XII J0RNADES DEL FEAEC

IMATGE I AUTOIMATGE

DEL CENTRE EDUCATIU

Mariano Royo, (royo.mariano@Mariano Royo, (royo.mariano@gmailgmail..comcom))

La La comunicaciócomunicació::

emisor

receptor

canalsorolls

Massa simple!

CharlieCharlie BrownBrown

…i la imatge, una postura”.

Quan en Charli Braun és una escola…

La La imatgeimatge del centre del centre educatiueducatiu……

Tema Tema moltmolt pocpoc reconegutreconegut aal’escolal’escola pública.pública.Tema Tema sovintsovint mal mal enfocatenfocat, a la , a la privada.privada.Tema Tema moltmolt delicatdelicat. . Tema Tema importantimportant..

EN EL SISTEMA CENTRALISTA, EN EL SISTEMA CENTRALISTA, FRANCÈS I BUROCRÀTIC: FRANCÈS I BUROCRÀTIC: EL EL CENTRE EDUCATIUCENTRE EDUCATIU ÉS UNA PEÇAÉS UNA PEÇAD’UNA GRAN MÀQUINA: D’UNA GRAN MÀQUINA: NO TÉ PERSONALITAT PRÒPIA.NO TÉ PERSONALITAT PRÒPIA.NO TÉ IMATGE PRÒPIA.NO TÉ IMATGE PRÒPIA.

VIRTUTS PRINCIPALS:VIRTUTS PRINCIPALS:SEGURETAT DEL SERVEI.SEGURETAT DEL SERVEI.UNIFORMITATUNIFORMITATCONTROLCONTROL

SI ENS ENCAMINEM CAP A SI ENS ENCAMINEM CAP A L’AUTONOMIA DEL CENTRES L’AUTONOMIA DEL CENTRES

ES PERQUÈ BUSQUEM:ES PERQUÈ BUSQUEM:

MÉS QUALITAT MÉS QUALITAT MÉS ADAPTACIÓ MÉS ADAPTACIÓ

A L’ENTORNA L’ENTORNMÉS PROFESSIONALITATMÉS PROFESSIONALITATMÉS CREATIVITAT MÉS CREATIVITAT MÉS SATISFACCIÓ DELS USUARISMÉS SATISFACCIÓ DELS USUARIS

PERQUÈ….PERQUÈ….PREGUNTA:PREGUNTA: SISTEMASISTEMA

ADMON.ADMON.CENTRECENTRE

QUI FORMA EL PROFESSIONAL?QUI FORMA EL PROFESSIONAL? -- ++QUIN ÉS EL LLOC DE LA QUIN ÉS EL LLOC DE LA PARTICIPACIÓ?PARTICIPACIÓ? -- ++ON ES VIU I ES GAUDEIX LA ON ES VIU I ES GAUDEIX LA PROFESSIÓ?PROFESSIÓ? -- ++QUIN ÉS EL LLOC REAL DE LA QUIN ÉS EL LLOC REAL DE LA INNOVACIÓ?INNOVACIÓ? -- ++

QUIN ÉS EL NEGOCI? ¡EDUCAR!QUIN ÉS EL NEGOCI? ¡EDUCAR!Pregunta:Pregunta: SISTEMASISTEMA

ADMON.ADMON.CENTRECENTRE

ON ES TRANSFEREIXEN ELS ON ES TRANSFEREIXEN ELS VALORS?VALORS? -- ++QUI ES COMUNICA AMB QUI ES COMUNICA AMB L’ENTORN?L’ENTORN? -- ++ON ES MESURA LA QUALITAT ON ES MESURA LA QUALITAT DE L’EDUCACIÓ?DE L’EDUCACIÓ? -- ++QUI DETENTA CULTURES QUI DETENTA CULTURES ESCOLARS?ESCOLARS? -- ++

SiguemSiguem justos: justos: QuiQui educa?educa?L’ L’ admiadmi--nistraciónistració::

…legisla, financia, …legisla, financia, tètè cura de la cura de la igualtatigualtat, de la , de la unitatunitat del sistema, del sistema, assisteixassisteix, impulsa, , impulsa, assessoraassessora, , protegeixprotegeix? +? +--, , reconeixreconeix?,+?,+--, controla …. , controla ….

