Informe violencia machista CCOO 2012

  • View
    184

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya ha presentant l'informe 'Violncia masclista, situaci actual'

Transcript

  • 1. 2012 VIOLNCIA MASCLISTA SITUACI ACTUAL Actuacions vers el mn del treball i vers les institucions 0Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya2012

2. Violncia masclista. Situaci actual.Actuacions vers el mn del treball i vers les institucionsSecretaria de la DonaCCOO de CatalunyaNovembre 2012Autora: Came Catalan PiolSuport en lelaboraci: Rosa Bofill Benet, Carme Lpez Peral, Lidia Sandalinas FlezSuport administratiu: Pilar Man Olmeda 3. INTRODUCCIEls darrers anys, la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya, hem volgut fer unaanlisi de la situaci de la violncia masclista en la qual es troben immerses les dones enla societat, fent especial esment de la violncia que es dna en el mn del treball;aquests informes, els hem realitzat en un marc de crisi econmica en el nostre pas, crisique lluny dapaivagar-se, en aquest moment, sest aprofundint i que, tamb, en part,relacionem amb la disminuci de les poltiques que lluiten contra la discriminaci social ilaboral de les dones.La violncia masclista s la violncia que sexerceix contra les dones com a manifestacide la discriminaci i de la situaci de desigualtat en el marc dun sistema de relacions depoder dels homes sobre les dones i que, produda per mitjans fsics, econmics opsicolgics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultatun dany o un patiment fsic, sexual o psicolgic. La violncia masclista es pot manifestaren els mbits segents: en lmbit de la parella que consisteix en la violncia fsica,psicolgica, sexual o econmica exercida contra una dona i perpetrada per lhome quens o nha estat la seva parella; en lmbit familiar que consisteix en la violncia fsica,sexual, psicolgica o econmica exercida contra les dones i les menors dedat en el si dela famlia i perpetrada per membres de la mateixa famlia, en el marc de les relacionsafectives i dels lligams de lentorn familiar; en lmbit laboral que consisteix en laviolncia fsica, sexual o psicolgica que es pot produir en el centre de treball i durant lajornada laboral, o fora del centre de treball i de lhorari laboral si t relaci amb la feina,i que pot adoptar dues tipologies: assetjament sexual i assetjament per ra de sexe; enlmbit social o comunitari fora del mn del treball: comprn les agressions sexuals, latrata i lexplotaci sexual de dones i nenes, la mutilaci genital femenina o el risc depatir-la, els matrimonis forats, la derivada dels conflictes armats...Tamb hi ha una altra violncia ms estructural que refora la situaci de discriminacisocial de la dona i que t un punt lgid en la negativa a lexercici dels drets de les donessent molt visible en all que t a veure amb la lliure disposici del seu cos, com lanegativa a lexercici dels drets sexuals i reproductius de les dones, tant limitant laccs ala contracepci i lavortament com lexecuci per part dels estats davortamentsselectius i desterilitzacions forades. Una altra discriminaci social que queda palesaamb aquesta crisi s la discriminaci econmica en la qual es troben les dones. Tambla doble o la triple victimitzaci de les dones en zones de conflicte o postconflicte. Lany2011, en linforme que vam realitzar des de CCOO, fiem un recull dels pasos enconflicte amb els quals el nostre pas tenia un especial lligam histric i/o poltic i/oeconmic.1 4. VISI INTERNACIONALLes institucionsPrincipals conclusions Informe de Nacions Unides 2011-2012 Avenos al mn de la justcia envers les dones Pasos que garanteixen la baixa maternal pagada173 Constitucions que garanteixen la igualtat de gnere139 Pasos que prohibeixen la violncia domstica125 Pasos que prohibeixen lassetjament sexual117 Pasos que tenen lleis digualtat retributiva117 Pasos que garanteixen el dret de propietat de les dones 115 Font: El progrs de les dones en el mn 2011-2012, ONU DonesLinforme de les NNUU, en la seva primera part, planteja que els sistemes de justciadonin resposta a les necessitats de les dones al mn, pel que s necessari en moltspasos ampliar la protecci i, per tant, fer reformes legals en tres mbits: eliminar ladiscriminaci explicita contra les dones, ampliar la protecci de lestat de dret a lesferaprivada i assumir la responsabilitat dels efectes de les lleis sobre les dones. I tamb quela igualtat legal o formal es faci real i tingui un veritable impacte sobre la vida de lesdones.s necessari tamb modificar tota la cadena de justcia: els sistemes policials, elstribunals i altres professionals, perqu responguin a les necessitats de les dones, i peraix cal comptar amb serveis especialitzats integrats i ajustats a les necessitats locals.Cal tamb abordar els obstacles de la vigncia de mltiples sistemes jurdics, en lamajoria de pasos, que dificulten laccs a la justcia: donant instruments a les dones perpoder moures en aquest context i que puguin accedir a la justcia, i al mateix tempspoder dialogar sobre els drets de les dones amb lders i tribunals diversos. La proteccilegal ha