Tema 13. Un mon globalitzat nou

TEMA 13TEMA 13

UN MON GLOBALITZAT

Els recursos del Els recursos del medimedi naturalnatural Distribució climàtica Diversitat medi natural.Distribució climàtica Diversitat medi natural. Paisatges zones càlides: Zona intertropical (equatorial, tropical, desèrtic).Paisatges zones càlides: Zona intertropical (equatorial, tropical, desèrtic). Paisatges zones temperades: Dos hemisferis (mediterrani, oceànic, continental).Paisatges zones temperades: Dos hemisferis (mediterrani, oceànic, continental). Paisatges zones fredes: Polar (dos cercles polars)/Alta muntanya (serralades altes).Paisatges zones fredes: Polar (dos cercles polars)/Alta muntanya (serralades altes).

Recursos naturals:Recursos naturals: Recursos renovables: No s’exhaureixen i es regeneren.En perill la seva Recursos renovables: No s’exhaureixen i es regeneren.En perill la seva capacitat de capacitat de

càrregacàrrega.. Recursos no renovables: Es troben en quantitats finites i es regeneren lentament. Recursos no renovables: Es troben en quantitats finites i es regeneren lentament.

Recurs renovable crític.Recurs renovable crític.

Distribució dels recursos naturals: Combustibles fòssils: Carbó (Orient Pròxim (50%), EUA, Xina i Rússia) / Gas natural

(Rússia, Orient Pròxim, Canadà, EUA, Mèxic, Nord d’Àfrica). Energia nuclear: Centrals nuclears (EUA, Japó, països europeus) / Urani (Xina, Índia,

Brasil). Jaciments minerals: Ferro (Xina, Brasil, Índia, antiga URSS, Europa occ, EUA) / Bauxita

(Guinea, Surinam) / Coure (Zàmbia, Perú, Indonèsia, EUA, Xile, Rússia, Japó).

Els recursos del medi naturalEls recursos del medi natural Impactes mediambientals al món:Impactes mediambientals al món: La producció i el consum energètic: Contaminació atmosfèrica, destrucció de la capa La producció i el consum energètic: Contaminació atmosfèrica, destrucció de la capa

d’ozó, efecte hivernacle, pluja àcida.d’ozó, efecte hivernacle, pluja àcida. Els usos del sòl: Provoca desertització.Els usos del sòl: Provoca desertització. L’aigua: Recursos hídrics en perill a causa de l’explotació accelerada i la contaminació.L’aigua: Recursos hídrics en perill a causa de l’explotació accelerada i la contaminació. La biodiversitat: Desforestació de boscos i sobreexplotació de moltes espèciesLa biodiversitat: Desforestació de boscos i sobreexplotació de moltes espècies

Riscos ambientals:Riscos ambientals: Riscos naturals: - Geològics: Volcans, terratrèmols, tsunamis, moviments de vessants…Riscos naturals: - Geològics: Volcans, terratrèmols, tsunamis, moviments de vessants…

- Meteorològics: Inundacions, sequeres, huracans, tornados…- Meteorològics: Inundacions, sequeres, huracans, tornados…

- Físics: Incendis.- Físics: Incendis.

- Biològics: Plagues.- Biològics: Plagues. Riscos tecnològics.Riscos tecnològics. Riscos mixtos.Riscos mixtos.

* Zones de risc/Diferències entre països desenvolupats i en vies/Mesures de prevenció i * Zones de risc/Diferències entre països desenvolupats i en vies/Mesures de prevenció i predicció.predicció.

..

Activitats econòmiques en un món global: Sector primari

- Morfologia agrària: mida (latifundis, mitjanes, minifundis) / forma (regulars, irregulars) / límits (open field, bocage).

- Sistemes de conreu: policonreu / monoconreu

regadiu / secà

- Tipus d’agricultura i ramaderia: intensiva / extensiva.

- Països pobres: agricultura de subsistència / autoconsum/ ramaderia tradicional / nomadisme.

- Països desenvolupats: agricultura de mercat / ramaderia comercial.

