Ocriplasmina 13.11.2014 definitiu slide

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia

Centre d’Informació de Medicaments Informe CFT: 1/14

1

Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya Institute for Safe Medication Practices

Ocriplasmina (Jetrea®) Indicació: tractament d’adults amb tracció vitreomacular en pacients que no presentin

membrana epirretiniana Informe d’avaluació per a la Comissió Farmacoterapèutica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

Data 13/11/2014 Codi 10/14

1. SOL·LICITUD I DADES DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ

Facultatiu que efectua la sol·licitud: XXX Servei: oftalmologia Justificació de la sol·licitud: Es tracta del primer tractament farmacològic aprovat per aquesta indicació. L’alternativa és la cirurgia. És sol·licita per la tracció vitreomacular (TVM) en els casos de pacients amb forat macular ≤ 400 microns i sense membrana epirretiniana (MER) segons diagnòstic amb tomografia de coherència Óptica. Data recepció de la sol·licitud: Octubre 2014 Autors: Emma Movilla, Juan Carlos Juárez, Lourdes Girona

2. ÀREA DESCRIPTIVA DEL MEDICAMENT

Nom genèric:Ocriplasmina Nom comercial: Jetrea® Laboratori: Alcon Cusí, S.A. Grup terapèutic. Denominació: altres fàrmacs oftalmològics Codi ATC: S01XA22 Via d’administració: intravítria Dispensació: Ús hospitalari Via de registre: Centralitzat

Taula 1. Presentacions i preu

Forma farmacèutica i dosis Unitats per envàs

Codi nacional

PVP amb IVA (€)

PVL amb IVA i desc (€)

Jetrea 0,5 mg/0,2 ml concentrado para solució inyectable

1 697857 3282,15 2534,87

3. ÀREA D’ACCIÓ FARMACOLÒGICA

3.1 Introducció i mecanisme d’acció Amb l'edat es pot produir un despreniment incomplet del vitri formant-se Adherències Vitri Maculars (AVM). Aquestes AVM produeixen una tracció de la màcula (TVM) que pot presentar-se en forma de metamorfopsia (distorsió en la grandària dels objectes) i pèrdua d'agudesa visual (visió distorsionada i centelleigs de llum). La tracció persistent en la màcula pot causar edema macular o pot induir la formació d'una membrana epirretiniana (MER). A més, la TVM pot originar espais quístics i comportar a la formació de forats maculars (FM), els quals es subclassifiquen segons la seva grandària: petit (≤250 µm), mitjà (250 a 400 µm) o gran (>400 µm). La prevalença de TVM és desconeguda, però els forats maculars afecten a 1 de cada 3300 persones entre la sisena i setena dècada de la vida i són més comuns en les dones. El pronòstic de TVM és difícil de definir, ja que molts pacients poden ser asimptomàtics i sense diagnòstic.

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


2


Segons les dades publicades per Stalmans P. (NEJM 2012;367:606-615), únicament es produeix resolució espontània en el 10 % dels casos. L’abordatge actual dels pacients amb TVM és "observar i esperar" fins a la progressió de la tracció de la màcula amb la consegüent pèrdua de l'agudesa visual i l'augment de la metamorfopsia. Quan els símptomes visuals o les anomalies anatòmiques empitjoren o presenten complicacions es procedeix a la vitrectomia, la qual soluciona el problema a nivell morfoanatómico però no permet recuperar la visió; és més, pacients sotmesos a aquesta operació perden entorn de 2 línies d'agudesa visual. Actualment és el procediment al nostre centre. Ocriplasmina és un fragment de plasmina humana. Està indicada en el tractament d’adults amb TVM, inclosos els casos en què aquesta es presenta associada a un forat macular de diàmetre ≤ 400 µm. Aquest fàrmac exerceix activitat proteolítica davant components proteics del cos vitri i de la interfície vitreoretiniana (IVR) (entre d'altres, la laminina, la fibronectina i el col·lagen) a fi de dissoldre la matriu proteica responsable de l'adherència vitreomacular anòmala (AVM). L'estreta unió dels components proteics de l'àrea macular de la IVR contribueix a la TVM, el que condueix a l'aparició d'un deteriorament visual, forats maculars o ambdós. És el primer i únic tractament que permet l'abordatge de la resolució de TVM en la fase de "observar i esperar". Promou un ràpid despreniment posterior del vitri (PVD). S'evita així esperar fins que el pacient té una reducció important de l'agudesa visual que obliga a la realització d'una vitrectomia. 3.2 Indicacions clíniques formalment aprovades i data d’aprovació FDA: octubre 2012. Indicat en el tractament de l'adhesió vitreomacular simptomàtica EMA: març 2013. Mateixa indicació que AEMPS. AEMPS: abril 2013. Indicat en el tractament de la TVM, inclosos els casos en què aquesta es presenta associada a un forat macular de diàmetre menor o igual a 400 microns. 3.3 Posologia, forma de preparació i administració Forma de preparació: Diluir el vial de 0,2 ml amb 0,2 ml de solució injectable de clorur de sodi 9 mg/ml (0,9%). Posologia: La dosi recomanada és de 0,125 mg (0,1 ml de solució diluïda) administrada una sola vegada, com a dosi única, mitjançant injecció intravítria en l'ull afectat. Cada vial ha d'usar-se solament en una ocasió i per al tractament d'un únic ull. No es recomana el tractament amb ocriplasmina en l'altre ull simultàniament o dins dels 7 dies següents a la injecció inicial. Per més informació: http://www.ema.europa.eu/docs/es_ES/document_library/EPAR__Product_Information/human/002381/WC500142158.pdf