El centreEl centre …educa, …educa, ensenyaensenya, avalúa, orienta, , avalúa, orienta, socialitzasocialitza , , transfereixtransfereix valorsvalors, , viuviu una cultura escolar, una cultura escolar, reconeixreconeix elsels professionalsprofessionals, adapta, es comunica , adapta, es comunica ambamb l’entornl’entorn, participa, innova, , participa, innova, resisteixresisteix, fa la , fa la millormillor formacióformació inicial, i també la inicial, i també la permanentpermanent, , lluitalluita contra la contra la burocràciaburocràcia, administra, crea un , administra, crea un clima escolar, clima escolar, reinvindicareinvindica …………

L’aulaL’aula ÉsÉs una una peçapeça del centre.del centre.

El centre El centre educatiueducatiu ésés una una

institucióinstitució moltmolt autònomaautònoma, ,

prenpren les les decisionsdecisions mésmés

importantsimportants de de l’educaciól’educació,,

ésés el el talltall intelintel··ligent ligent

del sistema del sistema educatiueducatiu..

El centre El centre ésés el el subjectesubjecte

interessantinteressantde la de la imatgeimatge..

PRINCIPI GENERAL

PREGUNTES:PREGUNTES:POT FERPOT FER--SE CÀRREC DE LA SEVA IMATGE SE CÀRREC DE LA SEVA IMATGE PÚBLICA?PÚBLICA?HA DE ASSUMIR LA IMATGE DEL SISTEMA?HA DE ASSUMIR LA IMATGE DEL SISTEMA?POT COMPOSAR UNA IMATGE PRÒPIA, QUE POT COMPOSAR UNA IMATGE PRÒPIA, QUE INCLOGUI LA DEL SISTEMA?INCLOGUI LA DEL SISTEMA?HA DE DEIXAR QUE LA IMATGE ES FACI HA DE DEIXAR QUE LA IMATGE ES FACI SOLA?SOLA?ÉS LA IMATGE COSA DE L’ESCOLA PRIVADA?,ÉS LA IMATGE COSA DE L’ESCOLA PRIVADA?,ÉS EL MATEIX IMATGE QUE MARKETING?ÉS EL MATEIX IMATGE QUE MARKETING?

UN EXEMPLE D’ACTUALITATUN EXEMPLE D’ACTUALITAT

: : (EL PERIÓDICO, 12/NOV/06) (EL PERIÓDICO, 12/NOV/06)

Titular generalTitular general::““LA CONVIVÈNCIA A LES LA CONVIVÈNCIA A LES AULES, VISTA PEL AULES, VISTA PEL PROFESSORSPROFESSORS”. ”.

SubtitularsSubtitulars : : ““ESTEM ESTEM EXAGERANTEXAGERANT”.(”.(FapacFapac,,sindicatssindicats,, administracióadministració))

““AGRESSIVITAT AGRESSIVITAT MANIFESTAMANIFESTA”.(Una mare”.(Una mare--professoraprofessora))

““VIOLÈNCIA A LES VIOLÈNCIA A LES AULESAULES”, (Un”, (Un professorprofessor) )

QUINA IMATGE ES COMUNICA?

QUÈ ÉS UNA IMATGE?QUÈ ÉS UNA IMATGE?La cultura d’unaLa cultura d’una organitzacióorganització,, comunitatcomunitat,, escolaescola,, grup grup

humàhumà“…“…ésés elel resultatresultat dede molts molts missatgesmissatges entreentre els seus membresels seus membres”.”.

((GoodenoughGoodenough:1990):1990)

La La imatgeimatge ésés, , potserpotser, el , el mateixmateix peròperòcondensada, condensada, xifradaxifrada, estereotipada, , estereotipada,

i i presentpresent a la a la consciènciaconsciència delsdels membresmembres……

Però hi ha diversos tipus d’imatge….

