Tortuga babaua

TORTUGA BABAUAÉs un rèptil.

Viuen en mars i oceans càlids del planeta

Es pot diferenciar de la resta per la presència d’una closca de entre 80 i 100 cm de longitud en forma de coramb 5 escuts costals, de coloracióentre marró i vermella, i amb duesungles per aleta.

Com la resta de tortugues marines, no poden introduir ni les aletes ni el cap dins la closca.

Home 180cm

Babaua 100cm

DE QUÈ S’ALIMENTEN? La tortuga babaua s’alimenta principalment de

plàncton gelatinós com meduses, peix i calamars i també algues.

Són animals vertebrats Això vol dir que tenen esquelet

Com són per dins ?

Les tortugues han de sortir a agafaraire

ReproduccióLes tortugues femelles són les úniques que surten a la platja i ho fan per pondre els ous

les femelles tendeixen a reproduir-se en aquelles platges on han nascut que poden estar a centenarso milers de quilòmetres de distància. Per orientar-se i arribar a la platja on van néixer, es creu que utilitzen la memòria i s’ajuden de les corrents marines, els canvis de temperatura, dels senyalsmagnètics i el so i olor de la platja.

Quan una femella ha de pondre elsous, surt de nit i excava un niu ambles potes del darrere de 50 cm de profunditat i pon entorn a 100 ous. Passat els 60 dies, surten els nousindividus i mesuren entre 5 i 6 cm. Generalment, eclosionen el 80% dels ous.

Naixement d’un ouCom que no neixen totes les tortugues de cop, fins que no han eclosionat la majoria, s’esperen per sortir a la superfície i ho fan dirigint-se cap on disminueix la temperatura (és a dir, cap amunt). Al sortir a la superfície es dirigeixen cap al mar utilitzant la llum de la lluna.

Al sortir a la superfície es dirigeixen cap al mar utilitzant la llum de la lluna. És per aquestmotiu que, com que utilitzen la llum, moltes vegades es trobentortugues dirigint-se cap alspassejos marítims ja que la llum ésmés forta que el reflex de la llunaen l’aigua.

Quan neixen, la closca és tova i el nombre d’exemplars que sobreviurà serà només del 10%dels que surtin de l’ou degut al gran nombre de depredadors, com ara crancs, taurons i gavines.

Un estudi estima que de cada 10.000 ous, només 10 arribaran a adultes i una morirà de vella.

Les tortugues marines són grans migradores , especialmentquan estan en la fase juvenil. Un cop han abandonat la platja on han nascut, durant els propers 10 anys de la sevavida estaran viatjant grans distàncies

PERILLS NATURALSPèrdua d’ous

Depredació de tortugues

Tot i que les petites tortugues surten del niu normalment de nit, el risc de ésser menjat per un depredador no és zero, doncs formen part de la dieta d’ocells, crancs, taurons i altrespeixos.

Els joves i adults també sónconsumits per alguns animals, principalment taurons i altrespeixos de grans dimensions.

Les marees altes i les tempestespoden provocar la pèrdua dels ousper diferents motius: els ous queden inundats, s’erosiona o augmental’alçada de la platja, o bé els nius sóndispersats per l’aigua

PERILLS HUMANS

Caça furtivaCaptures accidentals en la pesca

Són caçades per la seva carn i cartílags o per les sevesclosques (per a decoració i joieria). Els ous també sónobjecte de furtivisme.

La pesca amb palangre té un impacte especialment important. En aigües espanyoles, cada any es capturen entre 15.000 i 20.000 exemplars. Tot i que es tornen, s’emporten de regal un hamenganxat, de manera que moltesacaben morint posteriorment per ferides

Destrucció de les platges de postaLa construcció d’infraestructures per tal de protegir els béns de la costa produeix que les femelles no puguinaccedir a les platges

Contaminació i residus

Fertilitzants i pesticides degraden els seushàbitats, doncs un excés de nutrients causa un augment de les algues, que poden afectar la seva salut.

Els residus sòlids flotants també són un problema per a elles. S’han trobat exemplarsde tortugues amb plàstics a l’estómac, doncsmoltes vegades confonen les bosses de plàstic per meduses, el que obstrueix elsintestins i els provoquen la mort.

COM LES PUC AJUDAR? Evita qualsevol activitat o comportament

que pugui molestar a les tortugues marines. En cas de que se sentin molestes, observaràs que intenten abandonar la zona, que fan una immersió precipitada i que fan moviments natatoris bruscs.

Redueix la velocitat de l’embarcació si veusqualsevol element que pugui ser una tortuga marina. En cas de ser-ho, evita qualsevol maniobra que pugui posar-les en perill.

Recull les restes de xarxes i brossa que trobis, encara que no siguin teus. Així potsevitar la mort de les tortugues i altresanimals.

En el cas de que l’animal estigui en perill, truca d’entrada al telèfon d’emergènciesdel teu país. Pel cas d’Espanya, truca al 112. De totes maneres, hi ha algunes coses que pots fer mentre no arriben els veterinaris:

De totes maneres, hi ha algunes coses que pots fermentre no arriben elsveterinaris: Tortuga amb plàstics a la

boca: extreure el plàsticamb molta cura i trucar a emergències.

Tortuga morta: no manipular a l’animal i trucar directament a emergències.

Tortuga enganxada en un ham: no estirar de l’ham i tallar el fil deixant un mínim de 30 cm.

Avisa a les administracionscompetents de la localització de possibles nius de tortuga, ambl’objectiu que puguin protegir-lo. Hiha algunes pistes que et poden ajudar a identificar-los: Rastres de que una tortuga s’ha

arrossegat per la sorra, normalment tenen forma de V, amb el niu situat al seu vèrtex.

Depressió en la sorra, que indica que els ous han eclosionat, de la qual surten línies que formen una V en direcció al mar.

Observació d’una tortuga realitzant una posta.

Restes d’ous o exemplarsnounats.

Sammy la tortuga

OBRE ELS ULLS AL QUE T’ENVOLTAEl paisatge de les nostrescostes a principis S.XX

El paisatge de les nostrescostes ara