http://www.ema.europa.eu/docs/es_ES/document_library/EPAR__Product_Information/human/002381/WC500142158.pdf

http://www.ema.europa.eu/docs/es_ES/document_library/EPAR__Product_Information/human/002381/WC500142158.pdf

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


3


3.4 Farmacocinètica Els nivells d’ ocriplasmina en el vitri disminueixen amb rapidesa després de l'administració intravítria. En un estudi clínic efectuat en pacients que tenien programada una vitrectomia i als quals es van administrar 0,125 mg d’ ocriplasmina (corresponents a una concentració inicial teòrica de 29 µg/ml vitri), l'activitat mitjana de la ocriplasmina va ser del 9 % d'aquesta concentració inicial teòrica entre 2 i 4 hores després de la injecció, i als 7 dies es va situar per sota del nivell inferior de quantificació. A causa de la petita dosi administrada (0,125 mg), no s'espera observar nivells detectables d’ocriplasmina en la circulació sistèmica després de la injecció intravítria.

4. AVALUACIÓ DE L’EFICÀCIA

4.1 Assaigs clínics disponibles per a la indicació clínica avaluada

L’eficàcia i seguretat d’ ocriplasmina es va avaluar en dos estudis pivotals aleatoritzats, multicèntrics, doble cec, controlats amb placebo, de 6 mesos de durada en pacients adults afectats de TVM. El disseny dels dos assajos va ser idèntic, excepte la taxa d'assignació aleatòria a grups (2:1 en TG-MV-006 i 3:1 en TG-MV-007), pel que els resultats es presenten de manera conjunta en un únic article [Stalmans et al.,2012]. Es van aleatoritzar un total de 652 pacients (ocriplasmina 464, placebo: 188). Els investigadors podien recomanar vitrectomia en qualsevol moment si la condició de base empitjorava, si l' agudesa visual millor corregida en l'ull en estudi empitjorava més de 2 línies o si la condició de base no millorava en les 4 setmanes següents a la injecció.

4.2.a Resultats dels assaigs clínics

Taula 2. Model general de taula de resultats d’eficàcia: Referència: TG-MV-006 Breu descripció de l’ assaig: -Nº de pacients: 326 -Disseny: Assaig en fase III, multicèntric, randomizat (2:1), doble cec, controlat amb placebo, de 6 mesos de duració amb seguiment als 28 dies per la variable principal. -Tractament grup actiu i tractament grup control: 1 injecció intravítria única d’ Ocriplasmina (125 µg en 0,1 ml de volum) vs. 1 injecció intravítria única de placebo (0.1 ml de l'excipient). -Criteris d’inclusió: ≥18A, TVM diagnosticada per OCT , BCVA de 20/25 o menys en l'ull d'estudi y 20/800 o més en l'altre ull. -Criteris d’ exclusió: Retinopatia diabètica proliferativa, degeneració macular exudativa associada a l'edat , retinopatia isquèmica, afàquia, oclusió vascular retiniana, miopia elevada (>8 diòptries), glaucoma, forat macular > 400 µm, antecedent de despreniment de retina, inestabilitat zonular o lenticular, cirurgia ocular o injecció intraocular recents. -Realitzat als EE.UU -Pèrdues: 9 placebo; 19 ocriplasmina - Tipus d’anàlisis: per intenció de tractar -Objectiu principal: Avaluar l'eficàcia i seguretat d'una única injecció intravítria de 125 µg d’ Ocriplasmina en pacients amb TVM.

