SOCIOLOGIA

Decadència dels vincles comunitaris

• Els vincles comunitaris s´han atrofiat a mida que la societat s´ha modernitzat, industrialitzat i urbanitzat.

• La modernització ha soscavat la comunitat.• Ha arraconat formes antigues de solidaritat i

organització social sense substituir-les per altres de noves adaptades al nou context històric.

• L´individu, aïllat, abandonat a si mateix, se sent indefens davant d´una societat que només busca maximitzar els beneficis particulars sense comptar a qui o a quins deixa enrere.

Decadència dels vincles comunitaris

• La sociologia neix al segle XIX coincidint amb l´expansió d´aquest fenomen social (naixement del capitalisme).

• Hom pot dir que la sociologia neix de la preocupació de determinats intel·lectuals per la possible decadència de la comunitat.

• La pregunta que originà la sociologia era: com es veuen afectades les relacions socials quan un sistema s´ha enfonsat i el sistema social que l´ha substituït encara no ha creat les institucions que han d´omplir aquest buit?

Definició de Capital social• Definim capital social com allò que hom pot associar al

funcionament de les les xarxes socials i les normes de reciprocitat que en elles s´originen.

• El concepte sorgeix de l´observació que en determinades societats industrialitzades occidentals els vincles comunitaris estaven en crisi, és a dir, de la constatació que el capital social de les societats modernes estava amenaçat per l´auge de l´individualisme.

• Existeix un clar distanciament dels ciutadans per les activitats que afecten la comunitat: disminució de la participació política, del voluntariat i dels moviments socials per la millora dels barris, per a l´ajut a persones amb dificultats, etc ...

Definició de Capital social• Aquest concepte sorgeix de l´analogia

amb les nocions de capital físic i de capital humà.

• Igual que el capital físic i el capital humà, el capital social posseeix valor.

• Una màquina (capital físic) o una formació universitària (capital humà) poden incidir en un augment de la productivitat (tant individual com col·lectiva).

• Doncs, de la mateixa manera, els contactes socials també poden incidir en la productivitat d´individus i grups.

Definició de Capital Social

Capital físic

Capital humà

Capital social

Propietat d´objectes

Formació personal

Contactes amb altres persones

inversió

El “valor” del Capital social

• Com es manifesta el “valor” del capital social?

• Exemple 1: segons els estudis sociològics del mercat laboral, la majoria de les persones troben el seu treball gràcies a als coneguts, a persones amb qui estan relacionades directament (amics o familiars) o indirecta (coneguts d´amics o familiars).

• Exemple 2: els ingressos d´un venedor depenen més del nombre dels seus contactes (la seva agenda d´adreces) que no pas tant de la qualitat del producte.

El “valor” del Capital Social

• Exemple 3: el nivell de delinqüència d´un barri es manté estable o baix en funció de la fermesa dels vincles socials:

• + capital social - robatoris, crims .... (els veïns vigilen i se senten responsables de les

cases dels altres)

El “valor” del Capital social.

• Els partidaris de la teoria del Capital social declaren que pot ser més important per al benestar de la humanitat la solidesa dels vincles comunitaris que no pas els béns materials, perquè a la llarga aquests últims són més fàcils d´aconseguir i estan millor protegits en una societat on s´inverteixi en capital social.

• Fins i tot consideren que la millor manera de detectar la felicitat és l´amplitud i profunditat dels contactes socials d´una persona.

El “valor” del Capital social

• La família, els amics i els coneguts constitueixen el capital social bàsic d´una persona.

• El seu valor s´expressa també en temps de crisi perquè són a les persones que pots recórrer quan estàs en dificultats i s´han esgotat totes les altres fonts de recursos: manca de treball, manca de diners, un llit on dormir, una taula on menjar ...

Capital social i reciprocitat.

• Les xarxes socials impliquen obligacions mútues, no són simples vincles basats en un interès passatger.

• Són xarxes de compromís comunitari que fomenten normes sòlides de reciprocitat: “jo faig ara això per tu, amb l´esperança que tu (o tal vegada un altre) em retornis el favor més endavant”.

• És el que s´anomena “banc de favors”.

Capital social i reciprocitat.• Una societat caracteritzada per

una reciprocitat generalitzada és més eficient que altra desconfiada.

