de 1660.Desprs de la seva mort, alguns enemics que es va anar fent en vida el van acusar d'haver-se enriquit amb diners de la corona.Els seus bns van ser confiscats, per desprs d'algunes investigacions, Velzquez va quedar net de culpa. La seva devoci per Itlia fa pensar que estava una mica constret davant la forma de vida en l'Espanya del segle XVII, davant les obligacions palatines i de la pintura, que anhelava una mica de llibertat.Aquesta llibertat la va demostrar en els traos de la seva pintura. 25. Las meninas. La venus del espejo. Algunes de les obres ms representatives: 26. Les filadores: Les filadores s un dels quadres ms importants de Velzquez de la tercera etapa a Madrid, les filadores va ser pintat al 1658, medeix 222cm x 293cm. s una pintura de Velazquez, est feta a loli i sobre tela.En un primer pla tenim a la jove Aracne, que s la que est desquenes i que treballa molt gilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la deessa Minervaque fa servir la filadora, al fons hi podem observar a les mestresses de la casa i al seu darrere hi ha un taps, al costat de les dones podem veure-hi tamb un instrument. En aquesta pintura hi predomina majoritriament la linia corba ja que on estn situades les filadores est ple dobjectes obalats, els colors sn freds i la llum es irreal ja que capta la llum naturaldistribuint-la de manera homognia. Lobra est en moviment perqu com podem veure, Minerva com que treballa mol rpid sembla que tingui sis dits, i una de les altres dones, la cual fa servir la filadorafa girar la roda molt rpid i sembla que estigui en moviment, aquets detalls sn els que Velazquez a volgut plasmar a la pintura. El seu tema s domstic ja que mostra una escena cuotidiana, tamb podem dir que la seva funci s decorativa. Aquesta pintura va ser encarregada per a Pedro Arce. 27. L' AIGUADER DE SEVILLA

s una obra de la joventut de Velzquez. 28. En ell ja s'aprecia el talent i intencionalitat de l'artista. 29. Tot i que va pertanyer a a reis espaols, desprs va ser donat al rei Wellington i ara es conserva al museu Wellington. 30. s una de les millors obres abans del seu trasllat a Madrid. 31. Aplica la tcnica del clarobscur que fa que s'observi un clar focus de llum provinent de la banda esquerra. 32. Una de les caracterstiques ms importants, s la qualitat dels objectes, com ara el regalim d'aigua que rellisquen pel cntir. 33. L'obra representa les diferents edats de l'home. 34. La copa d'aigua representa el coneixement. 35. El noi est bebent, s a dir, est adquirint coneixements. 36. Aquest quadre s un clar exemple en que s'aprecia la influncia d'en Caravaggio. 37. La gran influncia de Caravaggio s deguda a l'arribada de grabats i cpies procedents d'Itlia.

38. 39. Comentari El Crist crucificat: Descripci: Velzquez pinta el Crist seguint la iconografia acceptada en el segle XVII, s a dir, amb 4 claus i els peus junts recolzatsen una petita mnsula de fusta.Ms de la meitat de la cara est coberta pel cabell llarg que cau anciant la mort ja succeda per la ferida que apareix al costat dret. No se sap amb exactitud la data en que Velzquez va pintar aquesta obra ja que no hi ha un suport documental.No obstant aix els historiadors creuen que l'obra es va realitzar desprs del seu retorn d'Itlia, probablement entre els anys 1631 i 1632. Segurament va ser un encrrec fet per la sagristia del convent de monges benedictines de Sant Plcid a Madrid. Una de les enraonies que es va difondre pel Madrid de llavors va ser que el quadre va arribar al convent de les monges de Sant Plcido per una donaci feta pel rei Felip IV, com penediment per haver-se enamorat d'una monja d'aquest convent. Una altra llegenda assegura que va ser el Protonotari Major d'Arag, senyor Jernimo de Villanueva qui va fer la donaci, arran d'un assumpte trbol relacionat amb el tema del diable que havia tingut lloc al convent, en aquest assumpte va haver de prendre decisions la Inquisici. 40. El prncep Baltasar Carles caador es un quadre pintat per Diego Velazquez el 1635 durant la seva segona etapa a Madrid (1630-1649). La tcnica utilitzada s oli sobre tela,va ser pintada a Madrid i actualment est situat al Museo del Prado. Les dimencions d'aquesta pintura sn 193 cm d'altura x 103 d'amplada cm. Hi apareix noms una persona que s el Princep Baltasar Carlos amb una escopeta i amb dos gossos caadors .En primer pl apareix el princep vestit amb roba de caa i amb la m dreta s'arrepenja a unaescopeta, al seu costat esquerra i de perfil hi apareix un gos que dona sensaci d'autoritat, darrere de Baltasar Carles i a la dreta hi ha un altre gos que est descansant estirat sobre la gespa que hi ha sota un abre. A l'horitz del quadre apareix un prat ple de muntanyes on cada vegada es van difuminant ms i es veu un terreny molt extens .

Comentari: Prncep Baltasar Carles caador.

