El Consell General del Poder Judicial en 25 preguntes Cons… · "La independència dels jutges en l'exercici de les funcions que els han estat assignades i la llibertat que tenen

El Consell General del Poder Judicial en

25 preguntes

Autor: Joaquín Delgado Martín. Magistrat. Lletrat del Consell General del Poder Judicial

El Consell General del Poder Judicial d’Espanya

��

- 2 - �

ÍNDEX

1.- LA INDEPENDÈNCIA JUDICIAL ............................................................................................ - 3 -

PREGUNTA 1.- PER QUÈ ÉS IMPORTANT LA INDEPENDÈNCIA DELS JUTGES?��PREGUNTA 2.- QUÈ ÉS LA INDEPENDÈNCIA DELS JUTGES? ��

2.- EL GOVERN DEL PODER JUDICIAL EN EL MÓN ........................................................... - 4 -

PREGUNTA 3.- QUINS MODELS DEL GOVERN DEL SISTEMA JUDICIAL EXISTEIXEN EN EL MÓN? ��PREGUNTA 4.- EN QUÈ CONSISTEIX EL MODEL D’ATRIBUCIÓ DE FUNCIONS DE GOVERN DEL PODER

JUDICIAL A UN ÒRGAN ESPECÍFIC AUTÒNOM DE NATURALESA COL·LEGIADA: EL CONSELL? ........ - 7 -

3.- EL SISTEMA ESPANYOL DE GOVERN DEL PODER JUDICIAL........................................8

PREGUNTA 5.- QUINS SÓN ELS ANTECEDENTS HISTÒRICS DEL CGPJ?................................................8 PREGUNTA 6.- COM ES CONFIGURA ACTUALMENT EL GOVERN DEL PODER JUDICIAL A ESPANYA?....9

4.- EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL: CONCEPTE, NATURALESA I FUNCIONS .....................................................................................................................................11

PREGUNTA 7.- QUÈ ÉS EL CGPJ? ......................................................................................................11 PREGUNTA 8.- PER A QUÈ SERVEIX EL CGPJ?...................................................................................12 PREGUNTA 9.- DE QUINS INSTRUMENTS DISPOSA PER EXERCIR LES SEVES COMPETÈNCIES? ............14 PREGUNTA 10.- QUINES NORMES REGULEN EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL? .............17

5.- COMPOSICIÓ ...............................................................................................................................18

PREGUNTA 11. QUANTS MEMBRES TÉ EL CGPJ? ..............................................................................19 PREGUNTA 12. QUINA ÉS LA PROCEDÈNCIA DELS MEMBRES DEL CGPJ?..........................................20 PREGUNTA 13. QUI DESIGNA ELS MEMBRES DEL CONSELL? .............................................................21 PREGUNTA 14. QUINA ÉS LA FORMA DE NOMENAMENT DELS VOCALS DEL CGPJ? ..........................21 PREGUNTA 15. A QUIN RÈGIM ESTAN SOTMESOS ELS MEMBRES DEL CONSELL? ..............................23 PREGUNTA 16. PER QUANT DE TEMPS ES DESIGNEN ELS MEMBRES DEL CGPJ?................................24

6.- COMPETÈNCIES..........................................................................................................................24

PREGUNTA 17.- QUINS COMPETÈNCIES TÉ EL CGPJ PER GARANTIR LA INDEPENDÈNCIA DELS

JUTGES?.............................................................................................................................................25 PREGUNTA 18.- QUINES COMPETÈNCIES TÉ EL CGPJ EN RELACIÓ AMB L’ORGANITZACIÓ I EL

FUNCIONAMENT DEL SISTEMA DE JUSTÍCIA?.....................................................................................27 PREGUNTA 19.- QUINES COMPETÈNCIES TÉ EL CGPJ EN L’ÀMBIT DE LA SEVA RELACIÓ AMB ALTRES

INSTITUCIONS DE L’ESTAT? ..............................................................................................................30 PREGUNTA 20.- QUINES COMPETÈNCIES TÉ ATRIBUÏDES EL CGPJ EN RELACIÓ AMB L'ORGANITZACIÓ

I EL FUNCIONAMENT INTERN? ...........................................................................................................31 PREGUNTA 21.- QUINES ALTRES COMPETÈNCIES ATRIBUEIX LA LLEI AL CGPJ?..............................32

7.- ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT.....................................................................................33

PREGUNTA 22.- QUINA ÉS L'ESTRUCTURA INTERNA DEL CGPJ? ......................................................33 PREGUNTA 23.- COM FUNCIONA? .....................................................................................................34 PREGUNTA 24.- QUINS ÒRGANS TÉ EL CGPJ?...................................................................................36 PREGUNTA 25.- QUINS SÓN ELS ÒRGANS TÈCNICS DEL CGPJ I COM S’ORGANITZEN? ......................43

8.- INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA ......................................................................................47

8.1.- INFORMACIÓ A LA WEB..........................................................................................................47 8.2.- BIBLIOGRAFIA BÀSICA...........................................................................................................48


��

- 3 - �

1. LA INDEPENDÈNCIA JUDICIAL

Pregunta 1. Per què és important la independència dels jutges? Davant de la violació d'un dret reconegut per la legislació (conflicte) originada per l'actuació d'un particular o d'una institució pública, l'Estat ha de ser capaç de donar protecció al ciutadà titular del dret. Aquesta empara es realitza a través de l'atorgament a un òrgan públic de la facultat de resoldre el conflicte mitjançant l'aplicació de la llei (funció jurisdiccional o judicial). Es tracta d'una funció de l'Estat estrictament necessària per evitar tant que les persones resolguin el conflicte pel seu compte, i facilitar així la convivència, com per protegir els ciutadans davant dels abusos dels poders públics. En definitiva, és rellevant per tutelar els drets i els interessos legítims de les persones i de les empreses, així com per controlar l'acció dels governants i garantir la plena submissió al dret.

"La independència dels jutges en l'exercici de les funcions que els han estat assignades i la llibertat que tenen davant tot tipus d'interferència de qualsevol altre detentor del poder constitueix la pedra final de l'edifici de l'Estat democràtic constitucional de dret". (LOEWENSTEIN)

En un Estat de dret amb un funcionament democràtic és exigible que el conflicte el resolgui, després de la tramitació d'un procés amb totes les garanties (procés just o degut), un òrgan que sigui imparcial o neutral davant de les parts i els altres òrgans públics (independència). Aquesta funció s'atorga al Jutge en funció de l’òrgan de l'Estat a què se li garanteix una independència: no es tracta de garantir la independència com a finalitat en si mateixa, sinó com a mitjà per assegurar la imparcialitat de qui jutja.

La independència és una "condició indispensable per tal que la justícia pugui actuar en el cas concret" (Serra Domínguez1)

Pregunta 2. Què és la independència dels jutges? Quan el Jutge resol un assumpte, ha d'estar exempt o lliure d'influències i d’intervencions estranyes en el compliment de la seva tasca, tant si provenen del govern, com del parlament, de l'electorat o de l'opinió pública2, o fins i tot dels propis òrgans de govern de poder judicial3 i davant dels altres jutges4.

�� 1 Serra Domínguez, Manuel. “Constitución y designación del Consejo General del Poder Judicial”, dins de l’obra col·lectiva El Gobierno de la Justícia. El Consejo General del Poder Judicial. Editat per la Universitat de Valladolid, 1996, pàg. 173 i seg. 2 Karl LOEWENSTEIN. Teoria de la Constitució, obra citada, pàgina 295. 3 D’acord amb l’article 4 de l’Estatut del Jutge Iberoamericà “en l’exercici de la jurisdicció, els jutges no es troben sotmesos a autoritats judicials superiors, sense perjudici de la facultat que tinguin de revisar les decisions jurisdiccionals a través dels recursos establerts legalment, i de la força que cada ordenament nacional atribueixi a la jurisprudència i als precedents emanats de les Corts Supremes i dels Tribunals Suprems”. Aquest estatut es va aprovar a la VI Cimera Judicial Iberoamericana, que va tenir lloc a Santa Cruz de Tenerife (Espanya) els dies 23 i 25 de maig de 2001.


��

- 4 - �

Un Estat democràtic ha d'establir tots els mecanismes que resultin necessaris per garantir la independència esmentada: alguns es refereixen a l'estatut del Jutge, entès com a conjunt de drets i obligacions que l’afecten en l'exercici de la funció judicial (incompatibilitats i prohibicions, inamovibilitat...); i d’altres a la pròpia arquitectura de l'Estat, de tal manera que es garanteixi que altres poders públics no puguin influir sobre un jutge quan pren una decisió en l'exercici de les seves funcions.

2. EL GOVERN DEL PODER JUDICIAL EN EL MÓN

Pregunta 3. Quins models del govern del sistema judicial existeixen en el món? Existeixen 3 models de govern del poder judicial en els estats democràtics:

• MODEL A: ATRIBUCIÓ A UN ÒRGAN JUDICIALo D'aquesta manera, l'òrgan judicial superior del país (Tribunal

Suprem o Cort Suprema) acumula la funció jurisdiccional i la funció

�� 4 L’article 7 del Codi iberoamericà d’ètica judicial disposa que “al jutge no només se li exigeix èticament que sigui independent, sinó també que no interfereixi en la independència d’altres col·legues”. Aquest codi va ser aprovat a la XIII Cimera judicial iberoamericana, que va tenir lloc a la República Dominicana els dies 21 i 22 de maig de 2006.


