1. El consum creixent de recursos naturals

L’evolució de l’economia, l’increment en la rapidesa, els avenços tecnològics de les comunicacions per ona, i altres factors han fet del món del segle XXI es converteixi en un món globalitzat i interrelacionat. Al mateix temps, els efectes mediambientals de l’activitat humana han esdevingut un problema internacional que afecta tot el planeta.

1.1. Els recursos naturals

Els recursos naturals són la diversitat de béns que la humanitat pot obtenir del medi ambient físic per cobrir les seves necessitats biològiques i socials. El concepte “recurs” varia en el temps, la cultura i les necessitats socials.

1.2. Recursos renovables i recursos no renovables

Segons la capacitat de regeneració dels recursos es poden classificar en:

Recursos renovables: són aquells que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior del ritme en què són explotats. Podem distingir entre no-crítics (que no s’acaben mai), com la radiació solar o el vent, i els crítics (que poden ser finits) com el sòl, la pesca i l’aigua.

Recursos no renovables: es generen a la natura d’una manera molt lenta. Cal considerar que existeixen en quantitats finites. Estan inclosos els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural), combustibles nuclears (urani) i minerals no energètics. Entre aquests últims es troben els reciclables (minerals metàl·lics: alumini, ferro) i els recuperables (minerals no metàl·lics: sorra, grava).

El fet que els combustibles fòssils puguin exhaurir-se durant aquest segle implica que la seva localització de les reserves i el control de la seva explotació i comerç es considerin d’una gran importància geoestratègica vital.Els recursos energètics són fonamentals per al funcionament de l’economia mundial i són causa d’importants conflictes polítics.

2. Els impactes mediambientals 2.1. La pèrdua de la biodiversitat

La biodiversitat és el conjunt de les espècies animals i vegetals i es distribueix sobre tot el planeta. La repartició no és homogènia, sinó que hi ha diversos factors que la condicionen: l’altitud, el clima, l’orientació del relleu... La biodiversitat és la principal i única font de recursos alimentaris, materials de construcció, combustibles i medecines.La pèrdua actual de la biodiversitat és considerada pels científics la sisena extinció massiva provocada per l’espècie humana. És la primera vegada que una espècie adapta l’entorn a les seves necessitats i no a la inversa.El creixement de la població i els patrons de consum actuals són els factors desencadenants més importants i generen impactes directes sobre el ecosistema, les espècies i els recursos genètics.Els factors principals són:

Elevat consum energètic dels països desenvolupats Increment del consum als països que s’estan desenvolupant ràpidament

El ràpid increment de la demanda d’energia genera grans impactes sobre la biodiversitat: impactes derivats de la producció i la distribució d’energia i els resultats de l’ús d’aquesta energia.

2.2. Els riscos naturals

Cal diferenciar entre fenòmens naturals i riscos naturals. Fenòmens naturals: es produeixen a conseqüència de viure en un planeta dinàmic. Risc natural: és un fenomen natural, però passa a ser risc al estar associat a la

presència humana, ha d’afectar a les persones o als béns que valorem. La urbanització i la construcció d’infraestructures accentuen els efectes d’aquests riscos.

3. El desenvolupament, la població i l’economia 3.1. Desenvolupament econòmic i desenvolupament humà

El desenvolupament econòmic consisteix en el creixement del producte interior brut (PIB) dels països, en l’augment dels moviments del capital i en l’increment de mitjans tecnològics per a la producció.El desenvolupament humà consisteix en crear les condicions per tal que les persones puguin desenvolupar totes les seves capacitats personals i humanes d’acord amb les seves necessitats i interessos.Així el desenvolupament econòmic és el mitjà per aconseguir el desenvolupament humà.La pobresa és la situació contrària al desenvolupament humà. És relatiu en el temps i en els llocs ja que es fa per comparació a la mitjana de la societat i el seu grau de desenvolupament. La pobresa absoluta es produeix quan una persona no té cobertes una sèrie de necessitats bàsiques o bé quan no hi ha mecanismes socials proveïts per l’estat per afrontar les situacions de vellesa, malaltia o atur. La pateixen força persones de països no desenvolupats. També hi ha persones pobres en països desenvolupats.