- Pesca: Sobresurten Xina, Indonèsia, Índia, Perú, Japó, EUA, Xile, Rússia, Noruega i Espanya. Motius: plataformes continentals extenses, contacte entre corrents marins freds i càlids, plàncton…

Activitats econòmiques en un món global:Sector secundari

* La indústria actual:• Revolució tecnològica: + productivitat industrial, - costos.• Nous sectors industrials: Electrònica, informàtica,

telecomunicacions, robòtica…• Espais industrials més dinàmics: Àsia…

* Espais industrials al món:• Països desenvolupats: Alt nivell de productivitat, modernitat,

tecnologia, capital, infraestructures, personal qualificat, diversitat d’indústries, indústries punta, descentralització… EUA, Japó, UE, Rússia…

• Països en vies de desenvolupament: Contrari als anteriors, gran dependència dels països desenvolupats, indústries poc competitives, despunten els països emergents (Brasil, Mèxic, Xina i Índia)

Activitats econòmiques en un món global:Sector secundari i terciari

• Transports + Comunicacions = Augment de la mobilitat = Descentralització.

• Noves tecnologies = Globalització de la indústria =

Menys desplaçaments de personal

i

Menys temps de les operacions.

• Tigres asiàtics o els quatre dragons d’Àsia = Hong Kong (Xina), Singapur, Corea del Sud i Taiwan.

Desigualtats territorials:• Territoris centrals: Tríada (U.SA, UE i Japó)• Territoris perifèrics: Països oblidats.• Territoris semiperifèrics emergents: Brasil, Argentina, SudÀfrica,

Índia, Xina, Turquia.

• Països desenvolupats (rics).• Països en vies de desenvolupament: (molta població, nivell de vida baix, escassa o incipient indústria...)

Països emergents (G-6): Brasil, Xina,Índia, Argentina, Sud-Àfrica,

Turquia.

Són regions industrialitzades que ofereixen avantatges interessants davant la deslocalització.

La desigualtat al món pàg. 282

• Països pobres:- El capitalisme explota els seus recursos naturals

en benefici propi.

- Moltes vegades amb governs corruptes.

- La població és pobra.

- La població més preparada ha d’emigrar o ser

refugiats polítics...

• Països oblidats:- Aquells que al no tenir recursos naturals propis no

són interessants als països rics.


• Exercici: “Relació entre centre i perifèria”. Pàg. 286.

- Esquema: Relacions/intercanvis entre el centre (països rics) i la resta de països (semiperifèrics de riquesa mitjana) o perifèrics (pobres).

- Intercanvis de població: Al centre arriben treballadors no qualificats (mà dóbra barata) i altres sí qualificats (fuga de cervells) que no poden prosperar al seu país.

Des del centre s’envien quadres tècnics i turistes.


• Exercici: “Relació entre centre i perifèria” Pàg. 286.

- Intercanvis materials: El centre ven manufactures d’alt valor, com també serveis, i obté matèries primeres i manufactures simples dels països de la perifèria i semiperifèria.

- En tots aquests intercanvis és evident que es produeix un dèficit comercial, financer, tecnològic i demogràfic dels països que formen la perifèria i semiperifèria respecte als països que es troben al centre.

- Aquesta desigualtat també s’aprecia en un pes polític més gran del centre.


• Exercici: “Relació entre centre i perifèria” Pàg. 286.

- Intercanvis polítics: En el centre es prenen les dedicions polítiques i militars principals, mentre que els països menys desenvolupats depenen d’aquestes determinacions sense participar-hi de manera activa, encara que els afecti directament.

- Intercanvis de capital: El centre porta a terme inversions de capital, préstecs i dóna patents a canvi dels deutes amb els seus interessos corresponents, així com els royaltys per l’ús de les patents.


• El comerç desigual:

Països menys desenvolupats:

Amb economia de subsistència.

Amb conreus de productes ben cotitzats (cafè, cotó, cacau,

sucre...)

* Dáquestes exportacions en depenen les economies

nacionals.

Els màxims beneficis són per les multinacionals

intermediàries.

**Aparició del comerç just o solidari.

La desigualtat al món. Pàg. 287.