Resultats

Variable avaluada en l’estudi Ocriplasmina N=219

Placebo N= 107

OR (95% CI) p

Resultat principal:

Percentatge d'ulls amb resolució no quirúrgica de la TVM en el dia 28 (determinada per OCT)

27.9%

13.1%

2.56 (1.32-5.24)

0.003

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


4


Resultats secundaris de interès

Proporció de pacients amb total PVD al dia 28

Proporció de pacients que van requerir vitrectomia al final de l'estudi

Proporció de forats maculars tancats al dia 28

Guany ≥ 3 línies en la valoració BCVA al final de l'estudi

Canvi als 6 mesos de la BCVA base

Canvi als 6 mesos de la qualitat de vida (VFQ-25)

16.4%

20.5%

43.9%

12.8%

3.5

3.5

6.5%

29.0%

12.5%

8.4%

2.8

1.2

2.8 (1.17 - 7.74)

0.64 (0.36-1.12)

5.37 (1.58-23.84)

1.59 (0.70-4.00) - -

0.01

0.10

0.002

0.27

Taula 3. Model general de taula de resultats d’eficàcia: Referència: TG-MV-007 Breu descripció del assaig: -Nº de pacients: 326 -Disseny: Assaig en fase III, multicèntric, randomizat (3:1), doble cec, controlat amb placebo, de 6 mesos de duració amb seguiment als 28 dies per a la variable principal. -Tractament grup actiu i tractament grup control: 1 injecció intravítria única d’ Ocriplasmina (125 µg en 0,1 ml de volum) vs. 1 injecció intravítria única de placebo (0.1 ml de l'excipient). -Criteris d’inclusió: ≥18A, TVM diagnosticada per OCT, BCVA de 20/25 o menys en l'ull d'estudi y 20/800 o més en l'altre ull. -Criteris d’exclusió: Retinopatia diabètica proliferativa, degeneració macular exudativa associada a l'edat, retinopatia isquèmica, afàquia, oclusió vascular retiniana, miopia elevada (>8 diòptries), glaucoma, forat macular > 400 µm, antecedent de despreniment de retina, inestabilitat zonular o lenticular, cirurgia ocular o injecció intraocular recents. -Realitzado en EE.UU i Europa. -Pèrdues: 10 placebo; 7 ocriplasmina -Objectiu principal: Avaluar l'eficàcia i seguretat d'una única injecció intravítria de 125 de Ocriplasmina en pacients amb TVM

Resultats

Variable avaluada en l’estudi Ocriplasmina N=245

Placebo N=81

OR(95% CI) p

Resultat principal:

Percentatge d'ulls amb resolució no quirúrgica de la TVM en el dia 28 (determinada per OCT)

25.3%

6.2%

5.13 (1.97-17.00)

<0.001

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


5


Resultats secundaris de interès

Proporció de pacients amb total PVD al dia 28

Proporció de pacients que van requerir vitrectomia al final de l'estudi

Proporció de forats maculars tancats al dia 28

Guany ≥ 3 línies en la valoració BCVA al final de l'estudi

Canvi als 6 mesos de la BCVA base

Canvi als 6 mesos de la qualitat de vida (VFQ-25)

10.6%

15.1%

36.7%

11.8 %

3.6

3.3

0

23.5%

6.7%

3.8%

2.1

-0.1

13.55 (2.35- α )

0.58 (0.30- 1.15)

7.94 (1.04-362.47)

3.48 (1.03-18.35) - -

<0.001

0.09

0.03

0.03

*AVM en l’article original BCVA: Agudesa visual millor corregida PVD: Despreniment posterior del vitri VFQ-25: National Eye Institute Visual Functioning Questionnaire-25 OCT : Tomografia de Coherència Òptica