��

- 5 - �

de govern en relació amb la resta d'òrgans judicials de l’Estat5.o Aquest model està molt estès a Amèrica, a causa de la influència

del sistema dels Estats Units.o Sorgeix en relació amb un sistema originari en el qual no hi ha una

carrera judicial (no existeix una promoció professional), i en el qual els jutges es designen per tota la vida, essent seleccionats entre juristes (advocats, etc.) amb una vida professional de prestigi.

o Compta amb diferents modalitats, les quals depenen de la forma de nomenament dels membres del tribunal o de la Cort Suprema: pel poder legislatiu (Costa Rica), pel govern amb aprovació del legislatiu (Panamà), per elecció popular o pel Governador (determinats estats dels EUA); amb possible proposta prèvia de la Cort Suprema (Xile) o per un òrgan creat a l'efecte format per jutges (Veneçuela).

• MODEL B: ATRIBUCIÓ A UN ÒRGAN NO JUDICIALo S'atribueixen les funcions de govern a un òrgan del poder executiu

(normalment és el Ministeri de Justícia).o Es tracta d'un model propi de l'Europa continental des del

naixement de l'Estat de Dret, encara que a molts països ha evolucionat cap a la fórmula del consell.

o Neix lligat a un sistema de jutge-funcionari que s'integra en una carrera o en un cos de l'Administració al qual s'accedeix després de superar unes proves que acrediten la solvència tècnica-jurídica, i en la qual es promociona durant la vida professional. La llei regula de forma minuciosa tot el que fa referència als drets i als deures (estatut) dels jutges. L'aplicació de l'estatut del jutge correspon a l'executiu, amb plena submissió a la legislació6. Així mateix, les seves decisions són susceptibles de recurs davant dels tribunals i, per tant, estan sotmeses al control judicial.

o I també corresponen a l'executiu les funcions relatives als mitjans materials i personals al servei dels òrgans judicials, que tradicionalment corresponen a l'executiu en el sistema continental europeu.

• MODEL C: ATRIBUCIÓ A UN ÒRGAN COL·LEGIAT I AUTÒNOMo Aquest model neix a diferents països europeus després de la 2a

Guerra Mundial (França i Itàlia), com a forma de garantir la independència del jutge davant de possibles pressions o ingerències procedents d'un òrgan de l'executiu (el Ministeri de Justícia) que gestiona tot el que fa referència als drets i a les obligacions del jutge.

�� 5 Carrasco Durán, Manuel. “Estudio comparado de la regulación constitucional del gobierno del poder judicial en España, Portugal y los países Iberoamericanos”, dins de l’obra col·lectiva Derecho Constitucional para el siglo XXI, amb ponències i comunicacions del Congrés Iberoamericà de Dret Constitucional (Sevilla, desembre de 2005), Tom II, pàgines 3357 i seg. 6 Murillo De La Cueva, Pablo Lucas. “Modelos de Gobierno del Poder Judicial”, dins de l’obra col·lectiva Ciudadanos e instituciones en el constitucionalismo actual. Editorial Tirant Lo Blanc, pàgina 1039 i seg.


��

- 6 - �

o Posteriorment s'ha anant estenent a diferents països d'Europa i d'Amèrica. S'ha implantat tant en estats que tradicionalment han seguit el model A de govern per òrgan de l'executiu (França, Espanya), com en altres que han seguit el model B de govern per òrgan judicial (Consell de la Magistratura d’Argentina7).

o Compta amb diverses modalitats que s'examinen més endavant.

No existeix cap fórmula de validesa universal per garantir la independència dels jutges, sinó que la seva adequació depèn directament de les diferents circumstàncies polítiques, jurídiques i socials que envolten cada sistema nacional, i en definitiva de la cultura política-jurídica del país: en el primer model això s'intenta mitjançant l'atribució de les funcions governatives dels propis òrgans judicials; en el segon, a través d'una regulació exhaustiva a través de la Llei de l'estatut dels jutges, i el Ministeri de Justícia s’ocupa només de l’aplicació, a més del control judicial dels actes d'aplicació esmentats (els tribunals coneixen dels recursos interposats per l'interessat contra les decisions del Ministeri en aquesta matèria); en el tercer model, la garantia de la independència s'intenta aconseguir mitjançant l'atribució de determinades funcions de govern a un òrgan col·legiat, dotat d'autonomia i compost majoritàriament per jutges. Cal tenir en compte que, a molts països en els quals s'ha creat un consell per al govern del poder judicial, la Cort Suprema (model A) o el Ministeri de Justícia (model B) continuen comptant amb facultats governatives rellevants sobre el sistema judicial, fet que sol originar problemes d'ajust i friccions que seran majors o menors d’acord amb la cultura jurídica-política de cada país. A títol d'exemple, dins del model A cal assenyalar la relació existent entre la Cort Suprema i el Consell Nacional de la Judicatura de l’Equador8. Finalment, hem de tenir present que molts estats encara no han trobat la fórmula òptima de forma de govern de la justícia per garantir un funcionament independent i eficient del sistema judicial, per la qual cosa és habitual trobar diferents reformes puntuals de cada ordenació.

�� 7 El Consell argentí s’ha modificat recentment per mitjà de la Llei 26.080 promulgada el dia 24 de febrer de 2006. Vegeu Haro, Ricardo. “El Poder Judicial en el Estado Federal argentino”, dins de l’obra col·lectiva “Derecho constitucional para el siglo XXI”, amb ponències i comunicacions del VIII Congrés Iberoamericà de Dret Constitucional (Sevilla, desembre 2005), Tom II, pàgina 3305 i seg. 8 Salgado Pesantes, Hernán. “El poder judicial en Ecuador”, dins de l’obra col·lectiva Derecho constitucional para el siglo XXI, amb ponències i comunicats del VIII Congrés Iberoamericà de Dret Constitucional (Sevilla, desembre 2005), Tom II, pàg 3352 i seg.


��

- 7 - �

Pregunta 4. En què consisteix el model d’atribució de funcions de govern del poder judicial a un òrgan específic autònom de naturalesa col·legiada: el Consell?

En aquest sistema s'atribueixen diverses funcions relacionades amb l'organització i el funcionament del sistema judicial a un òrgan col·legiat (amb la composició d'una pluralitat de persones. Estan formats majoritàriament per jutges, encara que també hi solen formar part persones que pertanyen a altres grups, professions o interessos del sistema judicial, com poden ser advocats, professors de disciplines jurídiques, etc.); i que sol gaudir d’un marge determinat d'autonomia a l’hora d’actuar.

El Consell es crea amb dues finalitats possibles: en primer lloc, contribuir a garantir la independència dels òrgans judicials; i, en segon lloc, ampliar el grau de participació en el procés de presa de decisions que afecten el sistema judicial. Normalment totes dues finalitats coincideixen, encara que a cada sistema jurídic nacional hi prevalgui una de les dues: per exemple, a Espanya (Consell General del Poder Judicial) hi tendeix a prevaler la finalitat relativa a la garantia de la independència jurisdiccional que focalitza la major part de les seves funcions en l'estatut del jutge. A Califòrnia (Judicial Council) hi preval la finalitat d’afavorir la participació de jutges i de magistrats que provinguin dels diferents graus jurisdiccionals. També hi preval aquesta última finalitat en els consells de representació de la magistratura a Alemanya (compostos exclusivament per jutges): el Präsidialrat, que es configura com un òrgan consultiu que participa en el procés d'elecció dels jutges, i el Richterrat, un òrgan també consultiu en les qüestions generals i socials en els membres de la judicatura. La configuració dels consells en el panorama internacional varia d'uns països a uns altres, bàsicament en funció de tres factors:

• La composició (número, procedència i forma de nomenament dels membres). Mentre que uns estan formats exclusivament per jutges (per exemple el Canadian Judicial Council); en altres llocs els jutges són només una majoria, admetent així que també formin part del consell persones que provenen d'altres grups, professions o interessos del sistema judicial (advocats, professors de disciplines jurídiques, etc.), o fins i tot els representants d'altres òrgans de l'Estat (es poden citar com exemples el Supreme Judicial Council de Bulgària del qual formen part el Ministre de Justícia, els presidents de les dues Corts Supremes i el procurador general, el Conseil Supérieur de la Magistratura de França que és presidit pel President de la República, i el ministre de Justícia n’és el vicepresident, o el Consiglio italià que està format entre d’altres per tres membres de dret: el president de la República que el presideix, i el primer president i el procurador general del tribunal de cassació)9.

• L'extensió de les competències. Mentre alguns consells tenen funcions merament consultives (com és el cas d’Alemanya amb el Präsidialrat i el

�� 9 El Consell de la Magistratura d’Argentina (després de la reforma de la Llei 26.080 promulgada el 24 de febrer de 2006) està format per tres jutges escollits, pes sis legisladors nomenats pel Parlament, dos advocats designats per votació directa d’aquests professionals, per un representant del poder executiu, i un representant de l’àmbit acadèmic i científic escollit pel Consell Interuniversitari Nacional.


��

8 �

Richterrat); d'altres tenen competències limitades (el Canadian Judicial Council limita les seves funcions a la formació dels jutges i a la possibilitat d'establir codis de conducta dels jutges i investigar les queixes en relació amb conductes judicials amb la possibilitat de poder recomanar al ministre de Justícia la separació del jutge10); i d'altres compten amb competències àmplies, que fins i tot en alguns casos s'estenen a la gestió dels mitjans materials i personals dels òrgans judicials (Bulgària, Xipre, etc.).

• I el propi grau d'autonomia en l'exercici de les seves funcions. Generalment, les ordenacions dissenyen mecanismes per garantir l'autonomia de funcionament del consell, encara que la seva efectivitat varia d'uns països a uns altres: diferent nivell d'autonomia financera, diferent capacitat d'autoorganització, etc.

El cas de Portugal és particular, ja que hi ha dos Consells: el Conselho Superior da Magistratura (per als jutges dels tribunals de justícia o per als comuns) i el Conselho Superior dos Tribunais Administrativos e Fiscais (per als jutges contenciosos administratius i fiscals)11.