demparar totes les dones que viuen en un pas, eliminant les traves que estanregulades en lleis de ciutadania. Revocar lleis que atorguen menys drets a les dones suna prioritat a totes les regions.Els sistemes jurdics consoliden les discriminacions econmiques de les dones i esconverteixen en una violncia estructural des de diferents vessants, per exemple les2 5. limitacions dels drets de propietat i herncia, en segons quines regions hi pot haver ungreu dficit i, fins hi tot, en regions on hi ha un reconeixement, la igualtat de drets en lesmateixes condicions que els homes i el control real de les dones sobre els recursos slimitat. Una altra forma de discriminaci sn les discriminacions laborals que esmanifesten de vegades en restriccions legals al dret de les dones al treball en elsmateixos sectors que els homes; en la manca de treball formal en diferent graudintensitat segons regions i pasos i on les dones sn majoritries, ja que la proteccijurdica que regula el treball formal i amb drets que hi ha en la majoria de pasos deixasense cobertura o amb molta vulnerabilitat algunes de les feines com el treball en zonesfranques i el treball domstic.3 6. En els sectors on est regulat el treball formal, hi continua havent, a la prctica,discriminacions com la discriminaci retributiva. En molts pasos es pot observar unlligam entre la presncia de dones en els parlaments i laprovaci de reformes legals enmatries com laccs a terres, matrimoni i herncia.Tamb cal estendre la salut i els drets sexuals i reproductius, que sn vitals per avanaren la igualtat de gnere. Encara avui dia una de cada set morts maternes s deguda aavortaments realitzats en condicions insegures.Cal ampliar la protecci de lestat de dret envers les dones en tots els mbits:econmics, laborals i daccs a la salut i als drets i tamb a la protecci contra laviolncia. Ms de dos teros de tots els pasos compten amb lleis contra la violnciadomstica per assegurar que lestat de dret protegeixi les dones en lmbit privat.4 7. Lleis sobre violncia contra les donesNota: les dades es refereixen a la existncia de legislaci que tipifica de manera especfica cada forma de violncia condelicteCom que darrerament el dret internacional ha reconegut limpacte dels conflictes enmatria de gnere, ja que la violncia sexual sutilitza com a tctica de guerra i el papervital de les dones en la restauraci de la pau i en la reconstrucci de les societatspostconflicte, sanalitzen els requeriments perqu la justcia arribi a les dones en entornstan difcils. s necessari donar prioritat a la justcia reparativa i retributiva, al final delsconflictes cal tamb reescriure les regles dacord amb la reconstrucci dels nousestats; per aix cal assegurar que la veu de les dones sigui escoltada i aprofitar-la perguiar la societat cap a una realitat ms igualitria.Posteriorment linforme analitza lavan dels Objectius de Desenvolupament delMillenni des del punt de vista de la igualtat de gnere. Els vuit objectius establerts lany2000 presenten una visi de crear un mn ms just i igualitari. Tots els objectius sninterdependents i cadascun depn tamb dels avenos en matria digualtat de gnere ilapoderament de les dones, i sn un requisit essencial per accedir a la justcia.Pla dacci de lOIT sobre la igualtat de gnere 2010-2015Aquest pla t com a objectiu posar en prctica la poltica de lOIT del 1999 sobre laigualtat de gnere, en la qual sestableix la poltica de la incorporaci de la perspectivade gnere per promoure la igualtat entre dones i homes, facilita lexecuci del programade treball decent, de forma efectiva i considerant les qestions de gnere i reflecteix lanaturalesa transversal de la igualtat de gnere. 5 8. Sha publicat linforme daplicaci del programa de lOIT el 2010-2011. En aquestaprimera fase, el pla constava de 26 indicadors amb metes complementries relatives alsmecanismes institucionals favorables a la igualtat de gnere. Un exemple daix s lacreaci dun instrument dautoaprenentatge sobre la gesti que promou la igualtat degnere, per atendre, per exemple, les ofertes docupaci o per formar directius sobrelassetjament i lassetjament sexual.Un treball ha estat la creaci de mecanismes institucionals favorables a la igualtat degnere a loficina de lOIT, en la qual les prioritats han estat la paritat, la igualtatdoportunitats i la lluita contra lassetjament sexual. Laltra part sn els resultatsprogramtics relacionats amb el gnere, corresponents al 2012-2013, en la qualsinterrelacionen les conclusions de la Conferncia Internacional del Treball del 2009sobre igualtat de gnere i el programa i pressupostos sobre el bienni 2012-2013, aixquan saborda leliminaci del treball fors, saposta per incloure les necessitatsespecfiques davant la discriminaci de gnere en el treball fors i el trfic de persones,amb lenfortiment de mecanismes de vigilncia i control, sobretot en els mbits on espugin donar mltiples formes de discriminaci.ndex dinstitucions socials i de gnere OCDE (SIGI)Hi ha un ndex sobre les institucions socials i la igualtat home-dona, SIGI, del Centre deDesenvolupament de lOCDE, que publica peridicament quin