3.2. Augment de la població i de la urbanització

La població ha tingut el creixement més elevat mai registrat. Aquest creixement s’ha produït gràcies al descens de les taxes de mortalitat. Una part important del creixement de la població es concentra a les zones urbanes. La urbanització és el fenomen pel qual les ciutats creixen de manera accelerada en nombre, població i superfície i es fan extensius els seus modes de vida.

3.3. La globalització de l’economia

Actualment, en la nostra societat postindustrial, no és tan necessari dominar la indústria tradicional sinó que el poder econòmic es basa en el domini de les tecnologies capdavanteres i en els sistemes de transmissió d’informació. La deslocalització de la producció i un nombre creixent d’intercanvis, és el portar les fàbriques a països poc desenvolupats perquè resulta més rendible ja que minimitza els problemes laborals i n’allunya les activitats molestes.Les comunicacions i els intercanvis es poden concebre des d’una perspectiva global, ja que les empreses productores de béns i serveis es plantegen produir i competir a qualsevol lloc del planeta.La globalització econòmica és entesa com la integració creixent de tota l’economia mundial en un sol sistema econòmic, capitalista, amb un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius i una progressiva manca de capacitat de decisió dels estats sobre la seva economia.La distribució desigual dels recursos naturals, les diferents evolucions econòmiques dels estats, els interessos dels diversos fabricants i la ferotge competència fan que no sigui possible l’existència d’un país autosuficient, capaç de produir per si sol el que necessita i que es desenvolupi de manera independent de la resta del sistema mundial.Els vincles creats per aquesta interdependència econòmica estan reforçats per la varietat i l’eficàcia dels mitjans de transport i de comunicació de la nostra època.Els productors dels països poc desenvolupats han de vendre els seus productes a les borses dels països desenvolupats sense poder exercir cap influència en els preus. Ni totes les

persones ni tots els estats participen e la mateixa manera en els intercanvis econòmics.

3.4. L’intercanvi desigual: centre i perifèria

Hi ha una tendència a la divisió espacial del treball, que es reflecteix en una especialització funcional dels territoris. Les diverses regions mundials s’han especialitzat en la producció de determinats productes amb un determinat grau de tecnologia. Centre: És un conjunt de regions – Amèrica del Nord, el Japó o a la UE – que tenen uns mitjans de producció de tecnologia elevada, una gran inversió de capital i que controlen el mercat mundial.Perifèria: Regions com Àfrica que tenen mitjans de producció d’escassa tecnologia, poca inversió econòmica i no tenen cap control sobre el mercat mundial.Semiperifèria: Zones que posseeixen recursos naturals abundants, ca on es desplacen algunes funcions i activitats del centre, o que són capaces de generar iniciatives pròpies.

4. Les institucions internacionals 4.1. Les àrees geopolítiques

Una àrea geopolítica és l’espai territorial definit per unes característiques geogràfiques determinades i un conjunt de relacions polítiques que se sustenten en aquesta base territorial.

Els EUA com a primera potència econòmica i militar, amb un fort intervencionisme en les àrees proveïdores de productes energètics o aliats econòmics.

Dos espais regionals, la UE i l’àrea de Japó - Corea del Sud, amb una gran potència econòmica però amb escàs pes diplomàtic i poca potència militar. Practiquen una política d’aliances amb els EUA i intenten mantenir bones relacions amb els països que els proveeixen dels productes energètics que els manquen.

La Xina i l’Índia, dos extensos estats amb una gran quantitat de població i amb un desenvolupament econòmic substancial, han emergit com a futures potències econòmiques del segle XXI.

Rússia s’interessa per recuperar el seu poder i influència sobre els països de l’antiga Unió Soviètica i per tornar a intervenir a escala mundial malgrat la seva feblesa econòmica. El seu principal argument són les reserves energètiques de combustibles fòssils de les que depenen molts països desenvolupats.

La formació d’un bloc de països islàmics, amb fenòmens de radicalisme religiós i violència social. Tenen una gran inestabilitat geoestratègica a causa de la presència d’hidrocarburs.