• La confiança lubrica la vida social.

• Si no hem de compensar d´immediat qualsevol intercanvi, podrem fer moltes més coses.

• El capital socials, doncs, pot ser al mateix temps un bé privat i un bé públic.

Capital social i reciprocitat• Una primera divisió entre tipus de

reciprocitat pot ser entre:2.Reciprocitat específica: si ho faig és

perquè tu m´ho retornis.3.Reciprocitat generalitzada: si ho faig

és perquè espero que algú (no sé qui) m´ho retorni.

• El tipus de reciprocitat que potencien les xarxes de reciprocitat d´alt capital social és aquest últim.

Capital social i reciprocitat.• La interacció social ajuda a

solucionar problemes de l´acció col·lectiva, animant la gent a que participi de forma confiada en ocasions en què, de no ser així, tal vegada no ho faria.

• Quan el tracte econòmic i polític està dins d´unes xarxes denses d´interactuació social, es redueixen els incentius per a l´oportunisme i la corrupció.

On trobar el nostre “banc de favors”• La família propera: pares, germans,

avis ...• La família extensa: oncles, cosins,

cunyats ...• Amics• Companys de classe, d´estudis• Club esportiu• Associacions dels barri/Organització

cívica• Fòrums, xats, xarxes virtuals a internet ...• Coneguts professionals recollits a la

nostra agenda

Tipus de Capital social:• Per la freqüència o per la proximitat del contacte

es pot distingir entre

Capital social exclusiu Capital social inclusiu

. Uneix persones que tenen aspectes en comú importants. Mira pels interessos dels propis membres.Recolzament psicològic, ajuda econòmica, trobar feina

. Uneix persones desiguals amb poques coses en comú. Mira més enllà dels interessos del grup.Intenta establir ponts i construir identitats o comunitats més extenses

Tipus de Capital social:

Capital social exclusiu Capital social inclusiu

. Tancat: la informació útil se la guarda només pels membres. Manifesta una certa hostilitat envers altres grups. Els vincles són forts. Exemples: sindicats, associacions d´immigrants, dones, clubs elitistes, cultures minoritàries

. Obert: la informació útil s´intenta difondre al màxim. Intenta recaptar el màxim de membres possibles sense cap tipus de discriminació. Els vincles són dèbils. Exemples: ONGs, associacions ecologistes, etc

Tipus de Capital social:

La possibilitat de trobar feina és més gran si prové d´algú a qui no coneixem molt que d´algú a coneixem massa bé, ja que probablement el nostre amic íntim conegui a les mateixes persones que coneixem nosaltres, mentre que un conegut superficial ens connectarà més enllà de l´àmbit més conegut o que ens és més familiar. Per tant, en aquest cas sembla més útil el Capital social inclusiu.

Robert D. Putnam y Kristin A. Goss, Introducción a El declive del capital social, Galáxia Gutenberg. Círculo de Lectores, Barna 2003

Tipus de Capital social:

Les noves tecnologies ens permeten construir comunitats on predomina el Capital social inclusiu. Aquestes tecnologies tenen un nombre incalculat d´efectes sobre el Capital social. D´una banda, han augmentat sens dubte la nostra capacitat de mantenir xarxes socials molt extenses, que superen el marc territorial on viuen els individus. D´altra banda, tanmateix, també existeix la possibilitat que algunes persones abandonin la vida cívica i social del marc territorial d´on viuen.

Robert D. Putnam y Kristin A. Goss, Introducción a El declive del capital social, Galaxia Gutenberg. Círculo de Lectores, Barna 2003

Activitats:

• Llegiu l´article de Vicente Verdú: Los genes y el gentío, El País, 31/10/2009 en http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/capital-social-i-felicitat.html

• Quina és la idea més important que es desprèn d´aquest text?

• Quina relació pot tenir amb el concepte de comunitat?

• Quina relació pot tenir amb el concepte de capital social?

