Embed Size (px)
Citation preview
1. Concepte de poder i tipus de poder
Tots tres tenen en comú el fet d’imposar la seva voluntat als altres, obligar als altres a dirigir i organitzar les seves vides d’una manera concreta.
Poder personal (esfera de la llibertat, de la moral)Poder sobre els altres (esfera de la política, del Dret)
1. Concepte de poder i tipus de poder
L’administració de l’Estat ens obliga a fer determinades coses i sanciona el seu incompliment. L’expressiód’aquestes obligacions és la llei
El treball representa gairebé sempre una relació entre persones, una relació social. Determinades formes de treball expressen una relació de poder
Jim Jones, líder del Temple del Poble. L’any 1978, a la ciutad de Jonestown, 900 persones es van suïcidar seguint les seves ordres.
De vegades les diferents formes de poder es concentren en un sol individu o institució.També pot passar que col·laborin entre elles.O bé que s’organitzin seguint una jerarquia.
2. El poder polític
El poder polític és la capacitat de gestionar els interessos dels individus que componen una comunitat social.El poder polític es basa en tres elements
L’Estat té el monopoli legítim de la violència (Weber)
La ideologia i la propaganda són els mitjans dels quals es serveix el poder polític per persuadir
El poder polític es basa en una utilitat recíproca entre el que mana i el que obeeix.
2. El poder polític. La legitimitat.
El poder polític només es manté si els que han d’obeir creuen fermament que es tracta d’un poder LEGÍTIM.
S’ha de diferenciar entre: OBEDIÈNCIA I CONSENTIMENT
-Obediència: el poder basat únicament en l’ús de la coacció. Es fa servir la coaccció no per ordenar la vida social, sinó per a que els governants es puguin mantenir en el poder.-Consentiment: el poder basat en l’acceptació i la credibilitat del mateix. El consentiment atorga garanties al qui mana que no serà qüestionat en l’exercici del poder.
La legimitat del poder consisteix en la creença segons la qual està justificat manar i oberi en determinades condicions.
2. El poder polític. La legitimitat.
12 d’octubre de 1936, Día de la Raza. Miguel de Unamuno sortint de la Universitat de Salamanca, després d’enfrontar-se amb Millan Astray.
"Venceréis pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadiry para persuadir necesitaréisalgo que os falta: razón y derecho en la lucha ".
Viva la muertey abajo la inteligencia
2. El poder polític. La legitimitat.
TIPUS DE PODER
CLASSES DE LEGITIMACIÓ
FORMES D’ORGANITZACIÓ
ADMINISTRATIVA
Tradicional La legitimitat del poder es recolza en la tradició, els costums o la religió, que es consideren sagrats des de fa molt de temps
Reis, sacerdots, consells d’ancians. Considerable resistència al canvi.
Carismàtic La legitimitat del poder es recolza en les qualitats extraordinàries d’una persona que la capaciten per exercicir el comandament
Caps, cabdills, profetes, líders o guies.
Racional-legal Un poder és legítim si té el suport de la llei. Legitimitat basada en el Dret.
Estats democràtics
2. El poder polític. La legitimitat.
Un consell d’ancians. El poder de caràcter tradicional es basa en la santedat de les lleis i tradicions heretades dels avantpassats. Per això és exerciti per persones que representen aquestes institucions tradicionals. El seu poder sol ser vitalici.
El carisma es considera una qualitat de la personalitat que atreu els altres i els fa més receptius a les pròpies idees, és una barreja de caràcter, influència i habilitats socials.
En les formes de poder de tipus racional, l’autoritat deriva de normes impersonals i elaborades de forma consensuada (lliurement discutides i acceptades). Les persones amb poder disposen d’unes competències limitades i temporals.
3. L’Estat
L’Estat és un territori delimitat per fronteres on governa un poder polític que téel suport d’un sistema legal
Institució política . L’Estat no és la societat, sinó una institució dins de la societat. La societat està formada per les relacions que els humans estableixen lliurement entre ells (grups); l’Estat és l’estructura política que regula aquestes relacions .
La seva finalitat és l’organització i el control de la vida social .
Impersonal . L’Estat no es redueix a una persona.
Sobirania . L’Estat té jurisdicció sobre el seu territori i té en exclussiva la capacitat de promulgar lleis .
Té una estructura unitària de poder . L’Estat és el mateix encara que canviïn els governants concrets
Disposa d’institucions pròpies : parlament, admnistració de justícia, governs, exèrcit, hisensa pública, etc. Aquestes institucions formen s’organitzen de forma jeràrquica i configuren la burocràcia (administració).
3. L’Estat. Evolució històrica.
L’Estat sorgeix en l’època moderna (segle XV). Des d’aleshores s’han esdevingut quatre modalitats diferents d’Estat:
3. L’Estat. Evolució històrica.
L’ESTAT ABSOLUTISTA
•El poder polític està concentrat en la persona del rei, que l’exerceix de manera absoluta, és a dir: a) sense compartir-lo amb ningú; b) sense sotmetre’l al control de la població.
•Els membres de l’Estat són súbdits i no ciutadans
•El monarca està per sobre de la llei que ell mateix crea
•“Tot per al poble però sense el poble”; “L’etat ces’t moi”
3. L’Estat. Evolució històrica.
L’ESTAT LIBERAL
•Es basa en dos principis: el predomini de la Constitució i la defensa dels drets individuals (vida, llibertat, seguretat, propietat)
•S’han de posar límits al poder polític . La Constitució és la norma superior a al qual s’han d’ajustar tots els ciutadans.
•Els drets individuals han de ser reconeguts i promocionats pel poder polític
•Separació de poders (legislatiu, executiu i judicial)
•Sufragi censatari (Estat burgès)
3. L’Estat. Evolució històrica.
L’ESTAT DEMOCRÀTIC
•Igualtat de drets (legals, jurídics i polítics) de tots els ciutadans i igualtat de vot.
•Les decisions s’adopten per majoria i els governs són responsables davant el Parlament, constituït pels representants elegits lliurement pels ciutadans
3. L’Estat. Evolució històrica.
L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC
•A més de garantir els drets civils i polítics de l’Estat liberal i els principis de l’Estat democràtic, garanteix els drets socials i econòmics del ciutadans.
•La igualtat pólítica no és real si no hi ha igualtat econòmica i social.
•L’Estat ha d’intervenir per distribuir la riquesa equitativament i compensar les desigualtats econòmiques dels ciutadans.
•Es coneix com “Estat del benestar”.