LA IMATGE GLOBALLA IMATGE GLOBAL

AUTOIMATG E

IMATGE PROSPECTIVAIMATGE

PÚBLICA

REALITATO IMATGE

FÍSICA

Joan Costa (1972)

1.1.-- La La RealitatRealitat..Imatge Imatge físicafísica: : edificiedifici, , línieslínies, , ciclescicles, , netejaneteja, , rètolsrètols, , impressosimpressos, notes , notes alsals pares, sala pares, sala perpervisites, secretaria, visites, secretaria, logotiplogotip, contestador …, , contestador …, IdentitatIdentitat:: cultura, clima, cultura, clima, projectesprojectes, , històrieshistòries, , festesfestes i i celebracionscelebracions, , tractetracte … … PersonesPersones: : edatedat del del professorsprofessors, , tipustipusd’alumnesd’alumnes, pares,, pares, directiusdirectius, persones cara al, persones cara alpúblicpúblic……ResultatsResultats, , premispremis, , presènciapresència aa l’entornl’entorn,,relacionsrelacions… etc…etc.… etc…etc.

2.2.-- La La ImatgeImatge pública.pública.ExemplesExemples d’Imatged’Imatge pública pública expressadaexpressada.. condensaciócondensació enen ……

““ES UNA ESCOLA PÚBLICA”ES UNA ESCOLA PÚBLICA” SistemaSistema

“ES UNA ESCOLA DE FRARES”“ES UNA ESCOLA DE FRARES” IdeariIdeari

“ES UNA ESCOLA MODERNA”“ES UNA ESCOLA MODERNA” MètodesMètodes

“AL NEN LI VA ANAR BÉ”“AL NEN LI VA ANAR BÉ” ResultatsResultats

“TE PROFESSORS MOLT BONS”“TE PROFESSORS MOLT BONS” PersonesPersones

“ESTÀ PLENA DE PINTADES”“ESTÀ PLENA DE PINTADES” EdificiEdifici

“FUMEN PORROS”“FUMEN PORROS”

““HIHI HA MOLTS IMMIGRANTS”HA MOLTS IMMIGRANTS” AlumnesAlumnes

2.2.-- ImatgeImatge públicapública

Una Una imatgeimatge pública pública espontàniaespontània, , no no tractadatractada,,

quasiquasi sempresempre ésés una una reduccióreducció, , un un trettret ocasional, ocasional,

que no informa que no informa bébé, o que , o que desinforma.desinforma.

PeròPerò que té una que té una evidentevident forçaforça

2.2.-- La La imatgeimatge pública…pública………ésés unauna simplificaciósimplificació, que de, que de vegades provévegades prové del boca a del boca a

boca, una boca, una condensaciócondensació,, moltes vegades simbòlicamoltes vegades simbòlica, , que que quasiquasi maimai reflecteixreflecteix la la complexitatcomplexitat de la de la nostranostra feinafeina..

CertamentCertament,, l’educaciól’educació ésés unauna feina quotidianafeina quotidiana, lenta, , lenta, ii sovintsovint restaresta ofegada pel sorollofegada pel soroll dede fonsfons de lesde les novetatsnovetats,,oo per fets puntuals gens representatiusper fets puntuals gens representatius..

Cal Cal tractartractar--la i posarla i posar--la la a favor del a favor del negocinegoci : educar: educar..

COM?COM?

3.3.-- L’AutoimatgeL’Autoimatge-- ÉsÉs un un estatestat d’opiniód’opinió personal,personal, valoratiuvaloratiu,,

quasiquasi unun estatestat emocionalemocional,, sovint molt sovint molt poc poc conscientconscient. .

-- També També ésés una una condensaciócondensació, una , una simplificaciósimplificació, , peròperò alimenta la alimenta la imatgeimatgepública, pública, perper bébé o o perper mal. mal.

-- Si no es gestiona, Si no es gestiona, ésés un un reflexreflex mecànicmecànic de la de la imatgeimatge pública: pública: realimentaciórealimentació entrópicaentrópica. .

REALITAT:

IMATGE FÍSICA,

IDENTITAT

PROJECTES,

RESULTATS…

IMATGE PÚBLICA (B/D) DE CENTRE

AUTOIMATGE: p/nAmplificacions:

- MEDIA

-FLUCTUACIONS DE LA IMATGE DEL SISTEMA

-FETS PUNTUALS NOTICIABLES.

Estil cognitiupersonal.