41. Les lnies predominants sn les corbes, tamb utilitza colors clids sobretot en el primer pl i colors ms freds al segon, la part ms iluminada de l'obra s la cara del princep i a la resta del quadre dona sensaci de foscor. La pintura dna sensaci de reps tant per el princep com per els dos animals, per tant, el temps s esttic. Durant aquesta poca, el seu estil es basa en els retrats de la famlia reial. T una funci decorativa i vol que la seva figura perduri en el temps. Aquest quadre, al igual que molts altres, van ser encarregats a Velzquez per el rei Felip IV per decorar la torre de la Parada construida expressament per aquestes obres. L'imaginari que reflecteix s la importncia de la famlia reial i la seva classe social. s un quadre molt important d'aquesta poca de Velzquez, ja que la famlia reial era una pea essencialde la societat d'aquella poca, i era un honor representar-los en un quadre. 42. Vieja friendo huevos Anlisi d'una de les obres ms representatives de la primera poca sevillana. Documentaci general Es tracta de ''Vieja friendo huevos''. Aquestsquadreel va fer Diego Rodrguez de SilvaiVelzquez, aproximadament l'any 1618. La tcnica utilitzada es la pintura al oli en un suport de tela. Actualment estrobaa la National Gallery of Scotland a Edimburgo. Les seves dimensions, son de 99 cm x 169 cm. El quadre explica un fet de la vidaquotidiana. Una persona gran cuinant i un jove que sembla que l'est ajudant. L'anlisi formalPredomini de la lnia corba amb unaperspectivaprou treballada i correcte. Predominen els colors clids cosa que li dona un toc molt hospitalari al quadre. Al quadre no es pot observar d'on prov la llum (Finestra,torxa , llar de foc, etc), per es tracta d'una llum real que prov del costat dret.La pintura fa dos triangles, el principal, la dona fregint els ous i el secundari que es el nen. Es un temps simblic i el ritme est en equilibri esttic que difon serenitat.L'estil de l'autor es tenebrista, naturalista i costubrista, que era l'estil propi del barroc espanyol. Interpretaci El quadre mostra una situaciquotidianade la vida d'una senyora gran que viu, segurament, amb el seu net. Elttoldel quadre descriu totalment l'escena que representa. Es de gnerequotidi i retrats. La seva funci es decorativa ja que no hi ha cap intenci d'anunciar res.Velzquez amb aquest quadre va comenar a introduir l'estil costumista de la vida quotidiana, ja que ning recorria a aquest estil. 43. Anlisi d'una obra; Venus del mirall

Venus del mirall, quadre de Diego Velzquez pintat entre el 1647 i el 1651 utilitzant la tcnica d'oli sobre tela. Actualment exposat al National Gallery de Londres les seves mides sn 122cm x 177cm. s figuratiu, ens presenta de dreta a esquerra a la deessa Venus en una posici ertica despullada d'esquena i tombada en un llit mirant-se en un mirall, aquest est aguantat per Cupido el qual es mira a la deessa. Cupido t les mans lligades amb una cinta al mirall, metfora que sembla dir que lamor sempre va lligat a la bellesa tot i que aquesta es contempla al mirall, smbol de vanitat. Al fons i trobem una tela vermella que dna un toc de color i ressalta la pell blanca de Venus i tamb es veu el joc de llum en la cortina vermella la paret marr comena fosca i a mesura que sacosta a la verge es torna de color ms clar. Predominen les lnies corbes amb colors clars i amb molta llum tan en el cos de ella com en el de Cupido, tamb podem observar colors foscos a la teva de sota la deessa. La composici es tancada i superficial, el temps s referencial i el ritme reps. El va pintar en el seu segon viatge a Itlia o poc desprs de la seva tornada. No s una pintura realista, s mitolgica, ja que es tracta de dos deus tot i que Velzquez li dna un tracte molt normal, fent com si la deessa fos una dona qualsevol. Anteriorment el quadre era propietat de la Casa de Alba i estava guardat al Palacio de Buenavista a Madrid per actualment s troba exposat al National Galley de Londres amb el nom de The Toilet of Venus. T funci histrica i decorativa.

44. Los borrachos. Aquesta pintura tamb es coneguda amb el nom de Los borrachos, s de Velazquez i est conservada al museu del Prat des de 1819, la tcnica daquesta pintura es a loli i el seu suport s de tela. Les seves dimensions sn de 165 cm damplada per 225 cm dallargada. El quadre representa una escena on apareix el du Baco, aquest corona amb fulles a un dels set ebris que lenvolten, de mentres un altre personatge observa la coronaci, els altres personatges somriuen obsercan lespectador que mira el quadre. Baco es representat com el deu que regala als homes el vi i daquesta manera alliberar als homes dels seus problemes. Els rostres dels personatges sn molt realistes i naturalistes. Comenan per la dreta observem un personatge ajupit i fosc amb poc protagonisme i un altre personatge sedent, just al costat hi ha representat el deu Baco, que es el lindividu destacant del quadre. Als seus peus hi han dos gerres i un home agenollat. Al costat de Baco hi ha un home somrient i al seu costat tres homes ms i un posant-se b el barret que porta.Les lnies daquesta pintura les podem interpretar com a lnies fermes i tancades les quals generen una estructura independent, a ms sn continues. Les figures apareixen modelades grcies a lutilitzaci del clarobscur. Els colors daquesta obra dart sn clids, la utilitzaci daquests fan expandir la llum del quadre, suggereixen proximaci respecte lespectador, la llum es dirigida, per tant destaca unes part ms que daltres, per exemple en aquest cas, la llum destaca al personatge central, el du Baco. Penso que la llum acumulada en Baco s artificial ja que no surt de cap lloc, surt duna persona. Considero que aquest quadre es tenebrista. La funci daquest quadre es mitolgica i burlesca. La composici s oberta, ja que no tots els personatges es centren al mitg, ni han que estan ms allunyats i que no tenen tan de protagonisme, a ns tamb es una composici profunda, ja que els elements queden diferenciats per el llum i el color. Aquesta pintura i el seu autor sn representatius de lart Barroc.