Aquest sistema ha tingut i està tenint una àmplia acollida per part de les ordenacions dels diferents estats, i es configura com una solució organitzativa òptima tant per contribuir a garantir la independència dels jutges, com per possibilitar una major participació en el procés de presa de decisions relatives a l'organització i al funcionament del sistema judicial (coadjuvant en la millora i en la modernització de la justícia). Fins i tot en aquells països en els quals no s'ha creat un consell, sí que s'està atorgant una forta autonomia a les agències i als organismes encarregats de l'administració del sistema judicial12.

3. EL SISTEMA ESPANYOL DE GOVERN DEL PODER JUDICIAL�

Pregunta 5. Quins són els antecedents històrics del CGPJ? El Consell General del Poder Judicial es va crear a partir de la Constitució de 1978, seguint models d’altres països geogràficament propers (França, Itàlia i Portugal), i va constituir una novetat en el sistema judicial espanyol.

�� 10 Així mateix, el Consiglio della Magistratura del cantó suïs de Tesino té competència sobre la vigilància del funcionament de la justícia, prepara un informe al Gran Consiglio, indica al Govern cantonal els problemes que detecta en el funcionament esmentat i exerceix el poder disciplinari sobre els jutges. 11 Moreira Barbosa De Melo, António. “A Administraçao ja justiça no Estado de Dereito democrático: o caso português”, dins de l’obra col·lectiva Derecho Constitucional para el siglo XXI, amb ponències i comunicacions del VII Congrés Iberoamericà de Dret Constitucional (Sevilla, desembre 2005), Tom II, pàg 3287 i seg. 12 En aquest sentit s’expressa el document “Mission, vision, rules and other relevant matters of the councils”, conclusions del grup de treball de Réseau Européen des Conseils de Justice (Barcelona, 2 i 3 de juny de 2005), pàg 3. Disponible a la web: http://www.encj.eu/encj/


��

9 �

Es poden trobar antecedents remots d'institucions que, no obstant això, no tenen la mateixa naturalesa ni la mateixa finalitat, especialment perquè un òrgan d'aquest tipus només troba l’autèntica raó de ser dins de l'arquitectura d'un règim democràtic. A aquests efectes és important destacar la Junta Central o Suprema, creada pel Decret de 6 de desembre de 1849; la Junta Organitzadora del Poder Judicial, establerta mitjançant Reial decret de 20 d'octubre de 1923; i especialment el Consell Judicial. Aquest organisme es va crear per mitjà del Reial decret de 18 de maig de 1917, norma que va ser ràpidament derogada mitjançant el Reial decret de 18 de juliol del mateix any, sense que la institució arribés a entrar en funcionament de forma efectiva. Pel Reial decret de 21 de juny de 1926 es va tornar a establir, fins que va desaparèixer de nou a través del Decret de 19 de maig de 1931. Finalment, la Llei de 20 de desembre de 1952 va establir un nou Consell Judicial, que va perviure fins a la implantació del règim constitucional democràtic.

Pregunta 6. Com es configura actualment el govern del poder judicial a Espanya?

A Espanya existeix la figura del jutge que pertany a una carrera o a un cos de l'Administració pública (carrera judicial), i tradicionalment el govern del sistema judicial s’ha atribuït a un òrgan de l'executiu (el Ministeri de Justícia). La Constitució de 1978 insereix en aquest marc un òrgan nou, el Consell General del Poder Judicial, que dóna lloc a un model en què hi conflueixen diversos actors amb funcions diferents:

• La funció jurisdiccional (jutjar i fer executar el que s’ha jutjat): correspon només als òrgans judicials (jutjats i tribunals) que són els únics que autènticament formen part del poder denominat judicial.

• La funció de gestionar l'estatut dels jutges (carrera professional) s’atribueix al Consell General del Poder Judicial, al qual també se li atorguen altres funcions que poden contribuir a la millora del funcionament de l'Administració de justícia. Cal tenir en compte que en el sistema de nomenament dels membres del Consell hi participen tant el poder legislatiu (de forma principal perquè la designació la realitzen el Congrés i el Senat) com el propi poder judicial (els jutges proposen 36 candidats d'entre els quals el Parlament n’ha d'elegir 12).

• La funció de gestionar els mitjans materials i personals necessaris per al funcionament dels òrgans judicials (l'anomenada "oficina judicial") correspon al poder executiu: al Ministeri de Justícia i a les comunitats autònomes amb competències transferides en aquest àmbit.


��

10 �

EL PODER JUDICIAL A ESPANYA

��

�

��

�� !��

��"�! ��

�

� � �

�

�

� �

Poder Judicial en sentit estricte:Està format pels

jutges quan exerciten la funció

jurisdiccional (jutjari fer executar el que

s’ha jutjat)

Correspon a cadascun dels jutges

Administració de l'Administració de

justícia:La gestió dels mitjans materials i personals

(s'agrupen dins de l'anomenada "oficina

judicial")

Govern del Poder Judicial:

Funcions de govern i administració de l'estatut professional dels jutges

(ingrés, promoció, formació, nomenaments,

etc.) i relatives al funcionament

dels òrgans judicials (inspecció, designació de

jutges substituts, etc.)

Correspon al ConsellGeneral del Poder

Judicial

Correspon al Ministeri de Justícia ( o a la comunitat autònoma d’on estiguin

transferides les competències en aquest

àmbit)

� � � � �


��

11 �

4. EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL: CONCEPTE, NATURALESA I FUNCIONS

Pregunta 7. Què és el CGPJ? �

És un òrgan constitucional, col·legiat, autònom, compost majoritàriament per jutges, que exerceix competències de govern del poder judicial amb la finalitat de garantir la independència dels jutges en l'exercici de la funció judicial.��

Les notes característiques principals del CGPJ són les següents:

• Òrgan� constitucional:� #�� $�� %�� &��%��'�� (�� !�$�&��%&)*� �� el situa en la part alta de l'estructura de l'Estat atès que exerceix funcions de govern d'un dels tres poders estatals (el poder judicial).

• Òrgan col·legiat: està compost per una pluralitat de membres, de tal manera que les decisions del CGPJ es prenen de forma conjunta pels membres esmentats (pel sistema de majoria).

• Òrgan autònom: l'ordenament li reconeix un estatus que garanteix l'exercici de les seves competències amb un règim d'autonomia, sense subordinació als altres poders i òrgans de l'Estat.

o Destaca que disposa d'autonomia financera: administra de manera autònoma els fons que li són atribuïts cada any. D'aquesta manera, la Llei orgànica del poder judicial disposa que correspon al CGPJ "elaborar, dirigir l'execució i controlar el compliment del pressupost del Consell".

• Òrgan instrumental: es crea amb la finalitat principal de garantir la independència del poder judicial (compost pels jutges quan exerceixen la funció judicial jutjant i fent executar el que s’ha jutjat).

• Òrgan administratiu: pren decisions de naturalesa administrativa en l'exercici de les competències que li són pròpies, sobretot en relació amb la gestió de l'estatut professional del jutge.

o El CGPJ no té potestat legislativa. No pot elaborar normes amb rang de llei. Recordem que la potestat legislativa correspon al Parlament de l'Estat i a les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. El CGPJ sí que pot elaborar normes jurídiques (de caràcter general) de caràcter reglamentari (els reglaments del CGPJ són inferiors en rang i estan subordinats a les lleis); vegeu l'apartat 4.3.2.

o El CGPJ no és òrgan jurisdiccional: no té la funció de jutjar, és a dir, no resol els conflictes entre particulars o entre ells i l'Estat mitjançant l'aplicació de la llei.

• Òrgan compost majoritàriament per jutges: mentre 12 dels seus membres són jutges, uns altres 8 són juristes de prestigi que provenen d'altres professions jurídiques. D'aquesta manera, es pot afirmar que no és un òrgan d'autogovern dels jutges.


��

12 �

Pregunta 8. Per a què serveix el CGPJ?

PER A QUÈ SERVEIX EL CGPJ?

FUNCIÓ PRINCIPALGARANTIR A

INDEPENDÈNCIA DELS JUTGES (4.2.1)

El CGPJ no és un òrgan de govern només dels jutges sinó de tot el poder judicial, de manera que les seves funcions s’estenen més enllà de les decisions relatives a l’estatut del jutge.

• Participar en les decisions sobre el sistema judicial (4.2.2)

• Funcions en la seva relació amb altres institucions de l’Estat (4.2.3)

Funció d’autoorganització: Organització i funcionament intern del propi CGPJ (4.2.4)

A) Funció principal: garantir la independència dels jutges

La funció principal del CGPJ rau en garantir la independència dels jutges espanyols en l'exercici de la funció jurisdiccional (jutjar i fer executar el que s’ha jutjat). Per això, el nucli fonamental de les seves competències s'estén a les qüestions que afecten la carrera professional dels jutges: selecció i nomenament, destinacions, ascensos, situacions administratives, llicències i permisos, prohibicions i incompatibilitats, potestat sancionadora, etc. En atribuir aquestes decisions a un òrgan dotat d'autonomia (el Consell) davant les altres institucions de l'Estat, i treure-les de l'àmbit d'un òrgan que pertany a un altre poder de l'Estat (el Ministeri de Justícia situat dins del Govern), s'elimina una font important de pressions externes sobre l'activitat dels jutges que pot afectar l'exercici independent de la seva funció.