Idees col·lectives, creences, mites, tabús, prejudicis. Cultura: Costums, valors, rituals, festes Atenció: vegeu

imatge prospectiva

3.3.-- AutoimatgeAutoimatge ésés autoestimaautoestima““Com a individus socials, necessitem la valoració, l’apreci, Com a individus socials, necessitem la valoració, l’apreci,

l’acceptació i l’estima, sobretot de nosaltresl’acceptació i l’estima, sobretot de nosaltres mateixos”.mateixos”.

* La culpabilització,* La culpabilització,* la manca de demostració* la manca de demostració afectiva,afectiva,* la manca de reconeixement,* la manca de reconeixement,

acostumen a baixaracostumen a baixar l’autoestima l’autoestima tant personal com col·lectivatant personal com col·lectiva”” ((Salmurri 2004: LlibertatSalmurri 2004: Llibertat emocionalemocional) )

PelPel contrari: contrari: la motivació, l’afecte, el reconeixementla motivació, l’afecte, el reconeixement, , fonamentenfonamenten unauna autoimatgeautoimatge positiva.positiva.

3.3.-- L’AUTOIMATGEL’AUTOIMATGE

DirigeixDirigeix inconscientmentinconscientment la la nostranostra accióacció, i , i elselssetimentssetiments queque l’acompanyenl’acompanyen..ReforçaReforça la la imatgeimatge pública, i, pública, i, ésés inconscientmentinconscientmentdeterminada determinada perper ella. (p./n.)ella. (p./n.)

ÉS LA CLAU ÉS LA CLAU DEL BENESTAR O MALESTAR, DEL BENESTAR O MALESTAR,

PROFESSIONAL.PROFESSIONAL.

3.3.-- L’AUTOIMATGEL’AUTOIMATGE

ÉS UNA VIVÈNCIA ÉS UNA VIVÈNCIA PERSONALPERSONAL, PERÒ, PERÒMOLT MOLT CONTAGIOSA,CONTAGIOSA,

DE TAL FORMADE TAL FORMA QUE SOLIDIFICA QUE SOLIDIFICA ESTATS D’OPINIÓ,ESTATS D’OPINIÓ, CREENCESCREENCESCOL·LECTIVES MOLT ESTABLES.COL·LECTIVES MOLT ESTABLES.NO ÉS FÀCIL, PERÒ NO ÉS FÀCIL, PERÒ ES MODIFICABLEES MODIFICABLE..

“ “ S’ha S’ha demostratdemostrat en diversos en diversos estudisestudis que un que un minutminut entretenintentretenint un un pensamentpensament negatiunegatiu deixadeixael sistema el sistema inmunològicinmunològic en en situaciósituació delicada al delicada al llargllarg de de sissis horeshores” ” (M.Alonso Puig, (M.Alonso Puig, psiconeuroinmunòlegpsiconeuroinmunòleg. La Vanguardia, 7nov05). La Vanguardia, 7nov05)

AixòAixò ésés un un cerclecercle viciósviciós. . PeròPerò, , onon començacomença??

““L’apreci extern, la imatgeL’apreci extern, la imatgepositivapositiva d’unad’una organització, organització, comença per l’autoimatge comença per l’autoimatge

positivapositiva realista”realista”(Costa 1992: Imagen(Costa 1992: Imagen pública.)pública.)

L’autoimatgeL’autoimatge positiva espositiva es composacomposa de de

11..-- SATISFACCIÓ PROFESSIONAL.SATISFACCIÓ PROFESSIONAL.

2.2.-- ALT NIVELL DE COMUNICACIÓ.ALT NIVELL DE COMUNICACIÓ.

3.3.--ALTES EXPECTATIVES I ALTES EXPECTATIVES I MOTIVACIONS MOTIVACIONS (VILLAFAÑE 93:69)(VILLAFAÑE 93:69)

ExemplesExemples d’autoimatgesd’autoimatges: :

