LA MORAL KANTIANA

Què he de fer?

Introducció i conceptes de raó

Obres sobre moral: - Fonamentació de la metafísica dels costums (1785)

- Crítica de la raó pràctica (1788)

Dues aplicacions de la raó- Raó pura: Què puc saber?- Raó pràctica: Què he de fer?

Crítica a les ètiques materials

Fins ara ètiques materials conducta humana depèn de bé suprem

Kant ètica formal1. Les ètiques materials són a posteriori (contingut extret de

l’experiència) Kant: ètica apriori i amb imperatius universals.

2. Els preceptes són hipotètics: persegueixen un fi. “Si vols B, fes A”

3. Són heterònomes: la voluntat està determinada a actuar d’una manera pel desig o la inclinació.

-Un home actua moralment, per tant, quan actua per deure.

Deure: “la necessitat d’una acció per respecte a la llei”: el valor acció no rau en cap propòsit a assolir, sinó en la màxima, en allò que determina la seva realització, el deure.

Ètica material Ètica formal

• Empírica, a posteriori•Hipotètica•Imperatius hipotètics: Si vols B, fes A• Heterònoma• Ens diu com hem d’actuar

• A priori•No hipotètica•Imperatius categòrics:Fes A•Autònoma• Ens diu què hem de fer

Imperatiu categòric

Hipotètic :“Si vols fer B, fes A”,categòric“Fes A”Primera formulació:

Estableix la forma que ha de posseir qualsevol norma concreta de les nostres accions (les màximes són les normes que determinen la conducta de cada subjecte). Màxima : llei universal

“Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal”.

Segona formulació:

L’únic que és un fi en si mateix és l’ésser humà i, per tant, no ha de ser mai considerat ni utilitzat com a mitjà.

“Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà”.

• KrV: impossibilitat de la metafísica com a ciència: coneixement objectiu de Déu, ànima i món.

• KpV: la llibertat humana, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la raó pura pràctica (postulat: fet no demostrable).

POSTULATS DE LA MORAL-Immortalitat: la raó ens ordena aspirar la virtut

- Existència de Déu: el desacord entre l’ésser i l’haver d’ésser exigeix l’existència de Déu com a realitat