��

13 �

Sentència del Tribunal Constitucional 108/1986 de 29 de juny de 1986: "Les funcions que ha d'assumir obligatòriament el Consell són les que més poden servir el Govern per intentar influir sobre els tribunals: d'una part, el possible afavoriment d'alguns jutges per mitjà de nomenaments i ascensos; d'una altra part, les molèsties eventuals i els perjudicis que podrien sofrir amb la inspecció i la imposició de sancions. La finalitat del Consell és, doncs, privar el Govern d'aquestes funcions i transferir-les a un òrgan autònom i separat"

B) Funció secundària: participar en les decisions relatives al funcionament del sistema judicial

Així mateix, el CGPJ té atribuïdes una sèrie de competències que, si bé no es refereixen a la gestió directa dels tribunals, sí que contribueixen a la millora del funcionament del sistema judicial. D'aquesta manera, es pot afirmar que l'existència del CGPJ té una segona funció de caràcter secundari: ampliar el grau de participació en el procés de presa de decisions que afecten el sistema judicial. A aquests efectes s’ha que tenir en compte que el Consell és un òrgan col·legiat en què hi participen no només jutges (en nombre de 12), sinó també juristes de prestigi reconegut (en nombre de 8) els quals a la pràctica pertanyen als diversos sectors del sistema de justícia i a les diferents professions jurídiques (fiscals, advocats, catedràtics d'universitat, etc). Encara que la gestió dels recursos materials i personals del sistema judicial correspon principalment al Ministeri de Justícia (o a les comunitats autònomes que han assumit les competències en la matèria), el CGPJ desenvolupa determinades activitats que incideixen en la qualitat i en la modernització del sistema de justícia: dictar reglaments sobre determinats aspectes accessoris de les actuacions judicials, elaborar informes sobre les normes jurídiques que afecten l'organització i el funcionament del sistema judicial, inspeccionar el funcionament dels òrgans judicials, etc.

C) Funcions en la seva relació amb altres institucions de l'Estat D'altra banda, l'ordenació atorga al CGPJ una altra sèrie de funcions que només cobren sentit des de la dimensió d'alta institució de l'Estat que ha estat creada directament per la Constitució (òrgan constitucional): participa en la designació d'alts càrrecs de l'Estat, elabora informes en relació amb les lleis i altres normes que dicten altres òrgans públics, etc.

D) Funció autoorganitzativa

El CGPJ té atribuït un últim grup de competències que estan relacionades amb la seva capacitat d'autoorganització (com a expressió del seu caràcter d'òrgan autònom): nomenar el secretari general i els membres dels seus òrgans tècnics, elaborar i executar el seu pressupost, reglamentar-ne la organització i el funcionament intern, etc.


��

14 �

Pregunta 9. De quins instruments disposa per exercir les seves competències?

El CGPJ pren decisions de naturalesa administrativa, dicta reglaments, elabora informes, pot plantejar conflictes davant del Tribunal Constitucional i pot sol·licitar mesures a altres òrgans de l'Estat.

A) Decisions de naturalesa administrativa El CGPJ és un òrgan administratiu, és a dir, adopta decisions administratives (actes administratius) en l'àmbit de les seves competències. En la seva actuació es troba plenament sotmès a la Constitució i a la resta de l'ordenació jurídica. Les decisions que es prenen estan sotmeses a control judicial: l'interessat que es consideri perjudicat per la decisió del CGPJ pot presentar un recurs contenciós administratiu que ha de resoldre la Sala Tercera del Tribunal Suprem.

B) Potestat reglamentària Per a l'exercici de les seves funcions, el CGPJ no només ha de prendre decisions de naturalesa administrativa (actes concrets dirigits a un o a diversos destinataris determinats), sinó que també té reconeguda la possibilitat de dictar normes jurídiques (disposicions de caràcter general amb destinataris indeterminats i que creen dret objectiu) en determinades matèries: aquestes normes jurídiques reben el nom de reglaments. Atenent l'àmbit on els reglaments despleguen els seus efectes, es poden classificar en dues categories: la interna i l'externa (introduïda per la Llei orgànica 1/1994).

B.1) POTESTAT REGLAMENTÀRIA INTERNA En primer lloc, el CGPJ té la possibilitat de dictar reglaments sobre el personal, l’organització i el funcionament en el marc de la legislació sobre la funció pública (article 110.1 Llei orgànica del poder judicial13).

Es tracta d'una potestat reglamentària en la qual es plasma la capacitat d'autoorganització que té (potestat estatutària autònoma)14. Aquesta autonomia té com a límit el contingut de la llei que ha realitzat l'habilitació per dictar aquests reglaments (la Llei orgànica del poder judicial).

Dins de la potestat reglamentària interna, el CGPJ va dictar el Reglament 1/1986, de 22 d'abril, d'organització i funcionament del Consell General del Poder Judicial (ROF)

B.2) POTESTAT REGLAMENTÀRIA EXTERNA En l'àmbit de la seva competència i amb subordinació a les lleis, el CGPJ pot dictar reglaments per establir regulacions de caràcter secundari i

�� 13 En endavant LOPJ. 14 Vegeu Navas Sánchez, María del Mar. Poder Judicial y sistema de fuentes. La potestad normativa del Consejo General del Poder Judicial. Madrid: editorial Civitas, 2002.Pàg. 315 i 316.


��

15 �

auxiliar que serveixin de desenvolupament a la Llei orgànica del poder judicial, els quals regulin condicions accessòries per a l'exercici dels drets i deures que conformen l'estatut judicial sense innovar-los ni alterar l’estatut en el seu conjunt.

En l'exercici d'aquesta potestat, el Consell té com a límit els drets i les obligacions dels jutges com recull la Llei orgànica del poder judicial: no en pot crear de nous ni alterar el contingut dels establerts per l'esmentada LOPJ.


��

16 �

LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA EXTERNA DEL CGPJL'article 110 de la Llei orgànica del poder judicial disposa el següent: "Aquests reglaments poden regular condicions accessòries per a l'exercici dels drets i els deures que conformen l'estatut judicial sense innovar-los ni alterar l’estatut esmentat en el seu conjunt. Es poden aprovar en els casos en els quals siguin necessaris per executar o aplicar aquesta llei, quan així ho prevegi aquesta llei o una altra i, especialment, en les següents matèries:

1. Sistema d'ingrés, de promoció i d’especialització en la carrera judicial, el règim dels funcionaris judicials en pràctiques i dels jutges adjunts i els cursos teòrics i pràctics a l'Escola judicial, així com l’organització i les funcions que té. A aquest efecte, en el desenvolupament reglamentari de l'organització i de funcions de l'Escola Judicial, s'ha de determinar la composició del seu Consell Rector, en el qual hi haurà d'haver necessàriament representats el Ministeri de Justícia, les comunitats autònomes amb competències en matèria de justícia i les associacions professionals de jutges i magistrats.

2. Forma de distribució entre torns i provisió de places vacants i desertes de jutges i de magistrats.

3. Temps mínim de permanència en la destinació dels jutges i dels magistrats. 4. Procediment dels concursos reglats i forma de sol·licitud de provisió de places i de càrrecs

de nomenament discrecional. 5. Activitats de formació dels jutges i els magistrats i forma d'obtenció de títols

d'especialització. 6. Situacions administratives de jutges i de magistrats. 7. Règim de llicències i de permisos de jutges i magistrats. 8. Valoració com a mèrit preferent del coneixement de la llengua i dels drets propis de les

comunitats autònomes en la provisió de places judicials dins del territori de la comunitat respectiva.

9. Règim d'incompatibilitats i tramitació d'expedients sobre qüestions que afectin l'estatut de jutges i de magistrats.

10. Contingut de l'escalafó judicial, en els termes que preveu aquesta llei. 11. Règim de substitucions, dels magistrats suplents, dels jutges substituts, i dels jutges de pau. 12. Funcionament i facultats de les sales de govern, de les juntes de jutges i d’altres òrgans

governatius i eleccions, nomenament i cessament de membres de les sales de govern i dels jutges degans.

13. Inspecció de jutjats i de tribunals i tramitació de queixes i denúncies. 14. Publicitat de les actuacions judicials, habilitació de dies i hores, fixació de les hores

d'audiència pública i constitució dels òrgans judicials fora de la seva seu. 15. Especialització d'òrgans judicials, repartiment d'assumptes, de ponències i de normes

generals sobre la prestació i el desenvolupament del servei de guàrdia, sense perjudici de les competències del Ministeri de Justícia o, en el seu cas, de les comunitats autònomes amb competències en matèria de personal.

16. Forma de cessament i de possessió en els òrgans judicials i confecció d'ostentacions. 17. Cooperació jurisdiccional. 18. Honors i tractament de jutges i magistrats i regles sobre protocol en actes judicials. 19. Sistemes de racionalització, d’organització i de mesurament del treball que s'estimin

convenients amb els quals es pugui determinar la càrrega de treball que pot suportar un òrgan jurisdiccional, així com establir criteris mínims homogenis per elaborar normes de repartiment".

I l'article 107.10,2º LOPJ disposa el següent en relació amb les sentències i altres resolucions que es determinin del Tribunal Suprem i de la resta d'òrgans judicials: "A tal efecte el Consell General del Poder Judicial, després de l’informe de les administracions competents, ha d’establir reglamentàriament la manera en què s’han d'elaborar els llibres electrònics de sentències, com s’han de recopilar, com s’han de tractar, difondre i certificar, per tal de vetllar per la seva integritat, autenticitat i accés, així com per assegurar el compliment de la legislació en matèria de protecció de dades personals."


��

17 �

C) Elaboració d'informes (òrgan consultiu)

El CGPJ també elabora informes en relació amb les lleis i les normes jurídiques que dicten els altres òrgan estatals que es refereixin al sistema judicial i a la tutela jurisdiccional dels drets fonamentals, després de l'aprovació de les normes esmentades. Vegeu l'apartat 6.2.4.

D) Legitimació per plantejar conflictes davant del Tribunal Constitucional

L’article 59 de la Llei orgànica del tribunal constitucional situa el Consell General del Poder Judicial entre els òrgans constitucionals, de tal manera que està legitimat per plantejar conflictes davant del Tribunal Constitucional en defensa de les seves competències.

E) Iniciativa en relació amb altres institucions de l'Estat

El CGPJ no té atribuïda la iniciativa legislativa, és a dir, no pot presentar projectes de llei davant del Parlament. Ara bé, sí que pot instar al Parlament, al Govern o a les comunitats autònomes perquè adoptin les mesures i les iniciatives que considerin necessàries per a l'adequat funcionament dels òrgans judicials (mitjans materials i personals al servei de l'administració de justícia:

A) Presentació de la memòria anual a les Corts Generals (article 109 LOPJ).