((ajunteuajunteu dos o tresdos o tres dels següents pensamentsdels següents pensaments).).1.1.-- “Aquí“Aquí treballem per fer ciutadanstreballem per fer ciutadans””2.2.-- “A“A aquesta escola tot és burocràciaaquesta escola tot és burocràcia.”.”3.3.-- ””ÉsÉs que… noque… no podem ferpodem fer--hi res, nohi res, no comptem comptem per l’administracióper l’administració, no cal, no cal esforçaresforçar--se…”se…”4.4.-- ”Aquí no hi ha”Aquí no hi ha gent interessantgent interessant:: per gaudirper gaudir de de lala meva professió m’haigmeva professió m’haig dede tancartancar a laa la classeclasse”.”.5.5.-- “Aquí“Aquí tothomtothom va a lava a la sevaseva, no, no ens ajudemens ajudem”. ”. 6.6.-- “Si“Si elsels pares no fan el quepares no fan el que elsels toca,toca, ja podem ja podem esforçaresforçar--nos, nonos, no aconseguiremaconseguirem res…”res…”7.7.-- ““Aquesta ésAquesta és lala millor escolamillor escola deldel barribarri” (…)” (…)

ES POT MILLORAR l’AUTOIMATGE?ES POT MILLORAR l’AUTOIMATGE?

1.1.-- ““LA FEINA MÉS IMPORTANT DEL LÍDER ÉS LA FEINA MÉS IMPORTANT DEL LÍDER ÉS EMOCIONAL”.EMOCIONAL”.

2.2.-- ESPECIALMENT ELS DIRECTIUS, ESPECIALMENT ELS DIRECTIUS, PODEN MILLORAR L’AUTOIMATGE INTRODUINT PODEN MILLORAR L’AUTOIMATGE INTRODUINT NOUS MISSATGES POSITIUS PERÒ REALS, ELEVANT NOUS MISSATGES POSITIUS PERÒ REALS, ELEVANT LES EXPECTATIVES, CUIDANT L’AUTOESTIMA LES EXPECTATIVES, CUIDANT L’AUTOESTIMA PROFESSIONAL, MILLORANT LA COMUNICACIÓ I PROFESSIONAL, MILLORANT LA COMUNICACIÓ I LA RELACIÓ, AFRONTANT ELS PROBLEMES PER LA RELACIÓ, AFRONTANT ELS PROBLEMES PER QUÈ NO ES CONVERTEIXIN EN FRACASOS. QUÈ NO ES CONVERTEIXIN EN FRACASOS.

3.3.--TAMBÉ HAN DE DISENYAR LA IMATGE TAMBÉ HAN DE DISENYAR LA IMATGE PROSPECTIVA, PER PREPARAR EL CAMÍ DELS PROSPECTIVA, PER PREPARAR EL CAMÍ DELS CANVIS.CANVIS.

4.4.-- La La imatgeimatge prospectiva…prospectiva…ÉsÉs allòallò queque l’escola voll’escola vol ser, elser, el seu projecte seu projecte

educatiueducatiu real i emocional. real i emocional. La La imatgeimatge prospectiva, ha d’estar alprospectiva, ha d’estar al cap d’algúcap d’algú, ,

de la junta directiva, o delde la junta directiva, o del grupgrup dede professorsprofessors i i parespares més compromesosmés compromesos..

Es Es tractatracta d’unad’una previsióprevisió ii voluntatvoluntat de canvide canvi per per crèixercrèixer oo perper adaptaradaptar--se a novesse a noves situacionssituacions que que eses preveuenpreveuen..

E S C O L A

1 9 9 9

ESCOLA

2 0 1 0

4.4.-- imatgeimatge prospectivaprospectiva

DESITJOS

OPORTUNITATS POSSIBILITATS

MésMés preguntes…preguntes…

ES BÓ QUE ESCOLES DEL MATEIX ES BÓ QUE ESCOLES DEL MATEIX SISTEMA COMUNIQUIN IMATGES SISTEMA COMUNIQUIN IMATGES DIFERENTS?DIFERENTS?COM ES POT MILLORAR LA IMATGE ?COM ES POT MILLORAR LA IMATGE ?IMATGE ÉS PUBLICITAT? IMATGE ÉS PUBLICITAT? ETC..ETC..

MARKETING o COMUNICACIÓ?MARKETING o COMUNICACIÓ?EL MARKETING NO ÉS GAIRE ADEQUAT PER L’ESCOLA:EL MARKETING NO ÉS GAIRE ADEQUAT PER L’ESCOLA:

1.1.--El marketing té un El marketing té un cicle moltcicle molt curtcurt,, l’educaciól’educació, , moltmolt llargllarg..

