La Campanya Digital - ARA Comarques de Girona - ara.cat

1

leadership, strategy & communications architects

www.ingenia-‐pro.com @ingenia_pro

Joan Serra -‐ Diari ARA

0. Punt de partida: Històricament la distribució del poder es concentrava primer en les ciutats, més tard en els estats i avui queda descentralitzat en les persones. Mai els ciutadans havien disposat abans, de tant poder a les seves mans. Per això s'explica que en l'ADN de la cultura digital resideixen de forma natural els valors i conceptes com: -‐ compartir; -‐ obrir i descentralitzar; -‐ donar i democratitzar l’accés; -‐ facilitar, un alt sentit de la col·∙laboració i la horitzontalitat. Aquets valors de la cultura digital tenen poc a veure amb la jerarquia, la centralització i l'obediència que caracteritzen els aparells dels partits polítics. Una altra raó que explica que avui en qüestionen la seva legitimitat i connexió social. Si avui formulem la pregunta: "La Política avui -‐ situada al Cor de món digital-‐ té més i millor reputació que abans del naixement de les eines digitals?". La nostra humil resposta és que NO. Avui, la política aguditza la tendència de desconfiança i allunyament vers les persones. 1. Context: A. Tot i això, avui el món digital és només una micro bombolla -‐gens representativa-‐ de la vida real. Aquesta extensió accelerada de la nostra vida tot just ha començat la seva adolescència:

La campanya digital, Diari ARA -‐ Comarques de Girona

2



-‐ l'aparença és essencial i per això s'explica l'esclavitud i submissió a conceptes com: ·∙ la immediatesa i temps real -‐en un minut digital passen tantes coses que allò que ha passat fa una hora queda en l'oblit de la prehistòria; els time-‐lines esdevenen trituradores d'esdeveniments i el format espiral non-‐stop s'imposa ·∙ l’obsessió malaltissa per esdevenir tendència o trending -‐al preu que sigui; ·∙ la -‐falsa-‐ importància de "avia'm qui la té més llarga": es compren nombre de seguidors i es compren trending tòpics. Si has de pagar o comprar perquè "t'estimin" tens un problema molt greu de credibilitat i autoestima; -‐ la immaduresa, inseguretat i arrogància: només es comunica des de l'hedonisme i del "jo-‐jo-‐i-‐jo". Deia John Carlin "els usuaris de Facebook son exhibicionistes i els de Twitter narcisistes". Per no parlar de les selfies d'instagram. Tristament, aquest model de conducta es extensible als partits polítics i les respectives campanyes digitals. -‐ la frivolitat en el contingut: allò que es consumeix -‐es comparteix i triomfa-‐ a les xarxes concentra el seu gruix en el safareig, la tertúlia, allò frívol i sensacionalista, la broma fàcil i estúpida, la crítica sense pietat i la tendència groga. Per no parlar de l'slacktivisme -‐ "si vols salvar el planeta fes clic..."; -‐ l'infantilisme: "jo tinc la raó i la veritat absoluta": hi ha poca predisposició digital a posar-‐se a la pell de les altres persones; els absoluts s'imposen "o amb mi ... o contra mi"; els que dubten els que no ho veuen clar queden expulsats i estigmatitzats. L'evolució lògica d'aquest micromón digital paral·∙lel passa per abandonar progressivament aquest hedonisme adolescent i abraçar una nova etapa on l'alteritat i la utilitat social esdevinguin l'idioma comú. De moment però, construir sobre aquests elements tan fràgils i inconsistents és tot un repte. "Diga'ns com comuniques i ens diràs el teu estil de lideratge i la manera de governar. "

3



B. La vida digital organitzada en comunitats -‐volubles i en constant mutació-‐ en xarxa és només una part minúscula -‐més-‐ de la vida real. En aquesta micro-‐bombolla digital la presència a les xarxes socials no és tradueix -‐ni és coinicident-‐ amb la representativitat a la vida real. Tots els partits: -‐ han estandarditzat i homogeneïtzat la seva vida digital de la mateixa manera; s'han construït una mateixa reputació digital utilitzant els mateixos codis i actituds. Només parlen "sobre ells i de com de fantàstics son". Com volem seduir i generar confiança així? -‐ s'han quedat només amb l'element expansiu i emissor de les eines digitals. Però no s'ha atrevit amb el meravellós del nou paradigma: trencar la jerarquia piramidal de comandament de la campanya i obrir-‐la i fer-‐la trascendir més enllà dels nuclis decisors i cedir autonomia: "la campanya és de les persones i no del partit o del candidat". Qui cregui que una piulada -‐com unes sigles, un cartell electoral, una pancarta o un eslògan-‐ dona vots te un greu problema: -‐ Només "consumeixen" la comunicació electoral digital dels partits els "propis convençuts i fidels de la tribu", amb la paradoxa que numèrica i proporcionalment cada cop son i seran menys; els que "promiscus, els que dubten així com els que desconfien i els indiferents" son més rellevants; -‐ En comunicació digital identifiquem i podem quantificar el nombre d'interaccions i converses entre els diferents actors i els diversos públics i comunitats. Però encara no podem mesurar la qualitat d'aquestes interaccions o converses. I molt menys encara la fidelització i la convertibilitat final en vots. El savoir fair i l'èxit de la comunicació -‐electoral-‐ digital rau en convertir les interaccions digitals en experiències reals i tangibles: -‐ Un 140 caràcters és impossible conversar, escolar, persuadir, seduir i

4



convèncer. Només ho podem fer mirant als ulls, sent a prop de la gent, entenent-‐los i sentint-‐los. Hem de poder traslladar la conversa i la interacció virtual a un espai tangible on poder construir experiències de qualitat i així poder explicar el nostre valor diferencial; (En les darrers eleccions presidencials a l'Uruguai, el candidat que ha substituït Jose Mujica guanyat sense perfil oficial de Twitter.) -‐ les micro interaccions de qualitat multiplicades en el temps, construiran un model relacional i de reputació, confiança i prestigi per a qualsevol candidat. "Explica’m perquè t'he de seguir i com em beneficia fer-‐ho". -‐ Més val una candidata que interactua, conversa i es relaciona amb els veïns de manera regular, que el millor equip de campanya digital. Una bona reputació digital facilita la campanya, però es poden guanyar eleccions sense el món virtual. 2. Possibles respostes i sortides davant aquesta situació: -‐ Canvi d'actituds: humanitzar la comunicació digital: identificar quin és el el cor i l'ànima de la i-‐campanya per a la construcció d'una nova reputació i credibilitat? -‐ Obrir la comunicació electoral més enllà de les pròpies fronteres socio-‐ electorals i amb una clara voluntat d'utilitat social; obrir els braços a les persones que dubten, desconfien i no ho veuen clar. (En comptes de bloquejar als crítics, perquè ens recolzem en ells per millorar?) -‐ Vida digital només te sentit si es pot transformar en contacte real; en experiències tangibles noves; en espais d'escolta i conversa autèntica, debat i espai i temps per construir confiança -‐la persuasió ja arribarà; -‐ Fi de les -‐velles-‐ jerarquies i Nova Cultura Digital. @aleixcuberes és Director d' www.ingenia-‐pro.com 16 de Febrer de 2015.

News & Politics

La Campanya Digital - ARA Comarques de Girona - ara.cat