B) Tramesa al Govern o a la comunitat autònoma amb competències en justícia d'una relació minuciosa de necessitats que consideri existents (article 37.2 LOPJ).

Pregunta 10. Quines normes regulen el Consell General del Poder Judicial?

Article 122 Constitució1. La Llei orgànica del poder judicial determina la constitució, el funcionament i el govern dels jutjats i dels tribunals, així com l'estatut jurídic dels jutges i dels magistrats de carrera, els quals han de formar un cos únic, i del personal al servei de l'Administració de justícia 2. El Consell General del Poder Judicial és el propi òrgan de govern. La llei orgànica n’ha d’establir l’estatut i el règim d'incompatibilitats dels membres i les funcions que té, en particular en matèria de nomenaments ascensos, inspecció i règim disciplinari �

�

• Article 122 de la Constitució espanyola • Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (LOPJ), que ha estat

objecte de diferents reformes en aquesta matèria • Reglament núm. 1/1986, de 22 d'abril, d'organització i funcionament del

Consell General del Poder Judicial (publicat al Butlletí Oficial de l'Estat

�


��

18 �

de 5 de maig de 1986). • Altres reglaments dictats pel CGPJ dins de la potestat reglamentària:

o Reglament 1/1995, de 7 de juny, de la Carrera judicial o Reglament 2/1995, de 7 de juny, de l'Escola judicial o Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de pauo Reglament 1/1997, de 7 de maig, del Centre de Documentació

Judicial o Reglament 1/1998, de 2 de desembre, de tramitació de queixes i

denúncies relatives al funcionament dels jutjats i els tribunals o Reglament 1/2000, de 26 de juliol, dels òrgans de govern dels

tribunals o Reglament 2/2000, de 25 d'octubre, dels jutges adjunts o Reglament 1/2003, de 9 de juliol, d'estadística judicial o Reglament 1/2005, de 15 de setembre, dels aspectes accessoris

de les actuacions judicials o Reglament 2/2005 d'honors, de tractament i de protocol en els

actes judicials solemnes

Els texts d'aquestes normes es poden consultar en el pàgina web del CGPJ (http://www.poderjudicial.es/): apartat Consell General del Poder Judicial/ Organització judicial i atenció al ciutadà/ Organització judicial/Compendi de Dret Judicial.

5. COMPOSICIÓ

El CGPJ és un òrgan col·legiat, és a dir, està format per una pluralitat de persones que adopten les decisions de forma conjunta. En el panorama internacional varien tant la composició de l'òrgan, com la forma de designació dels membres que el formen. Totes dues qüestions reflecteixen el paper que el Consell exerceix en el conjunt de poders de l'Estat.


��

19 �

Pregunta 11. Quants membres té el CGPJ?

Nombre de membres

El CGPJ està format per:

• 20 membres (anomenats vocals)

• I un president

En altres països el nombre de membres és molt divers, i apareixen consells reduïts (per exemple els set membres del Consell de la Judicatura Federal de Mèxic) juntament amb altres de més amplis (el Consiglio Superiore della Magistratura d'Itàlia té 33 membres)


��

20 �

Pregunta 12. Quina és la procedència dels membres del CGPJ?

Procedència dels membres

En el CGPJ els membres pertanyen a les tres categories:

• 12 vocals són jutges o magistrats (membres judicials)

• 8 vocals són juristes de prestigi reconegut (membres no judicials)

• El president del Tribunal Suprem, que alhora és el president del Consell General del Poder Judicial (membre nat)

La majoria dels membres del CGPJ són jutges, el que resulta comprensible si es té en compte que la seva funció principal és gestionar l'estatut dels jutges

Els juristes que no tenen la condició de jutges aporten experiència quant al funcionament del sistema judicial des de perspectives diverses, i d'aquesta manera enriqueixen el propi exercici de les funcions per part del CGPJ.

Amb caràcter general, els membres del Consell solen pertànyer a tres categories:

• Jutges. La majoria dels membres del Consell són jutges. Normalment provenen dels diferents àmbits i seccions del sistema judicial. A certs països alguns d'ells són membres del Consell en virtut del seu ofici, i d'altres són elegits pels propis jutges.

• Membres no judicials. Solen ser escollits a través de diferents vies, pels grups d'interessos relacionats amb el sistema judicial, i/o pel Parlament i altres òrgans de l'Estat.

• Membres nats per exercir un determinat càrrec en l'Estat. A determinats països, els membres del Consell són càrrecs com el president de la República, el ministre de Justícia, el president de la Cort Suprema o el procurador general.


��

21 �

Pregunta 13. Qui designa els membres del consell? �

Qui designa els membres del consell?

• Els 20 membres del CGPJ (vocals) són elegits pel Parlament (Congrés i Senat)

o Encara que alguns d'ells (12) els proposen els jutges (per si mateixos o a través de les associacions judicials)

• El president el designa el propi Ple del Consell General del Poder Judicial (en la sessió constitutiva) entre membres de la carrera judicial o juristes de competència reconeguda

El nomenament formal dels vocals i del president el realitza el Rei

�

Pregunta 14. Quina és la forma de nomenament dels vocals del CGPJ? �

A) Designació dels vocals judicials Cada una de les dues Cambres del Parlament espanyol (Congrés dels Diputats i Senat) elegeix, per majoria de tres cinquens, sis membres (vocals) entre jutges i magistrats de totes les categories judicials que són proposats per al seu nomenament pel Rei d'acord amb el següent procediment.

• Es poden proposar els jutges i els magistrats de totes les categories judicials que es trobin en servei actiu i no siguin membres del Consell anterior o prestin els seus serveis als seus òrgans tècnics.

• La proposta de nomenament l’han de realitzar el Congrés i el Senat, entre els candidats presentats a les Cambres pels jutges i magistrats de la manera següent:

• Els candidats han de ser presentats, fins un màxim del triple dels dotze llocs que es proposen, per les associacions professionals de jutges i magistrats o per un nombre de jutges i magistrats que representi, almenys, el 2% de tots els que es trobin en servei actiu. La determinació del nombre màxim de candidats que


��

22 �

correspon presentar a cada associació i del nombre màxim de candidats que es poden presentar amb les firmes de jutges i de magistrats s'ha d’ajustar a criteris estrictes de proporcionalitat, d'acord amb les regles següents:

• Els 36 candidats s’han de distribuir en proporció amb el nombre d'afiliats de cada associació i amb el nombre de no afiliats a cap associació, de manera que aquest últim determini el nombre màxim de candidats que es poden presentar mitjançant firmes d'altres jutges i magistrats no associats; tot això, d'acord amb les dades que consten en el Registre constituït en el Consell General del Poder Judicial d’acord amb el que preveu l'article 401 d’aquesta Llei orgànica i sense que cap jutge ni cap magistrat pugui avalar amb la seva firma a més d'un candidat.

• En el cas que el nombre de jutges i magistrats presentats amb l'aval de firmes suficients superi el màxim a què es refereix l'apartat anterior, només es consideraran candidats els que, fins a l'esmentat número màxim, vinguin avalats pel major nombre de firmes. En el supòsit contrari que amb el nombre de candidats avalats mitjançant firmes no n'hi hagi prou per cobrir el nombre total de 36, la resta els proveiran les associacions, en proporció amb el nombre d'afiliats; a tal efecte i per evitar dilacions, les associacions han d’incloure en la seva proposta inicial, de forma diferenciada, una llista complementària de candidats.

• Cada associació ha de determinar, d'acord amb el que disposin els seus estatuts, el sistema d'elecció dels candidats que li correspongui presentar.

• Entre els 36 candidats presentats, d’acord amb el sistema descrit anteriorment, s'han d’elegir en primer lloc 6 vocals pel Ple del Congrés dels Diputats, i després d’aquests 6 vocals, el Senat ha d’elegir els altres 6 entre els 30 candidats restants.

B) Designació dels vocals no judicials

Cada cambra del Parlament elegeix a més, per majoria de tres cinquens, quatre vocals entre advocats i altres juristes de competència reconeguda amb més de 15 anys d'exercici en la professió que exerceixen, que no siguin membres del Consell anterior ni prestin serveis als seus òrgans tècnics.


��

23 �

Entre jutges i

magistrats

Entre juristes de competència reconeguda

TOTALS

VOCALS PROPOSATS PEL

CONGRÉS 6 4 10

VOCALS PROPOSATS PEL

SENAT 6 4 10

TOTAL VOCALS 12 8 20

PRESIDENT

Designat pel Ple del Consell General del Poder Judicial d’entre membres de la

carrera judicial o juristes de competència reconeguda

1

Pregunta 15. A quin règim estan sotmesos els membres del Consell? �

Els membres del CGPJ estan sotmesos a un règim o estatut molt exigent, amb la finalitat de garantir un exercici autònom o independent de la seva tasca.

• Durant l'exercici de les seves funcions.o Han de desenvolupar la seva activitat amb dedicació absoluta; el

seu càrrec és incompatible amb qualsevol altre lloc, professió o activitat, pública o privada, per compte propi o aliè, retribuïda o no, a excepció de la mera administració del patrimoni personal o familiar; a més se’ls han d'aplicar les incompatibilitats específiques dels jutges i dels magistrats.

o No estan sotmesos a mandat imperatiu. o No poden ser promoguts durant la durada del seu mandat a la

categoria de magistrats del Tribunal Suprem, ni nomenats per a qualsevol càrrec de la carrera judicial de lliure designació o en la provisió dels quals es presenti una apreciació de mèrits.

o La responsabilitat civil i penal s'ha d’exigir pels tràmits establerts per a la dels Magistrats del Tribunal Suprem.