El conjunt de països de l’Àfrica subsahariana, amb problemes de desenvolupament importants i amb grans reserves minerals, és on s’encreuen els interessos comercials de les multinacionals de l’Europa occidental, els EUA i la Xina. Veuen impedit el seu desenvolupament pels greus enfrontaments interns que pateixen: els governs amb nivell de corrupció alt, la manca de control sobre l’economia pròpia i pel fet d’estar sotmesos a les decisions econòmiques dels països del centre.

A l’Amèrica Llatina, hi ha països amb un importants lligams econòmics amb els EUA i les multinacionals europees, i també hi ha un grup de països que intenten construir una alternativa al poder econòmic europeu i nord-americà. Les tensions originades per la situació geopolítica provoquen una greu inestabilitat política que dificulta el desenvolupament.

Les situacions que ocasionen més conflictes i tensions internacionals són les qüestions energètiques. Les tensions dins dels estats multiètnics són les situacions en què el poder resta en mans d’una sola de les ètnies que els formen i el repartiment desigual dels recursos econòmics i alimentaris.

4.2. Fluxos migratoris i refugiats

La mà d’obra és el flux de persones que es desplacen a distàncies grans per tal de trobar un lloc de treball. La transcendència econòmica és fonamental per als països que en són receptors, ja que obtenen una mà d’obra barata, jove i amb disposició a consumir al país receptor. Per als països emissors també, ja que obtenen ingressos econòmics mitjançant enviaments de diners dels emigrants cap a les seves famílies.Els grans moviments migratoris es produeixen tant de manera legal – contractes al país d’origen o com a immigració controlada- com de manera il·legal – xarxes de tràfic de persones o amb visats de turisme . El fet que les migracions hagin esdevingut més regionals i temporals comporta que la regió rica estigui vinculada a una perifèria que li proporciona una part de la seva classe treballadora i que aquesta no estigui vinculada per sempre al país on ha anat.la majoria de les migracions són per causes econòmiques, però una part és formada per refugiats per raons polítiques o per desplaçaments a causa de conflictes bèl·lics.

4.3. Les organitzacions entre els estats

Els recursos de cada estat són insuficients per mantenir una autonomia o una independència econòmica. Això obliga als estats a buscar la cooperació en aspectes polítics, econòmics, defensius o culturals amb altres estats. Segons l’àmbit territorial que abasten, les organitzacions poden ser:

Mundials: Si inclouen els estats de tot el planeta. Només existeix la Organització de les Nacions Unides (ONU), fundada al 1945 com un pacte entre estats que volien col·laborar en la construcció d’un sistema de seguretat col·lectiva que garantís la seguretat i la pau mundials. L’ONU ha incorporat organismes per el desenvolupament, la cultura, la salut, l’alimentació, la protecció als refugiats i altres temes d’interès mundial.

Supraregionals: Si engloben estats de diferents continents. Com l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), per a la defensa i seguretat, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), i l’Organització Mundial del Comerç (OMC), de caràcter econòmic.

Regionals: Si els països que formen part són una zona concreta d’un continent. Com la Unió Europea (UE), d’àmbit econòmic i polític; la Unitat Africana, de caràcter polític; la Lliga Àrab, d’àmbit cultural, i la North America Free Trade Association (NAFTA), de caràcter econòmic.

Les motivacions de fundació són de tipus: polítiques, econòmiques, ideologicoculturals, i de seguretat.

Sistema de les Nacions Unides (ONU)

L’ONU està composta per sis organismes que tracten aspectes com les relacions econòmiques, socials, polítiques i culturals en l’àmbit internacional:

L’Assemblea General és formada per representants de tots els estats i cada un té un vot. Pren les decisions per majoria simple, però si el tema és important s’exigeixen dos terços dels vots favorables.

El Consell de Seguretat, manté la pau i la seguretat internacionals. Els estats membres de l’ONU estan obligats a complir les decisions del Consell. Format per quinze membres, cinc permanents amb dret de vet (Xina, EEUU, Rússia, França i el Regne Unit), i deu elegits per l’Assemblea General que es renoven cada dos anys.

La Secretaria de l’ONU està encapçalada per un secretari general nomenat per l’Assemblea General, en un període de cinc anys. Té funcions variades: representació

internacional de l’ONU, administració d’operacions pacificadores, mediació en conflictes internacionals, organització de conferències internacionals, etc..