Taula 4. Model general de taula de resultats d’eficàcia: Referència: Stalmans et al., 2012 Ocriplasmina Placebo OR p

N=464 N=188

Objetiu principal: resolució no quirúrgica de la TVM al dia 28

26.5% 10.1% 3.28 <0.001

Objectiu secundari principal: proporció de subjectes amb total PVD en el dia 28

13.4% 3.7% 4.27 <0.001

Proporció de pacients que van requerir vitrectomia als 6 mesos

17.7% 26.6% 0.61 0.02

Millorança no quirúrgica de 3 o més línies en BCVA sense vitrectomia als 6 mesos

12.3% 6.4% 2.09 0.02

Si considerem que només es tracta un ull per pacient, podem calcular el NNT per a la variable principal: NNT (TG-MV-006)= 7 NNT (TG-MV-007)=5 NNT (Combinados)= 6

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


6


Els resultats sobre la qualitat de vida es recullen en la següent taula (Huang et al.,2012). En ella es recullen els resultats per a cada subescala del qüestionari VFQ-25.

Taula 5. Resultats de qualitat de vida de l'assaig: canvis en 6 mesos

Recentment s'ha publicat una anàlisi de subgrups dels 2 assajos pivotals (Haller et al., 2014). Les característiques basals dels pacients inclosos es resumeixen en la següent taula.

Taula 6. Característiques basals dels pacients inclosos en els assajos combinats

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


7


Taula 7. Resultats per a la variable principal

Al següent apartat es mostra la discussió dels resultats.

4.2.b Avaluació de la validesa i de la utilitat pràctica dels resultats

En tots dos estudis, la proporció de pacients amb resolució no quirúrgica de la TVM en el dia 28 va ser significativament superior en el grup d’ ocriplasmina que en el grup placebo (26.5% vs. 10.1%, OR=3.28, p<0.001) i en cadascun dels assajos per separat. La diferència es va mantenir des del dia 7 fins al mes 6. Per a la resta de variables també es van produir diferències estadísticament significatives al 95% de confiança, sempre a favor d’ ocriplasmina, tant en els assajos per separat com en l'anàlisi integrada. Cal destacar que la diferència entre grups en la millora de la BCVA en més de 3 línies en l'assaig TG-MV-006 (Taula 2) i la diferència entre grups en el percentatge de pacients que va necessitar vitrectomia al cap de 6 mesos en els 2 assajos pivotals (Taula 2 i 3) no va ser estadísticament significatiu, encara que si que es va mostrar quan es van combinar (Taula 5).

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


8


En general, les troballes oposades demostren que una única injecció és eficaç, tant en termes anatòmics (resolució de l'adhesió vitreomacular i consecució no quirúrgica de tancament del forat macular), com en termes funcionals (BCVA i VFQ-25).

Respecte a qualitat de vida (Taula 5), es troben diferències significatives a favor d’ ocriplasmina en visió general, dependència, conducció i puntuació global. Anàlisis per subgrups: En l'anàlisi de subgrups es troben diferències estadísticament significatives a favor de ocriplasmina per a la variable principal en tots els subgrups, a excepció dels majors de 75 anys, no caucàsics, amb diàmetre >1500 ,amb pseudofaquia i amb MER. També suggereix que els menors de 65 tenen més probabilitat de millorar 2 i fins a 3 línies en la BCVA, la qual cosa repercutiria de manera important en la qualitat de vida del pacient. Encara que els resultats siguin modests, es van a considerar significatius, ja que es produeix una milloria de la visió i redueix la necessitat de vitrectomia. Qualitat metodològica: Validesa interna -El comparador és adequat tenint en compte que no hi ha una altra alternativa farmacològica. No obstant això, s'ha de tenir en compte que no es compara amb la tècnica habitual (no fer res), si no que s'administra líquid placebo en l'ull. El fet d'injectar tindrà una sèrie de conseqüències (negatives o positives) no mesurables que podrien afectar al resultat real. -L'assignació va ser aleatòria i tant el professional com el pacient i l’ avaluador eren cecs. Les variables són les adequades, el mètode estadístic acceptable i la grandària de mostra va superar la calculada (320). La proporció i motius d'abandó entre grups va ser semblant en TG-MV-006 i major en el grup ocriplasmina en l'assaig TG-MV-007, però aquestes xifres no són preocupants. -Hi ha limitacions:

- La resposta en el grup placebo va ser dues vegades superior en TG-MV-006 que en TG-MV-007. A més, el ràtio de resposta en punts previs al dia 28 va ser diferent entre tots dos. Aquestes troballes suggereixen que existien diferències en els factors pronòstic entre els participants dels dos estudis a l' inici, limitant la fiabilitat de l'anàlisi integrada.