• En relació amb l'acabament de la seva tasca. o Els vocals del Consell només poden ser trets dels seus càrrecs

per finalització del mandat, renúncia, incapacitat, incompatibilitat o incompliment greu dels deures que implica el càrrec. El president és qui s’ocupa de l'acceptació de la renúncia; l’avaluació de les causes restants de cessament s’han d’acordar pel Ple del Consell, per una majoria de tres cinquens dels membres.

o Els vocals d'origen judicial han de cessar quan, per jubilació o per altres raons, deixin de pertànyer a la carrera judicial, i han de ser


��

24 �

substituïts pel mateix procediment (per elecció parlamentària) i per al temps que resti del mandat del Consell.

Els membres del CGPJ poden ser reelegits per a un nou mandat?

No, perquè l'article 112.1 estableix que està prohibit nomenar els vocals del Consell anterior; encara que sí que poden ser designats per a Consells posteriors.

Pregunta 16. Per quant de temps es designen els membres del CGPJ?

Cada mandat del CGPJ té una durada de 5 anys.

Els membres del CGPJ són nomenats per un període de 5 anys, i en finalitzar el Consell es renova totalment.

6. COMPETÈNCIES Les diferents competències atribuïdes per la llei al CGPJ es poden classificar d’acord amb les diferents funcions que realitzen:

6.3. En relació amb altres institucions de l’Estat:• Nomenament d’alts càrrecs • Memòria anual davant del

Parlament • Iniciativa perquè altres

institucions adoptin mesures6.1. Per garantir la independència dels jutges:• Decisions relatives a

l’estatut professional • Potestat disciplinària • Empara de la

independència.

6.4.-Sobre a organización e funcionamento interno: • Potestade regulamentaria

interna • Nomeamento de Secretario

Xeral e órganos técnicos • Presuposto CXPX

6.2. -Sobre l'organització i el funcionament del sistema judicial: • Inspecció d'òrgans

judicials • Queixes sobre el

funcionament del sistema de justícia

• Potestat reglamentària externa

• Elaboració d'informes sobre normes jurídiques en la matèria

• Reforç d’òrgans judicials�

6.5. Altres competències que preveu la llei.


��

25 �

Pregunta 17. Quins competències té el CGPJ per garantir la independència dels jutges?

A) Decisions relatives a l'estatut professional dels jutges

El nucli principal de les competències del CGPJ es troba en el que podríem denominar "gestió dels recursos humans" de la carrera judicial, és a dir, tot el que fa referència a la carrera professional del jutge: • Seleccionar les persones que han de portar a terme la tasca judicial. • Nomenar els jutges (mitjançant un ordre del CGPJ); així com els magistrats

del Tribunal Suprem, magistrats i presidents (mitjançant la presentació d’un Reial decret, ratificat pel Ministre de Justícia).

• Aspectes relatius al desenvolupament de la vida professional: destinacions, ascensos, situacions administratives (servei actiu, serveis especials, excedència, i suspensió de funcions), llicències i permisos, prohibicions i incompatibilitats.

• Formació i perfeccionament. A aquest efecte s'ha creat el centre de selecció i de formació dels jutges amb la denominació d'Escola judicial.

• Sancionar els jutges que cometen una infracció disciplinària. • Pèrdua de la condició de jutge (jubilació, incapacitat, sanció o condemna,

renúncia, i pèrdua de la nacionalitat).

�

Nomenament dels membres de la carrera judicial�

Decisions sobre la carrera

professional del jutge

Pèrdua de la condició de jutge

Destins, situacions

administratives, llicències i permisos,

prohibicions i incompatibilitat

Sancions en cas

d’infraccions disciplinàries

Selecció dels jutges, formació,

especialització


��

26 �

B) Potestat disciplinària

La determinació de l'òrgan que ostenta la competència disciplinària sobre els jutges resulta rellevant per salvaguardar-ne la independència. A nivell internacional es constata una tendència consistent a atribuir la competència esmentada a òrgans col·legiats compostos majoritàriament o en la seva totalitat per jutges. En alguns casos el Consell es crea amb la finalitat principal d'exercitar aquesta potestat disciplinària (per exemple els Judicial Conduct Councils en determinats estats dels EUA). En altres supòsits la composició del Consell ha de ser diferent quan exerciti funcions disciplinàries (la Sala disciplinària del Consell Superior de la Judicatura de Colòmbia està composta per set magistrats, elegits pel Congrés Nacional de ternes enviades pel Govern per un període de 8 anys). En el sistema espanyol la competència disciplinària es reparteix entre el CGPJ (recordem que està compost majoritàriament per jutges) i altres òrgans de govern intern dels tribunals (compostos en la seva totalitat per jutges):

• El CGPJ és competent per imposar sancions als membres de la carrera judicial si cometen alguna de les infraccions administratives molt greus (en Ple) o greus (en Comissió Disciplinària).

• Les sales de govern dels tribunals poden imposar les sancions de multa o d'advertència i multa per la comissió d'infraccions lleus.

• Els presidentes dels tribunals poden imposar la sanció d'advertència als jutges i als magistrats que depenen d’ells.

Les decisions del CGPJ en matèria disciplinària també estan sotmeses a control judicial, de tal manera que l'interessat pot presentar un recurs contenciós administratiu el qual ha de resoldre la Sala Tercera del Tribunal Suprem.

La potestat disciplinària del CGPJ es refereix només a les condicions externes de compliment dels deures judicials (retard injustificat, abús de l’autoritat, falta de respecte, incompliment de l'horari d'audiència, etc.), i no pot afectar de cap manera les qüestions jurisdiccionals, és a dir, el contingut concret de les resolucions judicials.

C) Empara de la independència del jutge A sol·licitud del jutge, el Consell General del Poder Judicial pot adoptar aquelles mesures que, dins de les seves competències, resultin necessàries per salvaguardar la independència de qui es consideri inquietat o pertorbat en l'exercici independent de la funció judicial (article 14.1 LOPJ). Malgrat que l'ordenació no preveu les mesures concretes que es poden adoptar, si el CGPJ estima l'empara en entendre que s'ha inquietat l'actuació independent del jutge, a la pràctica està actuant de la manera següent:

• En primer lloc, adopta una declaració institucional que constata


��

27 �

l'existència de pertorbació en la independència, que resulta oposable per l'interessat davant de qualsevol òrgan públic i davant del conjunt de la societat.

• De la mateixa manera, pot posar els fets en coneixement del Ministeri Fiscal o dels tribunals a efectes del possible inici d'un procés penal per tal que l'òrgan judicial competent investigui la possible comissió d'un delicte.

• D'altra banda, també pot instar l'exercici de la potestat disciplinària per sancionar la conducta atemptatòria contra la independència procedent d'un funcionari públic, o exercir la competència disciplinària que tingui si el responsable és un jutge.

Pregunta 18. Quines competències té el CGPJ en relació amb l’organització i el funcionament del sistema de justícia?

A diferència dels Consells d'altres països (Holanda, Bulgària, Xipre, etc.), el CGPJ espanyol no té competències directes en matèria de gestió dels tribunals (suport administratiu, logístic i pressupostari a través de la dotació i la gestió de mitjans materials i personals: edificis, sistemes informàtics i telemàtics, funcionaris, etc.). Ara bé, el CGPJ sí que té atribuïdes diverses competències a través de les quals pot participar en el procés de presa de decisions relacionades amb l'organització i el funcionament del sistema judicial, que contribueix a millorar la qualitat del servei i a modernitzar-lo.

A) Inspecció dels òrgans judicials

De conformitat amb l'article 107 LOPJ, una de les competències del CGPJ és la "inspecció de jutjats i de tribunals". Així mateix, "el CGPJ exerceix la inspecció i la vigilància superior sobre tots els jutjats i els tribunals per comprovar i controlar el funcionament de l'Administració de justícia" (article 171.1 LOPJ).

• El contingut de la inspecció inclou l'examen de tot el que sigui necessari per conèixer el funcionament de l'òrgan judicial i el compliment dels deures del personal judicial (especialment en relació amb l'agilitat i amb la rapidesa en la tramitació dels assumptes).

• La interpretació i l'aplicació de les lleis realitzada pels jutges quan administren justícia no pot ser en cap cas objecte d'aprovació, de censura o de correcció amb motiu de l'activitat d'inspecció

Per a l'exercici d'aquesta tasca el CGPJ compta amb el Servei d'Inspecció, que al mateix temps està compost per una sèrie d'unitats (inspector delegat i secretari). Aquestes unitats realitzen les seves activitats a tot el territori de l'Estat, i comproven i controlen el funcionament dels serveis de l'Administració de justícia mitjançant la realització de les actuacions i les visites. D'altra banda, el servei esmentat ha de rebre i comprovar les denúncies, les queixes i les reclamacions que es dirigeixin al Consell, i que estiguin relacionades amb el


��

28 �

funcionament dels diferents òrgans judicials i amb el compliment dels deures per part de tot el personal judicial, la qual cosa pot donar lloc a actuacions en matèria disciplinària.

B) Queixes sobre el funcionament del sistema judicial

El Ple del CGPJ va aprovar en la reunió de dia 2 de desembre de 1998 el Reglament de queixes i reclamacions, en el qual es descriu com s’han de tramitar les denúncies, els suggeriments, les queixes i les reclamacions dels ciutadans en relació amb el funcionament de l'Administració de justícia. Aquest Reglament es complementa amb la Instrucció 1/1999 que conté el Protocol de servei i els formularis de tramitació de queixes i reclamacions i la informació prèvia al ciutadà.

