Jordi MolinerDaniel García

Joel RamisMarc Salvador

Josep Maria de Sagarra

Introducció

Dramaturg, poeta, periodista, novel·lista, memorialista i traductor, prové d’una família aristocràtica de Barcelona de Santa Coloma de Gramanet.

Les seves característiques com a escriptor són: Utilització d'una llengua viva i rica, i acurada, que intenti

respectar la normativa que s’està creant. Gran domini del lèxic català. Ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat (metàfores,

ironies…). Capacitat de transmetre al lector allò evident, quotidià,

però commovent-lo i fent-lo pensar. Intenció de criticar ambdós bàndols en els conflictes,

sense haver de posicionar-se ni revelar la seva ideologia. Obres que acostumen a acabar amb un final feliç, on els

personatges es perdonen. Domini de tots els gèneres literaris, i té obres en tots ells

de gran qualitat.

Adolescència i joventut

Amb quinze anys publica un sonet a La Il·lustració Catalana i uns poemes a La Revista Universitària.

Ja era un apassionat del teatre de William Shakespeare i sempre té una bona formació cultural.

Ingressa a la Facultat de Dret i guanya molts premis literaris.

Amb El primer llibre de poemes comença a fer-se famós, i marxa a Berlín com a corresponsal d’un diari.

Comença a recórrer Europa i amplia notablement el seu coneixement, passant per països com Holanda, Alemanya o Txecoslovàquia.

El moment de consolidació literària

Al tornar dels viatges coneix Josep Pla i la Costa Brava, on s’inspira per escriure Cançons de rem i de vela.

Va guanyar la Flor Natural amb la poesia La balada del caminant.

Revisa mites com El Comte Arnau o Poema de Nadal, i els modifica lleugerament.

Escriu la novel·la Vida Privada, una crònica de la decadència de l'aristocràcia barcelonina.

Escriu articles periodístics que signa amb Copa, cafè i puro i L’aperitiu.

Publicava durs epigrames en El Be Negre, on criticava tot el que li venia de gust (política, societat...)

El teatre d’abans de l’exili

Era capaç d’escriure una peça en 48 hores. Generalment escrivia en vers, però també trobem en prosa. Comèdies, farses i sainets de costums:

La Llúcia i la Ramoneta (1928) Les llàgrimes d'Angelina (1928) La Rambla de les floristes (1935).

Tragèdies: Judit (1929)

Poesia dramàtica, que barrejava drama, comèdia i cançons populars catalanes: La filla del Carmesí (1929) La corona d'espines (1930) L'Hostal de la Glòria (1931) El Cafè de la Marina (1933)

La Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i l’exili

L'esclat de la Guerra Civil espanyola marca un abans i un després en la seva vida i en la seva obra.

Els seus versos satírics contra la FAI fan que es trobi en perill.

S'instal·la al Port de la Selva, amb la seva promesa Mercè Devesa i fugirà a França.

El 1936 es casa amb Mercè Devesa i emprenen un llarg viatge de noces van a Marsella, a Tahití i a la Polinèsia i que dura fins el 1938.

S'estableix a París on neix el seu fill Joan. Quan esclata la Segona Guerra Mundial es va traslladant per diferents pobles.

El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina.

La Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i l’exili

La seva producció poètica i teatral aquí no és gaire extensa, i se centra en les traduccions.

Acaba de traduir La Divina Comèdia de Dante, que tracta sobre el pelegrinatge de l'autor pels tres móns després de perdre's en un bosc.

Tradueix el teatre de Shakespeare amb molt dinamisme, una llengua àgil i viva, amb un ritme ben marcat, una sintaxi clara i un vocabulari d’arrel popular.

Tornada a Catalunya

Escriu el famós Poema de Montserrat, que té més de 16000 versos (el més llarg escrit en català).

També escriu El prestigi dels morts, La fortuna de Sílvia i Galatea, publicades entre 1947 i 1948, que Trenquen amb l’estil típic de Sagarra, és teatre burgès i

en prosa. Tracten temes delicats

en aquella societat com: La moral La hipocresia Crítica al capitalisme.