- D' altra banda, encara que les característiques basals entre grups eren semblants, sí hi

havia diferències en termes de proporció de pacients amb necessitat de vitrectomia i pacients amb forat macular d'espessor total que van suggerir que els pacients que rebien placebo podrien presentar formes menys greus de malaltia.

Novas experiències: Des de la seva comercialització, s'han presentat diversos estudis observacionals i retrospectius (Kim et al.,2013; Singh et al.,2014; Warrow et al., 2014), alguns no publicats. Encara que el numero de pacients d'aquests estudis és petita i el disseny qüestionable, cal esmentar que la resolució de la TVM va ser superior que la trobada en els assajos pivotals.

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


9


4.3 Avaluació de fonts secundàries

Comisión de Transparence-Autoridad Sanitaria en Francia: informe favorable per a aquells pacients amb TVM aïllada o associada a AVM ≤400 quan els símptomes inicials no requereixin vitrectomia. Federal Joint Committee (G-BA): considera ocriplasmina com a opció de tractament en pacients amb símptomes severs i AVM ≤400 micrones. NICE: considera ocriplasmina com a opció per al tractament de la TVM en adults solament si no presentan MER, té forat macular < 400 i s'associa a símptomes severs. Prescrire: consideren que ocriplasmina no aporta benefici quant a reducció de la necessitat de vitrectomia ni millora en l'agudesa visual i produeix toxicitat important en l'ull tractat. A més, subratllen que la cirurgia resuleve el 90% dels casos. No obstant això, s'ha de tenir en compte que la cirurgia és incòmoda per al pacient i comporta una reaccions adverses, complicacions i pèrdua d'agudesa visual. Servicio de Evaluación del Servicio Canario de Salud: recomana finançar el tractament amb ocriplasmina en pacients sense MER i amb un diàmetre de AVM < 1500 micres

5. AVALUACIÓ DE LA SEGURETAT

5.1. Descripció dels efectes adversos més significatius (per la seva freqüència o gravetat)

Molt freqüents (≥ 1/10): Cèl·lules flotants en el vitri (miodesopsias), dolor ocular, hemorràgia conjuntival. Freqüents (≥ 1/100 a < 1/10): Agudesa visual disminuïda , alteració visual, visió borrosa, hemorràgia retiniana, hemorràgia del vitri, esquinç retinal , despreniment de retina, pressió intraocular augmentada, forat macular, degeneració macular, degeneració retiniana, edema macular, edema retinià, epiteliopatia pigmentària de la retina, metamorfopsia, adherències vítries , edema conjuntival, edema palpebral, vitritis, cèl·lules a la cambra anterior, brot (flare) de cambra anterior, iritis, fotopsia, hiperèmia de la conjuntiva, hiperèmia ocular, despreniment del cos vitri, retinograma anormal , irritació ocular, ull sec, sensació de cos estrany als ulls, pruïja a l'ull, molèstia ocular, fotofòbia, cromatopsia. Poc freqüents (≥1/1.000 a <1/100): Ceguesa transitòria, subluxació del cristal·lí, escotoma, defecte del camp visual, diplopia, hifema, miosi, pupil·les desiguals, abrasió corneal, inflamació de cambra anterior, inflamació ocular, irritació conjuntival.

5.2. Seguretat. Assaigs clínics comparatius

Les dades de seguretat d’ ocriplasmina procedeixen de 7 estudis finalitzats: 2 assaigs pivotals fase III controlats amb placebo (TG-MV-006/007), 3 assaigs fase II controlats amb placebo i 2 estudis fase II no controlats, de 6 mesos de durada , a excepció de TG-MV-010 (durada 6 setmanes) i TG-MV-002 (1 any) juntament amb dades preliminars d'estudis en curs. Dels assaigs completats, es recullen un total de 738 pacients, dels quals 582 reben la dosi recomanada de fàrmac (125 µg).