• Els principals fluxos comercials mundials uneixen:

- Amèrica del Nord.

- UE.

- Japó – Corea.

• Queden aïllades zones d’Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia (que tenen poc potencial, comunicacions deficients...).

• Països pobres Balances comercials deficitàries (exporten poc, importen

molt i car).

Deute extern (préstecs del FMI i Banc Mundial).

Acumulació d’interessos.

*Necessitat de condonar el “deute extern”.


La població i les ciutats al món.

Distribució de la població mundial:

• 2009: 6755 milions d’habitants / densitat mitjana aprox 50 h/Km2.• Concentració: Zones riques/Ciutats.• Distribució per sexes: 50’4% homes / 49’5% dones.• Distribució per edats: Piràmide amb base ampla, expansiva, per alta

natalitat dels països pobres. • Edat mitjana població mundial: 29’1 anys. Tendència a

l’envelliment.• Taxa natalitat països rics: 10%o i 1’6 fills per dona.• Taxa natalitat països pobres: 40%o i 2’7 fills per dona. • Taxa de mortalitat població mundial: 8’3%o. Any 2010• Esperança de vida: 67’6 anys.• Major nombre d’habitants: EUA, Federació russa, Alemanya,

França, Aràbia Saudita, Canadà, Índia i Regne Unit, per ordre.

La població i les ciutats al món.

Polítiques demogràfiques:• Països desenvolupats: Polítiques natalistes i no dependència

immigració pel baix creixement vegetatiu.• Països no desenvolupats: Polítiques antinatalistes contràries a la

tradició i les creences religioses. Es fan per disminuir el creixement vegetatiu ja que les condicions sanitàries han reduït la mortalitat.

• Xarxes urbanes: un món de ciutats.• 3 veritables ciutats globals: Nova York, Tòquio i Londres.• Ciutats amb millor qualitat de vida: Viena, Zuric i Ginebra. Factors a

considerar: trets socials i econòmics, creativitat cultural, sanitat i educació, allotjament i medi ambient…

Procés de globalització econòmica pàg.278

• Associat a - Mundialització de l’economia de mercat.

- Progrés de les noves tecnologies de la comunicació.

• Principals països (els que tenen poder econòmic i de decisió, controlen la informació, el capital i les finances, les empreses més grans...):

- EEUU

- UE- Japó (Tríada)

- Xina (afegit recentment)

• Progrés de les tecnologies de la comunicació i la globalització comporta:

- Deslocalització de les empreses.

- Augment dels serveis d’informació i cultura.

- Mobilitat geogràfica a escala planetària.

- Lliure circulació de capitals (el capital es pot invertir sense autoritzacions prèvies dels governs).

Tipus de capitals Productiu

Financer


• Liberalització dels mercats financers: Compra/venta de valors, accions i opcions de futur.

Diferents tipus: capitals, assegurances, divises...

- Liberalització al 1979 (Ronald Reagan i Margaret Thatcher).

- Capital concentrat especialment als EEUU, Europa i Japó.

- La inversió de capitals possibilita:

* Desenvolupament industrial i de serveis,

* Creació de feina i riquesa.* Especulació (si es valora l’empresa per sobre el valor real).

* Possibles crisis econòmiques.


• Concentració de capital:- Empreses multinacionals per fusió/ unió.

per compra (OPA).

- Monopolis: Control del mercat per 1 sola empresa que pot fixar els preus.

- Oligopolis: Control per un nombre reduït d’empreses.

- Concentren un gran poder econòmic.- Tenen influència política.- Grans empreses a Espanya: Santander (banca).

Telefónica.

Repsol.


• Expansió de les empreses:- Ubicació en diferents països

- Relacions d’interdependència.

- Inversions en països diferents, però

la majoria de beneficis tornen al país

d’origen.


• Globalització social:

- Incorporació de la dona al treball remunerat (canvis model familiar, canvis demogràfics...).

- Mercat laboral globalitzat amb els moviments migratoris.

- Augment del nivell de consum a escala planetària (consum uniforme i a vegades compulsiu).