QUEIXES Los ciutadans poden presentar davant del CGPJ (i d’altres òrgans de govern del poder judicial) queixes, suggeriments i reclamacions sobre el funcionament dels jutjats i dels tribunals. D'aquesta manera, contribueixen a millorar l'atenció al ciutadà i la qualitat del servei prestat. Després de constatar un funcionament deficient, s’han de prendre les mesures necessàries per solucionar l'anomalia, si està dins de la competència del CGPJ; o informar de l'òrgan competent, si escau. Aquestes queixes no poden afectar el contingut de les resolucions judicials, com a conseqüència del respecte a la independència dels jutges; si una part no està d'acord amb la resolució, pot formular el recurs corresponent dins del procés. Tampoc no es poden referir als fets que poguessin ser constitutius d'infracció disciplinària; en aquest cas, s’ha de seguir l’expedient disciplinari corresponent. Es poden presentar en els registres de les seus judicials, en els registres dels organismes públics, a les oficines de correus, a les bústies per a la recollida de reclamacions i suggeriments dels edificis judicials, i a través de la pròpia pàgina web del Consell General del Poder Judicial

Quina és la utilitat de la inspecció? o Obtenir informació

sobre l'activitat i la situació real dels òrgansjudicials

o Controlar el grau de compliment dels estàndards de gestió en quantitat i en qualitat

o Efectuar un diagnòstic de l'organització i el funcionament de l'òrganjudicial inspeccionat

L'activitat inspectora pot donar lloc a: o L'adopció de

mesures per pal·liar la situació detectada, pel CGPJ o per un altre òrgan, cada un dins de la seva competència

o L'exigència de responsabilitat disciplinària al jutge o a la resta del personal judicial


��

29 �

C) Potestat reglamentària en relació amb determinats aspectes de l'organització i funcionament dels òrgans judicials

• Inspecció de jutjats i de tribunals i tramitació de queixes i denúncies. • Publicitat de les actuacions judicials, habilitació de dies i hores, fixació de

les hores d'audiència pública i constitució dels òrgans judicials fora de la seva seu.

• Especialització d'òrgans judicials, repartiment d'assumptes, de ponències i de normes generals sobre prestació i desenvolupament del servei de guàrdia, sense perjudici de les competències del Ministeri de Justícia o, si escau, de les comunitats autònomes amb competències en matèria de personal.

• Cooperació jurisdiccional. • Honors i tractament de jutges i de magistrats i regles sobre el protocol en

actes judicials. • Sistemes de racionalització, d’organització i de mesurament del treball

que es considerin convenients amb els quals es determini la càrrega de treball que pot suportar un òrgan jurisdiccional, així com establir criteris mínims homogenis per elaborar normes de repartiment.

D) Tasca consultiva: elaborar informes en relació amb les normes jurídiques que afecten l'organització i el funcionament del sistema judicial

E) Mesures de reforç als òrgans judicials

EL CGPJ COM A ÒRGAN CONSULTIU DE L’ESTAT

El CGPJ col·labora amb altres

institucions de l’Estat, i

contribueix així a millorar la qualitat

tècnica de la normativa jurídica

El CGPJ té competència per informar dels avantprojectes de lleis i disposicions de l'Estat o de les comunitats autònomes en relació amb les matèries següents:

• Determinar i modificar demarcacions judicials. • Fixar i modificar la plantilla orgànica de jutges,

magistrats, secretaris i personal que presti serveis en l'Administració de justícia.

• Estatut orgànic de jutges i de magistrats. • Estatut orgànic dels secretaris i de la resta del

personal al servei de l'Administració de justícia. • Normes processals o que afectin aspectes jurídics

constitucionals de la tutela davant dels Tribunals ordinaris de l'exercici de drets fonamentals i qualssevol altres que afectin la constitució, l’organització, el funcionament i el govern dels jutjats i dels tribunals.

• Lleis penals i normes sobre règim penitenciari. • Les altres que li atribueixin les lleis.


��

30 �

Quan el retard excepcional o l'acumulació d'assumptes en un jutjat o en un tribunal determinats no es puguin corregir mitjançant el reforçament de la plantilla de l'Oficina judicial o l'exempció temporal de repartiment, el Consell General del Poder Judicial pot acordar mesures excepcionals de suport judicial, que consisteixen en: adscripció, qualitat de jutges substituts o jutges de suport, jutges de pràctiques, atorgament de comissions de servei a jutges i a magistrats o en l'adscripció de jutges substituts o magistrats suplents, perquè participin amb els titulars dels òrgans esmentats en la tramitació i la resolució d'assumptes que no estiguin pendents (article 216 bis LOPJ).

Pregunta 19. Quines competències té el CGPJ en l’àmbit de la seva relació amb altres institucions de l’Estat?

L'ordenament atorga al CGPJ una altra sèrie d’atribucions que cobren sentit des de la dimensió del CGPJ com a òrgan constitucional de l'Estat.

A) Competències relatives al nomenament d'alts càrrecs El CGPJ participa en el procés de designació de persones per exercir funcions rellevants dins del sistema judicial:

• El Consell General ha de ser escoltat després del nomenament del Fiscal General de l'Estat (article 108.3 LOPJ).

• Proposta, amb una majoria de tres cinquens, per al nomenament del president del Tribunal Suprem i per al del Consell General del Poder Judicial (article 107.1 LOPJ).

• Proposta, amb una majoria de tres cinquens, per al nomenament de membres del Tribunal Constitucional quan escaigui (article 107.2 LOPJ), que seran nomenats pel Rei (article 16.1 Llei orgànica del tribunal constitucional).

• Així mateix li correspon el nomenament del secretari general del CGPJ.

B) Memòria anual davant de les Corts

El Consell General del Poder Judicial ha de dirigir anualment a les Corts Generals una memòria sobre l'estat, el funcionament i les activitats del Consell i dels jutjats i els tribunals de justícia. Així mateix, hi ha d’incloure les necessitats que, segons el seu parer, existeixin en matèria de personal, d’instal·lacions i de recursos, en general, per complir les funcions que la Constitució i les lleis assignen al poder judicial. Les Corts Generals, d'acord amb els reglaments de les Cambres, poden debatre el contingut de la memòria esmentada i reclamar, si escau, la compareixença del President del Consell General del Poder Judicial o del membre del mateix òrgan en qui delegui les seves funcions. El contingut de la memòria esmentada, sempre d'acord amb els reglaments de les cambres, pot donar lloc a la presentació de mocions, preguntes de contestació obligada per part del Consell i, en general, a l'adopció de totes les mesures que prevegin els reglaments.


��

31 �

C) Iniciativa perquè altres institucions adoptin mesures per pal·liar les necessitats de l'Administració de justícia

El CGPJ té a la seva disposició determinats instruments per estimular l'adopció de mesures i iniciatives per part del Govern, del Parlament o de les comunitats autònomes que consideri necessàries per al funcionament adequat dels òrgans judicials o del procés jurisdiccional:

C.1) EXPOSICIÓ DE NECESSITATS EN EL MEMÒRIA ANUAL En primer lloc, cal fer referència a la presentació de la memòria anual a les Corts Generals, en la qual ha d’incloure les necessitats que, segons el seu parer, existeixin en matèria de personal, d’instal·lacions i de recursos per poder compliment correctament les funcions assignades al poder judicial (article 109 LOPJ).

C.2) RELACIÓ DE NECESSITATS DAVANT DEL GOVERN O DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES L'article 37.2 LOPJ disposa que el CGPJ ha de trametre anualment al Ministeri de Justícia o a l'òrgan competent de la comunitat autònoma (en aquelles CA on les competències en matèria d'administració de justícia estiguin transferides) una relació circumstanciada de necessitats en matèria de mitjans precisos perquè els jutjats i els tribunals desenvolupin la seva funció amb independència i eficàcia. D'altra banda, quan el retard en la tramitació d'assumptes en un òrgan judicial tingui caràcter estructural, el Consell General del Poder Judicial, amb l'adopció de les referides mesures de reforç que recull l'article 216 bis LOPJ, ha de formular les propostes oportunes al Ministeri de Justícia o a les comunitats autònomes amb competències en la matèria, per a l'adequació de la plantilla del jutjat o tribunal afectat o per a la correcció de la demarcació o la planta que escaigui (apartat 2 de l'article 216 bis LOPJ).

Pregunta 20. Quines competències té atribuïdes el CGPJ en relació amb l'organització i el funcionament intern?

• Capacitat d'autoorganització. Aquesta capacitat inclou l'anomenada potestat reglamentària interna: pot dictar reglaments quant al personal, l’organització i el funcionament en el marc de la legislació sobre la funció pública (article 110.1 LOPJ).

• Nomenament del secretari general i dels membres dels gabinets o serveis dependents (article 107.6 LOPJ).

• Elaborar, dirigir l'execució i controlar el compliment del pressupost del Consell (article 107.8 LOPJ). En aquest sentit, l'article 127.10 LOPJ disposa que el pressupost esmentat "s'ha d’integrar en els generals de l'Estat, en una secció independent" (autonomia pressupostària).


��

32 �

Pregunta 21. Quines altres competències atribueix la Llei al CGPJ?

La legislació atribueix altres competències al Consell, entre les quals destaquen les relacionades amb els nomenaments dels jutges substituts i els magistrats suplents; la resolució dels recursos contra els acords dels òrgans de govern intern; l'informe dels recursos en matèria de responsabilitat per funcionament anormal de l'Administració de justícia, etcètera.


��

33 �

7. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

Pregunta 22. - Quina és l'estructura interna del CGPJ?

En ser un òrgan col·legiat, les decisions del CGPJ s'adopten de forma conjunta pels seus membres: reunits en Ple o en alguna de les comissions previstes per l'ordenació. En principi, els acords els ha d'adoptar l'òrgan que reuneix tots els membres del CGPJ (el Ple). Això no obstant, per facilitar les tasques del CGPJ en relació amb les múltiples matèries de la seva competència, es contemplen dos instruments:

• Comissions. Determinades decisions les pot prendre un òrgan que reuneixi una part dels vocals (normalment 5): la Comissió. La més important és la Comissió permanent (que s'encarrega d'adoptar els acords relatius a la vida quotidiana del CGPJ), però existeixen altres comissions que exerceixen les seves funcions en relació amb determinades matèries: disciplinària, pressupostària, relacions internacionals, etc. Aquestes comissions adopten els acords de la matèria de què tenen la competència, o bé preparen els treballs els Ple o de la comissió permanent.