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


10


En els estudis pivotals, el percentatge de pacients que van experimentar almenys un efecte advers va ser superior en el grup tractat que en el grup placebo (76.6% vs. 69.0%). Encara que la major part d'ells van ser d'intensitat lleu i moderada, 39 pacients (8.4%) en el grup d’ocriplasmina i 14 (7.5%) del grup control van sofrir algun efecte advers d'intensitat greu. La incidència d'efectes adversos seriosos va ser similar entre placebo (12.8%) i ocriplasmina (13.3%). Els efectes adversos oculars emergents del tractament més freqüents van ser les mosques volants (16.8%), hemorràgia conjuntival, dolor ocular (13.1%), fotopsia (11.8%), visió borrosa (8.4%) i reducció de l’agudesa visual (6,2%). Tots ells es van donar més freqüentment en el grup d’ocriplasmina que en el control. Altres esdeveniments adversos que van ser més freqüents en el grup ocriplasmina van incloure fotofòbia, inflamació de l'iris, infiltració de cèl·lules en la cambra anterior i edema macular / retinal. La fotopsia va passar dues vegades més en els pacients tractats en TG-MV-006 que en TG-MV-007, probablement a causa de la major taxa de despreniment vitri posterior en aquests subjectes. 14 dels 17 esdeveniments de fotofòbia van ocórrer en TG-MV-006 i 3 d'ells van ser greus. La taula següent recull la incidència d'efectes adversos seriosos. D'ella es pot extreure que l'efecte advers seriós més freqüent en l'ull d'estudi va ser el forat macular, el qual va ser menys comú en el grup ocriplasmina. Taula 8

Pel que fa a efectes adversos no oculars emergents del tractament, no hi va haver diferències significatives entre grups. L'únic efecte advers que va semblar ser dosi depenent va ser l'aparició de mosques volants. Encara que en la majoria dels casos, la disminució d'agudesa visual provocada per l’administració d’ ocriplasmina és transitòria, s'han informat casos de disminució crònica i casos en què l'agudesa visual es reduïa significativament als 6 mesos en comparació amb el valor

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


11


inicial. També es van informar alteracions en el electrorretinograma que es van mantenir fins a 1 any després de l'administració i alteracions permanents de la visió en color. Es van registrar 8 morts, 5 d'elles van ocórrer en els estudis pivotals. En qualsevol cas, cap d'aquests esdeveniments va semblar estar relacionat amb la injecció d’ocriplasmina. En l'informe de l'EMA es recullen els efectes adversos més rellevants:

Alteració en la visió i canvis en el electrorretinograma

Edema macular, edema retinià, canvis en l'epiteli de la retina, forat macular

Despreniment de retina

Esdeveniments associats a la injecció intravítria

Subluxació de la lent

Immunogenicitat potencial

La major part de les reaccions adverses es van produir en la primera setmana després de la injecció. Van ser en general no greus, d'intensitat lleugera i es van resoldre dins de les 3 setmanes següents. La incidència de reaccions adverses greus que es van observar en tots els estudis va ser de 2.2% en el grup d’ ocriplasmina i 2.4% en el control. La incidència de discontinuació causa d'efectes adversos en els estudis pivotals va ser comparable entre ocriplasmina (0.9%) i placebo (1.1%). D'acord amb les troballes, el fabricant considera que els esdeveniments adversos no són clínicament rellevants.

5.3. Precaucions d’ús en casos especials

Precaucions en poblacions especials:

Pediatria: no existeix una recomanació d'ús específic en nens menors de 18 anys.

Insuficiència renal i hepàtica: No s'han realitzat estudis específics en pacients amb insuficiència renal o hepàtica. No es preveu la necessitat d'ajustar la dosi ni de tenir en compte altres consideracions especials.

Pacients geriàtrics: no resulta necessari ajustar la dosi.

Embaràs: No hi ha dades en dones embarassades. No s'han realitzat estudis de toxicitat per a la reproducció. S'espera que, després de la injecció intravítria, l'exposició sistèmica a ocriplasmina sigui molt baixa. Malgrat això, no s'ha d'utilitzar durant l'embaràs, a no ser que el benefici clínic superi els possibles riscos.

Lactància: es desconeix si ocriplasmina s’excreta a través de la llet materna, es recomana evitar.