2.2.-- El marketing El marketing nomèsnomès ofereixofereix productesproductes:: l’escolal’escola,,més aviat processosmés aviat processos..-- Educar noEducar no ésés unun producteproducte,, ésésunun procèsprocès. Si el . Si el resultatresultat no no ésés l’esperatl’esperat, no es , no es potpottornar.tornar.

3.3.--L’escolaL’escola nono pot assegurar l’èxitpot assegurar l’èxit:: nomèsnomès unun bon bon procésprocés: no: no tot depèntot depèn d’ella. d’ella.

5.5.--L’escola pot fer imatge per millorarL’escola pot fer imatge per millorar la matrícula,la matrícula,peròperò,, sobretot per millorarsobretot per millorar elel procès educatiuprocès educatiu,,assegurarassegurar la col·la col·laboració delslaboració dels pares, depares, de l’entornl’entorn,,perper incrementar l’autoestima incrementar l’autoestima professionalprofessional….….

QuanQuan s’ha de gestionar las’ha de gestionar la imatgeimatge??QuanQuan la la imatgeimatge no no reflexareflexa la la realitatrealitat, sobre , sobre tottot si el saldo si el saldo ésésnegatiunegatiu..QuanQuan l’autoimatgel’autoimatge i lai la imatgeimatge públicapública són discrepantssón discrepants: cal : cal actuar sobre laactuar sobre la més baixamés baixa..QuanQuan les les imatgesimatges sónsón difosesdifoses, febles, , febles, estereotipadesestereotipades, o , o estànestànofegadesofegades perper sorollssorolls de de fonsfons, i no comuniquen el que , i no comuniquen el que volemvolemcomunicar.comunicar.QuanQuan es es projectenprojecten canviscanvis que provocaran que provocaran resistènciesresistències o o dificultatsdificultats..QuanQuan es es preveuenpreveuen crisis o crisis o turbulènciesturbulències, , perper reforçarreforçar i i adaptaradaptar l’organitzaciól’organització..QuanQuan la cultura dela cultura de l’escolal’escola eses veu compromesa perveu compromesa per unun grupgrupdede professorsprofessors oo alumnes nousalumnes nous, que cal, que cal assimilarassimilar..QuanQuan es es volvol millorarmillorar el clima de el clima de qualsevolqualsevol sector de la sector de la comunitatcomunitat..

QuèQuè busca la busca la imatgeimatge del centredel centre??Que Que elsels pares, pares, l’ajuntamentl’ajuntament, les , les entitatsentitats de de

l’entornl’entorn…)…)

1.1.--CONEGUIN I VALORINCONEGUIN I VALORIN l’escolal’escola: que: quemillorimillori lala qualitatqualitat de lade la matriculaciómatriculació, , queque siguisigui unauna eleccióelecció més conscientmés conscient..2.2.-- CONFIIN CONFIIN mésmés enen l’escolal’escola i eni en els els professorsprofessors,, comcom aa professionals professionals altament qualificatsaltament qualificats..3.3.-- COL·LABORIN COL·LABORIN ambamb l’escolal’escola i esi esdisposindisposin a seguir a seguir elsels seusseus projectesprojectes. . 4.4.-- SAPIGUEN SAPIGUEN comcom contactar, i contactar, i ambambquíquí. .

El El nuclinucli de la de la comunicaciócomunicació ha de ser ha de ser la la missiómissió: educar,: educar,

i també i també elsels medismedis bàsicsbàsics perper educar.educar.

““AquíAquí eduquemeduquem……

ambamb qualitatqualitat… …

ambamb els millorsels millors professorsprofessors,… ,…

ambamb programes programes adequatsadequats,,

ambamb bonesbones instalacionsinstalacions”.”.

Però, no cal oblidar…

El El texttext ha de recordar que…ha de recordar que…

2.- …Obtenim bons resultats, per què

nosaltres fem aixó i aixó (programes)

…i els pares fan això i això (formes

clares de col·laboració).

XII XII JornadesJornades del FEAECdel FEAEC16 i 17 de 16 i 17 de NovembreNovembre de 2006de 2006

((Mariano Royo. Royo.mariano@Mariano Royo. Royo.mariano@gmailgmail..comcom))