• Globalització cultural:

- Ciència Vincles de cooperació per realitzar estudis mèdics, científics.. Nous productes i noves tecnologies (grans transformacions). Més recursos en I + D (sobretot en la Triada). Concentració de patents en els països rics.

- Art i Esports Uniformitat gràcies als mitjans de comunicació (Internet i Multimèdia).


GEOPOLÍTICA pàg.294

• Nou ordre mundial Hegemonia dels EEUU.

Democràcia occidental (política).

Economia de mercat (capitalisme).

• Desordre mundial Grans desigualtats.

En perill el medi ambient.

• Ciència que, a través de la història, la geografia política... estudia la causalitat

espacial dels successos polítics i els seus futurs efectes.

Panorama actual:

- Islamisme com a guia política (rebuig del capitalisme, polítiques violentes: Iran, Algèria, Afganistan).

- Conflicte Israel – Palestina (enfrontament entre alguns països àrabs i Occident).

- Xina: política comunista amb un sistema d’economia de mercat i potència mundial (molta població i alta competitivitat).

- Conflicte Rússia i Geòrgia (2008): Rússia com a gran potència mundial.

- SOLUCIÓ: Negociacions i acords entre països.- ONU: Creada per garantir l’ordre i la pau al món però caldria

redefinir el seu funcionament.


ONU (Organització de les Nacions Unides).- Formada per països que: - Accepten els principis establerts a la carta de les Nacions Unides.

- Col·laboren en la seva organització i finançament.

Els representants es reuneixen: - 1 cop lány. En lÁssamblea General - Quan hi ha conflictes

RECOMANACIÓ (APROVADA X 2/3) Consell de Seguretat (láplica)

• Consell de Seguretat: Format per 15 països, 5 d’ells permanents (EEUU, Rússia, Xina, França i Regne Unit) amb poder per vetar les recomanacions.


Les organitzacions internacionals

• Són les organitzacions que inclouen membres de 2 països o més que busquen:

- Resoldre conflictes internacionals.

- Gestionar eficaçment els recursos.

- Un flux fàcil de d’informació, intercanvis i tecnologia.

• Poden ser:

- Públiques Els membres són Estats sobirans. Ex: ONU.

- Privades No governamentals. Ex: ONG´s com la Creu Roja...

- De cooperació política Busquen arribar a acords de diferents tipus entre els Estats membres. Ex: OCEA (Org. D’Estats Americans)

- De cooperació militar destinades a la seguretat. Ex: OTAN


- Globalitzadores Acostumen a afavorir/ beneficiar països ja

privilegiats política o econòmicament.

Ex: FMI

- Antiglobalitzadores Integrades sovint per ONG´s, descontentes

amb el procés d’integració econòmica

global.

Ex: Fòrum Social Mundial.


Espanya a escala mundial

• Posició mundial:- Extensió: Relativament gran, 505.909 km².

51è en el rànquing mundial.

- Població: Volum considerable de població (46 milions).

- Riquesa: País ric amb un PIB elevat ja que forma part de la UE.

- Desenvolupament: Mesurat per IDH indica un bon nivell de benestar 16è en el rànquing mundial).

PIB: Valor de la producció anual dividit pel nombre d’habitants.IDH: Índex de Desenvolupament Humà mesurat amb l’esperança de vida, l’índex D’escolarització i el PIB d’un país.

• Projecció cultural al món: País multilíngüe Riquesa cultural.

Castellà Gran presència mundial en totes les seves modalitats.

• Organitzacions:- Forma part d’importants organismes internacionals entre els que destaquen

l’ONU (1955), la UE (1986) i l’OTAN (1986).

Organitzacions defensives per a la seguretat internacional: OTAN(Organització del Tractat

de l’Atlàntic Nord), UEO (Unió Europea Occidental), OSCE (Organització per a la Seguretat i Cooperació Europea).

Organitzacions econòmiques:OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), FMI (Fons Monetari Internacional),OMC (Organització Mundial del Comerç).

Espanya a escala mundial

Education

Tema 13. Un mon globalitzat nou