Altres precaucions:

Les injeccions intravítries s'han associat a inflamació/ infecció intraocular, hemorràgia intraocular i augment de la pressió (PIO). Han d'emprar-se sempre tècniques d'injecció apropiades i en condicions asèptiques. Posteriorment a la injecció intravitria, ha de realitzar-se un seguiment dels pacients.

No s'ha estudiat la seguretat i eficàcia de quan s'administra en tots dos ulls simultàniament. Per tant, no es recomana.

No s'ha estudiat adequadament l'administració repetida en el mateix ull, de manera que no s'aconsella.

Contraindicacions × Hipersensibilitat al principi actiu o a algun dels excipients × Infeccions oculars o perioculars actives o sospita de la seva existència

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


12


Interaccions -No s'han realitzat estudis específics d'interaccions. -Ocriplasmina és un enzim proteolític amb activitat tipus serina-proteasa que podria estar present a l'ull durant diversos dies després de la injecció intravítria L'administració d'un altre medicament en el mateix ull, en un interval de temps curt, pot afectar l'activitat de tots dos medicaments i per això aquesta pràctica no està recomanada. -No es preveuen interaccions sistèmiques.

6. ÀREA ECONÒMICA

6.1-Cost tractament / dia i cost del tractament complet/ Estimació del número de pacients/any candidats a l’hospital, cost estimat anual

Taula 9. Costos del tractament avaluat

Medicament

Preu vial (PVL+IVA) 2.534,87 € Posologia 1 inj, dosi única Cost tractament/pacient 2.535 € Cost administració (cirurgia menor ambulatòria)

188,67 €

Cost vitrectomia (cirurgia major ambulatòria)

2.900 €

CMA: Cirurgia Major Ambulatòria

Segons la sol·licitud es tractaran entre 25 i 30 pacients l’any, Amb aquestes dades l’impacta pressupostari seria de 63.375 € - 76.050 €. La utilització de la ocriplasmina podria reduir el número de vitrectomies en 3 (8 de cada 100 pacients tractats) segons les dades del final de l’estudi. Si es fes servir en 30 pacients i si els resultats fossin els mateixos de la suma d’ambdós estudis pivotals, això suposaria un estalvi pel Sistema Nacional de Salut de 8.700 €, per les vitrectomies evitades (3 per 2.900€, preu unitari de l’activitat de Cirurgia Major Ambulatòria) que és el que facturaria l’hospital al CatSalut, i un augment de 4.716 – 5.660 € pel cost de l’administració del fàrmac. En aquest estudi no hem considerat els costos intangibles d’augment de qualitat de vida del pacient, donat que no hi ha dades concloents que ens permetin comparar les dues situacions i que les dades de seguretat es refereixen a l’administració de placebo i no a la alternativa “observar i esperar”

7. ÀREA DE CONCLUSIONS

7.1 Lloc en terapèutica. Condicions d’utilització a l‘hospital. Aplicacions de les dades i conclusions a l’hospital

Ocriplasmina ha mostrat eficàcia a les variables principals dels assajos clínics inclosos. . Malgrat això, hi ha dubtes importants en la inclusió d’aquest fàrmac a la GFT del nostre Hospital. Així, els resultats obtinguts en aquests estudis no resulten del tot consistents:

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


13


Amb les variables avaluades, no s’assoleix la significació estadística en la disminució de la necessitat de cirurgia ni en la millora de l'agudesa visual en el anàlisis per separat dels dos estudis pivotals, encara que si en l’anàlisi agregat.

L'alternativa actual quirúrgica (vitrectomia) presenta una elevada eficàcia en el tractament del TVM.

El fet de comparar amb una injecció de placebo en lloc de la pràctica habitual (no fer res), minimitza i pot emmascarar els efectes adversos reals del tractament.

S’ha de tenir en compte que els inconvenients de la cirurgia són importants. Resulta incòmode per al pacient, ja que ha de romandre d'una a dues setmanes mirant cap avall. A més, pot provocar efectes adversos tals com: dolor, vessis, inflamació, despreniment de retina, elevació de la pressió intraocular i desenvolupament de cataracta. Més del 70% dels pacients sotmesos a vitrectomia requereixen operació de cataractes en els dos anys següents. No hi ha dubte de que es pot obtenir algun benefici clínic, però s’hauria de restringir per aquells pacients que mes benefici s’esperi, ja que en la majoria dels casos la resolució es espontània. Podria considerar-se una autorització temporal del tractament condicionat a la protocol·lització i a presentar els resultats desprès d’un any d’experiència.