• Vocalies delegades. El Ple en ocasions delega en un o en diversos vocals la preparació dels treballs de determinades matèries (vocals delegats per elaborar la memòria, per a l'Atenció ciutadana, per a l'Estadística judicial, per al seguiment de la Llei concursal, per a l’Observatori de violència domèstica i de gènere, per a l’Organització territorial, per a la mediació penal i civil); o les relacions amb determinades institucions o col·lectius (Parlament, Ministeri de Justícia, CA, Ministeri Fiscal, col·legis professionals, associacions judicials, associacions professionals, Centre d'Estudis Jurídics, òrgans governatius, matèries pròpies de la situació de jubilació); o les relacions amb determinats òrgans jurisdiccionals (Tribunal Suprem, Audiència Nacional, ordre jurisdiccional social, ordre contenciós administratiu, menors, de família, vigilància penitenciària) ; o per a certes funcions (portaveu del CGPJ, Consell de redacció de la revista del poder judicial, Comissió de Selecció, Comissió Nacional de Policia Judicial, Consell Rector, escola d'estiu, Consell de redacció de la revista e-Justícia). Així mateix, cada comunitat autònoma compta amb un o amb diversos vocals delegats per a les relacions amb els òrgans judicials que es troben en el territori respectiu.


��

34 �

Pregunta 23. Com funciona?

A) Explicació general

Amb caràcter general només despleguen efectes ad extra, és a dir, cap a fora del CGPJ (actes o decisions administratives, reglaments i informes) els acords adoptats pel Ple i per la comissió permanent (així com per la comissió disciplinària quan imposa sancions per faltes greus). La resta de comissions i vocalies delegades preparen els acords del Ple i de la comissió permanent, i mantenen les relacions inherents a les matèries que són pròpies de cada una d'elles. Els treballs del Ple, de les Comissions i de les vocalies delegades els preparen els òrgans tècnics del CGPJ, els quals supervisa i coordina el Secretari General, amb la direcció superior del President.

President

Vicepresident PLE

Vocals

Comisió Permanent

Altres Comisions

Vocalias Delegades

Secretari General

Òrgans técnics


��

35 �

B) Procediment administratiu • La Llei orgànica del poder judicial i el Reglament 1/1986 d'organització i

funcionament (ROF) estableixen un procediment propi per a les actuacions del CGPJ.

o De forma supletòria, és aplicable el règim legal del procediment administratiu: actualment, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (art. 142.1 LOPJ).

• Els actes del Consell General del Poder Judicial són immediatament executius, sense perjudici del règim d'impugnació previst en la Llei orgànica del poder judicial.

o Ara bé quan s'interposi un recurs, l'autoritat competent per resoldre'l pot, d'ofici o a instància de part, acordar la suspensió de l'execució si pot causar perjudicis impossibles o difícils de reparar, o quan així ho estableixi la llei (art. 140).

C) Recursos Las vies d'impugnació dels actes del Consell General del Poder Judicial que s'ofereixen són les següents:

• Els recursos de via administrativa. Els actes de tràmit que determinin la impossibilitat de continuar un procediment o produeixin indefensió i les resolucions definitives de la comissió permanent i la comissió disciplinària, han de ser impugnables en alçada davant del Ple del Consell (art. 143.1 LOPJ). Així mateix, els actes del Ple que no siguin


��

36 �

resolutoris de recursos en via administrativa (recursos d'alçada o recursos extraordinaris de revisió) poden ser objecte de recurs potestatiu de reposició (articles 116 i 117 Llei 30/1992).

• Els recursos de la via contenciosa administrativa. Els actes, les resolucions i les disposicions emanades del Ple poden ser objecte de recurs per la via contenciosa administrativa davant de la Sala corresponent del Tribunal Suprem (art. 143.2 LOPJ).

Pregunta 24. Quins òrgans té el CGPJ?

Analitzarem els següents: • President • Vicepresident • Ple • Comissió permanent • Altres comissions • Secretari general

Posteriorment analitzarem els òrgans tècnics en el servei del Consell General del Poder Judicial. Vegeu la pregunta 25.


��

37 �

A) President


��

38 �

B) Vicepresident


��

39 �

C) Ple


��

40 �

D) Comissió permanent


��

41 �

E) Altres comissions


��

42 �

F) Secretari General


��

43 �

Pregunta 25. Quins són els òrgans tècnics del CGPJ i com s’organitzen?

A) Funcions • Tramitar els assumptes dels quals hagin d’informar el Ple, la Comissió

Permanent o la resta de comissions, així com el president o les vocalies delegades.

• Executar les decisions preses pels òrgans citats en el punt anterior. • Expedir les comunicacions i les notificacions als expedients que

tramiten.


��

44 �

B) Estructura

Els òrgans tècnics estan supervisats i coordinats pel secretari general, amb la direcció superior de les seves activitats per part del president del CGPJ.

S'organitzen en funció de la matèria en la qual desenvolupen la seva tasca, i es pot sistematitzar de la manera següent:


��

45 �


��

46 �

C) Estatut del personal que treballa en els òrgans tècnics

Als òrgans tècnics del Consell General del Poder Judicial només hi poden prestar serveis els membres de les carreres judicial o fiscal, els cossos de secretaris judicials, i altres funcionaris de les administracions públiques i de l'Administració de justícia, en el número que fixin les plantilles orgàniques corresponents (art. 145 de la Llei orgànica del poder judicial).

Els membres dels òrgans tècnics de nivell superior per a la designació dels quals s'hagi exigit el títol de llicenciat en dret han d’actuar amb la denominació de lletrats al servei del Consell General del Poder Judicial.

La provisió dels llocs de treball dels òrgans tècnics del Consell s’ha de realitzar mitjançant un concurs de mèrits. Els que obtinguin llocs de nivell superior, són nomenats pel Ple del Consell General del Poder Judicial, després del concurs de mèrits, per un període de dos anys, prorrogable per períodes anuals amb un màxim de prestació de serveis de 10 anys i són declarats en situació de serveis especials en l’administració d'origen. Quan es tracti de la prestació de serveis als restants llocs dels òrgans tècnics del Consell General del Poder Judicial, els funcionaris que els ocupin es consideraran en servei actiu als seus cossos d'origen. Durant el temps que ocupin un lloc de treball en el Consell General del Poder Judicial han d’estar sotmesos al Reglament de personal del Consell.


��

47 �

8. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

8.1. Informació a la web �

�

�

�

�

�

�


��

48 �

�

8.2. Bibliografia bàsica

• AUTORS VARIS, obra col·lectiva Derecho Constitucional para el siglo XXI, que recull les actes del VIII Congrés Iberoamericà de Dret Constitucional (Sevilla, del 3 al 5 de desembre de 2003), Tom II. Madrid: editorial Thomson Aranzadi, 2006, pàgines 3269 i seg.

• AUTORS VARIS, Jornadas de Estudio sobre el Consejo General del Poder Judicial, del 10 al 13 de desembre de 1981. Madrid: ConsellGeneral del Poder Judicial, Editora Nacional, 1983.

• AUTORS VARIS, obra col·lectiva El Gobierno de la Justicia. El Consejo General del Poder Judicial, que recull les ponències del Congrés Internacional de Dret Processal de Castella i Lleó (Valladolid, del 28 al 30 de setembre de 1994). Valladolid: Universitat de Valladolid, 1996.

• AUTORS VARIS, obra col·lectiva Constitución y Poder Judicial. Madrid: Consell General del Poder Judicial, 2003.

• AUTORS VARIS, El federalismo judicial. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya, 2006.


��

49 �

• BALLESTER CARDELL, María, El Consejo General del Poder Judicial. Su función constitucional y legal. Premi Rafael Martínez Emperador 2006. Madrid: Consell General del Poder Judicial, 2007.

• DOMÍNGUEZ LUIS, Carlos, Poder Judicial: actos de gobierno y su impugnación, Madrid: editorial Iustel, 2006.

• MURILLO DE LA CUEVA, Pablo Lucas. “Modelos de gobierno del Poder Judicial”, dins de l’obra col·lectiva Ciudadanos, e instituciones en el constitucionalismo actual. Editorial Tirant lo Blanch, 1997, pàgines 1025 i seg.

• NAVAS SÁNCHEZ, María Del Mar. Poder Judicial y sistema de fuentes. La potestad normativa del Consejo General del Poder Judicial. Madrid: editorial Civitas, 2002.

• REQUERO IBÁÑEZ, José Luis. El Gobierno Judicial y el Consejo General del Poder Judicial. Papeles de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales núm 28. Madrid: Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales, 1996.

• RÉSEAU EUROPÉEN DES CONSEILS DE JUSTICE. Mission, vision, rules and other relevant matter of the councils, conclusions del grup de treball sobre la matèria (Barcelona, 2 i 3 de juny de 2005), disponible a la web : http://www.encj.eu/encj

• RODRÍGUEZ PADRÓN, Celso. La conformación del Poder Judicial.Madrid: editorial Difusa, Madrid, 2005.

• SÁNCHEZ BARRIOS, María Inmaculada. Las atribuciones del Consejo General del Poder Judicial. Salamanca: editorial Tesitex, , 1999.

• VOERMANS, Wim i Pim ALBERS. Councils for the Judiciary in UE Countries, document elaborat el març de 2003, disponible a la web : http://www.encj.eu/encj

Documents

El Consell General del Poder Judicial en 25 preguntes Cons… · "La independència dels jutges en l'exercici de les funcions que els han estat assignades i la llibertat que tenen