6
DESCOBRINT EL MÓN QUART DE PRIMÀRIA Comarques de Catalunya. Comarques d’interior.

Comarques Interior

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Projecte de geografia

Citation preview

Page 1: Comarques Interior

DESCOBRINT EL MÓN

QUART DE PRIMÀRIAComarques de Catalunya.

Comarques d’interior.

Page 2: Comarques Interior

COMARQUES D’INTERIOR

Les comarques d’interior són les situades lluny del mar. A Catalunya es troben a la Depressió Central, una gran plana que travessa tot el territori entre les Serralades Litorals i el Prepirineu.

EL RELLEU I ELS RIUS

A les comarques d’interior el relleu és molt suau. Així, s’hi combinen planes extenses, muntanyes baixes, turons i altiplans.

Per les comarques d’interior hi pas-sen rius que neixen al Pirineu com el Llobregat, el Ter i el Segre. També hi passa l’Ebre que neix fora de Catalun-ya. Els rius porten força aigua, i es fabri-quen canals i sèquies per desviar-la i fer-la arribar fins als grans camps de conreu.

Alguns només duen aigua quan plou, com l’Anoia i el Francolí.

Les comarques d’interior són Osona, el Bages, l’Anoia, la Segarra, la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Priorat, la Ribera d’Ebre, Alt Penedès, Alt Camp, Vallès Occidental, Vallès oriental, Pla de l’Estany, Gironès i la Terra Alta.

Fauna

Hi trobem llebres, conills, senglars, guineus i ocells com les cigonyes blanques, els trencapinyes i les perdius.

Page 3: Comarques Interior

COMARQUES D’INTERIOR

LA VEGETACIÓ

El territori de les comarques d’interior està gairebé tot ocupat per terres de conreu.Tot i això, encara hi podem trobar algunes zones que conserven la vegetació natural en la que predominen les espècies adaptades a la sequera:

• Boscos d’alzines, roures i pi blanc als vessants de les muntanyes. • Arbustos i matolls a les terres més seques i caloroses, com: el garric el romaní la farigola l’espígol • Vegetació de ribera al costat dels rius i a les zones humides.

Page 4: Comarques Interior

COMARQUES D’INTERIOR

CLIMA

A les comarques d’interior les temperatures són molt extremes: els estius són molt calorosos i secs, gairebé no plou i hi fa molta calor. En alguns punts es pot arribar a 40ºC i els hiverns són molt freds i s’hi registren temperatures interiors de 0ºC. Sovint glaça i s’hi posa boira.Les tardors i les primaveres són les estacions més plujoses.

Per aquets motiu trobem:

Planes humides, com la de Vic o el Bages, on plou bastant. Planes seques, com la d’Urgell i la de Lleida, on plou poc.

Situa les comarques d’interior i les seves capitals

Page 5: Comarques Interior

COMARQUES D’INTERIOR

LA VIDA A LES COMARQUES D’INTERIOR

Els pobles i les ciutats

A les comarques d’interior hi viu més gent que a les de muntanya.

Les comarques més poblades són les industrials o les que tenen agricultura de regadiu. En canvi, les comarques que no estan tan industrialitzades i aquelles en que predominen les terres de secà, són menys poblades.

Dins les comarques d’interior una bona part de la població es concentra a les ciutats o als pobles grans. Però també hi trobem pobles petits i cases aïllades envoltades de camps de con-reu.

El relleu d’aquestes comarques és pla i és fàcil construir-hi carreteres, autopis-tes i línies de ferrocarril. Per això totes les localitats de l’interior solen estar ben comunicades.

El treball

A les comarques d’interior la gent treballa, principalment, en l’agricultura, en la ramaderia i en la indústria.

• La gran superfície plana ha permès desenvolupar-hi l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres...) i de regadiu (hortalisses i arbres fruiters).• També és important la ramaderia, que es fa de manera industrial als estables, perquè les pluges escasses no afavoreixen el creixement de pastures. Aquests estables o granges són grans naus de tipus industrial. S’hi crien, principalment, vaques, porcs i animals de granja.• Les bones comunicacions també han permés el desenvolupament industrial. Hi trobem una àmplia varietat d’indústries: alimentàries, tèxtils, químiques...• El comerç i altres serveis, com l’educació i la sanitat es concentren a les capi-tals de comarca i a les ciutats grans.