8. BIBLIOGRAFIA

1. Fitxa tècnica Jetrea® [En línia] AEMPS [Consultat novembre 2014] http://www.ema.europa.eu/docs/es_ES/document_library/EPAR_-_Product_Information/human/002381/WC500142158.pdf 2. Haute Autorité Santé. Informe d`Avaluació Ocriplasmina. Direction de l’ Evaluation Médicale, Economique et de Santé Publique [En línia] HAS [Consultat a novembre 2014] http://www.has-sante.fr/portail/upload/docs/evamed/CT-12912_JETREA_PIC_INS_Avis3_CT12912.pdf 3. Haller JA, Stalmans P, Benz MS, Gandorfer A, Pakola SJ, Girach A, Kampik A, Jaffe GJ, Toth CA; MIVI-TRUST Study Group. Efficacy of Intravitreal Ocriplasmin for Treatment of Vitreomacular Adhesion. American Academy of Ophthalmology. 2014; :1-6 4. Huang J, Wen D, Wang Q. Enzymatic vitreolysis with ocriplasmin for vitreomacular traction and macular holes. N Engl J Med. 2012 ; 367 (21): 2052-3 5. Informe Europeu Públic d’ Avaluació (EPAR) Jetrea®: EU Assessment Report.2013 [En línia] EMEA [Consultat novembre 2014] http://www.ema.europa.eu/docs/en_GB/document_library/ EPAR_Public_assessment_report/human/002381/WC500142228.pdf 6. Informe sobre la seguridad, eficacia, coste e impacto presupuestario de ocriplasmina para la tracción vitreomacular [En línia]. Servicio de Evaluación de la Dirección del Servicio Canario de la Salud [Consultat novembre 2014] http://www2.gobiernodecanarias.org/sanidad/scs/content/acc2431d-0675-11e4-a788-5f1420c9318c/Informe_Jetrea_SESCS%202014.pdf 7. Kim BT, Schwartz SG, Smiddy WE, Doshi RR, Kovach JL, Berrocal AM, Moshfeghi AA, Fortun JA. Initial Outcomes Following Intravitreal Ocriplasmin for Treatment of Symptomatic Vitreomacular Adhesion. Ophthalmic Surg Lasers Imaging Retina. 2013; 44: 334-343

IMD006Cat 15/ 04/2008

Servei de Farmàcia


14


8. National Institute for Health and Clinical Excellence. Ocriplasmin for treating vitreomacular traction. NICE technology appraisal guidance 297. October 2013 [En línia] NICE [Consultat novembre 2014]. http:// www.nice.org.uk/nicemedia/live/14297/65505/65505.pdf 9. Singh RP, Li A, Bedi R, Srivastava S, Sears JE, Ehlers JP, Schachat AP, Kaiser PK. Anatomical and visual outcomes following ocriplasmin treatment for symptomatic vitreomacular traction syndrome. Br J Ophthalmol 2014; 98:356-360 10. Stalmans P, Benz MS, Gandorfer A, Kampik A, Girach A, Pakola S, Haller JA; MIVI-TRUST Study Group. Enzymatic vitreolysis with ocriplasmin for vitreomacular traction and macular holes. N Engl J Med. 2012;367(7): 606-15 11. Resolution by the Federal Joint Committee on an amendment to the Pharmaceutical Directive (AM-RL): Apendix XII-Resolutions on the benefit assessment of pharmaceuticals with new active ingredients, in accordance with the German Social Code, Book Five (SGB V), section 35a Ocriplasmin [En línia] G-BA [Consultat novembre 2014] http://www.g-ba.de/downloads/39-261-1834/2013-10-17_AM-RL-XII_Ocriplasmin_BAnz.pdf 12. Warrow DJ, Lai MM, Patel A, Raevis J, Berinstein DM. Treatment Outcomes and Spectral-Domain Optical Coherence Tomography Findings of Eyes With Symptomatic Vitreomacular Adhesion Treated With Intravitreal Ocriplasmin. Am J Ophthalmol 2014 Obre amb llicència:

Health & Medicine

Ocriplasmina 13.11.2014 definitiu slide