Plenitud de l’escriptor

El 1954 Sagarra comença a escriure les Memòries, obra amb la que assoleix una qualitat extraordinària.

Escriu La ferida lluminosa, una gran obra teatral en prosa que serà portada al cinema anys més tard.

Altres obres importants d’aquesta etapa són El senyor Perramon i El fiscal Requesens.

El 1960 el govern espanyol li atorga el premi la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio, i causa gran controvèrsia en el poble català.

El llegat d’un gran escriptor

El 1961 prepara una llarg estada a Roma gràcies a una subvenció de la fundació Juan March.

Malauradament, pateix un carcinoma (un tipus de càncer) que el porta a la mort el 27 de setembre del 1961, i es queda sense completar el viatge.

Molts del seus poemes han estat musicats per artistes com Lluís Llach o Ramon Muntaner, entre d’altres.

El 1994, en commemoració del desè centenari del seu naixement es fa una reedició de l’obra completa de Sagarra, moltes entitats fan exposicions i presenten obres teatrals de Shakespeare traduïdes per ell mateix.

El Cafè de la Marina

Argument: Situada a un poble de costa de l’Empordà cap

al segle XVIII. El Libori és el propietari d’un cafè, i la seva

filla Rosa es casarà amb un pescador, en Rafel.

El dia del casament és dolent per la Caterina, segona filla d’en Libori, i apareix en Bernat, qui proposa casar-se amb ella.

La Caterina es nega i el Bernat s’enfada, i en Claudi aprofita per demanar la mà de la Caterina, que ara sí que accepta, i ells dos seran els amos del cafè.

Característiques: La mala parla de la gent del poble. Expressions marineres i empordaneses. Combina dramatisme i comèdia. Personatges lineals, sempre actuen igual. Triangle amorós (Caterina-Claudi-Bernat) Escrita en poesia, hendecasíl·labs sense rima

L’Hostal de la Glòria Argument:

L’acció se situa a Ripoll, anys enrere. La Glòria treballa a un hostal compartit

amb el seu marit Andreu a Ripoll, però ell no l'ajuda, i quan la germana, la Roser, arriba a Ripoll per trobar marit manté una relació amb L'Andreu.

Tots els homes es tornen bojos per la Glòria, i ella acaba deixant el seu marit.

La Roser i l’Andreu pretenen fugir de tothom i marxar junts.

Finalment, la Gertrudis, una vella, fa entrar en raó l’Andreu i se n’adona que ell estima la seva dona, no la Roser, i li demana disculpes per tornar amb ella.

Característiques: Carregada de símbols. Critica els vicis de les persones. L’autor deixa entreveure la seva opinió

al respecte la trama. Final feliç

La filla del Carmesí

Se situa a les terres de Vic, cap al segle XVII. Tracta sobre l’aposta d’un ric hereu de la comarca,

Guillem de cal Bandoler, el qual accepta la proposta de casar-se amb la primera dona que entri per la porta de l'hostal.

La dona que entra és la filla d'en Carmesí i a partir d'aquell moment la seva vida no tornarà a ser la mateixa.

La ferida lluminosa Argument:

Ambientada en l’Espanya del 1950, se centra en la difícil relació entre en matrimoni de classe burgesa, el Doctor Enrique Molinos i Doña Isabel.

Enrique troba la il·lusió a l’enamorar-se de la Júlia, una jove amiga seva. La seva esposa es converteix en un obstacle per al seu futur i comença a planificar el seu assassinat.

Ha estat portada al cinema dues vegades l’any 1956 amb la direcció de Tulio Demicheli i al 1997 per José Luis Garcia. També va aparèixer a la televisió l’any 1968 a TVE.

Va guanyar el Premi Nacional de Teatre l’any 1953.

Part de l’obra “L’hostal de la Glòria”

http://www.youtube.com/watch?v=RjPytjXxomc&feature=related

Bibliografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_de_Sagarra

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/sagarra.htm

http://www.youtube.com/watch?v=RjPytjXxomc&feature=related

http://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27602