• Quina és lla vostra opinió raonada sobre el tema? Vicente Verdú

Altres formes de capital social

Capital social fort Capital social feble

El constitueixen les persones

més properes: familiars i

amics

El constitueixen les persones

més llunyanes: coneguts

Altres formes de capital social

Capital social fort Capital social feble

És bo per “sortir del

pas”

És bo per “anar

endavant”

Acostuma a ser un capital social

exclusiu

Acostuma a ser un capital social

inclusiu

Altres formes de capital social

Capital social fort Capital social feble

Ens tanca en una identitat

unidimensional

Incorpora diferents

elements a la nostra identitat

Acostuma a ser un capital social

exclusiu

Acostuma a ser un capital social

inclusiu

Perversions del Capital social

• Algunes formes de capital social són bones per a la democràcia i la salut social, mentre altres són destructives (o estan disposades a ser-ho). (...) el Ku Klux Klan, amb la seva tradició secular d´intolerància i violència per motius racials, representa una forma de capital social que subverteix les regles i tradicions de la democràcia liberal. Amb les seves normes internes de confiança i reciprocitat, reforçada per un propòsit compartit d´”autodefensa”,

Perversions del Capital social El Klan -i els seus homòlegs

d´altres països- ens recorda que el capital social no propicia automàticament un govern democràtic.

• Robert D. Putnam y Kristin A. Goss, Introducción a El declive del capital social, R.D. Putnam (ed), Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barna 2003

Perversions del Capital social1. Llegiu el text d´Amartya Sen,

Identidad y violencia, en http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/11/capital-social-i-exclusio.html

2. Defineix: Identitat Sentiment de pertinença Exclusió Inclusió3. Què vol dir la frase: “La desgràcia de l

´exclusió pot anar de la mà del do de la inclusió”.

Amartya Sen

• Els fonamentalistes egipcis estan reaccionant de manera especial davant la manca d´hospitalitat en les ciutats. Totes les ciutats són inhòspites i els seus antics residents sempre se senten contrariats pels nouvinguts, malgrat haver de dependre d´ells per a les tasques desagradables.

• Però si les ciutats atreuen i repel·lien alhora, si no ofereixen prous llocs de treball als immigrants, els desafavorits han d´ajudar-se a si mateixos.

• D´aquesta manera, entre els fonamentalistes podem trobar científics i estudiants de talent, així com analfabets i pobres que, de manera diversa, comparteixen un sentiment de no ser acollits en el món tal qual és, de no haver un lloc adequat on poder exercir els seus talents ni possibilitat d´assolir un èxit del que puguin sentir-se moralment orgullosos.

• Si volen restablir els “valors familiars”, sol ser perquè les seves famílies no aconseguiren proporcionar-los seguretat o harmonia o el tipus d´ajut que solien donar en altres temps.

• Són nacionalistes radicals perquè somien amb una nació ideal que cuidi de tots els seus ciutadans i garanteixi l´autoestima.

• S´organitzen en germandats masculines i femenines que aparten els joves dels seus pares creant una família substitutòria.

• Vestint-se a la manera tradicional, moltes dones troben seguretat contra la censura i amistats, un sentiment de pertinença i, sovint, la possibilitat de representar un paper actiu en l´organització, junt amb la satisfacció d´estar ajudant a modelar la generació següent.

• En acceptar que les persones de cada sexe i edat han de realitzar únicament determinades funcions, limiten la competència ...

• Lluny de creure que estan tornant a l´Edat Mitjana, tenen la convicció de proporcionar una solució viable a la crisi de la modernitat i permetre els joves superar la indigència en crear una nova moralitat amb el suport dels seus iguals.

• Theodor Zeldin, Historia íntima de la humanidad, Círculo de Lectores, Barna 1998

Activitats:• Quin és l´origen del

fonamentalisme? Quina és la funció que té la religió?

• Com són les formes dels vincles socials que promou el fonamentalisme?

• Quina relació hi ha entre fonamentalisme i el concepte “capital social”?

• Quina relació podem establir entre les idees més importants d´aquest text i les idees defensades per Amartya Sen?

• Robert D. Putnam és el principal promotor i defensor del concepte “capital social”.

• El seu llibre més conegut és Solo en la bolera, on presenta aquest concepte aplicat a la realitat social nord-americana.

• Entrevista a Robert D. Putnam en http://www.muyinteresante.es/index.php/todas-entrevistas/19/6521-robert-dputnam

• Robert D. Putnam, Solo en la bolera, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barna 2002

Robert D. Putnam